diumenge, 31 de maig del 2020

LA PARLA DE LA VALL

UI!
Aquesta exclamació la fem servir en moltes expressions per a manifestar que:
alguna cosa s'ha fet mal, 
que una cosa sorprèn granment, 
quan hi ha una gran quantitat d’una cosa, 
un gran cansament, 
dolor, 
dubte, 
incertesa, 
probabilitat, etc.
- Ui, ui, ui... a lo millor el premi és per a mi.

EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

SORNEGUER-ERA
1. Que obra o parla calmosament, amb massa lentitud; que es mou o es fa massa lentament.
2. Irònic i dissimulat malèvolament.


dissabte, 30 de maig del 2020

LA PARLA DE LA VALL

TUSSAR
És la paraula que els vallers i valleres solem dir en lloc de topar per indicar quan es donen cops amb el tos, o amb el cap. Es diu pròpiament dels cops que donen els animals banyegaires, i per extensió, de qualsevol cop violent donat amb el cap.
Fruit de la qualitat de la duresa que cal tenir el cap per suportar aquesta mena de cops tenim la paraula:
TOSSUT-UDA (també coneguda com CABUT-UDA) per referir-nos a una persona obstinada en les seues opinions o determinacions.
Eixa obstinació ha donat peu a expressions com:
     • Més tossut que la boira terrera 
     • Ser tossut com un aragonès 
     • Ser més tossut que un ase [o una mula]

EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

SOQUET/SOQUETA
Esclopet de segador. Peça de fusta, semblant a un esclop petit, que serveix com a guant sense dits per a ficar-hi la mà esquerra el segador i guardar-la de talls que es podria fer amb la falç.




divendres, 29 de maig del 2020

LA PARLA DE LA VALL

SOMIATRUITES/SOMIACOQUES
Persona fantasiosa, visionària o que s'il·lusiona amb coses impossibles o estranyes.

EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

SOPLUJAR/AIXOPLUGAR/SOPLUIG/AIXOPLUC
Anar-se a posar en un lloc cobert quan plou.
- Es girà mal temps i ens vam soplujar en un porxo.

dimecres, 27 de maig del 2020

LA PARLA DE LA VALL

TURMES
Vosaltres, heu menjat mai testicles?. O sigui, en llenguatge col•loquial, collons i no “de mico”, o “de frare”, sinó d’ animal.
Potser sí, clarament, o potser també, sense saber-ho. De corder, de bou, i fins de gall.
Doncs si, jo recorde de xicotet menjar-ne els de corder, arrebossats i presentats sota el nom de TURMES. Tenen una composició molt similar al cervell.
So no les ho probades, feu-ho. Vos puc assegurar que són una delícia gastronòmica.
Encara que molts consideren que Shakespeare o Hipòcrates van ser els autors, la veritat és que va ser l'alemany Ludwig Feuerbach què va citar la famosa frase de "som el que mengem". I sí, això va haver de pensar en el seu moment el rei Ferran el Catòlic, que als seus 53 anys es va casar amb una jove de 18 anys -Germana de Foix- en segones núpcies. Per millorar la seva salut sexual era un gran aficionat a consumir testicles de toro, el que molts coneixem com turmes. I és que al llarg de la història se'ls han atribuït propietats curatives, normalment per combatre la impotència, tot i que actualment se sap que no són efectives.

EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

SOMETENT
1  Toc de campanes per assenyalar alarma i mobilitzar el poble per defensar-se o per encalçar malfactors o per afrontar problemes greus; conjunt de persones mobilitzades per aquest toc d'alarma.
2  A partir del segle XVI i fins al 1716, cos de gent armada mobilitzat pel virrei i organitzat per vegueries per perseguir els criminals o defensar-se de l'enemic.



dimarts, 26 de maig del 2020

LA PARLA DE LA VALL

TROS
     - Estic segur que tots sabem que el tros com la part d'una cosa separada de la resta, fragment. Partir un pa en tres trossos. 
      - Un tros de carn, de peix, de roba, de fusta.
Arrel d’aquest significat, els vallers i valleres la fem servir en moltes situacions de la nostra vida quotidiana. 
Faré referència a algunes d’elles. Vull destacar en primer lloc la que m’ha fet dedicar-li aquest espai a la paraula TROS. Em refereix a quan els nostres llauradors la diuen en eixir de casa tots els matins quan es dirigeixen a fer les seves tasques agrícoles.
      - On vas?
      - Me’n vaig al tros
Ens estan dient que se’n van al seu camp de conreu o a l’hort com també se sol dir.
Vegem algunes expressions:
     • A trossos. Romput o tallat. 
              - Les portes cauen a trossos.
     • Fer a trossos (una cosa). Trencar-la o tallar-la separant-ne les parts.
     • A trossos i mossos D'una manera irregular, sense atenció, sense cura. 
              - Tot ho fan a trossos i mossos.
     • De bon tros. Amb una gran diferència. 
              - El seu és més bonic, i de bon tros. 
              - El teu cotxe no és, ni de bon tros, comparable amb el seu.
    • Fer-s'ho a trossos. Entusiasmar-se amb una persona o amb una situació, mostrar eufòria. 
             - S'ho feia a trossos amb mi.
I unes altres per referir-nos a la manera de ser de les persones, algunes de les quals arriben a l’insult:
     • Tros d'animal (o d'ase). Persona estúpida, rude, intractable.
   • Tros d'home (o de dona). Home (o dona) corpulent, alt i ben plantat o de gran personalitat.
     • Tros de carn batejada. Persona sense coneixement ni caràcter.
     • Tros de collera. Persona ruca i molt bèstia.
     • Tros de pa. Persona bondadosa, de bon caràcter.
     • Tros de vell. Persona anciana, que té molt minvades les facultats físiques o mentals.
     • Un tros de quòniam. Dit d'una persona molt beneitona, talossa. 


EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

SOLERA
1. Biga horitzontal que clou per dalt un portal o finestra.
2. Post o estora que forma el fons del carro, per damunt del bossat, tapant-lo.

dilluns, 25 de maig del 2020

LA PARLA DE LA VALL


TRONERA
Seguim amb paraules que defineixen a les persones de costums dissipats. En aquest cas el tronera és aquell a qui també li diem que té el cap de trons, es a dir, es tracta d’una persona de conducta moralment desarreglada. Persona que surt de gresca i va a dormir molt tard.


EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

SOLC
1. Cavitat llarguera produïda per l'arada a la superfície de la terra.
Anar pel solc (Anar pel bon camí)
Entrar en solc (Començar a obrar bé)
Girar el solc (Canviar de manera de parlar o d'obrar)
No hi ha cap llaurador que no faci un solc tort (Significa que fins i tot els més entesos cometen errors)
No tirar-ne una en el solc (No encertar mai)
Portar pel solc (Fer que algú complisca amb exactitud allò que cal o que és manat)
Servar el solc (Fer bondat)
Sortir del solc [o Treure un peu del solc] (Deixar d'obrar bé)
Tornar a solc (Tornar a ben obrar)
Traure del solc (Fer perdre la contenció)
Treure els peus de solc (Sortir de la raó)
2. Cavitat llarguera produïda en una superfície qualsevol.
3. Línia o senyal llarguer com el que deixa una nau en navegar, un llamp o cos lluminós que travessa el cel, etc.

diumenge, 24 de maig del 2020

LA PARLA DE LA VALL

TRONXO
Una altra paraula que tanca un insult de les persones amb poc d’enteniment. Se li compara amb el tronc de les hortalisses. Sembla que les hortalisses són emprades com despectiu de les persones. 
Així diem: bajoca, bleda, figamolla, fava, figamustia, panfigol, vaina, cap de meló, morros de figa, carabassa i per a mi, el més valler: moniato.

EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

SOFRAJA
La sofraja és la part de la cama o del braç oposades respectivament al genoll o al colze, anomenada en llenguatge específic «buit popliti». Les sofrages, cite textualment, «estan localitzades visualment pel séc horitzontal del plec de flexió [del genoll] en el centre, i per les dues línies verticals que marquen els tendons a banda i banda, més obscures que la pell llindant. Les àvies deien a les joves 'el vestit és massa curt, se't veuen les sofrages', i la seua bellesa és paràmetre indicatiu de la bellesa de la persona, com la brillantor dels ulls, com la tensió de la pell, com la fermesa de la carn». 





dissabte, 23 de maig del 2020

LA PARLA DE LA VALL

TRONAT-ADA
Aquesta paraula és una altra manera de dir que una persona està trastornada o botja.

EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

SOCARRAT-ADA
1. Cremat superficialment.
2. Rajola ordinària de fang per a cobrir l'entabacat o espai entre les bigues del sostre.
3. Mig embriac.
4. Dibuixos grabats en foc sobre una fusta.

divendres, 22 de maig del 2020

LA PARLA DE LA VALL

TROMPA
Aquesta paraula te multitud de significats; però jo em decantaré per l’ús que gira al voltant del joguet de fusta en forma de barrilet o de pera, acabat en una punta de ferro per la part més prima, sobre la qual es fa giravoltar amollant enèrgicament el cordó que s'havia enrotllat en la part cònica per a subjectar-lo.
I que en sentit figurat l’usem en tres significats molt específics:
Quan una persona té un nas molt llarg. 
Però sobre tot quan ha replegat una borratxera.
En aquest sentit podem escoltar expressions com:
     • Agafar una bona trompa
     • Anar trompa
     • Estar trompa.
I també haureu escoltar dir allò de:
     • Torna-li la trompa al xic per a posar en relleu la cabuderia d'una persona que reincideix a voler fer una cosa o a repetir alguna cosa insistentment.
     • Fer ballar [algú] com una trompa (Fer que [algú] faça tot el que es vol)
Derivat de la trompa tenim la
TROMPADA, com al so que produeix la trompa al llençar-la com quan colpeja a una altra trompa (acció aquesta com una variant del joc de la trompa, consistent en colpejar-la amb la intenció de partir-la)
Fruit d’aquest colp de trompa, també ho diem quan una persona es pega un cop violent com a conseqüència d’una caiguda o accident.
     - Menuda trompada s’ha pegat al tropessar
     - S'ha pegat una trompada amb el cotxe

EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

SOC
1. Esclop. Calçat de fusta tot d’una peça, emprat per a caminar per llocs humits, treballar l’hort, etc.
2. Sabata de cuiro o de roba amb sola de fusta o de suro.
3. Espardenya gruixuda, tota d'espart, que es duu per a anar pel camp quan està humit, sobretot per a regar.
4. Esclopet de segador.
5. Peça de fusta del fre del carro, aplicada per la part corba damunt la llanda de la roda per a frenar-la i impedir-ne el gir.


dijous, 21 de maig del 2020

LA PARLA DE LA VALL

TRISTESA
Aquesta paraula, com tots sabreu, no és un localisme per a formar part d’aquesta secció; però la trec en l’únic significat que ens la fa més propera a nosaltres. Em refereix a la malaltia dels cítrics causada per un virus i que tant ha afectat als nostres horts i que han provocat arrencar-los.
La tristesa va aparèixer l'any 1957 a la Ribera Alta del Xúquer com a conseqüència de la gelada de l'any 1956. Encara que es creu que la malaltia es va introduir a partir dels anys 30 , amb l’arribada de noves varietats tipus satsuma. Washington, Navel, etc. Però encara hi ha que va més lluny i es remunta als anys 20 amb material vegetal importat de California.
No obstant això, a partir de mitjans dels 70 és va dur a terme un programa pioner de sanejament al descobrir que els arbres de peu amarg eren els més sensibles a la malaltia i es va passar a la utilització de plantons de peu tolerant que va permetre la producció i posterior distribució de les taronges i llimes lliures de virus.




EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

SITJA
1. Clot profund a la terra.
2. Cavitat subterrània destinada a guardar-hi collita, principalment de cereals.
     • Pluja pel gener, blat a la sitja, i vi al celler
3. Dipòsit cilíndric o prismàtic, generalment elevat, per emmagatzemar i conservar productes diversos, especialment cereals, farratge, minerals, etc.



dimecres, 20 de maig del 2020

LA PARLA DE LA VALL

TRENA
Quan diem o escoltem trena estem pensant en l’entreteixeit de diferents caps de manera que cadascun d’ells, seguint una línia sinuosa, van entrecreuant-se amb els altres passant-los alternativament per damunt i per sota.
Així tenim la trena dels cabells, de les cebes i alls i la que millor ens identifica a nosaltres, LA TRENA D’ESPART, de CÀNEM i de JUTE (eren de tres caps). Tots coneixem la tradició de ser un poble espardenyer, que ha fet servir l’espart i el cànem i en un principi el jute com les matèria primeres i que per a fer les soles hi havia que fer la TRENA.
En l’ofici d’espardenyer, aquí a La Vall utilitzaven diferents tipus de TRENES:
La primera trena de jute que va aparèixer es deia SENSE ÀNIMA perquè era totalment feta amb aquesta fibra. Després s'ha emprat jute EN ÀNIMA perquè porta una fibra interna que fa que la trena es mantingui tesa.
La que mes ús ha tingut ha estat la trena anomenada ENCAPADA, que és també d'espart però porta una cobertura de cànem.
Es feia servir com a complement en l’elaboració de l’espardenya d’altres tipus de trenes de corda o fil:
La GUITA, cordellet de cànem que s'usa per a fer la puntera o la lona de les espardenyes. Aquest procés ho feien les TANCADORES. La guita era confeccionada pels FILADORS.
Si aquests feien una corda formada per més d'una guita es deia COSEDERA i s'utilitzava per cosir les soles.
La GIRETA o TRENETA és una trena fina de 3 o 4 fils que serveix per rematar les Espardenyes de senyora i, a el mateix temps, subjecta el tall a la sola.
L’AIXERETA. Cordell d'espart, o de cànem utilitzat per a fer la sola de les espardenyes. Es confecciona amb els fils de la MOCA un cop realitzada l'operació de PENTINAT; a la persona que realitza aquest treball se l'anomena PENTINAOR.
Amb la trena de cànem anomenada aixereta es realitzen les següents operacions per formar l'espardenya; això es fa en cadena, mai una persona sola realitza totes les operacions. 
Així, podem trobar els especialistes següents: AIXERETERA (fer la trena de corda), ORDIDOR (fer la sola, es feia en el banc d’ordir), COSIDOR (fer i cosir la sola), TALLADORS, (aprofitaven les peces de cotó tretes dels patrons), PLANTILLAOR (Realitza l'operació de la col•locació de la lona de taló i la cara), TANCAORA (Rodejaven l’espardenya amb un fistó unint de manera més forta la sola amb el corte i a la punta de l’espardenya feien la punteta o pereta amb el mateix fistó), TALLAORA ( tallar la lona de la careta i el taló) l’APARAORA o ENCARAORA (cosien els talls de la careta i el taló a la sola a punt de cadeneta) REPUNTAORA (repuntaven les peces, ho solien fer a casa), BORDAORA (si l’espardenya requeria un bordat) i ENSINTAORA (col•loquen cintes per lligar-la als peu).

EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

SITIET
1.- Utensili d’espart, de metall, de fusta, etc., sobre el qual es posen les cassoles, les olles, etc., que es porten a taula per a evitar que embruten o cremen les tovalles.
     - Trau un sitiet per a deixar l’olla.


2.- Suport per a col·locar-hi gots o botelles damunt i no embrutar la taula o les tovalles.


dimarts, 19 de maig del 2020

LA PARLA DE LA VALL

TRINXO
És una paraula sinònima d’una altra que ja vaig publicar temps enrere, TRENC,
Doncs el trinxo és un trenc al cap. Una ferida feta al cap, especialment la produïda per un objecte contundent.

EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

SITIAL
Seient de cerimònia, distingit.




dilluns, 18 de maig del 2020

LA PARLA DE LA VALL

TRINAR
Aquesta paraula té el significat en la manera de cantar els ocells quan ho fan executant trinats (Successió ràpida i alternada de dos notes entre les quals hi ha una distància d'un to o d'un semitò).
Però en sentit figurat i que és pel que apareix en aquesta secció, la fem servir per referir-nos a una persona en estat furiós o rabiós per alguna cosa.
I ho fem moltes vegades usant l’expressió:
     • Estar que trina


EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

SIRGA
Corda llarga amb què estiren una embarcació per fer-la anar d'una vorera a l'altra d'un riu, per fer-la caminar contra corrent, etc.

diumenge, 17 de maig del 2020

LA PARLA DE LA VALL

TRELLAT
Moltes són les paraules que hi ha per indicar el seny d’una persona o el sentit d’una cosa:
Judici, enteniment, prudència, sensatesa, trellat.
Els vallers i valleres ens decantem per fer ús de 
TRELLAT, com a ponderació mental i sensatesa. 
     - El trellat és fonamental per a prendre decisions. 
I ho diem molt amb sentit negatiu quan algú manifesta mancança de bones maneres, de raó o de judici.
     - El teu germà no té trellat: mira les barbaritats que diu!
De fet hi ha una expressió que diu:
     - Tenir menys trellat que el plat de les ànimes 
I si el que diu no té sentit ni fonament, diem:
     - Això que has dit no té trellat.
D’aquesta mancança de judici diem l’expressió:
     • Sense trellat (ni forrellat)
             - Has actuat sense trellat.
Però la paraula TRELLAT també es diu per indicar el bon resultat pràctic d'una acció, d'un esforç. Quasi sempre tenim tendència a utilitzar-la en negatiu com a fracàs de l’acció.
Així podem escoltar expressions com:
     • Traure trellat (Aclarir un assumpte, arribar a una conclusió). 
             - Com que vosté no ens va traure trellat, ens vam buscar la vida. 
             - No hem tret gens de trellat de les seues paraules.
     • Traure trellat (d'algú) (Aconseguir que faça alguna cosa de profit). 
             - Sempre preocupats per l'educació del fill i al final no han pogut traure trellat d'ell.
     • Traure trellat (d'una cosa) (Traure'n profit). 
             - No van traure trellat d'aquella inversió.
     • Traure trellat (Tindre, una cosa, sentit).
             - No trau trellat que vingues tots els dies. 
             - Això, quin trellat té?


EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

SIPELA/ERISIPELA
La sipela es el nom vulgar i rústic de la "erisipela", per afèresi.
Malaltia aguda febril caracteritzada per inflamació difusa de la pell i de les membranes mucoses.


dissabte, 16 de maig del 2020

LA PARLA DE LA VALL

TRAMPEJAR
Tot i que el seu origen ve de la paraula trampa, trampejar no és posar trampes, sinó procurar superar les dificultats i eixir bé (d'una situació difícil o arriscada) amb l'enginy i els mitjans necessaris. 
- Anàvem trampejant la situació com bonament podíem.


EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

SIÓ
1.- Tros de fusta curt i gruixut.
2.- Crit per a aturar les bísties cavallines, o fer-les girar a la dreta.


divendres, 15 de maig del 2020

EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

SIFÓ
1. Tub encorbat que serveix per a fer passar el líquid d'un vas a un nivell més baix passant per un nivell més alt.
2. Botella que conté aigua amb gas carbònic, proveïda d’un tap amb una vàlvula i un tub que el travessa i arriba fins prop del fons de l’ampolla, pel qual, en obrir la vàlvula, puja l’aigua pressionada pel gas.
3. Aigua carbònica artificial, especialment la continguda o preparada en sifó.
4. Part d’un tub de conducció d’aigua en forma de U, amb què se salva una depressió del terreny, un riu, un canal, etc.

EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

SIDRAL
1. Preparat en pols o granulat compost d’àcid tartàric (20%), bicarbonat sòdic (20%), sucre en pols (60%) i essència, que generalment s’usa dissolt en aigua com a refresc.
2. Gran desordre, confusió, renou, desgavell, etc; merder.
     - Armar un sidral (Gran desorde, confusió, desgavell, etc; merder)



LA PARLA DE LA VALL

TRAMOIAR
Valer-se de mitjans per a enganyar. 
     • Tramoiar una conspiració, un complot.
També és:
Ordir o preparar una trama, una intriga o un engany. Preparar (alguna cosa) de manera artificiosa i oculta. 
Deuen estar tramoiant algun pla per a afonar-los.