dilluns, 27 de gener del 2020

EL REBOST DE LA VALL (Programa3_4ª Temporada_2019-2020)

PROGRAMA 3_4ª Temporada.doc

EL REFRANYER DE LA PAU

Recordar que el proper dijous, dia 30, es celebra el DIA MUNDIAL DE LA NO VIOLÈNCIA. Per tal vaig a mencionar una sèrie de dites, refranys i frases fetes que parlen de la pau i que moltes d’elles són encara de gran aplicació avui en dia.

Dites i refranys:
* Allà on no hi ha pa, no hi ha pau. (Indica que la falta de les coses necessàries produeix dissensions i desordre a les famílies)
* Allà on no hi ha pau, Déu no hi habita. (Significa que sense esperit de caritat i de bona harmonia és difícil ser bons)
* Cerca pau i fuig de guerra, perquè talla més que serra.
En temps de pau, fan [o compren] armes (Vol dir que cal esser previsors i preparar les coses abans de necessitar-les amb urgència)
* La casa que no té pau, moltes nits no es tanca amb clau. (Significa que allà on hi ha discòrdies sol haver-hi desordre).
* La clau és la pau. (Indica que convé prendre totes les precaucions i no refiar-se de la bona fe)
* La pau, Déu la vol. (Significa que convé molt estar en pau)
Més val u en pau, que dos en guerra. (Vol dir que és millor obtenir poc guany però sense discòrdia, que obtenir-ne molt a base de barallar-se)
* Porta'm pau i em donaràs or (Significa que la pau és el bé més preuat)
* Tinguem pau i morirem vells (Més clar aigua)

Frases fetes:

Començaré en una molt típica del nostre benvolgut amic Vicent Martínez Guzman
Fer les paus. (Posar-se en pau amb algú, ser amics).

i que malauradament ja ens ha deixat i com es sol dir:
EN PAU DESCANSI
Frase feta que junt a altres es diu piadosament en anomenar una persona difunta:
* La pau eterna (La mort)
* Descansar en pau. (Ser mort en gracia de Déu).

Seguint en altres frases fetes tenim:

* Ací pau i allí glòria (Asseveració contundent. ¡I se ha acabat! ¡Sense més!)
* Anar-se'n amb la pau de Déu. (Anar-se'n tranquil·lament).
* Deixar en pau (Deixar tranquil, no molestar o importunar).
* En pau amb l'amo ( Es diu per a remarcar que en un assumpte o situació ja està tot clar)
* Enterrar la destral (Posar pau)
* Estar en pau. (Considerar-se satisfet i compensat respecte d'un altre).
* Posar pau o Posar en pau. (Acabar les hostilitats o baralles).
* Remetre's un la pau amb l'altre. (Passar-se d'un a un altre, successivament, la petició d'un favor, la culpa d'un fet, etc).
* Tindre [o acabar] la festa en pau (Es diu per recomanar que s'acabi bé una cosa que s'hi ha començat)
* Venir de pau o Venir en so de pau. (Arribar a un lloc sense intencions bel·licoses).

ELS MALNOMS

Com alguns sabran, fa unes poques setmanes es va emetre per Apunt Media un programa dedicat als malnoms de La Vall, del que vaig col·laborar.

Donat el gran ressò que ha tingut, vull avui fer un programa monogràfic dedicat als malnoms de La Vall.

En diferents programes anteriors, puntualment hem anat donant coneixement d’alguns.

Però avui tractaré de explicar el perquè de la importància que ha tingut els malnoms en la nostra vida local i el perquè hem de fer tot el possible per no deixar-los perdre.

És un fet cert que les nostres societats s'estan tornant cada vegada més fredes, que la convivència cada vegada té menys d'humana i entranyable, que ens estem convertint gairebé en autòmats que circulem pels carrers sense mirar ni tan sols a aquells amb qui ens creuem.

Però, per sort, aquesta situació, encara no es viu a La Vall d’Uixó. Podem escoltar en més d’algun racó del nostre poble el seu us.

Hem de dir amb tota rotunditat que els malnoms, formen part de la història del nostre poble.

L’Abobachics”, “Barrac”, “L’Esperança”, “El tio Lligona” , La Pera, del Xicote... i tota la resta en són els protagonistes.

Per tant els malnoms formen part del patrimoni.

És per açò que cap valler i vallera deuria ser un problema el portar un malnom, tot el contrari, deu ser un orgull, per molt despectiu que siga i fer tots els possibles per a què no desapareguin.

I es que els malnoms, són, sens dubte:

* Un retrat de la societat del moment.
* El reflex de la vida de un poble, d’una comunitat de gent que hi conviu, que necessita identificar-se d’alguna manera
* Ve transmetent-se de pares a fills des de generacions molt llunyanes.

El malnom neix en el fons de:

* Una intenció purament diferenciadora
* Una necessitat de comunicar-nos de contactar amb l'altre de referir a l'altre i estretar més els llaços

Els malnoms ha estat el mitjà d’informació que la gent ha fet servir quan volia parlar d’alguna persona (Conxeta l’Ollera) o d’alguna casa del poble (Casa La Jesussa). El malnom era la forma ràpida de saber de qui es parlava o de qui es volia parlar.

Fins a l'arribada de la ràdio i de la televisió, els temes de conversa de la gent del poble sempre giraven a l'entorn de la vida local.

