EXPRESSIONS DE FRUITES I VERDURES (OLIVA, OLI)

 OLIVA

· Eixir com un pinyol d'oliva

Sortir disparat.

· L'oli d'oliva, tot mal esquiva

L’oli cru, begut o untat, sana cremades i èczemes i evita molts mals.

· No diguis oliva que no sigui collida o

· No diguis oliva, fins que no estigui baix la biga

Significa que no cal ser massa optimistes ni donar per segures aquelles coses que són problemàtiques.

· Oliva menjada, pinyol a terra

Al·ludeix que un cop finalitzat un tema, s'hi ha de deixar de pensar, especialment si ha resultat problemàtic o dolorós.

També es fa servir en el fet de pagar el que ha adquirit amb rapidesa, sense demora, sense crèdit, no quedar a deure.

· Val més una oliva a casa, que una quartera al tros

Indica que convé més una poca cosa segura que l'abundància de coses insegures.

· Batejar amb aigua d'olives

Es refereix que la vida s'ha de prendre de broma.

· Canviar l'aigua de les olives

Orinar.

· Fer gust d'olives ensabatades o sabateres

Ensabatades o sabateres: Es diu de les olives que, després d'adobades, s'han fet corretjoses i han perdut el bon sabor.

Per extensió s’aplica a qualsevol menjar insípid.

· Parèixer un tord

Menjador d'olives.

· Que et penses, que açò és gerreta d'olives?

Es diu quan una persona va demanant sense parar pensant que no s'acaba mai.

Del fruit d'el'olivera es treu el suc de l'oliva, l'oli que està present en moltes de les nostres expressions i que a continuació farem un tast:

OLI

· Això ja passa de taca d'oli

Ja n'hi ha massa, ja s'ha fet la cosa massa greu.

- De moment semblava que el que feia no tenia importància, però ara ja passa de taca d'oli, perquè està molestant tothom.

· Anar com l'oli al cresol o

· Anar com oli en un llum

Expressions usades per a indicar l’eficàcia, la rapidesa, l’oportunitat, d’un remei, d’una solució. Just i exacte per al que hom necessitava.

- Com et va anar la nova medecina? - Oli en un cresol! En un no res el dolor va desaparèixer.

- Li vaig dir que si no aprovava no tindria vacances i va ser com posar oli en un llum: va posar-se a estudiar immediatament.

· Anar per damunt com l'oli

Tindre vanitat. Es refereix a la tendència obsessiva de determinades persones per tenir l'última paraula en qualsevol tema, discussió o acció, fins i tot tergiversant-ne els termes, o a manipular accions per sortir airós de qualsevol situació. Es tracta d'una obsessió per quedar sempre per sobre dels altres, que es compara en la llengua amb el fet ancestralment observat que l'oli sempre flota sobre qualsevol altre líquid d'una altra naturalesa, sense importar tant com remenem un líquid.

- Quan obri la boca em dona ganes d'anar-me'n; ella sempre ha d'anar damunt com l'oli.

· Anar-se'n a beure oli

Perdre's, fer-se malbé.

· Beure oli o

· Ja ha begut oli

Ser víctima. Que es troba en una situació desesperada. Ja no tenir remei, ja no poder escapar-se d’una cosa desagradable.

- Pensava que aniria bé, però després del resultat veig que ja hem begut oli.

Quan li diem a algú “Ja has begut oli” vol dir que la pifiada, que ha fet alguna cosa malament, que ja no té remei, que ha fet una malifeta i no es pot escapar del càstig o en termes més col·loquials, que l’ha cagat.

Però d’on prové aquesta expressió que utilitzem tan sovint? Ens hem de remuntar a l’edat mitjana i a la Santa Inquisició, una institució creada al segle XIII per lluitar contra els heretges i que es va estendre per la vella Europa durant sis segles, fins que Napoleó la va abolir el 4 de desembre de 1808.

Per tal de fer confessar a homosexuals, blasfems, bruixes, etc., la Santa Inquisició sotmetia a tortures inimaginables als enemics de l’Església catòlica.

Una d’elles era lligar de mans i peus a la víctima, tapar-li el nas i amb l’ajuda d’un embut o qualsevol altre instrument per tal que no tanqués la boca, anar introduint-li metalls fosos o oli calent per a la gola, naturalment el resultat era la mort del pobre infortunat.

· Beure oli en un cresol

Ser un borratxet.

· Bona nit cresol que la llum s'apaga

Es diu quan alguna cosa s’ha acabat o perdut.

L’expressió denota la consumació d’un fet que ja no té remei, la pèrdua irremeiable d’una cosa.

Té l’origen en la finitud de l’oli dels cresols o en els ciris, que s’acaben.

· Cremar oli [en una cosa]

Treballar-hi molt, estudiar-la atentament.

- Els dies dels exàmens crema oli i necessita menjar més.

· El que va amb oli, es taca

Qui freqüenta males companyies o perills, acaba sent afectat per ells.

· Ser pa sucat amb oli

Indica que és de poca qualitat, no gaire important o de poca vàlua.

Sembla que l’expressió es refereix a la senzillesa de l’àpat (pa sucat amb oli), que no és res de l’altre món, més aviat poca cosa i fàcil de preparar.

· Ser pitjor que taca d'oli

Aplicat a una persona dolenta, perversa.

- No tinguis cap tracte amb ell, que és pitjor que taca d'oli!

Ser una desgràcia o un mal difícil de remeiar.

- La seva solució va ser pitjor que taca d'oli: encara va empitjorar el problema.

· Estendre's [o escampar-se com una taca d'oli]

Estendre's molt i molt de pressa, dit especialment d'una notícia.

- La notícia es va escampar com una taca d'oli; l'endemà tothom ja la coneixia

- El rumor es va estendre com una taca d'oli per tot el barri.

· Fer oli amb dues bigues

Fer gran negoci o treballar amb gran profit.

- Amb aquesta botiga, han fet oli amb dues bigues: tot els ha sortit molt bé.

· Ser [o estar quiet] [una cosa] com una bassa d'oli

Dit del mar en calma, o per extensió, fa referència a una cosa molt encalmada, tranquil·la, sense que res la torbi.

- La classe sembla una bassa d’oli; els alumnes treballen en silenci.

· Voler ser oli sobre aigua

Voler ser el primer, ocupar el lloc principal.

- Bé el coneixes prou: ell sempre vol ser oli sobre aigua.