MANERES DE DIR

· A això, jo no hi estic fet

No hi estic acostumat.

· A aixopluc de

En un lloc protegit, emparat contra alguna cosa.

Aixopluc: Lloc on posar-se a cobert de la pluja.

· A alta hora de la nit

Molt tard.

· A amagatontes

D'amagat. Ocult.

· A aquest li parla el nas

Es refereix a persones amb l'apèndix nasal molt desenvolupat.

· A aquest no se li arruga el melic

Tindre molt de valor.

· A arraps

Que obra grosserament, sense la delicadesa que caldria.

· Anar a arrastrons

1. Anar rossegant per terra.

2. Caminar abatut i cansat.

· A bacs i redolons

Normalment es diu dins de l’acció:

· Anar a bacs i redolons.

Indica que una cosa es fa amb moltes dificultats.

- És un desmanotat: tot ho fa a bacs i redolons

També ho diem quan algú el despatxem de mala manera.

- El van despatxar del restaurant a bacs i redolons.

Cal recordar que un bac és la caiguda d’una persona en terra que li provoca un colp fort

- Va entropessar i va caure un bac

L’expressió anar a bacs també pot significar ‘riure molt

- Andreu es passà el dinar contant xistes i anàvem a bacs

Té les locucions sinònimes:

· Anar per terra

· Esclafir a riure

· Pixar-se de riure

· Partir-se de riure

· Morir-se de riure

· A banderes desplegades

Dir les coses obertament, sense amagar res. A la cara.

· A boca de fosc

Entrant la nit.

Sinònims:

· A boca de nit

· A boqueta de nit

· A entrada de fosc

· A horabaixa

· A hora baixa

· A hora foscant

· A la caiguda del dia

· A la caiguda del sol

· A la poca nit

· Al caient del sol

· Al capvespre

· Al primer foscant

· Al tardet

· Al vespre

· A poca nit

· A poqueta nit

· A posta de sol

· A sol baix

· A sol colgant

· A sol colgat

· A sol ponent

· A sol post

· A toc d’oració

· Cap al tard

· De vespre

· De vespres

· Entre dos foscants

· Entre dos llostres

· Entre dues clarors

· Entre dues fosques

· Entre dues llums

· A boca plena

Parlar ben clar i amb satisfacció. Sense subterfugis. Amb totes les paraules, sense suprimir res. Amb voracitat.

· A bon entenedor, poques paraules basten

Assenyala que els intel·ligents entenen bé els suggeriments, avisos i advertències sense necessitat de repetir-se-les mil vegades.

Qui té la ment desperta és capaç d'interpretar la menor insinuació, les mitges paraules, les figures retòriques o poètiques i inclús els silencis; per tant, li sobren les explicacions i frases llargues.

· A bon sant t'encomanes

Posar-se en mans o sota la direcció o confiança d’una persona dolenta. Dit a algú per prevenir-lo que no es refiï d’algú altre. Quan algú espera ajut d’algú que no li la donarà.

EXPRESSIONS DE FRUITES I VERDURES (XIRIVIA)

XIRIVIA

· Cap de xirivia o

· Tornar-se xirivia

Poc d'enteniment. Perdre l'enteniment.

· Fer xirivia

Fer curt en una feina, en una previsió.

· Hi ha més dies que xirivies

Es diu per significar que no cal tenir pressa per a fer una cosa de llarga execució.

Recomana saber esperar la situació propícia per actuar, perquè n'hi haurà alguna de més adequada que la situació actual.

EXPRESSIONS DE FRUITES I VERDURES (TOMACA)

TOMACA 

· Estar més roig que una tomaca

En les persones és degut a diferents circumstàncies:

Referit a una persona: amb la cara fortament enrojolada, encesa, amb les galtes molt vermelles.

Referit a una persona irritada.

Referit a una persona: fortament ruboritzada.

Referit a una persona: molt acalorada, molt sufocada.

· Massa tomaca per a un parell d'ous

Es diu d'u que és fluix i condescendent.

· Posar el cul com una tomaca

Pegar una pallissa.

· Anar cagant tomaques

A tota pressa. Abandonar un lloc amb prestesa, pegar a fugir, arrancar a córrer.

EXPRESSIONS DE FRUITES I VERDURES (TARONJA)

TARONJA

· Estar com una taronja

Estar molt gras; es diu sobretot de les dones.

· Fer eixir el suc de la taronja

Obtenir resultat positiu.

· Taronja sense suc

Persona curta d'enteniment, excessivament ingènua.

· Contemplar [o Pensar]en l'amor de les tres taronges

Estar distret, divagar pensant en coses fantàstiques o inútils.

· Fer la caradeta

Durant la collita, completar un cabàs o un caixó amb taronges amb bona presència.

· Obrir uns ulls com unes taronges

Obrir-los molt a causa d'una sorpresa, d'una admiració, de vigilància.

· Portar taronges a València

Perdre el temps, fer coses inútils. No ocupar-se en res de profit.

· Taronges de repom

Repom: Segona collita de taronges, pomes o altra fruita de flor endarrerida, que es fa després de la recol·lecció normal i que sol ser de pitjor qualitat.

S’aplica a les persones o coses, que no són tan bones com deurien o pogueren ser, siguin per la seva moral roïna o per la seva baixa qualitat de fabricació.

EXPRESSIONS DE FRUITES I VERDURES (ATZEROLA o SOROLLA)

ATZEROLA o SOROLLA

· Ser més aspre que un Sorolla

Que té una rudesa desagradable.

EXPRESSIONS DE FRUITES I VERDURES (ROVELLÓ)

ROVELLÓ

· Al rovelló, cerca-li companyó

El rovelló sempre es cria en grups o rodals.

· Conservar-se com un rovelló

Mantenir-se ben conservat, sense envellir.

· Fer el rovelló

Quedar un cremalló al cap del ble del llum.

· A tot arreu es fan bons rovellons

Significa que pertot hi ha noies boniques.

I, per contra, que certes coses, sobretot inconvenients o defectes, no són exclusives d'un lloc o d'una persona concrets.

· Els rovellons s'amaguen pels racons

Es diu per la dificultat en trobar-los.