Normalment, es parlava de la feina, dels veïns, de si hi hauria bona o mala collita,
de si Teresín la Morra s'havia comprat una màquina de cosir,
de si Pepe l' Hort havia collit una carabassa de 5 kg,
de si a, Paco l’ Herbero se li havia mort l’Haca,
de si Sento Esperansa anava al darrere de la pubilla de La Cacaurera ,
de si Pepe Traca, era un malparit,
de si el diumenge feien ball al Casino del Noy,
de si el Pigós havia estat el més votat de les eleccions municipals, entre d'altres.

L'arribada de la ràdio, primer, i de la televisió, després, va fer que la gent es tornés més individualista i es quedés més tancada a casa, i que els temes de conversa anessin canviant. La gent, a poc a poc, va anar deixant de parlar dels afers de la vida local per parlar de les notícies que arribaven d'arreu del món. Aquest canvi d'hàbits en els temes de conversa va propiciar que els malnoms s'anessin deixant d'utilitzar i que el seu ús quedés relegat a les persones grans. Així, doncs, quan aquestes persones hagin faltat, haurà desaparegut una cultura que ha format part de la nostra vida quotidiana durant un bon grapat de segles.

Vegem quin és el seu origen

Els malnoms es crearen en un ambient col·loquial, sense seguir les regles de la llengua culta i que tendeixen a fer curt el nom o a transformar-lo sense haver d’utilitzar el nom i el cognom.

El que si es pot dir és que els motius bàsics que porten a la creació dels malnoms en cada persona són fonamentalment de tres tipus:

• Culturals: La tradició, els costums, treballs o hàbits de les persones.

• De caràcter: Aspectes físics o morals de qui es parla.

• Anecdòtics: Qualsevol cosa dita, qualsevol succeït.


Característiques dels malnoms vallers.

Si observem els malnoms vallers, descobrim com hi ha una sèrie de característiques molt simples.

El veïnat no es coneix pel nom i cognoms, a vegades ni tan sols pel nom. Luriano

El nom “oficial”, si és conegut, apareix junt al malnom: Paco el Cabrero.

En altres ocasions el que apareix com acompanyament és l'apel·latiu "El Tio, La Tia",
El tio llimero; La tia Braguetola

O els articles determinats el, la, les, l’: La Nofra; L’Oro.

Però el que sol aparèixer poc és el cognom dels individus. La Marca (Del cognom Marco).

Altra característica notable és la transmissió hereditària dels malnoms; passen de pares a fills, encara que en aquests no es donen les característiques que feren aplicar-los als seus avantpassats.

D'ahí que de vegades els malnoms no siguen els més apropiats i això es veu molt clarament en aquells que són nom d'ofici o en els descriptius.

Per exemple, coneixem a un "Paeller" o una «La Rulla» que no ho són, perquè heretaren el malnom d'algun avantpassat a qui, segurament, sí els seria escaient (o siga que els paellers que coneixem avui ja no fabriquen paelles ni les “rulles”, necessariament tindran els cabells rissats).

Aquesta norma general d'herència té les seues excepcions:

En el cas que un fill presente «alguna cosa» que el faça destacar, es guanyarà un malnom propi tot i que en el fons seguirà conservant el de la seua família.
Roque de Catarrillo / Roget de Catarrillo. (en aquest cas, Roget de Catarrillo és el fill de Roque de Catarrillo; però al nàixer roig, adquireix el malnom de Roget i manté el Catarrillo de son pare).

De tota manera cal tenir en compte que l'herència es fa de manera molt peculiar: el pas d'un pare a un fill comporta el diminutiu del malnom: "Betum", "Betumet".

Si l'hereu és dona, es feminitzarà el malnom afegint-li una "a" final: "El Corretger " La Corretgera" .
I quan, al cap del temps, siga de tota una família, es formarà el plural: "Les Corretgeres".

Per últim caldria indicar que llevat de rares excepcions, tots els malnoms consten d'una sola paraula: "Mandel", "Bolinches".

A més, hi ha una gran quantitat d'ells que són castellanismes, que no són paraules netament valencianes: Chaleco"

Al marge d'aquells completament castellans: "Gorrumo" ve del castellà gorromino per tan que era molt agarrat.

Per altra banda és clara l'existència de malnoms castellans, els quals, en alguns casos, segons hem pogut comprovar, foren donats a persones forasteres, castellanoparlants, que s'integraren en el nostre poble i que foren plenament acceptades per aquesta: "Manyet" "El tio Branquitas".

Classificació

Davant de la gran quantitat de malnoms vallers he fet una classificació de tots ells atenint a aquestes característiques que hem parlat i de la que diré alguns exemples de cada:

MALNOMS ACOMPANYATS D'INTRODUCTORS

* El corredor de paciència (per impediment físic caminava molt a poc a poc. Una altra versió explica que, sent molt aficionat al ciclisme, recorria els pobles de la comarca demanant als organitzadors de les carreres ciclistes que el deixessin participar-hi, el que se li negava sempre malgrat la seva insistència);
* Doloretes la Muda (era dement i muda. Solia passar les hores apuntada a la finestra, de manera que els xiquets que passaven pel lloc ho feien amb certa por i desconfiança, sobretot durant les hores nocturnes).

MALNOMS ACOMPANYATS DE EL TIO Ó LA TIA

S'usa el tio, la tia. davant d'un malnom, en els casos següents:

— Si es tracta d'un individu especial.

— Si ens referim a la persona més vella.

— Si ens referim a la més representativa de la família.

— Si pertany a generacions anteriors.

