ESCAMAR.
Els vallers i valleres quan utilitzem la paraula escamar ho fem en dos sentits:
* Primer, «escamar algú», que és esbroncar, renyar, donar una reprensió aspra... o com també se sol dir, pegar un estufit.Generalment aquesta renya comporta donar-li una lliçó després de fer alguna cosa no adient i que cal corregir-la perquè no torni a ocórrer i quedi escarmentada.
- “Sa mare l'escamava perquè sempre arribava tard”.
Com a conseqüència la persona o animal se’n va escamada, o sigui, escarmentada, no deixant-la ben parada.
- “S'ha anat ben escamat”.
* En segon sentit dir que algú «s’escama» (amb el pronom reflexiu), significa que algú s’escandalitza. Així, una cosa t’escama quan et sorprèn desagradablement, et molesta, t’indigna, et deixa astorat.
-“ Al veïnat ja ningú s’escama perquè digues eixes barbaritats (=s’escandalitza)”.
Algunes expressions sobre l’escarment acompanyades o no de càstig en diem:
· Donar [o clavar] una lliçó.
· Donar una maneta.
· Picar-li els dits.
· Deixar escaldat.
· Deixar arreglat.
· Deixar retratat.
· Clavar crits.
· Traure-li la puça de l’orella.
· Fer a miques.
· Fer xixines.
· Sabràs dos i dos quants fan.
· Si t’agarre, no tindràs fred.
· Menjar-se'l viu.
· Cantar-li les veritats.
· Cridar l’atenció.
· Estirar les orelles.
· Tocar-li el crostó.
· Picar la cresta.
· Tocar-li l’esquena.
· Cantar-li les quaranta.
