divendres, 5 de febrer de 2021

EXPRESSIONS DE LA NOSTRA PARLA

ESCAMPAR LA BOIRA

Avui ens hem vist sorpresos per l’aparició d’una fugaç boira, la qual cosa em serveix per treure a relluir aquesta expressió popular:

·  Escampar la boira: vol dir anar-se’n, anar a passejar sovint per airejar-se.

      -  Estic ofuscat. Val més que escampi la boira i després m’hi torni a posar.

Però també pots:

· Anar [o Enviar] (algú) a escampar la boira: Anar-se'n d’un lloc amb el propòsit d’esbargir-se o perquè ja n’estàs fart d’agú.

      - Me’n faig creus! Sempre que hi ha algun problema se’n va a escampar la boira.

      -  L’estava atabalant massa i el va enviar a escampar la boira.

Ara bé, si l’enviem de males maneres, preferim més dir-li directament:

· vés-te’n a escampar la boira

      - Deixa de molestar-me, vés-te’n a escampar la boira.

És clar que també pots enviar algú a:

fregir espàrrecs”, a “fer punyetes” o directament “a la merda”.

Sembla que “escampar la boira” té el seu origen en els temps de la bruixeria (sobretot entre els segles XV i XVII), en què les i els practicants caminaven pels camps proferint encanteris destinats a dissipar la boira.



dimecres, 3 de febrer de 2021

EXPRESSIONS DE LA NOSTRA PARLA

FER-SE-LI UN NUS A LA GOLA

Avui, 3 de febrer, és el dia de Sant Blai i una dita molt popular diu:

SANT BLAI GLORIÓS, CURA'M LA GOLA I EMPORTA'T LA TOS.

Així és com el nostre refranyer destaca el moment en què sant Blai va salvar la vida d'un xiquet a qui se li havia entravessat una espina de peix. A partir d'aquest miracle, el sant es va fer conegut per curar el mal de gola i de coll.

En la nostra parla tenim unes expressions que manifesten la sensació que sentim quan hi ha un impediment a la gola que ens priva de parlar, o d’empassar-se el menjar.

·        Sentir un nus a la gola

·        Tenir un nus a la gola

·        Amb un mos a la gola

 Però generalment aquestes expressions es fan servir servir en un significat figurat quan l’impediment de la gola pot estar provocat per una forta emoció.

-         Se li va fer un nus a la gola que li impedí de donar les gràcies per l’homenatge.

-         De l’emoció sentia un nus a la gola.

-         Els ulls li espurnejaven, però tenia un nus a la gola que li impedia d’expressar l’alegria que sentia.

-         Vaig sentir aquelles paraules amb un mos a la gola.

Les emocions poden anar més enllà quan diem:

·        Amb el cor en la gola.

A tots ens ha passat alguna vegada que sentim que el cor se’ns atura, ens puja com a la gola i es produeix una cosa semblant a una sensació momentània de buit. Pot ocórrer després d’una sorpresa, un ensurt o sense motiu aparent, i molts ho definim per “un tomb al cor”.

·        Tenir la mort a la gola: estar en perill imminent de mort, en gran estretor de recursos o amb greu perill.

          -- El caçador s’enfrontà amb la mort a la gola al porc senglar.

 I si el que es tracta és de sentir molèsties a la gola diem:

·        Escurar-se la gola [o el coll]: Tossir per a llevar-se alguna molèstia, irritació, de la gola.

-         No li sortia la veu i es va haver d’escurar la gola.

Però quan es tracta de menjar, aleshores diem expressions com:

·        Criar teranyines en la gola: Menjar massa poc.

-         Sinó menges se te criaran teranyines a la gola.

·        Fer gola: Gana, apetit d’una cosa en general. Cosa que es menja per gust i no per necessitat; golosia.

-         Mentre es fa el dinar farem gola amb una picadeta.

·        Tindre la gola com un embut [o com un calcetí]: Ser molt menjador, ser molt fartó.

-         Es va posar davant el paelló i cullerada a cullerada es va atipar d’arrós. Te la gola com un embut.



EXPRESSIONS DE LA NOSTRA PARLA

LA CANDELA

Amb motiu de la data del 2 de febrer: LA CANDELERA, trec una sèrie d’expressions en que fem servir aquest ciri:

·        encendre la candela: acceptar una oferta com a base de negociació, en les vendes a l’encant o subhastes, acceptar el subhastador una xifra oferta com a suficient per a iniciar la subhasta.

-         No s’ha fet cap transacció. Tal com estan les coses, em sembla que no encendrem la candela

·        cremar candeles: subhastar, fer venda pública de béns.

-         Aquella família tan poderosa es va arruïnar i va haver de cremar candeles; al final va haver de prescindir de tot el patrimoni artístic que havia posseït.

·        passar la creu i les candeles: Passar les situacions, favorables o adverses.

-         Per fi ha trobat feina, Mira que estava passant la creu i les candeles.

·        acabar-se la candela: acabar-se el termini per a obtindre o per a fer alguna cosa

-         No cal que hi vagis que no t’admetran: s’ha acabat la candela.

·        anar [o dir-li] en candela: anar a algú molt bé els seus negocis o altres assumptes, afavorir-lo la sort.

-         Li ha tocat la grossa i li ha anat en candela per a pagar la hipoteca.

·        no prendre candela a un enterro: no arriscar-se a intervenir en un assumpte que no importa.

-         Aquest és dels qui no prenen candela a un enterro.

·        fondre’s com una candela : consumir-se ràpidament.

-         Les postres eren tan delicioses que s’han fos com una candela, s’han acabat ben de pressa

·        dret que una candela: dit d’una cosa per a indicar que és molt recta.

-         Ens va tenir més de mitja hora drets com una candela, arrenglerats al pati fins a l’hora de plegar; i pobre del qui es mogués!

·        no tenir altra candela per anar al llit: no tenir altre recurs, altre mitjà.

-         No li arribava l’ajuda i no va tenir altra candela per anar al llit que demanar un préstec.

·        prendre candela: intervenir en un assumpte sense ser-hi demanat.

-         A tu qui et mana prendre candela en aquest assumpte, que ni té va ni té ve.

·        esperar (algú o alguna cosa) amb candeletes: esperar amb impaciència, amb delit.

-         Quan arriba el mes de juny tothom espera amb candeletes les vacances d’estiu.



EXPRESSIONS DE LA NOSTRA PARLA

M’ALEGRE

Quan vas pel carrer pots trobar-te persones que fa molt de temps que no veus.
És sempre curiós perquè no és que els retinguis a la memòria, mai no hi penses, però quan te'ls trobes refresques la relació que vas tenir amb ells en el seu moment, fos quina fos.
En principi s’estableix el clàssic intercanvi de salutacions entre les que no pot faltar: 
M'ALEGRE DE VEURE'T.

Tampoc poc faltar la pregunta de rigor de com estàs? (extensiu a la família). Pregunta que en aquest moments de pandèmia, pren més rellevància; perquè no es formula per simple cortesia. I la resposta de bé, l’acomiadament de la conversa s’acaba també en un M’ALEGRE.


EXPRESSIONS DE LA NOSTRA PARLA

LLANÇAR A PERDRE

En el seu significat més ampli ho apliquem per manifestar que alguna cosa s’ha fet malbé. Però es pot fer extensiu a deteriorar, desbaratar, espatlar, estropejar, etc.

Aquesta expressió m’ha vingut al cap, en veure una finca de nuleres, que des del principi de la campanya d’aquesta varietat, allà pel mes de novembre, manifestava una collita espectacular i amb una qualitat immillorable. Avui continue passant i segueix en l’arbre. Serà una llàstima que es llance a perdre; però a aquestes altures sembla que es quedarà dalt de l’arbre. El més indignant és que no es farà malbé, ni per pedregada, ni per gelada, ni altra inclemència meteorològica, serà el resultat de la mala política del mercat. La taronja es podrirà en l’arbre per passar el seu temps de maduresa i no haver-se comercialitzat. Lamentable.

El més normal haguera estat dir:
      --- La gelada ha llançat a perdre la collita de taronges

Amb eixa locució podem fer frases tan variades com:

      -- De tants bacs com li has pegat, has llançat a perdre el mòbil

      -- La beguda ha llançat a perdre a Ricart

      -- La carn s´ha llançat a perdre per no haver-la posat en la nevera

      -- La instal·lació elèctrica s´ha llançat a perdre per una pujada de llum

      -- Les taques de lleixiu t´han llançat a perdre els pantalons nous

      -- Els zels han llançat a perdre el matrimoni de Pepet i Marieta.







EXPRESSIONS DE LA NOSTRA PARLA

AIXÒ CALIA!

Exclamació de sentit denegatori i que s'usa per a posar de manifest que no estem disposats a fer una cosa determinada.

També podem usar altres exclamacions com:

      · Això faltava!

      · Això podíem fer!

      · Això sí que no!

      · Ara!

      · Ja en parlarem!

      · Ni pensar-ho!

      · No res! [o Res!]


EXPRESSIONS DE LA NOSTRA PARLA

AIXINA AIXANA

Mig mig. Regular, sense completa satisfacció.
      -- T'agrada el vestit? Aixina aixana.

I com a negació:

      · Ni aixina ni aixana: Ni una cosa ni l'altra.
          -- Açò no es fa ni aixina ni aixana.


EXPRESSIONS DE LA NOSTRA PARLA

AGARRAR UN MATXO

En sentit generalitzat hi diem com a manifestació d d'enuig.
           -- En saber que no li han autoritzat la subvenció va agarrar un matxo que en un parell d’hores no li podies dir res.

Però en sentit específic ho diem davant l’enrabiada de xiquet capritxós que reacciona amb plors, gestos i crits.
          -- Ha agarrat un bon matxo i no para de bramar.

Igualment podem fer servir:
      · Agarrar un botó: Es diu quan un xiquet s’enrabia i es fica a plorar i cridar de manera inconsolable, i sovint insuportable.
          -- Li he dit al xiquet que no anirem a la fira i ha agarrat un bon botó.

      · Agarrar un batistot: agarrar un disgust molt gran que sol anar acompanyat de plors o gemecs.
          -- Quan la mare li va llevar les joguines va agarra tal batistot, que no hi havia que el calmés.

Tornat al sentit generalitzat com a reacció d’irritació i enuig tenim:
      · Agarrar un ruc: Enfadar-se. Irritar-se.
          -- No li ha sortit bé la feina i ha agafat un ruc que no te pots arrimar a d’ell.

      · Eixir de mare: irritar-se, exaltar-se molt, exasperar-se.
          -- En oir que l’acusaven d’una cosa que no havia fet, va eixir de mare i va insultar-los a tots.

      · Bullir-li la sang (a algú): irritar-se, ser excitat, agitat per una passió, una emoció, etc., sentir-se endut per una passió, sobretot d’ira o d’amor.
          -- Diu que no hi ha res que li faci bullir la sang com la injustícia.

      · Bullir-li la sang a les venes (a algú): esdevenir irat, enutjar-se fortament.
          -- Últimament s’enfada per no res, de seguida li bull la sang a les venes.

      · Pujar-se per les parets: irritar-se fortament.
          -- En saber que no l’havien admès a les oposicions, s’enfilava per les parets; vàrem tenir feina a calmar-lo.

      · Treure foc pels queixals: irritar-se en extrem, manifestar una gran indignació, irritació.
          -Quan el vaig trobar, treia foc pels queixals; acabaven de prendre-li la cartera i estava irritadíssim.

      · Perdre els papers: perdre la contenció, la paciència, el control de si mateix.
          -- Els alumnes d’aquesta classe sempre em fan perdre els papers: no em fan gens de cas.


diumenge, 31 de gener de 2021

EXPRESSIONS DE LA NOSTRA PARLA

AGARRAR MALA VOLTA

Les vegades que haure escoltat dir aquesta expressió en veure que una persona té una infermetat que no se li’n va per estar molt greu i en preguntar per ell vos han contestat: - ha agarrat mala volta, com volent dir-nos que no té mal aspecte i que la cosa sembla no porta camí de recuperació.

Malauradament, en aquest estat de pandèmia, són molts els que estan agarrant mala volta i fins i tot acaben morint-se.

          -- Des de que ha tingut la covid-19 ha agarrat mala volta i no hi troba hora bona.

També diem altres expressions per referir-nos a una persona que està malalta:

      · cara d’ou nial: que té el color trencat, indicadora de falta de salut.
          -- No ha dormit gaire bé sa nit passada i fa cara d’ou nial.

      · estar fotut: estar malalt, no trobar-se bé, estar fet malbé.
          -- En Pere està fotut, ha agarrat el grip i no pot alçar-se del llit.

      · cara de pomes agres: cara de no trobar-se gens bé, cara de mal aspecte.
          -- Ja cal que procuris refer-te ben aviat; aquests dies de malaltia t’han deixat una cara de pomes agres!.

      · estar com un pa de cera: estar molt esblanqueït o groc, de color malaltís.
          -- L’he trobat molt desmillorat, està com un pa de cera.

      · fer mala cara: tenir mal aspecte.
          -- Només fa dos dies que s’ha alçat del llit i encara fa mala cara.

      · fer ulleres: tenir sota les parpelles inferiors dels ulls com una taca moradenca, lívida, a causa d’una grossa fatiga, d’una malaltia.
          -- Que no et trobes bé? Fas ulleres.

      · no anar fi: no trobar-se bé.
          -- Últimament no vaig fi. Potser aniré a fer-me una revisió a l’hospital.

      · no estar llatí: no estar bé de salut, tenir certa indisposició.
          -- Fa uns quants dies que no està llatí i els metges no saben què té.

      · tenir un peu a la tomba: estar en perill imminent de morir.
          -- L’han ingressat a l’hospital i ja no creuen que en surti. Té un peu a la tomba.

      · tenir una cama al fossar: estar greument malalt.
          -- L’accident va ser molt greu, té una cama al fossar.


EXPRESSIONS DE LA NOSTRA PARLA

AGARRAR EL PORTANT

És una de tantes expressions que diem per a indicar que ens anem d’un lloc.

          -- Quan va veure que ningú no l’escoltava, va agarrar el portant i no va comparèixer més per allà.

Així també podem dir:

      · agafar el camí de la porta: anar-se’n d’una casa.
          -- Si no t’agrada aquesta feina és millor que agafis el camí de la porta.

      · agafar la porta: anar-se’n d’un lloc, sobretot si és amb indignació o a contracor.
          -- Es va alçar enfadada i va agarrar la porta, deixant-lo plantat allí al mig.

      · agarrar el farcell: anar-se'n de casa.
          -- Es va barallar amb els seus pares i va agarrar el farcell.

      · picar sola (algú): anar-se’n de casa
          -- Va trobar feina a l’estranger i va picar sola per un temps.

      · deixar (algú) amb la paraula a la boca: anar-se’n sense escoltar algú.
          -- Estava cansat de sentir sempre la mateixa història i el va deixar amb la paraula a la boca

      · escampar la boira: eixir d’un lloc foragitat per algú a qui li molesta.
           -- Jo escampo la boira, perquè aquí hi haurà bufetades

      · girar en rodó: girar-se completament respecte a les persones amb qui s’està i anar-se’n.
          -- Després d’aquells comentaris va girar en rodó.

      · girar l’esquena: anar-se’n, fer mitja volta per anar-se’n, fugir, etc. 
          -- Quan va saber que venia en Joan va girar l’esquena immediatament.


EXPRESSIONS DE LA NOSTRA PARLA

ACÍ CAIC I ALLÀ M’ALCE 

Caminant dificultosament i amb freqüents ensopegades, anar fent, amb alternatives bones i dolentes.

          -- Els metges han assegurat que després de la rehabilitació podré caminar normalment, però de moment vaig ací caic i allà m’alce.

Les dificultats de moviments o accions ho manifestem en altres expressions com:

      · a empentes i rodolons: amb entrebancs i dificultats.
          -- Encara que a empentes i rodolons, va aconseguir d’acabar la carrera.

      · a males penes: tot just; a penes, penosament.
          -- A males penes podia viure, aquell home: no tenia ni diners ni treball.

      · amb prou feines: difícilment, gairebé no.
          -- Té el peu ferit i amb prou feines aconsegueix aixecar-lo.


EXPRESSIOMS DE LA NOSTRA PARLA

ACABAR COM EL ROSARI DE L’AURORA

Acabar com el rosari de l’aurora és una expressió que significa que una cosa acaba malament, amb baralles, amb fracàs, etc.
      -- Van començar la festa molt engrescats, però va haver-hi baralles i tot es va acabar com el rosari de l’aurora.

El rosari de l'aurora era una processó en què es recita i es canta el rosari pels carrers a primera hora del matí. Tenia lloc en determinades dates assenyalades, sobretot el primer diumenge de maig ('Roser de Maig') i la primera setmana d'octubre, entorn del 'Roser de tot el món'. Aquesta festivitat de nom tan curiós fou creada pel papa Gregori XIII per a commemorar la victòria de la flota cristiana enfront dels turcs a la batalla de Lepant el 1571, atribuïda a la intervenció de la Mare de Déu, ja que s'esdevingué el dia 7 d'octubre. A partir d'aquesta data van proliferar arreu les confraries del Roser, les quals van fomentar el costum de resar el rosari de l'aurora.

L'expressió "acabar com el rosari de l'aurora" es va forjar a l'època de la revolució liberal del 1868 a Espanya, coneguda també com la 'Gloriosa'. Aquesta revolució va encetar un període de llibertats democràtiques (el Sexenni, 1868-1874) durant el qual el moviment obrer i la petita burgesia van irrompre en la vida política. Així, mentre les idees polítiques d'aquests grups agafaven cada cop més força, l'Església continuava fent mostres de la seva capacitat d'influència, mantenint costums com el de resar el rosari col·lectivament i en públic, tal com s'havia fet sempre. Les ires anticlericals es van desfermar contra aquesta pràctica, provocant aldarulls que sovint prengueren forma d'autèntiques batalles campals entre devots i agitadors.

Moltes de les accions que s’inicien solen acabant fracassant o anar malament, i per indicar-ho diem expressions com:
      · acabar com l’aigua a les figues: acabar malament, sense coordinació o adaptació d’una cosa a una altra.
      -- Si continues anant a caçar, la nostra relació acabarà com l’aigua a les figues.

      · acabar en aigua de figues: acabar una cosa en no-res o en un resultat insignificant.
          -- L’obra de teatre va acabar en aigua de figues, no va agradar al públic

      · anar aigua avall: anar malament, fracassar, afonar-se una empresa o institució.
          -- Tenien un bon negoci, però va anar aigua avall per llur ineptitud.

      · anar el carro pel pedregar: anar malament un afer.
          -- Quan el carro va pel pedregar ja és molt difícil trobar solucions; no es podrà salvar de la ruïna.

      · anar per terra: fracassar, no arribar a realitzar-se.
          -- La idea era bona, però va anar per terra per dificultats d’execució.

      · anar-se’n a fer punyetes: fer-se malbé una cosa, desaparèixer.
          -- Per falta de gent tot se’n va anar a fer punyetes.

      · anar-se’n a pastar fang: perdre’s totalment.
          -- L’empresa se n’ha anat a pastar fang perquè els socis fundadors s’han barallat.

      · fer figa: fer fallida, no reeixir, fracassar.
          -- Vaig fer figa en el meu intent d’aconseguir la feina.

      · sortir-li el tret per la culata (a algú): una cosa, sortir al revés de com s’esperava.
          - Confiava que tothom estaria d’acord amb la seva proposta, però li va sortir el tret per la culata, perquè varen votar en contra.

      · anar a malguany: fallir, quedar frustrat o fallit allò que hom pretenia.
          -- El seu negoci va anar a malguany, ara han fet suspensió de pagaments.

     · anar-se’n al diable: ser perduda sense remissió, perdre’s, fer-se malbé, ser destruïda alguna cosa sense remissió.
          -- Tota la feina de tants anys se n’anirà al diable si ara no perseveres.

      · desfer-se com una calça: perdre’s, esvair-se una cosa gradualment i sense interrupció, com una calça de fil en estirar-li un cap.
          -- La hisenda, que es desfeia com una calça.

      · anar-se’n a rodar: perdre’s, tenir un mal resultat, fer-se malbé alguna cosa.
          -- Fa dos mesos que el seu projecte se’n va anar a rodar a causa de la falta de pressupost.

      · anar a mal borràs: anar malament, molt avall en la salut; malmetre’s, perdre’s.
          -- Si no es cuida més, la seva salut anirà a mal borràs.

      · anar a mal viatge: fer-se malbé alguna cosa, tenir mal resultat.
          -- Hem de buscar clients nous perquè, si no, la botiga se n’anirà a mal viatge.

      · anar-se’n a la merda; tenir un mal resultat, fer-se malbé alguna cosa.
          -- La seva carrera com a futbolista se’n va anar a la merda per culpa d’una lesió.

      · anar de mal en pitjor: empitjorar, perdre-hi.
          -- Aquest hotel va de mal en pitjor; abans servien millor.

      · anar a menys: decaure, passar a un estat inferior.
          -- La qualitat d’aquest vi ha vingut a menys; han volgut industrialitzar-lo i l’han hagut de manipular.

      · anar de capa caiguda: passar gradualment d’un estat bo a un estat d’imperfecció, d’adversitat, de dissolució.
          -- Des que va morir l’avi, l’empresa va de capa caiguda.


dimecres, 27 de gener de 2021

EXPRESSIONS DE LA NOSTRA PARLA

A TONGADES:

Amb intermitències. 
          -- La taronja passava a tongades per la cinta transportadora. 

Altres expressions, amb el significat de intermitència o d’una manera discontinua, tenim: 
      · a estones: una estona sí i una altra no. D’una manera discontínua. 
          -- No puc fer el treball d’una tirada, no tinc prou temps, l’he de fer a estones. 
      · a glopades: eixint intermitentment de la boca. 
          -- Per presumir de fumador llança el fum a glopades formant cercles en l’aire. 
      · a glops: amb intermitències. 
          -- Quan llegeixes en anglès parles a glops; procura lligar més les paraules. 
      · a intervals: amb interrupcions més o menys regulars. 
          -- Avui és un dia lleganyós, fa sol a intervals. 
      · estar si plou no plou: fer un temps variable, inestable. 
          -- Tant fa sol com s’ennuvola, avui està si plou no plou. 
      · a ràfegues: amb intermitències. 
          -- La font xorra a ràfegues. 
      · amb comptagotes: donar a xicotetes quantitats i amb intermitències. 
        -- Els voluntaris d’aquella ONG donaven menjar als necessitats amb comptagotes perquè no tenien gaire recursos. 
      · a batzegades: d’una manera intermitent. 
          -- L’assecador de cabells funciona a batzegades, l’haurem d’arreglar. 
      · anar a rampells: ser mudable, variable, inconstant. 
          -- El seu caràcter va a rampells. 
      · a dies: d’una manera irregular, intermitentment, produir-se irregularment. 
          -- Es troba bé a dies, tot depèn del seu estat anímic. 
      · tenir llunes (algú): ser d’humor variable, tenir disposició desigual envers els altres o en determinades accions. 
          -- Ara no vol sortir de nit; es veu que té llunes; abans no trobava mai l’hora de tornar a casa, a les nits. 
      · a ratxes: esdevenir-se en diverses etapes sobtades. 
          -- De feina, adés n’hi ha molta, adés no n’hi ha gens: va a ratxes. 
      · anar a temporades: ser propens a variar. 
          -- Que estigui de bon humor va a temporades. 
      · anar a rauxes: dit per a indicar que és propens a variar, inconstant. 
          -- No sempre està de bon humor, va a rauxes. 
      · fer-ne una de freda i una de calenta: fer adés una cosa, adés la contrària. 
          -- Un dia l’humilia i l’altre li regala una joia; en fa una de freda i una de calenta. 
      · de tant en tant: alguna vegada. 
          -- M’agrada, de tant en tant, anar a passejar vora la mar. 
      · de tard en tard: a llargs intervals. 
          -- De tard en tard anaven a sopar junts i després al cine.


EXPRESSIONS DE LA NOSTRA PARLA

A SEMBLANÇA

Que tenen la mateixa aparença. 
          -- Vol comprar el sofà d’un color a semblança del de les cortines 
      · a imatge i semblança seva: dit per a assenyalar que algú o alguna cosa té gairebé la mateixa aparença i les mateixes característiques que algú altre. 
          -- Déu creà l’home a imatge i semblança seva. 
      · a l’estil de: com si fos. 
          -- Ja no plovia i el paraigua va servir-me a l’estil de bastó per no relliscar amb el fang que cobria el carrer. 
      · coixejar del mateix peu: tenir el mateix o els mateixos defectes (dues persones o més). 
          -- Pare i fill coixegen del mateix peu: tots dos són molt orgullosos. 
      · com dues gotes d’aigua: ser idèntics, assemblar-se moltíssim dues o més persones. 
          -- Són dos germans que s’assemblen com dues gotes d’aigua, i això que no són bessons, per assemblar-se tant. 
      · digues-li com vulguis: expressió que hom diu a qui, sovint per entrebancar una discussió, vol distingir coses que són idèntiques amb noms diferents. 
          -- Això és un cronòmetre. Cronòmetre, rellotge, digues-li com vulguis. 
      · digues-li naps, digues-li cols: amb poca diferència. 
          -- Titelles o marionetes, digues-li naps, digues-li cols, són ninots igualment. 
      · per l’estil: d’una manera semblant, aproximadament igual. 
          -- Si aquest llibre no t’agrada, t’adverteixo que l’altre és per l’estil; no cal que el llegeixis, doncs. 
      · si fa no fa: dit per a indicar que dues o més persones o coses són semblants. 
          -- Aquell cotxe és si fa no fa com el meu. 
      · tallats pel mateix patró: assemblar-se molt, especialment. en la conducta, dit de dues o més persones que s’assemblen molt, especialment en la manera de fer. 
          -- El teu veí i tu sou tallats pel mateix patró, es nota que les vostres mares són cosines i que teniu la mateixa edat. 
      · tres quarts del mateix: expressió usada per a indicar que hi ha semblança entre dues persones o dues coses. 
          -- A mi no m’agrada aquest professor i a la majoria de la classe tres quarts del mateix. 
      · tal com: a la manera com 
          -- Ho faré tal com dius 
      · fer cara de: semblar, ser alguna cosa en aparença, semblar-ho. 
           -- Això fa cara d’ésser molt bo. 
      · fer l’efecte (d’alguna cosa): semblar ser alguna cosa a jutjar per la impressió que produeix. 
          -- Aquest xiquet fa l’efecte d’estar malalt. 
      · fer la impressió (d’alguna cosa): semblar ser alguna cosa a jutjar per la impressió que produeix. 
          -- Fa la impressió que no acabarem mai aquesta feina. 
      · fer la sensació (d’alguna cosa): semblar ser aquesta cosa, fer-ne l’efecte. 
          -- Aquest home fa la sensació d’anar de bona fe. 
      · tenir un aire de: tenir una semblança, tenir l’aparença d’alguna cosa, essent-la o no. 
          -- Té un aire de bona persona. 
        ·  assemblar-se com els testos i les olles: ser de la mateixa mena. 
          -- No cregueu que us afavorirà més l’un que l’altre; s’assemblen com els testos i les olles, i reaccionen exactament de la mateixa manera. 
      · calçar el mateix peu: ser del mateix tarannà. 
          -- En qüestió de diners calcen el mateix peu; pare i fill són l’avarícia personificada. 
      · ser el retrat (d’algú): assemblar-se molt a algú. 
          -- Aquesta xiqueta és el retrat de sa mare. 
      · ser fill de son pare: semblar molt al pare o a la mare. 
          -- Fan els mateixos gestos, és fill de son pare. 
      · ser l’estampa (d’algú): assemblar-se molt a algú . 
          -- És la teva mateixa estampa


EXPRESSIONS DE LA NOSTRA PARLA

A PARER

Segons l’apreciació de, a la manera de veure o d’apreciar. 
           -- Segons el meu parer, aquelles taronges ja deuen d’estar madures. 

I si preferiu: 
      · al meu entendre: segons jo entenc / segons la meva comprensió o manera de veure. 
          -- Aquesta qüestió, al meu entendre, pot solucionar-se fàcilment 
    · al seu dir: segons la manera de parlar d’algú, d’expressar-se, o segons la seva afirmació. 
          -- Al seu dir, ningú no fa bé la seva feina avui dia. 
      · als ulls (d’algú): segons la manera de veure (d’algú), segons la manera de considerar-ho d’algú. 
          -- Als meus ulls això és una barbaritat. 
      · a opinió (d’algú): parer, segons l’opinió d’algú. 
          -- A opinió dels sindicats, els becaris hauríem de fer vacances. 
      · punt de vista: manera de jutjar. 
          -- Si es considera des d’aquest punt de vista, és clar que té raó. 
      · punt de mira: manera de jutjar. 
          -- Li van demanar que exposés el seu punt de mira. 
      · a criteri: segons l'opinió. 
          -- A criteri seu ens equivoquem fent-ho d’aquesta manera. 
      · a judici (d’algú): segons el judici de, a la manera de veure o d’apreciar d’algú. 
          -- A judici de la mestra l'alumnen va copiar l’exercici del seu company. 
      · a coneguda (d’algú: segons l’apreciació de, a la manera de veure o d’apreciar. 
          -- A coneguda dels entesos, aquest quadre no val més de tres-cents euros


EXPRESSIONS DE LA NOSTRA PARLA

A MIQUETA MIQUETA 

Ho diem quan caminem poc a poc o ens agarrem les coses en calma. 
          -- Camina a miqueta miqueta [i no poc a poc]. 
          -- Vés a miqueta miqueta si vols que et surti bé. 

Però podem dir també: 
· a pas de bou: anar molt a poc a poc. 
          -- Si vas a pas de bou, no arribarem mai. 
      · a pas de formiga: d’una manera lenta. 
          -- Estic avançant el treball a pas de formiga, tinc la sensació que no l’acabaré mai. 
      · a pas de tortuga: molt lentament. 
          -- Caminava a pas de tortuga; tanta lentitud ja em feia posar nerviós. 
      · amb parsimònia: d’una manera lenta, sense pressa. 
           -- Menjava amb parsimònia. 
      · anar xano-xano: lentament. 
          -- Va anar xano-xano cap a casa seva. 
      · demanar permís a un peu per moure l’altre: ser lent. 
          -- No s’afanya mai en res; és dels que demanen permís a un peu per moure l’altre. 
      · Amb catxassa: amb molta calma, tranquil·litat. 
          -- En sortir de la feina, caminava amb certa catxassa. 
      · A la marxeta: Anar fent, anar tirant, en la rutina ... vivint. 
          -- L’oller a la seva marxeta anava fent, darrere una olla una altra. 
      · Adormir-se parlant: Parlar amb massa calma, massa a poc a poc. 
          -- El discurs es feia etern, s'adormia parlant. 
      · Anar xafant ous: Anar poc a poc 
          -- Camina mirant on posa el peus, sembla que va xafant ous.


EXPRESSIONS DE LA NOSTRA PARLA

A MEITAT DE PREU 
         
 -- Perquè ets tu, t’ho deixaré a meitat de preu 

Expressió molt escoltada alhora d’anar a comprar en busca del gènere més barat. Sol prendre actualitat en aquest mes de gener amb les populars rebaixes de la costa de gener. Però a la Vall d’Uixó, on molts els que esperen al mercat dels divendres per anar a trobar els articles més barats. 

L’expressió a meitat de preu la fem servir, entre altres, no exactament perquè coste la meitat; sinó hiperbòlicament com a senyal de a molt baix del seu preu. 

Diem d’altres en aquest sentit de barat: 
      · d’ocasió: a preu més baix que el normal 
          -- Un cotxe d’ocasió 
      · d’oferta: a un preu més baix del normal, fixat en períodes de promoció de vendes, de rebaixes o de liquidació. 
          -- Hem comprat pomes d’oferta. 
      · de rebaixes: dit per a referir-se a alguna cosa que ha estat comprada a un preu rebaixat 
          -- Tinc uns pantalons de rebaixes 
      · a baix preu: per poc valor monetari. 
          -- Com que pensava tancar, ho venia tot a baix preu. 
      · a bon preu: barat, a un preu molt baix, que redueix o permet reduir les despeses. 
          -- M’ho va donar a bon preu; d'altra manera, no li ho hauria comprat. 
      · a un preu irrisori: a un preu extremadament baix. 
          -- Vam comprar unes gambes fresquíssimes a un preu irrisori al port de Vinaròs. 
      · per quatre xavos: per pocs diners; barat. 

          -- Avui dia, per quatre xavos tens un ordinador. 
      · tirat de preu: extremadament barat. 
          -- Aquest pis està tirat. Jo me’l compraria, si fos de tu.

EXPRESSIONS DE LA NOSTRA PARLA

A LES PORTES DE 

Expressió que fem servir quan ens trobem molt a prop del nostre destí o objectiu. 
      -- Volia entrar a periodisme, però per culpa de la nota es va quedar a les portes. 

No és l’única manera que tenim de manifestar la nostra proximitat amb l’us d’expressions. Repassem-les: 
      · a dos dits de: molt a la vora de 
          -- Es va aturar a dos dits del precipici 
      · a dos pams de: dit per a referir-se a algú o alguna cosa que és molt propera. 
          -- Ho tens a dos pams 
      · a l’abast de: en disposició d’ésser abastat per algú (o per alguna cosa) 
          -- No tinc l’enciclopèdia a l’abast 
      · a la vora de: situat molt a prop de / a poca distància 
          -- Tenim l’estació a la vora de casa; no dista ni cent metres 
      · a mà: accessible, proper 
          -- Deixa el despertador a mà perquè quan soni el pugui apagar de seguida 
      · a quatre passes de: molt a prop 
          -- No hauràs de caminar gaire, és a quatre passes 
      · a tir: estar a l’abast d’un tret; estar en un lloc on pot arribar el tret d’una arma 
          -- El conill estava a tir; per això el vaig tocar 
      · davant dels nassos (d’algú): gairebé podent-ho tocar 
          -- Ho va buscar molta estona i va resultar que ho tenia davant dels nassos; sobre la taula mateix 
      · tocant a: al costat mateix de, prop 
          -- Viuen tocant a la plaça