dijous, 16 de novembre del 2023

REFRANYER DE L'AIGUA

AIGUA

 * A poquet a poquet li va l'aigua al cauet o

* A poquet a poquet, entra l'aigua en el campet o

* A poquet a poquet va l'aigua al canet


[Canet = "motor" del molí].

Es refereix que amb constància i paciència s'aconsegueixen moltes coses.

· A rec corrent

Baixant l’aigua pel seu propi pes, des d'una bassa, d’una canal, etc. Sense motor, regar amb aigua estesa, regar amb aigua corrent, regar amb aigua cavallera.

· Aigua a mar no trobaries o

· No trobar aigua a mar

Ser poc eixerit, especialment per cercar quelcom. No trobar allò que és fàcil de trobar.

Estar buscant una cosa que tens al davant i no la trobes.

· Aigua al riu, pedra als marges

Cada problema requereix una solució específica.

· Aigua amb sal cura tot mal

Certament, la dissolució de sal mata molts microbis i ajuda a cicatritzar ferides.

· Aigua bullent, butllofa al moment

[butllofa =Tros de pell que s'unfla, agafant forma semiesfèrica, a causa d'una cremada o d'una infecció].

· Aigua cau? Senyal de pluja

Es diu quan una cosa és molt evident, i moltes vegades en sentit satíric, burlesc, humorísticament o sorneguerament a qui ens diu que està plovent.

· Aigua corrent cura la gent

· Aigua corrent no fa mal a la gent

· Aigua corrent mai ha fet mal al ventre

· Aigua corrent no és dolenta ni pudent

· Aigua corrent, la merda no se sent

· Aigua corrent, aigua innocent

· Aigua corrent, un bon bevent

· Aigua corrent no mata la gent i aigua aturada alguna vegada

· Aigua corrent bé en sia transparent; aigua de clot, dolenta i amb llot

· Aigua corrent no mata la gent; aigua aturada, mort amagada

L’aigua que circula, encara que sigui de poca qualitat, està més oxigenada i mesclada que l’aigua estanca, que sol corrompre’s.

· Aigua freda i pa calent, causen dolor al ventrell [o les dents]

Molts objectes i accions en la vida: que són magnífiques en unes circumstàncies i molt perjudicials en altres.

· Aigua i ballar, fins a fartar

Són coses sanes i que no perjudiquen per més que se n’abusi.

· Aigua i foc, fes-los lloc

Avisa que convé deixar-los espai entre ells i nosaltres, perquè són més poderosos del que semblen i poden créixer en qualsevol moment.

· Aigua i pa, sopa farà

Convé mirar les coses pel seu costat bo.

· Aigua pura, sola i amb mesura

Es diu en relació amb la pluja.

· Aigua que no has de poar deixa-la passar

Quan un assumpte no és de la incumbència de l'individu, potser no és involucrar-se i deixar que l'aigua segueixi el seu curs natural.

En aquest sentit, es pot dir que aquest refrany està relacionat amb la intromissió en assumptes aliens.

D'aquesta manera, el refrany ensenya a mantenir a l'individu al marge d'un assumpte que no li interessa o afecti, no és aconsellable ficar sinó deixar-lo passar, i als que veritablement l'afecta, ja que deixar que siguin ells mateixos els que busquin una solució.

· Aigua sobre aigua no neteja ni llava

Sense sabó, l’aigua només arrossega si té prou força.

· Aigua va!

Ho diuen per avisar que llancen una cosa perillosa o desagradable per als altres.

Té l’origen quan en èpoques passades, quan encara no hi havia a les cases sistemes de desguàs, era costum llançar pels balcons i finestres que donaven al carrer les aigües brutes, orins i altres immundícies. Per advertir els transeünts del perill, es donava uns segons abans el crit d'"aigua va!". En escoltar-lo, la gent s'afanyava a buscar un lloc segur per aixoplugar-se del brut xàfec.

· Aigua!, que fa la vista clara

Es diu per recomanar algú que no begui vi, ja que enterboleix la vista i pot portar conseqüències greus quan es consumeix en desmesura. També se sol dir quan per manca de vi no hi ha més remei que beure aigua.

