dissabte, 31 de desembre del 2011

Estar a tot i a totes

Estar a tot i a totes
Significat: Disponible.
Quan vulgues comencem, jo estic a tot i a totes i no m'arrugue a res.


Equivalents:
A discreció
A la discreció [d'algú]
A la disposició
A les ordres de
A lloure
A mercè [d'algú, d'alguna cosa]
A ningú demanaràs els diners que guardaràs
A punt
A punt d'ogue
A punt de marxa
A punt de pastora mia
A tota la voluntat [d'algú]
A totes les voluntats] [d'algú]
A voluntat [d'algú]
Abellir-se el cor [a algú]
Al biaix [o de biaix]
Amb u peu enlaire
Amor lliure
Arreglar el sarronet
Ben plantat
Caure a les mans [d'algú]
Deixar [alguna cosa] en les seues mans
Dir-li [alguna cosa] el cor [a algú]
Dona fàcil
Donaria un dit de la mà per
Donaria un dit de la mà dreta per
Dur [algú o alguna cosa] en la palma de la mà
Dur al palmell de la mà
En avinentesa
En tàndem
Ésser roba de genovesos
Ésser un pendó
Ésser una fresca
Estar a la volença [d'algú]
Estar a les bones i a les males
Estar a les dures i a les maduresEstar a les órdens de
Estar al manar [d'algú]
Estar amb un peu a l'estrep
Estar al manar [d'algú]
Estar al servei de
Estar barres obertes
Estar de bon [o mal] humor
Estar de bona galta
Estar de filis
Estar de gaita
Estar de gana
Estar de gorja
Estar en condicions [de fer alguna cosa]
Estar en disposició [de fer una cosa]
Estar en estat [de fer una cosa]
Estar en forma
Estar en el cas [de fer una cosa]
Fer les maletes
Fer marro clos
Fer s'escudella
Fer un vaitot
Fer-se a tots i a totes
Guanyar-se [algú] les voluntats
Haver-hi camp per córrerLes criatures sempre tenen un budell buit
Llavar-li [a algú] el cervell
Menjar-se el pa fins a les crostes
Mirar [a un] amb bons ulls
No digues mal del dia que passat no sia
Pagar bons doblers
Pagar una sosa
Per menys de res
Posar al punt
Posar en solfa [una cosa]
Posar hams
Posar-se bé les sabates
Posar-s'hi bé
Preparar el jaç
Preparar l'alforja
Quedar-se amb el monyo fet
Qui està a les dures, deu estar a les madures
Qui paga, mana
Qui paga, regeiQui té duros fuma puros
Qui té la paella pel mànec, fa anar l'oli allà on vol
Qui té la paella pel mànec, frig quan vol
Qui té pa, fa sopes
Retre's a discreció
Segons l'ase, l'albarda
Si tens pa sec, fes-te sopes, i si en tens de tou, fes-te rostes
T'hi faré llum amb una palla molla
Temprar l'orgue
Tenir a discreció [algú]
Tenir a la seva mercé
Tenir la bona
Tenir un peu a l'estrep
Tenir [algú o alguna cosa] a tret d'escopeta
Tindre corda
Tindre l'arrancada
Tindre la roba en lo Grau
Tindre les dents esmolades
Tindre les mans a la farinera
Tenir a discreció [algú]
Tenir sempre la cama enlaire
Tindre camp per córrer
Tenir l'arrencada
Tindre [algú] al puny
Tindre [algú] en un puny
Tindre [algú] ficat en la butxaca
Tindre [algú o alguna cosa] en la palma de la mà
Tirar hams a la mar
Val més tindre que desitjar
Val més tindre que penedir
Veure [a un] amb bons ulls
Vindre de cara [alguna cosa] [a algú]

dimarts, 27 de desembre del 2011

A plena llum

A plena llum
Significat: Dia.
Els lladres van robar a plena llum, sense immutar-se.

