dimecres, 29 d’abril del 2020

EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

SARRIER-ERA
Qui fa sàrries; esparter, qui fa o ven objectes d'espart o de palma.






LA PARLA DE LA VALL

TASTAOLLETES
Alguna vegada ho escoltat aquesta paraula?
No, no es refereix al menjar (aquesta seria una bona professió, no?), sinó; a la persona que comença moltes coses però no en continua o aprofundeix en cap. Sembla que totes les opcions siguin igualment atractives i el tastaolletes es queda atrapat en un dilema: no pot escollir-les totes però sembla que tampoc es pugui quedar amb una. 
- En les feines salta d’una cosa a l’altra: és un tastaolletes
Una dita que li ve al pèl és: 
Aprenent de tot, mestre de res.


dimarts, 28 d’abril del 2020

EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

SARNATXO
1. Senalla  rodona, amb tapadora, destinada sobretot a dur queviures.
2. Bossa, amb xarxa o no, que utilitza el caçador per portar cartutxos, viandes ... i aquesta xarxa, a manera de borsa serveix com butxaca per portar les peces cobrades.



LA PARLA DE LA VALL

TÀRBENA
Qui no recorda haver anat alguna vegada a comprar a la carnisseria i demanar TÀRBENA en lloc de mallorquina o sobrassada. Paraula que ha desaparegut del nostre vocabulari gastronòmic davant de la generalització de sobrassada, majoritàriament i mallorquina els més vells.
El fet de que els tres mots s’utilitzen aleatòriament es deu a que la Tàrbena té el seu origen en Mallorca i en un poble de la Marina Baixa que es diu precisament Tàrbena.
I la simbiosis d’aquests dos llocs donà origen a la nomenclatura de TÀRBENA, ja que en aquest poble es produeix una sobrassada autòctona, coneguda com Marina o Marineta, que prové de manera directa de Mallorca, i que és més coneguda com el nom del poble que com el seu verdader nom.
La història es remunta a un fet que va canviar la cultura i les tradicions en moltes localitats de la província i del conjunt de país: l'expulsió dels moriscos a principis de segle XVII. La sortida dels musulmans que un segle abans s'havien convertit al cristianisme va provocar que nombrosos pobles es quedessin pràcticament deshabitats.
L'expulsió dels moriscos va obligar a molts nobles a incentivar l'arribada de cristians d'altres zones. Va ser la baronessa de Tàrbena, Catalina de Montcada i Bou, qui va promoure l'arribada d'habitants mallorquins. D’aquí l’arribada de la mallorquina a les terres valencianes.
Pels que no ho sapigueu, la tàrbena és un de tants menjars originaris de la matança del porc. Aquest animal se li matava i es recollien les seves carns -les magres i les greixos-, les quals, un cop picades es barrejaven amb el pebre vermell i la sal -en segles posteriors, quan va ser factible econòmicament, es va unir a aquestes el pebre i algunes altres espècies- embotint el conjunt en els budells del propi porc.
De manera assossegada, aquest budell va perdent, humitat i unint sabors, mentre es curen les carns, produint-se el miracle de néixer un nou sabor amb suau textura, característics d'aquesta llaminadura per als nobles paladars.
La podeu prendre sola o acompanyada, però com millor sap és untada en una bona llesca de pa.



diumenge, 26 d’abril del 2020

LA PARLA DE LA VALL

TAPEROT
Aquesta paraula la diem quan descrivim a una persona molt menuda i rabassuda.
Té el seu origen en la TÀPERA i concretament dels seus fruits, els TAPEROTS.
La TAPERERA (Capparis spinosa L.) és una espècie de planta de la família de les caparàcies. És originària de la regió mediterrània, especialment en les àrees més càlides i seques. Es troba en estat silvestre o conreat. La taperera silvestre creix normalment en llocs rocosos i a la vora dels murs de pedra seca. Les fulles són carnoses i les flors molt vistoses. Les poncelles de les flors abans d'obrir són les tàperes que s'aprofiten i es consumeixen després d'un periode de maceració en vinagre i sal.
Els TAPEROTS, o fruits joves, obtinguts després de deixar que surti i maduri la flor, també tenen valor gastronòmic. Es cullen amb part de la tija que els unia a la planta, però no són tan apreciats com les tàperes.
I el seu capoll és molt apreciat com a condiment.

EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

SARAGÜELLS
Pantalons amples i curts fins a genoll que duia antigament la gent del camp al País Valencià.
Era una peça que es col·locava directament sobre la carn. 

L'origen d'aquesta peça és molt antic. Estaven confeccionats en llenç i la seva estructura es componia de dues camals molt amples, cenyits a la cintura mitjançant una veta, arribant el llarg per sobre del genoll aproximadament. En la unió dels dos camals a l'entrecuix, es col·locava un quadrat, dita «fondello», per donar més joc.
Actualment els saragüells s'associen sobretot a la indumentària típica dels fallers.
L’origen a nosaltres ens vingué a través dels àrabs, que l'anomenaven «sarawil», si bé l'origen és encara més remot: els indicis apunten al mot arameu «xarvar», que significava literalment 'cobertura de la cuixa'. Durant molt de temps els saragüells formaren part de la indumentària habitual del llaurador valencià, particularment dels que vivien en la zona litoral.
Fer la saragüellada (Casar-se)

dissabte, 25 d’abril del 2020

LA PARLA DE LA VALL

TABAL/TABALET/TABALOT
Es clar que tots sabeu que és un instrument de percussió constituït per una o més membranes vibratòries esteses en una o més obertures d'una caixa de ressonància de fusta, d'obra o de metall, que pot tindre diverses formes.
A més a més la nostra tradició de poble musical, on toca totes les variants de la música, no podia faltar dins de les nostres tradicions la parella formada pel TABALET i la DOLÇAINA. Parella que ens remunta a la figura del Tio Sabata, acompanyat a la caixa, pel seu nebot, Manolito.
També trobem un malnom identificatiu en aquest sentit com al Tio Tabalet, Bautista Roig Segarra (ex-combatent de la guerra de Cuba. Pot estar relacionat amb l'activitat musical o possible referència a una persona molt xerraire o pesada). 
El tabalet és un tabal xicotet que se sona en les festes populars i sol acompanyar la dolçaina.
Però en aquesta sessió ho traiem per l’us de la paraula en sentit figurat; però que manté el sentit de la paraula arrel. 
Tots sabem la murga que pot donar un instrument quan el seu so es fa persistent i si és de percussió encara més. Fruit d’aquesta molèstia tenim al cridaner o xerraire sorollós.
I haureu escoltat expressions com:
Posar el cap com un tabal   (Crear mal de cap a força de parlar)
Treure [algú] a so de tabal (Expulsar-lo sorollosament, a crits)
També la usem en l’augmentatiu TABALOT, sinònim de tararot, per dir que una persona destrellatada, atrotinada, sense formalitat i amb poca iniciativa que actua precipitadament i amb poc de coneixement.
És un tabalot que tot ho fa al revés.

EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

SAORÍ/SAURÍ
Home que amb una vareta en la mà o amb altres mitjans endevina o pretén endevinar l'existència d'aigües subterrànies o d'altres coses ocultes.

divendres, 24 d’abril del 2020

LA PARLA DE LA VALL

TABA
No sé si vos haurà vingut al cap de seguida aquesta paraula com l’os de corder o de porc amb quatre cares que s'anomenen rei, botxí, panxa i forat d'aigüera que es tira a tall de dau en el joc de la taba.
També la fem servir per referir-nos a una xerrameca, conversa insistent i d'assumpte incoherent o barrejat. Generalment dient expressions com:
Agarrar [o prendre] la taba (Començar a parlar, prendre la paraula)
Donar la taba (Donar conversació llarga)
Estar de taba (Tenir ganes de xerrar o de bromejar)
Tenir taba (Sostenir conversa, enraonar molt)
que es tira a tall de dau en el joc de la taba