* La tia Blaveta (s'explica que sovint deia:...la roba ben neta, sempre blaveta ..);
* El tio Lligona (corredor de finques. Tenia jornalers i tots volia que portaren lligona).

MALNOMS PROFESSIONALS
Ens serveixen per recordar aquells oficis que avui ja no perviuen.

* Amparito les Llimonaes (tenia negoci de distribució i venda de begudes escumoses);
* El Tejero (tenia industria de teules).

MALNOMS DELS ASPECTES FÍSICS O DE CARÀCTER
 Destaquen un gran nombre originats pel físic de l'individu, bé assenyalant directament la descripció física, bé mitjançant una figura, bé destaquen el comportament de l'individu o relació social.

* L’Abobachics, (era una noia templada i parlava amb dolçor).
* Pascual Serrano Chaleco (Era corredor de bicicleta i en una de les competicions ciclistes al velòdrom de Segarra, en una de les probes, concretament en la de meta partida tenia que competir amb el corredor Peiró. En trobar-se els dos, Peiró era alt i Pascual´, baixet. Aleshores Peiró diu:"Amb aquest chaleco tinc que córrer". Al que Pascual li respongué, "tu corre tot el que pugues que a l'esprint te de guanyar i els diners seran per mi). Tan li va agradar aquest apel·latiu que s'ho va posar al quadre de la bicicleta) Un exemple de l’orgull de portar un malnom.

MALNOMS PROCEDENTS DE TOPÒNIMS. 
Diuen l'origen del individu.

* Emilio Almenara (procedia d’Almenara);
* Paca la Castellonera (procedia de Castelló).

MALNOMS PROCEDENTS DE NOMS I COGNOMS

Noms:
* La Davita (la dona de David);
* La Malaena i El Malaeno (deformació de Magdalena);

Cognoms:
* Paco l' Esbrina (relacionat amb el cognom Esbrí).
* La Martina (del cognom Martín)

MALNOMS RELACIONATS AMB VEGETALS.

* Paco l' Anouero, (al corral de casa hi havia un gran noguera –anouer-);
* Fulleta (Era mol prim i poc menjador i sa mare li deia que menjara que sinó es quedaria igual que una fulleta).

MALNOMS RELACIONATS AMB ANIMALS.

* La Rosquilla (venia al mercat més barat que ningú i tenia molts clients, de manera que es deia que "rosegava a tots els clients", fent referència a un insecte anomenat vulgarment "rosquilla" i que constitueix una plaga que rosega les fruites).
* Mosca, El /La (Aquest malnom ve del tems de la inquisició. En aquells tems hi havia un personatge extremadament religiós que servia als inquisidors de delator, i com sempre estava en tots els llocs per escoltar i era apegalós com una mosca, l'hi van traure de malnom El Mosca)

MALNOMS RELACIONATS EN LA FORMA DE VESTIR

* Barret (la seva dona li va fer una gorra valenciana ("barret d'arborços"):
* El Senyoret de Font (anava sempre molt ben vestit, amb llaç i barret, de manera que semblava un senyoret).

MALNOMS RELACIONATS AMB LLOCS

* El Xorrero (vivia a la plaça dels Xorros);
* Amparo, Federico, Matilde, Milagros del Casino (propietaris d’un dels casinos de la Vall)

MALNOMS RELACIONATS AMB EL MENJAR.

* Pepe Tarbena (que vols per a berenar? li preguntava sa mare. Pa i tàrbena ! li contestava sempre);
* Nelo Fartes (era molt fartador);

MALNOMS RELACIONATS AMB EL PARAMENT.

* Milia la del Comodí (l'anomenaven Emília i quan anava a casar-se tenia el caprici de cert comodí, el seu nòvio no li agradava el maleït moble i per aquest motiu, segons es diu, es van barallar).
* Panera (era baixet i gros comparant-lo amb el recipient fet de vímens, de joncs, d'esquerdes de canya, etc.,).

MALNOMS RELACIONATS AMB LA MÚSICA.

* Benigualets (el mestre Badal era el director de la banda de música la Lira Nou Centre, que tenia la seva seu, abans de la guerra, al Nou Centre Republicà i després, en el franquisme, a la Sessió Femenina, a hores d'ara hi ha la Caixa Sant Vicent. Doncs el mestre Badal volia que tots els músics anaren conjuntats. Sempre deia: -Toqueu ben igualets, toqueu ben igualets. I com ho deia moltes vegades a la fi li tragueren el malnom de Benigualets i la banda acabà coneixen-se més per la banda Els Benigualets i oblidaren el nom oficial).
* Gallo, El (tocava el bombardí amb tant virtuosisme que semblava fer-ho parlar. El sobrenom, segons es diu, li venia per al·lusió al famós torero "el Gallo", com analogia del nombre, un, el primer, el millor).

MALNOMS DE QUALITATS, HABILITATS I AFICIONS.

* Vicent Serenata (entre els caçadors de la vall "fer serenata" té el significat de practicar cert art de caça il·legal consistent en tapar el cau del conill per impedir el refugi i, d'aquesta manera, atrapar-lo i es deia “fer serenata”).
* Voltabarcos (jugava a futbol i tenia gran potència física).

MALNOMS FEMINITZATS, MASCULINITZATS I PLURALITZATS

Feminitzats
Trobem molts casos en els quals originàriament el malnom era en masculí i al passar el malnom a una dona es feminitza.
* La Bordila (dona de Bordils);
* La Creixaca (feminització de Creixach);

Masculinitzats
Contràriament a la feminització, s’hi troben els casos en què originàriament el malnom procedeix d’una dona i al passar a un home adopta la forma masculina. Generalment no es fa sovint.
* El Córdulo (sa mare era Córdula de nom).
* El tio Serrano (l'home de La tia Serrana).

