JOAN CAPÓ I VALLS DE PADRINAS
Qui és Joan Capó?
En aquesta pàgina informaré d'un personatge desconegut, penso, per a la majoria dels vallers i valleres o almenys per a mi si ho era.
Però perquè m'he interessat per saber més d'aquest personatge.
La cosa parteix de la meva inquietud, que com a docent que soc, envers les noves metodologies i concretament en les tècniques Freinet (del pedagog francès Célestin Freinet involucrat en el moviment de l'Escola Nova). Per canalitzar-ho ho feia integrat en el Moviment de Renovació Pedagògica (MRP) de València.
Amb motiu d'un treball d'investigació per part del MRP de València sobre l'origen i trajectòria del que havia estat l'evolució de les noves pedagogies i les seves aplicacions a l'escola els aparegué el nom de Joan Capó, com una persona que en la seva època i dins del món de l'ensenyament havia tingut molta influència amb actuacions molt diverses i entre elles la seva implicació en els moviments pedagògics renovadors del moment.
Analitzant la seva biografia es descobreix el seu pas per la Vall d'Uixó i ací és pel que es posa en contacte amb mi Eladia Boils Tuzón per a que aportés tot el que trobés sobre ell.
En aquell moment jo sabia que Joan Capó és el nom d'un carrer, el que antigament albergava el cine Lys i que va des de l'avinguda Jaume I fins a l'avinguda l'Agricultor.
|
|
Em vaig posar a fer investigacions i prompte vaig descobrir que en aquest poble, la majoria de la informació obra en poder de les publicacions fetes a la revista "Escuela de Aprendices", que editava l'empresa de calcers Segarra. I és que l'aparició de Joan Capó a la Vall d'Uixó ha de veure amb l'empresa Segarra.
Acord municipal de l'Ajuntament de la Vall d'Uixó pel que se li assigna un carrer del nostre poble.
El 5 de juliol de 1953 tingué lloc a la Vall d'Uixó la VI Jornada Pedagògica, dedicada a la seva memòria, després de la seva sobtada mort. Entre els diferents parlaments dedicats a enaltir la seva llavor educativa i pedagògica, tant des del seu càrrec com a Inspector d'Ensenyança Primària com des de la seva pertinença al Consell de Protecció Escolar, destacà el del secretari de l'Ajuntament de la Vall d'Uixó, D. Juan Aguiló Aguiló, mallorquí d'origen, unint-se a l'homenatge i amb emoció i sentiment de paisanatge, vincles que li unien al finat, va rendir tribut d'admiració esbossant a grans trets la personalitat intel·lectual i humana de l'Inspector i de l'home, de l'amic i del pare. Al final va llegir un acord de l'Ajuntament en el qual es posava de manifest els mèrits contrets pel Sr. Capó perquè se li retoli un dels carrers cèntrics de la localitat amb el seu nom, que perpetuï la seva memòria.
Aquest compromís municipal es dugué a terme en la sessió plenària de l'Ajuntament de 8 de setembre de 1954, assignant-li el carrer que es va obrir en el lloc actual.
Joan Capó Valls de Padrinas (Felanitx 1888 - Palma 1952), reconegut educador i inspector els anys vint i trenta, va ser depurat a començaments del franquisme i separat del seu càrrec provisionalment. El 1938 el destinaren a Almeria perquè «aprendiese castellano» i, el 1944, va poder triar destí a Castelló, i recalà a la Vall d’Uixó. A aquesta localitat es va casar amb la mestra Asunción Viciano i, mitjançant el capellà Mateu Bauçà (conegut com el "padre Mateo), rector de la Capella de la Mare de Déu dels Desemparats de la Vall d’Uixó i amic de terres mallorquines, es va posar en contacte amb la família Segarra, la qual va avalar tots els projectes de Joan Capó en terres castellonenques.
L'elecció del destí de Castelló com a Inspector, possiblement no fora casual, ja que Joan Capó, l'abril de 1943, estant encara destinat a Almeria, vingué a La Vall d'Uixó i visita l'empresa Segarra, quedant-se meravellat de la seva infraestructura i organització i sobretot del funcionament educatiu de La Escuela de Aprendices. D'aquella visita va reflectir les seves impressions en un article publicat a la revista Escuela de Aprendices (Junio 1943_N25).
Tal vegada, quan va fer aquesta visita ja estigués a Castelló com a Inspector i el seu trasllat fora en 1943 i no en 1944 com es veu en l'acta de visita d'Inspecció feta a l'Ermita de Santa Ana al terme de Sucaina i aleshores nucli de població amb escola:
Joan Capó Valls de Padrinas (Felanitx 1888 - Palma 1952), reconegut educador i inspector els anys vint i trenta, va ser depurat a començaments del franquisme i separat del seu càrrec provisionalment. El 1938 el destinaren a Almeria perquè «aprendiese castellano» i, el 1944, va poder triar destí a Castelló, i recalà a la Vall d’Uixó. A aquesta localitat es va casar amb la mestra Asunción Viciano i, mitjançant el capellà Mateu Bauçà (conegut com el "padre Mateo), rector de la Capella de la Mare de Déu dels Desemparats de la Vall d’Uixó i amic de terres mallorquines, es va posar en contacte amb la família Segarra, la qual va avalar tots els projectes de Joan Capó en terres castellonenques.
L'elecció del destí de Castelló com a Inspector, possiblement no fora casual, ja que Joan Capó, l'abril de 1943, estant encara destinat a Almeria, vingué a La Vall d'Uixó i visita l'empresa Segarra, quedant-se meravellat de la seva infraestructura i organització i sobretot del funcionament educatiu de La Escuela de Aprendices. D'aquella visita va reflectir les seves impressions en un article publicat a la revista Escuela de Aprendices (Junio 1943_N25).
Tal vegada, quan va fer aquesta visita ja estigués a Castelló com a Inspector i el seu trasllat fora en 1943 i no en 1944 com es veu en l'acta de visita d'Inspecció feta a l'Ermita de Santa Ana al terme de Sucaina i aleshores nucli de població amb escola:
 |
| Visita d'inspecció Santa Ana (Zucaina_15-11-1943) |
 |
| Visita d'Inspecció Santa Ana (Zucaina_13-04-1944) |
 |
| Visita d'Inspecció Santa Ana (Zucaina_27-11-1952) |
En l'empresa Segarra va col·laborar en la Escuela de Aprendices que venia funcionant des de l'any 1940, any de la seva creació, coincidint amb l’acabament de la Guerra Civil i la reconstrucció de l'empresa i la població de la Vall d’Uixó (que va ser declarada «zona devastada»).
El seu camp d'actuació a la Vall d'Uixó el podríem dividir en dos blocs:1. La seva col·laboració en l'empresa Segarra.
2. La seva implicació en l'àmbit escolar de la Vall d'Uixó.
En tots dos camps els connectà instaurant un nou cicle educatiu que ho resumeix en una frase d'ell; "De La Escuela Primaria a la de Aprendices" on es nota l'aportació del seu ideari i l'aplicació de totes les seves metodologies en l'organització del món educatiu. Per comprendre millor que estem davant d'un pedagog important podeu conèixer la seva biografia en l'enllaç d'aquest bloc: Joan Capo i Valls de Padrines.
Si voleu conèixer la seva biografia completa podeu consultar l'enllaç d'aquest bloc: BIOGRAFIA DE JOAN CAPÓ.
JOAN CAPÓ A LA VALL D'UIXÓ
Abans de l'arribada de Joan Capó a la Vall d'Uixó cal conèixer quina era la seva situació educativa. Començarem parlant del que sens dubte va ser l'atractiu que el va embellir i que el va fer prendre la determinació d'elegir la província de Castelló com el seu nou destí i el nostre poble com el lloc de residència per a desenvolupar la seva tasca com a Inspector de Primària.
Em refereix a "La Escuela de Aprendices Segarra" Joan Capó fa una primera visita a aquesta Escuela en abril de 1943 convidat possiblement per Mons. Mateu Bauçà i ja se'n va amb una grata impressió.
La segona vegada en 1944, ja és com a Inspector de Primària de Castelló i en la seva primera visita oficial al poble de La Vall d'Uixó. D'aquesta visita se'n va amb un objectiu clar, connectar aquesta Escuela de Aprendices amb les Escoles Nacionals. Fos el punt de partida de tota una sèrie d'actuacions.
1. ESCUELA DE APRENDICES DE L'EMPRESA SILVESTRE SEGARRA.
L'empresa Segarra creà aquesta Escola l'any 1940 amb la finalitat de formar a tots els joves que entraven a la fàbrica per tal d'adquirir una capacitació que els permetés aconseguir els diferents llocs de responsabilitat i cobrir totes les necessitats que l'empresa anava assolint en la seva expansió industrial.
A primers de juny de 1940, en un local ubicat en l'antic edifici de la Casa dels Ducs de Medinaceli i avui la casa Segarra en la plaça de la Torre, actualment Silvestre Segarra, inicià el seu camí.
 |
| Escuela de Aprendices. Edifici dels Ducs de Medinaceli |
 |
| Cartell sobre l'edifici dels Ducs de Medinaceli |
En 1943 passaria a les aules habilitades en l'edifici del pati d'adobats que van construir per ubicar el menjador i els habitatges per als encarregats de la fàbrica entre altres.
 |
A l'esquerra l'edifici que ocupava La Escuela de Aprendices Pati d'Adobats |
 |
| Ampliació de l'anterior |
Funcionava tenint per base un règim paramilitar; tots els alumnes estaven enquadrats i es regien d'acord amb les normes del Front de Joventuts, proveïts d'uniformes sufragats per l'empresa i organitzats en Centúries.
Tenia com a lema "MENS SANA INCORPORE SANO
Tenia com a lema "MENS SANA INCORPORE SANO
INGRÉS. Aquest grup estava format pels xiquets d'11 a 14 anys, fills dels productors i que rebien classe diària, als quals se'ls preparava en cultura general i orientada cap a una futura formació professional; un cop complerts els 14 anys ingressaven en la indústria mitjançant un contracte d'aprenentatge.
 |
| Alumnes en la classe de preparatori |
ORIENTACIÓ
Preaprenentatge. Comprèn tres cursos, dels 14 cap endavant, rebent una formació de cultura general on anaven estudiant les aptituds de cada alumne, orientant-lo per al seu futur ingrés a l'ensenyament tècnic-professional.
Preaprenentatge. Comprèn tres cursos, dels 14 cap endavant, rebent una formació de cultura general on anaven estudiant les aptituds de cada alumne, orientant-lo per al seu futur ingrés a l'ensenyament tècnic-professional.
Aquests tres cursos en règim graduat i regits per mestres professionals rebien una formació cultural d'acord amb les matèries que més tard s'havien d'ampliar; a més de la formació social polític-religiosa. D'aquestes classes d'acord amb les seves aptituds passaven a una de les especialitats.
 |
| Escola de Preaprenentatge |
FORMACIÓ PROFESSIONAL
L'especialització estava de comú acord amb les necessitats de les Indústries. En aquesta formació havien implantat cinc especialitats:
Tecnologia de l'adobat. Constava de tres cursos, durant els quals se'ls donaven classes d'elements de Química aplicats a la indústria de l'adobat, coneixements aplicats als diferents procediments de l'adobament, tintat, etc. Classes alternes teorètic-pràctiques, posseint d'un laboratori experimental muntat amb tota mena d'aparells i mecanismes moderns, on els alumnes realitzaven exercicis pràctics de tot el procediment de l'adobament.
Tecnologia del calcer. Aquests ensenyaments es desenvolupaven durant tres cursos, tenien classes tècniques, alternes i pràctiques en diferents màquines referents a les diferents operacions de la fabricació de calçat mecànic en els diferents sistemes de fabricació. Littlcway, Goodyear, enganxat, mixt i clavat ..., a més classe de dibuix aplicat a la fabricació, patronatge, confecció de formes, etc. Especialitat de Caps de Sessió. Els Alumnes d'aquesta especialitat durant els tres cursos que tenia de durada aquesta especialitat, cursaven tecnologies del calçat o adobat segons per on havien de ser destinats. La formació d'aquests alumnes és d'educació de la voluntat, ídem del caràcter i normes d'organització de les Indústries, per a després de cursar aquests estudis passar a ocupar llocs de caps de secció en la Indústria.
Comptabilitat, correspondència i viatges. Comprenia aquesta classe tres cursos en els quals els alumnes que ja posseïen una bona preparació de cultura general, començaven els estudis de comptabilitat i correspondència per després passar a ocupar els llocs de responsabilitat de les respectives seccions de l'Organització; més els de viatge cursaven estudis amplis de Geografia, acompanyats de nombrosos exercicis sobre rutes, places, etc., quedant amb això la indústria dotada de personal especialitzat per desenvolupar les seves activitats comercials.
Classe de dibuix. Es feien classes per separat de dibuix artístic, ídem aplicat a la fabricació com és el patronatge en general i més dibuix de taller per als alumnes que cursaven els estudis de peritatge industrial.
L'especialització estava de comú acord amb les necessitats de les Indústries. En aquesta formació havien implantat cinc especialitats:
Tecnologia de l'adobat. Constava de tres cursos, durant els quals se'ls donaven classes d'elements de Química aplicats a la indústria de l'adobat, coneixements aplicats als diferents procediments de l'adobament, tintat, etc. Classes alternes teorètic-pràctiques, posseint d'un laboratori experimental muntat amb tota mena d'aparells i mecanismes moderns, on els alumnes realitzaven exercicis pràctics de tot el procediment de l'adobament.
Tecnologia del calcer. Aquests ensenyaments es desenvolupaven durant tres cursos, tenien classes tècniques, alternes i pràctiques en diferents màquines referents a les diferents operacions de la fabricació de calçat mecànic en els diferents sistemes de fabricació. Littlcway, Goodyear, enganxat, mixt i clavat ..., a més classe de dibuix aplicat a la fabricació, patronatge, confecció de formes, etc. Especialitat de Caps de Sessió. Els Alumnes d'aquesta especialitat durant els tres cursos que tenia de durada aquesta especialitat, cursaven tecnologies del calçat o adobat segons per on havien de ser destinats. La formació d'aquests alumnes és d'educació de la voluntat, ídem del caràcter i normes d'organització de les Indústries, per a després de cursar aquests estudis passar a ocupar llocs de caps de secció en la Indústria.
Comptabilitat, correspondència i viatges. Comprenia aquesta classe tres cursos en els quals els alumnes que ja posseïen una bona preparació de cultura general, començaven els estudis de comptabilitat i correspondència per després passar a ocupar els llocs de responsabilitat de les respectives seccions de l'Organització; més els de viatge cursaven estudis amplis de Geografia, acompanyats de nombrosos exercicis sobre rutes, places, etc., quedant amb això la indústria dotada de personal especialitzat per desenvolupar les seves activitats comercials.
Classe de dibuix. Es feien classes per separat de dibuix artístic, ídem aplicat a la fabricació com és el patronatge en general i més dibuix de taller per als alumnes que cursaven els estudis de peritatge industrial.
 |
| Els aprenents en la secció de torns |
AMPLIACIÓ D'ESTUDIS.
Els alumnes que més s'havien distingit per la seva aplicació i comportament, eren matriculats a l'Escola del Treball de Castelló perquè adquireixin un títol oficial de tècnic industrial.
ALTRES ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES. També forma part del pla d'estudis d'aquest Centre una classe d'Educació Física que realitzaven dues vegades per setmana i una de Formació Moral i Religiosa que donava el rector de la Parròquia de l'Assumpció, el Pare Josep Pous. Les classes s'impartien durant les hores de treball i totes les despeses ocasionades per aquesta Escola eren subvencionats per l'Empresa Segarra.
Aprenents i productors en general se'ls donaven per torns setmanals conferències sobre organització industrial, Higiene Industrial i cultura general.
Els Aprenents que s'havien fet creditors a una distinció pel seu bon comportament, eren enviats en viatge d'estudis pels centres Industrials més importants d'Espanya.
Practicaven també les excursions. Per a això estaven distribuïts en tres Centúries ("Silvestre Segarra", "Franco" i "José Antonio"). Setmanalment, una de les tres Centúries d'Aprenents, sortia al camp a fer vida de campament. Passaven el diumenge en plena natura i al vespre tornaven a casa cantant estrofes marcials amb les quals acompanyaven el seu trepitjar castrense. L'Empresa els proporcionava quan podien necessitar, fins i tot el menjar per a tots els excursionistes que solia ser abundantment i excel·lentment condimentat. Els Aprenents enquadrats en les Centúries assistien cada any en crescut nombre, als Campaments del Front de Joventuts. L'Empresa subvencionava les despeses de Campament i abonava íntegres els jornals corresponents als dies que el productor va estar acampat.
Posseïa a més La Escuela de Aprendices una Centúria d'Aprenents component de la Secció Femenina. També les joves assistien als Campaments d'estiu de la Secció Femenina.
En esports, es practicava l'atletisme: curses, salts i llançaments. Per a això disposaven d'un Camp d'Esports.
Els alumnes que més s'havien distingit per la seva aplicació i comportament, eren matriculats a l'Escola del Treball de Castelló perquè adquireixin un títol oficial de tècnic industrial.
ALTRES ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES. També forma part del pla d'estudis d'aquest Centre una classe d'Educació Física que realitzaven dues vegades per setmana i una de Formació Moral i Religiosa que donava el rector de la Parròquia de l'Assumpció, el Pare Josep Pous. Les classes s'impartien durant les hores de treball i totes les despeses ocasionades per aquesta Escola eren subvencionats per l'Empresa Segarra.
Aprenents i productors en general se'ls donaven per torns setmanals conferències sobre organització industrial, Higiene Industrial i cultura general.
Els Aprenents que s'havien fet creditors a una distinció pel seu bon comportament, eren enviats en viatge d'estudis pels centres Industrials més importants d'Espanya.
Practicaven també les excursions. Per a això estaven distribuïts en tres Centúries ("Silvestre Segarra", "Franco" i "José Antonio"). Setmanalment, una de les tres Centúries d'Aprenents, sortia al camp a fer vida de campament. Passaven el diumenge en plena natura i al vespre tornaven a casa cantant estrofes marcials amb les quals acompanyaven el seu trepitjar castrense. L'Empresa els proporcionava quan podien necessitar, fins i tot el menjar per a tots els excursionistes que solia ser abundantment i excel·lentment condimentat. Els Aprenents enquadrats en les Centúries assistien cada any en crescut nombre, als Campaments del Front de Joventuts. L'Empresa subvencionava les despeses de Campament i abonava íntegres els jornals corresponents als dies que el productor va estar acampat.
Posseïa a més La Escuela de Aprendices una Centúria d'Aprenents component de la Secció Femenina. També les joves assistien als Campaments d'estiu de la Secció Femenina.
En esports, es practicava l'atletisme: curses, salts i llançaments. Per a això disposaven d'un Camp d'Esports.
 |
| Classe d'Educació Física al camp d'espots |
 |
| Llançament de javelina i disc |
Una altra de les pràctiques esportives era el bàsquet. Es van formar diversos equips, que s'enfrontaven entre ells, dels quals se seleccionaven als que participaven en el Campionat Nacional d'Empreses. Però en l'esport que més va sobresortir va ser en el futbol, participant amb brillantor tant en el Campionat Provincial organitzat per la Delegació Provincial de l'Obra Sindical d'E i D., del qual va arribar a ser campió, com en el Campionat Nacional d'Empreses. Les xiques practicaven l'hoquei, algunes que van destacar van ser seleccionades per formar part de l'equip provincial de la Secció Femenina, que participava en els Campionats Nacionals.
 |
| Els alumnes practicant el bàsquet |
 |
| Equip femení d'hoquei |
Podeu ampliar aquesta informació consultant les diferents publicacions de la Revista Escuela de Aprendices 1947-1958_N70-193
La implicació de Joan Capó en el desenvolupament de la Escuela de Aprendices va ser total. A continuació poeu llegir una sèrie d'articles referits a la seva implicació en aquesta Escola.
Reflexionemos (Revista Escuela de Aprendices de Març de 1947_N70). Xerrada que dirigí als alumnes de La Escuela de Aprendices el dia 13 de febrer de 1947 on parla de la funció de l'Escola no com un espai físic sinó dels que la formen i entre ells els alumnes i a ell es dirigeix per a estimular-los a que l'escola es fa per la implicació de les persones que assisteixen i de l'esforç, l'entrega i la responsabilitat que s'espera dels seus alumnes.
Podeu llegir el discurs que va fer amb motiu de la inauguració del curs 1947-48 en la publicació feta en la Revista Escuela de Aprendices de octubre 1947_N77. i el balanç de gestió que fa en el discurs de fi de curs de l'any 1948 i que es publicà en la mateixa Revista d'agost de 1948_N87.
En l'inici del curs 1951-52 es dirigí als alumnes de la classe de preparació general i que podeu llegir en la Revista d'octubre de 1951_N125.
1.1. ACTIVITATS IMPULSADES DES DE LA ESCUELA DE APRENDICES
a) La Revista Escuela de Aprendices
En juny de 1941 eixia a la llum el primer número de la revista Escuela de Aprendices, editada des de la mateixa
 |
| Potada publicació de l'empresa Segarra " Escuela de Aprendices" |
Escuela de Aprendices amb la finalitat de divulgar totes les iniciatives i activitats de l'Empresa Segarra mitjançant diferents seccions entre les que podem destacar les següents:
* La voz de la dirección.- En ella es replegaven les opinions del gerent de l'Empresa, D. Silvestre Segarra Bonig.
* Sección técnica.- Diferents tècnics de l'Empresa publicaven articles referents a l'estructura i funcionament de la producció en l'elaboració del calcer. (Laboratori, tints, curtits, transport, taller, adobs...) i dels serveis (Clínica, Economato, Mutualitat...).
* Sección viajes.- Informaven de les visites que diferents personalitats realitzaven a l'Empresa.
* Sección instructiva.- Feien ressò de totes les activitats educatives realitzades des de l'Escuela de Aprendices, del Consell de Protecció Escolar o de les escoles de la localitat.
* Sección Recreativa.- Dedicada a concursos i publicacions variades.
* Sección deportiva.- Informaven de les diferents activitats esportives, participacions en competicions, resultats dels enfrontaments, etc.
* Sección local.- Contaven els esdeveniments més rellevants que tenien lloc en el municipi de La Vall.
La revista estigué publicant-se fins al mes d'abril de l'any 1958 fent una tirada totals de 196 exemplars en publicacions mensuals.
a.1) Joan Capó un gran col·laborador de la Revista Escuela de Aprendices.
* Sección técnica.- Diferents tècnics de l'Empresa publicaven articles referents a l'estructura i funcionament de la producció en l'elaboració del calcer. (Laboratori, tints, curtits, transport, taller, adobs...) i dels serveis (Clínica, Economato, Mutualitat...).
* Sección viajes.- Informaven de les visites que diferents personalitats realitzaven a l'Empresa.
* Sección instructiva.- Feien ressò de totes les activitats educatives realitzades des de l'Escuela de Aprendices, del Consell de Protecció Escolar o de les escoles de la localitat.
* Sección Recreativa.- Dedicada a concursos i publicacions variades.
* Sección deportiva.- Informaven de les diferents activitats esportives, participacions en competicions, resultats dels enfrontaments, etc.
* Sección local.- Contaven els esdeveniments més rellevants que tenien lloc en el municipi de La Vall.
La revista estigué publicant-se fins al mes d'abril de l'any 1958 fent una tirada totals de 196 exemplars en publicacions mensuals.
a.1) Joan Capó un gran col·laborador de la Revista Escuela de Aprendices.
Joan Capó fos un habitual col·laborador de la revista publicant mes a mes diferents articles fins a l'últim més de la seva mort.
A continuació teniu la relació de tots els seus articles ordenats cronològicament i amb l'enllaç on podeu llegir-los:
Cuatro cerebros y un corazón (Junio 1943_N25). Fa una descripció poètica de la seva primera visita a la Vall on ressalta la grata impressió rebuda, sobretot en la gran obra iniciada en la Escuela de Aprendices. Arran d'aquest article, Ernesto Pérez, que va fer de cicerone d'aquella visita, li dedicà un article manifestant la satisfacció que li va produir la lectura de l'esmentat escrit. Ho titulava així:
Visión de un paisaje (novembre 1943_N30).
Nada más y nada menos (setembre de 1945_N52). Aquest article coincideix en la seva incorporació com a Inspector de zona i llança un missatge de què serà una nova etapa, anunciant les diferents reformes que pensava implantar per millorar l'excel·lent infraestructura de què disposa l'organigrama educatiu de la Vall, enaltint la gran sort de disposar del Consejo de Protección Escolar i del que ha de ser el catalitzador de totes les iniciatives educatives.
Paso a paso (octubre 1945_N53). Recorda la gran llavor desenvolupada per l'Empresa Segarra que a poc a poc ha anat avançant aportant una sèrie de millores i que en matèria d'educació s'ha vist culminada en l'aprovació del Consejo de Protecció Escolar i que continuant el que va iniciar en l'article anterior, aporta noves idees a desenvolupar per aquest Consell.
El Rosario (octubre 1945_N53). Amb motiu de què el mes d'octubre és el mes del Rosari, Joan Capó fa una descripció del costum de les llars espanyol del res del Rosari en veu de la mare de la família.
...y pasará un espiritu (novembre 1945_N54). Article descriptiu del grup de 100 casetes inaugurades i construïdes enfront de les naus de l'Empresa Segarra formant un conjunt harmònic al voltant de la Capella i les Escoles.
Mi ofrenda (novembre 1945_N54). Article que enalteix la figura del fundador de l'Empresa, D. Silvestre Segarra Aragó, amb motiu del V aniversari de la seva mort. En ell valora la gran obra material que ha desenvolupat en l'engrandiment de l'Empresa.
Ingenio y Audacia (Gener1946-N56_Maig 1948-N84). Amb aquest títol, Joan Capó presenta una sèrie de cinc articles dirigits als alumnes de la Escuela de Aprendices per tal d'inculcar-los eixa energia necessària per arribar a les cotes més altes, utilitzant com a exemples figures rellevants de la història com; Alfredo Nobel, Eastman Kodak, Luis Pasteur y Henry Ford.
En el primer utilitza com a símil una recepta que diu així:
"En tanto voy a referirme hoy a la receta universal que pone un biógrafo en uno de sus libros, que han seguido los vencedores: No es, como se dice, un filtro mágico. Está al alcance de muchos... .
3 cucharadas de buena suerte; la simpatía suficiente para cubrir la punta de un cuchillo; una taza llena de talento; 80 gotas de confianza en sí mismo; un cuarto de litro de optimismo; mézclese todo eso, sacúdase bien y añádanse 500 kilogramos de férrea labor. Eso y nada más. Joven amigo: Tal vez falta a esta receta una cosa que aquí te la proporcionan a manos llenas: la educación para formar tu corazón y la cultura para fortalecer tu ánimo... No dejes de aprovecharla".
"En tanto voy a referirme hoy a la receta universal que pone un biógrafo en uno de sus libros, que han seguido los vencedores: No es, como se dice, un filtro mágico. Está al alcance de muchos... .
3 cucharadas de buena suerte; la simpatía suficiente para cubrir la punta de un cuchillo; una taza llena de talento; 80 gotas de confianza en sí mismo; un cuarto de litro de optimismo; mézclese todo eso, sacúdase bien y añádanse 500 kilogramos de férrea labor. Eso y nada más. Joven amigo: Tal vez falta a esta receta una cosa que aquí te la proporcionan a manos llenas: la educación para formar tu corazón y la cultura para fortalecer tu ánimo... No dejes de aprovecharla".
"En tanto voy a referirme hoy a la receta universal que pone un biógrafo en uno de sus libros, que han seguido los vencedores: No es, como se dice, un filtro mágico. Está al alcance de muchos... .
3 cucharadas de buena suerte; la simpatía suficiente para cubrir la punta de un cuchillo; una taza llena de talento; 80 gotas de confianza en sí mismo; un cuarto de litro de optimismo; mézclese todo eso, sacúdase bien y añádanse 500 kilogramos de férrea labor. Eso y nada más. Joven amigo: Tal vez falta a esta receta una cosa que aquí te la proporcionan a manos llenas: la educación para formar tu corazón y la cultura para fortalecer tu ánimo... No dejes de aprovecharla".
3 cucharadas de buena suerte; la simpatía suficiente para cubrir la punta de un cuchillo; una taza llena de talento; 80 gotas de confianza en sí mismo; un cuarto de litro de optimismo; mézclese todo eso, sacúdase bien y añádanse 500 kilogramos de férrea labor. Eso y nada más. Joven amigo: Tal vez falta a esta receta una cosa que aquí te la proporcionan a manos llenas: la educación para formar tu corazón y la cultura para fortalecer tu ánimo... No dejes de aprovecharla".
Los libros de la vida (abril 1946_N59). Aconsella la lectura dels llibres per a trobar en ells tota la saviesa i coneixement. Qualsevol llibre es pot instruir, un llibre de Contes, d'Aventures, d'Història, de Ciència, de Filosofia, la mateixa doctrina, els llibres de devoció, la Premsa diària, la Revista. En definitiva defineix al llibre com l'amic que sempre deu estar present.
Reflejos (juny 1946-N61_gener 1953-N140). Comprenen amb aquest títol una sèrie de 14 articles de temàtica variada.
Claridad (juny 1946-N61). Aplicació del significat d'aquest concepte en el comportament humà.
Como la palmera (juny 1946-N61). Dedicat a D; Ernesto Segarra. Compara la seva personalitat amb aquest arbre.
Piedras blancas (juliol 1946_N62). Dedicat a Teresita Segarra Portalés i les seves companyes postulants. Reflexiona sobre el repàs de les obres realitzades i aquelles que ens han omplit més marcar-les amb una pedra blanca.
Va a empezar un nuevo curso (octubre 1946_N65). Llança diferents consells de com afrontar el nou curs adreçat als pares, mestres, autoritats, joves aprenents i xiquets escolars.
Nueva ofrenda (gener 1947_N68). Segon article dirigit al fundador, D, Silvestre Segarra Aragó amb motiu del VI aniversari de la seva mort. En aquest cas es dedica a ressaltar la seva figura en l'aspecte espiritual i en la llavor que ha deixat en els seus quatre fills.
Reflexionemos (març 1947_N70). Xerrada que dirigí als alumnes de La Escuela de Aprendices el dia 13 de febrer de 1947 on parla de la funció de l'Escola no com un espai físic sinó dels que la formen i entre ells els alumnes i a ell es dirigeix per a estimular-los a què l'escola es fa per la implicació de les persones que assisteixen i de l'esforç, l'entrega i la responsabilitat que s'espera dels seus alumnes.
La Compañia de Jesús ((juny 1946_N61). Article escrit en record del seu amic jesuïta Rvdo. Padre Tomás on fa un repàs a la figura del fundador de l'Ordre dels Jesuïtes, Ignacio de Loyola i la llavor de la congregació.
Serenidad (gener 1948-N80). Dedicat a la memòria del fundador D, Silvestre Segarra Aragó, en el VII aniversari de la seva mort. Més elogis del que considera un home exemplar.
Claridades (febrer 1948-octubre 1950_N81-113). És una sèrie d'articles publicats durant més de dos anys i dedicats als Alumnes de la Escuela de Aprendices amb el títol "Iniciacion al Lenguaje" en els que repassa els significats de diferents conceptes que deuen aplicar-se en la seva formació.
Alrededor de Cotos y Mutualidades (octubre 1948_N89). Xerrada als mestres donada en l'últim Curset del Magisteri celebrat a Castelló.
In pace vivas (novembre 1948_N90). A la memòria de la jove Vicentita García Segarra, Filla de Teresa Segarra Bonig que amb 20 anys morí d'una bronquitis fulminant el dia 2 d'octubre de 1948.
Solemnidades escolares (novembre 1948_N90). Dirigit als xiquets amb motiu de la festivitat de Tots Sants i el Dia de Difunts.
Fiestas Navideñas... (desembre 1948_N92). Planteja la celebració de les Festes de Nadal des de la visió d'una xiqueta després de rebre l'explicació que la mestra ha dedicat en classe abans de les vacances Nadalenques, repassant cadascuna de les festivitats més rellevants de Nadal, Cap d'Any, Any Nou i els Reis Macs.
La perennidad del manantial (gener 1949_N92A) Un altre article en record de l'avi fundador D, Silvestre Segarra Aragó, ja en el VIII aniversari de la seva mort. En aquest escrit el compara amb eix brollador que no para de brollar com a què després de tants anys de la seva absència el creixement de l'Empresa no s'esgota.
Espigando de mis lecturas de ocio (gener 1949_N92B). Ens transmet totes aquelles ensenyances que ha descobert en els diferents llibres que ha llegit en el seu temps d'oci i aprofita per aconsellar que la lectura és la millor manera d'ocupar el temps lliure.
De la tranquilidad de ánimo (març 1949_N94). Ha elegit en aquest article el mateix títol d'un llibre de Sèneca que havia llegit en el moment de descans i dels que ens presenta una selecció dels seus pensaments.
De mis lecturas (març 1949-N94_) Formen aquesta sessió una sèrie d'articles en que ens transmet els pensaments trets de les lectures de llibres dels filòsofs en el temps de descans. El primer es diu: De la tranquilidad de ánimo (març 1949_N94). Ha elegit en aquest article el mateix títol d'un llibre de Sèneca que havia llegit i dels que ens presenta una selecció dels seus pensaments. Continua amb Ideas de Platón (abril 1949_N95); Els dos següents fan referència a Aristoteles (maig 1949_N96) i (juny 1949_N97). L'últim fa referència a les Maximas d'Epícteto (juliol 1949_N98).
Sigue tu camino (octubre 1949_N101). Dedicat al jove Ernesto Segarra Beltran, fill de D. Ernesto, que amb el recent títol d'Enginyer Industrial s'incorpora a exercir les seves funcions a l'Obra de l'Empresa Segarra. Comença per recordar-li que el títol aconseguit és el fruit de la seva constància i dedicació. "Te lo mereces, como lo merecen, cuantos, como tú, han seguido paso a paso los escalones siempre difíciles y costosos del saber...". "¡Te has dado el espaldarazo! Ya eres un Caballero del saber" Segueix aconsellant-li que ara ha d'aplicar els seus coneixements comptant amb l'Obra que ja està en marxa "al frente de las cuales van ya figuras serenas, fuertes y seguras: son nuestros mayores: Caballeros del Hacer" I per acabar-li "Eres un Segarra... y además un Ingeniero. El camino es amplio y fuerte. Lo abrieron los tuyos. ¡Tú puedes ensancharlo más! ¡Sigue tu camino!" Reflejos (juny 1946-N61_gener 1953-N140). Comprenen amb aquest títol una sèrie de 14 articles de temàtica variada.
Claridad (juny 1946-N61). Aplicació del significat d'aquest concepte en el comportament humà.
Como la palmera (juny 1946-N61). Dedicat a D; Ernesto Segarra. Compara la seva personalitat amb aquest arbre.
Piedras blancas (juliol 1946_N62). Dedicat a Teresita Segarra Portalés i les seves companyes postulants. Reflexiona sobre el repàs de les obres realitzades i aquelles que ens han omplit més marcar-les amb una pedra blanca.
Va a empezar un nuevo curso (octubre 1946_N65). Llança diferents consells de com afrontar el nou curs adreçat als pares, mestres, autoritats, joves aprenents i xiquets escolars.
Nueva ofrenda (gener 1947_N68). Segon article dirigit al fundador, D, Silvestre Segarra Aragó amb motiu del VI aniversari de la seva mort. En aquest cas es dedica a ressaltar la seva figura en l'aspecte espiritual i en la llavor que ha deixat en els seus quatre fills.
Reflexionemos (març 1947_N70). Xerrada que dirigí als alumnes de La Escuela de Aprendices el dia 13 de febrer de 1947 on parla de la funció de l'Escola no com un espai físic sinó dels que la formen i entre ells els alumnes i a ell es dirigeix per a estimular-los a què l'escola es fa per la implicació de les persones que assisteixen i de l'esforç, l'entrega i la responsabilitat que s'espera dels seus alumnes.
La Compañia de Jesús ((juny 1946_N61). Article escrit en record del seu amic jesuïta Rvdo. Padre Tomás on fa un repàs a la figura del fundador de l'Ordre dels Jesuïtes, Ignacio de Loyola i la llavor de la congregació.
Serenidad (gener 1948-N80). Dedicat a la memòria del fundador D, Silvestre Segarra Aragó, en el VII aniversari de la seva mort. Més elogis del que considera un home exemplar.
Claridades (febrer 1948-octubre 1950_N81-113). És una sèrie d'articles publicats durant més de dos anys i dedicats als Alumnes de la Escuela de Aprendices amb el títol "Iniciacion al Lenguaje" en els que repassa els significats de diferents conceptes que deuen aplicar-se en la seva formació.
Alrededor de Cotos y Mutualidades (octubre 1948_N89). Xerrada als mestres donada en l'últim Curset del Magisteri celebrat a Castelló.
In pace vivas (novembre 1948_N90). A la memòria de la jove Vicentita García Segarra, Filla de Teresa Segarra Bonig que amb 20 anys morí d'una bronquitis fulminant el dia 2 d'octubre de 1948.
Solemnidades escolares (novembre 1948_N90). Dirigit als xiquets amb motiu de la festivitat de Tots Sants i el Dia de Difunts.
Fiestas Navideñas... (desembre 1948_N92). Planteja la celebració de les Festes de Nadal des de la visió d'una xiqueta després de rebre l'explicació que la mestra ha dedicat en classe abans de les vacances Nadalenques, repassant cadascuna de les festivitats més rellevants de Nadal, Cap d'Any, Any Nou i els Reis Macs.
La perennidad del manantial (gener 1949_N92A) Un altre article en record de l'avi fundador D, Silvestre Segarra Aragó, ja en el VIII aniversari de la seva mort. En aquest escrit el compara amb eix brollador que no para de brollar com a què després de tants anys de la seva absència el creixement de l'Empresa no s'esgota.
Espigando de mis lecturas de ocio (gener 1949_N92B). Ens transmet totes aquelles ensenyances que ha descobert en els diferents llibres que ha llegit en el seu temps d'oci i aprofita per aconsellar que la lectura és la millor manera d'ocupar el temps lliure.
De la tranquilidad de ánimo (març 1949_N94). Ha elegit en aquest article el mateix títol d'un llibre de Sèneca que havia llegit en el moment de descans i dels que ens presenta una selecció dels seus pensaments.
De mis lecturas (març 1949-N94_) Formen aquesta sessió una sèrie d'articles en que ens transmet els pensaments trets de les lectures de llibres dels filòsofs en el temps de descans. El primer es diu: De la tranquilidad de ánimo (març 1949_N94). Ha elegit en aquest article el mateix títol d'un llibre de Sèneca que havia llegit i dels que ens presenta una selecció dels seus pensaments. Continua amb Ideas de Platón (abril 1949_N95); Els dos següents fan referència a Aristoteles (maig 1949_N96) i (juny 1949_N97). L'últim fa referència a les Maximas d'Epícteto (juliol 1949_N98).
Selvicultura (novembre 1949_N102). Coneixements aplicats als alumnes de La Escuela de Aprendices que assisteixen als Cotos Escolars, que ja que gaudeixen d'un diumenge en el camp és bo que sàpiguen valorar l'entorn que xafen. Els dona unes nocions elementals sobre la natura partint del concepte de la Selvicultura:"Es palabra compuesta- Es de origen latino. Selvícola procede de silva, bosque y colere, habitar. Significa, pues, habitante del bosque". Per tant, aquest article el dedica a l'estudi de què són les muntanyes, la seva defensa i millora. Fa un recorregut pels diferents conceptes que comprenen la paraula Selvicultura: "Que es un monte", "Clase de montes, Utilidad indirecta, Como los montes sanean los terrenos, Lo que puede hacerse con la madera, Especies forestales, El suelo forestal, El humus, Influencia biológica de la estación, Acción de los hombres, Climas selvícolas en España, Cultivos selvi-pastoral, Pastoreo abusivo, Árboles forestales, Coníferas, Otras plantas de nuestros montes, Formación del producto forestal, Modos de explotación, Cria y regeneración, Influencia del monte en el clima, Influencia del monte en el régimen hidrológico, Influencia indirecta, Papel estético, Importancia económica de los bosques, A repoblar, El perfume de las flores, Plantas aromáticas forestales".
La sabiduria es un don del Espíritu Santo (gener 1950_N104). Dedicat a D. Silvestre Segarra Bonig per la distinció de "Caballero de Alfonso X el Sabio" Comença evocant dos virtuts: "Más vale una onza de natural que una libra de adquirido" i "La modestia es la virtud de los verdaderamente grandes" Contínuament és reconeguda la llavor de D, Silvestre; però aquest mèrit no és casual, hi ha persones que neixen en un que ens permet veure més enllà; però per això necessiten a més de la il·luminació natural "la que corresponde en el mundo espiritual, la claridad intelectiva que procede de Dios y la visión interna que es un Don del Espíritu Santo---" "DON SILVESTRE es uno de los señalados, de los elegidos. Concurren en él, aparte de otros dones y virtudes y en grado sumo, el don de la sabiduria."
Teoria de la iniciación a la escritura (febrer-setembre de 1951, Núm. 117-124), publicat en diferents entregues.
Justifica la tasca educativa de l'escola Segarra com una lluita per la pàtria en la qual és necessari que hi hagi una "colaboración, laborar juntos, todos, ayudando los más fuertes a los más débiles en la subida, dándose la mano […] a los demás, para seguir en falange, formación ya histórica y siempre invencible, y no en dispersión que significa atomización, pérdida de valor social"; posteriorment, complementà aquest argument amb la necessitat de caritat cristiana o la funció de l’"ESCUELA DE APRENDICES con la que la Empresa Modelo SEGARRA cumple además con la obra de misericordia de “Enseñar al que no sabe”"
Aquest ideari coincideix amb el procés on "La Escuela de Aprendices", a poc a poc i de manera gradual, a principi dels anys cinquanta, es pot apreciar la transició existent entre la influència en la Escuela de Aprendices de la Falange (franquisme "blau") i la presència de l’Església i de les doctrines catòliques en el contingut i pedagogia de l'empresa de sabates.
Adreçat als alumnes i exalumnes de l'Escuela de Aprendices i als alumnes de Grau Superior de les Escoles Nacionals els dona unes nocions sobre escriptura en VII capítols.
I.- De los signos y su clasificación.
II.- Fluidez del pensamiento.
III. i IV- De los sistemas de escritura.
V.- Del alfabeto y de los alfabetos.
VI.- El alfabeto latino y sus modificaciones.
VII.- Cualidad esencial de la escritura.
Función de la riqueza (febrer 1951_N120). Manifesta la necessitat de l'existència dels rics a partir d'una explicació que va rebre del seu monitor, quan de menut assistia a una Colònia Escolar, i després de visitar la casa d'un Arxiduc plena de grans salons i plena d'objectes sumptuosos. Transcriu directament aquella lliçó.
Frutos nupciales (març 1952_N130), Escrit com a dedicatòria per als nous pares Ernesto Segarra i Mª Ascensión Tormo en el dia del bateig de la seva primogènita.
Elevemos nuestra misión a sacerdocio (abril 1952_N131). Article dirigit a l'Excel·lentíssim Sr. D. Joaquín Ruiz Giménez, ministre d'Educació Nacional, amb motiu de la visita a la Vall d'Uixó per visitar els terrenys on s'anava a construir l'Institut Laboral.
En un mes de abril (maig 1952_N132). Comença fent una descripció del poble de la Vall d'Uixó destacant l'excel·lent ubicació, en un entorn agrícola productiu entre tarongers, garrofers i ametllers, que en el mes d'abril, i en plena primavera, estan en tota la seva plenitud. Paral·lelament, descriu el progrés del nostre poble amb la contínua expansió en noves construccions que van ocupant l'espai agrícola i que ho justifica en pro de les millores i necessitats dels veïns. Acaba anunciant dues noves construccions que s'inicien en aquest mes d'abril: L'adequació dels terrenys per a la construcció del nou Cementeri i l'inici de les obres del nou Institut Laboral.
Nupcial (juliol 1952_N134). Dedicat als joves esposos Amado Segarra Portalés i Rosario Segarra Arzao que van contraure matrimoni el 2 de juny de 1952.
Significación de las palabras (juny-desembre 1952_N133-139). Publica en cinc capítols un "Modesto ensayo de Signominia" Novament es dedica a parlar del vocabulari fent una anàlisi del significat d'una sèrie de paraules tretes de la seva lectura de libres. En aquest cas fa una comparativa de paraules com: "Auxilio, socorro y amparo"; "Fertilidad y Fecundidad"; "Adulador y lisonjero"; "Elegante y elocuente"; "Voz y Palabra"; "Cautiverio y esclavitud"; "Desgracia y desdicha"; "Fortuna y dicha"; "Importuno y impertinente"; "Ignorancia, Tonteria y necedad"; "Tolerar, consentir y permitir"; "Extranjero y forastero"; "Marido y esposo"; "Mover y menear"; "Donde y adonde"; "Honra y honor"; "Avariento y codicioso"; "Atrevimiento, osadia y arrojo"; "Moda y uso"; "Enfado y enojo"; "Suplicar y rogar"; "Mentira y embuste"; "Desamparar y abandonar"; "Escuchar y atender"; "Vergüenza y cortedad"; "Habilidad y destreza"; "Tristeza y aflicción"; "Veneración y respeto"; "Elogio y alabanza"; "Gustar y agradar" .
a.2. (Asunción Viciano Nácher col·laboradora de la Revista Escuela de Aprendices.
Joan Capó es va casar en segones núpcies amb Asunción Viciano Nácher, directora dels Grups Escolars de xiques de la Vall d’Uixó. Els seus padrins de noces foren D. Ernesto Segarra Bonig i la seva esposa, Dª Vicenta Beltrán Bigorra. La seva primera dona i mare dels seus fills fos Camil·la Porcel Zanoguera, filla de Miquel Porcel Riera
Per la seva vinculació considero d'interès la transcripció del treball presentat al concurs de mestres i els articles publicats a la Revista Escuela de Aprendices.
L'any 1948 participà en el concurs convocat per a les mestres de la localitat, obtenint el segon premi, dotat en 500 ptes, amb el títol "Ideas prácticas para la formación de cotos escolares de carácter femenino" sota el lema ·Ave María" (Escuela de Aprendices, febrer de 1949; núm. 93, pàg. 32-38)
La relació d'articles en la Revista foren:
El primer es titulava: " Influencia de la familia en la educación" (Escuela de Aprendices, juny de 1954; núm. 157, pàg. 28-29), on aprofundeix en la idea del protagonisme pedagògic de la família, des de la perspectiva de la infància, en la qual la figura de la mare educadora es barreja amb altres conceptes, com l'àmbit domèstic en el qual es desenvolupa, les referències a Herbert o Bacon, així com els rols educadors de Sant Agustí o Santa Mònica.
En aquest cas s'insisteix en la indissolubilitat de la potestat educativa, compartida entre família i Església, ja que "lo que es ley de naturaleza, lo es también de Dios, creador de la misma, será enemigo de Dios el que lo sea de la autoridad de los padres en la educación de sus hijo". El contingut d’aquesta educació, que hauran de consensuar entre l’Església, els pares i els mestres (en aquest cas, els de l’Escola d’Aprenents), conformarà tot un codi ètic i de valors.
La segona col·laboració ho fa amb el títol "La edad y el trabajo" (Escuela de Aprendices, Novembre de 1955; núm. 173, pàg. 15) amb la dedicatòria "A D, Silvestre Segarra Bonig gran padre y amigo con toda consideración y afecto"
Segueix amb l'escrit "Toda una vida de reinado" (Escuela de Aprendices, Desembrede 1957; núm. 189, pàg. 89), dedicat "a la distingida i angelical Marilín Segarra Soler, Reina de los Juegos Florales de Vall de Uxó"
Els dos últims escrits has estat per rememorar dues condecoracions atorgades a D. Silvestre Segarra. El primer article titulat "Nuevo Galardón" (Escuela de Aprendices, març-abril de 1958; núm. 191, pàg. 13), ressalta la concessió de la "Medalla d'Or de Mutualitats Escolars", pel ministre d'Educació Nacional. El segon article amb el títol "Canto a la laboriosidad" (Escuela de Aprendices, Diciembre de 1958; núm. 195), per la seva nova condecoració, "La Gran Cruz del Mérito Aeronáutico"imposada en nom del ministre de l'Aire pel Sr. tinent general Cap de la Regió Aèria de Llevant, D. Manuel Gallego.
Podeu llegir-ho en l'enllaç: (Escuela de Aprendices, febrer de 1949-desembre 1955_ núm. 93-195).
Asunció Viciano va rebre l'any 1965 el premi al compliment i al treball concedit pel Ministerio de Educación Nacional a través de la Dirección General de Enseñanza Primaria en la que es destacava la seva llavor en pro de l'educació del xiquet i consistent en un diploma com a directora distingida i 10.000 ptes., (B:O:E: 31 d'agost de 1965).
L'any 1948 participà en el concurs convocat per a les mestres de la localitat, obtenint el segon premi, dotat en 500 ptes, amb el títol "Ideas prácticas para la formación de cotos escolares de carácter femenino" sota el lema ·Ave María" (Escuela de Aprendices, febrer de 1949; núm. 93, pàg. 32-38)
La relació d'articles en la Revista foren:
El primer es titulava: " Influencia de la familia en la educación" (Escuela de Aprendices, juny de 1954; núm. 157, pàg. 28-29), on aprofundeix en la idea del protagonisme pedagògic de la família, des de la perspectiva de la infància, en la qual la figura de la mare educadora es barreja amb altres conceptes, com l'àmbit domèstic en el qual es desenvolupa, les referències a Herbert o Bacon, així com els rols educadors de Sant Agustí o Santa Mònica.
En aquest cas s'insisteix en la indissolubilitat de la potestat educativa, compartida entre família i Església, ja que "lo que es ley de naturaleza, lo es también de Dios, creador de la misma, será enemigo de Dios el que lo sea de la autoridad de los padres en la educación de sus hijo". El contingut d’aquesta educació, que hauran de consensuar entre l’Església, els pares i els mestres (en aquest cas, els de l’Escola d’Aprenents), conformarà tot un codi ètic i de valors.
La segona col·laboració ho fa amb el títol "La edad y el trabajo" (Escuela de Aprendices, Novembre de 1955; núm. 173, pàg. 15) amb la dedicatòria "A D, Silvestre Segarra Bonig gran padre y amigo con toda consideración y afecto"
Segueix amb l'escrit "Toda una vida de reinado" (Escuela de Aprendices, Desembrede 1957; núm. 189, pàg. 89), dedicat "a la distingida i angelical Marilín Segarra Soler, Reina de los Juegos Florales de Vall de Uxó"
Els dos últims escrits has estat per rememorar dues condecoracions atorgades a D. Silvestre Segarra. El primer article titulat "Nuevo Galardón" (Escuela de Aprendices, març-abril de 1958; núm. 191, pàg. 13), ressalta la concessió de la "Medalla d'Or de Mutualitats Escolars", pel ministre d'Educació Nacional. El segon article amb el títol "Canto a la laboriosidad" (Escuela de Aprendices, Diciembre de 1958; núm. 195), per la seva nova condecoració, "La Gran Cruz del Mérito Aeronáutico"imposada en nom del ministre de l'Aire pel Sr. tinent general Cap de la Regió Aèria de Llevant, D. Manuel Gallego.
Podeu llegir-ho en l'enllaç: (Escuela de Aprendices, febrer de 1949-desembre 1955_ núm. 93-195).
Asunció Viciano va rebre l'any 1965 el premi al compliment i al treball concedit pel Ministerio de Educación Nacional a través de la Dirección General de Enseñanza Primaria en la que es destacava la seva llavor en pro de l'educació del xiquet i consistent en un diploma com a directora distingida i 10.000 ptes., (B:O:E: 31 d'agost de 1965).
b)- La biblioteca
L'any 1943 s'amplia els serveis de formació dels treballadors amb la creació d'una biblioteca pròpia per al personal de la Fàbrica. S'hi oferien una sèrie de llibres adquirits per l'empresa per al seu ús i gaudi. Els treballadors podien consultar-los a la biblioteca i emportar-se'ls a casa. El procediment de control era el clàssic d'una fitxa en la qual es reflectien tots els moviments fins i tot el nom de l'obrer.
L'any 1943 s'amplia els serveis de formació dels treballadors amb la creació d'una biblioteca pròpia per al personal de la Fàbrica. S'hi oferien una sèrie de llibres adquirits per l'empresa per al seu ús i gaudi. Els treballadors podien consultar-los a la biblioteca i emportar-se'ls a casa. El procediment de control era el clàssic d'una fitxa en la qual es reflectien tots els moviments fins i tot el nom de l'obrer.
En general es disposava de: novel·les d'autors clàssics, textos d'autors afectes al règim, és a dir franquistes i falangistes, -en general, com pràcticament en tota la literatura espanyola de l'època de postguerra-, catòlics. Llibres Tècnics i d'Història Universal i / o d'Espanya.
En principi hi havia uns 160 volums. Progressivament es van anar adquirint més.
El 1950 l'empresa va comprar a D. Antonio Altars de València al voltant de 1200 llibres.
Joan Capó que com escriptor publicà una sèrie de llibres, alguns dels quals va donar a aquesta biblioteca i que avui es poden consultar en l'arxiu Segarra de l'Ajuntament del municipi, qui custodia tot el legat de l'empresa Segarra des del moment de la seva desaparició.
* Educación de nobles (1924) amb una dedicatòria a D. Silvestre Segarra i que diu el següent:
En principi hi havia uns 160 volums. Progressivament es van anar adquirint més.
El 1950 l'empresa va comprar a D. Antonio Altars de València al voltant de 1200 llibres.
Joan Capó que com escriptor publicà una sèrie de llibres, alguns dels quals va donar a aquesta biblioteca i que avui es poden consultar en l'arxiu Segarra de l'Ajuntament del municipi, qui custodia tot el legat de l'empresa Segarra des del moment de la seva desaparició.
* Educación de nobles (1924) amb una dedicatòria a D. Silvestre Segarra i que diu el següent:
En homenaje al Sr. D.
Silvestre Segarra (+)
fundador de una dinastía de
Nobleza por el trabajo y la virtud.
Respetuosamente
Juan Capó
Silvestre Segarra (+)
fundador de una dinastía de
Nobleza por el trabajo y la virtud.
Respetuosamente
Juan Capó
* Lo que España espera de vosotros (1930) amb dedicatòria als germans Segarra i per extensió a l'Empresa. En ella diu:
A los hermanos Segarra
en prueba de afecto
J. Capó
A la casa Segarra del "riente"
Vall de Uxó nada puede pedirle ya
España en el orden social humano
Podría florecer como culminación
a su magnífica obra la de ser el
paladín de la "decencia" total de la
elevación del pueblo?...
Que magmífico sueño!
* La cuevas del Drach (1930) amb dedicatòria.
Deseando acompañarles un
día en visita a esta maravilla...
Juan Capó
* El libro de la raza (1931) amb dedicatòria als joves de Segarra.
El libro de la Raza... no ha terminado
todavía... Nuestra época necesita nuevos
descubridores, nuevos conquistadores, nuevos
libertadores y nuevos apóstoles... y... mártires
en cualquiera de estas falanges...escoged
un puesto
J. Capó
* Madres (1947) dedicat a la seva dona.
A la memoria de la que fué la buena madre de mis hijos
El autor
Podeu llegir el llibre clicant a l'enllaç de la Revista Ecuela de Aprendices (OCTUBRE 1946-SEPTIEMBRE 1947_N65-76)
c). Premis Silvestre Segarra.
Amb motiu del V aniversari de la mort del fundador de l'empresa Segarra D. Silvestre Segarra Aragó en octubre de 1945 es convocà un concurs literari per honrar la seva figura i amb la finalitat d'estimular tota manifestació cultural de totes les persones que desitgen, tan productors com aliens a l'empresa. El tema únic tenia que versar sobre "Silvestre Segarra Aragó, genio, luz y guia de nuestras Industrias" amb uns premis de 500 ptes el primer i 250 ptes. el segon.
A arrel d'aquesta convocatòria, en desembre de 1946 s'establiren els Premis Silvestre Segarra Aragó" amb la finalitat de que el nom del fundador de l'Empresa, sigui sempre font viva d'estímuls i per a honrar-lo d'una manera seriosa i patriòtica. Estaven organitzats per La Escuela de Aprendices i es concedien anualment, atenent a les bases marcades en les convocatòria del concurs.
En les convocatòries dels primers premis, Joan Capó forma part del jurat en qualitat de president.
Podeu llegir tota la informació en l'enllaç de les publicacions de la Revista Escuela de Aprendices de 1945-1950_N53-104.
d) Actes d'inici del curs
A arrel d'aquesta convocatòria, en desembre de 1946 s'establiren els Premis Silvestre Segarra Aragó" amb la finalitat de que el nom del fundador de l'Empresa, sigui sempre font viva d'estímuls i per a honrar-lo d'una manera seriosa i patriòtica. Estaven organitzats per La Escuela de Aprendices i es concedien anualment, atenent a les bases marcades en les convocatòria del concurs.
En les convocatòries dels primers premis, Joan Capó forma part del jurat en qualitat de president.
Podeu llegir tota la informació en l'enllaç de les publicacions de la Revista Escuela de Aprendices de 1945-1950_N53-104.
d) Actes d'inici del curs
Amb motiu de l'inici del curs es solia fer un acte preparatiu del començament del nou curs. En l'inici del curs 1947-48, per a l'acte es concentraven en el pati de curtits, davant de l'Escola, tots els alumnes amb els professors, el gerent de l'empresa Segarra i l'Inspector de 1ª Ensenyança, D. Joan Capó.
L'acte finalitzà amb el discurs de benvinguda per part de Joan Capó i que podeu llegir en l'enllaç de la Revista Escuela de Aprendices Num 77_octubre1947.
e) Festivals de fi de curs
L'acte finalitzà amb el discurs de benvinguda per part de Joan Capó i que podeu llegir en l'enllaç de la Revista Escuela de Aprendices Num 77_octubre1947.
e) Festivals de fi de curs
El 4 de juliol de 1948 a les 10:30 h, al teatre Calderón de La Vall d'Uixó tingué lloc l'acte de clausura del curs escolar 1947-48. Assistiren tots els alumnes guardonats, així com els aprenents que obtingueren premi en les diferents proves que es celebraren durant el festival i els escolars que obtingueren els Certificat d'Estudis primaris a més a més de les autoritats i convidats.
L'acte fos amenitzat per la Rondalla Segarra. A continuació es procedí a l'entrega de premis als guardonats. Per a finalitzar l'acte prengué la paraula l'inspector de la Zona, D. Joan Capó.
El contingut del discurs ho podeu llegir en el següent enllaç de la publicació de la Revista Escuela de Aprendices Num 87_agost1948
L'acte fos amenitzat per la Rondalla Segarra. A continuació es procedí a l'entrega de premis als guardonats. Per a finalitzar l'acte prengué la paraula l'inspector de la Zona, D. Joan Capó.
El contingut del discurs ho podeu llegir en el següent enllaç de la publicació de la Revista Escuela de Aprendices Num 87_agost1948
 |
| Programa clausura curs 1947-48 |
2.- INICIATIVES EDUCATIVES
3.1 Consejo de Protección Escolar. Era el mes d'octubre de l'any 1944 Joan Capó, que acabava de prendre possessió com a Inspector de zona, va fer una visita d'inspecció a les Escoles Nacionals i el funcionament de la Escuela de Aprendices de l'Empresa Segarra en què es reuní en el despatx del gerent de l’Empresa, D. Ernesto Segarra i li expressà amb aquestes paraules la seva visió:
“Si una Empresa así, si unos hombres como éstos proyectaran su protección al pueblo total... ¡Qué maravillosa Obra podría realizarse”!
I D. Ernesto Segarra, tan apte per a comprendre, va veure tota possibilitat i li respongué:
“Sí, ésto se hace si Vd. Se pone al frente”
I vet aquí que emprengué una àrdua i difícil tasca de portar a cap la transformació radical de l’ensenyament de la Vall d’Uixó. No podia passar sense deixar empremta l'esperit ambiciós i també generós d'un home en què la seva història pedagògica era una de les més fecundes en relació amb el que anava de segle.
"En aquella charla se conjugaron nuestros afanes, soñando en el bien del pueblo, él y yo, en la posibilidad de realizar una obra cultural magnífica. Y se procedió a los trámites en concordancia con el Ayuntamiento".
Aquella tramitació tingué el seu fruit en la publicació en el B.O.E. del 29-02-1945 l'ordre de la seva creació , posteriorment el 21 de març de 1945, va rebre la resolució definitiva i finalment el 5 d'abril de 1945 es constitueix. En aquest Consell la presència i la influència de la fàbrica de calçat va ser total. Aquest domini i control de l'ensenyament sobre la localitat en la qual se situa Segarra permet que tota l'educació en les institucions presents a la Vall d’Uixó estigués dirigida i orientada envers la formació professional, i l'educació quedà al servei de l'empresa. (En aquests termes es felicitava l’empresa Segarra per la creació:
"Con la creación de este Consejo, la tarea educadora, tan necesaria en la prosperidad de los pueblos, cobrará nuevos horizontes, revolucionando su organización, ampliando sus fines y aunando en cordial armonía sus medios, hasta lograr la formación completa de nuestra juventud —moral, intelectual y profesional, en bien de España y de nuestra ciudad". "El Consejo de Protección Escolar de Vall de Uxó". Escuela de Aprendices, abril de 1945; núm. 47, pàg. 51).
El Consell estava format per l'alcalde, l'inspector d'ensenyament primari de la zona (Joan Capó), el cap local de Falange, el capellà, la directora de l’Escola Graduada de Xiques (Asunción Viciano, dona de Joan Capó), un professor de La Escuela de Aprendices i un gerent de l'empresa Segarra, que era qui en última instància dirigia i controlava l'educació i la instrucció de la Vall d’Uixó. En aquest Consejo de Protección Escolar va tenir un paper determinant l'inspector d'ensenyament primari de la zona, és a dir, Joan Capó, que només feia un any que havia pres possessió del càrrec a la Vall d’Uixò, si bé la seva trajectòria i experiència pedagògica anterior a les Balears era molt més àmplia i dilatada. En el B.O.E. del 29-02-1945 es publica la creació del Consejo de Protección Escolar
 |
| B.O.E. del 29-02-1945 on es publica la creació del Consejo de Protección Escolar |
El text d'aquesta ordre és el següent:
MINISTERIO DE EDUCACIÓN NACIONAL
ORDEN de, 28 de febrero de 1946 por la que se establece un Consejo de Protección Escolar para las Escuelas Nacionales y Privadas de Enseñanza Primaria del Ayuntamiento de ValI de Uxó (Castellón).
Ilmo. Sr,: El Ayuntamiento de Vall de Uxó (Castellón) lleva a este Ministerio expediente exponiendo la, necesidad de que en dicha localidad se establezca un Consejo de Protección Escolar donde tengan intervención todas aquellas entidades que puedan beneficiar la Escuela, Primaria y prestar a la enseñanza la colaboración y asistencia que merecen en el aspecto social y pedagógico a cuyo Consejo quedarian sometidas en su organización y dirección las Escuelas Nacionales y privadas existentes en dicho Municipio, a cuyo efecto la Corporación Muncipal y la Entidad Industrial Casa "Segarra" ofrecen diversas aportaciones y apoyo económico.
Correspondiendo a este interés en favor de la Enseñanza y vistos los favorables informes emitídos, así como lo preceptuado en la Orden ministerial fecha 19 de Julio de 1939.
Este Ministerio ha ressuelto:
1.º Que se establezca en Vall de Uxó (Castellón) un Consejo de Protección Escolar al cual quedarán sometidas en su organización y dirección las Escuelas Nacionales y Privadas de Enseñanza Primaria, existentes, en dicha localidad, Consejo que quedará integrado por los siguientes miembros.
Presidente honorario.- El ilustrísimo señor Director general de Enseñanza Primaria.
Presidente.-El Sr, Alcalde Presidente del Ayuntamiento de Vall de Uxó; y
Vocales.- EÏ Inspector de Enseñanza Primaria de la Zona correspondiente; el Jefe local de F. E. T. y de las ,J. 0. N. S; el Rvdo. Cura. Párroco; un hijo del propietario de la casa "Segarra"; el Director y Directora de las Graduadas existentes y un profesor de 1a Escuela de Aprendices de dicha localidad.
2.º Este Consejo de Proteción Escolar aparte de las funciones propias, tendrá la facultad de elevar a este Ministerio y con ocasión de vacante, propuesta para el nombramiento de Directores y Maestros, con destino a las Escuelas Nacionales, siempre y cuando que los propuestos pertenezcan al primer Escalafón general del Magisterio y estén depurados sin imposición de sanción.
Lo digo a V.I. para su conocimiento y demás efectos.
Dios guarde a V.I. muchos años.
Correspondiendo a este interés en favor de la Enseñanza y vistos los favorables informes emitídos, así como lo preceptuado en la Orden ministerial fecha 19 de Julio de 1939.
Este Ministerio ha ressuelto:
1.º Que se establezca en Vall de Uxó (Castellón) un Consejo de Protección Escolar al cual quedarán sometidas en su organización y dirección las Escuelas Nacionales y Privadas de Enseñanza Primaria, existentes, en dicha localidad, Consejo que quedará integrado por los siguientes miembros.
Presidente honorario.- El ilustrísimo señor Director general de Enseñanza Primaria.
Presidente.-El Sr, Alcalde Presidente del Ayuntamiento de Vall de Uxó; y
Vocales.- EÏ Inspector de Enseñanza Primaria de la Zona correspondiente; el Jefe local de F. E. T. y de las ,J. 0. N. S; el Rvdo. Cura. Párroco; un hijo del propietario de la casa "Segarra"; el Director y Directora de las Graduadas existentes y un profesor de 1a Escuela de Aprendices de dicha localidad.
2.º Este Consejo de Proteción Escolar aparte de las funciones propias, tendrá la facultad de elevar a este Ministerio y con ocasión de vacante, propuesta para el nombramiento de Directores y Maestros, con destino a las Escuelas Nacionales, siempre y cuando que los propuestos pertenezcan al primer Escalafón general del Magisterio y estén depurados sin imposición de sanción.
Lo digo a V.I. para su conocimiento y demás efectos.
Dios guarde a V.I. muchos años.
Madrid, 28 de febrero de 1945.
IBANEZ MARTIN
Ilmo. Sr. Director general do Enseñanza Primaria.
El 5 d’abril quedà constituït el
Consejo de la manera següent:
President Honorífic: D. Romualdo de Toledo, Director General de 1ª Ensenyança.
President: D. Juan Aragó Moliner, Alcalde.
Vocals: D. Juan Capó Valls de Padrinas, Inspector de 1ª Ensenyança; Rvdo. José Pous Solà, Capellà Rector; D. Gabriel Cortés Ibáñez, Cap de la Falange i D. Ernesto Segarra Bonig, Gerent de les Industries Segarra i Director de la Escuela de Aprendices.
Secretari: D. Juan Viruela Carreras, Mestre Nacional i Professor de la Escuela de Aprendices.
Aquesta Junta del Consejo es completa el 5 de febrer de 1946 amb els vocals: Dª Asunción Viciano Nácher, Directora de las Escuelas femeninas i D. Mateo Bauzà, Director de las Escuelas de niños.
A partir d’aquesta creació, comença una nova etapa distinta a l’anterior en la Instrucció Pública del nostre poble.
Posteriorment passà a anomenar-se Consejo Escolar Primario com es pot veure en l'ordre de 6 de juny de l'any 1968 en la que s'aprovaven els seus reglaments i signada per José Luis Villar Palasí, en aquest moment Director General de Enseñanza Primaria i dos mesos després anomenat Ministre d'Educació (18 d'abril de 1968 al 11 de juny de 1973).
En aquesta ordre es constituïa la configuració del Consejo Escolar Primario de La Vall d'Uixó.
El text deia:
"Patronato Escolar" en Vall de Uxó (Castellón), de ámbito local e integrado en la siguiente forma:
Presidente honorario: El Director General de Enseñanza Primaria.
Presidente efectivo: El Alcalde-Presidente del Ayuntamiento.
Vocales:
El Inspector de Enseñanza Primaria de la zona como representante del Ministerio de Educación y Ciencia.
Los Curas Párrocos de la Asunción y el Santo Ángel.
Los Directores escolares del Patronato.
Un Maestro nacional del Patronato, por cada 25, con un máximo de tres.
El Director del Instituto Nacional de Enseñanza Media.
El Jefe local del Movimiento.
El Delegado local de Juventudes.
La Delegada local de la Sección Femenina.
El Delegado comarcal del SEM*
Un Gerente de las Empresas que posean Escuelas de Aprendices.
Un Profesor de las Escuelas de Aprencices que actuará de secretario, y
Un representante de los padres de familia.
* S.E.M. (Servicio Español de Magisterio)
President Honorífic: D. Romualdo de Toledo, Director General de 1ª Ensenyança.
President: D. Juan Aragó Moliner, Alcalde.
Vocals: D. Juan Capó Valls de Padrinas, Inspector de 1ª Ensenyança; Rvdo. José Pous Solà, Capellà Rector; D. Gabriel Cortés Ibáñez, Cap de la Falange i D. Ernesto Segarra Bonig, Gerent de les Industries Segarra i Director de la Escuela de Aprendices.
Secretari: D. Juan Viruela Carreras, Mestre Nacional i Professor de la Escuela de Aprendices.
Aquesta Junta del Consejo es completa el 5 de febrer de 1946 amb els vocals: Dª Asunción Viciano Nácher, Directora de las Escuelas femeninas i D. Mateo Bauzà, Director de las Escuelas de niños.
A partir d’aquesta creació, comença una nova etapa distinta a l’anterior en la Instrucció Pública del nostre poble.
Posteriorment passà a anomenar-se Consejo Escolar Primario com es pot veure en l'ordre de 6 de juny de l'any 1968 en la que s'aprovaven els seus reglaments i signada per José Luis Villar Palasí, en aquest moment Director General de Enseñanza Primaria i dos mesos després anomenat Ministre d'Educació (18 d'abril de 1968 al 11 de juny de 1973).
En aquesta ordre es constituïa la configuració del Consejo Escolar Primario de La Vall d'Uixó.
El text deia:
"Patronato Escolar" en Vall de Uxó (Castellón), de ámbito local e integrado en la siguiente forma:
Presidente honorario: El Director General de Enseñanza Primaria.
Presidente efectivo: El Alcalde-Presidente del Ayuntamiento.
Vocales:
El Inspector de Enseñanza Primaria de la zona como representante del Ministerio de Educación y Ciencia.
Los Curas Párrocos de la Asunción y el Santo Ángel.
Los Directores escolares del Patronato.
Un Maestro nacional del Patronato, por cada 25, con un máximo de tres.
El Director del Instituto Nacional de Enseñanza Media.
El Jefe local del Movimiento.
El Delegado local de Juventudes.
La Delegada local de la Sección Femenina.
El Delegado comarcal del SEM*
Un Gerente de las Empresas que posean Escuelas de Aprendices.
Un Profesor de las Escuelas de Aprencices que actuará de secretario, y
Un representante de los padres de familia.
* S.E.M. (Servicio Español de Magisterio)
 |
| B.O.E. 6 de juny de l'any 1968 |
Les primeres manifestacions que d’aquest Consejo de Protección
Escolar sortiren foren:
3.1.1 Activitats del Consejo de Protección Escolar
Abans de la creació d'aquesta institució, La Vall d'Uixó, en l'aspecte educatiu, disposava de:
* El Grupo Escolar Cervantes de 12 graus. Construït l'any 1942.
3.1.1 Activitats del Consejo de Protección Escolar
Abans de la creació d'aquesta institució, La Vall d'Uixó, en l'aspecte educatiu, disposava de:
* El Grupo Escolar Cervantes de 12 graus. Construït l'any 1942.
 |
| Pati del Grup Escolar Cervantes |
* El Grupo Escolar de la Fuente de 6 graus conegut també com del Antiguo Ayuntamiento en la plaça de "La Fuente" (avui plaça del Xorros).
 |
| Grupo Escolar Antiguo Ayuntamiento |
* Dos Escoles en cases del veïnat.
* Les recents inaugurades escoles de La Colonia Segarra, construïdes per l'Empresa Segarra. 1945.
* Les recents inaugurades escoles de La Colonia Segarra, construïdes per l'Empresa Segarra. 1945.
 |
| Escoles de la Colonia Segarra junt a la Capella dels Desemparats |
 |
| D. Joan Capó visitant una aula de la Colònia Segarra (1946) |
 |
| Escola de xiques Colonia Segarra (1946) |
 |
| Alumnes de pàrvuls Escola Nacional Colonia Segarra (1946) |
* 21 mestres que impartien classes en Regim Oficial Independent.
* En total havien 700 xiquets escolaritzats.
* Com a cosa particular de l'Empresa Segarra funcionava La Escuela de Aprendices (1940)
Joan Capó ho qualifica del tot insuficient. Un material regular i antiquat, unes escoles sense pla definit, sense unitat, uniformitat, concordança total de la finalitat i procediments que suposava una bona organització, on tot funcionava per la bona voluntat dels mestres.
Per tant el Consejo de Protección Escolar encoratjat per ell es llançà a treballar en la direcció de fer el canvi educatiu que necessitava el poble.
Una de les primeres coses que va iniciar era aconseguir l'escolarització de tots els xiquets i xiquetes per tal de radicar l'alfabetització amb l'obligatorietat de l'assistència a l'escola, Per a la qual cosa edità un Ban.
a) Ban Municipal. Com a exemple d’alguns dels acords presos per aquest Consell tenim l'anunci fet pel Sr. Alcalde, president del Consejo Escolar Escolar i que publicà la revista Escuela Española del 23/3/1946, en el que deia:
El Consejo de Protección Escolar de Vall de Uxó hizo públicos, a primeros de este año, los siguientes acuerdos respecto a la asistencia escolar:
Primero.- Todos los niños y niñas de cuatro a doce años deben matricularse, si ya no lo estuvieran, para asistir mañana y tarde, sin excusa alguna, a la Escuela primaria.
Segundo.- Todos: los niños y niñas, de trece a dieciocho años, se matricularán igualmente para asistir a las Escuelas supletorias y complementarias y a las horas que se determinen para cada grupo o clase.
Tercero.- Se establecerán clases especiales correspondientes a las técnicas más adecuadas a las necesidades del pueblo, tanto para niños corro para niñas. Pero para asistir a ellas deben sufrir un previo examen de suficiencia o tener el certificado de primera enseñanza que, en cumplimiento de la nueva Ley, debe darse a los alumnos de las Escuelas primarias, que alcancen la suficiencia correspondiente.
Cuarto.- Para aquellos padres o encargados que, inconscientes de sus primordiales deberes o movidos por un afán de lucro, que no sepan cumplir con este sagrado deber, se establecen sanciones de orden económico y serán multados con cinco pesetas por cada ausencia sin justificar, de sus hijos a la Escuela.
 |
Acords presos pel "Consejo de Protección Escolar"
publicat a la revista Escuela Española del 23/3/1946
|
Podeu llegir complet l'escrit en l'article que publicà la revista Escuela de Aprendices (Març de 1946_N58)
Una altra tasca important va ser l'ampliació de places escolars amb la construcció de nous centres i augmentar el nombre de places escolars així com la dotació dels mestres necessaris. Per a la qual cosa es crea el Patronat Escolar.
b) Patronat Escolar
En la publicació "LA ORIENTACION PROFESIONAL DE LA INFANCIA ESPAÑOLA" Por ALFONSO INIESTA trobem en l'article: VISION SOCIAL DE UNA EMPRESA un detallat informe del que ha estat l'estreta vinculació de l'educació vallera amb l'empresa Segarra.
"A su cabeza figura en puesto de honor la Casa Segarra, establecida en Vall de Uxó (Castellón).
Una altra tasca important va ser l'ampliació de places escolars amb la construcció de nous centres i augmentar el nombre de places escolars així com la dotació dels mestres necessaris. Per a la qual cosa es crea el Patronat Escolar.
b) Patronat Escolar
En la publicació "LA ORIENTACION PROFESIONAL DE LA INFANCIA ESPAÑOLA" Por ALFONSO INIESTA trobem en l'article: VISION SOCIAL DE UNA EMPRESA un detallat informe del que ha estat l'estreta vinculació de l'educació vallera amb l'empresa Segarra.
"A su cabeza figura en puesto de honor la Casa Segarra, establecida en Vall de Uxó (Castellón).
Una entidad industrial que en la magnífica revista mensual dedicada a su Escuela de Aprendices coloca como programa de actividades los siguientes lemas : trabajo, trabajo, trabajo; ni, un solo parado; ni una peseta inmovilizada; seleccionemos los espíritus no viciados; ni dormidos ni anticuados; disciplina, mando, obediencia; y los termina con el nombre de España, tres veces repetido, despierta, por lo menos, la atención afectuosa de cualquier espíritu observador.
Y si en la página siguiente de la misma revista, a toda plana, hallamos esta tajante afirmación : La ley más perfecta, y como subtítulo : Los Mandamientos de la Ley de Dios, nos damos cuenta del espíritu y de los ideales vibrantes que la animan.
Y si en la página siguiente de la misma revista, a toda plana, hallamos esta tajante afirmación : La ley más perfecta, y como subtítulo : Los Mandamientos de la Ley de Dios, nos damos cuenta del espíritu y de los ideales vibrantes que la animan.
Classe de dibuix aplicada al calcer
Pràctiques en el taller de mecànica
Eugeni d'Ors dijo podía haber hasta en los más humildes menesteres poesía. Pues bien: una fábrica de calzado es aquí también fuente de gratísimas impresiones para el visitante, y más si éste lo es reiteradas veces, como nosotros. Fabricar calzado es poesía cuando el espíritu de los elementos directores realiza la gran obra social que están llevando a cabo. Se puede hablar de curtidos, de desengrasado de pieles, etc., etc., sin caer en vulgaridades, porque hay siempre nobles propósitos superiores en tensión.
Mas no adelantemos aún impresiones; si el preámbulo resulta extenso, no es menos interesante el tema.
Actualmente la Casa Segarra—declarada Empresa modelo y en posesión de la Medalla de Oro del Mérito en el Trabajo (1.955), de primera clase, tiene organizada y atiende a la formación de sus futuros productores por los siguientes medios :
a) Mediante el Patronato Escolar.
b) Con la Escuela de Aprendices.
c) La Revista.
d) Otros medios complementarios.
El Ministerio de Educación Nacional aceptó la petición formulada por esta Empresa para constituir un Patronato Escolar con las escuelas nacionales de niños y de niñas de Vall de Uxó y las que se crearan posteriormente, designándolo por Orden de 23 de febrero de 1945. En efecto, por Orden de 25 de enero de 1946 se han creado ocho más, graduándose el resto.
La Escuela de Aprendices funcionaba varios años antes, con notables resultados.
Escuelas primarias y Escuela de Aprendices constituyen en conjunto verdadera unidad, que tiende a educar primero al futuro trabajador industrial y a iniciarle después en los problemas de su actividad.
Mas no adelantemos aún impresiones; si el preámbulo resulta extenso, no es menos interesante el tema.
Actualmente la Casa Segarra—declarada Empresa modelo y en posesión de la Medalla de Oro del Mérito en el Trabajo (1.955), de primera clase, tiene organizada y atiende a la formación de sus futuros productores por los siguientes medios :
a) Mediante el Patronato Escolar.
b) Con la Escuela de Aprendices.
c) La Revista.
d) Otros medios complementarios.
El Ministerio de Educación Nacional aceptó la petición formulada por esta Empresa para constituir un Patronato Escolar con las escuelas nacionales de niños y de niñas de Vall de Uxó y las que se crearan posteriormente, designándolo por Orden de 23 de febrero de 1945. En efecto, por Orden de 25 de enero de 1946 se han creado ocho más, graduándose el resto.
La Escuela de Aprendices funcionaba varios años antes, con notables resultados.
Escuelas primarias y Escuela de Aprendices constituyen en conjunto verdadera unidad, que tiende a educar primero al futuro trabajador industrial y a iniciarle después en los problemas de su actividad.
De la Escuela primaria a la de Aprendices. Este es el ciclo educativo que desarrolla don Juan Capó, inspector de Enseñanza Primaria, culto, inteligente, entregado a esta labor fina y perseverante. En el grupo de cien viviendas protegidas que Segarra ha construido para sus obreros, hay también, con la iglesia, un grupo escolar; las clases son gratas; cuentan con amplios ventanales por los cuales se divisa un espléndido panorama.
Asisten hoy a la Escuela de Aprendices los siguientes alumnos :
A clases de preaprendizaje, 120.
A clases de aprendizaje, 70.
Cursan, además, los estudios de Perito industrial 24 jóvenes. y ocho los de Comercio.
A la Escuela de Formación y Enseñanzas del Hogar asisten 70 muchachas.
Para el desarrollo de las enseñanzas la Escuela cuenta con ocho amplios salones: tres en el patio central de la fábrica, cuatro en el grupo escolar y uno anejo a la fábrica de guantes.
Las enseñanzas son fundamentalmente prácticas, tanto en las orientaciones como por los medios de que dispone; hay un laboratorio de análisis químico y otro de experimentación, con talleres de herrería, carpintería, de curtidos y calzados.
Como el dibujo tiene en esta industria gran importancia, se le atiende con profesores especiales y material adecuado.
El número de profesores es el de 18, además de los maestros nacionales.
El mobiliario, material de enseñanza, libros, cuadernos, limpieza, matrículas en centros oficiales, así como viajes y estancias de los alumnos y profesores en la ciudad, corren a cargo de la Empresa íntegramente.
Un certificado de estudios primarios será indispensable para ingresar en la fábrica, mediante normas ya aprobadas por el Ministerio.
La formación profesional no impide otra más extensa que atienda al ser humano en su integridad espiritual como cristiano y como español: de ahí las clases especiales de Religión, Formación nacional, Música, Canto, Gimnasia y Deportes.
Hay también biblioteca, hemeroteca y un hermoso campo de deportes, que pronto se convertirá en estadio; en él se cultivarán todas las manifestaciones deportivas, y en especial el ciclismo, tradicional en la provincia"
La revista Asociación Católica Nacional de Propagandistas (A.C.N de P) resaltava la llavor social de l'empresa Segarra. mitjançant el Patronato Escolar en la seva publicació del 15 de febrer de 1945).
El text deia: "La casa Segarra realiza una admirable y extensa obra social cristiana; en Vall de Uxó, sostiene escuelas de aprendices. Todas estas instituciones se han acogido al régimen de patronato..."
Asisten hoy a la Escuela de Aprendices los siguientes alumnos :
A clases de preaprendizaje, 120.
A clases de aprendizaje, 70.
Cursan, además, los estudios de Perito industrial 24 jóvenes. y ocho los de Comercio.
A la Escuela de Formación y Enseñanzas del Hogar asisten 70 muchachas.
Para el desarrollo de las enseñanzas la Escuela cuenta con ocho amplios salones: tres en el patio central de la fábrica, cuatro en el grupo escolar y uno anejo a la fábrica de guantes.
Las enseñanzas son fundamentalmente prácticas, tanto en las orientaciones como por los medios de que dispone; hay un laboratorio de análisis químico y otro de experimentación, con talleres de herrería, carpintería, de curtidos y calzados.
Como el dibujo tiene en esta industria gran importancia, se le atiende con profesores especiales y material adecuado.
El número de profesores es el de 18, además de los maestros nacionales.
El mobiliario, material de enseñanza, libros, cuadernos, limpieza, matrículas en centros oficiales, así como viajes y estancias de los alumnos y profesores en la ciudad, corren a cargo de la Empresa íntegramente.
Un certificado de estudios primarios será indispensable para ingresar en la fábrica, mediante normas ya aprobadas por el Ministerio.
La formación profesional no impide otra más extensa que atienda al ser humano en su integridad espiritual como cristiano y como español: de ahí las clases especiales de Religión, Formación nacional, Música, Canto, Gimnasia y Deportes.
Hay también biblioteca, hemeroteca y un hermoso campo de deportes, que pronto se convertirá en estadio; en él se cultivarán todas las manifestaciones deportivas, y en especial el ciclismo, tradicional en la provincia"
La revista Asociación Católica Nacional de Propagandistas (A.C.N de P) resaltava la llavor social de l'empresa Segarra. mitjançant el Patronato Escolar en la seva publicació del 15 de febrer de 1945).
El text deia: "La casa Segarra realiza una admirable y extensa obra social cristiana; en Vall de Uxó, sostiene escuelas de aprendices. Todas estas instituciones se han acogido al régimen de patronato..."
 |
| Revista Asociación Católica Nacional de Propagandistas (A.C.N de P)15 de febrer de 1945 |
c) Creació d'edificis educatius
El Consejo de Protección Escolar inicià tota una sèrie de sol·licituds als Ministeri per tal d'aconseguir la dotació necessària per a millorar i ampliar l'oferta educativa que Joan Capó considerava l'adequada per cobrir el mapa escolar de La Vall d'Uixó, El pla d'actuació va ser el següent:
* La petició al Ministeri d’Educació de 8 escoles i la proposta de 6 mestres (homes) i dos mestres (dones). Aquesta petició fos aprovada segons l’Ordre de la Direcció General de Primera Ensenyança de data 20 de desembre de 1945.
* Així també, per Ordre Ministerial de 25 de gener de 1945, foren organitzats tots en règim graduat de xiquets i xiquetes, sent anomenats després els seus respectius directors.
* Proporcionà la residència de l’Inspector de Primera Ensenyança, D. Joan Capó instal·lant-se al nostre poble. Això facilita un clima de treball on la instrucció del nostre poble estigués regida i dirigida per persones que amb claredat penetraren en els més recòndits problemes de l’ensenyança i pogueren donar-li solució a molts d’ells, donant un caire distint al que s’havia tingut fins ara. I en eixa direcció treballava aquest Consell, amb la finalitat de donar una formació integral a les futures generacions valleres, canalitzant les seves ensenyances a la consecució d’una utilitat pràctica que poguera servir-les en el transcurs de la seva vida, creant en aquesta ciutat l’ensenyament especialitzat, amb la qual s‘aconseguiria el màxim rendiment de les ments infantils i juvenils amb el mínim esforç i desgast per part dels alumnes.
* En 1947 es creen dos escoles més de xiquets i unes altres dos de xiquetes.
* En 1948 es creen cinc escoles més de xiquetes i pàrvuls i dos de xiquets.
El Consejo de Protección Escolar inicià tota una sèrie de sol·licituds als Ministeri per tal d'aconseguir la dotació necessària per a millorar i ampliar l'oferta educativa que Joan Capó considerava l'adequada per cobrir el mapa escolar de La Vall d'Uixó, El pla d'actuació va ser el següent:
* La petició al Ministeri d’Educació de 8 escoles i la proposta de 6 mestres (homes) i dos mestres (dones). Aquesta petició fos aprovada segons l’Ordre de la Direcció General de Primera Ensenyança de data 20 de desembre de 1945.
* Així també, per Ordre Ministerial de 25 de gener de 1945, foren organitzats tots en règim graduat de xiquets i xiquetes, sent anomenats després els seus respectius directors.
* Proporcionà la residència de l’Inspector de Primera Ensenyança, D. Joan Capó instal·lant-se al nostre poble. Això facilita un clima de treball on la instrucció del nostre poble estigués regida i dirigida per persones que amb claredat penetraren en els més recòndits problemes de l’ensenyança i pogueren donar-li solució a molts d’ells, donant un caire distint al que s’havia tingut fins ara. I en eixa direcció treballava aquest Consell, amb la finalitat de donar una formació integral a les futures generacions valleres, canalitzant les seves ensenyances a la consecució d’una utilitat pràctica que poguera servir-les en el transcurs de la seva vida, creant en aquesta ciutat l’ensenyament especialitzat, amb la qual s‘aconseguiria el màxim rendiment de les ments infantils i juvenils amb el mínim esforç i desgast per part dels alumnes.
* En 1947 es creen dos escoles més de xiquets i unes altres dos de xiquetes.
* En 1948 es creen cinc escoles més de xiquetes i pàrvuls i dos de xiquets.
 |
| Joan Capó en visita a les Escoles Nacionals |
* Construcció del “Grupo Escolar Centelles” de 12 graus i inaugurat a l’any 1949.
 |
| Grupo Escolar Recaredo Centelles Font: Revista nº 140 de la Escuela de Aprendices (gener) |
* Creació de la "Escuela Hogar i Casa de Flechas. El 20 de febrer de 1947 el Sr. Alcalde President del Consejo de Protección Escolar de La Vall d'Uixó , D. Juan Aragó Moliner i l'Inspector d'Ensenyança Primària, D. Joan Capó es reuniren en la Delegació Provincial de la "Sección Femenina" amb la Delegada Provincial Dª Josefa Francisca Sancho Pérez i signaren el contracte pel qual es creava en la nostra ciutat el funcionament de "La Escuela Hogar i Casa de Flechas" en un local llogat per l'Ajuntament aleshores plaça del Caudillo i avui plaça del Centre.
Podeu llegir el text complet en la publicació de La Revista Escuela de Aprendices 1947_N70
Podeu llegir el text complet en la publicació de La Revista Escuela de Aprendices 1947_N70
 |
| Edifici que albergava la Secció Femenina (1er. pis) Plaza del Caudillo (avui Plaça del Centre) |
 |
| Foto revista Escuela de Aprendices 1953-N140 |
 |
| Foto revista Escuela de Aprendices 1947-N77 |
 |
| Foto revista Escuela de Aprendices 1947-N77 |
* Construcció d'un Saló d’Actes junt al Grup Escolar Cervantes, inaugurat el 29 de juny de 1952, complint-se una promesa feta pel Director General d’Ensenyança Primària, D. Romualdo de Toledo quan va visitar el nostre poble l’any 1948.
* Reconstrucció del Convent de les Clarisses de la Divina Providència per Regiones Devastadas on s’habilitaren tres aules dotades del mobiliari i material necessari on donaven ensenyament a 80 xiquetes i 70 pàrvuls.
* També la Caixa Rural S. Isidre va construir un local especialment per a que funcionava com a escola nocturna i atenia a 40 obreres a càrrec de dos mestres nacionals.
* Construcció de 20 vivendes per a mestres en aleshores Avda. Jose Antonio, actualment Avga. Jaume I, també sufragades per Regiones Devastadas.
* Creació del Centro de Enseñanza Media y Profesional de modalidad industrial – Minera (decret del 9 de març de 1951 i publicat al BOE del 16 de maig de 1951), i actualment convertit en l’IES Botànic Cavanilles on s'imparteixen ensenyaments de: ESO, Batxillerat i Formació Professional. La seva construcció començà el mateix any 1951. El 25 de setembre de 1952 es van realitzar els primers exàmens d'ingrés, tenint lloc l'acte d'obertura l'11 de gener de 1953. Simultàniament van continuar les obres fins a quedar finalitzades en 1954.
* Reconstrucció del Convent de les Clarisses de la Divina Providència per Regiones Devastadas on s’habilitaren tres aules dotades del mobiliari i material necessari on donaven ensenyament a 80 xiquetes i 70 pàrvuls.
 |
| Convent de les Clarisses de la Divina Providència |
* Construcció de 20 vivendes per a mestres en aleshores Avda. Jose Antonio, actualment Avga. Jaume I, també sufragades per Regiones Devastadas.
 |
| Caseta dels mestres en construcció |
 |
| Caseta per a mestres (Avinguda Jaume I) |
Tot seguit l'Ajuntament iniciava les gestions per l'adquisició dels terrenys per l'emplaçament de l'institut i contractava a l'arquitecte Vicente Traver per a la realització del projecte.
Podeu consultar els planos i el procés de construcció en La Revista Escuela de Aprendices 1951-1958_N121-193
El 17 de març de 1952 el Ministre d’Educació Nacional, D. Joaquín Ruiz Gímenez, visitava els terrenys i emplaçament on s’anava a alçar l’edifici per l’Institut Laboral de modalitat industrial. D. Joan Capó acompanyà al ministre durant la visita per fer-li les explicacions del que seria el futur Institut.
 |
| D. Joaquin Ruiz Gimenez, Ministre d'Educació Nacional acompanyat per l'alcalde, D. Eleuterio Abad, el Director-Gerent de l'empresa de calçats Segarra, D. Silvestre Segarra i l'Inspector d'Ensenyança Primària de la Zona, D. Joan Capó. |
Una revista d'educació publicava en març de 1954 l'evolució de les obres de l'Institut Laboral i en abril de 1955 l'anunci de la Dirección General de Enseñanza Laboral de la propera finalització de les obres d'ampliació de l'Institut Laboral en la modalidat d'Industrial.
Teniendo en cuenta que se Justifica debidamente que se dispone de locales que reúnen las debidas condiciones técnico-higiénicas y dotados de todos cuantos elementos son necesarios para la debida instalación e inmediato funcionamiento de las Escuelas solicitadas; que el Consejo de Protección Escolar se compromete a facilitar la casa-habitacion o 1a indemnización correspondiente a los que en su dia se designen para regentarlas: que los intereses de la enseñanza aconsejan acceder a lo solicitado; que existe crédito del consignado en el presupuesto de gastos de este Departamento. para la creación de nuevas plazas de Maestros y Maestras nacionales: el favorable informe emitido por la Inspeccion Central de Enseñanza Primaria y lo dispuesto en el Decreto de 9 de abril de 1949 (BOLETIN OFICIAL DEL ESTADO del 30) y la Ley de 22 de diciembre de 1953 (BOLETIN OFICIAL DEL ESTADO del 24).
Este Ministerio ha dispuesto:
1.° Que se consideren creadas provisionalmente y dependientes del Consejo de Protección Escolar establecido por Orden ministerial de fecha 28 de febrero de 1945 (BOLETIN OFICIAL DEL ESTADO del 2l_de marzo), las siguientes Escuelas Nacionales de Enseñanza Primaria:
Dos secciones de niños en el Grupo escolar de niños del casco del Ayuntamiento de Vall de Uxó (Castellón). y
Tres secciones de niñas en el Grupo escolar de niñas del casco del Ayuntamiento de Vall de Uxó (Castellon).
2.º El funcionamiento de las Escuelas que se crean en virtud de esta Orden se acomodara a lo dispuesto en la Ley de 22 de diciembre de 1953 y especialmente a lo dispuesto en el apartado d) del articulo quinto sobre gratificaciones complementarias a los Maestros y Maestras. y al articulo undécimo. en cuanto al establecimiento de permanencias. asi como a la Orden ministerial de fecha. 21 de Julio de 1954.
3.° La dotacion de estas nuevas plazas sera la correspondiente al sueldo personal que por su situación en el escalafon general de Magisterio tengan. los que se designen para regentarlas. creándose para la provision de las resultas dos plazas de Maestro y tres de Maestra nacionales. con cargo al crédito que para estas atenciones figura consignado en el presupuesto de gastos de este Departamento.
4.º El Consejo de Protección Escolar con independencia de las facultades que le sean propias en relacion con la ensefianza, tendrá la de elevar a este Ministerio, con arreglo a las disposiciones vigentes, la oportuna propuesta de nombramiento de los Maestros y Maestras nacionales con destino a las Escuelas que se crean en virtud de esta Orden. Si los propuestos no tuviesen aprobadas las oposiciones a plazas de 10.000 o más habitantes, el nombramiento provisional que se realice quedará condicionado a la aprobación en la primera oposición que se convoque, quedando sin efecto sino obtienen el titulo de Maestros diezmilistas.
El Consejo de Protección Escolar, para ejercer el derecho de propuesta, deberá suscribir compromiso concreto sobre el apartado segundo de la presente Orden, remitiéndolo a la Dirección General de Enseñanza Primaria.
5.º Transcurrido el plazo de un año, a partir de la fecha de la presente Orden, el Consejo de Protección Escolar podrá solicitar la elevación a creación definitiva, y a la vista de la petición, la Sección de Creación de Escuelas recabará informe sobre su funcionamiento a la Inspección Central de Enseñanza Primaria, resolviéndose en su consecuencia.
Lo digo a V. I. para su conocimiento y demás efectos.
Dios guarde a V. I. muchos años.
* Durant el curs 1969-70 les Escoles de la Colonia Segarra, la separació dels alumnes per sexes, on la part esquerra de la Capella estava ocupada pels xics i la part dreta per les xiques, passa a convertir-se en mixta.
C.E.I.P. Eleuterio Pérez
* El mateix ha ocorregut en el CEIP Recaredo Centelles
CE.I.P La Moleta
* El CEIP Cervantes que va ser construït en l’època de la postguerra, en 1942, sent el primer centre escolar en construir-se en tota la localitat. Des d’aleshores ha sigut reconstruït diverses vegades. L’actual centre està en funcionament des del curs 2003, i ha passat de ser un centre de tres línies a ser un centre dos línies.
La Revista Escuela de Aprendices també publicava periòdicament les diferents convocatòries del Consejo de Protección Escolar. Vegem un exemple:
D. Joan Capó reunit amb els Mestres de La Vall d'Uixó
f) Mutualitats escolars
 |
| Institut Laboral |
Després de la mort de Joan Capó el Consejo de Protección Escolar seguí la seva llavor amb l'ampliació de més Escoles. Donat que l'evolució educativa que continuà, portava el camí emprès per J. Capó vaig a referir totes les construccions escolars que es realitzaren en els anys següents fins a la situació actual. Recordar que aquest Consejo deixà de funcionar amb el fi del franquisme i l'arribada de la democràcia.
La següent iniciativa, després de la inauguració del nou Institut laboral va ser la sol·licitud de noves places escolars i la construcció d'un nou Grup Escolar.
ORDEN de 22 de marzo de 1956 por 1a que se crean Escuelas Nacionales en Vall de Uxó Castellón).
Ilmo. Sn: Visto el expediente elevado a este Ministerio por el Consejo de Protección Escolar del Vall de Uxó (Castellón). en solicitud de la creación de nuevas Escuelas Naconales de Ensenanza Primaria;La següent iniciativa, després de la inauguració del nou Institut laboral va ser la sol·licitud de noves places escolars i la construcció d'un nou Grup Escolar.
ORDEN de 22 de marzo de 1956 por 1a que se crean Escuelas Nacionales en Vall de Uxó Castellón).
Teniendo en cuenta que se Justifica debidamente que se dispone de locales que reúnen las debidas condiciones técnico-higiénicas y dotados de todos cuantos elementos son necesarios para la debida instalación e inmediato funcionamiento de las Escuelas solicitadas; que el Consejo de Protección Escolar se compromete a facilitar la casa-habitacion o 1a indemnización correspondiente a los que en su dia se designen para regentarlas: que los intereses de la enseñanza aconsejan acceder a lo solicitado; que existe crédito del consignado en el presupuesto de gastos de este Departamento. para la creación de nuevas plazas de Maestros y Maestras nacionales: el favorable informe emitido por la Inspeccion Central de Enseñanza Primaria y lo dispuesto en el Decreto de 9 de abril de 1949 (BOLETIN OFICIAL DEL ESTADO del 30) y la Ley de 22 de diciembre de 1953 (BOLETIN OFICIAL DEL ESTADO del 24).
Este Ministerio ha dispuesto:
1.° Que se consideren creadas provisionalmente y dependientes del Consejo de Protección Escolar establecido por Orden ministerial de fecha 28 de febrero de 1945 (BOLETIN OFICIAL DEL ESTADO del 2l_de marzo), las siguientes Escuelas Nacionales de Enseñanza Primaria:
Dos secciones de niños en el Grupo escolar de niños del casco del Ayuntamiento de Vall de Uxó (Castellón). y
Tres secciones de niñas en el Grupo escolar de niñas del casco del Ayuntamiento de Vall de Uxó (Castellon).
2.º El funcionamiento de las Escuelas que se crean en virtud de esta Orden se acomodara a lo dispuesto en la Ley de 22 de diciembre de 1953 y especialmente a lo dispuesto en el apartado d) del articulo quinto sobre gratificaciones complementarias a los Maestros y Maestras. y al articulo undécimo. en cuanto al establecimiento de permanencias. asi como a la Orden ministerial de fecha. 21 de Julio de 1954.
3.° La dotacion de estas nuevas plazas sera la correspondiente al sueldo personal que por su situación en el escalafon general de Magisterio tengan. los que se designen para regentarlas. creándose para la provision de las resultas dos plazas de Maestro y tres de Maestra nacionales. con cargo al crédito que para estas atenciones figura consignado en el presupuesto de gastos de este Departamento.
4.º El Consejo de Protección Escolar con independencia de las facultades que le sean propias en relacion con la ensefianza, tendrá la de elevar a este Ministerio, con arreglo a las disposiciones vigentes, la oportuna propuesta de nombramiento de los Maestros y Maestras nacionales con destino a las Escuelas que se crean en virtud de esta Orden. Si los propuestos no tuviesen aprobadas las oposiciones a plazas de 10.000 o más habitantes, el nombramiento provisional que se realice quedará condicionado a la aprobación en la primera oposición que se convoque, quedando sin efecto sino obtienen el titulo de Maestros diezmilistas.
El Consejo de Protección Escolar, para ejercer el derecho de propuesta, deberá suscribir compromiso concreto sobre el apartado segundo de la presente Orden, remitiéndolo a la Dirección General de Enseñanza Primaria.
5.º Transcurrido el plazo de un año, a partir de la fecha de la presente Orden, el Consejo de Protección Escolar podrá solicitar la elevación a creación definitiva, y a la vista de la petición, la Sección de Creación de Escuelas recabará informe sobre su funcionamiento a la Inspección Central de Enseñanza Primaria, resolviéndose en su consecuencia.
Lo digo a V. I. para su conocimiento y demás efectos.
Dios guarde a V. I. muchos años.
Madrid. 22 de marzo de 1956.
RUBIO GARCIA-MINA
Ilmo. Sr. Director general de Enseñanza Primaria.
RUBIO GARCIA-MINA
Ilmo. Sr. Director general de Enseñanza Primaria.
* Així que l’any 1956, davant del creixement de la població per la continua arribada de gent a treballa a les Indústries Segarra, l’Ajuntament acollint-se a la Llei de Construcción Escolars de 22/12/1953 sol·licità la creació d’un nou Grup Escolar per ubicar-ho a la zona Est de la població. El projecte va ser aprovat fent-se càrrec de la seva construcció l’Ajuntament en règim de subvenció i sota la direcció dels prestigiosos arquitectes castellonencs Sres. Traver. El lloc elegit va ser la bassa dels ferros, lloc emblemàtic i sent rebuda amb polèmica aquesta decisió, donant les autoritats com a motiu que aixi s’eliminava un focus pestilent que atemptava a la salut pública. L’obra comptà amb un pressupost de dos milions i mig de pessetes. Definitivament el Grup Escolar començà a funcionar l’any 1959 amb el nom de Grupo Escolar Ntra Sra de la Asunción.
 |
| Subvasta construcción grupo escolar 21 diciembre 1957 B. O. del E.—Num. 318 |
 |
| Col:legi Ntra. Sra. de l'Assumpció |
* Des de la construcció de la primera casa al carrer Azucena en 1.948, els veïns del barri Toledo començaren a reivindicar per al seu barri una xarxa d’infraestructures essencials, juntament a uns serveis socioculturals bàsics. Després de reiterades peticions per la creació d’una escola que evitara el desplaçament dels seus fills al col·legi de “L’Assumpció”, es procedeix, a principi de 1.963, a la col·locació de la primera pedra de les futures aules a les quals s’haurà d’accedir pel carrer San Pedro. Un any després, exactament el 25 de gener de 1.964, en acte solemne, el bisbe de la Diòcesi, el doctor Pont i Gol, procedia a la benedicció del Grup Escolar, acompanyat entre altres personalitats, del Governador Civil de la província, en Carlos Torres Cruz i de l’alcalde de la localitat el senyor Eleuterio Abad Martín.
El 2 de febrer s’inauguraven les dues aules unitàries que pertanyien a la Agrupación Escolar Mixta “Nuestra Señora de la Asunción”. Els primers mestres que van impartir-hi classes foren En Vicent Palasí Diago (aula de xics) i Na Mª Consuelo Solá Llorca (aula de xiques).
L'augment de la població infantil (recordem que en el curs escolar 1.966/67 ja hi havia 86 xiquets matriculats), va propiciar l'ampliació progressiva del nombre d'aules.En 1.975 el grup Escolar del barri Toledo s'independitza de la abans esmentada Agrupación "Ntra Señora de la Asunción". Serà en el curs 75/76, essent director el senyor Eduardo Cardells, quan se li canvia el nom de Colegio Nacional de E.G.B. "Inmaculada Concepción" amb el que provisionalment se li havia designat, passant a continuació a denominar-se Colegio Público Lleonard Mingarro, en memòria d'aquest polifacètic mestre local, autor de «l'Himne a la Vall».L'antic col·legi fou substituït en 1987 per unes noves i modernes instal·lacions, situades en la Travessera Albacete s/n. El disseny i posterior construcció del nou edifici, dotat amb dependències no habituals en escoles de 8 unitats d'E.G.B. s'adaptava com un guant al disseny d'escola a jornada completa.
El 2 de febrer s’inauguraven les dues aules unitàries que pertanyien a la Agrupación Escolar Mixta “Nuestra Señora de la Asunción”. Els primers mestres que van impartir-hi classes foren En Vicent Palasí Diago (aula de xics) i Na Mª Consuelo Solá Llorca (aula de xiques).
L'augment de la població infantil (recordem que en el curs escolar 1.966/67 ja hi havia 86 xiquets matriculats), va propiciar l'ampliació progressiva del nombre d'aules.En 1.975 el grup Escolar del barri Toledo s'independitza de la abans esmentada Agrupación "Ntra Señora de la Asunción". Serà en el curs 75/76, essent director el senyor Eduardo Cardells, quan se li canvia el nom de Colegio Nacional de E.G.B. "Inmaculada Concepción" amb el que provisionalment se li havia designat, passant a continuació a denominar-se Colegio Público Lleonard Mingarro, en memòria d'aquest polifacètic mestre local, autor de «l'Himne a la Vall».L'antic col·legi fou substituït en 1987 per unes noves i modernes instal·lacions, situades en la Travessera Albacete s/n. El disseny i posterior construcció del nou edifici, dotat amb dependències no habituals en escoles de 8 unitats d'E.G.B. s'adaptava com un guant al disseny d'escola a jornada completa.
 |
| Primer Col·legi Lleonard Mingarro |
* La Vall anava creixent. l'efecte Segarra aportava cada vegada més gent al poble. S'obrien nous carrers ,avingudes i barris amb noves edificacions. Per tant el Consejo de Protección escolar que en 1968 passaria a nomenar-se Consejo Escolar Primario continuà sol·licitant nous Centres Educatius. * Per a la nova Escola legí un solar de la nova via transversal inaugurada, l’avinguda Sud-Oest. L’Escola es va constituir el 1964 i segons la primera documentació oficial existent, es va certificar al BOE del 27 de desembre d'aquest mateix any la construcció de tres aules per a xiquets i altres tres per a xiquetes sense direcció. En aquell moment la nova Escola es va denominar XXV Años de Paz (per coincidir en el 25 aniversari de l’acabament de la Guerra Civil. Al mateix temps s’estava construint el barri de Sant Antoni, popularment conegut per Texas que contava amb una església i dues aules adossades. Aquestes pertanyien a aquesta Escola.Ja en 1968, amb més infraestructures i edifici, l’escola va canviar la seva denominació per a dir-se Generalísimo Franco, nom que va tenir fins a la democràcia quan va adquirir l'actual denominació d'Ausiàs March. Aquest col·legi, després de moltes reivindicacions fos enderrocat per construir-ne un de nou i l’any 2007, es van estrenar les actuals instal·lacions que van ser inaugurades pel llavors president Francisco Camps, el que l'ha convertit en un col·legi d'avantguarda, i innovador dotat amb les últimes tecnologies, immers en el contracte-programa de la Generalitat.
 |
| Antic Col·legi Ausias March |
 |
| Actual CEIP Ausias March |
 |
| Dibuix de les Escoles Nacionals de La Colònia Segarra |
* Per aquests anys tingué lloc la reconstrucció del Grup Escolar Cervantes.
 |
| Edifici del Grup Escolar Cervantes que substituïa a l'anterior construït l'any 1942 |
* Aquest creixement també afectava als joves que volien cursar estudis superiors. Fins ara existia un Institut Tècnic des de 1952, però el creixement de la població i les necessitats educatives de molts alumnes locals que es tenien que traslladar a d’altres poblacions per a cursar estudis de Batxillerat Superior i Preu, feu que, envoltat de polèmica, es creara un Institut Nacional Mixte d’Ensenyament Mitjà, que començà la seua tasca educativa el curs 1970-1971 en el mateix Institut, amb un total de 115 alumnes i 15 professors.
El curs següent es produí el transvasament d’alumnes des de l’Institut Tècnic, en aplicar-se la reforma educativa de 1970. Aquesta reforma substituïa l’antic batxillerat elemental per la segona etapa d’EGB, i el batxillerat superior i el PREU pel BUP i el COU. El nombre d’alumnes continuà creixent per l’expansió demogràfica del municipi, però també perquè l’institut exercia una funció educativa comarcal sobre les localitats veïnes.
Al maig de 1975 el claustre de professors decidí per votació que l’Institut passara a denominar-se “Honorio Garcia”, en honor a un ciutadà de la Vall d’Uixó, notari de professió, però figura de referència en el panorama cultural valencià del segle XX. El 1985, també el claustre de professors prengué la decisió de normalitzar el nom de l’Institut, que passà a nomenar-se Honori Garcia.
El curs següent es produí el transvasament d’alumnes des de l’Institut Tècnic, en aplicar-se la reforma educativa de 1970. Aquesta reforma substituïa l’antic batxillerat elemental per la segona etapa d’EGB, i el batxillerat superior i el PREU pel BUP i el COU. El nombre d’alumnes continuà creixent per l’expansió demogràfica del municipi, però també perquè l’institut exercia una funció educativa comarcal sobre les localitats veïnes.
Al maig de 1975 el claustre de professors decidí per votació que l’Institut passara a denominar-se “Honorio Garcia”, en honor a un ciutadà de la Vall d’Uixó, notari de professió, però figura de referència en el panorama cultural valencià del segle XX. El 1985, també el claustre de professors prengué la decisió de normalitzar el nom de l’Institut, que passà a nomenar-se Honori Garcia.
El 2011 per un problema d’aluminosi va ser desallotjat i els seus alumnes i professors ubicats en aules prefabricades fins la data d’avui a l’espera de que acaben les obres que estan realitzant-se.
 |
| Barracons que alberga els alumnes del IES Honori Garcia mentre es construeix el mou Institut |
 |
| Maqueta del nou IES Honori Garcia |
Per fi, i després de vora 6 anys en barracons, el 13 de febrer de 2017 els alumnes tornaven al nou institut, amb un edifici equipat en tots els avanços educatius.
 |
| Nou edifici Honori Garcia |
* La Vall creixia ara pel Nord i per dalt de la carretera de Segorb creant-se el Barri Carbonaire. Els xiquets acudien al Grup Escolar Cervantes que cada vegada anava augmentant unitats, fins arribar a tindre tres linies i massificant-se. Els seus orígens foren unes aules habilitades a l’Istitut Laboral (i que per la qual cosa se li coneixia com el Col·legi fantasma) fins la construcció del col·legi actual del Rosario Pérez.
Coincideix en el temps de l’arribada de la democràcia i els famosos acords del pacte de la Moncloa i que en matèria educativa suposa la creació de totes les places necessàries i la evident construcció d’escoles. Es construïren:
* L’Eleuterio Pérez i La Cova.(enderrocat i tornat a fer. 2011).
* L’Eleuterio Pérez i La Cova.(enderrocat i tornat a fer. 2011).
 |
| Primer edifici del Col·legi La Cova |
 |
| Nou edifici del CEIP La Cova (2011) |
* També durant aquest període s’enderrocaren les Escoles de la Colonia Segarra per construir-ne un nou centre cosa que ocorregué l’any 1979. El nou col·legi, ocupa ara la part esquerra de l’església i la part posterior.
 |
| CEIP Colònia Segarra i Carmaday |
 |
| Actual CEIP Recaredo Centelles que substitueix al construït l'any 1949 |
Posteriorment i ja assolint les competències educatives La Generalitat Valenciana construí la resta de Centres Educatius: * El nou centre del Lleonard Mingarro al barri Toledo.
 |
| CEIP Lleonard Mingarro |
* El Blasco Ibáñez (1984 - segregat de la Cova) al barri Sant Antoni.
 |
| CEIP Blasco Ibáñez |
* El Col·legi Sant Vicent (segregat de l’Assumpció), en l’àrea 6.
 |
| CEIP Sant Vicent |
* El Col·legi Públic La Moleta (1987), creat per cobrir la demanda de l’ensenyament en valencià per un nombre important de pares i mares de la població vallera, i alleugerant el C.E.I.P Recaredo Centelles passant a ser d’una línia. Comparteix les seves instal·lacions amb F.P.A. Jordi De Sant Jordi (actualment en unes dependències de l'Auditori Leopoldo Peñarroja).
 |
| CPFPA Jordi de Sant Jordi |
 |
| CEIP Cervantes actual (2003) |
* L’última construcció educativa ha estat la del tercer institut, l’ I.E.S Benigasló
* Aparició de les guarderies. El moviment d'educació infantil és un moviment lligat a la transició i la democràcia a Espanya. La Llei General d'Educació (1970) reconeixia el tram de pre-escolar (De 4 a 6 anys) i el de la llar d'infants el tram anterior (de 2 a 4 anys), deixant fora als nadons de 0 a 2 anys. Va ser la primera llei que reconeixia l'existència de xiquets menuts i recordem que la LGE va tenir una vigència de 20 anys. Les associacions de veïns, les associacions de mestresses de casa, els partits polítics en la clandestinitat, els sindicats, encara clamaven per la construcció d'equipaments per als barris. En la Vall, en l’any 1975, els primer que donaren un pas endavant foren les associacions de veïns dels barris de
o La Unión (primerament es deia AAVV Francisco Franco i Colonia Segarra (19/2/1975) per l’any 1977 passar a dir-se la Union, utilitzant locals de l’església i el 29/6/1984 passar a l’edifici actual), o El Carbonaire, o Santiago Apostol del Toledo i o La Parreta de Sant Antoni.
-- Els nuvolets petits (11/8/2005). Carrer Filipinas 14.
-- Los gorriones. Carrer Honori Garcia, 6
-- Los Pitufos (27/9/2010), Carrer Octavi Ten i Orenga, 66.
-- Centro maternal infantil (2012). Polígon Industrial Belcaire Calle A, parcel·la 415A
-- El niu (20/6/2016). Carrer Juan de Austria, 115
o La Unión (primerament es deia AAVV Francisco Franco i Colonia Segarra (19/2/1975) per l’any 1977 passar a dir-se la Union, utilitzant locals de l’església i el 29/6/1984 passar a l’edifici actual), o El Carbonaire, o Santiago Apostol del Toledo i o La Parreta de Sant Antoni.
 |
| Antiga Guarderia del Carbonaire |
o En el nucli del poble aparegué la de Angelines.A aquells inicis seguiren l’aparició de noves i la desaparició d’altres i l’adaptació de les mateixes a les noves lleis que anaven regulant el seu funcionament. En l’actualitat la Vall compta en les següents escoles infantils:
-- Escuela Infantil el Carbonaire (17/6/1975). Carrer 5, num 3.-- Els nuvolets petits (11/8/2005). Carrer Filipinas 14.
-- Los gorriones. Carrer Honori Garcia, 6
-- Los Pitufos (27/9/2010), Carrer Octavi Ten i Orenga, 66.
-- Centro maternal infantil (2012). Polígon Industrial Belcaire Calle A, parcel·la 415A
-- El niu (20/6/2016). Carrer Juan de Austria, 115
Açò configura un mapa escolar educatiu a La Vall d’Uixó de 12 centres educatius de primària, tres instituts, Centre Públic De Formació De Persones Adultes Jordi De Sant Jordi i una escola Infantil del Sagrado Corazón de caràcter públic i una sèrie d’escoles infantils de caràcter privat.
d) Concursos per a proveir les places de mestres en les Escoles Nacionals de xics i xiques
Aquest Consell també tenia la facultat de convocar concurs per a cobrir vacants de mestres en les Escoles nacionals de la localitat.
La revista Escuela Española (8/11/1945) publicà l'Ordre Ministerial de 28 de febrer de 1945 en la que se convocaven les vacants a cobrir en el Consejo de Protección Escolar, En el tex es pot llegir:
d) Concursos per a proveir les places de mestres en les Escoles Nacionals de xics i xiques
Aquest Consell també tenia la facultat de convocar concurs per a cobrir vacants de mestres en les Escoles nacionals de la localitat.
La revista Escuela Española (8/11/1945) publicà l'Ordre Ministerial de 28 de febrer de 1945 en la que se convocaven les vacants a cobrir en el Consejo de Protección Escolar, En el tex es pot llegir:
VACANTES EN EL CONSEJO DE PROTECCIÓN ESCOLAR DE VALL DE UXÓ
Este Consejo, en virtud de las atribuciones que le Concede la Orden ministerial de 28 de febrero, convoca a un concurso para proveer en propiedad cuatro secciones de niños y tres de niñas.
La primera de niños se adjudicará al mejor Maestro especializado en Dibujo en la Escuela primaria.
La segunda de niños, para el mejor Maestro especializado en Enseñanza Agrícola.
La tercera para el mejor Maestro especializado en Música y canto.
La cuarta, para el mejor Maestro especializado en Educación Física.
La primera de niñas para la mejor Maestra especializada en la organización de la enseñanza femenina total.
La segunda para la mejor Maestra especializada en la enseñanza de párvulos.
La tercera para la mejor Maestra especializada en Labores.
Además, y en atención a la organización formativa que persigue este Consejo, con el fin de evitar dilaciones cuando se conceda la creación de las Escuelas ya solicitadas o cubrir las posibles vacantes derivadas del actual concurso de traslados, se amplía este, complementándose su cuadro de especialidades en las siguientes:
Maestros
1ª. Trabajos manuales.
2ª. Dibujo industrial y artístico en las clases de adultos.
Maestras
1ª. Pedagogía familiar.
2ª. Economía doméstica.
3ª. Juegos y cantos en párvulos
Es condición precisa pertenecer al primer escalafón del Magisterio y estar depurado sin sanción.
El nombramiento de los concursantes correspondientes a estas últimas especialidades será propuesto a la superioridad a medida que existan las correspondientes vacantes.
Las solicitudes se formularán por instancia reintegrada, dirigida al señor Alcalde - presidente del Consejo de Protección Escolar de Vall de Uxó, antes del 20 de noviembre próximo, acompañando hoja de servicios certificada, relación de méritos, una memoria desarrollando el plan de su especialización y cuantos elementos consideren convenientes para demostrar su competencia y su actuación educativa.
Los concursantes quedan obligados a someterse a las pruebas, consistentes en ejercicios prácticos, que este Consejo estime conveniente realizar.
Vall de Uxó, a 14 de octubre de 1945.—EI alcalde-presidente.
 |
| Revista Escuela Española (8/11/1945) |
Consejo de Protección Escolar de Vall de Uxó
CONVOCATORIA
Este Consejo, en virtud de las atribuciones que le concede la Orden Ministerial de 28 de Febrero de I945, y con el fin de evitar dilaciones en los nombramientos, así como enojosas interinidades de cortísima duración convoca un Concurso para cubrir posibles vacantes cuando éstas se produzcan ya sea por creación, ya sea por concurso de traslado. Éste Concurso versará sobre las especialidades siguientes:
M A E STRAS
Una plaza para la especialidad “Trabajos artísticos del cuero”
“ “ “ “ “ “Aplicaciones prácticas del método draconiano
en las escuelas primarias”
“ “ “ “ “ “Corte y Confección”
“ “ “ “ “ “Bordados y encajes”
Cuatro plazas para la “Especialidad en párvulos y maternales”
MAESTROS
Una plaza para la especialidad “El dibujo en las escuelas de adultos”
“ “ “ “ “ “Orientación práctica para formar coros,
rondallas y bandas infantiles”
“ “ “ “ “ “Taquigrafía y mecanografía”
“ “ “ “ “ “El modelado en las escuelas primarias”
“ “ “ “ “ “Educación Física”
“ “ “ “ “ “Anormales”
Es condición precisa pertenecer al primer escalafón del Magisterio y estar depurado sin sanción.
El nombramiento de los concursantes aprobados seré propuesto a la Superioridad a medida que existan las correspondientes vacantes.
Las solicitudes se formularán por instancia reintegrada, dirigida al Sr. Alcalde-Presidente del Consejo de Protección Escolar de Vall de Uxó, antes de que haya transcurrido un mes que se publicó el presente anuncio, acompañando hoja de servicios certificada, relación de méritos, una Memoria desarrollando el plan de su especialización y cuantos elementos consideren convenientes para demostrar su competencia y su actuación educativa.
Los concursantes quedan obligados a someterse a las pruebas consistentes en ejercicios prácticos que este consejo estime conveniente realizar.
El nombramiento de los concursantes aprobados seré propuesto a la Superioridad a medida que existan las correspondientes vacantes.
Las solicitudes se formularán por instancia reintegrada, dirigida al Sr. Alcalde-Presidente del Consejo de Protección Escolar de Vall de Uxó, antes de que haya transcurrido un mes que se publicó el presente anuncio, acompañando hoja de servicios certificada, relación de méritos, una Memoria desarrollando el plan de su especialización y cuantos elementos consideren convenientes para demostrar su competencia y su actuación educativa.
Los concursantes quedan obligados a someterse a las pruebas consistentes en ejercicios prácticos que este consejo estime conveniente realizar.
Vall de Uxó, Febrero de I947.
EL ALCALDE-PRESIDENTE,
JUAN ARAGO
Escuela de Aprendices (Marzo 1947_N70)
D. Joan Capó reunit amb els Mestres de La Vall d'Uixó
Novament trobem en la revista Escuela Española dos noticies de les convocatòries:
CONCURSO PARA PROVEER TRES PLAZAS DE MAESTRAS
Y TRES DE MAESTROS EN VALL DE UXÓ
Consejo de Protección Escolar de Vall de Uxó (Castellón).—Por acuerdo de este Consejo y en virtud de las atribuciones que le concede la Orden ministerial de 29 de febrero de 1945, se convoca el presente concurso para cubrir tres vacantes de Maestras y tres de Maestros, que se cubrirán con los que muestren mejores aptitudes para las siguientes especialidades:
Plazas a servir por Maestras: Una para 1a especialidad "Labores usuales y educación domésticas", una para la especialidad "Labores artísticas" y una para la especialidad "Pedagogía familiar".
Plazas a servir por Maestros: Una para la especialidad "Educación Física", una para la especialidad "Trabajos manuales" y una para la especialidad "Enseñanza Agrícola y Cotos escolares".
Podrán concurrir a este concurso los Maestros nacionales que pertenezcan al primer Escalafón y hubieren sido depurados sin sanción y aquellos que tuvieren oposiciones aprobadas. Las solicitudes deberán ser presentadas ante el señor Presidente del Consejo de Protección Escolar de Vall de Uxó, en el plazo de un mes, a contar de la publicación de la presente en el "B. O. de la Provincia" y deberán acompañar: hoja de servicios o certificado de tener oposiciones aprobadas, memoria de la especialidad a que aspiren y todos los elementos que crean convenientes para demostrar su competencia en la especialidad a que concurren. Aquellos Maestros cuyas memorias fueren aprobadas serán llamados para realizar las prácticas pertinentes a la especialidad y que el Consejo estime convenientes.
La Vall de Uxó, a 1 de marzo de 1951.
El Alcalde - Presidente
Vall de Uxó, a 1 de marzo de 1951.—EI .Alcalde Presidente
Revista Escuela Española (15/3/1951)
CONCURSO PARA DOS ESCUELAS DE MAESTRAS EN VALL DE UXÓ
Consejo de Protección Social de Vall de Uxó.---Concurso para proveer dos vacantes de Maestras de párvulos y tres posibles vacantes también de párvulos.
Por acuerdo de este Consejo, y en virtud de las atribuciones
que le concede la Orden ministerial de 28 de febrero de 1945, se convoca el
presente concurso para cubrir dos vacantes de párvulos y tres posibles vacantes
también de párvulos, que se cubrirán con las Maestras que reúnan mejores
aptitudes.
Podrán
concursar a este concurso las Maestras nacionales que pertenezcan al primer
Escalafón y hubieran sido depuradas sin sanción, siendo requisito indispensable
tener aprobadas las oposiciones a párvulos o presentar una declaración
comprometiéndose a aprobarlas en la primera convocatoria. Las
solicitudes deberán ser presentadas ante el señor Presidente del Consejo
de Protección Escolar de Vall de Uxó, en el plazo de veinte días, a
contar de la publicación de la presente en el “Boletín Oficial” de la provincia
y deberán acompañar:
Hoja de servicios o certificado de tener oposiciones
aprobadas.
Una Memoria sobre “La enseñanza de párvulos”.
Todos los elementos que sean convenientes para
demostrar su competencia en la especialidad que concurren.
Aquellas Maestras cuyas Memorias fuesen aprobadas
serán llamadas para realizar las prácticas pertinentes a la especialidad y que
el Consejo estime convenientes.
Vall
de Uxó, 16 de diciembre de 1955.--El Alcalde-Presidente, Juan Porcar.
Aquest organisme, quatre anys després de la seva mort, encara continuava exercint com es pot llegir en un Boe del 15 d'abril de 1956
Boe del 15 d'abril de 1956
Estem d'acord amb el professor Antoni Colom quan assenyala el gran protagonisme de l'inspector illenc en les nombroses realitzacions educatives que més endavant revisarem. També coincidim amb ell que l'esperit pedagògic no era el mateix que va inspirar Joan Capó en l'etapa professional anterior. Així, la política de realitzacions i la «pedagogia d'inauguracions» d'aquest temps, en què es crearen moltes institucions, no va arribar acompanyada de canvis metodològics ni renovadors. Es tractava d’una política educativa quantitativa i gens qualitativa, que anava molt bé a la família Segarra, ja que així guanyava molts beneficis propagandístics, polítics i empresarials.
Podeu llegir les diferents activitats desenvolupades per aquest Consejo de Protección Escolar en l'enllaç del document que replega les diferents publicacions que publicava periòdicament en la revista Escuela de Aprendices (març 1946, Num58-.gener 1953, Num 140).
e) Millores educatives
Podeu llegir les diferents activitats desenvolupades per aquest Consejo de Protección Escolar en l'enllaç del document que replega les diferents publicacions que publicava periòdicament en la revista Escuela de Aprendices (març 1946, Num58-.gener 1953, Num 140).
e) Millores educatives
* Fer el cens escolar dels xiquets i xiquetes des dels 3 anys a 18 anys.
* Publicar el Ban de l’1 de gener de 1946, document fonamental per a la cultura educativa del poble.
* També acordà un pla de treball que desenvoluparien els mestres en les escoles, encaminat a què els xiquets i xiquets adquiriren una formació que els capacitaria per a poder aconseguir el Certificat d’Estudis Primaris, els quals també els podia expedir aquest Consejo per Ordre de la Llei d’Educació Primària del 18 de juliol de 1945 en l'article 42. Els primers certificats foren concedits a 20 xiquets i 26 xiquetes amb data del 7 de juliol de 1946 amb tota la validesa per a proporcionar-los la utilitat pràctica del seu futur.
* Atenia aquest Consejo de manera especial als adults en les escoles nocturnes d'ambdós sexes. S’esforça, persuadit per la influència que la dona tenia en la societat, en la seva formació, més coneixedor de l’abandó tan gran que tenia aquesta dels seus deures, la qual cosa acabava en molts casos en la ignorància. Treballà en aquest sentit per organitzar l’ensenyament femení d’adults, primer en dos centres, un, en un local de Falange de la plaça aleshores del Caudillo, ara plaça del Centre on actualment està la Caixa Sant Vicent, altre, en les escoles Colonia Segarra i ampliat en octubre de 1946 amb altre en les escoles del Ayuntamiento Antiguo.
* Biblioteca Escolar. Es va posar en marxa una biblioteca escolar circulant entre tots els xiquets. S’inicia amb una dotació de 460 obres perfectament catalogades i tenia una mitja de 200 lectors.
f) Mutualitats escolars
Les mutualitats escolars es van crear a principis del segle XX. Per un Reial decret publicat a la Gaseta del 1911/07/14, es van establir les bases d'aquest sistema d'estalvi escolar i, mitjançant Reial Ordre del 1911/05/11, es va aprovar el reglament que les regia. Estaven dirigides a tots els joves, des del seu ingrés al centre d'ensenyament fins als 25 anys, establint l'obligatorietat de les mateixes per tot el territori nacional.
Fonamentalment, es perseguia un bé econòmic per als alumnes, doncs, amb la contribució que feien mitjançant petites quotes al llarg de tot el període de la seva educació, es pretenia dotar-los posteriorment d'un petit capital. Aquesta aportació, encara que modesta, els permetria, per exemple, iniciar una activitat professional amb cert alleujament. A més, es tractava de fer més responsables als escolars, que estaven representats a les juntes a través de delegats elegits a classe i participaven en alguns treballs administratius de les mutualitats.
Un altre objectiu de les mutualitats era fomentar entre els alumnes l'hàbit de l'estalvi, inculcant-los la importància de la previsió i l'esforç. A més, la Mútua acudia en socors dels afiliats que passaven dificultats per alguna circumstància adversa.
Tenint en compte aquesta llei i a proposta del Consejo de Protección Escolar, l’any 1947 es fundaren dues Mutualitats Escolars. Una per a xiquetes anomenada “Teresa Bonig Salvador” i altra per a xics anomenada “Silvestre Segarra Aragó”
Per al seu funcionament existia una Junta Rectora presidida per un mestre i assistida per sis pares de mutualistes i quatre professors de la Escuela de Aprendices que s'encarregaven de l'organització, govern i administració i canalitzant totes les activitats pròpies de la Mutualitat. Anualment es feia una assemblea per donar comptes de l'exercici anual.
Entre les seves funcions específiques estaven:
* Constitució del Dot Infantil.
* Formació de pensió de retir.
* Socors.
* Excursions.
* Bosses d'estudi
* Rober.
* Biblioteca, etc.
L'any 1948, La Mutualitat escolar de xics va rebre el Premi Provincial per la seva bona organització i volum i regularitat en les seves imposicions.
Eix mateix any, La Mutualitat escolar de xiques va rebre el Premi Nacional per la seva activitat, quantia, nombre d'imposicions i constància.
Com a exemple del seu funcionament tenim les dades de la memòria feta l'any 1952.
El volum dels seus adscrits i imposicions fins a aquesta data és el següent:
-- En xiquetes 217 adscrites amb un volum estalviat de 13.198 ptes.
-- En xics 250 adscrits amb un volum estalviat de 14.897 ptes.
g) Vedats Escolars
L'any 1946, seguint amb l'estratègia dissenyada, es va crear, com a complement de la Escuela de Aprendices, dos Cotos Escolars adscrits a les referides Mutualitats i amb el mateix nombre de xiquets i xiquetes. El de xics de caràcter agrícola i ampliable a avícola. El de xiques de llavors i ampliable a avícola i cunícola.
L'any 1949 es creà el vedat apícola, que funcionà en un principi en dos rucs, fins a arribar a un total de 10 i que donà lloc a crear un colmenar en la montanyeta "La Corona"
Els alumnes elegits per acudir al vedat escolar, passaven a viure dins les seves instal·lacions que constaven d'alberg, camps d'esport amb els seus corresponent vestuaris, pous d'aigua i camps on es conreaven hortalisses, fruiters llenyosos etc ..
La primera excursió es realitzà el 17 de movembre de 1946. Va ser dirigida per Joan Capo i comptà amb la participació de tots els professors de la Escuela de Aprendices. Del que va ser aquella eixida hi ha constància en la publicació de la Revista Escuela de Aprendices de desembre de 1949_N67.
Mes informació en l'enllaç amb la recopilació de les publicacions fetes en la Revista Escuela de Aprendices.
A continuació tenim l'ordre del dia de les visites al Coto Escolar.
L'any 1946, seguint amb l'estratègia dissenyada, es va crear, com a complement de la Escuela de Aprendices, dos Cotos Escolars adscrits a les referides Mutualitats i amb el mateix nombre de xiquets i xiquetes. El de xics de caràcter agrícola i ampliable a avícola. El de xiques de llavors i ampliable a avícola i cunícola.
L'any 1949 es creà el vedat apícola, que funcionà en un principi en dos rucs, fins a arribar a un total de 10 i que donà lloc a crear un colmenar en la montanyeta "La Corona"
 |
| Alumnes de La Escuela de Aprendices observant una bresca d'abelles en el Coto Apícola |
El Vedat Escolar de xics "Silvestre Segarra Aragó" disposava d'instal·lacions construïdes en terrenys de l'empresa situats en el terme municipal de Sagunt. Era una mena de colònia / campament de temps lliure on s'efectuaven activitats orientades a l'agricultura, a la granja etc ..
 |
| Planols del Vedat Escolar |
 |
| Façana del Vedat Escolar |
A continuació tenim l'ordre del dia de les visites al Coto Escolar.
 |
| Un dia al Coto Escolar "Silvestre Segarra Aragó" |
 |
| Pla d'activitats en el Coto Escolar "Silvestre Segarra Aragó" |
Mes ampliació en els diferents articles publicats en La Revista Escuela de Aprendices
h) Colònies escolars. Els anys cinquanta tenim constància de l'organització anual, per part del Consell de Protecció Escolar, de colònies escolars durant el període estival per als fills dels treballadors de Segarra i la població infantil de la Vall d’Uixó.
h) Colònies escolars. Els anys cinquanta tenim constància de l'organització anual, per part del Consell de Protecció Escolar, de colònies escolars durant el període estival per als fills dels treballadors de Segarra i la població infantil de la Vall d’Uixó.
Així, l'estiu de 1948 tingué lloc, a les platges de Moncofa (Castelló), la primera Colònia Escolar dirigida per Joan Capó i contà amb la participació de Dª Asunción Viciano com a directora de les xiques i mestres de La Vall. S'instal·laren en el grup Escolar de Moncofa. La seva durada era d'un mes.
Com a infraestructura s'utilitzava el Col·legi Cervantes de la població de Moncofa.
Com a infraestructura s'utilitzava el Col·legi Cervantes de la població de Moncofa.
 |
| Col·legi Cervantes de Moncofa (Any 1950) |
L'objectiu d'aquestes colònies era doble: higiènic amb una «vida ordenada» i alimentació «sana i abundant», i educatiu, moralitzador i adoctrinador. El programa de la jornada de les colònies era complet i deixava poc temps lliure; tenien multitud de tasques higienicoinstructives, com les següents: oracions matinals, col·locar la bandera, cantar l'himne nacional, taula de gimnàstica, lavabo, desdejuni, marxa a la platja, redactar un diari, higiene, resar, menjar, reposar, berenar, lavabo, jocs i xerrades, cantar, resar, sopar i descansar. Totes aquestes activitats primer de tot perseguien la higiene, el control, l'ordre i la disciplina. Aquesta experiència va tenir continuïtat i una gran repercussió entre la població de la Vall d’Uixó.
 |
| Arribada dels colons amb l'Inspector Joan Capó i els mestres a la Capella dels Desemparats |
 |
| Joan Capó en la Capella dels Desemparats amb la primera expedició de xiquets i xiquetes a les Colònies Escolars de Moncofa 1948 |
Vegem com era un dia en la VIDA COLONIAL:
* A les 7 cridada, res, desfer els llits rentar-se i lavabo general.
* A les 7:30 hissar banderes. Himnes i gimnàstica respiratòria.
* A les 9 desdejuni.
* A les 9:30 fer els llits, arranjament i neteja del local. Lavabo dels dormitoris.
* A les 9:30 eixida a la mar. Descans, banys de sol i d'aigua.
 |
| Les xiques de la Colònia en la platja de Moncofa |
* A les 12 regrés. Redacció del diari.
* A les 13 jocs sedentaris (dames, parxís, loteria, etc) i lectura lliure (contes, novel·les, etc).
* A les 14 hores, dinar.
En un ampli menjador amb les taules en forma d'U es situaven en un costat els xics i en l'altre les xiques. En la central els directors i asseguts als seus costat dos xiques al costa de D. Joan i dos xiques al costat de Dª Asunción fins que passaven tots. Els mestres menjaven a la mateixa taula que els xiquets i xiquetes.
* A les 16 segona eixida-excursió a la mar (amb el berenar).
Un metòdic pla d'excursions i passeigs es seguia des del primer dia. Un podòmetre servia per a graduar les distancies a recórrer. Els passeigs a la platja dues vegades al dia, eren pel general les rutes a seguir, encara que cada dia s'allargava una mica més. En questes s'aprofitava per recollir restos marins, com suros, mol·luscs, etc, per a confeccionar un xicotet museu. Altres excursions curtes eren a l'estació de ferrocarril, motors d'aigua, canalització de regs, arrossars, etc.
També es feia alguna de llarg recorregut i de jornada completa com una al port de Borriana (22 km) i a Casablanca d'Almenara (18 km)
* A les 17:30 regrés. Cants, recitacions, contes, acudits, assaig de balls i cant, jocs sedentaris i comentaris de la jornada.
El Director, D. Joan Capó, formant un ampli cercle o quadre, sota els arbres i acariciats per la brisa de la mar, dia rere l'altre es dedicava a l'aprenentatge del cant i del ball, de la dansa, jocs, recitacions i declamacions a base de contes i acudits enginyosos. I així, fins formar una massa coral que actuava al final de la Colonia en "La Fiesta en el Aire" que s'organitzava.
* A les 18:30 sopar. Res.
* Es retiren als dormitoris a descansar.
La Colònia acabava en un acte de clausura en el pati del Centre on s'efectuaven diferents danses, taules de gimnàstica, interpretació de cançons, balls i recitacions.
 | ||
Taula de gimnàstica en la Colònia 1951
|
El regrés a l'igual que l'anada es feia en els camions que l'empresa disposava al seu abast i en la Capella dels Desemparats, on entonaven la salve a la Mare de Déu en acció de gràcies.
A continuació transcric l'entrevista que li feren a Joan Capó:
D. Juan Capo. hemos quetido interrogarle a fin de que nos conteste a nuestras preguntas. Pero como siempre D. Juan, parco en palabras, responde así:
-- ¿Está Vd. satisfecho?
-- Mucho. De los colonos cuyo cariño creo haber conquistado y en los que con ayuda de todos hemos sembrado el sentido social de la ayuda y cariño; de la ayuda entre todos y el sentimiento del agradecimiento a cuantos deben el gran bien de esta Obra; de los maestros y maestras que han puesto su voluntad a la finalidad perseguida; a las autoridades de nuestro pueblo y de las de Moncofar; de los maestros de los pueblos visitados y, sobre todo, de los señores SEGARRA, sin excepción, cuyo amor a su pueblo es en todo momento luz viva de su alma. También y de un modo especial al Sr. Gobernador D. Luis Julve quien ha dado todas las facilidades posibles para la buena marcha de esta obra. Y por ultimo—dijo—a D. Romualdo de Toledo, quien espontáneamente ofreció—y ha cumplido su promesa—de conceder la subvención para organizar éstas colonias.
--¿Y cuáles son sus planes para un futuro inmediato, dados los excelentes resultados obtenidos y la ayuda prestada por todos?
-- Sabiendo que ningún hombre es imprescindible, estimo que estando al frente de ésta Obra escolar valldeuxense, ésta debe seguir adelante con nuevos ímpetus. Que hay todavía mucho por hacer y que se puede y debe hacer mucho.
-- ¿Qué material ha habido necesidad este año de adquirir para la puesta en marcha de la Colonia?
-- Se han adquirido 60 camas y 60 juegos. En afios sucesivos se completará el ajuar con sabanas y colchones.
-- ¿Tiene fundadas esperanzas que al año próximo se aumenten el número de plazas para la Colonia?
-- ¿Por qué no? Es tan beneficioso el régimen de las Colonias que necesariamente debería ser mayor el número de niños y niñas que asistieran cada año a las Colonias.
-- Entonces, ¿Puede decirnos si esta institución es una de las mejores y más beneficiosas que ha llevado a cabo el Consejo de Protección Escolar?
-- Sin duda, es de las mejores, pero no la mejor, pues el funcionamiento de la cantina escolar, dirigida con tanta perfección y cariño por la distinguida dama Dª Vicenta Beltrán de SEGARRA, es nuestra mejor Obra. No debemos olvidar, sin embargo, la creación del Certificado de Estudios Primarios, los roperos, bibliotecas, Mutualidades. etc.
-- Y dígame D. Juan, ¿qué nuevo paso daremos en beneficio de la educación de nuestro pueblo?
-- Dejemos a la Providencia que sea ella la que nos ilumine.
- Una última pregunta. ¿Qué resultados prácticos de orden físico y pedagógico se han obtenido derivados de una vida higiénica, sana y ordenada?
-- Muy satisfactorios. Comparando los datos antropométricos resulta un promedio de aumento de algo más de 2 cm. en talla, de 2 kgs. y medio en peso y de 3 cm. y medio en capacidad torácica. En cuanto a las enseñanzas pedagógicas muchas v de muy eficaces orientaciones, y múltiples y prácticos los conocimientos adquiridos.
Y al decir esto, D. Juan pone en el acento, el orgullo y el sentimiento de la Patria, reflejados en esos niños españoles que bajo los árboles y entre frondas suaves y brisas se habían forjado en el yunque de la vida intelectual, física y moral —escuela de disciplina y honor—hasta sentirse copartícipes de ese sentido social y armónico que ha presidido e informado la vida normativa de la colonia que harán que en su día sean capaces de lograr—con ambición e inquietudes santas -que nos reencontremos en el camino glorioso de la Historia y cumplir su alta misión civilizadora y de universal destino. E.P. (Ernesto Pérez)
La seva emprenta continuà en anys posteriors com es pot llegir a les revistes Escuela Española (AÑO XXIV, Num. 1225, Madrid, 9 de abril de 1964) i (AÑO XXVI, Num. 1426, Madrid, 30 de marzo de 1966)
A continuació transcric l'entrevista que li feren a Joan Capó:
D. Juan Capo. hemos quetido interrogarle a fin de que nos conteste a nuestras preguntas. Pero como siempre D. Juan, parco en palabras, responde así:
-- ¿Está Vd. satisfecho?
-- Mucho. De los colonos cuyo cariño creo haber conquistado y en los que con ayuda de todos hemos sembrado el sentido social de la ayuda y cariño; de la ayuda entre todos y el sentimiento del agradecimiento a cuantos deben el gran bien de esta Obra; de los maestros y maestras que han puesto su voluntad a la finalidad perseguida; a las autoridades de nuestro pueblo y de las de Moncofar; de los maestros de los pueblos visitados y, sobre todo, de los señores SEGARRA, sin excepción, cuyo amor a su pueblo es en todo momento luz viva de su alma. También y de un modo especial al Sr. Gobernador D. Luis Julve quien ha dado todas las facilidades posibles para la buena marcha de esta obra. Y por ultimo—dijo—a D. Romualdo de Toledo, quien espontáneamente ofreció—y ha cumplido su promesa—de conceder la subvención para organizar éstas colonias.
--¿Y cuáles son sus planes para un futuro inmediato, dados los excelentes resultados obtenidos y la ayuda prestada por todos?
-- Sabiendo que ningún hombre es imprescindible, estimo que estando al frente de ésta Obra escolar valldeuxense, ésta debe seguir adelante con nuevos ímpetus. Que hay todavía mucho por hacer y que se puede y debe hacer mucho.
-- ¿Qué material ha habido necesidad este año de adquirir para la puesta en marcha de la Colonia?
-- Se han adquirido 60 camas y 60 juegos. En afios sucesivos se completará el ajuar con sabanas y colchones.
-- ¿Tiene fundadas esperanzas que al año próximo se aumenten el número de plazas para la Colonia?
-- ¿Por qué no? Es tan beneficioso el régimen de las Colonias que necesariamente debería ser mayor el número de niños y niñas que asistieran cada año a las Colonias.
-- Entonces, ¿Puede decirnos si esta institución es una de las mejores y más beneficiosas que ha llevado a cabo el Consejo de Protección Escolar?
-- Sin duda, es de las mejores, pero no la mejor, pues el funcionamiento de la cantina escolar, dirigida con tanta perfección y cariño por la distinguida dama Dª Vicenta Beltrán de SEGARRA, es nuestra mejor Obra. No debemos olvidar, sin embargo, la creación del Certificado de Estudios Primarios, los roperos, bibliotecas, Mutualidades. etc.
-- Y dígame D. Juan, ¿qué nuevo paso daremos en beneficio de la educación de nuestro pueblo?
-- Dejemos a la Providencia que sea ella la que nos ilumine.
- Una última pregunta. ¿Qué resultados prácticos de orden físico y pedagógico se han obtenido derivados de una vida higiénica, sana y ordenada?
-- Muy satisfactorios. Comparando los datos antropométricos resulta un promedio de aumento de algo más de 2 cm. en talla, de 2 kgs. y medio en peso y de 3 cm. y medio en capacidad torácica. En cuanto a las enseñanzas pedagógicas muchas v de muy eficaces orientaciones, y múltiples y prácticos los conocimientos adquiridos.
Y al decir esto, D. Juan pone en el acento, el orgullo y el sentimiento de la Patria, reflejados en esos niños españoles que bajo los árboles y entre frondas suaves y brisas se habían forjado en el yunque de la vida intelectual, física y moral —escuela de disciplina y honor—hasta sentirse copartícipes de ese sentido social y armónico que ha presidido e informado la vida normativa de la colonia que harán que en su día sean capaces de lograr—con ambición e inquietudes santas -que nos reencontremos en el camino glorioso de la Historia y cumplir su alta misión civilizadora y de universal destino. E.P. (Ernesto Pérez)
La seva emprenta continuà en anys posteriors com es pot llegir a les revistes Escuela Española (AÑO XXIV, Num. 1225, Madrid, 9 de abril de 1964) i (AÑO XXVI, Num. 1426, Madrid, 30 de marzo de 1966)
 |
Escuela Española (9 de abril de 1964)
Moncofar 112 plazas
|
 |
| Models de sol·licitud |
 |
| Revista Escuela Española (Madrid, 30 de marzo de 1966) |
 |
| Colonias de Moncofar: Ayudas (150); Módulo (700) y importe (105.000 ptas.) |
Podeu llegir les diferents publicacions que sobre les activitats de les Colonies Escolars publicà la Revista Escuela de Aprendices (1948-1958)
i) Cantina Escolar
i) Cantina Escolar
Per al manteniment parcial dels seus fills durant la seva edat escolar es crearen les cantines escolars. Aquesta necessitat, molt sentida en la Vall d'Uixó, a la qual estaven arribant gents de totes parts atretes per la brillantor i nom de l'Empresa SEGARRA, la va tenir molt en compte des d'un principi el Consjo de Protección Escolar de Vall de Uxó.
Com el nombre de xiquets i xiquetes necessitats era molt més gran, feien torns per setmanes. Els orfes o fills de pares impedits van sempre.
 |
| La Cantina escolar |
Complement de l'anterior va ser el ROBER ESCOLAR també generosament protegit per l'Estat. A través d'ell es proporcionava teles per a uniformes de xiquetes, camises de xiquets completament gratuïtes als més necessitats i a meitat de preu de compra als que el segueixen en menor necessitat.
3 INICIATIVES PEDAGÒGIQUES
L'any 1953 es va celebrar la VI Jornada Pedagògica en
què si li va rendir un homenatge a Joan Capo, després de la sobtada mort i en
reconeixement de la seva llavor en la nostra ciutat.
3.1.1 I Jornada Pedagògica. Tingué lloc el 7 de juliol de 1946 al Grup Escolar Cervantes. El programa d'actes va ser el següent:
·
La vespra a
la Jornada, el 6 de juliol, en el Teatre Calderón es varen representar dues
obres teatrals. En la primera part s'escenificà l'obra de "Santa
Casilda", drama líric-religiós en tres actes de Gaspar G, Pintado i música
de Vicente Aguerri. En la segona part, el cor de la classe d'adultes de la
Colònia Segarra, posaren en escena el sainet còmic en un acte titulat
"Servidumbre modelo". Com a cloenda de la vetllada un grup d'alumnes
executà el ball "La Muneira"
·
Concentració
dels alumnes a la plaça el Caudillo.
·
Entrega dels
certificats d'Estudis Primaris a la porta de l'Ajuntament als alumnes que
havien aprovat els exàmens celebrats el 2 de juliol, fent l'entrega els membres
del Consejo de Proteción Escolar amb el Sr. alcalde D. Juan Aragó Moliner al
capdavant.
 |
| Entrega dels Certificats d'Estudis Primaris als escolars per membres del Consejo de Protección Escolar |
·
Missa en
l'Església de l'Assumpció.
·
Demostració
gimnàstica i de cant en la plaça del Caudillo.
 |
| Cant dels himnes Regional i Nacional pels alumnes a la plaça del Caudillo |
·
Xerrada de l'Inspector
D. Joan Capó en el Grup Escolar Cervantes.
3.1.2 II Jornada Pedagògica. Se celebra el 29 de juny de 1947 com a cloenda del curs escolar 1946-47. Però prèviament a l'arribada del dia 29 es desenvolupaven unes activitats preliminars:
·
Inauguració
de la 1a Exposició Comarcal en el Grup Escolar Cervantes.
·
Dinar de
germanor en el Menjador de l'Empresa Segarra. En el seu transcurs formularen
diferents parlaments les personalitats assistents a la Jornada. Començà D, José
Sanchis Asensi, mestre agregat a la Inspecció. A continuació D. Mateo Bauzá,
rector de la Capella dels Desemparats i director dels Grups Escolars de la Vall
d'Uixó.
·
Concert de
la Rondalla Segarra.
·
Visita a la
Clínica i les Escuelas Nacionales de la Colònia Segarra.
·
Visita a la
Capella de la Mare de Déu dels Desemparats a qui se li va cantar la salve
d'acomiadament.
3.1.2 II Jornada Pedagògica. Se celebra el 29 de juny de 1947 com a cloenda del curs escolar 1946-47. Però prèviament a l'arribada del dia 29 es desenvolupaven unes activitats preliminars:
·
Realització
dels exàmens per a l'obtenció del Certificat d'Estudis. El dia 26 foren els
dels alumnes de la Escuela de Aprendices realitzats en les aules de l'Escola i
el dia 27 els dels escolars en les aules del Grup Escolar Cervantes.
·
El dia 28,
vespra de la Jornada Pedagògica es celebra un Festival Escolar en el Teatre
Calderón amb el següent programa:
§ Representació de la comèdia "La sombra de la
difunta" a càrrec d'un grup d'alumnes de les escoles diürnes i nocturnes.
§ Interpretació d'un quadre de gimnàstica rítmica
titulada "Gimnasia infantil" per 80 alumnes de pàrvuls acompanyats
per l'orquestra.
§ Després el Cor Escolar Vallduxense, format pels
xiquets i xiquets majors de les Escoles Graduades, interpretaren tres cants
populars titulats: "Muntanyes del Canigó" (cant català), "Negra
sombra" (balada gallega) i "La Mare de Déu".
§ A la mitja part, l'Enginyer Agrònom i Secretari
Nacional de Mutualidades y Cotos de Previsión, D. Antonio Lleó, pronuncià una
conferència dirigida especialment als pares i mares.
§ En la segona part s'escenificà el sainet "Jesús,
qué criada".
§ Preparació de l'Exposició Comarcal. Dita exposició
presentava els següents aspectes:
o Decoració de les aules del Grup Escolar Cervantes.
o Llavors femenines unificades, Estores para cobrir els
finestrals de les aules.
o Tapis per
cobrir la tribuna presidencial.
o Façanes de les esglésies de tots els pobles de la
comarca participants en marqueteria.
o Mapa d'Espanya del pati central del centre en relleu i
amb una superfície de 100 metres quadrats.
o Quadres estadístics de la producció mundial comparada
amb la d'Espanya presentats majoritàriament per Borriana i pintats en
aquarel·la.
o Completava l'exposició infinitats de dibuixos i
quaderns de treballs presentats pels alumnes entre els quals destacaven els
dels alumnes que havien obtingut el Certificat d'Estudis.
Ja en el dia de la celebració de la II Jornada es
desenvoluparen les següents activitats:
§ Concentració de mestres i la massa escolar en la plaça
del Caudillo.
§ Missa Escolar en l'Església de l'Assumpció.
§ Desfilada i manifestació escolar des de l'Església
fins al Grup Escolar Cervantes.
§ Festival Escolar.
 |
| Taula gimnàstica per les xiques |
 |
| Taula gimnàstica pels xiquets |
- Repartiment de certificats i
esmorzars en fred.
- Obertura de l'Exposició Comarcal.
- Acte cimer de la Jornada. En el
vestíbul del Grup Escolar en la taula presidencial es col·locaren les
personalitats assistents a la Jornada i tingué lloc la intervenció de Joan
Capó, cap Accidental de 1a Ensenyança i Inspector de Zona amb una xerrada
dirigida als mestres titulada "El forjador espiritual de una
nación".
- En finalitzar el parlament de
Joan Capó va agafar la paraula l'alcalde D, Juan Aragó i president del
Consejo de Proteción Escolar per a concloure l'acte.
·
Dinar de
germanor en els menjadors Segarra presidit per l'Excel·lentíssim Sr.,
governador Civil i Cap Provincial del Moviment, Luis Julve Ceperuelo i el
secretari provincial, Brugada. En les postres s'alçà a parlar l'Enginyer
Agrònom i secretari nacional de Mutualidades y Cotos de Previsión, D. Antonio
Lleó. A continuació prengué la paraula Excel·lentíssim Sr., governador Civil,
Luis Julve Ceperuelo.
 |
| Parlament de l'Excel·lentíssim Sr, Governador Civil, Luis Julve Ceperuelo. |
· Salve d'acomiadament a la Mare de Déu dels Desemparats en la Capella de la Colonia Segarra.
En aquest l'enllaç de la Revista Escuela de Aprendices (Agosto 1947_N75) podreu trobar tot el desenvolupament d'aquesta II Jornada Pedagògica.
També tenim constància en una publicació a la revista escolar "Escuela Española" Any 1947.
II JORNADA PEDAGÓGICA EN VALL DE UXÓ
La generosidad de una empresa modelo. «Industrias Segarra, que prodiga los medios para elevar el índice de la educación de su pueblo, unida al celo y sólida preparación que lleva un Inspector de Enseñanza Primaria, han logrado una resultante que tuvo su gráfica en la II Jornada Pedagógica de Vall de Uxó.
Terminado el Santo Sacrificio desfilaron por las calles de la ciudad en ordenada y simpática manifestación los alumnos con sus profesores, cerrando la comitiva, las Autoridades y los doscientos Maestros que acudieron a esta magna concentración. Llegados al Grupo escolar se desarrollaron diversas tablas de gimnasia, alternando con bellos cantos, entregándose los certificados de estudios primarlos a quienes demostraron la debida capacitación y aprovechamiento y después todos, absolutamente todos los escolares que concurren a las Escuetas nacionales y tenga-mos en cuenta que funcionan 30 Maestros, recibieron un espléndido almuerzo que la magnanimidad de los que honran con ternura filial los nombres de Silvestre Segarra Aragó y Teresa Roig Salvador donaron. Y los niños, que también andan a saltos como los pájaros, saltaban de alegría, marchando a casa jubilosos. Inaugúrese la interesantísima y sugestiva exposición escolar comarcal.
Los Maestros también sentían la intima satisfacción del deber cumplido, y luego, cuando don Juan Capó Valls de Padrinas, el Inspector de la Zona y alma de una organización, desarrollo su emotiva y fecunda charla. se sentían asistidos y alentados para lanzarse con fervor y entusiasmo por el camino del ideal.
Don Antonio Lleó dió una brillante conferencia, indicando que les Maestros podemos contribuir eficazmente a la creación y sostenimiento de la Mutualidades y Cotos escolares. Y a esas luminosas lecciones sucedió una de patriotismo que dió con palabra arrebatadora el excelentísimo señor Gobernador civil, don Luis Julve Coperuelo, cuyos párrafos emocionaron a los Maestros.
3.1.3. III Jornada Pedagògica. Se celebra durant la fi de curs 1948-49, el dia 3 de juliol i dedicada a la celebració del "Dia del Niño" Aquesta Jornada no tingué l'envergadura dels dos anteriors; però Joan Capó la catalogà com a Jornada Pedagògica pel fet que com hem dit al principi, durant el seu mandat hi va organitzar cinc. I en els anys venidors trobem les altres dos. Aleshores per l'estudi que he fet penso que la tercera deu ser aquesta.
Els actes organitzats foren els habituals d'altres anys:
Els actes organitzats foren els habituals d'altres anys:
- Concentració en la plaça del
Caudillo dels escolars amb els seus respectius mestres i les autoritats
locals i convidades, enguany el Sr, José Sanchis Asensi i D. Modesto
Pérez.
- Missa en l'Església de
l'Assumpció
- Festival Escolar en el Grup
Escolar Cervantes.
- Entrega dels diplomes als
escolars i aprenents que havien aprovat els exàmens del certificat
d'Estudis Primaris de mans del Sr. alcalde i president del Consejo de
Proteción Escolar.
- Entrega d'obsequis a tots els
xiquets i xiquetes de la població escolar consistent en un paquet de
galetes i caramels.
- Visita a l'Exposició Escolar
Local i Comarcal.
- La cloenda la protagonitza un
any més l'Inspector de Zona Joan Capó. El fet més important del seu
discurs fos l'anunci del naixement d'un Museu Pedagògic que
s'instal·laria en una dependència de les Escoles Colònia Segarra,
En la publicació de la Revista Escuela de Aprendices (Agosto 1949_N94) podreu
trobar tot el desenvolupament d'aquesta III Jornada Pedagògica.
EXPOSICIÓN COMARCAL EN VALL DE UXÓ
En Vall de Uxó se han celebrado, con el título de Día del Niño y del Maestro, una serie de actos que han culminado en la Exposición Escolar Comarcal.
Dieron comienzo con una solemne misa, a la que asistieron las autoridades, los Maestros y niños de las Escuelas. Más tarde, en el Grupo escolar “Cervantes”, se celebró un festival gimnástico y folklórico, y, por último, tuvo lugar la inauguración de la Exposición, en la que hablaron el Inspector don Juan Capó y el Alcalde de Vall de Uxó.
3.1.4 IV Jornada Pedagógica. Se celebrà el 2 de juliol de 1950, amb la cloenda del Curs Escolar 1949-50.
El programa d'actes ho podeu veure en la publicació de la Revista Escuela de Aprendices:
Revista Escuela de Aprencides (AGOSTO 1950_N111)
L'acte més significatiu d'aquesta Jornada fos la inauguració del Museu Pedagògic Comarcal, ubicat en una dependència de les Escoles Nacionals de la Colònia Segarra.En aquest l'enllaç de la Revista Escuela de Aprendices (Agosto 1947_N75) podreu trobar tot el desenvolupament d'aquesta IV Jornada Pedagògica.
Del que va ser aquella jornada tenim constància en la publicació feta a la revista Escuela Española del 27/7/1950.
Nota: El mateix error que es va cometre en la publicació en la Revista Escuela de Aprendices s'ha tornat a produir en aquesta publicació. Segurament perquè el qui va enviar la notícia fora el mateix.
V Jornada Pedagógica de Vall de Uxó
Fin de curso en las Escuelas de la localidad
Inauguración del Museo Pedagógico Comarcal
La labor escolar de la primera zona de la provincia de Castellón es cada día más intensa y mejor comprendida por Maestros y Autoridades.
En menos de dos cursos se han creado en la zona un centenar de Escuelas, casi todas parvularios, que tanta importancia tienen y que en tanto olvido o descuido se tenían.
Y la labor de creación, a raíz de un viaje del Director general de Enseñanza, Primarla a Segorbe, donde se reunieron todos los Alcaldes de toda la comarca, se está orientando totalmente hacia la solución de la construcción de locales y viviendas para Maestros.
Pero, además, se ha desarrollado enormemente el instinto de superación de los Maestros, cooperando todos ellos a estas magníficas exposiciones que han culminado con la creación del Museo Pedagógico Comarcal, instalado en una de las aulas del Grupo escolar de la Colonia Segarra.
El presente año estos actos han sido realizados el día 2 de julio con toda solemnidad, acudiendo a Vall de Uxó más de 250 Maestros de la Zona y asistiendo a los numerosos actos que se celebraron en el Grupo “Cervantes” como final de curso local: misa en el mismo Grupo, festival escolar a base de gimnasta y de interpretaciones rítmicas, cantos a varias voces, reparto del certificado escolar—por quinta vez, ya que la Inspección de esta comarca fue debidamente autorizada--y reparto de dulces a todos los escolares.
Y la Inauguración de la Exposición Local de trabajos escolares, destacándose las labores de las niñas, que van orientadas a la puesta en marcha de un coto escolar femenino.
La parte general comarcal se celebró en la Colonia Segarra.
En una de amplias y magníficas aulas de esta colonia, el señor Inspector de la Zona, don Juan Capó, dió una magnífica charla en cinco puntos delicada y poéticamente resueltos, que llegaron al corazón de todos.
Después fué inaugurado el Museo Pedagógico Escolar Comarcal, a base de los trabajos encargados previamente te a cada Escuela y que forman un maravilloso conjunto, siendo felicitados Maestros e Inspector, que tan alto ponen el nombre del Magisterio de la comarca y de la provincia.
En el amplio comedor de la Empresa Segarra se reunieron en comida de hermandad, invitados todos por el Consejo de Protección Escolar. En la presidencia ocuparon sitios destacados las Autoridades provinciales y locales, cerrando los actos el Jefe provincial del S. E. M. en nombre del excelentísimo señor Gobernador civil de la provincia, felicitando a todos, y especialmente a este Inspector, que incansablemente da y sabe dar a su vida un sentido pleno de realidades magníficas en prestigio y honra del Magisterio.
En menos de dos cursos se han creado en la zona un centenar de Escuelas, casi todas parvularios, que tanta importancia tienen y que en tanto olvido o descuido se tenían.
Y la labor de creación, a raíz de un viaje del Director general de Enseñanza, Primarla a Segorbe, donde se reunieron todos los Alcaldes de toda la comarca, se está orientando totalmente hacia la solución de la construcción de locales y viviendas para Maestros.
Pero, además, se ha desarrollado enormemente el instinto de superación de los Maestros, cooperando todos ellos a estas magníficas exposiciones que han culminado con la creación del Museo Pedagógico Comarcal, instalado en una de las aulas del Grupo escolar de la Colonia Segarra.
El presente año estos actos han sido realizados el día 2 de julio con toda solemnidad, acudiendo a Vall de Uxó más de 250 Maestros de la Zona y asistiendo a los numerosos actos que se celebraron en el Grupo “Cervantes” como final de curso local: misa en el mismo Grupo, festival escolar a base de gimnasta y de interpretaciones rítmicas, cantos a varias voces, reparto del certificado escolar—por quinta vez, ya que la Inspección de esta comarca fue debidamente autorizada--y reparto de dulces a todos los escolares.
Y la Inauguración de la Exposición Local de trabajos escolares, destacándose las labores de las niñas, que van orientadas a la puesta en marcha de un coto escolar femenino.
La parte general comarcal se celebró en la Colonia Segarra.
En una de amplias y magníficas aulas de esta colonia, el señor Inspector de la Zona, don Juan Capó, dió una magnífica charla en cinco puntos delicada y poéticamente resueltos, que llegaron al corazón de todos.
Después fué inaugurado el Museo Pedagógico Escolar Comarcal, a base de los trabajos encargados previamente te a cada Escuela y que forman un maravilloso conjunto, siendo felicitados Maestros e Inspector, que tan alto ponen el nombre del Magisterio de la comarca y de la provincia.
En el amplio comedor de la Empresa Segarra se reunieron en comida de hermandad, invitados todos por el Consejo de Protección Escolar. En la presidencia ocuparon sitios destacados las Autoridades provinciales y locales, cerrando los actos el Jefe provincial del S. E. M. en nombre del excelentísimo señor Gobernador civil de la provincia, felicitando a todos, y especialmente a este Inspector, que incansablemente da y sabe dar a su vida un sentido pleno de realidades magníficas en prestigio y honra del Magisterio.
3.1.5 V Jornada Pedagògica. Tingué lloc el 29 de juny de 1952. La concentració fos al Grup Escolar Cervantes amb l'assistència de vora 250 mestres de la 1a Zona d'Inspecció, a més de les autoritats locals i provincials i públic en general. El contingut de les jornades va ser el següent:
* Inauguració del Saló d'Actes
Els assistents es van congregar al Saló d'actes que s'inaugurà aquest mateix dia. La benedicció fou a càrrec de Mn. Francisco Ballester. A continuació se celebra la Santa Missa.
* Inauguració del Saló d'Actes
Els assistents es van congregar al Saló d'actes que s'inaugurà aquest mateix dia. La benedicció fou a càrrec de Mn. Francisco Ballester. A continuació se celebra la Santa Missa.
 |
| Aspecte del Saló d'Actes del Grup Escolar Cervantes el dia de la seva inauguració |
* Festival Escolar
Seguí la jornada amb un Festival Escolar en el pati del mateix col·legi. S'inicià amb una taula gimnàstica integrada pels uns 100 alumnes dels últims quatre graus. Seguidament foren els pàrvuls els que realitzaren un quadre gimnàstic al compàs de la música. Per a tancar la primera part del festival, les xiques realitzaren també una taula de gimnàstica. |
| Col·legi Cervantes |
La segona part s'inicià amb una massa coral de 250 alumnes que interpretaren les següents cançons: "Madrugada", "Rossinyol que vas a França", "Canción de Ronda" i "La paloma en el rosal".
A continuació un grup de xiques interpretaren dos balls: "Malageña" i "Jota talaverana". I un grup de xiques dels graus superiors interpretaren rítmica amb l'obra "Claro de luna" de Debussy. |
| Taules ritmiques dirigides per la instructora Rosario la Noia |
Una xiqueta recita un conte, mentre un altre nodrit grup de pàrvuls executa els moviments rítmics que el mateix exigeix.
 |
| Recitació d'un conte per una xiqueta. Darrere l'Alcalde Eleuterio Abad i D. Ernesto Segarra |
El colofó final el dona la interpretació de l'Himne de La Vall per la massa coral, destacant en el centre dos grups de solistes masculins i femenins.
* Exposició local i comarcalSeguidamen es procedí a la inauguració de l'exposició. Autoritats i mestres recorregueren les set sales que contenien els diferents treballs presentats pels diferents pobles participants. Dues d'elles eren dedicades exclusivament a trebals sobre la fundació dels pobles de la comarca.
 |
| Joan Capó explicant a les autoritats locals i comarcals les Cartes de fundació dels pobles |
 |
| Treball presentat pel Magisteri Local a l'Exposició Comarcal |
* Acte cultural: Conferències
Novament, es concentraren els assistentes en el Saló d'Actes per escoltar els parlaments.
La primera xerrada fou a càrrec de l'Inspector D. Joan Capó dirigida a tots els mestres.
A continuació prengué la paraula la Inspectora en cap, Sra. Isabel Muñoz.
Tancà l'acte la xerrada de Antonio Armelles, cap provincial del S.E.M.
* Dinar de germanor
Tots els mestres i autoritats es traslladaren als menjadors de l'empresa Segarra per a gaudir d'un magnífic dinar.
* Salve d'acomiadament i fi de la jornada
En acabar el dinar es desplaçaren a la Capella de Ntra. Sra, dels Desemparats per a cantar la salve al peu de la Mare de Déu com a acció de gràcies i acomiadament d'aquesta esplèndida V Jornada.
* Acte posterior de la jornada
Amb el fi d'interesar els pares en la importància de l'educació dels seus fills, el Consejo de Protección Escolar es dirigí als mateixos amb una crida a càrrec del President i alcalde de la ciutat, D. Juan Porcar i de l'Inspector de Zona, D. Joan Capó.
Tanca els parlaments Mn. Alvaro Capdevila, que ocupava la presidència de la taula.
Podreu llegir més extensament el que va ser aquesta V Jornada en aquest enllaç de La Revista Escuel de Aprendices Junio 1952_N134 .
També es va publicar en format llibret: V JORNADA PEDAGOGICA_Junio 1952
3.1.6 VI Jornada Pedagògica
Novament, es concentraren els assistentes en el Saló d'Actes per escoltar els parlaments.
La primera xerrada fou a càrrec de l'Inspector D. Joan Capó dirigida a tots els mestres.
A continuació prengué la paraula la Inspectora en cap, Sra. Isabel Muñoz.
Tancà l'acte la xerrada de Antonio Armelles, cap provincial del S.E.M.
* Dinar de germanor
Tots els mestres i autoritats es traslladaren als menjadors de l'empresa Segarra per a gaudir d'un magnífic dinar.
* Salve d'acomiadament i fi de la jornada
En acabar el dinar es desplaçaren a la Capella de Ntra. Sra, dels Desemparats per a cantar la salve al peu de la Mare de Déu com a acció de gràcies i acomiadament d'aquesta esplèndida V Jornada.
* Acte posterior de la jornada
Amb el fi d'interesar els pares en la importància de l'educació dels seus fills, el Consejo de Protección Escolar es dirigí als mateixos amb una crida a càrrec del President i alcalde de la ciutat, D. Juan Porcar i de l'Inspector de Zona, D. Joan Capó.
Tanca els parlaments Mn. Alvaro Capdevila, que ocupava la presidència de la taula.
Podreu llegir més extensament el que va ser aquesta V Jornada en aquest enllaç de La Revista Escuel de Aprendices Junio 1952_N134 .
També es va publicar en format llibret: V JORNADA PEDAGOGICA_Junio 1952
3.1.6 VI Jornada Pedagògica
El 5 de juliol de 1953, a la Vall d'Uixó i amb motiu de la defunció de l'inspector balear, es va organitzar la VI Jornada Pedagògica, al Col·legi Cervantes, en la qual li varen retre homenatge i al que vingueren expressament de Mallorca dos dels seus fills, D. Juan i Dª Camila Capó Porcel i acompanyats per una gran representació d'autoritats Nacionals del Ministeri d'Educació, locals i provincials, els membres del Consejo de Protección Escolars, inspectors d'Ensenyament de Castelló, València i Balears, uns 150 mestres de la Zona, els alumnes de les escoles i públic en general.
Els actes programats foren:
* Santa missa celebrada al Saló d'Actes del Grup Escolar Cervantes per Mn, Francisco Ballester.
* Festival escolar en el pati del col·legi, en la nova pista construïda segons al projecte que inicià el finat D. Joan Capó i que va ser inaugurada aquest dia. El festival seguí el programa següent:
* Santa missa celebrada al Saló d'Actes del Grup Escolar Cervantes per Mn, Francisco Ballester.
* Festival escolar en el pati del col·legi, en la nova pista construïda segons al projecte que inicià el finat D. Joan Capó i que va ser inaugurada aquest dia. El festival seguí el programa següent:
 |
En primer terme vegem als fills de Joan Capó junt a les autoritats i jerarquies
|
 |
Joaquín Escuder Aragonés recitant el poema "Inmortalidad"
|
* Entrega de Certificats d'Estudis Primaris a tolts els escolars que havien superat amb èxit els examens realitzats, reben un diploma acreditatiu per part de les autoritats.
* Exposició Escolar instal·lada en les aules del Grup Escolar amb una gran representació de treballs aportats pels centres de la zona.
* Acte necrològic Els assistents es concentraren novament al Salo d'Actes per a celebrar l'acte més emotiu de la jornada, honrar la memòria de D. Joan Capó, Inspector de Zona i Vocal assessor del Consejo de Protección Escolar i des d'aquests llocs executà una tasca pedagògica i educativa de tremenda eficàcia per a la nostra localitat on els seus coneixements van transcendir a l'àmbit nacional.
Al fons del saló i sobre la taula presidencial i en la part central, un retrato de D. Joan Capó presidia la reunió.
L'acte començà amb les paraules del Sr. director de les Escoles, Mn. D. Mateo Bauzá explicant el significat de l'acte i assenyalant les directrius que ens marcà el finat. Va glosar la seva tasca, tant en la seva Zona d'Inspecció, com molt especialment en la nostra ciutat.
En finalitzar les seves paraules, ell mateix donà lectura a les diferents mostres d'adhesió rebudes, entre elles un besamans de l'Il·lm. Sr. Director de 1a Ensenyança, D. Eduardo Cantó Rancaño; telegrames dels Srs. Inspectors Centrals, D. Manuel Gracia Izquierdo i Sra. Encarnación Pallarés Ciscar; cartes molt efusives de la Sra. Inspectora en Cap de Balears, Sra. María Consuelo Moreno Tortajada, al Sr. alcalde de la nostra ciutat i a la viuda del finat, Sra. Asunción Viciano Nácher; telegrames de la Delegació Provincial de la Secció Femenina, Josefa Sancho i de la Mestra Nacional de València, Sra. María Ciscar.
Seguidament i en representació de tots els escolar, el xiquet Joaquín Escuder Aragonés va recitar un poema patriòtic titulat "Inmortalidad"
A continuació prengué la paraula en nom del Magisteri Local, D. Ernesto Pérez Almela en la que va exalçar la seva constància, l'esperit de sacrifici i la gran experiència, valors que han fet que es presentà davant del Senyor amb un full de serveis nets i brillant.
El va seguir el veterà mestre d'Eslida, D. Francisco Mondragón que va glossar l'activitat, comprensió i estima en la seva implicació professional i social.
El següent en parlar va ser el mestre D. José Sanchis Asensi destacant que Joan Capó era tot una institució pedagògica i assenyalà la gran tasca desenvolupada en el Patronat i la seva debilitat cap als desfavorits amb la creació d'institucions com l'Auxilio Social i La Guarderia Infantil.
El que intervingué a continuació va ser el secretari de l'Ajuntament de la Vall d'Uixó, D, Manuel Aguiló, mallorquí d'origen, unint-se a l'homenatge i amb emoció i sentiment de paisanatge, vincles que li unien al finat, va rendir tribut d'admiració esbossant a grans trets la personalitat intel·lectual i humana de l'Inspector i de l'home, de l'amic i del pare. Al final va llegir un acord de l'Ajuntament en el qual es posava de manifest els mèrits contrets pel Sr. Capó perquè se li retoli un dels carrers cèntrics de la localitat amb el seu nom, que perpetuï la seva memòria.
Per tancar l'acte, la Sra. Inspectora en Cap de Castelló, Sra. Isabel Muñoz, pronuncià una emotiva oració, basada en alguns dels pensaments exposats per Joan Capó en el seu últim acte públic celebrat precisament en aquest Saló d'Actes i amb motiu de la V Jornada Pedagògica. Deia D. Joan:
"Quisiera llegar un día ante el Señor, llevando en una mano un gran ramo de rosas rojas cogidas en los rosales del sufrimiento, trabajo y resignación de mis maestros, y en la otra, otro ramo de flores albísimas, más blancas que la nieve, cogidas en los rosales bien cuidados de las almas puras de los niños"
Destacà la profunditat d'aquelles paraules: "Maestro, ten fe en ti mismo"
Acabà amb un vers que caracteritza molt bé la seva trajectòria:
Acabà amb un vers que caracteritza molt bé la seva trajectòria:
Sintió lo bello, lo bueno y el amor,
el perfume y las espinas de las rosas,
lo fugaz y caduco de las cosas,
los desengaños que engendran el dolor.
Fué su anhelo, el sembrar y cosechar,
forjar almas, que vuelen a la altura,
que muestren de la nieve la blancura,
y nos ofrezcan ejemplos que imitar.
El trabajo, la fe y la abnegación
fueron el norte de su vida entera,
y cual profundo surco, el corazón.
Por las heridas que le abrió el dolor
abrigó el germen de la sementera
que al dormirse, por siempre, dió al Señor
Per últim el seu fill, l'advocat D; Juan Capó Porcel que junt a la seva germana Camila, ocuparen la presidència, amb veu entretallada i emocionada va agrair l'homenatge d'honra dels seu difunt pare, felicitant a totes les autoritats i Consell, per aquest acte, així com a tots els mestres de la zona i especialment als de La Vall d'Uixó, per l'afecte i respecte que havien mostrat a l'Inspector i estimat pare, animant-los a tots a perseverar en l'esforç, per a que aquesta obra, màxima il·lusió de papá, done els fruits desitjats.
L'acte finalitzà, tots en peu, amb un respons a la seva intenció.
L'acte finalitzà, tots en peu, amb un respons a la seva intenció.
* Visites a La Escuela Hogar i Museu Pedagògic Comarcal. Des del Grup Escolar es traslladaren primer a l'edifici de la Escuela Hogar de la Secció Femenina, centre en que la seva creaió també va ser una iniciativa seva, on van admirar una exposició de "labores".
Tot seguit es desplaçaren a les Escoles de la Colonia Segarra, seu del Museu Pedagògic Comarcal, exemple viu de la seva llavor al front de la Inspecció de la Zona i com ànima del Consejo de Protección Escolar on van contemplar els diferents treballs exposats.
Tot seguit es desplaçaren a les Escoles de la Colonia Segarra, seu del Museu Pedagògic Comarcal, exemple viu de la seva llavor al front de la Inspecció de la Zona i com ànima del Consejo de Protección Escolar on van contemplar els diferents treballs exposats.
* Menjar de germanor com en les jornades anteriors, en els menjadors de l'Empresa Segarra oferida pel Consejo de Protección Escolar a tots els asistents i presidida per les autoritats.
* Salve d'acomiadament. Com era habitual, els participants acudiren a la Capella a venerar a la Mare de Déu dels Desemparats entonant la salve en acció de gràcies com a acomiadament i tancament de la Jornada Pedagògica.
Podreu llegir àmpliament la VI Jornada en aquest enllaç de La Revista Escuel de Aprendices Agosto1953_N147
Ernesto Perez Almela escrivia un article en la Revista Escuela Española (Madrid, 6 de febrero de 1953. Num. 625) amb motiu de la seva mort i que reproduïm a continuació:
* Salve d'acomiadament. Com era habitual, els participants acudiren a la Capella a venerar a la Mare de Déu dels Desemparats entonant la salve en acció de gràcies com a acomiadament i tancament de la Jornada Pedagògica.
Podreu llegir àmpliament la VI Jornada en aquest enllaç de La Revista Escuel de Aprendices Agosto1953_N147
Ernesto Perez Almela escrivia un article en la Revista Escuela Española (Madrid, 6 de febrero de 1953. Num. 625) amb motiu de la seva mort i que reproduïm a continuació:
Labor profesional en Vall de Uxó
Por falta de espacio para su reproducción integra transcribimos seguidamente en su parte principal el articulo que nos envía el Maestro Nacional de Vall de Uxó don Ernesto Pérez, con ocasión del fallecimiento del ilustre Inspector de Enseñanza Primaria don Juan Capó.
Ha muerto el que fué Inspector de Enseñanza Primaria de Castellón y Vocal asesor del Consejo de Protección Escolar de Vall de Uxó don Juan Capó Valls de Padrinas. Verdadero padre de los Maestros, pasó sembrando el bien, laborando incansablemente, inculcando en sus Maestros su saber, sus enseñanzas y su experiencia en aras de la Escuela y el niño -su gran pasión-, haciéndonos vibrar y sentir su santa obra de hermandad educativa.
A este fin idóneo de preparar a la niñez y a la juventud de nuestro pueblo, dirigió don Juan sus esfuerzos en estos últimos años de actividad profesional. Y aquí estableció oficialmente la capitalidad de la zona. Y aquí se reunían todos los Maestros de la provincia en las inolvidables Jornadas Pedagógicas, de las que, como en todo, él era el alma.
Vall de Uxó es, gracias a su obra, el foco pedagógico de la provincia.
 |
| Article de Ernesto Pérez amb motiu de la seva mortRevista Escuela Española (Madrid, 6 de febrero de 1953. Num. 625) |
3.2. Concursos literaris per a mestres
El Consell de Protecció escolar convoca dos concursos. El primer en l'any 1948 i el segon a l'any següent. Entre els membres del jurat actuà com a vocal secretari, D. Joan Capó.
La revista Escuela Española l'any 1948 publica la convocatòria del I concurs de Mestres.
Temas para Maestros.-1º. El ahorro como base racional fundamental de la vida.
El Consell de Protecció escolar convoca dos concursos. El primer en l'any 1948 i el segon a l'any següent. Entre els membres del jurat actuà com a vocal secretari, D. Joan Capó.
La revista Escuela Española l'any 1948 publica la convocatòria del I concurs de Mestres.
CONCURSO ENTRE MAESTRO$ Y MAESTRAS NACIONALES DE VALL DE UXÓ
Por el Consejo de Protección Escolar de Vall de Uxó, se abre un concurso entre los señores Maestros y Maestras de esta ciudad, en el que se otorgaran cuatro premios de 500 pesetas cada uno, con arreglo a las siguientes bases:Temas para Maestros.-1º. El ahorro como base racional fundamental de la vida.
-2º. Mutualidades en general, las Escolares en particular y su trascendencia social.
Temas para Maestras-1º. Misión do la mujer en 1a economía familiar.
Temas para Maestras-1º. Misión do la mujer en 1a economía familiar.
--2º. Ideas prácticas para la formación de cotos escolares de carácter femenino. Los trabajos se presentarán escritos a máquina, a dos espacios en cuartillas apaisadas, pudiendo tener la amplitud que cada concursante crea conveniente; pero, debiendo tener presente que se estimara tomo mérito, la concisión y, claridad en la exposición. Los originales, se encabezarán con un lema y en sobre aparte, que llevará el mismo lema, figurará el nombre del autor.
El plano de admisión de los textos y plicas terminará el día 15 de septiembre del año en curso, y se dirigirán al señor Alcalde Presidente del Consejo de Protección Escolar de Vall de Uxó, con la indicación: «Para el Concurso entre los Señores Maestros y Maestras nacionales.»
El Jurado, cuyo fallo será inapelable, estará constituido por los señores siguientes: Presidente, don Silvestre Segarra Bonig, Presidente de la Comisión Nacional de Mutualidades y Cotos Escolares del Instituto Nacional de Previsión
--Vocales: doña Vicenta Beltrán de Segarra; doña. Encarnación Pallarés Ciscar, Inspectora Jefe de Enseñanza Primarla; don Manuel Aldenueva. Delegado provincial del Instituto Nacional de Previsión de Castellón; Vocal-Secretario, don Juan Capó Valls de Padrinas. Inspector de Enseñanza Primaria, zona 1ª
El 17/11/1949 publicava la Resolució d’aquest concurs:
El 17/11/1949 publicava la Resolució d’aquest concurs:
RESOLUCIÓN DEL CONCURSO PARA MAESTROS DE VALL DE UXÓ
Se ha resuelto el concurso anunciado en junio pasado para los Maestros nacionales de esta ciudad. He aquí los temas premiados: Primer tema para Maestras: “Misión de la mujer en 1a economía familiar”. Lema: ¿Quién hallará una mujer fuerte?». Doña Pilar Arnau.
Segundo tema para Maestras: “Ideas prácticas para la formación de cotos escolares de carácter femenino”. Lema: “Ave María”. Autora: doña Asunción Viciano Nácher".
Primer tema Maestros: “El ahorro como base racional fundamental de la vida”. Lema: “Vince te Ipsum”. Autor: don Francisco Fuertes.
Segundo tenta: “Mutualidades en general, las Escolares en particular y su trascendencia social”. No se adjudica.
A propuesta del Jurado calificador y en vista del mérito que algunos de los trabajos presentados tienen, es aceptada por el Presidente y organizador de este Concurso la concesión de accésits con premios do 250 pesetas a los trabajos cuyos tema» son: “Fort de compste”, de don Joaquín Gavaldá; “Motivos de economía”, de doña Purificación Barrachina; y “Mucho hace el que mucho ama”, de doña Rosa Vicente.
A l'any següen s'otorga els premis del II Concurso Literario para maestros nacionales, a cargo de la Empresa Segarra. La revista Escuela Española el publicà el 26 de gener de 1950.
La mateixa revista publicà el 9 de febrer de 1950 un article titulat UNA EMPRESA MODELO, en el que fa referència als diferents concursos per a mestres nacionals a càrrec de l'Empresa Segarra.
 |
| Revista Escuela Española 9 de febrer de 1950 |
La Revista Escuela de Aprendices també va publicar tot el procés i els treballs guanyadors en els números N85-90-92-92A-92B-93-95-104
3.3) El Museu Escolar Comarcal i El Museu Pedagògic
Es va inaugurar el 2 de juliol de 1950 dins dels actes programats en la IV Jornada Pedagògica, quedant ubicat en les instal·lacions de l'Escola Nacional Colònia Segarra. Cal deixar clar que el museu pedagògic de la Vall d’Uixó no tenia res a veure amb el que s'entenia per aquest tipus d'institució formativa, d'investigació i d'avantguarda pedagògica d'abans de la Guerra Civil. El museu pedagògic impulsat per Segarra, en canvi, era una exposició permanent dels treballs infantils fets a les escoles de la comarca.
3.3) El Museu Escolar Comarcal i El Museu Pedagògic
Es va inaugurar el 2 de juliol de 1950 dins dels actes programats en la IV Jornada Pedagògica, quedant ubicat en les instal·lacions de l'Escola Nacional Colònia Segarra. Cal deixar clar que el museu pedagògic de la Vall d’Uixó no tenia res a veure amb el que s'entenia per aquest tipus d'institució formativa, d'investigació i d'avantguarda pedagògica d'abans de la Guerra Civil. El museu pedagògic impulsat per Segarra, en canvi, era una exposició permanent dels treballs infantils fets a les escoles de la comarca.
Així troben en la revista Escuela Española del 27/07/1949 una mostra del que eren les seves activitats.
EXPOSICIONS COMARCAL I LOCAL EN LA VALL D'UIXÓ
Formaven part dels actes programats en les celebracions de les Jornades Pedagògiques i festivals de fi de curs. Un grup de mestres locals s'encarregaven de replegar i organitzar tots els treballs que prèviament havien arribat a la localitat i enviats per les diferents Escoles Nacionals de la Zona. Tots els treballes presentats eren realitzats en col·laboració d'alumnes i mestres. L'exposició replegava una mostra de la geografia local, el folklore, els costums i tradicions, els edificis i monuments i tot un conjunt de detalls que cada escola considerava interessant.
La primera tingué lloc el 7 de juliol de 1946 en quatre aules del Grup Escolar Cervantes.
Maquetes d'Edificis de les diferents poblacions participants
El 27 de juny de 1.951 apareix publicat a l'esmentada revista una noticia sobre els exàmens per l'obtenció del Certificats d'Estudis celebrats al Col·legi Cervantes de Borriana on Joan Capó formava part del tribunal.
Formà part com a vocal de la junta provincial de la Mutualidad Nacional de Enseñanza Primaria. La seva configuració era la següent:
President: D. Manuel Granell, Professor.
Tresorer: D. Gonzalo Huerto Mezquita, Mestre
Secretari: D. Francisco Iturralde Pozo, Mestre.
Vocal 1º: D. Juan Capó Valls de Padrines, Inspector.
Vocal 2º: D. Francisco Roca Segarra, Mestre
Señor Jefe Provincial del S.E.M. (Servicio Español de Magisterio)
(Publicació Escuela Española - Madrid, 17 de Mayo de 1951, Num. 523)
President: D. Manuel Granell, Professor.
Tresorer: D. Gonzalo Huerto Mezquita, Mestre
Secretari: D. Francisco Iturralde Pozo, Mestre.
Vocal 1º: D. Juan Capó Valls de Padrines, Inspector.
Vocal 2º: D. Francisco Roca Segarra, Mestre
Señor Jefe Provincial del S.E.M. (Servicio Español de Magisterio)
(Publicació Escuela Española - Madrid, 17 de Mayo de 1951, Num. 523)
3.4) Viatges culturals i d’estudis.
Els orígens d'aquests viatges es remunta a l'any 1921, quan l’inspector Joan Capó ja havia gaudit d'una beca de la JAE on visità institucions educatives a França, Bèlgica i Suïssa. Il·lusionat d'aquest viatge no va parar fins a aconseguir l'any 1925 una nova beca JAE, en aquesta ocasió per a un grup de mestres inquiets, que representaven, en aquell moment, les ànsies renovadores del magisteri de les Balears.
A la Vall d'Uixó organitzà i feu dos viatges. En aquests viatges, Joan Capó tractà de recuperar aquella iniciativa.
Joan Capó justificava la necessitat d'aquesta iniciativa amb aquests arguments:
"Una de las mejores escuelas dela vida es viajar... Pero hay muchas maneras de viajar. La más corriente, la más sencilla, es la del individuo que se traslada de un sitio a otro para solucionar un asunto o negocio determinado u en el cual tiene concentrada su atención y al que dedica plenamente su actividad física y mental. Otra, la del que viaja por viajar, la que se dice hoy turista, por llenar unos días de su ocio a ver cosas y pasárselo bien...
Pero hay otra que las supera: combinación de las dos reseñadas; y que es muy proporcionado el negocio que a uno le mueve, es de orden espiritual, simplemente intelectual... Si se hace el viaje colectivo, entonces es de mayor eficacia. Cuando se viaja en grupo formado de personas de la una misma actividad, hay una mayor posibilidad de recoger toda la verdad de las cosas vistas, de contrastar en charlas diarias las impresiones recogidas y de resumirlas adecuadamente.
3.4.1). Primer viatge d'estudis i cultura
El primer viatge tingué lloc del 8 al 20 de novembre de l'any 1950. Fos subvencionat per la Dirección General de Enseñanza Primaria. Participaren un grup de mestres de la Zona 1 de l'Ensenyament (la Vall d'Uixó) acompanyat per l'Inspector D. Joan Capó.
Composició del grup
(1 Inspector d'ensenyament i 12 mestres (5 dones i 7 homes)
-- De La Vall d'Uixó:
* D. Joan Capó, inspector de zona.
* Dª Asunción Viciano, directora de las Escoles Nacionals de xiques.
* Les mestres Nacionals:
- Dª Antonia Mascarós,
- Dª Pilar Arnau i
- Dª Mª Dolores Mars.
* y els mestres i professors de La Escuela de Aprendices:
- D: Alardo Salvador,
- D. Ernesto Pérez,
- D. Rafael Solá i
- D. Juan Viruela.
-- De La Llosa: D. Rafael Martínez.
-- De Xilxes: Dª Adela Ortega.
-- De Segorbe:
- D. Rafael Carrión i
- D. Marcelino Facius.
Diari del viatge
-- Dia 8 (dimecres). VALÈNCIA. Visitaren:
* Palau Municipal,
* La Llotja,
* El Consultat del Mar,
* El Palau de la Generalitat,
* Diferents museus,
* Escola de la fundació "San Francisco Javier", depenent de la Junta Provincial de Menors.
* Estudis de "Radio Mediterraneo" i
* Els tallers del "Diario Levante".
-- Dia 9, 10, 11, 12, 13 i 14. MADRID. amb el següent programa:
- Dia 9 (dijous), Viatge a Madrid per Cuenca.
- Dia 10 (divendres). Es visità:
* Museu del Prado,
 |
| Museu del Prado davant del monument a Velazquez |
* Visites oficials. Entrevista amb el Director General d'Ensenyament, D. Romualdo de Toledo, per mostra-li la gratitud per la subvenció d'aquest viatge i d'altres concessions al Consejo de Protección Escolar.
* Visita a D. Silvestre Segarra Bonig, qui s'interessà pel programa i via telefònica va concertar algunes de les visites.
 |
| Amb D. Silvestre Segarra Bonig enfront de la tenda de sabates |
* Visita als Estudis de Radio Nacional, sent rebuts pel seu primer locutor, D, Ignacio Mateo i participant en el programa que s'emetia en aquella vesprada.
- Dia 11 (dissabte). El programa contemplà:
* Visita als Grupx Escolars Menéndez y Pelayo i Garcia Morato, estant acompanyat per l'Inspector Central, Sr. D. Alfonso Iniesta Corredor.
- Dia 12 (diumenge).
* Dia lliure que dedicaren a recórrer els llocs més emblemàtics, especialment el Retiro.
* Dinar gentilesa de D. Silvestre en el restaurant "Albergue" a la que assistí també l'Inspector Central, D, Gonzalo Gálvez.
 |
| Dinar en el restaurant "Albergue" |
- Dia 13 (dilluns). Visita al "Palacio Real"
- Dia 14 (dimarts). Desplaçament a l'Escorial.
- Dia 15 (dimecres). Un dia en TOLEDO. Fent de cicerones l'Inspector en Cap, D. Francisco Rodríguez i el Mestre Nacional, D. Florentino Huerta, ferent un recorregut per la ciutat Imperial sense deixar de veure cada racó artístic, cap fet històric i cap monument emblemàtic.
- Dia 16 (dijous). Últim dia en MADRID. La jornada l'ocuparen visitant:
* Els mestres anaren al "Instituto Sindical de Formación Profesional Virgen de la Paloma" i
* Les mestres "La Escuela Hogar Femenina" situada al barri d'Argüelles.
* "El Museo del Teatro" instal·lat provisionalment en un pis de la casa particular de Juana Azorín, guia del museu i que després de la visita descobriren que era una bona recitadora, obsequiant-los en un poema.
* "La Casa de las Flores" on visitaren l'exposició permanent del "Instituto Naciuonal de Previsión"
- Dia 17 (divendres). MONASTERIO DE PIEDRA . Viatge en tren direcció Zaragoza amb parada en l'estació d'Alhama, on en cotxes preparats es desplaçaren al Monasterio de Piedra. Guiats pel mestre D, Julián Rodrigo, recorren aquest parc natural. Seguiren la visita al Monestir circense de Sta Maria i tornaren a l'estació d'Alhama per a seguir el viatge en tren a Zaragoza.
- Dia 18 i 19 (dissabte i diumenge). Zaragoza. Seguiren un programa planificat pel mestre D. Ramón Sugrañes i que actuà d'acompanyant. Constà de dues parts. Una de visita pedagògica i l'altra turística.
- Dia 18 (dissabte). La dedicaren a visitar tres centres educatius:
* Grup Escolar "Joaquín Costa,
* Grup Escolar "Gascón y María i
* "Colegio de Huerfanos"
- Dia 18 (diumenge). Visita a la Zaragoza Monumental. Passaren pel:
* Basílica de Ntra Sra del Pilar,
* "Palacio Arzobispal"
* "L'Ajuntament, sent rebuts pel seu alcalde Sr. D. José Mª García Belenguer.
Radio Zaragoza donà compte de la seva visita per l'emissora,
- Dia 20 (dilluns). TERUEL. Una parada d'unes poques hores visitant les torres, les esglésies i les escultures per a continuar de regrés a La Vall d'Uixó. En Segorb baixen els dos mestres d'aquest poble i la resta continua fins a Sagunt. Allí agafen un tren destí a Castelló, parant en Nules, on un cotxe els esperava per anar a La Vall d'Uixó.
Al regrés del viatge així es dirigia Joan Capó als mestres:
"Maestros queridos: Guardemos de este viaje, entre otras cosas, el recuerdo de todo lo que ha alegrado nuestros sencidos y de cuanto ha conmovido nuestros corazones. Nos hemos dado cuenta de que en todas partes hay gentes que trabajan; hay hombres buenos; hay sentimientos latentes. Hemos conocido porque nos hemos adentrado en ella-una parte de España—. Y nos hemos sentido grandes en su grandeza pasada y en su grandeza presente. Al contrastar nuestra labor, cuotidiana, nos hemos sentido capaces de seguirla más intensa y mejorada, porque nos sentimos guiados por el buen camino. Y de estos días de convivencia, hemos de quedar más unidos, formando una unidad pedagógica, prueba de un cada día más amplio foco de cultura pedagógica, valorada en nuestra ciudad, haciendo real la significación de nuestro Escudo—Vall de Uxó. Valle del Sol— porque resplandezca más claro el sol de nuestra caridad, vertida en los corazones y en las almas infantiles, para hacerles mejor y más fuertes, más nobles y más generosos, más patriotas y más cristianos".
Tenim constància del seu itinerari i el contingut del mateix per la publicació que va fer en la revista "La Escuela de Aprendices (gener 1951_N116).
3.4.2). Segon viatge d'Estudis. Hi ha una publicació del mateix: Segundo viaje de estudios de un grupo de maestos" (1951).
Va ser un viatge de 13 dies (de 5 al 17 de desembre), on es varen congregar una representació de mestres (homes i dones) encapçalats per Joan Capó.
L'itinerari va ser el següent:
-- Dies 5 i 6 de desembre: VALÈNCIA
-- Dies 7 i 8 de desembre: TORTOSA
* Encontre amb l'Excm Sr. Bisbe Manuel Moll Salord.
* Visita a l'Observatori de l'Ebre.
* Visita a la catedral acompanyats per l'Il·lm Sr. Aurelio Querol canonge arxiver.
* Xerrada amb Enrique Bayerri, Acadèmic de la Història i Director del Museu i Arxiu de la ciutat.
* Visita al Seminari.
L'itinerari va ser el següent:
-- Dies 5 i 6 de desembre: VALÈNCIA
-- Dies 7 i 8 de desembre: TORTOSA
* Encontre amb l'Excm Sr. Bisbe Manuel Moll Salord.
* Visita a l'Observatori de l'Ebre.
* Visita a la catedral acompanyats per l'Il·lm Sr. Aurelio Querol canonge arxiver.
* Xerrada amb Enrique Bayerri, Acadèmic de la Història i Director del Museu i Arxiu de la ciutat.
* Visita al Seminari.
* Recorregut per la Tarragona Monumental.
* Visita a la Catedral
* Recorreguts pels museus. (Museu Arqueològic, Museu Paleo-Cristià)
* Visita a l'Església Parroquial.
* Visita al Cau Ferrat, la que fos vivenda del poeta-escriptor-pintor Santiago Rusiñol
* Visita al Museu de Maricel.
* Visita al Llar vuitcentista.
-- Dies 11, 12, 13, 14, 15 i 16: BARCELONA
--Dia 11:
* Visita al Saló del Tinell.
* Visita al Museus Mares i Històric.
* Contemplar la façana de l'Ajuntament.
* Visita al'Escola del Treball.
* Visita a l'Escola Professional de la Dona dirigida per Na Monserrat Serret
-- Dia 12:
* Visita a l'Escola Municipal de Formació de la Dona dirigida per Na Josefina Bayona
* Visita a l'Escola de Guinardó dirigida per Na Dolores Palau.
* Visita a l'Escola Cases dirigida per Na María Gracia Pont.
* Visita a l'Escola Masana dirgida per En Miguel Soldevida.
* Visita a la clínica del Dr. Puig Sureda para saludar a Josegina, filla del Gerent de l'empresa Segarra D. Silvestre.
* Visita al Grup Escolar Milà i Fontanals dirigit per Na María Calderón.
* Encontre en el despatx del Sr. Junquera. cap de la Prefectura de la Inspecció d'Ensenyament de Primària. Els explica el panorama escolar de Barcelona (capital).
* Visita al Grup Escolar Collaso i Gil dirigit per Na Josefina Noguera i En Antonio Carrascal.
* Visita al Palau de la Virreyna
* Visita a Montserrat
-- Dia 15:
* Visita a Montjuïc
* Recorregut pel Poble Espanyol
-- Dia 16:
* Assistència a un concert del Palau de la Música amb el següent programa:
*Primera part: La 6ª Simfonia de Beethowen (la Pastoral)
* Segona part: La Gruta de Fingal de Mendelson. El poema simfònic de Borodin i per acabar el Carnaval de Berlioz.
-- Dia 17: REGRÉS.
Podeu llegir el llibre complet en aquests enllaços: SEGUNDO VIAJE DE ESTUDIOS i
REVISTA ESCUELA DE APRENDICES SEGARRA (FEBRERO 1952_N129).
Actes cívics. Durant els pocs anys que estigué Joan Capó per la nostra ciutat, prompte es va integrar en la societat vallera, obtenint un gran prestigi, reconeixent-li en tot moment la seva llavor en pro del nostre poble i participant en multitud dels actes organitzats tant en l'àmbit local com provincial.
REVISTA ESCUELA DE APRENDICES SEGARRA (FEBRERO 1952_N129).
Actes cívics. Durant els pocs anys que estigué Joan Capó per la nostra ciutat, prompte es va integrar en la societat vallera, obtenint un gran prestigi, reconeixent-li en tot moment la seva llavor en pro del nostre poble i participant en multitud dels actes organitzats tant en l'àmbit local com provincial.
Inauguració del poblet. L'11 de novembre de 1945 assistí als actes
organitzats amb motiu de la inauguració del grup d'habitatges del Poblet, la
Capella dels Desemparats, quatre escoles annexes, la Clínica i el dipòsit
I Jocs Florals
Com a mostra d'aquesta participació ressaltaré el que formà part del grup de personalitats que presidiren els I Jocs Florals que tingueren lloc al teatre Calderón el 12 d'octubre de 1947, dins dels actes de la celebració del II Centenari de la construcció de l'Església del Sto. Àngel.
Com a mostra d'aquesta participació ressaltaré el que formà part del grup de personalitats que presidiren els I Jocs Florals que tingueren lloc al teatre Calderón el 12 d'octubre de 1947, dins dels actes de la celebració del II Centenari de la construcció de l'Església del Sto. Àngel.
El quadre que oferia l'escenari era el següent:
En primer pla i a la dreta de l'espectador. es va situar el Mantenidor. Excm. Sr. José M. Martínez Agulló, Marquès de Vivel; amb el Sr. lnspector d'Ensenyament Primària de la Zona, D. Juan Capo (No s'aprecia en la foto per que queda en la zona fosca); el primer guardonat amb la Flor Natural i il·lustre jutge Comarcal. D. Leopoldo Peñarroja; el Rvd. Sr. Rector D. Andrés Calderó i D. Ricardo Portalés. A l'esquerra es va situar el jurat del qual formaven part l'il·lustre notari. D. Honorio García; D. Ismael Llopis, inspector municipal de Sanitat i D. Vicente Román Porcar Ribelles, llicenciat en Ciències.
A banda i banda, i en pla superior, estaven situats l'Excm. Sr. Governador Civil i Cap Provincial del Moviment. D. Luis Julve Ceperuelo; l'excel·lentíssim alcalde de la ciutat, el Sr. Juan Aragó Moliner i Enrique Sorribes Sant José; a l'esquerra l'Excm. Sr. President de la Diputació Provincial. En José Ferrandis Salvador; Alcalde de Castelló. D. Benjamín Fabregat; l'il·lustre enginyer de camins. D. Vicente Sanchis Tarazona i el Tinent de la Guàrdia Civil i cap de la Línia. D. Severiano Pascual Garrote.
Si voleu conèixer els que van ser els actes programats consulteu la publicació de la Revista Escuela de Aprendices (NOVIEMBRE 1947_N78-79)
Memòria succinta. Joan Capó, El 12 de desembre del 1952, i com a vocal del Consell de Protecció Escolar de la Vall d’Uixó presentà d'avant d'aquest la memòria d'actuacions realitzades i impulsades per l'empresa Segarra. En ella fa una avaluació i prospectiva sobre la situació de l’ensenyament a la Vall d’Uixó i n’elogia les fites assolides i els reptes pedagògics de futur.
Si voleu conèixer els que van ser els actes programats consulteu la publicació de la Revista Escuela de Aprendices (NOVIEMBRE 1947_N78-79)
Memòria succinta. Joan Capó, El 12 de desembre del 1952, i com a vocal del Consell de Protecció Escolar de la Vall d’Uixó presentà d'avant d'aquest la memòria d'actuacions realitzades i impulsades per l'empresa Segarra. En ella fa una avaluació i prospectiva sobre la situació de l’ensenyament a la Vall d’Uixó i n’elogia les fites assolides i els reptes pedagògics de futur.
Així, a través de la lectura d'aquesta memòria, tenim notícia de l'existència de: tres grups escolars (Centelles, Colònia Segarra i Auxili Social), la construcció d'un saló d’actes en el Col·legi Cervantes, la concessió de 468 certificats d'estudis primaris (310 xiquets i 158 xiquetes), la biblioteca escolar circulant (amb 460 llibres), dues mutualitats escolars (Teresa Bonig Salvador, per a xiquetes, i Silvestre Segarra Aragó, per a xiquets que en maig de 1960 va rebre la Medalla d'Or de la Mutualitat Escolar), dos vedats escolars (adscrits a les mutualitats esmentades), una escola llar i una escola de formació, cantina i menjador escolar, rober escolar, colònies escolars de vacances, misses escolars, la realització de cinc jornades pedagògiques, la reducció de l'analfabetisme, un museu escolar comarcal, un museu pedagògic, (Cal deixar clar que el museu pedagògic de la Vall d’Uixó no tenia res a veure amb el que s'entenia per aquest tipus d'institució formativa, d'investigació i d'avantguarda pedagògica d'abans de la Guerra Civil. El museu pedagògic impulsat per Segarra, en canvi, era una exposició permanent dels treballs infantils realitzats a les escoles de la comarca. Més endavant quan parlem de la seva biografia ho entendreu millor), dos viatges de cultura i estudis (també en parlar de la seva biografia trobarem que hi va haver un primer viatge cultural en la seva etapa a Mallorca, concretament l'any 1925), etc.
Podeu fer la lectura total en aquest enllaç: Escuela de Aprendices, (gener de 1953; núm. 140, pàg. 47-55).
Va ser l'ultima intervenció, dies després es desplaça a Palma i mor el 27 de desembre d'un edema pulmonar i de ben segur deixant en el camí moltes altres iniciatives.
 |
| Font: Revista nº 140 de la Escuela de Aprendices SEGARRA, de data 1 de gener de 1953" |
 |
| Fachada y entrada principal del nuevo Grupo Escolar "Recaredo Centelles" .Fuente: Revista nº 140 de la Escuela de Aprendices SEGARRA, de fecha 1 de Enero de 1953" |
|
Escoles de la Colonia Segarra junt a la Capella dels Desemparats
|
 |
Exterior Auxili Social
Font: Article Nuestros antepasados.... de Rosario Climent
|
 |
| Rodona central, jardí Maternal i piscina Font: Revista nº 140 de la Escuela de Aprendices SEGARRA, de data 1 de gener de 1953" |
 |
Menjador Auxili Social
Font: Revista nº 140 de la Escuela de Aprendices SEGARRA, de data 1 de generde 1953
|
LA SEVA EMPRENTA
Moltes de les seues iniciatives projectades abans de morir veurien la llum els anys posteriors. Tenim els exemples de:
* La realització de cursets d'extensió cultural per a productors
* La construcció d'un institut laboral
* La realització de cursets d'extensió cultural per a productors
* La construcció d'un institut laboral
El periòdic ABC en data de dijous, 5 de maig de 1960, en l'edició matinal, a la pàgina 35, publicava la noticia de la concessió de la Medalla d'Or a la Mutualitat Escolar de La Vall d'Uixó.
ABC. J U E V E S 5 DE M A Y O D E 1960. EDICIÓN DE LA MAÑANA. PAG. 35
IMPOSICIÓN DE CONDECORACIONES
"El ministro de Educación Nacional, D. Jesús Rubio y García-Mina ha presidido hoy el acto de imposición de la Medalla de Oro de la Mutualidad Escolar al director general de Enseñanza Primaria, D. Manuel Tena Artigas; al presidente de la Comisión Nacional de- Mutualidades y Cotos Escolares, don Silvestre Segarra Boning, y al Instituto Nacional de Previsión..."
NOTA
La revista Escuela Española (AÑO VI. Num. 277, Madrid 4 de septiembre de 1946) publicava la necrològica de son pare.
Per tant, açò explica el perquè posar-li el nom d'un carrer a una persona desconeguda per a la majoria. Lògicament té un carrer perquè ha estat vinculat al nostre poble i encara que no és nascut ací, en el curt període que estigués, va participar intensament en el desenvolupament educatiu de La Vall d'Uixó.
RECONEIXEMENT PÒSTUM
* VI Jornada Pedagògica.
El 5 de juliol de 1953, a La Vall d'Uixó i amb motiu de la defunció de l'inspector balear, es va organitzar la VI Jornada Pedagògica, al Col·legi Cervantes, en la qual li varen retre homenatge i al que vingueren expressament de Mallorca dos dels seus fills, D. Juan i Dª Camila Capó Porcel i acompanyats per una gran representació d'autoritats Nacionals del Ministeri d'Educació, locals i provincials, els membres del Consejo de Protección Escolars, inspectors d'Ensenyament de Castelló, València i Balears, uns 150 mestres de la Zona, els alumnes de les escoles i públic en general.
Podreu llegir àmpliament la VI Jornada en aquest enllaç de La Revista Escuel de Aprendices Agosto1953_N147
Podreu llegir àmpliament la VI Jornada en aquest enllaç de La Revista Escuel de Aprendices Agosto1953_N147
* Articles publicats a la Revista Escuela de Aprendices, rememorant i enaltint la seva figura i l'empremta deixada al nostre poble i que podeu llegir en aquest enllaç: REVISTA ESCUELA DE APRENDICES SEGARRA(ENERO 1953_N140)
* Retolació d'un carrer de La Vall d'Uixó amb el seu nom.
Acord municipal de l'Ajuntament de La Vall d'Uixó pel que se li assigna un carrer del nostre poble.
El 5 de juliol de 1953 dins dels actes programats en la VI Jornada Pedagògica, dedicada a la seva memòria, després de la seva sobtada mort. Entre els diferents parlaments dedicats a enaltir la seva llavor educativa i pedagògica, tant des de el seu càrrec com a Inspector de Ensenyança Primària com des de la seva pertinença al Consell de Protecció Escolar, destacà el del Secretari de l'Ajuntament de La Vall d'Uixó, D, Juan Aguiló Aguiló, que va llegir un acord de l'Ajuntament en el qual es posava de manifest els mèrits contrets pel Sr. Capó perquè se li retoli un dels carrers cèntrics de la localitat amb el seu nom, que perpetuï la seva memòria.
Aquest compromís municipal es dugué a terme en la sessió plenària de l'Ajuntament de 8 de setembre de 1954, assignant-li el carrer que es va obrir en el lloc actual.
 |
| Carrer Joan Capó a La Vall d'Uixó |
* XIII Jornades de formació
En el mes de març de 2015 tingué lloc a La Vall d'Uixó les XIII JORNADES DE FORMACIÓ organitzades per l'Associació d'Inspectors d'Educació del País Valencià (ADIDE-PV) i dintre del seu programa es va incloure una intervenció sobre Joan Capó a càrrec de l'Inspector Xavi Granell.
* Conferencia sobre Joan Capó
El 23 d'octubre i organitzat per l'Associació Cultural "Amics de La Vall", Xavier Granell va tornar a fer aquesta presentació; però amb una versió més ampliada. Podeu veure-la en l'enllaç que hi ha baix.
El 23 d'octubre i organitzat per l'Associació Cultural "Amics de La Vall", Xavier Granell va tornar a fer aquesta presentació; però amb una versió més ampliada. Podeu veure-la en l'enllaç que hi ha baix.
* Revista Orley. En el N12 de l'any 2015 d'aquesta revista vaig publicat l'article "Joan Capó i Valls de Padrines"
En aquell moment no disposava de tota la informació que avui he pogut ampliar; però tenia interès de donar a conèixer al poble de La Vall de la importància que tingué Joan Capó en el breu temps que estigués en la nostra localitat. El seu contingut el podeu llegir clicant en el següent enllaç:
Revista Orley N12 de l'any 2015.
En aquell moment no disposava de tota la informació que avui he pogut ampliar; però tenia interès de donar a conèixer al poble de La Vall de la importància que tingué Joan Capó en el breu temps que estigués en la nostra localitat. El seu contingut el podeu llegir clicant en el següent enllaç:
Revista Orley N12 de l'any 2015.
BIBLIOGRAFIA
* Arxiu Municipal. Col·laboració de l'Arxiver Municipal Juan P, Galiana Chacón
* Revista "Escuela de Aprendices" editada per l'Empresa Segarra.
* Formació professional, instrucció i adoctrinament a l’empresa Segarra (la Vall d’Uixó, Castelló) durant el franquisme. Andrés Payà Rico (Universitat de València).
* Revista "Escuela Española"
* Segundo viaje de Estudios de un grupo de maestros. 1951. Propietat de Xavier Granel (Inspector de Castelló).
* JOAN CAPO, més que un carrer. Xavier Granell (Inspector de Castelló)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada