EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

ULLAL

1. Dent canina; dent aguda situada a cada costat, entre les incisives i les molars.

2. Arc o ull de pont.

3. Ull d'un martell o altra eina semblant, per on passa el mànec.

4. Obertura lateral d'una sèquia, per on l'aigua d'aquesta passa a una sequiola.

5. Clot profund per on es precipita l'aigua de la mar, d'un riu, etc., formant remolí.

6. Lloc on brolla aigua subterrània.

LA PARLA DE LA VALL

ULLAL

Ho diem quan assenyalem una dent canina; o sigui la dent aguda extremadament llarga que sobresurt quan la boca és tancada. Està situada a cada costat, entre les incisives i les molars. És extensiva a tots els mamífers, sobretot en el cas dels porcs senglars i fins i tot els elefants.

I fóra dels mamífers ho diem també en les serps verinoses, a la dent inoculadora del verí.

Tenim una altra paraula per referir-nos a aquesta dent. La paraula CLAU

També solem utilitzar la paraula ullal en dos casos molt concrets:

     • Arc o ull de pont.

     • Lloc on brolla aigua subterrània.

El més conegut dels més a prop de La Vall és l’ullal dels estanys d’Almenara. Una obertura d'aigua subterrània cristal·lina que emana a la superfície al costat de l'estany principal o l'anomenada Penya de l'Estany (també coneguda com Muntanyeta dels Estanys), una muntanya on gaudir d'una bella panoràmica de les tres llacunes, les seves aus i la flora.