XANGLOT
Posem barrera al “hipo”, que es xupla els nostres xanglots quan fem referència a la contracció espasmòdica del diafragma, que determina una brusca sotragada del tòrax i de l'abdomen, la qual es va repetint a intervals regulars, i que va acompanyada d'un soroll característic, produït per la constricció de la glotis i la vibració de les cordes vocals.
És habitual que als nadons els agafi xanglot després de prendre’s el biberó.
- Pega-li dos palmadetes a l'esquena, a vore si se li'n va el xanglot a la xica
Però un xanglot també és un sospir en què la inspiració i l'espiració es produeixen amb un moviment convulsiu, generalment acompanyant un plor intens.
Tots dos motius, per unes causes o altres que no venen al cas, són involuntaris, apareix quan vol i no se’n va fins que no vol. En teoria contenir la respiració perllongadament (sense morir asfixiat si és possible), beure aigua o ser objecte d’un espant són alguns dels mètodes tradicionals per intentar aturar el singlot, però està clar que no sempre funcionen.
