dimarts, 11 de febrer del 2020

EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

MOLA
1. Cadascuna de les dues pedres de forma circular que componen el molí ordinari, una de les quals (mola alta o corredora o sobirana) es fa rodar damunt l'altra que és fixa (mola sotana o jussana).
2. Cilindre o conus de pedra que roda damunt la solera del trull per moldre les olives.

EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

MOIXELL
1. Porció de cànem, lli, cotó, etc., disposat per a filar-lo.
2.- Manat, feix.
   • Moixell d'espigues (Feix d'espigues).

EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

MOIXAMA
1. Llom de tonyina salat i secat a l'aire lliure.

2. Persona molt flaca, molt eixuta.
Estar més eixut que la moixama (Estar molt sec i prim).

EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

MISTO
1 Tija menuda de matèria combustible, que porta en un cap una mixtura inflamable per fregament sobre una superfície rugosa.
   • Més cremat que un misto [o Més cremat que un dobler de mistos](Molt irritat).
2.- Mistos de traca, mistos Garibaldi, mistos de cassoleta, rascaparets, martiniques, mistos de tro.
Tira de paper o cartó amb punts vermells gruixuts de fòsfor escampats regularment al llarg de la tira que es feia fregar contra una paret rugosa per fer-los espetegar.
3.- Errada.
   • Estic fet/a un misto (Que erra molt).
   • Fer misto (En els esports en què intervé una pilota o una bola, tocar-la malament, fallar-la)
Derivat del misto tenim la:
MISTERA
1. Capsa de mistos.
2.- Butxaca petita destinada o portar-hi la capsa de mistos.
3. Petit armari del costat del fumeral per a guardar mistos.
4.- Encenedor. Aparell que serveix per a encendre una matèria combustible.

EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

MINETA
1.- Tipus de petard de poca potència consistent en un petit canonet de cartó, on hi ha la matèria que esclata, i una metxa per on s'encén.

2.- Llum format per una mena de ble de paper o d'estopa ficat en una rodeta de suro, de cartó, etc., i posat en suspensió dins l'oli d'un vas, per a il·luminar moderadament una cambra de malalt, una imatge religiosa, etc.

EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

MICROMINA/MERCROMINA
És una tintura desinfectant líquida de color vermell intens. És una solució a base d'alcohol amb mercuri i brom. Retirat del mercat espanyol pel seu contingut de mercuri.
Durant dècades, va ser la reina de les cures casolanes. Amb el seu característic color vermell, la mercromina va tenyir la infantesa de generacions d'espanyols que lluïen en els seus colzes i genolls les 'empremtes' que deixaven els jocs al carrer.

EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

METXA
1.- Corda preparada químicament per a cremar d'una manera uniforme, sia isolada, sia ficada dins un fanal, llàntia, candela, etc.
   - La metxa d'un ciri, d'un quinqué.
2.- Corda preparada amb combustible per a calar foc a una càrrega de pólvora.
   - La metxa d’una traca
3.- Cordeta o ble que es porta dins un canonet i serveix per a encendre's amb la pedra foguera i posar foc al cigarret o a altra cosa.
   - La metxa de l’encendedor de cigarrets
Hi ha una expressió per comprovar la paciència d’una persona que diu:
   • Aguantar metxa (Aguantar les bromes d'algú tranquil·lament)

EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

MESTRE D’AIXÀ.- És un artesà que projecta, construeix i repara embarcacions o carros de fusta.



EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

MENOVELL.- Dit xicotet de la mà.

EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES (Oficis)

MENADOR.- Home o xiquet que treballa en l'ofici de corder fent voltar la roda o torn on es caragolen les fibres de cànem o d'altra matèria tèxtil que el filador va amollant del manoll que porta lligat a la cintura.
I l’acció que realitza es diu:
MENAR.- Fer rodar; donar moviment a un instrument giratori. 
Aquest moviment també ho fem servir quan:
Fem voltar la corda en el joc de saltar la corda. És el que es sol dir: Menar la corda.

EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

MEALLA
1.- Gota d'oli o d'una altra matèria greixosa que sura visiblement damunt d'un altre líquid.
2. Taca rogenca en el rovell d'un ou que indica que està fecundat.

EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

MATXO
Mul. Mascle híbrid de cavall i somera (mul somerí) o d'ase i egua (mul eguí).
És un animal molt fort i resistent, que per aquest motiu ha estat utilitzat tradicionalment en tasques agrícoles i com a tir de carros i amb la mecanització de l'agricultura està en desús.
La paraula matxo s’utilitza en sentit figurat per a referir-se a:
1.- Ric.
   • Estar més ric que un matxo (Tindre molts diners).
   • Qui té matxos i no els veu, es torna pobre i no s'ho creu (Vol dir que els negocis han de ser vigilats pel mateix amo).
2.- Enrabiada d'un noi ploraner i capritxós.
   • Posar-se com un matxo (Enfadar-se fora mida).
   • Tenir més malícia que un matxo roig (Tenir molt males intencions).
3.- Nici, grosserot d'enteniment.
   • Ser [algú] de les potes del matxo (Tindre un caràcter dur, tossut).

EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

MASCARÓ.- Figura d'una cara de pedra o altra matèria que es posa a les fonts o a altres obres d'arquitectura.



EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

MARRAIXA.- Recipient ample, de coll curt, que s'usa per a contindre líquids i sol revestir-se, quan és de vidre, de vimen, d'espart o de plàstic per a protegir-lo dels colps. És el que també es coneix com a “garrafa” 
   - Una marraixa d'aigua. 
   - Una marraixa de mistela.
En alguns llocs també li diuen marraixa al:
Recipient de terrissa o de metall, de forma aproximadament cilíndrica, amb dos brocs i una ansa a la part superior, que serveix per a tenir aigua fresca. (Es diu a Llucena i l’Alcora)
Però a Sant Mateu i Càlig s’anomena MARRAIXÓ

EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

MÀRFEGA
1.- Sac gran, generalment farcit de palla, que serveix de matalàs.
   • Anar amb la màrfega a arrastrons (Portar la criatura una noia fadrina que ha caigut en falta)
   • Arrastrada de màrfega (Pensada inoportuna, desencertada).
   • Eixir amb la màrfega arrastrant (Retreure coses importunament).
   • Esser una màrfega sense punts (Anar molt mal vestit).
   • Llevar-se primer que la màrfega (Aixecar-se del llit molt dematí).
   • Portar una màrfega (Ésser gandul)
   • Posar agulles a la màrfega (Entrebancar, posar dificultats).
   • Una per tres, i a la màrfega! (Es diu referint-se als casaments fets de pressa, en què es suprimeixen dues de les amonestacions).
2.- Persona, especialment dona, grossa i malgirbada. 
   • Semblar una màrfega (Ésser molt gras).

EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES (Oficis)

MANYÀ.- Artesà que fabrica panys, claus i objectes de ferro.
   • Mestre manyà, de franc i tot, és car (Significa que els ignorants o mancats d'habilitat no convenen a ningú).
   • Si en saps, posa-hi les mans, i no et fiïs de manyans (Es diu a aquells qui confien a gent poc entesa les coses que ells mateixos podrien

EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

MANXA/MANXAR
1.- Instrument d'accionament manual que servix per a fer vent o donar aire, consistent en una caixa que té dues cares rígides i les altres flexibles, i pel moviment alternatiu d'expansió i contracció d'aquestes produeix l'absorció d'aire per un orifici i l'expulsió d'aire per un altre conducte més estret. S’aplica a determinats llocs com ara un fornal, un foguer, una llar, etc. amb la finalitat d’avivar el foc.
   • El ferrer de Tibi [o de Perelló; o de Livi; o de Banyera], ferrant ferrant [o manxant manxant] perdé [o va perdre] l'ofici (Es diu referint-se a algú que en lloc de progressar en la seva professió o en els estudis, mestost s'hi endarrereix).
2.- Aparell que, accionat per pedals o algun altre procediment mecànic, proporcionava aire a l'orgue.
   • No és igual manxar que tocar l’orgue (No es pot fer fer dues coses de profit al mateix temps).
3.- Aparell d'accionament manual utilitzat per a unflar pneumàtics.
4.- Part d'un instrument de vent.
I tenim l’acció de:
MANXAR en dos sentits.
1.- Bufar fort el vent.
2.- Unflar una roda.
   • La culpa la té el manxaire (Es diu per significar que generalment es carrega la culpa de les coses dolentes a la persona més humil).



EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

MANTORNAR.- Donar la segona llaurada a la terra, abans de sembrar.
El camp es llaurava de dues a quatre vegades amb el concurs d’una arada i el bestiar: Emprimar a l’octubre, mantornar a la primavera, tercejar al final de l’estiu i quartar abans de la sembra. Aquestes llaurades es feien al guaret per tal de preparar-los per al proper any agrícola.

EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES (oficis)

MANOBRE.- Jornaler que ajuda en la feina al paleta o mestre de cases, portant-li els materials, pastant el guix, etc.

EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

MANFARETA.- Manfara. Garbell xicotet, especialment utilitzat per a porgar arròs.

EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

MANESCAL.- És el que més popularment és coneix com el veterinari. Facultatiu que té per professió curar les malalties de les bèsties.
Vegem algunes dites:
   • A l'home [o persona], metge li cal; al bou, manescal.
   • Ase salvatge no necessita manescal.
   • No m'ensenyes les dents, que no són manescal.

EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

LLUMÍ.- Més conegut com a misto. Tigeta curta de fusta, de cera o d'altra matèria combustible, que porta en un dels seus extrems un poc de mixtura inflamable pel fregadís.
Un llumí consta d'un cap i un palet. Per mantenir viva la flama, aquest últim està tractat amb cera o parafina calenta, excepte en la seva part anterior, que conté una substància incombustible. En aquest tram del palet es fabrica el cap.
En els llumins convencionals conté bàsicament sofre o resina de trementina, que alimenta la flama inicial; clorat de potassi, que subministra l'oxigen per a la combustió; i trisulfur de fòsfor, que crema a baixa temperatura.
La fricció del cap amb la tira de paper de vidre o una altra substància rugosa provoca un increment de temperatura que fa que cremi el trisulfur de fòsfor.
Ens venien dins d’unes caixetes. En la seva llarga existència, tant les caixes com el seu contingut van anar evolucionant amb el pas dels anys. La mida de les caixes anava en funció del tipus de llumins que contenien i es seleccionaven per mitjà de nombres. Així, per exemple, en els seus començaments, havia caixes que contenien '100 llumins número 3', mentre La Fosforera Espanyola oferia '40 Llumins número 2 'i les petites carteretes, generalment usades per promocionar productes i marques comercials, solien contenir 20 o 40 llumins planes.
La preocupació dels fabricants de mistos per l'accentuada perillositat del primer component dels seus productes, el fòsfor, va fer que el seu ús s'anés reduint fins a aconseguir unes llumins pràcticament inofensives. Igualment que el raspador en què es fregaven els llumins per la seva encesa, van passar d'ocupar pràcticament el revers de les primeres caixes a situar-se en un lateral, reduint la superfície de raspat i fent desaparèixer l'aparença de vidre dels primers raspadors.
Van passar els anys i l'ús de les llumins ha quedat relegat a alguns fumadors nostàlgics i poc més, ja que el gas en els encenedors, la llum elèctrica i les cuines i calefaccions accionades per electricitat van acabar amb l'imperi de les petites llumins.


EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

LLIMONER-ERA.- Venedor ambulant de llimonades o gasoses.
Aleshores, aquells venedors les llimonades que repartien eren de vidre i que es tancava en un tap de porcellana amb un enganxament de metall.


EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

LLIBRELL.- Recipient de terrissa, a manera de plat gran, de forma troncocònica invertida, més ample que alt, i que serveix per a escurar els plats, rentar-se els peus, posar coses en remull.
Hi ha paraules que han format part de la nostra història molt intensament i que a poc a poc se'ns han convertit en obsoletes. És inevitable quan els objectes que designen han perdut vigència social. Molts jóvens ja no saben què és un «llibrell». Però per a moltes generacions ha sigut un objecte d'ús domèstic bàsic. El «llibrell» servia per a tot: per a llavar la roba, per a escurar els plats, per a llavar-se els peus o inclús per a usos culinaris...

EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

LLAVADOR
1.- Lloc on es llaven o renten els objectes; especialment, Safareig on les dones van a rentar la roba.
2.- Llavador-ora.-  Persona que es dedica a llavar o rentar la roba, llana, etc.


EL BAGUL DE LES PARAULES OPBLIDADES

LLATA.- Trena de brins de cànem, d'espart, de palma, de jonc, etc., de forma aplanada, que serveix per a fer estores, senalles, soles d'espardenya, capells, etc.

EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

LLANDEROL
El seu origen té que veure amb la moneda que corria en el País Valencià en el segle XIX i tenia el valor d'un ochavo castellà.
A partir d’aquesta moneda s’ha usat també per referir-nos a:
• Disc de metall que es fa passar com a moneda. Moneda falsa.
• Tros de llanda xicotet i redó, especialment l'usat com a ornament del vestit.
• Peça de metall de poc de valor.
• Joia de llanda

EL BAGUL DE LES PARAULES OPBLIDADES

JUPETÍ.- És una peça de vestir sense mànegues que cobreix el pit i l'esquena; en la indumentària tradicional tenia un gran escot en la part de davant, a vegades cobert amb solapes, es tancava amb botons de dalt a baix i que hom porta dessota l'americana, el jaqué, la levita, etc. Habitualment estava confeccionat amb teixits de seda o vellut, amb ratlles, flors o altres motius ornamentals.
Aquesta peça de roba tan utilitzada pels nostres avantpassats, avui en dia ha quedat relegada a l’us d’alguns nuvis en la indumentària de la roba de casar-se i en la indumentària de la vestimenta típica tradicional.
I en les dues modalitats de salvament:
Jupetí antibales. Peça de vestir de plàstic o de metall destinada a protegir el tronc dels impactes dels projectils de pistola o de fusell.
Jupetí salvavides. Salvavides en forma de jupetí.
I ja sabeu que hi ha una dita popular que diu: 
   • Ser més curt, que les mànegues d’un jupetí, que per les característiques de la peça que hem descrit avui, vol dir ser moltíssim molt curt.


