dijous, 30 d’abril del 2015

Festeig, amor i matrimoni

REFRANYS DE LA RELACIÓ DE PARELLA

D'on venim i cap a on anem són les dues preguntes bàsiques de l'existència de l'home. No obstant això, aquest camí -en general- no és en solitari. La nostra parella és en qui trobem la companyia ideal per a aquest viatge. Però com les persones canvien, els festejos i matrimonis, també. Per triomfar en l'amor i fer front a les transformacions, no hem d'oblidar de tenir cura dels tres pilars d'una vida de dos: a nosaltres mateixos, a la persona que tenim al costat i a la relació.

El refranyer en temes de la parella és molt ampli; però com antics que son, ho fan des de la cultura tradicional. M'he permès fer una classificació destacant els diferents estadis d'una relació de parella.

L'enamorament/festeig
A Alboraia, filla meua, no vages a festejar, que et faran el dot en xufes i hauràs de rosegar (Poble valencià de la comarca de L'Horta)
A l’amor i al gaspatxo, donar-los foc borratxo (La monotonia és causa d’avorriment; convé tenir inventiva i variar i improvisar, tant en la cuina com en les relacions amatòries)
A l'amor el pinten cec (Es diu perquè hi ha alguns enamoraments o matrimonis que ningú s’explica quan no hi ha bellesa física o moral en algun dels membres de la parella)
A les fosques ballen les mosques (Indica que allò que es fa a les fosques no es veu. S'aplica a les parelles de nuvis que buscaven la foscor per a fer manetes)
A Pasqua miradetes i per Sant Vicent les parelletes (Quan la primavera despunta, es desperten els amors, que en poques setmanes solen quallar en parelles)
A pescador i a enamorat agrada, molt més que pescar, explicar la pescada (Vol dir que els pescadors i els enamorats prenen gust de contar les seves aventures de pesca o d'amor)
A vells i a criatures no els festeges, que els vells es moren i les criatures no se’n recorden (Molt inhumanament, però molt pràcticament, desaconsella invertir en amoretes, melindros, carantoines i afalacs)
Aguantar la capa (Acompanyar una parella d’enamorats
Aguantar l'espelma (Acompanyar una parella d'enamorats per a vigilar-los)
Allà a les cebes, t'aguarde (Proposició de cita amorosa)
Amor de Carnaval és el que més val (Els enamoraments que es produeixen quan les persones estan alegres i desinhibides solen ser duradors)
Amor de Carnestoltes, amors de revoltes (Les parelles que s’enamoren en temps de festa és perquè els dos són festers i amics de la diversió)
Amor de gats, marrameus i arraps (Es diu de les relacions tormentoses)
Amor nou, tot ho remou (L’enamorament capgira els enamorats i trasbalsa les seues circumstàncies ordinàries)
Amor platònic (Amor idealitzat, impossible o romàntic, que no arriba a la parella real)
Amor, amb amor es paga [o es cura] (Qui s’enamora viu en un nuvolet irreal, i si és correspost/a, se li reequilibra la ment)
Amoretes pel gener, per Pasqua muller i per Nadal bolquer (L’enamorament porta a la boda i al naixement de fills)

diumenge, 26 d’abril del 2015

Anar marxant tot xino-xano

REFRANYS DEL CAMINAR

"Caminar és la millor medicina de l'home" .- Hipòcrates.
Caminar era el nostre principal mecanisme de transport. Ho fèiem per necessitat, no per voluntat. La disciplina no era necessària, simplement no hi havia una altra opció.


Amb la invenció dels cotxes, els treballs d'escriptori, els ascensors i les escales mecàniques tot açò ha canviat. Caminar s'ha convertit en aquest mal necessari que ens porta d'un sistema automàtic de locomoció al següent. De la porta de casa a cotxe, del cotxe a l'ascensor de l'oficina, l'ascensor al nostre escriptori ...


Avui exercitar és una decisió conscient, voluntària. Però fins i tot la forma en què ho fem té poc a veure amb els nostres patrons naturals de moviment.
Abans passàvem bona part del dia en moviment. Fins i tot quan estàvem quiets solíem fer activitats manuals de més intensitat que bastonejar un teclat. 
Avui tenim dues maneres totalment separats: manera assegut, on passem 10-12 hores al dia i manera entrenament, on ens exercitem amb intensitat durant una estona. 

El que ens diuen molts estudis és que aquestes hores assegut tenen conseqüències nefastes per a la salut, que no desapareixen per intercalar alguna sessió esporàdica d'entrenament, per molt intensa que sigui.
Pots tenir bona salut sense 'entrenar', però no sense moviment, i caminar és sens dubte la millor alternativa.

Beneficis de caminar
Caminar té beneficis en la salut gaire més enllà de les calories cremades:
Bo per al cor: Caminades curtes i freqüents redueixen els triglicèrids i la pressió arterial. De fet sembla que caminar és millor que córrer per a la salut cardiovascular. 
Bo per perdre pes: Sens dubte cremes menys calories que amb altres activitats més intenses, però aquest no és l'únic paràmetre. A baixa intensitat el teu cos utilitza més percentatge de greix. Un dels problemes de l'exercici aeròbic pur és que en molts casos tendeix a augmentar la fam, cosa que no passa en caminar, pel que és efectiu per a un equilibri calòric global.
Bo per als més joves: Els nens que van caminant a l'escola té menys sobrepès.
Bo per als grans. En persones grans amb trastorns cognitius, caminar millora la memòria més que suplements dietètics, disminueix el risc de cataractes i la mortalitat.
Redueix la inflamació, l'exercici intens l'augmenta. Això no vol dir evidentment que hagis evitar l'activitat intensa, però usar llargues caminades com 'descans actiu' entre entrenaments durs és una estratègia ideal per a la recuperació.
És la millor activitat considerant una anàlisi risc-benefici per a persones en molt malament estat físic o d'edat avançada.