EL JOC DE LES TABES
Es juga amb l'astràgal de les potes de xai o be. Es llança la taba i en funció de com cau es segueixen uns passos determinats i els participants prenen un paper o un altre en el joc.
És un joc força violent i actualment seria difícil posar-lo en pràctica amb els nens i les nenes a l'escola. Tot i així es poden adaptar les regles als nous temps i fer que els càstigs mai siguin físics, substituint-los per proves motrius o penyores.
Posicions:
Rei: Cara més llisa i aplanada. Qui treu aquesta cara de l'os és la persona que mana en el joc.
Botxí: La cara oposada al rei. Serà l'encarregat de d'executar la pena imposada pel rei.
Panxa: Part més ampla i prominent. És una de les que més surt i implica un càstig.
Forat d'aigüera: En mig hi ha una cavitat. També rep el nom d'olla, infern i ull de cul. A l'igual que la panxa implica un càstig.
Forca: és una de les puntes. Permet canviar la distribució dels càrrecs. És molt difícil que la taba caigui en aquesta posició.
Papa o Nostre Senyor: és l'altra punta. També permet canviar els càrrecs. També és molt difícil que la taba caigui en aquesta posició.

Com es juga?
Els i les participants seuen en rogle.
El primer que fan és llançar l'osset per determinar qui serà el rei i qui el botxí.
Una vegada nomenats aquests dos càrrecs, els altres participants llancen per torns els daus.
Si cau en panxa o forat d'aigüera el llançador rebrà bastonades a l'esquena o a la mà per part del botxí, que rep ordres del rei. Quan el botxí ha de realitzar aquesta operació estableix el següent diàleg amb el rei:
-"Quantes en val aquesta olla (o aquesta panxa)?
-Tantes (número de bastonades) de (qualitat de les bastonades)
-Al moment seran donades.
Si les bastonades han de ser fluixes, se'ls dóna un qualificatiu agradable: de mes, de sucre, de color blau cel... En canvi si han de ser fortes, reben el qualificatiu més dur com pell de dimoni, de cara de gos...
Quan surt panxa el botxí, mentre executa la pena canta:
Panxa,panxota
Cua de granota
Quan surt forat d'aigüera canta:
Forat d'aigüera
Pegali al darrera
Forat d'aigó
Amb un bon bastó
Quan un jugador/a tiren rei o botxí, es lliuren de cap pena.
Si els jugadors/es treuen forques es converteixen en rei i botxí, destronant als anteriors que passen a jugar.
Si es treu papa, el jugador/a passa a ser rei i segueix el mateix botxí.

EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

SAMUGA
1. Ormeig compost de dues barres unides per dos travessers o per una post, que se subjecta damunt el bast d'una bístia i serveix per al transport de garbes, herba, rama, etc., lligant-se la càrrega amb cordes que s'entrecreuen passant per les dites barres.

2. Corda llarga i resistent que serveix per a lligar i subjectar la càrrega a les barres de l'ormeig de garbejar, al carro, etc.
3. Corda gruixudeta, generalment d'espart, on estenen la roba les llauradores quan fan bugada. 



dijous, 23 d’abril del 2020

EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

SAMARUC
Peix de la família dels ciprinodòntids, de cos comprimit i alt a la regió caudal, d’uns 5 centímetres els mascles i 6 o 7 centímetres les femelles, de color marró verdós, els mascles amb línies verticals fosques a la meitat posterior del cos, amb escates grosses, sense línia lateral i una sola aleta dorsal, propi d’aigües poc salabroses i aiguamolls, llacunes i canals de regatge.
La població del samaruc, el peix autòcton per excel•lència, segueix estancada i amenaçada en la seva supervivència malgrat les inversions milionàries i a l'habilitació d'ecosistemes adaptats a aquesta espècie que han estat incapaços de revertir el seu estatus d'espècie en perill d'extinció.
El 1990, el samaruc estava a la marjal de Peníscola, el Parc Natural del Prat de Cabanes-Torreblanca, la marjal dels Moros (Sagunt), l'Albufera i la marjal d'Oliva-Pego. 
En 2014, la colònia de samaruc ha augmentat mitjançant la reintroducció a la marjal de Xeresa, Rafalell-Vistabella i el riu Verd.

