XIU-XIU
Molts matins ho hareu despertat escoltant el xiu-xiu dels pardalets.
I és que l’onomatopeia dels crits d'au ha servit per estendre el seu us en altres contexts.
Així diem que les persones fan xiu-xiu quan les paraules dites en veu molt baixa no les puguen entendre.
O fins i tot el remor confús d'una conversació tinguda en veu molt baixa.
- Només se sentia el xiu-xiu del grupet de l'última fila.
De fet diem l’expressió:
• Estar de xiu-xiu (Quan dos o més persones parlen en veu baixa o en secret).
Per tant tenim l’acció de XIUXIUEJAR
Quan parlem en veu molt baixa o a l'orella d'algú.
- El company li xiuxiuejà la resposta.
O una cosa, fa una remor sorda i tenuíssima.
- El vent xiuxiuejava entre els arbres.
