MANERES DE DIR

· A això, jo no hi estic fet

No hi estic acostumat.

· A aixopluc de

En un lloc protegit, emparat contra alguna cosa.

Aixopluc: Lloc on posar-se a cobert de la pluja.

· A alta hora de la nit

Molt tard.

· A amagatontes

D'amagat. Ocult.

· A aquest li parla el nas

Es refereix a persones amb l'apèndix nasal molt desenvolupat.

· A aquest no se li arruga el melic

Tindre molt de valor.

· A arraps

Que obra grosserament, sense la delicadesa que caldria.

· Anar a arrastrons

1. Anar rossegant per terra.

2. Caminar abatut i cansat.

· A bacs i redolons

Normalment es diu dins de l’acció:

· Anar a bacs i redolons.

Indica que una cosa es fa amb moltes dificultats.

- És un desmanotat: tot ho fa a bacs i redolons

També ho diem quan algú el despatxem de mala manera.

- El van despatxar del restaurant a bacs i redolons.

Cal recordar que un bac és la caiguda d’una persona en terra que li provoca un colp fort

- Va entropessar i va caure un bac

L’expressió anar a bacs també pot significar ‘riure molt

- Andreu es passà el dinar contant xistes i anàvem a bacs

Té les locucions sinònimes:

· Anar per terra

· Esclafir a riure

· Pixar-se de riure

· Partir-se de riure

· Morir-se de riure

· A banderes desplegades

Dir les coses obertament, sense amagar res. A la cara.

· A boca de fosc

Entrant la nit.

Sinònims:

· A boca de nit

· A boqueta de nit

· A entrada de fosc

· A horabaixa

· A hora baixa

· A hora foscant

· A la caiguda del dia

· A la caiguda del sol

· A la poca nit

· Al caient del sol

· Al capvespre

· Al primer foscant

· Al tardet

· Al vespre

· A poca nit

· A poqueta nit

· A posta de sol

· A sol baix

· A sol colgant

· A sol colgat

· A sol ponent

· A sol post

· A toc d’oració

· Cap al tard

· De vespre

· De vespres

· Entre dos foscants

· Entre dos llostres

· Entre dues clarors

· Entre dues fosques

· Entre dues llums

· A boca plena

Parlar ben clar i amb satisfacció. Sense subterfugis. Amb totes les paraules, sense suprimir res. Amb voracitat.

· A bon entenedor, poques paraules basten

Assenyala que els intel·ligents entenen bé els suggeriments, avisos i advertències sense necessitat de repetir-se-les mil vegades.

Qui té la ment desperta és capaç d'interpretar la menor insinuació, les mitges paraules, les figures retòriques o poètiques i inclús els silencis; per tant, li sobren les explicacions i frases llargues.

· A bon sant t'encomanes

Posar-se en mans o sota la direcció o confiança d’una persona dolenta. Dit a algú per prevenir-lo que no es refiï d’algú altre. Quan algú espera ajut d’algú que no li la donarà.

EXPRESSIONS DE FRUITES I VERDURES (XIRIVIA)

XIRIVIA

· Cap de xirivia o

· Tornar-se xirivia

Poc d'enteniment. Perdre l'enteniment.

· Fer xirivia

Fer curt en una feina, en una previsió.

· Hi ha més dies que xirivies

Es diu per significar que no cal tenir pressa per a fer una cosa de llarga execució.

Recomana saber esperar la situació propícia per actuar, perquè n'hi haurà alguna de més adequada que la situació actual.

EXPRESSIONS DE FRUITES I VERDURES (TOMACA)

TOMACA 

· Estar més roig que una tomaca

En les persones és degut a diferents circumstàncies:

Referit a una persona: amb la cara fortament enrojolada, encesa, amb les galtes molt vermelles.

Referit a una persona irritada.

Referit a una persona: fortament ruboritzada.

Referit a una persona: molt acalorada, molt sufocada.

· Massa tomaca per a un parell d'ous

Es diu d'u que és fluix i condescendent.

· Posar el cul com una tomaca

Pegar una pallissa.

· Anar cagant tomaques

A tota pressa. Abandonar un lloc amb prestesa, pegar a fugir, arrancar a córrer.

EXPRESSIONS DE FRUITES I VERDURES (TARONJA)

TARONJA

· Estar com una taronja

Estar molt gras; es diu sobretot de les dones.

· Fer eixir el suc de la taronja

Obtenir resultat positiu.

· Taronja sense suc

Persona curta d'enteniment, excessivament ingènua.

· Contemplar [o Pensar]en l'amor de les tres taronges

Estar distret, divagar pensant en coses fantàstiques o inútils.

· Fer la caradeta

Durant la collita, completar un cabàs o un caixó amb taronges amb bona presència.

· Obrir uns ulls com unes taronges

Obrir-los molt a causa d'una sorpresa, d'una admiració, de vigilància.

· Portar taronges a València

Perdre el temps, fer coses inútils. No ocupar-se en res de profit.

· Taronges de repom

Repom: Segona collita de taronges, pomes o altra fruita de flor endarrerida, que es fa després de la recol·lecció normal i que sol ser de pitjor qualitat.

S’aplica a les persones o coses, que no són tan bones com deurien o pogueren ser, siguin per la seva moral roïna o per la seva baixa qualitat de fabricació.

EXPRESSIONS DE FRUITES I VERDURES (ATZEROLA o SOROLLA)

ATZEROLA o SOROLLA

· Ser més aspre que un Sorolla

Que té una rudesa desagradable.

EXPRESSIONS DE FRUITES I VERDURES (ROVELLÓ)

ROVELLÓ

· Al rovelló, cerca-li companyó

El rovelló sempre es cria en grups o rodals.

· Conservar-se com un rovelló

Mantenir-se ben conservat, sense envellir.

· Fer el rovelló

Quedar un cremalló al cap del ble del llum.

· A tot arreu es fan bons rovellons

Significa que pertot hi ha noies boniques.

I, per contra, que certes coses, sobretot inconvenients o defectes, no són exclusives d'un lloc o d'una persona concrets.

· Els rovellons s'amaguen pels racons

Es diu per la dificultat en trobar-los.

EXPRESSIONS DE FRUITES I VERDURES (RAVE)

RAVE

· Agafar el rave per les fulles

L'expressió al·ludeix al fet que sovint en intentar traure un rave de la terra —sigui per inexperiència o per brusquedat— ens quedem amb les fulles per la mà perdent el rave.

I açò no és el que volem ni el correcte. Precisament per créixer sota terra la part comestible i mostrar exteriorment tan sols les fulles, en la locució s'utilitza aquesta planta bulbosa per a interpretar alguna cosa erròniament, sigui de forma equivocada o de forma intencionada pel cantó maliciós, normalment confonent el que és fonamental amb el que és secundari. [El fonamental del rave no són les fulles sinó l'arrel, de manera que quan algú pren el rave per les fulles aquest creu, o vol fer creure, que el valor o significat principal és el que no és].

- No siguis tan malpensat! Sempre agafes el rave per les fulles!

· Al vell, rave amb ell

No fa molts anys, quasi tots arribaven a la vellesa desdentats i no podien rosegar.

· Donar un rave

Donar una carabassa, una negativa.

· Dret [o estirat o tibat] com un rave

Orgullós; es diu d’una persona molt estirada, molt satisfeta d’ella mateixa.

- D’ençà que és presidenta de la comunitat de veïns, va tibada com un rave.

· Estar més gelat que un rave

Estar molt fred, molt gelat.

Els valencians usem l’adjectiu gelat per a expressar que una cosa no és calenta. Gelat no significa necessàriament congelat. En els parlars valencians significa, normalment, fred i, a voltes, simplement, a temperatura ambient.

- Tenia els peus més gelats que un rave.

· No valdre un rave

Ser una cosa menyspreable, presumptament de vàlua, mancada en realitat de valor.

- Aquest menú no val un rave, a casa hauré de tornar a dinar.

· Presumia de coliflor... i era un rave

Es diu burlescament d'una dona que vol donar-se massa importància.

· Ser [una cosa] de pa i rave

Ser de poca valor o importància.

· Engegar [algú] a fregir raves

Despatxar-lo de mala manera.

- Si no el vols veure més, envia’l a fregir raves.

EXPRESSIONS DE FRUITES I VERDURES (RAÏM)

RAÏM

· De tal parra, tal raïm

Se sol utilitzar en sentit pejoratiu. En realitat vol significar que els fills acostumen a seguir més els mals exemples dels seus progenitors que no els bons.

· Del raïm, també es fa vi

Es diu per a donar a entendre que no ens creiem el que ens estan dient.

· Li dius figa i entén raïm

Es diu quan una persona no entén el que li diuen.

· Mitja figa mig raïm

Estat de salut indecís, a mig camí entre trobar-se bé o malament.

- Com us trobeu avui, Maria? –Mitja figa, mig raïm.

Extensiu en un estat d'indecisió entre bo i dolent, entre un estat o un altre, entre fer una cosa o no fer-la, etc. / així així, ni bé ni malament / en un estat d'indecisió, en una situació no clarament definida, etc.

- No sé si quedar-me o anar-me'n: estic mitja figa mig raïm.

· Molta fulla i poc raïm o

· Molts pàmpols i poc raïm 

Es refereix a les persones que a l’hora de la veritat ens deceben, quan ens havíem pensat o ens havien fet creure que eren eficients en algun assumpte.