No obstant això, de les 9 poblacions actuals, solament dos es consideren «en bon estat de conservació» i en 7 es considera dolent. Més encara, tres poblacions es mantenen, segons admet la conselleria «gràcies a les repoblacions continuades».

LA PARLA DE LA VALL

SORREGAR
Regar o humitejar accidentalment un terreny diferent d'aquell que es tenia la intenció de regar.
Concretament en un bancal, quan l'aigua se passa del bancal contigu que s'està regant, o la del rec; perquè es filtra l’aigua o perquè bota per dalt del marge.
Aquesta fugida d’aigua ha segut motiu de més d’alguna discussió entre els nostres llauradors, donat que l’excés d’aigua és molt perjudicial per a les collites.  

dimecres, 22 d’abril del 2020

LA PARLA DE LA VALL

SOLSIDA/SOLSIR
Enderroc; caiguda de paret, de terra, d'un edifici.
- La casa de l´avi de Pep es va solsir i ara és un solar ple de runes.
Les pluges torrencials embassen tant els camps abancalats en diferents nivells que solen provocar solsides de màrgens, ribassos o paretons dels bancals 
- El marge ha fet solsida.
Les pluges a vegades provoquen solsides en els tallats de les muntanyes que tallen el trànsit en algunes carreteres situades en les serres.
- Una solsida de roques ha obligat a desviar el trànsit de l'autovia. 
A partir d’aquesta desfeta, molts són els significats que en sentit figurat ho diem per exemple quan:
Afonar-se o baix/a de moral
També quan algú el trobem demacrat, deteriorat de salut i d´aspecte, extenuat, consumir-se, aflaquir-se, podem dir que:
Està solsint-se.
I quan ens trobem mòlts, rebentats, cansadíssims per algun esforç o treball continuat, també podem:
Estar solsits i solsides.
- La xiqueta em té solsida, tota la vesprada la porte al braç.
O quan dilapida tots els diners malgastant-lo o fent-lo malbé.
- En quatre dies en el casino s’ha solsit tots els diners.
I si es consumeix una cosa pel temps
- La corca va solsir la biga mestra de la casa

Però SOLSIR té un altre significat que està molt lluny dels sentits catastròfics descrits, ja que també vol dir arreglar (una peça de roba foradada o esclarida) refent amb l´agulla el teixit. Paraula que es perdrà, perquè ja ningú cus ni apanya els forats dels pantalons ni els esgarrats de les camises o jerseis.
El resultat en acabar de solsir la peça de roba és el SOLSIT
- Que bé t’ha quedat el solsit, tens mans de modista.

EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

SALLENT
Salt d'aigua, cascada; caiguda de l'aigua d'un corrent allà on hi ha un desnivell brusc.


dimarts, 21 d’abril del 2020

EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES


SALABRE
Instrument de pescar, consistent en una bossa de xarxa posada a l'extrem d'un pal o canya.



LES CIRERES EN EL DIT DE SANT VICENT FERRER

PERQUÈ EL SANT VICENT DE LA VALL D’UIXÓ PORTA CIRERES
Després de la publicació d'ahir sobre el símbol de les cireres en el dit de Sant Vicent Ferrer o ha hagut gent interessada pel seu origen, he recavat informació i aquí teniu el que he pogut recopilar.
Per saber el seu origen hi ha que remuntar-se, segons Arcadi Garcia, a l’època del duc de Sogorb, senyor de la Vall, on els llauradors vallers que tenien terres oferien els seus primers fruits al duc. Seguiren amb la gent més poderosa o important per a ells. I en acabar els senyorius, la gent espontàniament començaren a portar-les a Sant Vicent, reconeixent-lo popularment com a senyor o patró de la Vall.
Segons la tradició popular, d’entre tots aquells fruits hi havia les cireres i quan el Sant arribà al poble se'ls va ocórrer oferir també els millors fruits i per a aquesta temporada el que havia per recol·lectar eren les cireres. Cireres que van acabar posant-se al dit, encara que diu la gent gran que alguna vegada també ha portat una figa-flor.
Des d’aleshores puntualment, en arribar el dia del Sant sempre hi ha algunes families que s’ofereixen a portar-les, mai ha estat una família en particular. De fet són varis els que les ofereixen fins al punt que últimament, si mireu als peus de Sant Vicent durant la processó, podreu observar que hi ha una estesa de cireres.
Des de que s’ha creat l'Associació Vicentina, aquesta és l'encarregada de trobar les cireres per a aquest dia, que de vegades resulta complicat, però sempre ho han aconseguit.
A part d’aquí, de les cireres que la gent particular porta en el dia de Sant Vicent a l'ermita perquè se les posen al dit, són més de les que podeu veure al dit, on només en porta un pom. Doncs bé, la resta de les cireres que porten les posen totes als seus peus.
La gent que no veu complida la seva il·lusió de que acaben en el dit, saben que la resta de les cireres, després de possessionar, tenen la seva missió.
I és que després de la processó, les membres de l’Associació Vicentina, agarren les cireres, i les reparteixen entre la gent que està malalta.
Hi ha alguna gent que no espera i si manifesta que té algun malat, s’arrima en acabar la processó i n’agarra.
Són moments de molta emoció els que es viuen tant a l’ermita com a les cases que es visiten.
FONTS:
Arcadi Garcia.
Associació Vicentina.
Transmissió oral
Foto. Fina Mari Montesinos Roldán

dilluns, 20 d’abril del 2020

EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

SAJOLIDA/SABORITJA
Popularment coneguda com Herba d’olives, és una planta labiada de l'espècie Satureia hortensis, anual, herbàcia, de fulles linears i blanes, flors blanques o rosades de calze acampanat; és molt olorosa i s'empra per a aromatitzar sopes, olives i altres aliments.





LES CIRERES SÍMBOL DE LA IMATGE DE SANT VICENT FERRER DE LA VALL D'UIXÓ

DITES, REFRANYS I EXPRESSIONS DE LA CIRERA
     • Cada cosa al seu temps, i al maig, cireres.
(Recomana paciència en l’espera i, també, significa que les coses han de seguir)
Puntualment i en arribar el dia de Sant Vicent, el dit de la imatge de la que presideix l'altar de l'Ermita de Sant Vicent Ferrer de La Vall d'Uixó apareix en les típiques cireres.
Tots sabem que Sant Vicent es mou en el calendari del mes d'Abril en funció de com cau la Pasqua i que com diu el refrany "Cada cosa al seu temps, i al maig, cireres "per tant encara és prompte per què estiguen vermelles del tot; però sempre hi ha que sap com aconseguir-les i mai han fallat.
La festa d'enguany no serà com voldríem: però certes coses si podran seguir la tradició, i una d'ellles són les cireres.
Les cireres de Sant Vicent m'han fet treure del meu refranyer aquelles dites, refranys i expressions que tenen com a eix les cireres i que passe ha indicar-les:
Unes quantes es refereixen al fet de que quan vas a agafar una cirera et portes més d'una darrere:
      • Les paraules són com les cireres, en vols treure una i n'ix un bolic [o que una en porta d'altres]
(Significa que quan es comença a discutir o parlar no es sap fins a on arribarà la conversa, perquè un assumpte en suscita un altre)
      • Les raons són com les cireres
(Significa que una discussió en provoca una altra, i que en començar a barallar-se no es pot preveure fins quan durarà la baralla)
      • Esser com les cireres, que n' agafes una i te'n surten una dotzena
(Esser una qüestió molt complicada, que una dificultat en porta una altra i com més va més s'embulla)
      • Les desgracies i les cireres, solen vindre acompanyades o
      • Enredar-se com les cireres
 (Embullar-se en la baralla, especialment les dones, i complicar cada cop més la renyina)
      • Remenar les cireres (Manar, dirigir)
      • Sortir com un pinyol de cirera (Contestar resoltament amb to d'irritació o d'agressivitat )
      • Vermell com una cirera, [o més vermell que una cirera] (Molt vermell)
Per cert, l’aspecte de la cirera -vermell per fora, morat per dins-, també és recollit pel nostre refranyer:
      • La cirera té el cor trist i la cara alegre.

diumenge, 19 d’abril del 2020

EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

SAIA
Peça de vestir interior femenina, sense mànegues, de cotó, seda o niló, que es porta davall del vestit. És una peça de teixit bastant llarga i tancada (amb una obertura lateral en alguns models) que originalment solia cobrir de la cintura als peus. 

LA PARLA DE LA VALL

SOLADA
Quantes vegades he escoltat al meu avi, en entrar en casa, quan venia de la finca, exclamar:
     - Menuda solada. Dona llàstima veure la quantitat de taronges que hi ha per baix les soques, quasi res queda dalt l’arbre, ja ens podem acomiadar enguany de treure algun xavo d’aquesta finca.
I es que la SOLADA és la quantitat de fruits caiguts al peu d'un arbre després d'una forta ventada o sacsada.
     - Vaig estar a la finca a veure els efectes del vent i em vaig trobar una solada de taronges.


dissabte, 18 d’abril del 2020

LA PARLA DE LA VALL


SOFREGIR
Aquesta paraula molt generalitzada, per a nosaltres té la particularitat que alhora de fer els nostres plats típics com la paella i l’empedrao, sempre hem sentit dir que el més important; perquè aquests menjars tinguen la garantia d’èxit, està en un bon SOFREGIT. Aquesta acció és extensible ha gran nombre de cuinats.
I què és el sofregir:
SOFREGIR és fregir lleument els aliments a la paella per enrossir-los.
-          Sofregir la carn i les verdures abans d'abocar l’aigua.
La millor tècnica del sofregit consisteix bàsicament en fregir els aliments amb la intermediació d’una mica d'oli a foc lent.
És millor utilitzar una paella amb el fons gruixut, que escampa millor la calor, o bé d’aquelles tradicionals (costen de trobar) de ferro gris, o lacades amb esmalt.
Vegem l’ordre del procés de sofregir alhora de fer una paella:
1.- En primer lloc, cal sofregir la carn, un cop salada. Per tenir un bon plat per cap, hi posarem al menys un trosset de conill, un de costella i un de pollastre per a cada comensal. Si alguna carn no us agrada, en podeu prescindir. La qüestió és que estigui tallada a trossos no gaire grossos, i que quedi ben daurada amb aquest sofregit.
2. Quan la carn està daurada, s’hi afegeixen les verdures: bajoques verdes tallades i trossejades, els garrofons (si els teniu) i la carxofa (tallada a sisens). També hi podeu posar pebrot vermell a trossets petits (o grossos, i el voleu enretirar després fàcilment, si a algú no li agrada).
3. Quan tot això està ben sofregit, hi posem el tomàquet triturat, amb l’all tallat a dins ben petit. Ho salarem i ho deixarem fent xup-xup perquè se sofregeixi bé el tomàquet.
 4. Un cop tot això s’ha fregit i ha agafat color i forma, hi posarem l’aigua.

I ja que hem parlat de sofregir no pedem deixar de pensar en una salsa representativa del nostre país, i que sense dubte vos ve al cap, el “SOFREGIT”.
M’estic referint al conjunt de trossets de verdura (alls, ceba, julivert, etc.) que se sofregeixen per a servir de salsa o condiment a un guisat.
El sofregit és la base, el fonament sobre el qual es construeix l'estructura del plat, i això s'aconsegueix simplement amb ceba i tomàquet, a més d'oli i sal, a vegades amb l'afegit de l'all. Amb l'ajuda del foc i molt de temps i paciència, és clar!
El sofregit és present en la majoria de plats clàssics. És el que dona personalitat a uns bons macarrons suavitzant-lo amb un mica de llet, a unes mandonguilles, a un bon rostit, a un suquet……..

EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

SAFAREIG
1. Dipòsit artificial, fet de parets de pedra o de ciment, per a contenir l'aigua procedent d'un riu, sèquia, sènia, pou, etc., destinada a regar.
2. Dipòsit quadrangular, fet de parets d'obra, dins el qual es posa l'aigua per a rentar la roba.
3. Dipòsit fet de parets de ciment, dins el qual trepitgen el raïm.
4. Xicoteta cambra, indret, en una casa, generalment prop de la cuina, on és instal•lat o construït el safareig.
5. Conjunt de coses desordenades.
      • Fer-hi (o haver-hi) safareig (Haver-hi enraonies, xafarderies). 
          o No ho diguis a ningú, perquè la gent de seguida hi faria safareig.

divendres, 17 d’abril del 2020

LA PARLA DE LA VALL

SOCARRIM
Quan ens ve un olor a cremat des de la cuina diem: “Apaga el foc que se t’ha agarrat el dinar i fa olor de socarrim. I en totes aquelles situacions en que es crema alguna cosa.
És la senyal d’una cosa cremada superficialment.
En sentit figurat haurem escoltat milions de vegades el:
Fer [una cosa] pudor de socarrim
L’origen d’aquesta frase el trobem en l’època de la gran cacera de bruixes (s. XV – XVII) on 110.000 persones van ser processades a tot Europa acusades de bruixeria. Molts d’aquests processaments, acabaven amb una foguera on les suposades bruixes eren cremades. També es diu que el seu significat prové de la crema en fogueres inquisitorials de llibres sospitosos d’heretgia que, en ocasions, eren acompanyats a tan cruel destí per els seus escriptors o editors.
El significat actual és que alguna cosa acabarà malament, desconfiança o sospita que hi pugui haver gat amagat; prové doncs de la idea que, igual que les persones (dones, en un noranta per cent dels casos) acusades de bruixeria, és de fàcil preveure que el tema que ens ocupa acabarà de mala manera.
- Aquest afer fa pudor de socarrim; no es veu gens clar; em sembla que ens enreden 
- Quan l’enganyava li duia un regal i últimament n’hi feia molts, tot plegat feia olor de socarrim 
En aquest sentit també usem les expressions:
Donar mala espina (produir un recel, una sospita o pressentiment dolent)
- Aquest home em dóna mala espina, jo no em refiaria d’ell
Fer mala espina (inspirar desconfiança, fer, recelar, sospitar, fer pressentir alguna cosa dolenta o desagradable)
- Aquesta clàusula que vol introduir al contracte em fa mala espina; pot amagar una segona intenció 





EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

SAFA
Recipient de terrissa, de metall o de vidre, de poca profunditat, en forma de plat de vores relativament altes i més ample de dalt que de baix, destinat principalment  a diversos usos domèstics i higiènics, com de rentar-se les mans i la cara.

dijous, 16 d’abril del 2020

LA PARLA DE LA VALL

SO!
Aquest crit del carreter per fer parar l’animal no és exclusiu nostre; però com que ja no s’escolta massa, cal recordar-ho.
També s’usava el crit de Uooo!
Repassaré altres crits fets entre home-bèstia:
Arri! Crit amb què s’estimula una bèstia a caminar o a accelerar la marxa.
Aixa [o aixa a rere!: Crit que per fer recular l’animal.
Ollaó: Crit per fer anar l’animal cap a la dreta.
Oixque: Crit per fer anar l’animal cap a l’esquerra.



EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

SABATILLA
1. Peça de fusta que per fricció amb la llanta de la roda serveix de fre a un carro.
2. Tros de cuiro que es posa a les claus dels instruments musicals de vent, sota la pala que tapa els forats.





dimecres, 15 d’abril del 2020

LA PARLA DE LA VALL

SENTIT-IDA
Seguint en paraules relacionades amb la sal, avui trac SENTIT-IDA, com a fort de tast, molt condimentat o salat. 
- El putxero estava massa sentit per al meu gust.
Però com en els altres casos, tenim el seu us en sentit figurat per indicar que una persona és molt sensible als reprotxes, a les reprensions, a les desconsideracions. 
- Com que és tan sentida no li pots dir res: de seguida es posa a plorar.
Solem dir l’expressió:
- Més sentit que un ou blanet (Es diu de la persona amb molta sensibilitat o que s'ofèn fàcilment)
També la paraula sentit la fem servir per expressar d’una persona, que quan li dius una cosa ho agarra pel costat distint del que se li deia. Aleshores ho fem amb l’expressió:
- Prendre en mal sentit [allò que hom diu] (Atribuir-li una intenció feridora, pejorativa, un significat negatiu)