EL REFRANYER DELS CONSELLS

· A camí llarg, passa curta [o pas de pardalet]

En sentit literal és un bon consell per a arribar a la fi de la ruta sense fatigar-se gaire.

En sentit figurat es diu per a recomanar no precipitar-se en tasques que requereixen molt de temps.

Un bon consell abans d’endegar una tasca/repte complicat i difícil! La pressa, els nervis i la precipitació no porten enlloc. Tots tres solen ser mals consellers. Contravenen el nucli essencial del sempre famós seny català.

· A poc a poc, que tot arriba [o arriben lluny]

Recomana paciència. Les coses s'han de fer a poc a poc per a arribar a bon fi, perquè si es fan de pressa, o no s'hi posa l'atenció que caldria, o ens cansem.

· Amb passejades, les penes són mig passades

Significa que davant les adversitats cal adoptar una actitud tranquil·la, de despreocupació.

· Aprofitar bé la llum és un bon costum

Sento com la llum dels primers raigs del Sol m’escalfa suaument mentre continuo caminat.

· Camina com un vell i arribaràs com un jove

És un consell per a muntanyers, sobretot. Ens adverteix que esforçar massa el cos no és gens bo per a la salut. Les coses cal fer-les a poc a poc, sense exageracions ni esforços inútils. La moderació en tot evitant els excessos desgasta poc físicament. Quan s'ha de fer una caminada llarga és millor no tenir pressa a fi de guardar energies per a més endavant.

· Entre córrer i parar, hi ha un mig que és caminar

Entre els dos extrems sempre es troba el punt mitjà. En aquest cas caminar és una pràctica molt saludable a l’abast de tots i totes.

· Val més arribar a hora, que ser convidat

Cal aprofitar l'oportunitat en el moment i no estar esperant-la o buscant-la durant algun temps.

· Beure aigua en dejú és molt bo per la salut

El cos necessita aigua per sobreviure i consumir-la al despertar ens ajuda a gaudir d'una bona salut

· Pas a pas, ja arribaràs

· De la gran pujada, la gran baixada

· El que no va, no entropessa

· El que puguis fer hui no ho deixes per a demà

· El que res no costa, res no val

· Fes el que puguis, i a més no t'obligues

· El que has de fer hui, fes-ho de matí.

· No deixes [o no canvies] senda vella per novella [o les sendes velles per novelles]

· No deixis les carreteres per les travesseres

· No diguis oliva que no sigui collida

· Si camines per mal lloc, passa a poc a poc

· Si vas al bosc, no hi facis foc

· Suat o cansat, no estiguis a l'aire parat

· Qui camina fa camí

· Qui corre s'ofega, qui camina avança

· Si vols viure sa, com més vell et facis més has de caminar

· Tot camí és drecera per al qui sap de caminar

· Molt camí no fa patir, com fa patir mal camí

· Per a fer camí, bon calçat i bon vi

· Anar a estirar les cames

· Qui vulgui beure aigua fresca, ha d'anar a la font mateixa

· Aigua corrent, merda no sent

· Qui estima la natura, no pot ser mala persona

· El que figues desdejuna, tot el dia té fortuna

· A mal temps bona cara

En el seu sentit literal, es pot interpretar que quan hi ha mal temps atmosfèric, el millor és mostrar una cara somrient o plàcida per evitar que l'estat del clima ens arruïni el dia.

En sentit figurat s'ha de saber portar els problemes de la vida. Quan les coses van malament o es compliquen, el més convenient és enfrontar-les amb la millor actitud.

· Al bé, buscar-lo; al mal, espantar-lo

Aconsella mirar per la nostra felicitat i estar preparats per a qualsevol imprevist. Cal saber on ficar-se i on no per estalviar-nos problemes. Cal esforçar-se per obtenir el bé, en canvi, tot el dolent ens arriba sense demanar-ho.

· Allò que t’importa a tu, no ho deixes fer a ningú

Recomana no confiar encàrrecs a ningú, perquè qui té la idea concreta i sap com la vol és un mateix. Les coses que s’encomanen a un altre no resulten com esperàvem, perquè l’enviat no sap exactament la idea que tenim en el cap, o se li oblida alguna cosa, o li donen gat per llebre.

· Aprèn primer a callar si vols saber parlar

Consell que s’explica tot sol, com altres refranys de sentit semblant:

· Per a saber parlar, s’ha de saber callar

· Molts sabrien de parlar si aprenguessin de callar

· Qui no sap callar, no sap parlar

· Temps de callar i temps de parlar

Aconsella ser discret en parlar sabent guardar silenci a temps. Vol dir que cada cosa vol el seu temps apropiat.

· Aprofitar bé la llum és un bon costum

I avui ja és una necessitat.

· Atendre i entendre és bo per aprendre

Sembla obvi. Però encara hi ha gent que li costa entendre-ho.

Per aprendre no hi ha dreceres possibles. Cal parar atenció, meditar, enraonar i quedar-nos amb allò que és necessari per guanyar coneixement i maduresa.

· Bo és donar un consell, però millor el remei

Ve a dir que els consells no arreglen el problema. No només volem consells, sinó solucions.

Hi ha un refrany més contundent:

· Consell sense remei, cagat amb ell.

· Bones raons no donen pa o

· Confia en les accions i no en les raons

Al final, el que compta són les accions i no pas les paraules. Les accions parlen més que les paraules.

· Cada u s’apanya com pot

Aconsella que cada u es dediqui a les seves coses o se solucioni els seus problemes sense intervenir en les coses dels altres.

S'utilitza sovint per dir a algú que ha d'assumir la seva responsabilitat davant d'algun acte realitzat, sense escudar-se o culpar-ne un altre.

· Cadascú que agrani la seva frontera

Recomana que cada u s’ocupi de les mateixes coses sense posar-se en les dels altres.

S’usa per a expressar la idea que cadascú ha de suportar les conseqüències dels seus actes i no eludir-les en perjudici d’altres persones. També s’utilitza per a expressar la idea que cadascú ha de fer allò que deu fer, allò que li pertoca fer i no sostraure’s a les seves obligacions en perjudici d’altri.

–Açò podries fer-m’ho tu, que jo tinc moltíssima faena.

–¿Saps que et dic?: cadascú que agrani la seva frontera.

La denominació frontera fa referència a l’espai de carrer que correspon a l’amplària de davant de la casa i, de manera especial, a la zona que hi ha davant mateix del portal d’entrada.

· Cal saber perdre, però és més difícil saber guanyar

Recomana mesura i comportament en qualsevol situació, dolenta o bona.

En el joc i en la vida, guanyem i perdem i aprenem a base d’aquestes experiències. Totes les vivències són font d’aprenentatge, tant siguin positives com negatives. De les positives podem aprendre que allò que hem fet té una bona recompensa, i de les dolentes que no tot és fàcil, que a vegades ens cal esforç, tornar-ho a provar, intentar i idear noves estratègies per aconseguir alguna cosa, sabent quins són els passos que hem d’evitar. En els casos que hem guanyat després de perdre moltes vegades abans, la satisfacció és més gran, sobretot si ens hi hem esforçat, si hem intentat posar-hi cap per provar coses noves. Si guanyem d’entrada, la satisfacció és immediata i aquesta també és potent, però no compta potser amb tot l’aprenentatge que ens ha portat el camí de l’esforç i de la sensació que acompanya l’assoliment d’un repte que hagi comportat una superació personal.

· Conforme fas trobaràs

Segons com actues, actuaran amb tu. La vida et tractarà de la mateixa manera que t'hagis portat.

· D'allò que no entenguis, ni compres ni venguis

Desaconsella ficar-se en negocis que puguin resultar-nos perjudicials.

· De demanar, res es perd

Per demanar que no quedi. El no ja el tens, oi? S'ha d'anar a cercar el sí. Segur que si no ho demanes, no t'ho donaran.

Ho diuen per indicar que demanar sempre és avantatjós. Doncs això.

· De fer el beneit no fan pagar res

Ho diuen per significar que no és inoportú fingir ignorància quan el no fer-ho obligaria a intervenir en un assumpte enutjós.

· De l’amic el consell i l’experiència del vell

Convé fer cas de qui ens vol i de qui té més experiència.

· De moltes gotetes de cera, es fa un ciri Pasqual

Vol dir que les coses petites, repetides amb constància, arriben a ser molt importants.

Les esglésies medievals fonien la cera sobrant per fer peces noves.

· D'obrar bé, mal no en pervé

Les bones accions o les faenes ben fetes són reconegudes en algun moment.

· De qui sols creu al bastó, no esperes res de bo

No és fiable qui porta mala conducta.

· De tres coses no t'has de fiar: del rei, del temps i de la mar

El poder polític i la naturalesa es poden manifestar adversos en algun moment.

· Debades, ni els frares peguen cabotades

Vol dir que ningú fa les coses per no res.

· Del dit al fet, hi ha un tret

Els propòsits no sempre es corresponen amb la realitat.

Vol dir que les coses que es diuen o es prometen no sempre es compleixen, bé perquè es va mentir en dir-les, o bé perquè les circumstàncies ho impedeixen, perquè parlar resulta molt fàcil, però mantenir les coses declarades o promeses és una altra cosa.

Per tant, hi ha molta distància entre el que un diu i el que fa, per la qual cosa convé no confiar en promeses que poden no complir-se.

· Del favor naix l'ingrat

Reprova la ingratitud, que sol fer-se tant més palès com més gran hagi estat el bé rebut.

· Del joc poc, i millor ni gota

No és recomanable.

El joc avicia, i si s'acompanya d'alcohol, la ruïna està assegurada.

· Del llibre vell, el bon consell

Els clàssics solen ser font de saviesa, encara que moltes obres modernes, també.

· Del pare, els consells, són vertaders manaments

De segur que no els donen per a enganyar-nos.

· Del que cap dins un sac, no cal embrutar-ne dos

Significa que convé mantenir secretes les coses que manifestant-se poden perjudicar una tercera persona.

· Del vell, el consell

La molta edat comporta molta experiència en la vida. La vellesa és el moment de màxim coneixement per experiència acumulada. Les persones grans són aquelles que millor ens poden donar consells i mostrar la seva saviesa popular.

· Del vell, trau el que puguis d’ell

Incita a obtenir informació, consells o benefici, ja que li queda poc temps de vida.

· Dels altres, calla o parla bé

Un excel·lent consell.

· Cada cosa al seu temps: naps i cols per l'advent

Indica que les coses cal fer-les o abordar-les quan toca, justament com ho fa el pagès quan sembra els naps i les cols. Per molta pressa que es tingui, les coses es produiran en el seu moment just, no abans.

· Dels amics veure les cares, dels enemics les espatlles

Aconsella freqüentar els uns i fer fugir els altres.

· Dels escarmentats, ixen [o naixen] els avisats

Indica la importància de l'experiència. Qui ha viscut una mala experiència procura que no li torni a passar. Les experiències negatives solen ser les més profitoses al llarg de la vida.

· Dels qui esperen a demà, algú no hi arribarà

Es refereix al fet que és millor no ser mandrós i enfrontar les responsabilitats en lloc de postergar-les. Aconsella que sempre és preferible ser diligent amb les tasques pendents i aprofitar el temps que tenim de manera eficient, perquè si no les duem a terme quan estem disponibles, potser després ens costen més o que sigui massa tard.

Anar deixant les coses per a més endavant no és gaire savi. Ens pot passar factura i podem sortir-ne molt perjudicats.

· Dels teus diners, tu el caixer

Aconsella que un mateix s'administri i tenir el control de les coses pròpies, que un altre no administrarà o no estima com un mateix.

· Desgraciat de l'home vell que necessita consell

És senyal que no li basta la seva experiència vital.

· Després de beure molt vi, demana consell per poder-se tenir.

Dit de qui vol rectificar quan ja és massa tard. Qui massa alcohol beu, que pensi en les conseqüències.

· Digues el que saps, i no diguis qui ho ha dit

Recrimina els delators. Recomana centrar-se en el que importa deixant de banda les circumstàncies.

· El bé busca'l, el mal espera'l
Aconsella mirar per la nostra felicitat i estar preparats per a qualsevol imprevist. Cal esforçar-se per obtenir el bé, en canvi, tot el dolent ens arriba sense demanar-ho.

· Amb el nou any, un nou afany
Us desitjo un bon Any 2023
Afany: abelliment, ambició, anhel, ànsia, antull, caprici, deler, desig, ganes, pretensió...
Ja es diu que, any nou, vida nova.

· Donar el consell i el remei, favor complet

· D’allò que diguin no res, i d’allò que vegis la meitat
Vol dir que no cal creure sinó una part del que es conta sobre riquesa i qualitats d'altri.

· El deixar és germà del tornar

· El descansar després de dinar, és salut que es pot donar.

Tot sembla indicar que l’hàbit de la migdiada si és saludable, ja que el cervell requereix d’una breu pausa després del migdia per continuar coordinant i mantenint l’atenció.

La durada ideal de la migdiada és mitja hora, encara que per alguns 10 minuts poden ser suficients.

Per reposar és millor emprar un sofà o cadira que el llit, així s’assegura una durada més propera a la ideal aconsellada pels experts.

Considereu que una migdiada no és una pèrdua de temps, sinó un hàbit que contribueix a millorar el rendiment i que redueix els riscos a què ens exposem a les nostres activitats laborals i quotidianes, ja que amb ella millora l’agudesa mental, per tant s’ha de considerar com una inversió.

