Festes Patronals Sant Vicent Ferrer
És una de les festes patronals de La Vall d’Uixo i declarada des de l'any 2003 amb el títol de Festa d'Interès Turístic Estatal, atorgat pel Ministeri de Turisme d'Espanya. Aquestes es celebren, any rere any, al voltant de la festivitat de Sant Vicent, que té lloc el segon dilluns de pasqua.
HISTORIA
L'inici d'aquestes festes es situa en el segle XVII, quan els propis vallers van materialitzar la seua devoció pel sant amb la construcció de l'ermita homònima. Però, i d'acord amb els documents guardats a l'Arxiu de l'església de la Mare de Déu de l'Assumpció, la primera referència a les festes és del 1775, en què consta que l'organització anava a càrrec dels clavaris.
Fins el segle XX, però, la festa va romandre inalterada. Entre d'altres, el fet més destacable va ser la fundació, el 1973, de la comissió de festes, que garantiria la continuïtat de la festa.
L'ermita
 |
| Ermita de Sant Vicent Ferrer (La placeta) |
L'ermita del patró de la Vall d'Uixó es troba situada a la plaça de Sant Vicent Ferrer (coneguda popularment com La placeta). La seua construcció data del segle XVII, pels Pares Dominics per venerar el sant valencià de la seva Ordre. Sembla que en aquest emplaçament s'aixecava antigament la mesquita musulmana de Zeneta, sobre la qual s'edificaria l'ermita. Depèn en l'eclesiàstic de la parròquia de l'Assumpció, que es va construir per la mateixa època.
Com es recorda en una làpida ceràmica, va ser en aquest lloc on es va aprovar la Carta de Poblament de 1613 per als nous pobladors de la vila després de l'expulsió dels moriscos.
Adossada pel seu lateral esquerre a habitatges particulars, en el dret mostra la seva fàbrica de maçoneria amb contraforts laterals de teuladell i la coberta a dues aigües. La façana és llisa, excepte per una imposta que la divideix en dues meitats: a la inferior s'obre la porta adovellada, flanquejada per sengles finestres rectangulars baixes i sòcol marró, en la superior el frontó triangular remata en espadanya amb campana i, sobre el teuladell de la mateixa, una creu de forja amb l'anagrama "SVF". Un Retablillo ceràmic amb la clàssica imatge del sant és l'única decoració de la façana.
L'interior, d'una sola nau, es cobreix amb volta de canó amb llunetes i arcs amb decoració floral en escaiola realitzada per l'artista Manuel Marco. Té cor alt als peus, amb balustrada de fusta. Al presbiteri, després de l'altar, una àmplia fornícula amb sòbria decoració alberga la talla de Sant Vicent, flanquejat per la Immaculada i Sant Josep sobre mènsules. Tota la imatgeria és moderna, ja que l'ermita va ser desmantellada durant la Guerra Civil i utilitzada com a escola. En aquesta època va desaparèixer el retaule barroc que la adornava.
 |
| Interior de l'ermita Sant Vicent |
L'any 2009 va ser restaurada per tal de tornar-li la bellesa que va perdre durant els anys. El 2011 es va rematar la restauració amb la col·locació als exteriors de l’ermita de retaules ceràmics de l’artista Miguel Tolosa Mora
Sant Vicent Ferrer
Biografia
Va néixer el 1350 a València, Espanya. Els seus pares li van inculcar des de molt petit una fervorosa devoció cap a Jesucrist ia la Mare de Déu i un gran amor pels pobres. Li van encarregar repartir les quantioses almoines que la família acostumava a donar. Així ho van anar fent estimar el donar ajudes als necessitats. El van ensenyar a fer una mortificació cada divendres en record de la Passió de Crist, i cada dissabte en honor de la Verge Santíssima. Aquests costums les va exercitar durant tota la seva vida.
 |
| Imatge de Sant Vicent Ferrer (ermita) |
Vicent estava molt angoixat perquè l'Església Catòlica estava dividida entre dos Papes i havia moltíssima desunió. De tant afany es va emmalaltir i va estar a punt de morir. Però una nit se li va aparèixer Nostre Senyor Jesucrist, acompanyat de Sant Francesc i Sant Domènec de Guzmán i li va donar l'ordre de dedicar-se a predicar per ciutats, pobles, camps i països. I Vicent va recuperar immediatament la seva salutEs va fer religiós en la Comunitat dels Pares Dominics i, per la seva gran intel·ligència, als 21 anys ja era professor de filosofia a la universitat.
