SOFREGIR
Aquesta
paraula molt generalitzada, per a nosaltres té la particularitat que alhora de
fer els nostres plats típics com la paella i l’empedrao, sempre hem sentit dir
que el més important; perquè aquests menjars tinguen la garantia d’èxit, està
en un bon SOFREGIT. Aquesta acció és extensible ha gran nombre de cuinats.
I
què és el sofregir:
SOFREGIR
és fregir lleument els aliments a la paella per enrossir-los.
-
Sofregir la carn i les verdures abans d'abocar l’aigua.
La
millor tècnica del sofregit consisteix bàsicament en fregir els aliments amb la
intermediació d’una mica d'oli a foc lent.
És
millor utilitzar una paella amb el fons gruixut, que escampa millor la calor, o
bé d’aquelles tradicionals (costen de trobar) de ferro gris, o lacades amb
esmalt.
Vegem
l’ordre del procés de sofregir alhora de fer una paella:
1.-
En primer lloc, cal sofregir la carn, un cop salada. Per tenir un bon plat per
cap, hi posarem al menys un trosset de conill, un de costella i un de pollastre
per a cada comensal. Si alguna carn no us agrada, en podeu prescindir. La
qüestió és que estigui tallada a trossos no gaire grossos, i que quedi ben
daurada amb aquest sofregit.
2.
Quan la carn està daurada, s’hi afegeixen les verdures: bajoques verdes
tallades i trossejades, els garrofons (si els teniu) i la carxofa (tallada a
sisens). També hi podeu posar pebrot vermell a trossets petits (o grossos, i el
voleu enretirar després fàcilment, si a algú no li agrada).
3.
Quan tot això està ben sofregit, hi posem el tomàquet triturat, amb l’all
tallat a dins ben petit. Ho salarem i ho deixarem fent xup-xup perquè se
sofregeixi bé el tomàquet.
4. Un cop tot això s’ha fregit i ha agafat
color i forma, hi posarem l’aigua.
I
ja que hem parlat de sofregir no pedem deixar de pensar en una salsa
representativa del nostre país, i que sense dubte vos ve al cap, el “SOFREGIT”.
M’estic
referint al conjunt de trossets de verdura (alls, ceba, julivert, etc.) que se
sofregeixen per a servir de salsa o condiment a un guisat.
El
sofregit és la base, el fonament sobre el qual es construeix l'estructura del
plat, i això s'aconsegueix simplement amb ceba i tomàquet, a més d'oli i sal, a
vegades amb l'afegit de l'all. Amb l'ajuda del foc i molt de temps i paciència,
és clar!
El
sofregit és present en la majoria de plats clàssics. És el que dona
personalitat a uns bons macarrons suavitzant-lo amb un mica de llet, a unes
mandonguilles, a un bon rostit, a un suquet……..
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada