EL REFRANYER DE LA MAR

· A barca vella tothom hi fa estella

Alguna gent s’aprofita d’aquell a qui li van malament les coses.

· A barca vella, veles noves

La bellesa només es pot intentar dissimular decorant-la. A voltes es diu de qui és presumit.

· A bord del veler, després del patró ve el cuiner
En la majoria de feines, per les responsabilitats, hi ha una jerarquia establerta.
És clar que en un vaixell hi mana el capità. I on hi ha capità, no hi mana mariner. Però d’entre la tripulació, qui és el veritable número dos?
Ens diu el refranyer que en el vaixell, aquest segon lloc l’ocupa el cuiner, responsable de la bona alimentació de la tripulació.
Qui fa el menjar per a una comunitat té un cert grau de poder sobre els altres.
A vegades pot resultar-nos molt útil la persona que no considerem com la més important.

· A cop de mar, cap seré

Davant l’adversitat s’ha de fer el cor fort i no desesperar-se.

· A gran maror no hi val bon patró

Per expert que u sigui, si les condicions són adverses, no es pot fer gran cosa.

· A la mar i a la terra, el peix gros es menja el petit

Significa que la gent poderosa domina els dèbils.

· A la mar, entre un poc i un massa, sempre hi cap una barcassa

Recomana allunyar-se dels extrems i acontentar-se amb la mitjania.

EL REFRANYER DE DONAR

· A allò que et donen, no li mires el pèl

Recomana agraïment. Critica voler buscar defectes a les coses regalades. Es diu com a justificació que no cal desaprofitar res del que ens donen o que trobem. El que importa és la bona voluntat de qui ens fa un regal, no el seu valor.

· A la peresa, doneu-li sopes

Se sol dir:

- Perea, vols sopes?

- Si estan fetes, sí.

- Vine per elles.

- No vull sopes.

Significa que convé facilitar les coses a qui sabem que no té gana de fer-les, perquè serà de l'única manera que les farà per voluntat pròpia.

· A qui donen a triar, li donen què rumiar [o cavil·lar]

Vol dir que quan ens donen facultat d'escollir, solen causar-nos preocupació per la por d'equivocar-nos en l'elecció.

· A qui ha de donar, no li basten cent ulls i qui ha de rebre, en té prou amb dos

No han de tenir la mateixa precaució qui dona que qui rep: qui rep alguna cosa, tot li estarà prou bé.

· A qui hagis de donar sopar, no li tragues el berenar

Si fem les coses abans de temps, podem sucumbir a la temptació i incomplir l’objectiu previst.

· A qui no té dents dona-li sopes

Recomana facilitar les coses. Donar a cada u, el que necessita.

· Abans d'esmorzar, mil passos has de donar

Convé fer algun tipus d’activitat per tal d’obrir l’apetit.
Bon consell per a començar la setmana: eixir a caminar i després a esmorzar amb els amics.

· Al bon estimar, mai li falta què donar

L'amor veritable és generós, fins a l'extrem de sacrificar la vida pròpia per ell.

· Al caigut dona-li la mà i ell després t'ajudarà

Les bones obres sempre tenen la seva correspondència. S’ha d’ajudar els altres quan estan en algun destret o necessitat.

La mà que dona recull, és a dir, no es perd res sent generós, tot al contrari, pot reportar beneficis.

· Al pobre vergonyant, dona-li de tant en tant

Recomana ser clarivident, caritatius i discrets amb els pobres que per dignitat o per vergonya no demanen res a ningú.

· Al ric donar, és tirar aigua a mar

S'ha de donar a qui ho necessita. Fer regals o donar diners a guanyar a qui ja en té molts és cosa inútil.

REFRANYER DE L'ESTIU

· A l'estiu menjar calent no és molt bon aliment

Aconsella que per l'estiu hi ha que menjar aliments frescs i lleugers.

· A l'estiu tot el món viu

Es refereix al fet que aquesta època provoca optimisme.
És el que s’espera si no fos per les onades de calor que ens trastoquen gaudir-les.

· A l'estiu tot reviu

El bon temps afavoreix la nidificació i la reproducció de les aus, com també qualsevol activitat humana a l’aire lliure.

· A l'estiu, el ponent deixa caliu

El vent calent d’estiu dura més que el d’hivern perquè la terra està calenta.

· A la fresca

Posar-se en un lloc fresc i [o en ombra], sobre tot en els dies calorosos d'estiu.

· El sol de l'estiu la cera ablaneix i el fang endureix

Una gran veritat.

· En l’estiu hi ha dia per casar, enviudar i tornar-se a casar

Els dies són molt llargs.

· En l’estiu no hi ha menjar roí

Significa que, com es fa molta activitat a l’aire lliure, no calen plats elaborats, sinó qualsevol cosa.

· En l’estiu, la molta calor fa estiuejar el renyó

Els renyons treballen poc perquè les toxines del cos s’eliminen pels porus en suar.

Beure aigua, no fumar, evitar el consum d'aliments processats i fer esport són algunes de les claus necessàries per tenir cura de la salut renal durant l'època més calorosa de l'any.

· Estiu sec, tardor molla

Si no plou en tot l’estiu, són previsibles pluges constants o abundoses a l’octubre per acumulació de l’evaporació marina i el seu posterior refredament.

· Fer més mal [o por] que una tronada d’estiu

Ser molt danyós o perjudicial.

Se sol dir, sobretot, d'algú que no és molt de fiar.

· L'estiu calent, ni carro bo ni ruc dolent

Vol significar que és època de quan la feina del camp ha minvat molt.

· L'estiu serà prou calent perquè les fruites madurin, es tornin grocs els rostolls i les tempestats no durin.

· L'estiu, la formiga surt del niu

Cert. En el bon temps aprofiten per replegar els aliments de cara l'hivern.

· Les cametes de perdiu son bones cap l'estiu

Les cametes de perdiu són uns bolets del grup de les pampes, té la superfície del barret viscosa o glutinosa (com la d'un molleric), les làmines decurrents i de fosques a negres en la maduresa, la cama allargada i de groguenca a ataronjada.

· No regues a l'estiu mentre el sol està viu, més si no la pots triar, a tota hora has de regar

Al clarejar o al capvespre són els dos millors moments per regar.

· Paraules d’estiu, segons qui les diu
No s'ha de creure tot el que es diu.
Vol dir que no hem de donar a les coses que sentim dir, altra importància que la que ens mereix la persona que les diu.
D'estiu, la gent viu molt despreocupadament i es fan converses i amistats superficials, que en molts casos s'obliden quan es retorna a les obligacions quotidianes.

· Pluja d'estiu i plor de bagassa, prompte passa
[bagassa = prostituta, puta]
D’estiu pot ploure intensament, però sempre molt breument, com un plor fingit.

· Quan la garsa fa baix el niu, trona sovint a l’estiu

Indica que no tem les tronades estiuenques, les quals no inunden mai el seu hàbitat.

· Quan trona, predica
Vol dir que en tronar, generalment sol ploure.
Una tronada sempre és un avís ben notori, encara que no sempre plou a continuació, sobretot a l’estiu.

· Qui diu [o parla] mal d'estiu no sap el que diu

L’estiu és, per a la majoria de les persones, la millor època de l’any, perquè fa bo, no hi ha escola, es cobra la paga, el llaurador cull en aquest temps els fruits del treball de tot l'any....

Això potser s'entenia fa uns anys, però ara, cada estiu els enemics ens multipliquem més perquè les onades de calor són cada cop més habituals, llargues i insuportables, i l'electricitat més cara...

· Sol d'estiu cou com caliu

És l'època més calorosa de l'any.

· Una figa [o una flor, o una oreneta, o una mosca] no fa estiu
Expressió que ens indica que d’un fet aïllat no se’n pot fer una norma.

REFRANYER DE L'ALEGRIA

· Ai festa!

Exclamació de satisfacció, d'alegria, de goig

· Alegre com un gínjol

Molt alegre.

· Alegre com un pinsà

Es diu d'una persona de caràcter molt alegre i rioler.

· Alegre com unes castanyoles

Molt content.

· Alegria amagada, candela apagada

No serveix per a res. No té objecte. L'alegria s'ha d'exterioritzar i compartir. Els gustos que no es comuniquen i celebren amb els coneguts i amics, no satisfan, ni semblen gustos. Quan ens passa alguna cosa bona hem de comunicar-ho perquè l'alegria que ens produeix aquest fet sigui molt més gran.

· Amb la rialla a la boca

Amb expressió molt alegre, amb gran afabilitat. Prendre alguna cosa alegrement, sense enfadar-s’hi.

· Amb panxa buida no hi ha alegria [o tots són badalls]

Tenir per menjar és molt important. L'escassesa d'alimentació lleva el goig i el bon humor. Sovint després de menjar les coses es veuen diferents.

Com bé sabien les nostres àvies i s’encarregaven de recordar-nos amb la panxa plena, o la idea que abans o després aquesta estarà satisfeta, HI HA ALEGRIA i, per tant…es treballa molt millor.

· Anar de gresca

Anar a passejar fent demostracions d'alegria, cantant, movent soroll, etc.

· Any de sol, any d'alegria

Les penes, com les ferides, se’n van o dolen menys els dies assolellats, que alegren l’esperit i cicatritzen.

· Ballar [o botar, o saltar] el cor

Estar extremadament alegre.

· Content com un xiquet amb sabates noves o

· Més content que un xiquet amb sabates noves

Molt content. Estarrufat, que no cap a la seva pell.

· Content i eixerit com un gínjol

Dit d'una persona alegre, trempada, xiroia.

· Deixa el llit en ser de dia: tindràs salut i alegria

Qui comença les coses tard es malhumora perquè li falta temps per fer allò que tenia previst de fer.

· Els xiquets i les xiquetes són l’alegria de la casa

Quan són menuts, distreuen, entretenen i alegren la família.

· Estar alegre com un passerell

Estar molt alegre o trempat.

· Estar boig d'alegria

Estar molt content.

· Estar content com un all

Molt alegre.

· Estar més content que unes pasqües

Sentir una gran alegria, estar molt content.

· Estar de gorja

Estar alegre, disposat a divertir-se.

· Estar més alegre que una missa amb orgue

Estar molt content.

· Fer xerinola

Fer festa i divertir-se fent tabola i amb molta alegria i soroll.

· Fer-li festes

Fer atencions, carícies i rialles un adult a una criatura menuda per expressar i rebre alegria.

· Fruir com un vedell

Sentir molta alegria.

· L'alegria del conill

Alegria de poca durada.

Expressió que s'usa per indicar la frustració que provoca el mal resultat d'una acció en la qual es tenien grans expectatives.

· L'alegria dels pobres, dura poca estona o

· L’alegria dura poc a casa del pobre

Adverteix que l'alegria que hi pot haver a la casa d'un pobre, aviat la hi estroncaran les necessitats de sempre.

· La llum dels ulls és l’alegria de l’ànima

En la mirada i la brillantor dels ulls es nota l’estat anímic i de salut de les persones.

· La muller de la perdiu, tan aviat plora com riu

Referint-se a gent d'humor variable o geni inconstant. Es diu de les persones que amb facilitat passen de la tristesa a l'alegria o viceversa.

Aplicat també als infants molt menuts que tan poc els costa riure com plorar.

· Llançar les campanes al vol

Repicar. Celebrar un esdeveniment faust amb grans manifestacions d'alegria, de satisfacció, etc.

· Més alegre que un collar de cascavells

Molt content.

· Més xalat que un joc de bitlles

Molt alegre.

· No hi ha alegria amb malaltia

Un malalt no està content perquè sap que de la seva malaltia podria morir, i per això està més bé trist i sense ganes de res.

· Repicar les campanes

Celebrar en alegria.

· Rient i plorant, es fa la gent gran

Vol dir que la vida es compon d'alegries i dolors. Els moments bons i dolents que ens proporciona la vida ens ajuden a forjar-nos com a persones.

· Riure per davall del nas

Alegrar-se d'alguna cosa sense deixar-ho veure.

· Salut i alegria, la bellesa cria o

· Salut i alegria, guapa sang cria

Vol dir que la salut es manifesta amb el bon aspecte del qui la té. Ambdues coses fan que una persona es trobi millor i, per tant, faci millor cara.

· Salut, diners i alegria, són bona mercaderia

Són les tres coses més preuades.

· Ser alegre com un picarol

Ser de natural alegre.

· Ser de la broma

Ser alegre, divertit.

· Si tens alegria t'allargues la vida

L’alegria és sana. Diuen que el riure és bo pel cor. El riure eixampla el cor.

Però es diu sobretot humorísticament d'aquell que procura viure bé.

· Tindre alegria sense goig

Veure frustrada una esperança. Pensar haver obtingut una cosa que es desitjava i resultar fallida.