· El dia que no la fa, la guarda per l'endemà

Es diu d'una persona borda que sempre fa malifetes.

· El menester fa fer

Vol dir que quan hi ha urgència d'aconseguir alguna cosa, u s'espavila. La necessitat fa actuar, bé per a trobar la solució, bé per a distraure el pensament ocupant el temps.

· El millor consell és el coixí

Recomana meditar abans de prendre una decisió. Després d'haver passat una nit, les coses es veuen més clares.

· El qui escolta pels racons ou les seves malediccions.

· El qui no guarda quan té, no menja quan vol

Recomanació de moderació i estalvi. Expressa la naturalesa conservadora pel que fa als diners i aliments.

· El qui no plora, no mama

Cal demanar les coses. Qui no es manifesta oportunament, passa desapercebut.

La procedència de l'expressió 'Qui no plora, no mama' l'hem de buscar en els nens petits que encara no parlen (sobretot els nadons) i que reclamen el seu menjar (mamar la llet del pit matern o biberó) a través del plor.

· El qui té un burro i el ven, ell s'entén

Se li diu a qui pretén tindre el remei o la solució a algun problema nostre que a ell no l'afecta. Recomana que cada u es posi en els mateixos assumptes, que és qui millor els coneix, i no en els dels altres.

· El qui troba bon padrí, ja ha corregut mig camí

Indica que convé tenir bons protectors. Moltes vegades s'aconsegueixen coses per la intervenció de parents o amics que per mèrits propis i sense la intervenció de ningú altre no s'aconseguirien.

També es refereix als beneficis que es pot treure de tenir una bona relació amb la gent poderosa.

· El qui va amb un coix, al cap de l'any, si no és coix, bé ranqueja

Vol dir que els vicis es prenen fàcilment.

· El sabater, a fer sabates, i el llaurador, a llaurar

Recomana no opinar en qüestions que no es coneixen tan bé com les coneix un professional o un polític.

· El saber no ocupa lloc

Es diu per indicar que mai fa nosa l'augment dels coneixements.

· El sentir dir fa mentir

Podem desconfiar de les coses que no hàgim viscut personalment, ja que solen estar desvirtuades o ser parcials o interessades.

· El temps és de manera que a ningú espera

Aconsella ser diligent.

· La capa, tot ho tapa

O també es diu:

· El vernís tot ho tapa

Vol dir que els bons vestits poden mostrar un home molt més impressionant del que és en realitat.

En definitiva. Les aparences enganyen i recomana no precipitar-se a donar opinió de persones o coses per la primera impressió rebuda.

 · Els consells dels pares són manaments
El consell de qui t’estima ha de ser interpretat com un precepte, com un exemple a seguir, no com una ordre imperativa.

· Els diners i els collons [o raons] són per a les ocasions

Hi ha situacions extraordinàries en què convé fer alguna gran despesa, aprofitar l'amistat d'algú o inclús utilitzar tota l'energia del nostre caràcter per a superar el mal moment.

· Els favors s'han de fer, a aquells que no te'ls puguen agrair

Significa que no és sincer qui fa algun favor interessat.

· Els punts s'han de posar a la roba

Que no convé fer les coses per punt o amor propi, sinó amb seny, prudència i reflexió. Es recomana oblidar, no tenir en compte, les desatencions o les petites malifetes.

· Els remeis i els consells, segons et vagin ells

Denota escepticisme.

· Els ulls per mirar, el cor per amar

Aconsella guardar-nos dels hipòcrites.

· Els vicis no s'han de deixar créixer

Els defectes morals s’han de corregir amb temps, ja des de menuts.

· En el terme mitjà està la virtut

La moderació en tot és apreciada per tots.

L’origen d’aquesta frase és d’Aristòtil, que deia que, les virtuts consisteixen, precisament, en el terme mitjà entre dos extrems que serien vicis. Per exemple, entre no menjar res i menjar massa, hi ha el terme mitjà virtuós de menjar adequadament, la mesura justa.

En el terme mitjà està la virtut

· En fer bé, sigues el primer

Cal predicar amb l’exemple i evitar possibles conflictes.

· En guerra i en pau, tu, amo de la clau

Recomana dominar la situació en tot moment.

· En una comunitat, no tragues habilitat

No convé que se sàpiguen les nostres habilitats, perquè tothom voldrà aprofitar-se’n.

· Encara que sigues prudent i vell; no menysprees el consell

· Entre caixes i bancs, tot són entrebancs

I moltes comissions, però això ja no rima.

Adverteix de no fiar-se gaire, llegir la lletra petita i de no signar res que no hagis llegit abans.

