REFRANYER DE LA INDUMENTÀRIA ( VESTIT)

 VESTIT

· Amb aquestes tisores, pocs vestits tallarem

Vol dir que fent les coses de la manera que es fan, no es pot anar bé.

- Així no farem res de bo, poc anem bé. Em penso que amb aquestes tisores, pocs vestits tallarem.

· A la fossa faràs cap amb vestit sense butxaques

Recomana no ser avariciós, perquè quan et mors no et pots endur res a l'altre vida.

· Traure els biaixos

Buscar economies, estalviar

- Sembla un autèntic miracle que la setmanada m'arribi: si no fos la meva dona, que de tot treu els biaixos.

Biaix: Cosa tallada de biaix, obliquament.
- Posar biaixos a un vestit.

· Ser una bona peça (algú)

Dit d’una persona de qualitats i, sobretot, de capteniments bons.

- Eren si fa no fa tan bones peces com jo.

· Quina peça! O

· Ser una bona peça (irònicament)

Dit d’una persona de qualitats i, sobretot, de capteniments dolents.

- És una bona peça! No l'hauríem d'haver contractat.

Peça: Tros llarg de roba, que hom fabrica d’un cop. Component d'una vestimenta.

- Es va comprar un vestit de dos peces: jaqueta i pantalons.

· Ser una mala peça

Gens bo com a persona. Tenir mal comportament.

- És un mala peça, amb el qual no es pot confiar.

· Tenir mala peça al teler

En sentit més general en diu en trobar-se en una situació difícil. I en una situació més concreta per fer referència a algú que pateix una malaltia que té mal final.

- Si algú els denuncia, tenen mala peça al teler; no s'escaparan d'una bona multa.

- El cor li falla molt sovint. Diu el metge que té mala peça al teler; no viurà gaires dies.

La peça és un teixit que es fabrica d’un sol cop en un teler. I la peça ha estat sempre una unitat de treball o producció bàsica en el món tèxtil, de manera que es cobrava a tant la peça, sobretot, la gent que feia de teixidor a casa.

· Anar de vint-i-un botó

Anar molt mudat

- El dia del seu aniversari, la Raquel anava de vint-i-un botons amb aquell vestit de seda.

L’origen d’aquesta expressió l’hem d’anar a cercar en els vestits de gala dels guardes nocturns, que tenien tres rengleres de botons de 7 cadascuna, és a dir, 21 en total.

A més, té un to irònic, perquè la ciutadania pensava que l’uniforme era desproporcionat respecte del càrrec i ho deien en to burleta.

Una altra teoria. Perquè vint-i-un botons són els botons que té l'acordió diatònic. En origen, doncs, qui "anava de vint-i-un botons" anava mudat per a ballar en alguna festa.

· Ser un jove molt peça

Persona elegant, ben plantat

· No tenir ni dalt ni baix ni mig ni vores

Dit de les persones que diuen coses fora del sentit comú, irracionals.

· Aplanar les costures

Bastonejar algú, pegar-li.

- A aquest xicot li haurem d’aplanar les costures, a veure si així escarmenta.

· Assajar un vestit nou [a algú]

Topar-lo, donar-li una pallissa. Pegar-li fort.

· Fer un vestit de blavet

Apallissar-lo. Donar-li una pallissa fins a deixar-lo cobert de morats.

- El van trobar quan robava i li van fer un vestit de blavet que li servirà d’escarment per sempre més.

Blavet: Roba de color blau fosc de què es fan especialment vestits de faena. “Anar de blavet”.

· Fer culera [una peça de vestir]

Acusar la forma del cul

· Hàbit no fa monja, ni mussa canonge

[mussa = peça de roba que cobreix el tòrax al voltant del coll, espècie de mantellina]

No ens podem fiar de les aparences al primer colp d'ull, ja que poden ser enganyoses. Pren origen dels temps medievals, en què fou general el costum de fer-se enterrar vestint els hàbits d'algun dels ordes religiosos de més prestigi en aquells temps.

· Més fa [o val] la basta que el sastre que l’embasta

Es diu quan l’esforç és més gran que el profit.