Pluralitzats
Són els casos en el quals el malnom adopta la forma plural. Generalment s’apliquen a una família.
* Els Dotze, (sobrenom extensible a tota una família composta per dotze fills)
* Els Meleros (elaboraven mel).

MALNOMS COMPOSTOS
Encara que normalment els malnoms vallers consten d'una sola paraula, n'hi ha alguns, pocs, que estan formats per diversos mots:
* La Ricalbarrio (vivia al "barri" -al poble de baix- i tenia moltes finques).
* Tragabales (es diu que havent mantingut una violenta discussió amb el seu sogre, aquest li va disparar un tret a la boca).

MALNOMS RELACIONATS AMB LA MANERA DE PARLAR.

* La Boatxa (no sabia dir butxaca i deia boatxa);
* Pepe Ofes (tenia cert defecte en la pronunciació de la "r" i quan pronunciava "garrofes" remarcava el final de la paraula d'una manera característica).

MALNOMS RELACIONAT AMB LA RELIGIÓ.

* Covasantetes (cuidaven i vestien a la Verge de la Covasanta);
* Custodio (perquè es deia Àngel)

MALNOMS D'INFLUÈNCIA FORASTERA

* El Ratón (procedents de Jaén, el patriarca de la família solia dir: "hemos pasado más hambre que un ratón!");
* El tio Sindinero, (personatge que, arribat a la Vall com foraster, va muntar un comerç en el qual fiava als clients. Inquiet, no trigava molt temps en passar pels domicilis dels avalats per cobrar les corresponents deutes).

MALNOMS D'ANÈCDOTES DE CAIRE HUMORÍSTIC O IRÒNIC
En aquest cas els malnoms estarien relacionats amb un fet episòdic o anecdòtic o una dedicació no professional.

* Borràs de la sal (caçadors que quan anaven la muntanya a caçar en fer la paella per dinar sempre s’oblidaven de la sal. Un tal Borràs quedà encarregat de portar-la a la propera ocasió);
* El Peseto (sobrenom transmès des del segle XIX per un avantpassat que es jugava una pesseta-uns bons diners per a l'època-quan feia la partida al casino);
* El tio Prevenido (compta la historia que arribà a l’estació de Nules un passatger que venia a treballar a l’Ajuntament de La Vall. En el camí d’anada a La Vall va preguntar a un llaurador però on arribar a la població veïna i quan li restava. El llaurador li va indicar la direcció al temps que l’alertà de que anara en compte que en aquell poble eren amants de treure malnoms. Ell li respongué: “Muchas gracias, ya iré PREVENIDO” Quan arribà a La Vall es va dirigir a la fonda per trobar allotjament i es va dirigir a la fondera que estava darrere el taulell: “Buenas tardes. Mire, yo vengo a trabajar en el Ayuntamiento y necesito alojarme aquí durante unos dias hasta que encuentre una casa donde poder vivir” La fondera, efectuada la presentació per part del foraster, li respongué espontea i amb tota familiaritat, més bé amb to desvergonyiment: -Ah, si'.. . Usted es el TIO PREVENIDO!!),

dissabte, 4 de gener del 2020

LA PARLA DE LA VALL


BEATO ROÏN. Són les que van a missa, es confessen i diuen: "Senyor he pecat” i en anar-se’n: “A veure avuí a qui Fotre".
És el que s’anomena hipocresia religiosa: Anar a l'església; resar, pregar, donar-se cops de pit, confessar-se, combregar i en sortir de la missa jutjar, criticar i envejar.
A qui enganyen?
Tenim una altra manera de referir-nos a aquesta gent hipòcrita dient-los “Rata de sagristia” (Persona beata, que fa ostentació de devoció i religiositat)
La seva peculiar concepte de la Religió li permet castigar els seus semblants amb les pitjors canallades, mentre assisteix amb embadaliment místic i gran desplegament de cops de pit a tota mena de misses, rosaris, processons i trisagis. Encara que va estar a la vora de la desaparició després del final del franquisme, en els últims anys s'ha registrat una notable recuperació de l'espècie, detectant petites però puixants colònies beates roïns entre grups de la dreta més rància i entre els moviments religiosos més radicals.
Tornen les beates ...
El fenomen de les beates ataca de nou amb formes diferents. Aquest cop són éssers, homes i dones, tocats per la puresa i la saviesa ideal que es dediquen a assenyalar amb el dit la vida personal i familiar de qui no viu segons els mandats dels catecismes escrits per experts, teòriques, místics, professors universitaris i psicòlogues. Pensen que han de salvar el món de la seva ignorància quan, en realitat, haurien de escombrar casa abans de dedicar-se al assenyalament i al linxament d'altres persones concretes o intentarem conduir al "bon camí" a la gent que ha caigut en el pecat.
També em fa molta gràcia, arrel dels últims enfrontaments dels líders polítics això de que diuen que són uns "professionals" de la política ... Dic: Doncs si ser professional és atacar desaforadament als teus oponents, envoltar-se de lladregots, i intentar convèncer de les seves bondats a tothom a força de donar-se cops de pit gairebé com abans les beates, doncs sí vostès són uns grans professionals. Si són professionals de la incompetència.
El mateix Iglesias, deia als seus crítics: És preferible governar a donar-se "cops al pit"
Governar amb el PSOE té "riscos" però, els ha dit, cal assumir les contradiccions: "El nostre objectiu és canviar la vida de la gent, no donar-nos cops al pit".
Repassem algunes expressions que critica la hipocresia de qui té dos cares o dos conductes:
   * Beata farinera, ara per davant, ara per darrera o
   * Beata, fadrinera o falsa
   * La beata bruixa amaga el peu i mostra la cuixa
   * La beata Sus, amaga la cara i ensenya el parrús.
   * La beata Sus, es riu quan parla i plora quan tus.
  * Cara de beat i ungles de gat (Es diu de qui és fals, que davant mostra una cara i darrere amaga males intencions)
   * Fieu-vos de monges negres! (Es diu referint-se a persones beates o aparentment religioses, que fan accions indignes de llur virtut)
Per acabar unes expressions de comparança:
   * Bagassa [o prostituta] primerenca, beata tardana (Moltes persones que en la joventut han obrat malament pretenen reconciliar-se amb la societat quan el seu cos ja no els permet els excessos anteriors)
   * Beata, si l'amor no et desbarata (L’enamorament canvia el comportament de les persones) 
   * Llenya de mata, foc de beata (La llenya prima fa molta flama però poca brasa)


