EXPRESSIONS DE FRUITES I VERDURES (PRUNA)

PRUNA

· Cagar la pruna

Anar destrempat.

· No dir ni pruna

No dir paraula. Callar, no dir res.

- Es va quedar tan sorprès que no va dir ni pruna.

· No saber ni pruna

No saber res.

· No valer ni pruna

No valer res.

EXPRESSIONS DE FRUITES I VERDURES (POMA)

POMA

· Emportar-se'n la poma

Obtenir la part millor d’una cosa que es reparteix.

· Guardar-se una poma per a la set

No gastar, no consumir, etc., totalment una cosa prevenint una eventual necessitat futura. Fer una xicoteta reserva de diners per a un cas de necessitat.

- És molt mesurat en les despeses; sempre es guarda una poma per a la set; no deixa mai el seu compte al descobert.

· La poma de la discòrdia

S'utilitza l'expressió 'Ser la poma de la discòrdia' per assenyalar algú que provoca, intencionadament, que hi hagi disputes, desavinences i discrepància d'opinions dins un grup, lloc…

Erròniament, són moltes les persones que creuen que aquesta expressió prové del passatge bíblic en què Eva pren un fruit prohibit de l'arbre del bé i del mal al Jardí de l'Edèn.

Però l'expressió no té res a veure amb les sagrades escriptures sinó amb una llegenda que es recull en la mitologia grega i que té a veure amb Eris, deessa de la discòrdia i les desavenies.

Segons explica el mite, durant l'enllaç nupcial entre Peleo i Tetis (futurs pares d'Aquil·les) va fer acte de presència Eris, que no havia estat convidada a aquest magne esdeveniment, amb la intenció de provocar un conflicte entre els reunits.

Portava una poma d'or, la qual va llançar als peus de les deesses Afrodita, Atenea i Hera. Aquesta poma portava una inscripció que indicava que era per a la dona més bonica, cosa que va motivar que les tres deïtats discutissin entre elles sobre a qui li corresponia quedar-se-la.

Per intervenir en el conflicte ocasionat per Eris, es va escollir Paris perquè elegís la més bella de les tres i, per tant, havia de ser la posseïdora del fruit daurat.

Després de dubtar i fins i tot intentar subornar-lo amb diferents favors per cadascuna de les tres deesses per ser l'escollida, finalment Paris va oferir la poma d'or a Afrodita (qui li havia promès l'amor d'Helena d'Esparta, esposa del rei Melenao).

El jove convençut per les paraules de la deessa va acabar segrestant Helena, cosa que va donar lloc a la coneguda com a 'Guerra de Troia'.

Va ser dels nombrosos relats sobre aquest episodi mitològic d'on va néixer l'expressió “Ser la poma de la discòrdia”.

· Una poma podrida en fa podrir d’altres

Adverteix del perill que comporten el tracte i la conversa amb persones malvades. Les persones que freqüenten algun dolent acaben més o menys contaminades del seu comportament.

· Fer cara de pomes agres

Fer cara de pocs amics. Irritat.

EXPRESSIONS DE FRUITES I VERDURES (PINYA)

PINYA

· Agarrar la pinya o

· Empinyar-se

Beure alcohol en excés. Embriagar-se.

· Anar a la patacada i a la pinya

Barallar-se a cops.

Patacada: Cop amb la mà plana.

Pinya: Cop, especialment cop de puny.

· Fer pinya

Conjunt de persones o de coses unides o agregades estretament.

· No valer una pinya

No valer res, ser completament inservible.

PINYÓ

· Boca de pinyó

Boca molt xicoteta.

- Té els ulls negres i la boca de pinyó

· Estar a partir-se un pinyó

Avenir-se fins en les coses més ínfimes. Haver-hi unitat d'interessos i afectes entre elles, donant-se a entendre que aquesta bona disposició existeix gràcies al fet que s'estaria disposat a compartir fins al mínim, en aquest cas un 'pinyó' (sement del pi de mida petita i que pot mesurar entre dos i vint mil·límetres).

· Fotre un pinyó

Topar, xocar, col·lidir, caure, etc., d’una manera violenta

- Es van fotre un pinyó amb el cotxe.

· No se li pot ficar un pinyó al cul

Quan una persona és molt orgullosa o satisfeta d’ella mateixa.

- És molt vanitós, no se li pot ficar un pinyó al cul.

EXPRESSIONS DE FRUITES I VERDURES (PÈSOL)

 PÈSOL

· Eixerit com un pèsol o

· Més eixerit que un pèsol

Molt eixerit i animós. Molt viu, llest i espavilat

- La teva filla és eixerida com un pèsol, quina gràcia que fa!

· Trempat com un pèsol

Ple de salut i bon humor.

- Des que ha superat la depressió està trempat com un pèsol, torna a ser el d’abans.

EXPRESSIONS DE FRUITES I VERDURES (PERA)

 PERA

· Com pera en tabac

Molt bé, molt còmodament, molt a gust.

- A ma tia no li han deixat mai res a deure, i l’han tinguda com una pera en un tabac.

· Estar gras com una pera

Estar molt gras.

· Guardar una pera per a la set

Fer una xicoteta reserva de diners per a un cas de necessitat.

- És molt mesurat en les despeses; sempre es guarda una pera per a la set; no deixa mai el seu compte al descobert

· La pera quan és madura, per ella mateixa cau

Vol dir que les coses han de venir al temps oportú, sense precipitacions ni violències.

· Qui diu mal de la pera, aquell se la menja

És un sistema per aconseguir que els altres no la vulguin. Vol dir que moltes vegades el qui dejecta una cosa ho fa perquè un altre no se l'endugui.

Estratègia comercial d'un possible comprador, de no mostrar interès per allò que realment li interessa, per rebaixar-ne el preu.

· Ser la pera

Si diem que alguna cosa és la pera, pot ser perquè sigui luxós o espectacular o per tot el contrari. Si és desesperadament dolent o defectuós, també diem que alguna cosa és la pera.

Exemples:

- “Aquest rellotge és la pera, et diu l'hora, et mesura les pulsacions, té agenda al calendari i et calcula rutes per GPS…”.

- “Maria i Albert són la pera, sempre que quedem amb ells arriben una hora més tard”.

· Ser [alguna cosa] de l'any de la pera

Ser molt vella, antiga o que va passar fa moltíssim temps.

· Tocar la pera

Molestar.

- Ves a tocar la pera a un altre! Estic preparant un projecte important i necessito tranquil·litat.

· Ser la pera llimonera

Ser extraordinari.

· Donar-li per a peres

Castigar-lo, fer-lo entrar en raó d'una manera violenta.

- Li ha donat per a peres i li ha fet oblidar la idea d’anar a treballar a fora.

· Donar-ho tot, el sac i les peres

Donar més del que caldria.

· És de veres com si menjares peres i les cagares senceres

Quan algú és escèptic sobre el que altres i que acaba de dir fa un comentari o gestos que mostren la seva desconfiança.

· Ni de burles ni de veres, amb el teu amo parteixis peres

Recomana tenir bones relacions amb els amos, ja que en les baralles o disputes amb el superior o amb el poderós, sempre duràs les de perdre i ell surt sempre guanyant.

· No anar de peres

No estar per a bromes pesades, per a intervenir en alguna cosa (joc, negoci, etc.) que es considera inconvenient o perillosa.

- No, en Miquel no anava de peres, estava ben enfadat.

· No demanis peres a un om [o pi]

Demandar o sol·licitar coses sabent que són impossibles. Pretendre obtenir coses de persones que no les poden donar.

· No en parlem més, sac i peres

Es diu per cloure una discussió, una conversa en la qual no s'arriba a un acord o en la qual tots estan d'acord i, per tant, no cal dir-ne res més.

