CREURE
Aquesta paraula a banda de usar-la per considerar o acceptar (alguna cosa) com a certa.
- No En Marc creu en els ovnis.
O considerar (a algú) com a veraç en allò que diu, com a digne de crèdit.
- Encara no m'ho han dit, però crec que he aprovat tots els exàmens.
El que fa que forme part d’aquesta secció és pel significat d’obeir
- Has de creure els pares, els mestres.
- Aquest xiquet no creu
En aquest cas, vol dir més coses que obeir, vol dir fer bondat, ser bon xiquet, portar-se bé. En fi, qui tingui criatures ja sap de què parle.
I és que la majoria de les expressions en el sentit d'obeir van dirigides als menuts que pel que sembla, no creuen. O, millor dit, no obeeixen a l’adult a càrrec.
-- "Que no creu aquest xiquet?" L’has de fer creure. Creu-me o rebràs!".
En canvi la forma del participi CREGUT, a més de referir-se a la persona obedient:
- És més cregut amb sa tia que amb son pare
Té un altre significat molt diferent quan es diu del vanitós, excessivament segur de la seua superioritat, de la seua vàlua.
- És un cregut, es pensa que tots el miren sempre.