LA PARLA DE LA VALL


MONIATO
   --“A eixe no li ho encomanes, que és un moniato”
Quedar-se de pasta de moniato
   -- “Quan m’ha ofert feina he quedat de pasta de moniato, no m’ho esperava gens”
Tots sabem que el moniato és un tubèrcul comestible de la moniatera semblant a la creïlla, però de forma allargada. Té la polpa de color rogenc o groguenc, segons les varietats, i és de sabor dolç.
Però els vallers i valleres, que som molt donats a fer metàfores amb els productes de la terra, la paraula «moniato» la utilitzem també com a insult per a referir-nos a aquells que, amb una actitud petulant, volen fer creure als altres que són persones importants o que saben molt més del que realment saben. En definitiva un ignorant amb poc de trellat. 
El moniato compta a més amb una llista de sinònims d'origen hortolà (bleda, figa, Bacora, fava, etc.) tan extensa que donaria per muntar una fruiteria.
Tenim una expressió que fem servir quan algú es queda molt sorprès o quedar-se sense saber què dir o què fer davant de determinada situació.

   * Quedar-se de pasta de moniato   * “Quan m’ha ofert feina he quedat de pasta de moniato, no m’ho esperava gens”
També dir “moniato” és equivalent a tractar algú de borinot, tararot, etc.
No cal recordar que és també un dels mil maneres amb què ens referim els vallers al membre viril.


EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES


JOU.- Peça de fusta o de ferro, més o menys corbada, amb la qual dos bous, ases, etc., són junyits pel cap o pel coll a l'aladre o al carro.
A la part central del jou hi ha unes clavilles, a les quals hom lliga els eixanguers que sostenen la traiga. El jou de coll, o jou d’ansins , és emprat amb bous o amb mules i és molt poc corbat als caps, on hi ha dos forats per on passen els extrems dels ansins. El jou de camelles és subjectat estrenyent les camelles als costats d’un coixí que protegeix el coll de cada bèstia i mantenint les parts inferiors de cadascuna unides per una corda.
I com a conseqüència de l’opressió que suposa aquest objecte, també es diu en sentit figurat que el jou és:
Allò que subjecta, que priva de llibertat.

EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES


JORNAL DE VILA.- Dia de feina sense cobrar que es fa per contribuir a les càrregues del comú d’un poble.
Tots coneixem amb el nom de jornal el sou que es guanya pel treball d’un dia, setmana o mes, els beneficis econòmics obtinguts per la feina feta en un determinat espai de temps; també al treball realitzat d’acord amb un sou diari determinat s’anomena treballar a jornal.
Generalment és un terme emprat majoritàriament des de l’antiguitat per designar el sou de diferents tasques principalment agrícoles, de manera que des de temps immemorials es distingien diferents tipus de jornal, de cavar, de vinya, de sembrar, de llaurar…
Doncs dins d’aquest context existia al mateix temps i cada cert temps, segons necessitats comunes, els ciutadans, de manera gratuïta, dedicaven uns dies al servei de la comunitat, en allò que s’anomenava jornal de vila, feines que es feien per contribuir a les càrregues comunes.