· Semblar que aixafa raïm

Hom ho diu de qui balla malament.

· Un raïm de

Gran quantitat.

· Vinya torta raïm porta

Totes les coses, per lletges que siguin, compleixen l’objectiu per al qual existeixen.

· No té vinya i ven raïms

Es diu de qui fa despeses desproporcionades al seu cabal.

- Li agrada gastar-se els pocs diners que guanya en roba cara. No té vinya i veu raïms.

VI

· Això s'acabarà, pujant el vi

Es refereix a quan paguen justos per pecadors.

· Al pa, pa i al vi, vi

· Al pa, pa; i al vi, vi; i l'aigua, clara

· Al pa, pa i al vi, vi; i als sogres el seu camí

Expressió usada per a donar a entendre que s'han dit les coses clarament, sense embuts. Cal dir cada cosa pel seu nom, sense dissimulacions, per a no crear malentesos.

· Amb pa i vi es fa curt el camí

El menjar és el carburant dels éssers vius. Per suportar les fatigues del camí, cal una alimentació i una beguda adequades. Comptant amb el que és bàsic per estar alimentat, es pot emprendre viatge.

En un sentit ampli s'aplica a la feina, ja que, per fer una bona feina, cal comptar amb els mitjans adequats.

· Amerar el vi

Aigualir-lo.

· Amic de got i vi és amic teu però no meu

No convé fer amistats en tavernes i bars perquè solen buscar algun profit o són falses per efecte de l’alcohol.

· Besar la carabassa

Beure vi.

· Bon pa i bon vi fan bon llatí o

· Bon pa i bon vi i deixa dir

Després d'un bon menjar li donem a la llengua.

· Bon pa i bon vi i faràs bon camí

· Bon pa i bon vi, arre rossí

· Bon pa i bon vi, vida de Paradís

· Bon pa, bon vi i bona carn fan bona sang

Significa que el menjar i el vi donen forces. Per suportar les fatigues del camí, cal una alimentació i una beguda adequades. Comptant amb el que és bàsic per estar alimentat, es pot emprendre viatge.

En un sentit ampli s'aplica a la feina, ja que el refrany ensenya que, per fer una bona feina, cal comptar amb els mitjans adequats.

· Bon vi i bon tall i penes avall

Davant d'un bon menjar s'obliden les penes.

· El secret del teu veí te'l dirà un porró de vi o

· El secret mai no dura, allà on regna el vi

Qui té algun secret, és difícil que el confessi, però si li facilitem el camí convidant-lo a beure, probablement te’l dirà en estar mig borratxo.

· El vi alabat crida convidat

Les bones coses resulten millors quan són compartides.

· Home de vi, ni al vespre ni al matí

Un borratxo és un no-ningú, un zero a l’esquerra, un ninot sense voluntat, anul·lada per l’alcohol.

· L'amor i el vi enganyen el més savi

Totes dues coses entelen l’enteniment i a vegades, canvien la manera de ser.

· La bona música surt de la barrica

[barrica = bóta, tonell]

Els efectes del vi fan cantar la gent.

· Més bo que el vi de missa

Referit a una cosa de menjar o de beure: molt bo, molt saborós, molt agradable de prendre.

- Aquell plat que ens va preparar era més bo que el vi de missa.

· Més mal geni [o tort] que el vi de quarto

Tenir el geni fort, irascible, violent.

- Millor que no el molestis gaire, que té més mal geni que el vi de quarto.

· Tenir el vi dolent

Tenir mal beure. Estar malhumorat o irritable després de beure molt de vi.

- Quan beu es torna agressiu, té el vi dolent.

· Tenir el vi trist

Posar-se trist quan s’està embriac.

- Ha begut i té el vi trist.

· Tenir mal vi

Produir efectes violents. Ser provocatiu, busca-raons, etc. Tenir mal humor, comportar-se agressivament, etc., quan està embriac.

- Quan està embriac, no el provoquis perquè té mal vi i et pot donar un disgust.

· Tindre el vi alegre

Posar-se alegre quan s'està embriac.

- Almenys aquest home té el vi alegre i no dona cap espectacle llastimós quan s'embriaga.

· Tindre [algú] bon [o mal] vi

Tindre bon humor, comportar-se pacíficament, etc., o tindre mal humor, comportar-se agressivament, etc., quan està embriac.

- Ha begut molt, però té bon vi; no para de fer broma.

- Té mal vi: sempre que beu es posa de mala llet.

· Un got de vi més!

Es diu volent significar que cal esvair les preocupacions.

· Llibres i vins, els més vells són els més fins

Podem confiar en allò que coneixem de temps.