· Aigua, Senyor, que la mar es crema

És una demanda humorística al cel en temps de sequera i que en els darrers anys s’ha convertit en una situació seriosa.

Enguany és un any sec i, segons com acabi, podria ser un dels de menys pluja en dècades.

· Aiguaders i taverners de l'aigua fan diners

Els primers, venent-la a domicili, i els segons, rebatejant-hi fraudulentament el vi.

Per extensió, reprèn aquells que treuen partit fins i tot de les coses que no costen diners.

· Aigua roja, riu desbordat

Indica que no hi ha efecte sense causa.

· Al malalt que és de vida, l'aigua li és medecina

L'aigua és essencial: quasi tot el nostre cos és aigua, i cal anar renovant-la per a continuar el procés vital. Per malalta que estigui una persona, si ha de viure, no cal que prengui moltes medecines; l'aigua i tot el que prengui li farà bo.

· Al principi tots els canterets fan l'aigua fresca

En les coses noves s'hi sol posar il·lusió.

Es diu per a restar importància a les novetats, als novençans o a les coses acabades d’estrenar, perquè al principi tot està nou, funciona bé..., però passant el temps van perdent l’efectivitat.

· Anar aigua amunt

Anar molt bé.


· Anar aigua avall

Anar malament. Fracassar, afonar-se una empresa o institució.


· Anar al mar i no trobar aigua

Destaca la inutilitat d’algunes persones, que tenen a l’abast la solució dels seus problemes i no la veuen.

· Anar com l'aigua

Es diu d'una cosa que s'usa sense control, que es fa servir molt, que es ven molt. Anar a dojo, a doll, a gavadals, a manta, en abundància, a balquena; no mirar prim.

· Anar-se'n a l'aigua

Enfonsar-se, fracassar, fer fallida.

Amb el mateix sentit:

Anar-se’n a terra, anar per portes, anar-se’n al cel, fer fallida, fer aigües, acabar en aigua de figues, anar-se’n a rodar, anar-se’n a fer punyetes, anar-se’n en orri, anar-se’n a la pífia, anar-se’n a la merda, anar per terra.

· Arrencar aigua

Obtenir un resultat difícil.

Amb el mateix sentit:

Sortir airós (d’alguna cosa), sortir bé, sortir del pas.

· Ballar l'aigua

Fer-li la pilota a algú, seguir-li la corrent, adular-lo o afalagar-lo.

Amb el mateix sentit:

Doblegar l’esquena, donar sabó, encensar, ensabonar, fer el bus, fer el cul gros, fer festes, fer l’aleta, fer la barbeta, fer la cort, fer la gara-gara, fer la garangola, fer la pilota, fer la rosca, fer la torniola, llagotejar, llepar, llepar el cul, llepar la cresta, passar la mà per l’esquena, raspallar, rentar la cara, tocar la barbeta, alçar la tafarra.

· Beure aigua de bovina

Ser, algú, molt crèdul, creure's qualsevol cosa.

Amb el mateix sentit:

Caure a la ratera, caure al bertrol, caure al llaç, caure de grapes, caure de pla, caure de quatre potes, caure del niu, combregar a la cuina, combregar amb rodes de molí, creure’s, empassar-se, empassolar-se, endur-se marro, engaldir, engolir-se, mamar-se el dit, xuplar-se el dit, menjar-se l’ham, no papar-ne ni una, picar l’ham, tenir llana al clatell, tenir un bon davallant, beure a galet, beure a raig, ser un pansó, ser un pau, tindre bona barra, anar amb el lliri en la mà, eixir del niu.

· Cadascú fa córrer l'aigua al seu cap-rec

Cadascú mira pel seu propi benefici.

El «cap-rec» és el solc mestre que fa anar l'aigua de pluja als aljubs, heretats, etc.

Amb el mateix sentit:

Portar (o fer anar) l'aigua al seu molí, agranar cap a casa, agranar cap a dins, aplegar i engranar, eixir a compte, fer-s'ho venir tot a l'ull de la mola, ser una aranya, tothom tira palla a la seva pallissa.

· Cànter nou fa l’aigua fresca

Se sol dir per ponderar la il·lusió que es posa en tot allò que s'estrena, sigui objecte o situació.