divendres, 3 de gener del 2020

LA PARLA DE LA VALL

BORINOT

Tots coneixem al borinot com l'insecte himenòpter del gènere Bombus, voluminós, molt pelut, de vol brogent, que viu en societats poc nombroses compostes de mascles, femelles fecundes i femelles estèrils o obreres.
Però aquesta paraula la fem servir també per referir-nos a la:
   * Persona que mai no calla, que hom es troba sempre al davant, etc.
El borinot és empipador per partida doble: perquè no calla i perquè no marxa. Per la seva qualitat de xerraire (Bocamoll), es mereix ser comparat a tal himenòpter perquè la seva xerrameca, de tan seguida i insubstancial, ens acaba sonant a l’orella com el continu brunzir que fa aquest insecte, atenció, no solament amb les ales sinó també amb la boca.
Pel que fa a la simple presència, el borinot sempre troba la manera de fer nosa. Si no diu res, perquè es posa al mig com el dijous i entorpeix el normal funcionament de l’activitat; si bada boca, perquè té la gràcia de ficar-se sempre allà on no el demanen.
Exemple paradigmàtic de borinot és el donjoan de discoteca, capaç de rondar una mossa tant de temps com calgui sense deixar-se desanimar per les negatives del llenguatge corporal de la víctima.
El borinot és bona gent, encara que escàs de llums. És essencialment un tipus rude, amb bona voluntat, però poc dotat per a les subtileses de la vida social. Aquesta mancança es manifesta en èpiques ficades de pota: el borinot és el tipus que sempre felicita la noia grossa creient que està embarassada, provocant la depressió de la víctima i el "terra trágame" de tots els assistents a l'incòmode trobada.
El borinot també s`ha fet mereixedor d’algunes dites i expressions:
   * Ser un borinot (Persona que mai no calla)
   * A l’olor del dot, acudeix [o apareix] el borinot (Quan s’ha de casar una filla, els pares desconfien de l’honestedat dels pretendents)
   * Fer el borinot (Remugar en veu baixa. Comportar-se destrellatadament)
   * Fer el paper de borinot: fer veure que no entenem allò que ens diuen; fer el desentès.
  * Borinot negre, ull alegre; borinot ros, ull plorós [borinot = bajoc, badoc] (És una caricatura de la cara de les persones) Si la dona ho vol, Janot, no et cal fer lo borinot




LA PARLA DE LA VALL

SOMORDO-A
La paraula somordo significa allò que costa de percebre perquè té poca vitalitat, poca força o poca intensitat. 
      -  Un soroll somordo o un vent somordo. Per exemple el que fa un ventilador
   - Foc somordo: foc ofegat, gairebé apagat. Alerta amb les cendres, perquè mal apagades poden ser l'origen d'un nou foc, ens diu el sentit comú.
Hi ha una expressió que diu:
     • El foc somort és més perillós que l'altre [somort = bovo)
La brasa imperceptible, el caliu o una simple espurna poden revifar el foc que creiem apagat, igual que el mínim gest, una sola paraula o una simple sospita poden reactivar conflictes pendents
A partir d’aquí, en la nostra parla popular ho diem quan tenim un dolor poc viu però continu, sobre tot en el cas de mal de queixal.
     - Dolor somordo: el mal de queixal que molesta un poc, sense esser molt agut.
I referint-nos a una persona ho diem d’aquella persona que sembla que li ha menjat la llengua el gat i que sol fer-les per darrera tot i semblar no haver trencat un plat.
      - Mireu que somordo és Joan, ahí on el vejeu, va a la d’ell ni escolta. Quina mosqueta morta està fet!
També ho diem d’aquell que té la sensació d'estar cansat, endormiscat, com si li hagueren pegat una pallissa.
     - A la meua iaia li he sentit dir que no sé quines pastilles la deixen "una miqueta somorda".
El somordo seria la persona en la qual concorren les característiques del sompo que parlarem l'altre dia.
L'individu tècnicament és viu però té la mateixa sensibilitat que "una figa molla'. O dit d'una altra manera és algú amb tan poca vitalitat i falta de força que qualsevol diria que és mort però se li ha oblidat tombar.
El principal problema de la somordez és que se pega. Allò que toque o gestioni un somordo (igual que li passava al rei Mides) es convertirà en somordo al seu torn.
Un perill d'això ho podem tindre amb els polítics actuals, que puguen gestionar un govern i una oposició somorda, convertint-nos en una societat somorda.


LA PARLA DE LA VALL


LLEPÓ-ONA
Llepó és la paraula que utilitzem els vallers i valleres per referir-nos a adulador, que afalaga servilment.
També fem servir en aquest sentit dient: llepaculs o rentacares.
Prompte prompte es manifestem com a llepons, des de la més tendra infància, quan es xivem a la senyo del parvulari sobre els abusos dels altres nens i en dir-li a la mestra lo templada i jove que està.
Un altre espai on el llepó ha trobat un magnífic hàbitat de supervivència en el món de la política. Si prospera la seva elecció, pateix una ràpida transformació: la crisàlide es converteix en papallona i apareix en tota la seva esplendor la figura de l'endollat. Algunes llepones excepcionals han arribat fins consellers i qualsevol dia d'aquests acabarem dedicant-li un carrer.
En el sentit de llepó o adulador, també hi ha diverses maneres de referir-se a l'acció d'adular, de comportar-se de manera complaent amb una altra persona. Per exemple les locucions:
   -- Ballar els nanos [a algú], o siga, riure-li les gràcies, afalagar-lo quan és davant per quedar bé.
Aquesta expressió ve de la tradició dels gegants i nanos, del costum d’anar els nanos a ballar davant les cases principals per obsequiar els senyors en la festa del Corpus.
   -- Doblegar l'esquena (Adular, mostrar-se servil. Treballar)
   -- Donar cova (Xerrar molt i falsament, sia per adular, per enganyar, etc.)
   -- Donar sabó [a algú] (Adreçar a algú lloances falses o exagerades, adular-lo per obtenir-ne beneficis).
   -- Llepar el cul a algú (Mostrar-s’hi baixament servil.)
   -- Fer la gara-gara (Tractar d'atraure's l'afecte o la benvolença d'algú amb afalacs o compliments).

LA PARLA DE LA VALL

TROMPELLOT
La paraula trompellot antigament s'usava fent referència a una gran pedra, de forma troncocònica, és a dir, una espècie de grandíssima trompa, que servia de mola en les almàsseres per a xafar olives.
En algunes comarques, també s'ha utilitzat la paraula trompellot per a designar una peça cilíndrica de pedra per a desgranar les espigues dels cereals.
Però, amb la mecanització de les feines agrícoles, aquets usos de la paraula trompellot han quedat com a relíquies històriques que adornen museus.
L'ús actual del vocable trompellot està associat sobretot a una persona bellugadissa, sense trellat, que parla molt sense saber realment el que diu; que pretén fer moltes coses, però que tot ho fa desgavelladament, sense orde ni concert.
   -- "Fuig d'ací! Deixar-ho estar i no fagis res!, que eres un trompellot i ho faràs malbé".
Aquest seria un trompellot que té uns altres sinònims molt coneguts a la Vall: BORINOT i APARDALAT.
Em venen al camp alguns trompellots polítics que aprofiten el mateix que els ninots.




LA PARLA DE LA VALL


SOMPO-A.
Una persona que no aprofita per a res, lent i indiferent, pesada de moviments, sense espenta, que fa poc cas del que li diuen. Apardalat. Que no té vivor ni gràcia, que és avorrit.
   -- "El teu company és molt sompo”
   -- "No sigues sompa i pregunta els dubtes!"
Una persona que mereix aquest qualificatiu es mou a càmera lenta, com si encara no s'hagués descobert la gravetat. Parla amb la parsimònia d'una cinta de casset que està a punt de enredar-se en els capçals i camina com si tingués ous de plom o patís reuma en una fase avançada. El sompo també és lent alhora de reaccionar mentalment, de manera que a un li dóna temps de matar un ruc a cops de figa tova abans de fer-li comprendre qualsevol cosa evident per a la resta dels mortals.
Fem servir l'expressió:
   -- Ser un sompo o
   -- Anant fent-se el sompo
Quan algú fa com qui no s'assabenta d'alguna cosa per fugir d'obligacions.

LA PARLA DE LA VALL


POTRÒS-OSA.
Es refereix a un quan es posa molest o llandós, i especialment a un xiquet i a més a més, acompanyat de plors.
   -- El xiquet es posa molt potrós quan té son.
El que si té una traducció en castellà es "potroso" però en aquest cas es refereix a algú afortunat o que té molta sort.
   -- Quin xicot més potrós! És que tot li ix bé!
La traducció més pareguda és “quejica” però un pot tindre potra en valencià sense queixar-se de res, simplement per “fer la mà”

EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES


JOQUER.- Barra o embarrat on dormen les gallines.
Gallines al “joquer” que no al “jòquer”(de moment les gallines no juguen a cartes) vol dir que les gallines s’han “ajocat”, és a dir, que se n’han anat a dormir. El lloc on dormen és el “joquer” o el “jóc” o el “jaç”.
Per això diu la dita que:
   · La gallina de dalt, caga la de baix. Que ve a dir que els rics i els amos sempre foten als pobres i als treballadors. Una dita molt adequada per a descriure la lluita de classes, el desequilibri nord-sud, la immigració de supervivència...

EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES


IGUALA
La iguala, era un import mensual que la família pagava directament al metge que permetia tant poder-se visitar a la seva consulta com per demanar-li que vingués a casa si el malalt no es podia desplaçar.
Era una relació directa entre la família i el metge, sense entitats asseguradores ni sistemes públics de per mig. Quan la malaltia és complicava i pels medicaments, el mateix metge et facilitava l’accés a la sanitat pública.
A mesura que el sistema públic sanitari va començar a ser efectiu i es va anar ampliant, les iguales van passar se ser un tema residual, fins a desaparèixer, que permetia a poder anar a la visita privada del metge. Els metges ara treballaven a la sanitat pública

EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES


GIBRELL/LLIBRELL .- Recipient de terrissa, a manera de plat gran, de forma troncocònica invertida, més ample que alt, i que serveix per a escurar els plats, rentar-se els peus, posar coses en remull, etc.


EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

GERRA.- Atuell de terrissa cuita (i també de vidre o de metall), la secció circular del qual va augmentant fins a certa distància de la boca i després va disminuint fins a la base; serveix per a tenir líquids, fruits, confitura, etc.

EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES


HERBASSER.- Antic ofici lligat al conreu, a la recollida i al tractament de l'herba com aliment per als animals (el bestiar).
Treballaven al camp cultivant i segant l’herba, però el seu punt fort n’era la distribució, tant seca com tendra, pel poble o ciutat. Repartien tant per a casernes i hostals com per a cases privades on es criaven conills per al consum o tenien cavalleries. Cada dia anaven en carro amb més de cent càrregues d’herba. Cada herbasser tenia els seus clients fixos, als que cobrava cada dia en diners.

EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES


HACA.- Cavall menut i vigorós, l'alçada del qual no passa de metre i mig; però amb molt de nervi.
Aquest animal és el més usat en l’esport valencià del tir inarrossegament.
Vegem algunes dites i expressions:
   * Bona està l'haca, però està flaca [o Encara és viva l'haca, però molt flaca] (Es diu al·ludint a una cosa que s'aguanta sols aparentment, amb molt de perill de desfer-se o arruïnar-se)
   * Del burro burrades, de l'haca potades
   * Ets més pesat que una haca morta (Es molt molest, carregós, difícil de suportar)
   * Fer l'haca (Ser brusc)
   * Haca jove, carro vell: desfet el carro (El significat està relacionat amb la impetuositat de la joventut)
   * No hi ha tal haca (No hi ha tal cosa, no és veritat això)
   * Sense haca ni barraca (Sense casa ni fogar, sense béns, en extrema pobresa)
   * Ser una haca mossegadora (Es diu de les persones en mal geni)
   * Ser [algú] més animal que una haca (Ser brusc, poc considerat)
   * Una haca l'ha treta; l'atra haca, la trac? (Calembur amb què els valencians, pronunciant-ho ràpidament, embullen els no valencians, que de moment no saben interpretar la frase)
   * Anar l'haqueta (Funcionar be una cosa)
   * Si que va l'haqueta (Quan una persona fa una cosa estranya, inusual o va massa ràpidament en alguna cosa)
   * Et passarà com a l'haqueta del senyor retor, que quan s'havia acostumat a no menjar, es va morir (Quan determinat comportament incorrecte i repetitiu d'algú li pot ocasionar conseqüències negatives per a la seua salut o per a la seua economia)
   * Eixa haca arre, uo! (És el que es diu als cavalls, mules i matxos per fer-los parar)
   * De Muro, ni haca ni burro, ni cosa que valga un duro (Ho diuen satíricament referint-se a la vila de Muro d'Alcoi).


dijous, 2 de gener del 2020

LA PARLA DE LA VALL


CONDIR/CUNDIR.

Aquesta paraula la fem servir en dos situacions, o bé per referir-nos a quan una cosa:
1.- Rendeix o dona molt de si.
   -- "El pernil condeix molt" és a dir que dura o s'allarga molt de temps.
En aquest sentit fem us una expressió que diu;
   -- Condir més que l'arròs caldós.
Condir, alguna cosa, molt, ser molt productiva.
Hi ha un altre producte com la farina que segons el tipus condeix més o menys:
   - Farina morena fa bon pa i la blanca fa el que fa
Destaca que la farina integral condeix més que la refinada.
També la fem servir per indicar que:
2- Un treball material o intel·lectual progressa, avança o no.
   -- "Una faena que no condeix gens"
També hi ha una expressió per aquesta situació:
   -- Condir-li la feina
Treballar a bon ritme, avançar per millorar la producció.
I el rendiment de la feina va associada al temps. Per això escoltem allò de "Condir el temps". I una dita ho expressa molt bé:
   - El que s'ha de fer, prompte o
   - D'anar de bon matí, ningú no s'ha de penedir.
A qui matineja, el temps li condeix, perquè fa més llarg el dia.


EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES


GUIX.
El seu origen és el mineral més conegut com algeps, format per sulfat de calci hidratat, mineral que cristal·litza en el sistema monoclínic i que es usat en construcció 0btenint-se per calcinació del sulfat de calci.
Però aquest material ha donat utilitat a diferents objectes i usos:
1.- Pastilla d'esteatita, generalment de color blanc, usada pels sastres i les modistes per a marcar en la tela el lloc per on s'ha de tallar o cosir.
2.- Clarió. Pasta blanca composta d'algeps i de greda que, en barretes, s'utilitza per a escriure en la pissarra.
3.- Escaiola. Amb dos usos en medicina:
   a) Algeps de gra molt fi amb el qual es fan els embenats immobilitzants.
   b) Embenat immobilitzant que es fa amb una bena impregnada d'una solució d'escaiola que posteriorment se solidifica.

LA PARLA DE LA VALL


AMOLLAR
Generalment ens referim a: Cedir, afluixar, desistir, soltar, deixar caure, coses físiques o també paraules.
Per tant segons la situació en que la fem servir pren un significat diferent.
1.- Soltar, deixar lliure (a algú o alguna cosa que es retenia).
   -- "Han amollat els gossos"
2.- Deixar anar afluixant.
   -- "Amollar una corda".
3.- Pegar (un colp) a algú.
   -- "Tenia ganes d'amollar-li una galtada".
4.- Pagar o donar (diners).
   -- "M'hagué d'amollar els cinquanta euros que em devia".
5.- Disparar un tir
   -- "Li va amollar quatre tirs"
6.- Dir (alguna cosa que es retenia)
   -- "Em va amollar una barbaritat"
7.- Afluixar, perdre intensitat, una cosa.
   -- "La pluja comença a amollar"
8.- Afluixar, esforçar-se menys en l'execució d'una faena, en una empresa, etc.
   - "Si volem aconseguir la victòria, no podem amollar"
Aquesta paraula dona lloc a moltes expressions:
Per exemple quan es tracta de pagar diners sense ganes de fer-ho diem:
   * Amollar la mosca.
   * Amollar el mos.
Si es fa alguna cosa molt abundantment, o amb facilitat diem:
   * Amollar com els burros els pets.
Si es fomenta la conversa, les il·lusions, els projectes, etc., de qualcú, aleshores diem:
   * Amollar fil.
Per deixar fer la voluntat dels altres per por, per no discutir, etc. diem:
   * Callar i amollar.
Per mantenir-se ferm i cedir alternativament diem:
   * Tirar i amollar.
En una conversa, per canviar de tema o també per aconsellar a algú que desisteixi del seu intent de fer alguna cosa que s'intueix impossible es diu:
   * Amolla-ho en banda.

EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES


GUARET.
1. Terra de conreu llaurada i encara no sembrada; especialment la que es deixa sense sembrar durant un o més anys perquè reposi.
2. Llaurada primera d'un camp que ha de sembrar-se.
Hi ha una expressió que diu:
   · Anar xafant guaret (Caminar malament, com si s'anara xafant la terra solta recent treballada)
3. Fondària de la llaurada, del solc que es fa en llaurar.
Es diu quan la llaurada té poca fondària;
   · Fer poc guaret