El refranyer ens aporta molts consells en quest hàbit saludable.


Agarrar la via en pas (Posar-se a caminar, marxar se; anar-se'n)
Al·lot sà, a un any ha de caminar i rallar
Anar a cavall de les cames (Anar caminant)
Anar a estirar les cames (Eixir a caminar, a passejar)
Anar braç sonant i orella fumant (Anar molt resolt, caminant de pressa i amb decisió)
Anar de la Seca a la Meca (Anar d'un lloc a l'altre, caminar molt, fer llargs viatges)
Anar marxant tot xino-xano (Això es deia quan una o més persones caminaven i tant se'ls en donava arribar una hora com una altra)
Anar més recte que un pal de granera (Anar molt recte, amb l’esquena recta, fent un caminar altiu)
Apretar el pas (Augmentar la celeritat del caminar)
Cama! (Exclamació per tal d’expressar el moviment de fer, caminar, córrer o de fugir)
Camina com un vell i arribaràs com un jove (És un bon consell, sobretot per a qui s'inicia en l'activitat de caminar)
Cap on el cor s'encamina el peu camina
Carregar-se les cames al coll (Anar caminant a peu)
Córrer com una fura (Anar molt lleugera una criatura que comença a caminar)
Cuitar camí (Apressar-se caminat)

Cal educar per amor i no per temor

REFRANYS D'EDUCAR I ENSENYAR
Ensenyament i educació són avui dues paraules que s'utilitzen indistintament per referir el mateix
Però ensenyar i educar no són pas termes sinònims. 
Ensenyar ve del llatí insignare, assenyalar. Relacionat amb instruir, il·lustrar, ensinistrar, il·luminar, alliçonar, adoctrinar, indicar, donar senyals d'una cosa, mostrar o exposar alguna cosa, perquè sigui vist i apreciat.
Per la seva part educar procedeix del llatí educare, conduir, dirigir, encaminar, guiar, orientar.
Bé, el refranyer no fila tan prim, però també intervé en les qüestions de l’educació i l’ensenyament.


Educar
Al que menja lo madur, fes-li rosegar lo dur (Convé educar i preparar les persones per a totes les eventualitats de la vida)
Als jóvens i pollins poca llibertat i bons bocins (Vol dir que s’ha d’educar convenientment a les persones quan són joves)
Ama ton fill i castiga’l bé (Per a ben educar, es recomana el premi i el castic segons el comportament)
Amb sopes i surres es crien les criatures (Per a ben educar, es recomana el premi i el castic segons el comportament)
Amb surres i sopes se crien les bones mosses (Per a ben educar, es recomana el premi i el castic segons el comportament)
Anar a línia (Expressió aplicada a l’àmbit de l’educació reglada per indicar la llengua vehicular d'ensenyament)

On hi ha música, mala cosa no hi pot haver

REFRANYS DE LA MÚSICA
La música ha estat i és, una de les senyes d’identitat i un dels trets diferenciadors del poble valencià. Bandes de música, dolçainers i tabaleters, organistes, orfeons, cors religiosos, músics militars, rondalles, etcètera, han creat un ample teixit associatiu amb una forta implantació als nostres pobles i comarques.





A bona gana de ballar, poc so és menester
A cada cantador, el seu tocador
A cantar mal no val; cantar bé entreté
A casa del joglar, els infants no paren de ballar
A casa del músic, qui no balla, punteja
A casa del músic, qui no canta, taral·leja
A casa dels músics vas a fer albades?
A la casa dels joglars, tothom balla el contrapàs
A la festa del patró: repicar, coets, música i sermó
A missa i a ballar, com més s'hi va, més s'hi vol anar
A música de brams, contrapunt de garrotada
A pocs doblers, poca música

dimecres, 22 d’abril del 2015

El vi ha de tenir coses de la dona hermosa: bon color, bon nas i bona boca

REFRANYS DE LA VINYA I EL VI
BREU HISTORIA DEL VI
La Història de la Humanitat no podria explicar-se sense incloure-hi el vi, aquesta beguda resultant de la fermentació alcohòlica del most del raïm.

Els vestigis vinícoles més antics que s'han trobat, daten de fa 7000 anys. L'investigador nordamericà Patrick McGovern, de la Universitat de Pensylvania, va localitzar en un atuell de terrissa restes de vi. Es tracta d'una ceràmica procedent de Zagros (Iran), que van contenir vi cap a l'any 5000 a 5400 a. C.
ceràmica de Zagros (Iran)
Els primers testimonis escrits sobre el vi són de l'antiga Grècia, on poetes, filòsofs i historiadors posaven atenció al vi, una beguda que inicialment estava reservada per a les cerimònies religioses i que després es va anar difonent com a element indispensable de les festes i els banquets. Personatges com el poeta Hesíode (700 a. C.) van escriure poemes sobre el conreu de la vinya; Homer (s. IX a. C.) i el seu heroi Ulisses ja es refereixen al vi i el metge Gal.lè (s. II a. C.) va estudiar els efectes d'aquest producte sobre el cos humà.
Link con Museo Arqueológico Nacional de Grecia
Museu Arqueològic Nacional de Grècia
Columel·la (segle I d. C.), nascut a Gades (Cadis) va ser el primer historiador de l'enologia quan encara no l'havien inventada: va escriure sobre els sistemes per elaborar i conservar vins, i fins i tot com millorar-los. Dels seus estudis n'ha quedat constància i podem dir que els romans ja veremaven i feien vi amb uns procediments bàsics que gairebé no s'han alterat en dos mil anys.
Monument a Columel·la  
 plaça de las Flores de Cadis
Tot i no ser bàsic per a l'alimentació humana, el vi ha estat sempre un producte molt valuós per les civilitzacions occidentals i, especialment, pel món mediterrani. El vi simbolitza la joventut i la vida eterna i era, pels antics, una manera d'apropar-se a la naturalesa dels déus. El déu del vi grec Bacus (pels romans Dionís) presidia les orgies o bacanals, festes en què el vi i els seus efectes eren els protagonistes.
Bacus al Museu Nazionale del Bargellode Florencia.
La Bíblia conté abundants referències al vi, ja sigui a les bodes de Canà i al Sant Sopar on es fa la primera consagració del vi, ritus que es manté avui en dia. Els grecs i els romans emmagatzemaven els seus vins en àmfores que guardaven a les golfes.
bodes de Canà
Va ser molt més tard, per a preservar les provisions dels pillatges, que els monjos van tenir la feliç idea de posar-los sota terra. Les bótes de vi van trobar el lloc gràcies als ordres religiosos. A principis del segon mil·lenni, tant la Cartoixa d'Scala Dei, al Priorat, com el monestir de Sant Pere de Roda, a l'Empordà, i els monestirs cistercencs de Santes Creus i Poblet tenien vinyes esplèndides i elaboraven el seu vi.

El vi en els monestirs

Al llarg de la Història, el vi també pren protagonisme en la literatura. Així "La Chanson de Roland", al segle XIII, parla de com els sarraïns van enganyar els cristians amb un regal a base de 40 cavalls carregats de recipients amb vi dolç i d'alguns centenars de belles esclaves. Seduïts i beguts, els homes de Roland van perdre la batalla en què ell mateix va morir. Shakespeare va escriure d'Enric IV que "mai riu, però això no és cap meravella ja que no beu vi" i Martí Luter es va mostrar molt més comprensiu amb els bevedors que amb els abstemis en afirmar "qui no estima el vi, les dones i les cançons, romandrà com un ximple al llarg d ela seva vida". I l'emperador Napoleó Bonaparte brindava amb champagne quan aconseguia una victòria en les seves batalles, en definitiva, una sèrie de personatges i de referències que han fet del vi un producte històric.

Bodega Torre de Oria - Requena (Valencia)

Durant el segle XX i amb motiu de l'aparició de la filoxera, que va matar la major part de les vinyes delnostre país, es va iniciar la industrialització del vi amb la creació de les bodegues.
El refranyer arreplega un fum de refranys on fa referència a tots els element que formen part en el procés del vi, com el propi vi, la vinya, el raïm, el most, la verema, el barril...
Agruparem els refranys, doncs, atenent al diferents apartats.

LA VINYA
La vinya és una planta del gènere Vitis originària d'Àsia. A les terres de parla catalana es conrea en vinyars l'espècie Vitis vinifera per obtenir-ne raïm.

A juliol, cistella en lo mallol; la duràs, però no l'ompliràs
A l'alfals i a la vinya, per la vora els entra la tinya
A l'ombra de l'amo creix la vinya.
A la dona i a la vinya, l'home la fa garrida
A la vinya del desert, quan més se li posa més perd
A la vinya del veí, prendre els raïms i fugir.
A vinya tova, pagès fort.
A vinya vella, amo nou.

divendres, 17 d’abril del 2015

L’arc de Sant Martí al matí, para-li el bací

REFRANYS DE L'ARC DE SANT MARTÍ
L'ARC DE SANT MARTÍ
L’arc de Sant Martí, pont de Sant Martí, ratlla de Sant Martí, arc de Sant Joan, arc iris, arc del cel o iris (cultisme) és un fenomen òptic que consisteix a fer visibles, al cel, tots els colors de l’espectre de la llum (vermell, taronja, groc, verd, blau, indi i morat) quan aquesta es refracta i reflecteix a les gotes d’aigua en suspensió en l’atmosfera.


La refracció es produeix en angles variables, però al voltant de 138º (una mica menys per la llum de color roig i una mica més per la de color violeta) i això fa possible que pugui ésser vista fàcilment, ja que si fos reflectida a un angle més gran, més petita seria la possibilitat d’apreciar-ho. El valor de 138º implica que l’arc de Sant Martí només pugui ser apreciat si l’observador està situat entre el Sol i les gotes d’aigua que reflecteixen la seva llum. Aquest angle de reflexió fou descobert per René Descartes el 1637.

Per què l'arc de Sant Martí rep aquest nom?
A la Bíblia només es diu que l’arc de Sant Martí és el símbol que disposà Déu després del diluvi com a aliança entre ell i la humanitat. Sant Martí? Coses de la literatura popular. El mite diu que va fer una juguesca amb el diable per veure qui dels dos feia un arc més bonic i gran. Sant Martí el va fer de vidre, de set colors brillants. El dimoni el va fer més petit, més a poc a poc i de colors més difusos; a més, el va fer de gel, que es va desfer mentre se’l miraven. D’aquesta manera el relat incorpora l’aparició, molt freqüent, del que es coneix com a “arc secundari”. Aquesta llegenda sembla que fou recollida a la primeria de principis del segle XX a l’àrea de l’Empordà. A Tortosa se’n va recollir una altra que no ha merescut tanta divulgació. Esquemàticament, diu que quan els homes fan bondat, els angelets ho celebren tirant-se flors amb una fona. Un dia es van animar més del compte i van fer servir taronges, un sarau que va acabar en trencadissa d’estels. 'Nostre Sinyó' va enviar llavors Sant Martí a posar ordre. El camí que fan les flors disparades pels àngels es coneix des d’aquell episodi com a 'arc de Sant Martí'.

Per què Sant Martí?
Perquè aquest sant sempre se l’ha presentat com un personatge valerós i decidit, defensor de l’ortodòxia catòlica. Ens trobem, en qualsevol cas, davant d’un típic cas de substitució d’antigues interpretacions paganes, ja que altres llengües encara conserven noms que el relacionen amb el mite de l’arc que beu l’aigua de la terra (en romanx es diu 'arco bevondo') o amb la naturalesa identificada amb una vella o bruixa ('arco da vella', en gallec).

A banda de l’àmbit catalanoparlant, l’arc es relaciona amb Sant Martí a àmplies zones d’Occitània, entre les quals, hi ha la Vall d’Aran. Als Països Catalans, el nom presenta diverses variants: 'pont de Sant Martí' a Andorra, l’Alt Urgell i el nord del Berguedà i el Ripollès; 'ratlla de Sant Martí' és com es diu tradicionalment en llocs tan distants entre si com les Terres de l’Ebre i el Priorat, el Garraf, la Safor, la Marina Alta i Eivissa. A la Ribagorça, per influència de l’aragonès, es coneix com a 'arc de Sant Joan'. Totes aquestes denominacions, tanmateix, han reculat en major o menor mesura per efecte de la uniformització lingüística.

Refranys que fan referència a L'Arc de Sant Martí
Arc de matí, pluja cap ací; arc de vesprada, pluja cap allàArc de Sant Marí al migdia, pluja tot el dia, arc de Sant Martí a la tarda, la pluja ja està acabada
Arc de Sant Martí a la matinada, ton capot prepara
Arc de Sant Martí a la matinada, treu els bous de l’arada
Arc de Sant Martí a la prima, tapa't mariner, amb la caputxina
Arc de Sant Martí a la tarda, la pluja ja és passada
Arc de Sant Martí a la vesprada, pluja a la matinada
Arc de Sant Martí a migdia, pluja tot el dia
Arc de Sant Martí a ponent assenyala bon temps
Arc de Sant Martí a ponent, amarra la barca i vine-te'n
Arc de sant Martí al capvespre, l'endemà festa
Arc de Sant Martí al matí, aigua a la tarda
Arc de sant Martí al matí, aixeca't el caputxí
Arc de Sant Martí al matí, la pluja és aquí, arc de Sant Martí a la tarda, la pluja és passada

dijous, 16 d’abril del 2015

Boira en Pipa, boira al Castell, pica espart i fes cordell

REFRANYS DE L'ESPARDENYER/SABATER

La Vall d'Uixó ha tingut sempre una llarga tradició industrial.
Com a conseqüència d'un conflicte social va néixer la indústria espardenyera a la Vall. sent encara el Duc de Medinaceli amo i senyor de la Vall, va sorgir una desavinença entre aquest i els seus colons a causa d'una diferent apreciació en la quantitat a pagar en concepte d'arrendament. Els colons es van negar a pagar el deute i el Duc per castigar la rebel·lia va fer venir unes famílies de Forcall perquè conreessin les seves terres. Davant tal determinació dels colons van deposar la seva actitud i van tornar a conrear la terra. Però les famílies arribades del Maestrat van haver de buscar una ocupació; com coneixien l'ofici d'espardenyer, van començar a practicar aquesta activitat per cobrir les seves pròpies necessitats, encara que per això van realitzar un treball bastant rudimentari i bast.

L'aparició de la espardenyeria a Vall d'Uixó i amb el seu consegüent desenvolupament va donar lloc a una nova forma de vida a la ciutat que va ser poc a poc prenent auge a la Vila i influència en la vida política de la mateixa.

A partir de la Guerra Civil el nombre de fabricants va disminuir a causa del gran desenvolupament que va assolir la fabricació del calçat a càrrec de l'empresa Silvestre Segarra e Hijos.

Tipus d'espardenyes:

L'espardenya típica de la Vall era la de careta o cintes.
Espardenya de careta

La fabricació de l'espardenya ha tingut dues variacions: d'espart i de cànem
Espardenya d'espart
Espardenya de cànem
Repuntadores de l'antiga fàbrica de calcers 
Silvestre Segarra e Hijos
Vegem que ens diu el refranyer en aquest ofici.


