EXPRESSIONS DE LA NOSTRA PARLA

FER PASQUA ABANS DE RAMS

Ho dieu alguna vegada? Tal vegada l’haveu escoltada en un temps llunyà?.

Es solia dir quan s’esperava un fill abans de casar-se.

-         Diuen que els van fer casar perquè havien fet Pasqua abans de Rams.

-         Era evident que havien fet Pasqua abans de Rams, perquè la criatura va néixer només dos mesos després del casament.

 També usen en aquesta situació:

·        De penal

-         Es van casar de penal; és a dir es van casar perquè ella s’havia quedat embarassada.

·        Anar a fira

-         Aquella parella han anat a fira abans d’haver-se casat.

 

Arrel d’açò, es va usar per extensió a anticipar-se a fer una cosa abans que arribi el moment oportú.

-         La decisió que va prendre va ser fer Pasqua abans de Rams, perquè s’hauria hagut d’esperar una setmana.

 Seguint en la precipitació en fer les coses diem també:

·        Començar la casa per la teulada.

-         Cada cosa al seu temps; no pretenguis començar la casa per la teulada.

·        Passar l’arada davant dels bous.

-         Fes-ho per ordre; primer el que és primer; no passis l’arada davant dels bous.

·        Voler fer entrar el clau per la cabota.

-         S’ha convençut que té la raó i vol fer entrar el clau per la cabota.

EXPRESSIONS VALLERES

PERDRE L'OREMUS

Explicació: Algú, perdre el control de si mateix: desorientar-se, perdre la memòria o l’esment d’allò que s’ha de dir o fer.

«Oremus és la forma verbal llatina que significa ‘preguem’, usada pel capellà per convidar a l’oració. L’origen d’aquesta frase feta ens remet als oremus, els senyals que hi ha en els missals per indicar el punt on es comença la missa i l’oració. “Perdre l’oremus”, per tant, volia dir perdre el fil a missa i avui dia es conserva per indicar que algú està desorientat o confús.

També es sol dir:

   · Trencar (o Rompre) l’oremus (o els oremus): interrompre inoportunament un acte.

   · Fer oremus: fer molt poca claror un llum, tenir tendència a apagar-se.

No sé si us heu donat compte que estem en un període en què s'ha "perdut l'oremus" des de molts àmbits de la nostra vida quotidiana.

D'una banda salaris i retribucions de subsistència entre gran majoria dels treballadors i de l'altra sous milionaris de personatges relacionats amb l'esport (futbolistes, fórmula 1, tennistes ...).

Importància desmesurada d'actes socials com celebracions de guanyar campionats, com de futbol per exemple, i gran silenci - ja gairebé no es parla - de les injustícies comeses amb els refugiats, amb els milions d'aturats, amb .... les injustícies socials en general.

Variants i sinònims:

   · Desconcertar-se

   · Guillar-se

   · Perdre el cap

   · Perdre el control

   · Perdre el discerniment

   · Perdre el judici

   · Perdre el senderi

   · Perdre el seny

   · Perdre els estreps

   · Perdre l’enteniment

   · Perdre la xaveta

   · Perdre el timó.

   · Perdre el món de vista.

   · Perdre la carta de navegar.

   · Perdre el compàs.

Suposo que el significat de desorientar-se, de perdre l’oremus ve precisament del fet de perdre l’atenció.

EXPRESSIONS VALLERES

PASSAR-SE DE LA RATLLA

Aquesta expressió la fem servir en situacions en què una persona va massa lluny, en els seus actes o en el seu discurs, quan se supera o s'excedeix el límit del que és tolerable. Quan la fem servir, vam mostrar enuig o reprovació pel que ens han dit o fet.

· T'estàs passant de la ratlla.

·  No et passis de la ratlla.

·  T’has passat de la ratlla

Expressions com aquestes tots o bé l'hem dit o l'hem escoltat. Però passar-se de que ratlla? ¿Quin és l'origen d'aquesta expressió

Prové dels començaments de la boxa, quan les baralles no es realitzaven dintre d'un quadrilàter com els que coneixem avui. Els seus marges eren molt més prosaics, ja que els púgils amidaven les seves forces limitats per dues modalitats de línies.

   -- La primera consistia a marcar una ratlla amb guix en el sòl, de manera que els combatents quedessin a un costat i a l'altre. Havien de mantenir un peu avançat a la vora de la marca sense poder moure'l i molt menys traspassar-lo, així que la baralla transcorria gairebé estàticament. La fi del combat es decidia quan un dels contendents traspassava la ratlla.

   -- La segona modalitat obligava als boxejadors a barallar-se dintre d'un cercle –ring en anglès– pintat amb guix o conformat pels propis espectadors.

En l'actualitat, encara existeixen aquests rings circulars en les baralles clandestines, però estan delimitats pels cotxes dels espectadors des d'on, amb la finalitat d'escapar ràpidament en cas de redada, veuen la baralla.

Vegem un parell d’exemples:

   * Aquest xicot que saluda amb excessiva efusivitat a una nova companya de treball, fent un bes a prop dels llavis en comptes de fer-ho a la galta o

   * Quan en una discussió de futbol entre dos aficionats al principi dins del respecte i l'educació però que es va tornant més pujada de to amb el pas dels minuts fins arribar als crits i els insults.

EXPRESSIONS VALLERES

NO SABER D'ON SURTEN LES MISSES

No saber de quina font surten els recursos per a fer alguna cosa costosa.

Origen: Les misses es pagaven. Els sous dels capellans venien de les misses, els enterraments, els batejos, etc. La gent encarregava misses a la memòria dels difunts, per demanar un favor, per honorar sants. Misses que pagaven.

Quan diem:

   · Que pocs capellans tindrà aquest al seu enterro!, fem referència al costum que els enterraments es mesuraven en funció dels diners de la persona que pagava. Com més capellans oficiessin la cerimònia, més diners costava. Així com els ornaments florals, els músics i altres complements de la cerimònia. L'enterrament mínim era el capellà sol i l'escolà amb la creu.

   - “Mai no va quedar clar d’on havien sortit les misses, però el soterrament va ser de categoria”.

Popularment la paraula missa es fa servir amb el sentit de diners o recursos econòmics. En altres temps una pesseta era l’almoina ordinària per a retribuir la celebració d’una missa; si algú deia

   - «Això em costa tres misses» volia dir que li havia costat tres pessetes.

Nota: Actualment molta gent ha perdut el coneixement dels referents religiosos i frases com aquesta els resulten absolutament incomprensibles.

EXPRESSIONS VALLERES

NO PARAR EN TORRETA

No estar mai quiet, que sempre està fent coses, no para de moure d’un lloc a l’altre o que surt molt.

L’origen d’aquesta frase ve de la cria dels coloms de la columbicultura valenciana i en el fet dels coloms que, llançats a volar pels colomaires, a vegades fan tota la volada sense posar-se a cap torreta ni teulada”.

Des de l'Edat Mitjana i fins al segle XIX, la cria d'aquestes aus era molt valorada, ja que els coloms eren utilitzades com a mitjà de comunicació. Tots els columbicultors es reunien a la Llotja per comprar i vendre els seus coloms.

De tots els coloms, els que estaven més temps en l'aire sense parar a descansar en cap 'torreta' eren els més valuosos. La frase feta va acabar aplicant-se a aquelles persones inquietes que no paraven enlloc.

EXPRESSIONS VALLERES

TAL FARÀS, TAL TROBARÀS.Aquest proverbi significa que, més tard o més d’hora, les males accions solen tenir el seu càstig. Té moltes variants formals:   · Tal faràs (o diràs), tal cobraràs (o patiràs, o rebràs),i també sembla que antigament la parèmia tenia dues clàusules:   · Tal faràs, tal trobaràs i de Déu, no te’n riuràs.O també:   · Fill ets, pare seràs; tal faràs, tal trobaràs.Aquest significat de prevenció o de càstig per les males accions té molta recurrència en el refranyer. Se’ns acudeixen altres maneres d’expressar aquesta mateixa idea? Us n’apuntem algunes:   · A cada porc li arriba el seu sant Martí.   · Conforme sembrareu, collireu.   · El que no vulguis per a tu, no ho vulguis per a ningú.   · Qui sembra vents, recull tempestats,i en castellà els castissos diuen:   · Donde las dan las toman o   · Quien mal anda mal acaba.Aquesta expressió és aplicable a la política i com no també té les seves conseqüències en la nostra política municipal.Per exemple en les eleccions, els vallers i vallers la podem fer servir quan alhora de votar podem castigar a un partit en el govern per canviar la seva política que no ens agrada. I és el que ha ocorregut en les eleccions del 2015 i en la revalidació del 2019, fent fora al PP.I també s’ha fet extensiu a nivell nacional. Però en aquest cas potser que aquesta dita se’ls torni en contra pel fet de que Pedro Sánchez, que és incapaç d’arribar a acords amb ningú ho té pelut per dirigir un estat i si repeteix eleccions pot rebre el vot de càstig.O en el mateix cas de Catalunya que amb les polítiques reprensores, aplicant el 155, i no fent servir el diàleg han aconseguit l’efecte contrari i el poble ha respost en les urnes per un govern independentista.

