EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

ESBALAIR1.- Deixar atònit, estupefacte; causar una suspensió de la percepció o del raonament per l'excés d'una impressió forta de sorpresa, de grandor, de cosa inesperada.    - "Quan aparegueres de sobte, em vaig esbalair".

2.- Sorprendre intensament, meravellar.

   - "En rebre el regal de sa mare, el xiquet es va quedar esbalaït"

3.- Desmaiar; minvar la força vital; esmorteir.

- “Estic sense menjar i e trobe esbalaït”