No hi estic acostumat.
· A aixopluc de
En un lloc protegit, emparat contra alguna cosa.
Aixopluc: Lloc on posar-se a cobert de la pluja.
· A alta hora de la nit
Molt tard.
· A amagatontes
D'amagat. Ocult.
· A aquest li parla el nas
Es refereix a persones amb l'apèndix nasal molt desenvolupat.
· A aquest no se li arruga el melic
Tindre molt de valor.
· A arraps
Que obra grosserament, sense la delicadesa que caldria.
· Anar a arrastrons
1. Anar rossegant per terra.
2. Caminar abatut i cansat.
· A bacs i redolons
Normalment es diu dins de l’acció:
· Anar a bacs i redolons.
Indica que una cosa es fa amb moltes dificultats.
- És un desmanotat: tot ho fa a bacs i redolons
També ho diem quan algú el despatxem de mala manera.
- El van despatxar del restaurant a bacs i redolons.
Cal recordar que un bac és la caiguda d’una persona en terra que li provoca un colp fort
- Va entropessar i va caure un bac
L’expressió anar a bacs també pot significar ‘riure molt
- Andreu es passà el dinar contant xistes i anàvem a bacs
Té les locucions sinònimes:
· Anar per terra
· Esclafir a riure
· Pixar-se de riure
· Partir-se de riure
· Morir-se de riure
· A banderes desplegades
Dir les coses obertament, sense amagar res. A la cara.
· A boca de fosc
Entrant la nit.
Sinònims:
· A boca de nit
· A boqueta de nit
· A entrada de fosc
· A horabaixa
· A hora baixa
· A hora foscant
· A la caiguda del dia
· A la caiguda del sol
· A la poca nit
· Al caient del sol
· Al capvespre
· Al primer foscant
· Al tardet
· Al vespre
· A poca nit
· A poqueta nit
· A posta de sol
· A sol baix
· A sol colgant
· A sol colgat
· A sol ponent
· A sol post
· A toc d’oració
· Cap al tard
· De vespre
· De vespres
· Entre dos foscants
· Entre dos llostres
· Entre dues clarors
· Entre dues fosques
· Entre dues llums
· A boca plena
Parlar ben clar i amb satisfacció. Sense subterfugis. Amb totes les paraules, sense suprimir res. Amb voracitat.
· A bon entenedor, poques paraules basten
Assenyala que els intel·ligents entenen bé els suggeriments, avisos i advertències sense necessitat de repetir-se-les mil vegades.
Qui té la ment desperta és capaç d'interpretar la menor insinuació, les mitges paraules, les figures retòriques o poètiques i inclús els silencis; per tant, li sobren les explicacions i frases llargues.