- No el vull veure mai més, s’ha acabat, no en parlem més, sac i peres!

· No voler peres amb algú

No voler tractes o baralles amb algú per por de sortir-ne perjudicat.

No voler enfrontaments, sia per timidesa, precaució o respecte.

- No vull peres amb ell perquè és un malcarat.

· Partir peres

Desavenir-se, separar-se els que anaven units i concordes.

Tant pot ser dit d’una parella, com d’amics o socis.

- Van haver de partir peres perquè no s’entenien en el negoci.

Sembla que l’origen de l’expressió es troba en la recomanació de no partir (repartir-se) les peres amb el senyor (feudal), ja que segur que et toquen les més verdes, les dolentes. L’expressió va derivar a enemistar-se i, finalment a separar-se.

· Posar-li les peres a quatre

Fer-lo entrar per les vies de la legalitat o de l'obediència, castigant-lo o amenaçant-lo.

- A tots els que condueixen beguts, els haurien de posar les peres a quatre.

· Voler el sac, les peres i l'amo d'elles

Voler tot a la vegada. Ser massa exigent, pretendre obtenir-ho tot.

- És que ho vol tot, vol el sac i ses peres, és una criatura molt malcriada.

EXPRESSIONS DE FRUITES I VERDURES (OLIVA, OLI)

 OLIVA

· Eixir com un pinyol d'oliva

Sortir disparat.

· L'oli d'oliva, tot mal esquiva

L’oli cru, begut o untat, sana cremades i èczemes i evita molts mals.

· No diguis oliva que no sigui collida o

· No diguis oliva, fins que no estigui baix la biga

Significa que no cal ser massa optimistes ni donar per segures aquelles coses que són problemàtiques.

· Oliva menjada, pinyol a terra

Al·ludeix que un cop finalitzat un tema, s'hi ha de deixar de pensar, especialment si ha resultat problemàtic o dolorós.

També es fa servir en el fet de pagar el que ha adquirit amb rapidesa, sense demora, sense crèdit, no quedar a deure.

· Val més una oliva a casa, que una quartera al tros

Indica que convé més una poca cosa segura que l'abundància de coses insegures.

· Batejar amb aigua d'olives

Es refereix que la vida s'ha de prendre de broma.

· Canviar l'aigua de les olives

Orinar.

· Fer gust d'olives ensabatades o sabateres

Ensabatades o sabateres: Es diu de les olives que, després d'adobades, s'han fet corretjoses i han perdut el bon sabor.

Per extensió s’aplica a qualsevol menjar insípid.

· Parèixer un tord

Menjador d'olives.

· Que et penses, que açò és gerreta d'olives?

Es diu quan una persona va demanant sense parar pensant que no s'acaba mai.

Del fruit d'el'olivera es treu el suc de l'oliva, l'oli que està present en moltes de les nostres expressions i que a continuació farem un tast:

OLI

· Això ja passa de taca d'oli

Ja n'hi ha massa, ja s'ha fet la cosa massa greu.

- De moment semblava que el que feia no tenia importància, però ara ja passa de taca d'oli, perquè està molestant tothom.

· Anar com l'oli al cresol o

· Anar com oli en un llum

Expressions usades per a indicar l’eficàcia, la rapidesa, l’oportunitat, d’un remei, d’una solució. Just i exacte per al que hom necessitava.

- Com et va anar la nova medecina? - Oli en un cresol! En un no res el dolor va desaparèixer.

- Li vaig dir que si no aprovava no tindria vacances i va ser com posar oli en un llum: va posar-se a estudiar immediatament.

· Anar per damunt com l'oli

Tindre vanitat. Es refereix a la tendència obsessiva de determinades persones per tenir l'última paraula en qualsevol tema, discussió o acció, fins i tot tergiversant-ne els termes, o a manipular accions per sortir airós de qualsevol situació. Es tracta d'una obsessió per quedar sempre per sobre dels altres, que es compara en la llengua amb el fet ancestralment observat que l'oli sempre flota sobre qualsevol altre líquid d'una altra naturalesa, sense importar tant com remenem un líquid.

- Quan obri la boca em dona ganes d'anar-me'n; ella sempre ha d'anar damunt com l'oli.

· Anar-se'n a beure oli

Perdre's, fer-se malbé.

· Beure oli o

· Ja ha begut oli

Ser víctima. Que es troba en una situació desesperada. Ja no tenir remei, ja no poder escapar-se d’una cosa desagradable.

- Pensava que aniria bé, però després del resultat veig que ja hem begut oli.

Quan li diem a algú “Ja has begut oli” vol dir que la pifiada, que ha fet alguna cosa malament, que ja no té remei, que ha fet una malifeta i no es pot escapar del càstig o en termes més col·loquials, que l’ha cagat.

Però d’on prové aquesta expressió que utilitzem tan sovint? Ens hem de remuntar a l’edat mitjana i a la Santa Inquisició, una institució creada al segle XIII per lluitar contra els heretges i que es va estendre per la vella Europa durant sis segles, fins que Napoleó la va abolir el 4 de desembre de 1808.

Per tal de fer confessar a homosexuals, blasfems, bruixes, etc., la Santa Inquisició sotmetia a tortures inimaginables als enemics de l’Església catòlica.

Una d’elles era lligar de mans i peus a la víctima, tapar-li el nas i amb l’ajuda d’un embut o qualsevol altre instrument per tal que no tanqués la boca, anar introduint-li metalls fosos o oli calent per a la gola, naturalment el resultat era la mort del pobre infortunat.

· Beure oli en un cresol

Ser un borratxet.

· Bona nit cresol que la llum s'apaga

Es diu quan alguna cosa s’ha acabat o perdut.

L’expressió denota la consumació d’un fet que ja no té remei, la pèrdua irremeiable d’una cosa.

Té l’origen en la finitud de l’oli dels cresols o en els ciris, que s’acaben.

· Cremar oli [en una cosa]

Treballar-hi molt, estudiar-la atentament.

- Els dies dels exàmens crema oli i necessita menjar més.

· El que va amb oli, es taca

Qui freqüenta males companyies o perills, acaba sent afectat per ells.

· Ser pa sucat amb oli

Indica que és de poca qualitat, no gaire important o de poca vàlua.

Sembla que l’expressió es refereix a la senzillesa de l’àpat (pa sucat amb oli), que no és res de l’altre món, més aviat poca cosa i fàcil de preparar.

· Ser pitjor que taca d'oli

Aplicat a una persona dolenta, perversa.

- No tinguis cap tracte amb ell, que és pitjor que taca d'oli!

Ser una desgràcia o un mal difícil de remeiar.

- La seva solució va ser pitjor que taca d'oli: encara va empitjorar el problema.

· Estendre's [o escampar-se com una taca d'oli]

Estendre's molt i molt de pressa, dit especialment d'una notícia.

- La notícia es va escampar com una taca d'oli; l'endemà tothom ja la coneixia

- El rumor es va estendre com una taca d'oli per tot el barri.

· Fer oli amb dues bigues

Fer gran negoci o treballar amb gran profit.

- Amb aquesta botiga, han fet oli amb dues bigues: tot els ha sortit molt bé.

· Ser [o estar quiet] [una cosa] com una bassa d'oli

Dit del mar en calma, o per extensió, fa referència a una cosa molt encalmada, tranquil·la, sense que res la torbi.

- La classe sembla una bassa d’oli; els alumnes treballen en silenci.

· Voler ser oli sobre aigua

Voler ser el primer, ocupar el lloc principal.

- Bé el coneixes prou: ell sempre vol ser oli sobre aigua.