· Entre parents i germans, no vulguis ficar les mans

Si ho fas, hi sortiràs perdent. Recomana no ficar-se en les baralles de parents, perquè aquests se solen reconciliar i després tots són contraris de l'extern que s'hi ha ficat.

· Entre poc i massa hi ha una tassa

Expressió que denota que fugint d’un extrem s’ha caigut en l’altre.

Vol dir que tots els extrems són dolents.

· Es treu més llepant, que arrapant

Es refereix al fet que s'aconsegueix més coses a bones que a males.

· Fer bé sempre convé

Només per la satisfacció personal, ja val la pena.

· Fer com fan, no és pecat

Se sol utilitzar quan es vol disculpar la venjança.

Es refereix a fer alguna cosa perquè ho fan els altres, encara que estigui mal fet.

Justifica alguna cosa mal feta perquè ho fan els altres, encara que no sigui correcta i sol dir-se quan u que no compartia algun mal comportament dels altres es disposa a actuar com ells per a no resultar comparativament perjudicat.

· Fes bé a mans plenes, però no ho nomenes

Predicar la nostra bondat no està ben vist perquè sembla que es faci per interès.

· Fes bé i no facis mal, i altre sermó [consell, o cosa] no cal

És el resum més sintètic de les normes de moralitat.

· Fes el llit al matí, que no saps el que ha de venir

Com més prompte fa un les obligacions, més prompte queda lliure.

· Fes el que deguis i que diguin el que vulguin

Recomana obrar en consciència sense deixar-se influir per la consideració dels altres.

Deixa que parlin, no els facis cas, segueix el teu camí endavant, tu fes i deixa que diguin i no renunciïs a res, la història és massa curta per anar perdent el temps.

En el mateix sentit es diu:

· Fes el que puguis i el que sàpigues i que diguin els altres.
· Fes el que puguis, i a més no t'obligues

· Fes favors a tot arreu i confia en allò teu

Aconsella no esperar agraïment de ningú per a no sentir-se decebut.

· Festa de foc, no la veges mai de prop

Recomana allunyar-se de les falles i altres espectacles semblants.

· Fill meu, siguis obedient, no facis desplaer a la gent i pren per bon ensenyament el bon respondre

És un vell i bon consell.

· Fill meu, vulgues usar lleialtat i quan podràs entén en bondat; ama l’honra de ta ciutat i de la terra.

És un vell bon consell.

· Fugir del perill no és de valents, però és de prudents

S’explica molt clarament.

· Fuig de mala companyia, que és pitjor que foc o tinya

[tinya o ronya = afecció parasitària de la pell]

Ajuntar-se amb persones roïnes o de mala conducta acabarà afectant el nostre comportament o la nostra reputació.

· Galtada que et puguis estalviar, no te la deixes pegar

Recomana pensar abans de parlar i obrar amb mesura i respecte

· Gat dorment, no va agafar mai res amb les dents

Cal estar alerta, treballar i fer les coses que cal.

· Gos que lladra, no mossega

Significa que les persones que criden i amenacen molt, són sovint les menys temibles.

· Gota a gota s'ompli la bóta

Quan algú està enfadant-se i està a punt de rebentar.

· Onerosa amistat, talla-la de comptat

[comptat = en sec, en redó, de colp, de sobte]

Recomana evitar promptament allò que ens perjudiqui.

· Guarda els teus guanys que poden venir mals anys

És convenient d’estalviar.

Saber estalviar diners és una virtut, igual que saber administrar-ne, cosa que no significa ser un garrepa o ser poc generós.

· Guarda't d'aire infestat [o acanalat] i de dur vestit mullat

Dos excel·lents consells per a no perdre ràpidament la salut.

· Guarda't de la hipocresia perquè és mala companyia

Adverteix que els hipòcrites amaguen els seus mals sentiments i males intencions darrere d’una aparença amable.

· Guarda't de la persona que no parla, i del gos que no lladra

El caràcter en aparença beat, bla o morigerat sol amagar una personalitat enèrgica en el fons o intencions ocultes.

· L'envejós no té mai repòs

· L'enveja va i ve, però mai es deté

Sempre vol més del que té.

· La ira és un vici, que fa perdre el judici

La ira et fa perdre el control. Sense saber ben bé com, deixes de decidir sobre què dius i què fas.

· La campana no va a missa però a tots avisa

Així es diu figuradament en lloança de les incomptables missions d'alerta i pregon que aquest instrument ha prestat sempre. Per extensió, al·ludeix als que alerten d'alguna situació perillosa, però fugen d'ella.