Equivalents:
A cap d’any comença l’any
A dia adiat
A dia cert
A dia sabut
A diari
A dies
A l'altre dia
A l'aurora
A la caiguda del dia
A la tardor el dia porta espardenyers
A les hores xicotetes
A les primeres clarors
A les xicotetes
A pic de jorn
A ple dia
A ple migjorn
A primera hora
A punta de dia
A puntes de sol
A sol alt
A sol eixit
A trenc d'alba
Abans d'ahir
Abans de dia
Abans del dia clar
Aclarir-se el dia
Al cant del gall
Al dia
Al fil del dia
Al matí
Al mig del dia
Al pic del dia
Al primer llustre
Al rompent de l'alba
Al seu dia
Al trenc del dia
Alçar-se el dia
Anar a dies [una cosa]
Antic de dies
Apuntar el dia
Avui dia [o avui en dia]
Avui per demà
Bon dia
Bon dia i bon olla a migdia
Bon dia i bona olla
Bon dia i bona hora!
Bon dia pel matí!
Bon dia!
Bon dia, si no plou, i si plou la deixarem caure
Cada dia
Cada dia de Déu
Cada dia que el sol surt
Cada huit dies
Cap al tard
Cap de mes
Cap de setmana
Caure el dia
Clarejar el dia
Cobrir-se
Començar el dia
Comptar els dies
De bell de dia
De cada dia
De dia
De dia en dia
De dies
De fa quatre dies
De jorn
De matinadaDe pocs dies
De sol a solDecaure el dia
Declinar el dia
Del dia
Demà passat
Demà passat l'altre
Demà passat no, l'altre
Demà serà un altre dia
Despús-ahir
Despús-ahir no l'altre
Despús-demà
Despús-demà no l'altre
Dia a dia
Dia alegre
Dia bonic
Dia carnal
Dia carregat
Dia clar
Dia cluc
Dia cobert
Dia covat
Dia D
Dia d'Aleluia
Dia d'any nou
Dia de bixest
Dia de cap d'any
Dia de calçons amples
Dia de carn
Dia de cendra
Dia de dejuni
Dia de Difunts
Dia de gras
Dia de feina
Dia feiner
Dia fener
Dia de festa
Dia de folga
Dia de fortuna
Dia de gala
Dia de la cendra
Dia de la novia
Dia de les Ànimes
Dia de llaurar
Dia de mar
Dia de missa
Dia de Nadal
Dia de navegació
Dia de partir el pa
Dia de Pasqua
Dia de peix
Dia de precepte
Dia de reis
Dia de xeremies
Dia del Ram
Dia dels fets
Dia del Senyor
Dia dels Morts
Dia dels Reis
Dia de treball
Dia del gos
Dia del judici
Dia del juí
Dia dominical
Dia eclesiàstic
Dia ennuvolat
Dia feriat
Dia festiu
Dia fosc
Dia gris
Dia hàbil
Dia i nit
Dia inhàbil
Dia lectiu
Dia meteorològic
Dia noble
Dia nuvolós
Dia obrer
Dia per altre i dos arreu
Dia per dia
Dia preciós
Dia redó
Dia rúfol
Dia senyalat
Dia sí dia no
Dia tapat
Dia tonto
Dia triat
Dia trist
Dia últim
Dies emmanllevats
Dies entrants
Dies ha
Dissabte bord
Donar els dies [a algú]
El darrer dia
El dia d'avui
El dia de demà
El dia de Glòria
El dia menys pensat
El millor dia
Els dies sants
En caure el sol
En el dia
En tal dia com hui
Encara neixen dies
Enfosquir-se el dia
Entrat en dies
Entre dia
Entre dos clarors
Entre dos llustres
Entre dos foscants
Esser de dies
Esser de grans dies
Estar ben o mal filat
Estrela [o estel] del dia
Farà bon dia, si no plou
Fer del dia nit i de la nit dia
Fer dia
Fer un dia de reis
Fer-ne tres dies [d'una cosa]
Fer-se clar
Fer-se dia
Fer-se de dia
Gran dia
Gran hora de dia
Grans dies ha
Haver-hi matines
I els dies que durarà
L'altre dia
L'altre dia de pagès
L'endemà
L'endemà passat
L'endemà passat l'altre
La claror del dia
Negar el bon dia
Nit i dia
No tenir mal dia mai
No veure dies ni hores que...
Plat del dia
Portar les coses al dia
Posar al dia
Rompre el dia
Ser (una cosa) el pa nostre de cada dia
Ser dia clar
Ser dia de matines
Ser més llarg que un dia sense pa
Tal dia farà l’any
Tal dia farà un any
Tan cert com ara és de dia
Tapar-se el dia
Tenir les coses al dia
Tindre dies
Tindre un bon [o mal] dia
Tocar matines
Tot el dia
Tot el sant dia
Trencar el dia
Trencar l'alba
Un dia
Un dia de bandera
Un dia de cristians
Un dia és un dia
Un dia no i l'altre tampoc
Un dia que altre
Un dia serà bon dia
Un dia si l'altre també
Un dia sí i un altre no
Un dia sí un dia no
Un dia, en galera es passa
Viure al dia

Fer pols

Fer pols
Significat: Destrossar. Destruir. Malmetre.
El meu nebot només regalar-li la jogina l'agafat i l'ha feta pols. No hi ha quedat res.

Equivalents:
A miques i a bocins
A trossos
A trossos i mossos
Anar al botavant
Anar cap per avall
Anar de mal borràs
Anar-se'n a beure oli
Anar-se'n a can Pistraus
Anar-se'n com un punt de calça
Anar-se'n a fer punyetes
Anar-se'n a l'aigua
Anar-se'n a la merda
Anar-se'n a la pífia [una cosa]
Anar-se'n a mal borràs
Anar-se'n a pastar fang
Anar-se'n a perdre oli
Anar-se'n a rodar [alguna cosa]
Anar-se'n al diable
Anar-se'n al dimoni
Deixar [alguna cosa] feta pols

Desfer-se com una calça
Dur a malbarat
Engegar [alguna cosa] a passeig
Engegar [alguna cosa] a rodar
Espifiar-la
Estar fet una merda
Fer a banderes [una cosa]
Fer abat de
Fer cendres
Fer farina
Fer mal de son prou
Fer mal ús [d'alguna cosa]
Fer malbé
Fer miquetes [una cosa]
Fer nova una cosa
Fer peces [una cosa]
Fer pleta [d'una cosa]
Fer puré
Fer trinquis
Fer xixines
Fer un abat [d'algú o de qualque cosa]
Fer-se una coca, [o quedar com una coca]
Fer-se una truita
Ficar-s'hi la bruixa
L´has cagat, manigüela!
Llançar a perdre
Llançar [alguna cosa] a rodar
Llançar-ho tot a rodar
Metre mal prou [en una cosa]
No deixar canya dreta
No deixar fulla verda en un camp
No deixar o quedar estaca en paret
No deixar pedra sobre paret
No deixar pedra sobre pedra
No deixar res per verd
No quedar canya dreta
No quedar pedra sobre pedra
Passar les coses a la trampa
Passar-ho tot a foc i a flama
Passar-ho tot a foc i a sang
Posar mal prou [en una cosa]
Posar-nos-ho per barret
Ser un ferrabràs