DESLLAVASSAT-ADA.
1.- Aigualir; aclarir massa un guisat o altre menjar per excés d'aigua.
Així, un caldo desllavassat queda un tant fat, sense sabor, insuls, sense substància.
-- "El brou de l'olla està desllavassat".
Referent al menjat, també la fem servir en sentit figurat
2.- Fets i accions insípides, sense gracia. Faltat de substància, dessubstanciat.
-- "El partit de futbol del diumenge m'ha semblat completament desllavassat i avorrit".
-- "Molts polítics fan discursos desllavassats".
Aquesta paraula sembla tenir el seu origen del castellà. La paraula «desllavassar» és un derivat de ‘llavar’, tot i que és probable que el seu ús en valencià es dega al mot castellà deslavazar (també deslavar).
Podem fer us de la versió més valenciana:
SENSE SUC NI BRUC
1.- Sense substància ni gràcia; insípid, mancat de sabor.
-- "Per dinar va fer un guisat sense suc ni bruc".
-- "Va llegir un discurs sense suc ni bruc que més aviat va avorrir els pocs assistents".
2.- També s’usa la frase feta no tenir suc ni bruc:
-- És una pel·lícula que no té suc ni bruc; no te la recomano.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada