QUI NO TREBALLA EN TOT L'ANY TREBALLA EL DIA DE CAP D'ANY
Qui és mandrós o deixat ha de fer quan més inoportú li resulta les coses que no havia fet quan tenia temps
La nostra saviesa popular està plena d’expressions relatives al malfeiner. Vegem algunes:
· de la taula al llit i del llit a la taula: dit de qui sols viu per a menjar i dormir.
-- En Jaume, mira’l, de la taula al llit i del llit a la taula, és un mandrós i mai no farà res de bo
· ser un feina-fuig-mandra-no-em-deixis: no fer gens de feina, ser un gandul.
-- Millor que no li diguis que t’ajudi a fer les feines de casa perquè aquest és un feina-fuig-mandra-no-em-deixis.
· fer el gos: fer el gandul, abandonar-se a la mandra.
-- Els diumenges li agrada passar-los sense fer res de profit, fent el gos tot el dia.
· fer el manta: gandulejar / estar sense fer res.
-- S’aprofiten de fer el manta quan no hi ha l’encarregat.
· tenir el menjar de bo i el treballar de malalt: menjar molt i treballar poc.
-- Quan és l’hora de fer feina desapareix, té el menjar de bo i el treballar de malalt.
· fer-li mal l’os bertran (a algú): peresós, ser molt peresós, gandul.
-- Amb ell no hi comptis perquè li fa mal l’os bertran.
· jeure com un porc: jeure molt a l’ampla, sense miraments o sense pensar en el treball.
-- A tothom que veu li explica que treballa molt, però en realitat es passa el dia jaient com un porc. Tota la feina l’hem de fer nosaltres.
· tenir un os a l’esquena: ser gandul.
-- Quina família: el pare és un gandul i el fill té un os a l’esquena.
· no fotre cop: No fer gens de feina, ser un gandul.
-- No fot brot en tot el curs i després treu bones notes. No sé com s'ho deu fer.
· rascar-se la panxa: Fer el gandul.
-- De tan rascar-se la panxa, ja no sap què és treballar.
· tocar-se els collons: estar ociós, no fer res de profit.
-- Sempre es passa el dia tocant-se els collons. Ja és hora que busqui feina i s’espavili una mica
· caçar mosques: passar el temps sense treballar o fent coses inútils.
-- Deixa de caçar mosques i posa’t a treballar
