SABATA
Expressa que en aquells llocs a on hi ha facilitat per a fer o per a aconseguir una cosa determinada és a on, precisament, eixa cosa acostuma a faltar.
També es fa servir quan els fills no segueixen la mateixa via professional dels seus progenitors.
El sabater du les sabates més foradades
Ningú va més mal calçat que el sabater
Ningú va més mal calçat que els sabaters
El sabater és el qui va més mal calçat
El sabater du les sabates més dolentes
El sabater du les sabates més velles
El sabater du les sabates més roïns
Qui du les sabates més velles, és el sabater
A cal sabater, sabates de paper
Els fills del sabater van descalços
· Anar a pic de sabates [o de guants, de barret, etc.]
Portar magnífiques sabates, guants, barret, etc.
Obrar amb molt de secret i cautela. Reflexionant el que hom fa. Prevenir-se. Amb molta prudència, extremant les precaucions.
- Val més que vagis amb sabates de feltre; no et convé confiar-te.
Trobar allò que es desitjava o la conseqüència dels seus actes. Rebre la rèplica adequada.
- Té un geni insuportable, però ara ha descobert sabata de son peu perquè s’ha casat amb una dona més geniüda que ell.
· No arribar els cordons [per a alguna cosa]
No tenir prou diners per a fer-la o adquirir-la.
- Ja m'agradaria comprar-me aquesta catifa oriental, però, no m'arriben els cordons; en demanen massa.
· Anar amb una sabata i una espardenya
Amb mitjans insuficients.
- Vam emigrar amb una sabata i una espardenya, però ens en vam sortir.
· Ser un sabata /sabatot /sabatasses
Ser un beneitot, de poc seny.
- Aquest noi és un sabata, li pots prendre el pèl fàcilment.
- En Pau és un sabatot, no pot anar enlloc perquè no sap mai res.
· Posar-se bé les sabates
Preparar-se, disposar-se així com cal, prevenir-se.
- Ja cal que et posis bé les sabates si vols aprovar la selectivitat, perquè no has fet res en tot el curs.
Donar-li allò que es mereix o allò que ell mateix es procura amb el seu comportament.
- Si es continua comportant així li donarem sabata de son peu.
· No arribar a la sola de la sabata o
· No arribar als talons (d'algú)
Ser molt inferior a algú
- Si li arribessis a la sola de la sabata no el tractaries tan malament.
· Allargar més el peu que la sabata
Extralimitar-se, fer més del que es pot fer normalment.
- Aquest allarga més el peu que la sabata, treballa massa hores i acabarà malalt.
· Posar-se les sabates a retaló
Desobeir, resistir-se a fer allò que altri mana.
- Mai no fa el que li manen, sempre es posa les sabates a retaló
Retaló: Part posterior del taló. Dur les sabates a retaló (Dur-les sense acabar de posar, sense cobrir la part posterior del taló).
· No guanyar per a sabates
Haver de caminar molt.
- Si hem de fer aquest camí tan llarg no guanyarem per a sabates.
· Cadascú sap on li estreny la sabata
Cada u coneix els seus problemes
· Déu ens guard d'espardenya que es torna sabata
Es refereix als nou-rics, que no se'n recorden de quan eren pobres i volen actuar com si haguessin nascut dins l'alta societat i viuen enlairats sense mèrits propis.
· Dur com una sola de sabata
Es diu d'una cosa excessivament dura.
- Aquesta carn és dura com una sola de sabata
En sentit figurat, dit per a referir-se a algú que té dificultats a comprendre les coses.
- Li han d'explicar les coses dues vegades perquè és dur com una sola de sabata.
Altres expressions per expressar poca intel·ligència són:
· Ser més burro que cap sabata
· Ser una sola de sabata
· · Més beneit [o més ruc, o més ase] que una sabata
· Ser una sabata· Pixar-se a la sabata
Ser molt vell, repapiejar.
- No feu gaire cas a la Quima, que es pixa a la sabata i ja repapieja.
· Portar [o dur] merda a la sabata [o l'espardenya]
Tindre mala sort.
- La parella l'ha deixat, l'han acomiadat de la feina... Duu merda a la sabata.
· Riure [o tindre gana] una sabata
Estar feta malbé amb la sola desclavada de davant.
· Una pedra a la sabata
Expressió que es fa servir per a indicar l’existència d’una molèstia, una nosa, un destorb, etc.
- L’incivisme és una pedra a la sabata en la campanya de millora de la imatge de la ciutat.
· Al pagès deu-li cols i en temps de fang sabates grosses
Vol dir que a la gent rústica, no li agraden els refinaments, sinó els aliments naturals. Per tant, no li parleu amb floritures. Cal tractar-les segons llur estament.
· Calçar-se bé les sabates
Origen: Les comunitats de frares descalços que havien d’emprendre un viatge llarg i de trescar per indrets pedregosos i de mal caminar, solien calçar-se. En els annals de la vida conventual de les comunitats descalces, es troba sovint la indicació que tal o tal altra cosa l’havien de fer calçats.
Aquest costum originà el seu ús per indicar a qualsevol persona que ha de posar-se amb l’empresa d’una feina dura i difícil.
- Per fer aquesta feina, ja cal que us calceu.
· Content com un xiquet amb sabates noves
Que està molt content i satisfet.
- Des que li han dit que anirà de vacances a la platja, està content com un xiquet amb sabates noves.
· Tindre foc dins les sabates
És una expressió que diem quan qualcú va molt atropellat.
- Ha partit de ca seva com si tingués foc dins ses sabates.
Això vol dir que una persona se n’ha anat a la correguda, gairebé desesperadament, bé sigui per a fer una gestió, a comprovar una notícia, a veure una cosa de què s'ha sentit parlar, etc.
· Anar als talons [d'algú]
- La policia trepitjava els talons als delinqüents.
· Pegar-se amb els talons per les anques (o pel cul)
Córrer a gran velocitat, sobretot per fugir.
· Picar de talons
Posar-se a caminar resoltament. Anar-se’n de pressa.
- Van picar de talons cap al cinema perquè, si no, no trobarien entrades.
· Cada peu troba la seva sabata
Significa que cada persona troba el destí o resultats que el seu comportament determina.
· Si vols saber com és una beata xafa-li, xafa-li sabata
Es diu dels hipòcrites.
· Bous i vaques, i gallines amb sabates i galls amb sabatons.
Expressió utilitzada quan en un lloc hi ha gent de tota condició.
· El dilluns, el sabater no pega punts
Abans, els sabaters lliuraven el dilluns perquè treballaven el diumenge, com els barbers i els perruquers, que era el dia que la majoria de gent podia desprendre’s de les úniques sabates que tenia.
· El fill del mestre Jaume, que ensenyava de fer sabates a son pare
Es diu com a crítica del pretensiós que creu saber més que el mestre i pretén donar-li lliçons.
· El sabater, a fer sabates, i el llaurador, a llaurar
Cadascú ha de fer allò que sap fer, i no allò que no entén. Recomana no opinar en qüestions que no es coneixen tan bé com les coneix un professional o un polític.
· Fes sabates, sabater, que Nadal ja ve
Per la festa grossa de l'any, tothom volia anar mudat i ben calçat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada