· De tal parra, tal raïm
Se sol utilitzar en sentit pejoratiu. En realitat vol significar que els fills acostumen a seguir més els mals exemples dels seus progenitors que no els bons.
· Del raïm, també es fa vi
Es diu per a donar a entendre que no ens creiem el que ens estan dient.
· Li dius figa i entén raïm
Es diu quan una persona no entén el que li diuen.
· Mitja figa mig raïm
Estat de salut indecís, a mig camí entre trobar-se bé o malament.
- Com us trobeu avui, Maria? –Mitja figa, mig raïm.
Extensiu en un estat d'indecisió entre bo i dolent, entre un estat o un altre, entre fer una cosa o no fer-la, etc. / així així, ni bé ni malament / en un estat d'indecisió, en una situació no clarament definida, etc.
- No sé si quedar-me o anar-me'n: estic mitja figa mig raïm.
· Molta fulla i poc raïm o
· Molts pàmpols i poc raïm
Es refereix a les persones que a l’hora de la veritat ens deceben, quan ens havíem pensat o ens havien fet creure que eren eficients en algun assumpte.
· Semblar que aixafa raïm
Hom ho diu de qui balla malament.
· Un raïm de
Gran quantitat.
· Vinya torta raïm porta
Totes les coses, per lletges que siguin, compleixen l’objectiu per al qual existeixen.
· No té vinya i ven raïms
Es diu de qui fa despeses desproporcionades al seu cabal.
- Li agrada gastar-se els pocs diners que guanya en roba cara. No té vinya i veu raïms.
VI
· Això s'acabarà, pujant el vi
Es refereix a quan paguen justos per pecadors.
· Al pa, pa i al vi, vi
· Al pa, pa; i al vi, vi; i l'aigua, clara
· Al pa, pa i al vi, vi; i als sogres el seu camí
Expressió usada per a donar a entendre que s'han dit les coses clarament, sense embuts. Cal dir cada cosa pel seu nom, sense dissimulacions, per a no crear malentesos.
· Amb pa i vi es fa curt el camí
El menjar és el carburant dels éssers vius. Per suportar les fatigues del camí, cal una alimentació i una beguda adequades. Comptant amb el que és bàsic per estar alimentat, es pot emprendre viatge.
En un sentit ampli s'aplica a la feina, ja que, per fer una bona feina, cal comptar amb els mitjans adequats.
· Amerar el vi
Aigualir-lo.
· Amic de got i vi és amic teu però no meu
No convé fer amistats en tavernes i bars perquè solen buscar algun profit o són falses per efecte de l’alcohol.
· Besar la carabassa
Beure vi.
· Bon pa i bon vi fan bon llatí o
· Bon pa i bon vi i deixa dir
Després d'un bon menjar li donem a la llengua.
· Bon pa i bon vi i faràs bon camí
· Bon pa i bon vi, arre rossí
· Bon pa i bon vi, vida de Paradís
· Bon pa, bon vi i bona carn fan bona sang
Significa que el menjar i el vi donen forces. Per suportar les fatigues del camí, cal una alimentació i una beguda adequades. Comptant amb el que és bàsic per estar alimentat, es pot emprendre viatge.
En un sentit ampli s'aplica a la feina, ja que el refrany ensenya que, per fer una bona feina, cal comptar amb els mitjans adequats.
· Bon vi i bon tall i penes avall
Davant d'un bon menjar s'obliden les penes.
· El secret del teu veí te'l dirà un porró de vi o
· El secret mai no dura, allà on regna el vi
Qui té algun secret, és difícil que el confessi, però si li facilitem el camí convidant-lo a beure, probablement te’l dirà en estar mig borratxo.
· El vi alabat crida convidat
Les bones coses resulten millors quan són compartides.
· Home de vi, ni al vespre ni al matí
Un borratxo és un no-ningú, un zero a l’esquerra, un ninot sense voluntat, anul·lada per l’alcohol.
· L'amor i el vi enganyen el més savi
Totes dues coses entelen l’enteniment i a vegades, canvien la manera de ser.
· La bona música surt de la barrica
[barrica = bóta, tonell]
Els efectes del vi fan cantar la gent.
· Més bo que el vi de missa
Referit a una cosa de menjar o de beure: molt bo, molt saborós, molt agradable de prendre.
- Aquell plat que ens va preparar era més bo que el vi de missa.
· Més mal geni [o tort] que el vi de quarto
Tenir el geni fort, irascible, violent.
- Millor que no el molestis gaire, que té més mal geni que el vi de quarto.
· Tenir el vi dolent
Tenir mal beure. Estar malhumorat o irritable després de beure molt de vi.
- Quan beu es torna agressiu, té el vi dolent.
· Tenir el vi trist
Posar-se trist quan s’està embriac.
- Ha begut i té el vi trist.
· Tenir mal vi
Produir efectes violents. Ser provocatiu, busca-raons, etc. Tenir mal humor, comportar-se agressivament, etc., quan està embriac.
- Quan està embriac, no el provoquis perquè té mal vi i et pot donar un disgust.
· Tindre el vi alegre
Posar-se alegre quan s'està embriac.
- Almenys aquest home té el vi alegre i no dona cap espectacle llastimós quan s'embriaga.
· Tindre [algú] bon [o mal] vi
Tindre bon humor, comportar-se pacíficament, etc., o tindre mal humor, comportar-se agressivament, etc., quan està embriac.
- Ha begut molt, però té bon vi; no para de fer broma.
- Té mal vi: sempre que beu es posa de mala llet.
· Un got de vi més!
Es diu volent significar que cal esvair les preocupacions.
· Llibres i vins, els més vells són els més fins
Podem confiar en allò que coneixem de temps.