A Altea, xiques guapes, a Benidorm, mariners, a La Nucia, tramussos i a Callosa, espardenyers
A cal sabater, sabates de paper
A cordill
A darreres d'agost, ja es fila amb cresol
A la tardor el dia porta espardenyers
A la vellea, el dimoni sabater
A nugar, a Bétera
A on Deu pergué el barret o les espardenyes
A qui veges amb espardenyes [o capa] per Nadal, no li preguntes com li va
A un pagès deu-li cols, i en temps de fang sabates grosses
A vegades, qui menys s'ho creu, troba sabateta del seu peu
Abans de veremar, el cànem a amarar
Acabar el quefilar 
Afluixar els cordons
Afluixar la corda

dimecres, 15 d’abril del 2015

Cada oller alaba les seves olles

REFRANYS DE L'OLLER/TERRISSER/CERÀMICA
Joaquín Aledón, l'últim 'oller' tradicional de la Vall d'Uixó
L’OLLER
Un oller és la persona que treballa l'argila per fer olles, perols, porrons, cassoles, etc. És per tant sinònim de terrisser. El seu treball el porten a terme a l'olleria, l'obrador on es troben totes les ferramentes i instal·lacions que li permeten fer les peces de fang, assecar-les, envernissar-les i coure-les.
En la Vall podem parlar de l'existència d'ollers des de 1532.on havia un  forn d'obra de terra ubicat a Zeneta, un dels antics pobles de la Vall.
A la Vall s'han comptabilitat fins a 15 olleries. 

Els ollers de la localitat elaboren principalment ceràmica de cuina, encara que els darrers anys han tret al mercat noves peces com ara jocs de cafè, de te, etc.

El refranyer també arreplega un munt de refranys sobre aquesta activitat. Fan referència al seu ofici, a la seva matèria prima, l'argila o fang, les seves eines i tota la seva diversitat de productes elaborats, majoritàriament per a la cuina.

A càntir de vi per barba [o home] i fora borratxeres

dimarts, 14 d’abril del 2015

Salut és riquesa.

REFRANYS SALUDABLES
HÀBITS DE VIDA SALUDABLE
La importància de tenir cura de la salut

Segons la definició elaborada per l'Organització Mundial de la Salut (OMS), "la salut és un estat complet de benestar físic, mental i social, i no solament l'absència d'afeccions o malalties". Així, queda clar que més enllà de patologies , la salut abasta diversos factors que intervenen en la qualitat de vida de cadascú. Una persona sana, per tant, seria aquella que gaudeix d'una vida plena i feliç a tots els nivells.


El refranyer així ho deuria entendre des de fa molts anys com ho demostra la quantitat de refranys que li han dedicat. 

Aquest refranys estan trets de la web: elrefranyer.com en la que podreu trobar més informació.

A beure i a menjar mesura has de posar
A bon mal i a dolent mal, el millor metge és el malalt.
A bon menjar, beure tres vegades.
A cap dona apura, mal que als nou mesos es cura.
A cop calent, el mal no es sent.
A fibló [o picada] d'abella, cera d'orella
A fibló de vespa, cera d’orella
A gran constipat, cul apretat
A gran dolor, paciència major.
A gran mal, poc menjar
A gran mal, remei prompte.
A home vell, no li donis gros farcell.
A l’aire i al manifasser, deixar-los en el carrer
A la nit que es puga pujar al llit, que el qui sopa massa a la nit no dorm tranquil al llit
A la panxa sempre és fosc.

dissabte, 11 d’abril del 2015

Qui canta en divendres, treballa en diumenge

REFRANYS DELS DIES DE LA SETMANA
El dilluns va dir al dimarts
Que passés per cal dimecres! 
preguntés al dijous
Si era veritat que el divendres
Havia dit al dissabte
Que era festa el diumenge.

SIGNIFICAT DELS DIES DE LA SETMANA
Els set dies de la setmana tenen el seu origen en el descobriment i observació dels cicles lunars per part de la humanitat (lluna plena, minvant, nova i creixent), arribant a la conclusió que entre aquestes fases hi havia aproximadament uns set dies. Però la influència celestial en la nostra ordenació setmanal no va acabar aquí, sino que els nostres avantpassats decidiren anomenar els dies segons els astres mòbils dels firmament, així com relacionar-los amb la seva deïtat corresponent: la Lluna, Mart, Mercuri, Júpiter, Venus, Saturn i el Sol.

Febus - Sol - Dia del Senyor - diumenge
Diana - Lluna - Dia de la lluna - dilluns
Mart - Dia de Mart - dimarts
Mercuri - Dia de Mercuri - dimecres
Júpiter - Dia de Júpiter - dijous
Venus - Dia de Venus - divendres
Saturn - Dia del Sàbat - dissabte

Però per què el dissabte i el diumenge s’allunyen d’aquesta norma? La raó segurament la trobem en el fet de les influències religioses cristianes i jueves, assimilant el dissabte al sabbath i el diumenge al dia del Senyor. No oblidem que els cristians intentaren imposar la seva nova filosofia en detriment del món pagà i que en la majoria de casos triumfaren, però en el cas del nom dels dies de la setmana no ho van aconseguir segurament per la influència de les deïtats en el món agrícola (a excepció de la zona de la Gallecia romana, motiu pel qual la nomenclatura portuguesa actual no té res a veure amb la norma).


Dilluns, lunae dies, era el dia de la lluna. Durant molt de temps es va contar pels mesos lunars. Encara avui hi han països i cultures que ho fan, com a Israel o països africans. 

Dimarts, martis dies, era el dia de Mart. Mart va ser el déu de la guerra, també anomenat Ares pel grecs. De Mart en deriven paraules com "marcial". Hi ha un planeta dedicat a aquest déu. 

Dimecres, mercuri dies, era el dia de Mercuri, déu del comerç i dels viatgers. Per aquest motiu els seus temples s'edificaven a l'entrada dels pobles. 

Dijous, Iovis dies, dedicat a Júpiter. En la mitologia romana era el déu assimilat a Zeus. Déu del cel i del temps atmosfèric. 

Divendres, veneris dies, dia de Venus. A partir del s.II aC, va ser assimilada a la deessa Afrodita, deessa de l'amor, ja que abans de la fundació de Roma, Venus era la protectora dels horts. 

Dissabte, del hebreu "sabbath", que significa dia de descans. Pels hebreus i la gent que viu a Israel era l'ultim dia de la setmana i el seu dia de descans. 

Diumenge, del llatí dominicus dies, dia del senyor. Pels cristians és tradicionalment l'ultim dia de la setmana, encara que en realitat és el primer ja que es consagra una nova setmana a Jesucrist. Dia de descans.



REFRANYS DEL DILLUNS 

dimecres, 8 d’abril del 2015

cada herba té sa seva medecina

REFRANYS DELS REMEIS DE LES PLANTES
Com diu el refranyer popular, “cada herba té sa seva medecina”. En aquest apartat incloem aquells refranys que destaquen les virtuts i propietats  de les plantes.

SÀLVIA (Salvia officinalis)- Antiinflamatòria de les vies respiratòries superiors. Per la diarrea. És antisudorífica. Normalitza la menstruació. Antiglucemiant.
Pels nervis i cansament, sàlvia
Malva, sàlvia i valeriana de tot mal sana
La sàlvia, és la mare de la malva
Qui té sàlvia al seu hort, un gran remei té ben a prop
La sàlvia, salva
S'ha mort?... i tenia sàlvia a l'hort?
Qui vulgui viure molts anys ha de prendre sàlvia al mes de maig”

ORENGA  (Origanum vulgare)- És desinfectant, expectorant i antiespasmòdica. Per transtorns gàstrics o biliars. Per el cansament nerviós i falta de to vital. Excel·lent per aromatizar els cuinats.
Ruda, orenga, hisop i donzell, tot és molt bo per remei
L'orenga, tot mal trenca
Si vols que l'amor et prenga, dóna-li un brot d'orenga

MALVA (Malva Sylvestris). És antiinflamatoria, laxant, demulcent, emolient, digestiva, antidiarreica,expectorant, cicatrizant, diurética.
Malva, sàlvia i valeriana de tot mal sana
La sàlvia, és la mare de la malva
La malva, de tots mals salva
Amb malves et cures?, mal vas
Amb malves, aigua i un morter, apotecari vull ser

diumenge, 5 d’abril del 2015

Per Santa Llúcia, s'escurça la nit i s'allarga el dia.

REFRANYS SOBRE LA DURADA DEL DIA

El cicle de l'allargament del dia és tot un cicle de refranys referits al fet constatable que les hores de llum s'escurcen o s'allarguen a partir dels solsticis.
Els solsticis parteixen l’any en dos períodes de sis mesos i meteorològicament ho veiem amb les hores de sol. Així fins al solstici d’estiu (21 de juny), el dia es va allargant i les hores de sol van guanyant terreny a les hores de nit, just fins a la nit del solstici d’estiu, que llavors el procés s’inverteix i els dies es van escurçant enfront les nits que s’allarguen, fins arribar al solstici d'hivern (21 de desembre), la nit més llarga de l'any.

Prop dels solsticis (21 de juny i 21 de desembre) tenim dues festes ben assenyalades: Nadal i Sant Joan. Per això el refranyer, per simplificar, diu que Sant Joan és la nit més llarga de l’any i diu que la nit de Nadal és la més curta. Com deia, no és ben bé cert, però ja ens serveix per explicar les tendències del dia, perquè ja sabeu que «El refranyer és la filosofia popular, que apunta a grans trets, però no cerca veritats absolutes».

Doncs al voltant d'aquest fet constatable, hi ha una munt de refranys que configuren aquest cicle.

La data central del cicle és Santa Llúcia (13 de desembre): Per santa Llúcia, un pas de puça. Es refereix al fet, gairebé imperceptiblement, que a partir d'aquesta data es comença a allargar el dia amb uns minutets més de sol. Per això un salt de puça.
Doncs bé, amb una colla de refranys semblants, relacionats tots amb algun sant o santa entre mitjan desembre i mitjan març (per l'equinocci de primavera, vora Sant Josep, els dies i les nits s'igualen: tantes hores de nit com de dia) i una rima consonant o assonant per cloure la dita, tenim tot un cicle de refranys que ens donen notícia d'aquest fet d'allargar-se el dia.


Per Santa Llúcia, s'escurça la nit i s'allarga el dia. (13 desembre)
A Santa Llúcia un pas de puça, a Nadal un pas de pardal, als Reis bèstia qui no ho coneix. (13 desembre, 25 desembre, 6 gener)
A Santa Llúcia un pas de puça, a Nadal un pas de pardal, als Reis bobo és qui no ho coneix, a Sant Antoni un pas de dimoni, a Santa Agnés una hora més (13 desembre, 25 desembre, 6 gener, 17 gener, 21 gener)
Per Santa Llúcia un pas de puça, per Nadal un pas de pardal, per Sant Esteve un pas de llebre, per Any Nou un pas de bou (13 desembre, 25 desembre, 26 desembre, 1 gener)
Per Santa Llúcia un pas de puça; per Nadal un pas de gall; per Ninou un pas de bou, i per Reis mitja hora creix. (13 desembre, 25 desembre, 1 gener, 6 gener)
Per Santa Llúcia, creix el dia un pas de puça; no creix ni disminueix fins que el Nen Jesús no neix (13 desembre, 24 desembre)
Per Santa Llúcia, el dia s'allarga [o creix] un pas de puça. (13 desembre)
Per Santa Llúcia, minva la nit i creix el dia. (13 desembre)
Per Santa Llúcia, un pas de puça. (13 desembre)
Santa Llúcia, llarga és la nit i curt el dia (13 desembre)
Per Santa Llúcia, s'escurça la nit i s'allarga el dia (13 desembre)

De Tots Sants a Nadal, les set setmanes fosques de l'any (1 de novembre - 25 de desembre)
De Tots Sants a Nadal, justa una passa de gall (1 de novembre - 25 de desembre)
De Santa Caterina a Nadal, un pas de pardal. (25 de novembre – 25 de desembre)
Per Nadal, pas de pardal. Per Sant Esteve, pas de llebre (25 desembre, 26 desembre)
Per Nadal, pas de pardal; | per Sant Esteve, un de llebre; per Any Nou, un de bou; | per Sant Silvestre, per la porta o la finestra; | i pels Reis, ase és qui no ho coneix (25 desembre, 26 desembre, 1 gener, 31 desembre, 6 gener)
A Nadal, una passa de gall (25 desembre)
Per Nadal, un pas de pardal. Per Sant Esteve, un pas de llebre, i per Any Nou, un pas de bou (25 desembre, 26 desembre, 1 gener)
Per Nadal, el dia s'estira un pam
Per Nadal, creix el dia un pas de gall (25 desembre)
El dia no creixerà fins que Jesús no naixerà (25 desembre)
El dia creixerà quan Jesús naixerà (25 de desembre)
En nàixer el Jesuset, creix el dia i creix el fred (25 desembre)
Per Sant Esteve, un pas de llebre (26 de desembre)
Per Sant Esteve, creix el dia un pas de llebre (26 desembre)
Per St. Esteve, un pas de llebre i per any nou un pas de bou. (26 desembre)
De Sant Tomàs a Nadal just una passa de gall (21 desembre, 25 desembre)
De Sant Tomàs a Nadal, un pas de gall (21 desembre)
Per Sant Tomàs, el dia més curt de l'any (29 de desembre)
Per Sant Silvestre, un pas de destre (31 de desembre). [destre' és una mesura antiga, al voltant dels vint centímetres]
Entre Nadal i Reis creix el dia un peu de rei. (25 desembre, 6 gener)
Per Cap d'Any el dia s'allarga un pam (31 de desembre)
Per Ninou (o Any Nou), un pas de bou (1 gener)

Per Ninou s'allarga el dia, però no s'allarga el sou (1 gener)
Per Any Nou, el dia s'estira un sou (1 gener)
El dia allarga per l’any nou un pas de bou (1 gener)
El dia no es mou fins per Ninou (1 de gener)
Als Reis, el dia creix (6 gener)
Pels Reis, un pas de vell [o vells] [o un pas d'anyells] (6 gener)
Pels Reis, el dia creix i el fred neix. (6 de gener)
Pels Reis, el dia creix, i ruc [o ase]qui no ho coneix (6 gener)
Pels Reis el temps (o el dia) creix i el fred neix (6 gener)
Pels Reis ho noten els bous; i per Sant Sebastià, tot el bestiar (6 de gener, 20 gener) (Comença a fer-se notori que el dia creix)
Per Sant Julià, un pas de ca [o cent passes de marrà] (8 de gener)
A sant Anton, un pas de bou (17 gener)
Per sant Antoni, un pas de dimoni (17 gener)
Des de Sant Anton, una hora més de sol (17 gener)
Per Sant Anton, a les cinc hi ha sol (17 gener)
Per Sant Antoni, mitja hora de cada cap (17 gener)
Per Sant Antoni (es creix) una passa de dimoni (17 gener)
Per Sant Antoni, (s'allarga) (un) pas de dimoni (17 gener)
Per Sant Antoni creix el dia un pas de dimoni (17 gener)
Per Sant Antoni Abat, mitja hora per cap (o s'allarga el dia mitja hora per cap) (17 gener)
Per Sant Antoni de gener, a les cinc el sol veuré [o el sol al peu del carrer] (17 gener)
Per Sant Antoni de gener camina una hora més el traginer (o una hora més pel traginer) (17 gener)
Per sant Antoni de gener, guanya un dia l'arrier (17 gener)
Per Sant Antoni de gener, una hora més de civader (17 gener)
Per Sant Antoni de gener, el sol al peu del carrer (17 gener)
Per Sant Antoni del porquet, a les cinc ja es veu (el) solet (17 de gener)
A Sant Sebastià mitja hora de matí i mitja de vesprà (20 gener)
Per Sant Sebastià s'allarga el dia, una hora per cada cap. ( 20 gener)
Per Sant Sebastià, s'allarga el dia un pas de milà (20 gener)
Per sant Sebastià, mitja hora més si fa no fa. ( 20 gener)
Per Sant Sebastià, un pas de marrà [o una passa de marrà, o cent passes de ca] (20 gener)
Per Sant Sebastià, mitja hora al matí, mitja hora a la tarda, el dia s'allarga (20 gener)
Per Sant Sebastià, una hora més de dia hi ha (o una hora s'allarga ja) (20 de gener)
Per sant Sebastià, una hora més de caminar. ( 20 gener)
A Santa Agnès, el dia s'allarga una hora més (o una hora més) (21 de gener)
Per Sant Vicent de la Roda, allarga el dia una hora (22 gener)
Per Sant Vicent de la Roda (o de la Mola) creix el dia una hora (22 gener)
Per Sant Vicenç, el sol entra pels torrents (22 de gener)
Per Sant Pau, una hora cau (25 de gener)
Per Sant Vicenç de la Roda, creix el dia una hora (22 de gener)
Per Sant Vicent de la Roda, el dia ja allarga una hora (22 gener)
Per Sant Vicent de la Roda, allarga el dia una hora (22 gener)Darrer dia de gener, una hora més ja té; qui la vulgui ben comptar hora i mitja hi trobarà A darrers de gener, una hora hi és, i si ho mires bé, una i mitja també (31 de gener)
Febrer febreret: creix el dia i creix el fred
Per la Candelera, una hora entera [o el dia torna enrera] (2 febrer)
Per la Candelera, una hora endavant, una hora endarrera (2 febrer)
Per la Candelera el sol va per la carretera (2 de febrer)
Per la Candelera, creix el dia una hora sencera (2 febrer)
Per Santa Maria, s'escurça el dia (2 febrer)
Per Santa Maria una hora i mitja més el dia (2 febrer)
Per Santa Maria, hora i mitja creix lo dia (o hora i mitja més de dia (2 febrer)
Per Santa Maria, una hora més de dia (2 de febrer)
Per Santa Maria, s'escurça el dia (2 febrer) Per Sant Blai, un pas de cavall (3 de febrer)
Per Sant Macià, tanta nit com dia hi ha (30 gener)
Per Sant Macià, una passa de ca (30 gener)
Febrer febreret: creix el dia i creix el fred
Per Sant Benet, el sol toca per les parets (9 de març)
A Sant Jordiet, creix el dia i el fred. ( 23 abril)
Per Sant Maties, entra el sol per les ombries (14 maig)
A Sant Maties entra el sol per les ombries i tan llargues són les nits com els dies (14 maig)
Per Sant Maties, igual son les nits que els dies (14 maig)
Per Sant Maties, tant de nit com de dies [o fa tanta nit com dia] (14 maig)
Per Sant Maties, ja són ben llargs tots els dies (14 maig)
Per Sant Maties el sol ja entra per les ombries, i d'aquí a tres setmanes, per les ombries i les solanes (14 maig)
Per Sant Urbà, un pas de gavilà (25 de maig)

El dia en maig va allargant i el graner es va esgotant
Del juny endavant el dia es va escurçant
Del juny enllà, el dia comença a baixar
Del juny enllà, el dia es comença a escurçar
En juny, el dia vint-i-u és llarg com ningun
Juny acabat, dia escurçat
De Sant Joan a Nadal, mig any cabal (24 juny, 25 desembre)
El dia més llarg de l'any és per Sant Joan (24 juny)
Sant Joan l’escurça i el Nen Jesús l’allarga (24 juny)
Sant Joan l'escurça i Nadal l'allarga (24 juny, 25 desembre)
Sant Joan escurça els dies i el Nadal els estira (24 de juny – 25 de desembre)
La nit de Sant Joan, la més curta de l'any (24 juny)
Sant Joan és la [nit] més curta de l’any (24 juny)
Per sant Joan, una passa de gegant (24 juny)
Per Sant Joan el dia creix una passa de gegant (24 juny)
Per Sant Joan, tenim el dia més llarg de l'any (24 juny)
Sant Joan escurça els dies i el Nadal els estira (24 juny)
Sant Joan! El dia més gran (24 de juny)
Per sant Pere el dia més enrere (29 juny)
Per Sant Pere, una passa enrere (o un pas enrere) (o una hora enrere) (29 de juny)
Corpus sia alabat, que fa el dia llarg (variable en juny)
Als darrer de juliol, un hora més de sol
A l'agost, a les set ja és fosc
El quinze d’agost, a les set és fosc
Per la Mare de Déu d'Agost, a les set [o vuit] ja és fosc (15 agost)
Per la Mare de Déu del llit, tan llarg és el dia com la nit (15 agost)
Quan a les sis es fa fosca, mor la mosca
Per Sant Mateu, tan llarga la nit com el dia trobareu (21 setembre)
Per Sant Mateu, tant s'hi veu com no s'hi veu (21 de setembre)
Per Sant Cebrià, un pas de marrà (26 de setembre) 

Per Sant Miquel (29 de setembre) el berenar se'n puja al cel, i per Sant Macià (5 d'abril), torna a baixar
A Sant Martí, iguals el dia i la nit (11 de novembre)

Per Sant Martí, el dia és coquí [coquí = avar, mesquí] (11 novembre)
Per Sant Andreu i Sant Raït, tot el dia és nit (30 novembre)
Per Sant Andreu, tot el dia no s’hi veu (30 novembre)