AFANYAR
Per a expressar la idea d'actuar o moure's algú ràpidament, de fer les coses amb pressa, amb rapidesa, sense perdre temps, els vallers i valleres usem i hem usat sempre el verb afanyar. Generalment en la forma pronominal AFANYAR-SE:
- Si no t'afanye's, perdràs el tren.
- Afanya't, que arribarem tard a missa.
- Afanyem-nos o arribarem quan ja hauran començat.
Aquesta acció de donar-se pressa la fem servir per referir-nos a diferents situacions que requereixen donar-se aire, sobretot en el treball, quan cal esforçar-se a fer o a aconseguir alguna cosa:
- Si no t'hi afanyes una mica més, no acabaràs la feina.
O si hi ha que treballar aplicadament:
- Afanya't a fer bé la feina i et quedarà una casa preciosa
Treballar sol·lícitament, lliurar-se activament a una tasca, a una acció; fer diligències actives per aconseguir alguna cosa:
- Avui, per a guanyar-se la vida, cal afanyar-se molt
Recordem doncs que no hem d'emprar mai ni «apressurar-se», que és castellà pur, ni «donar-se pressa», que també ho és, i que és molt més adequat usar el verb afanyar-se, que ens hem passat de pares a fills durant molts segles, que l'intrús apressar-se.