· Cantiret que a la font vas, un dia o altre et trencaràs

Sentència que tot està condemnat a un fi, sobretot quan s’abusa. La insistència en una mala acció o actuació forçosament acabarà comportant males conseqüències. Qui s'exposa amb freqüència al perill hi acaba sucumbint.

Un cop, o dos o tres potser no passarà res. Però si persistim en una malifeta, n'acabarem pagant les conseqüències.

Tenim altres imatges per expressar aquesta mateixa idea:

· Tant i tant s'estira la corda, que ve que es trenca.

· Cap ple d'aigua

Curt d'enteniment, neci, ignorant.

· D'aigua que avall vol anar, es fa el mar

Moltes vegades, les coses que considerem sense importància o els desitjos que considerem irrealitzables, poden adquirir una gran importància i ser una realitat.

· De gota en gota corre el riu o

· De gotes d'aigua es fan els rius

· Moltes gotes d'aigua fan una gorga [o bassal]

Significa que la constància en l'estalvi de petites quantitats arriba a fer estalviar cabals grossos.

· De l'aigua mansa em lliuri Déu

En sentit literal ens avisa que l'aigua que no té un moviment natural és de malfiar.

I en sentit figurat referit a les persones, significa que les aparences poden enganyar i que les persones tímides, apocades o vergonyoses també tenen caràcter.

A vegades convé malfiar-se de la imatge superficial o la primera impressió, perquè no sempre es correspon amb la realitat.

· De la gota, la font; de la font, el riu; i del riu, el mar

Fa referència a les accions de les persones, les quals, per petites que siguin, sempre comporten alguna conseqüència, bona o dolenta.

La dita marca una progressió, on tot, per insignificant que sigui, té la seva importància, sobretot si es veu en perspectiva o s’hi acumula la petita aportació constant.

És un elogi de la constància, de la col·laboració, de la feina en equip, on cadascú hi aporta el seu granet de sorra, poc visible en ell mateix, però amb un resultat espectacular si s’acumulen les moltes miques.

· El gat escaldat amb l'aigua fresca [o tèbia] té prou [o en fuig]

Vol dir que les persones que han sofert un dany, solen estar atentes a evitar-ne d'altres, encara que no siguin tan greus.

· Els diners se'n van com l'aigua

Els diners es gasten ràpidament.

Gastar en coses petites consumeix gran part del nostre ingrés sense que ho notem.

Tots sabem que vivim en un món consumista, on cada dia és més difícil mantenir les nostres finances personals en ordre.

D'una banda, la publicitat ens fa desitjar obtenir certs objectes. D'altra banda, però, gairebé totes les botigues tenen ofertes que ens permeten adquirir aquests béns amb grans facilitats de pagament.

· En l'aigua corrent la pudor no se sent

L’aigua que circula, encara que sigui de poca qualitat, està més oxigenada i mesclada que l’aigua estancà, que sol corrompre’s.

· És clar com l'aigua o

· Més clar que l’aigua

Que és molt evident, que és segur.

En el mateix sentit:

Clar com la llum del dia, clar com un espill, clar i català, clar i llampant, clar i net, clar i ras, més clar que la llum del dia, en una paraula, anar de callada, caure pel seu propi pes, no caldre dir, saltar a la vista, ser obvi, ben clar, ben net, això està tan clar que fins a un cec ho veu, ser llana neta, dir una cosa per les quatre cares, estar cantat, ho porta el plànol, ja se sap, no caldre dir, no tenir color, no tenir espina ni os, poder-se tocar amb el dit, saltar als ulls [o a la vista].

· Escriure a l'aigua

· Fer reixes dins d'aigua

· Fer l’aigua tota clara

· Garbellar l’aigua

· Portar aigua al mar

· Tirar aigua al mar

· Tirar pedres a la mar

Esforçar-se inútilment.

En el mateix sentit:

Agarrar el cel amb les dents, batre ferro fred, clamar en el desert, donar colps d'espasa a l'aire, fer caritat al dimoni, llaurar en arena, predicar en un desert, treballar en ferro vell, treballar per al dimoni, assotar l’aire, batre l’empedrat, discutir sobre el sexe dels àngels, fer i desfer, la faena del matalafer, gastar la pólvora en salves, lladrar a la lluna, perdre el temps, perdre l’estona, picar en ferro gelat, picar ferro fred, portar taronges a València, sembrar en l’arena, teixir i desteixir.

· Ser aigua

Ser cosa de poca substància o poc valor.

· Estar a mitges aigües

Indecís. No tenir un caràcter ben determinat. Estar inclinat a fer una cosa, sense acabar-se de resoldre.

En el mateix sentit:
Deixar de sembrar per por dels ocells.
Estar si ve, no ve.
Mitja figa mig raïm.
No estar en mar ni en terra.
Tan aviat és figa com raïm.
Fer tentines.
No ser ni carn ni peix.
No fer ni un nus ni una baga.
No saber a quina carta quedar-se.
No saber a quin sant encomanar-se.
No saber de quin pa fer sopes.
Vol i dol.
No saber per quin cap agafar.
No saber per quin cap posar-s’hi.
No saber on girar-se.
No poder-se girar.

· Estar amb l'aigua al coll

Trobar-se en grans dificultats econòmiques.

· Estar com un peix a l'aigua

S’usa per a expressar la idea que algú es troba en una situació que li és molt favorable i en la qual es mou amb facilitat i li permet estar molt a gust.

· Fama perduda, aigua beguda

Vol dir que la bona anomenada és difícil de recobrar, una volta perduda.

· Fer aigua o

· Mudar l'aigua al canari

Pixar. Fa referència, doncs, a la necessitat periòdica que es té de “desaiguar”.

També es diu "mudar l'aigua al canari", ja que un pardalet requereix que li canviem periòdicament l'aigua perquè estigui fresca i no es corrompi, a banda de les al·lusions sobreenteses d'un pardalet, en aquest cas al membre viril.

· Fer aigües o

· Anar-se’n a l’aigua

· Acabar en aigua de figues

· Anar aigua avall

Flaquejar, començar a dubtar, vacil·lar, en una empresa, una creença, una opinió, etc.

· Fer l'aigua tota clara

Treballar en va.

En el mateix sentit:

Assotar l’aire, batre l’empedrat, discutir sobre el sexe dels àngels, donar colps d’espasa a l’aire, fer caritat al dimoni, fer i desfer, la faena del matalafer, gastar la pólvora en salves, lladrar a la lluna, perdre el temps, perdre l’estona, picar en ferro gelat, picar ferro fred, portar aigua al mar, portar taronges a València, predicar en el desert, sembrar en l’arena, teixir i desteixir, tirar aigua al mar, tirar pedres a la mar, treballar per al diable.

· Fer reixes dins d'aigua

Treballar o esforçar-se inútilment.

· Fer un glop

Beure un poc.

En altres parlars se'n diu: fer un got, fer un beure o, en estàndard, fer un toc, fer la tassa, fer una copa, anar de copes, prendre alguna cosa.

Totes aquestes expressions transmeten la idea de sortir de casa per prendre una beguda amb l’excusa per fer alhora altres coses, sobretot xerrar amb els amics o les amigues i desfogar-nos, també per conèixer gent o per lligar.

· Fer venir aigua a la boca

Provocar una secreció salival i, per extensió, fer venir un gran desig d'alguna cosa.

En el mateix sentit:

Ballar l’aigua als ulls, engelosir, excitar, fer babarotes, fer denteta, fer dentetes, fer dents, fer ensalivar, fer enveja, fer glatir, fer gola, fer gruar, fer les dents llargues, fer mirallets, fer miroies, fer saliva, fer venir salivera, temptar.

· Fer xapullets

Jugar els xiquets amb l'aigua.

· Fer-li ballar l'aigua davant els ulls

Seduir algú, afalagar-lo. Mostrar-li una cosa sense deixar-li aconseguir.

L'origen prové del fet que, els dies calorosos d'estiu, les persones del servei en veure arribar els seus amos a la casa refrescaven aquesta tirant aigua a terra i parets (evidentment en una època en què no existien els ventiladors ni l'aire condicionat).

D'aquesta manera l'ambient es refrescava i era una manera de fer que els senyors de la casa se sentissin a gust i satisfets.

El fet de llançar l'aigua sobre aquestes superfícies feia que aquesta, en xocar contra les rajoles i les rajoles, rellisqués i saltés fent la sensació que estigués ballant.

· Ficar-se de peus a l'aigua o

· Ficar-se de peus a la galleda

Cometre un error. Dir o fer una cosa inconvenient, ridícula.

En el mateix sentit:

Ficar la pota, ficar la gamba, ficar el rem, pixar fora de test, fer una planxa, espifiar-la, dir-ne una de grossa, fer una relliscada.

· Gota a gota se fa gorg

· De gota en gota s’omple la bota

· De gotes d’aigua es fan els rius

· De mica en mica s’omple la pica

· Gota a gota fa toll

· Ral a ral es fa cabal

Significa que la constància en l'estalvi de petites quantitats arriba a fer estalviar cabals grossos.

En el mateix sentit:

A còpia de pocs es fa un molt, a poc a poc anirem lluny, moltes candeletes fan un ciri pasqual, moltes gotes fan un ciri, moltes miques fan un munt, moltes miques fan un tros, pas a pas es fa camí, petit feix pel camí creix, tota pedra fa paret, tot fa feix.

· Hi estaràs més que el cànem a l'aigua

Esperar molt de temps.


· I l'aigua que baixa!

Hom ho diu d'un tema que es preveu que serà molt llarg.

· Infant i peix, dins l'aigua creix

Es diu de les criatures de bolquers, per tal com se les ha de rentar i perquè quasi sempre van mullades d'orins.

· L'aigua apaga el foc

A grans mals, grans remeis. La solució d’alguns problemes és ben senzilla. Tota cosa, per insignificant que sigui, pot fer servei.

· L'aigua bullida allarga la vida o

·      · L'aigua bullida allarga la vida, gasta el cantell, renta el budell, remulla el pa i altra cosa no fa 

És diu perquè la calentor mata qualsevol germen.

· L'aigua clara, i la xocolata espessa

Que cal parlar clar. Recomana ser sincer i explícit, per tal d’evitar malentesos.

· L'aigua cria [o fa] granotes

És un menyspreu humorístic de l’aigua de qui beu vi o de qui no es vol llavar.

· L'aigua de farigola tot ho consola

La sopa de farigola de la mare és una recepta clàssica del remeier tradicional. Quan paties una indigestió, la mare te’n feia de seguida.

· L'aigua de mar i creure fan de malveure

Es refereix a la molèstia que sol causar l'obediència.

· L'aigua de menta, tot mal repta

En infusió o en licor, diuen que és molt digestiva.

· L'aigua del mar cura tots els mals

Remeia o mitiga moltes afeccions, sobretot cutànies.

· L'aigua en dejú fa anar al comú

Facilita l’eliminació de residus o substàncies de rebuig de les cèl·lules produïdes en els processos metabòlics, permetent una funció química cel·lular adequada.

Millora el sistema gastrointestinal. L’aigua és necessària en la dissolució de nutrients perquè aquests puguin ser absorbits per la sang i transportats a les cèl·lules.

· L'aigua sedativa, tot mal esquiva

L'aigua sedativa es venia a les farmàcies; xopant-hi un drap i aplicant-lo als canells, als turmells i al front, feia baixar la febre.

· L’aigua passada no mou el molí

La imatge de la força de l'aigua al seu pas pel lloc adequat per ser utilitzada representa l'oportunitat que s'escapa. No serveix de res passar el temps lamentant no haver aprofitat una oportunitat que ja no està al nostre abast. A més de dedicar-se com a consell per deixar de lamentar-se per una contrarietat o per oblidar alguna ofensa, es pot emprar de vegades com a resignació.

· L'aigua pura ni mata ni cura

Destaca l’excel·lència d’aquesta beguda per sobre de qualsevol altra.

· L'aigua, a la mar va

Vol dir que la riquesa sol acumular-se allà on ja n'hi ha d'abans.

· L’aigua no es perd tota per un sol forat

Moltes vegades, els fets no tenen una sola causa, sinó que són resultat d'un conjunt d'elles. Específicament es refereix que convé controlar per on se’ns en van els diners.

· L’aigua no fa gord

L’aigua sola no alimenta plantes ni animals.

· L’aigua rega i tancada ofega

Destaca la bondat de l’aigua circulant i la maldat de l’aigua estanca.

· Mai no creix el riu amb aigua clara

Efectivament, això és degut al fet que ha plogut força a la zona on neix el riu, i l'augment del cabal arrossega terra dels marges de la llera. Per això l'aigua es posa marró i sembla xocolata.

· Mar a carrera, aigua a reguera o

· Mar amb carrers, aigua de revés

· Mar ratllada, vent i aigua

La calma aparent que fa la superfície brillant i plana com un espill és sempre momentània. Quan el corrent marí és molt potent es preveu que plourà molt.

En sentit figurat vol dir que el patrimoni familiar, per gran que sigui, si es reparteix entre molts hereus, queda fortament ressentit.

· Més clar que l'aigua d'escurar

Aparentment clar; però, en realitat confús.

· Més clar... aigua

És evident. Expressió que serveix per a expressar la claredat amb què algú percep o concep alguna cosa i que són suficients les explicacions donades.

· Nedar entre dues aigües

Obrar hàbilment mantenint-se entre dos partits, opinions, etc.

· Nedar, nedar i a la vora es va ofegar

Al·ludeix al desenllaç fatal que es produeix de vegades després d'un gran esforç, just quan s'està a punt d'aconseguir el seu intent.

· Negar-se en poca aigua

Acovardir-se a la menor dificultat. Veure dificultats invencibles on no n’hi ha.

Descoratjar-se, ofegar-se en dos dits d’aigua, ofegar-se en el test de les gallines, ofegar-se en un got d’aigua.

· No callar ni baix l’aigua

Parlar molt de manera contínua i en tota situació, que no pot guardar un secret i que sempre està explicant coses als altres.

El refrany es basa en la idea que l’aigua és un lloc silenciós i tranquil. Si una persona no és capaç de guardar un secret ni tan sols sota l'aigua, vol dir que és una persona molt parladora.

El refrany es pot aplicar a diferents contextos. Per exemple, es pot fer servir per criticar algú que és molt parlador, o per advertir algú que no expliqui un secret a algú que no es pot fiar.

· No diguis mai d'aquesta aigua no en beuré

Les situacions canvien i mai se sap què pot passar. No pots dir que no faràs una cosa, amb el temps poden canviar les coses. Moltes vegades les circumstàncies ens obliguen a fer coses que havíem censurat i jurat de no fer mai. També recomana moderació en els comentaris.

· No es fa bona olla [o bon caldo] amb aigua sola

Quan la quantitat d'aigua posada a l'olla no està amb relació amb la carn i la gallina que s'hi posa el brou resulta aigualit i poc espès i per tan poc alimentós.

Per tant, indica que les coses bones han de tenir tots els ingredients que pertoca. Aconsella tenir en compte les coses de l'esperit, no tan sols les corporals. La referència a aquesta conducta proposada es fa metafòricament: l'olla (l'home) no pot viure tan sols amb aigua (vida vegetativa), necessita els condiments (allò que dona sentit a la vida). Per a viure, cal un mínim de coses, de manera que recomana la companyia i l'acompanyament.

· No et fies de l'aigua mansa ni del gat que no maula

Vol dir que no t'has de fiar de ningú. Es diu per recomanar cautela envers els homes que no parlen gaire. Les persones que semblen tranquil·les poden resultar perilloses quan s'enfaden.

· No et fies de l’aigua quieta, que per baix porta corrent

Els embolics i els enganys, la mala conducta, estan ocults sota un vernís d'amabilitat i un caràcter servicial. Parlen baixet, són persones tranquil·les, agradables, fins que es descobreix el que és dins i la veritat de les seves intencions.

Aquest és el corrent que passa per sota de l'aigua com diu el proverbi, perquè hi ha mals costums i torts desitjos, no bons sentiments; però, amb aquest fingiment de caràcter, tot això queda amagat.

· No firmis paper [o carta] que no llegeixis primer, ni beguis aigua que no vegis

Recomana ser prudent en tot moment i, de manera molt especial, abans de signar un escrit o prendre alguna beguda d'origen incert. Cal estar segur abans de fer una cosa. No et fiïs de ningú i comprova les coses abans.

· No guanyar l'aigua que es beu

No fer la feina que cal, ser malfeiner o molt aturat. I, per tant, no merèixer paga, o no cobrar la paga que es mereix.

· No treure l’aigua clara en un assumpte

No treure treball o profit d’un assumpte o d’una situació.

· Ocell que es cria a l’aigua, a l’aigua piula

Cada u viu i actua en el medi que li és propi i que coneix, el qual influeix sobre el seu comportament.

· Ofegar-se dins del test de les gallines

Es diu de qui en un xicotet problema es bloqueja. Espantar-se fàcilment, deixant-se vèncer per dificultats menudes. Descoratjar-se, acovardir-se, a la menor dificultat, veure dificultats invencibles on no n’hi ha.

· Pa calent i aigua freda, mal de ventre i revessega

[revessega=dolor agut de la panxa]

Els aliments a temperatures anormals no són sans.

· Passat per aigua

Conegut per tots. Es diu per a referir-se a un fet, esdeveniment, etc., decebedor, que ha perdut lluïment.

· Per l’aigua som rics o pobres

En sentit literal la pluja pot beneficiar o perjudicar.

La història de la humanitat està farcida d'episodis de confrontació i grans desafiaments que tenen l'aigua com a element comú. Aquest recurs natural, font de vida per a ecosistemes i per a persones, és al mateix temps l'origen dels problemes de salut, econòmics i de conflictes per a moltes altres.

La crisi de l'aigua i del sanejament és la crisi dels pobres. Però l'aigua també és font de poder i economia.

· A l'abril, aigües mil

Us recordeu?

A l'abril, aigües mil, un refrany que sembla perdre sentit a conseqüència del canvi climàtic.

Els patrons meteorològics i climàtics estan canviant. Ja no hi ha cap dubte. Des de fa anys els científics de tot el món estan alertant de canvis atmosfèrics que porten situacions meteorològiques més adverses, amb fenòmens extrems com ara huracans, tornados o tifons més intensos.

Les temperatures mitjanes no deixen d'augmentar i tots hem notat directament a la nostra pell com els estius s'han tornat pràcticament insuportables, tant pel dia com a les nits.

A més d'aquests fenòmens adversos, el canvi de les condicions climàtiques a moltes zones del planeta ja està posant contra les cordes els seus propis ecosistemes, la seva agricultura o fins i tot les seves societats.

El clima general del nostre país, en el passat, ens solia deixar primaveres plujoses que regaven els camps i reverdien el paisatge. A moltes zones la primavera era l'estació més plujosa, i per això un dels seus mesos emblemàtics ens deixés aquest famós refrany de “l'abril, aigües mil”.

· Pescar en aigua tèrbola

Aconseguir allò que hom es proposava. Treure profit d'una situació anormal, aprofitar-se d'una situació de desordre, aprofitar-se, per a copsar quelcom, de les conteses dels altres, de les agitacions polítiques, etc.

És proverbi que al·ludeix als que suren aprofitant les revoltes i trastorns. L'experiència demostra que els pescadors agafen molt més peix a l'aigua tèrbola que a la clara, potser perquè quan l'aigua està tèrbola els peixos no veuen els perills que corren i hi cauen més fàcilment.

· Portar (o fer anar) l'aigua al seu molí

Procurar que les coses es produeixin en benefici propi.

· Portar aigua al mar

Perdre el temps. Fer feina vana. Fer una cosa completament inútil.
Voler ensenyar a qui més sap.


· Quan el riu sona, aigua porta

Els comentaris i rumors solen portar una part de veritat.

· Qui vulgui beure aigua fresca, ha d'anar a la font mateixa o

· Qui vulgui bona aigua que vagi allà on neix

Si busques qualitat d'aigua i menor impacte negatiu al planeta, aigua del naixement és la millor opció, la seva qualitat i sabor natural fan que tinguis a les mans aigua pura per gaudir quan vulguis.

· Quin xàfec que m'ha caigut

M'ha caigut un esbronc.

· Rentar-se la cara fa la vista clara

Destaca l’excel·lència de l’aigua pura.

· Saber per on va l'aigua

Expressió usada per a indicar que es coneix la intenció del que diu o fa algú.

· Ser aigua en suc

Poca importància.