dimecres, 5 de febrer del 2020

LA PARLA DE LA VALL

ESCAROTAR
El  seu significat té a veure amb l’acció de dispersar (la caça, els animals, els ramats, l'aviram), espantar-los, aüixar-los.
- El llop escarotà les ovelles.
Però hi ha una expressió que diem molt:
- Escarotar el galliner  Provocar desorde.
D’aqui ve el que també escarotem en sentit figurat quan avalotem, es a dir, moure escarot o produir espant, enrenou.
- La manifestació va recórrer els carrers fent un gran escarot.
També soler dir quan fa vent i ens desordena els cabells que:
- El vent li escarotava els cabells.

LA PARLA DE LA VALL

ESCALDAT-ADA
Si com esteu pensat ens escaldem quan ens cau per exemple l’aigua damunt o s’ha arrimat massa al foc.
- Tranquil que no s'arrimarà al foc ja va quedar escaldat l'altra vegada que es cremà i no tornarà.
Qui alhora del desdejuni, quan per la pressa hem tirat a beure-nos el got de llet o cafè i per estar massa calent ens hem escaldat la llengua.
L’acció d’escaldar també és introduir alguna cosa en aigua calenta, una tècnica culinària que consisteix en la cocció dels aliments en aigua o líquid molt calent (entre els 70º i 100º) durant un període breu de temps (entre 10 i 30 segons).
- “Escaldar els tomàquets per pelar-los”
Però també ho diem en sentit figurat quan alguna persona:
Ix malparada o escarmentada. 
- "Va estar callat quasi tota l'estona, però quan va parlar va sortir escaldat"
De fet solem dir l’expressió:
Eixir escaldat
O també:
Deixar [algú] escaldat (Castigar algú perquè escarmenti)
Quedar escaldat (Escarmentat)
També ix escaldat quan es sorprèn (algú) amb un resultat desagradable i inesperat. 
- “No t’hi fiquis, que en podries eixir escaldat”.
I per últim escaldat és la inflamació cutània que ens ix per la suor, la grassor, rascada, etc. o quan se'ns posen els ulls vermells de refregar-nos.
- “El xiquet de bolquer se li ha escaldat el cul per portar el paquet pixat molt de temps”.
- "Se li van escaldar els ulls de plorar".
En el llenguatge del llaurador se l’aplica a una planta, l’escorça d’una planta, els sembrats, etc., en assecar-se per efecte de la calor excessiva o del fred. 
- “Amb les altes temperatures, els sembrats es van escaldar”.
De tots és coneguda l’expressió:
El gat escaldat amb l'aigua fresca [o tèbia] té prou [o en fuig] (Vol dir que les persones que han sofert un dany, solen estar atentes a evitar-ne d'altres, encara que no siguin tan greus)
Avui en dia hi ha que anar molt en compte de no eixir escaldat de la xarxa. Tenim que estar previnguts dels delictes tecnològics com l'extorsió virtual, els delictes d'odi, les estafes per internet o la suplantació d'identitat
UN RECORDATORI CULINARI
Em ve a la memòria un plat molt conegut:
LES SOPES ESCALDADES
L’última menjada del dia li diem sopar, el que vol dir que fa moltíssimes generacions que mengem sopes. Ens hem alimentat a base de sopes des de temps molt antics, temps remots en què parlàvem en llengües anteriors al llatí. A tot arreu és una mica així, perquè les sopes deuen existir des que es va descobrir la manera de fer pa, un pa que no era tan tendre i moll com el d’ara i que la gent devia trobar més gustós remullat amb aigua o amb qualsevol mena de suc. Però nosaltres hem donat a les sopes una importància que potser no té per altres llocs i fins no fa gaire hi havia contrades on el costum de fer-ne estava tan estès que gairebé no menjaven una altra cosa al llarg del dia.
Actualment, les sopes podem dir que s’estan perdent, bé que no totes, però continuen sent tan bones com abans.
Les sopes escaldades, tal com diu el nom, no es couen, sinó que es fan de la manera següent:
«Es posa pa (que no sigui del dia) llescat molt fi en un plat soper i s’amaneix amb oli. Si es vol donar més gust, es pot fregar amb all o posar dents sencers. També s’hi pot posar un rovell d’ou remenat.
Després s’hi tira l'aigua bullint (acció d’escaldar) i es tapa amb un altre plat uns cinc minuts perquè es covin, i ja estan llestes per menjar».
Hem d’evitar confondre les sopes escaldades amb les sopes bullides, ja que en aquest cas el pa es cou dins la sopa.