EXPRESSIONS VALLERES

"FER EL SEU AGOST."
Aquesta frase és la típica expressió utilitzada comunament per referir-nos al fet que algú ha fet un negoci ràpid i fàcilment obtenint uns grans beneficis i fins i tot per assenyalar a aquells que ho fan sense costar-li un gran esforç o de forma una mica dubtosa, o que ha fet un profit extraordinari d'una situació.
   - “Els bars de la platja han fet l'agost de tants turistes que ens han visitat”.
En quant a l’origen de la dita “fer l’agost”, molts són els que pensen que l'origen prové dels guanys que obtenen els empresaris que es dediquen al sector turístic i altres persones afins al ram, gràcies a la massiva presència de turistes durant l'estiu.
Però en realitat l'origen d'aquest modisme el trobem en una activitat que no té res a veure amb les vacances sinó amb l'agricultura.
Va sorgir en l’entorn rural i fa referència a la recol·lecció de cereals, olives, raïm i altres fruits del camp durant l’època més fructífera -l’estival- i, per extensió, als beneficis que s’obtenen de la venda d’una bona collita.
Des de sempre, l'estiu ha estat el moment idoni per fer la collita de la majoria dels cereals sembrats i el posterior emmagatzematge del gra després del trillat, sent el mes d'agost el de major activitat.
Una bona collita era sinònim d'abundant matèria primera, bons guanys i diners per a la resta de l'any (o almenys per als mesos d'hivern en què l'activitat agrícola descendia a causa de les baixes temperatures).
Els que també es beneficiaven d'això eren els temporers, els qui treballaven durament al llarg de l'estiu acudint a les diferents veremes i recol·leccions i treien prou diners per a la resta de l'any (o bona part d'ell).
Amb el temps les expressions 'fer l'agost' o 'fer el seu agost' es van convertir en sinònim de bon negoci i guanys abundants de gairebé qualsevol activitat, sense importar en quina època de l'any es dugui a terme i de quina manera.

EXPRESSIONS VALLERES

FER-SE CREUSL'expressió “fer-se creus” és una dita, avui secularitzada però de clara herència religiosa cristiana, equivalent al “deixar de pedra” , “deixar glaçat”, "deixar d'una peça" que vol dir sorprendre's, estranyar-se o admirar-se davant d'una situació poc habitual, insòlita, extraordinària o increïble.
Com insòlita, increïble i trista, molt trista és la situació política actual.
Per un costat hi ha els que volen canvis, per millorar, i per altre els que volen quedar-se com estan, encara que sigui vivint a les escombraries, en el país de la Gurtel, en el país de la Púnica, en el país del cas Lezo, en el país del frau, en el país del cas Noós, en el país del cas Andratx, en el país de les caixes B, en el país de la corrupció com a sistema de funcionament, en el país en què no hi ha separació de poders, en el país on es persegueix la llibertat d'expressió, en el país on es persegueixen els drets humans, els drets polítics i els drets socials, en el país que reuneix tots els malsons que es fan i es desfan.
En definitiva EL PAÍS QUE FA EL RIDÍCUL ALHORA D'INTENTAR FORMAR GOVERN.
   * JA RES ENS SORPRÈN, ÉS PER FER-SE'N CREUS.

EXPRESSIONS VALLERES

EXPRESSIONS VALLERES DE SUAR.
Ara que estem en estiu el més normal es que suem i si la calor ve amb força no deixem de suar en tot el dia, ni l'ombra ens l'alleuja.
Però en la majoria de les expressions sobre el suar, les fem servir en doble intenció: Una perquè fa calor i l'altra perquè fem grans esforços per aconseguir alguna cosa.
Vegem algunes:
* SUAR LA CANSALADA.
* SUAR COM UN CARRETER.
* SUAR LA GOTA GORDA.
* SUAR LA GOTA MORTAL.
* SUAR LA GOTA NEGRA.
* SUAR EL SAGÍ.
* SUAR SANG.
* SUAR FEL.
* SUAR TINTA.

EXPRESSIONS VALLERES

COSTAR MÉS L’ESPART QUE L’ESCURÀ
Es diu quan els mitjans que invertim per a obtindre algun benefici, resulten ser més costosos que el propi benefici.
- “He volgut fer un cobert al corral i a la fi per no llogar un obrer m’ha costat més l’espart que l’escurà”.
Aquesta mateixa expressió la podem escoltar també amb els verbs pujar o valdre
• Puja més l’espart que l’escurà
• Val més l’espart que l’escurà
Aquesta expressió no és l’única que fem servir quan alguna cosa ens resulta més cara del que teníem previst. Totes elles comencen per “Costar més... que...”
• Costar més la salsa que el pollastre (sardina, caragols, peix...)
• Costar més el farciment que el gall.
-“En aquest llibre puja més el farciment que el gall. Molta enquadernació, però el contingut és molt dolent”
• Costar més la corda que l’ase.
Sembla, doncs, que totes aquestes alternatives contenen algun animal o altre.
Però encara ens queda una última que no té l’animal com a protagonista:
• Costar més el mall que l’enclusa.
-“Si duus la torradora a reparar et costarà més el mall que l’enclusa; val més que te’n compris una de nova”
Totes aquestes també tenen l’alternativa d’usar els verbs pujar i valdre.

EXPRESSIONS VALLERES

BALLAR ELS NANOS.-Adular-lo, procurar complaure’l, obsequiar-lo sorollosament.És una expressió que ens arriba de la ciutat de Castelló.Aquesta locució ve del costum d’anar els nanos (o nans) a ballar davant les cases principals per obsequiar els senyors en la festa de Corpus (Castelló).   --“Fins que no ha aconseguit el que volia, no ha parat de ballar els nanos al director”.Aquesta expressió pertany també al patrimoni folklòric de la processó del Corpus. En ella, eix una comparsa de nanos o capgrossos, la antiguitat es remunta a 1589. Hi desfilen al principi i són tres parelles que representen a les races de Sem, Cam i Jàfet, com manifestant que el misteri de l'Eucaristia és reconegut a tot el món."Els Nanos" executen una dansa al so i ritme del tabalet i la dolçaina, acompanyats per les castanyoles que ells mateixos toquen. En finalitzar cada actuació els Nanos saluden al públic amb una cerimoniosa inclinació i es despullen de les seves caps de cartró. Invertint recullen en el seu interior les propines d'aquells davant els quals han ballat. Per això les seves actuacions són molt freqüents i ballen, sobretot, davant d'amics i familiars, o coneguts als que volen afalagar i també quan algú els ha fet un senyal oferint bona propina.
De ahi el significat de la frase per assenyalar que s'està adulant o obsequiant a algú a qui “li estan ballant a els nanos”.També relacionada amb el ball dels Nanos és la frase:    "S'ha quedat mirant al cel i tocant els postises (postises = castanyoles), dedicada als que han perdut tots els seus cabals en algun negoci. I es refereix al fet que els Nanos, entre ball i ball, caminen en la processó portant moltes vegades el cap de cartró penjant a l'esquena, pel que els ulls de la cabota es queden mirant al cel ... sense recollir res aleshores..

 Tenim altres expressions amb el mateix significat:
   • ballar l’aigua:   - "No cal que em balles l’aigua, que no t’he de deixar eixir esta nit. I demà ja vorem!"   • Rentar la cara.   - " No para de rentar-li la cara al professor per tal d'aconseguir que l'aprorve".   • Riure-li les gràcies a algú. Fer-li cas i manifestar acord en tot lo que fa encara que no siga correcte.   -- "Està acostumat que li riguin totes les gràcies i no pot suportar cap censura"