FIL
· A l'abril, no et lleves ni un fil o
· Fins a setanta d'abril no et lleves un fil
Els bruscs canvis de temperatura són temibles en aquest mes.
Fins ben entrada la calor convé tenir a la mà la roba de l’hivern o eixir de casa en mànega curta per si de cas, ja que a la primavera encara ixen alguns dies freds o plujosos.
· Estar ben filat
Estar de bon humor o tindre un dia bo.
Per contra, es diu:
· Estar mal filat
quan s’està de mal humor o es té un mal dia.
· Enviar a filar
Enviar a mal viatge, allà on no plou; deixar de tractar-se amb algú.
· No filar (un amb un altre)
No lligar bé, no avenir-se.
· Posar fil a l'agulla
Començar una obra, fer-ne els treballs o gestions preliminars. Posar-se mans a la feina.
- No cal pensar-hi més; posem fil a l’agulla i tirem endavant.
· Donar fil
Fomentar la conversa, les il·lusions, els projectes, etc., de qualcú.
- Si no donés fil no abusarien tant de la seva confiança.
· Penjar d'un fil.
Estar suspès de por, d'angúnia. Estar en greu perill de morir. Tindre poca estabilitat, poca seguretat.
- Diu el metge que la seva vida en un fil; esperem que se salvi!
- Si ho deixem en mans d’una sola persona, l’èxit que esperem es pot dir que penja d’un fil; qui ens respon que ho farà com cal?
· No deixar a algú fil eixut
No deixar-li part sana, murmurar-lo sense pietat, descobrir-ne tots els defectes.
Aquesta expressió és força transparent una vegada que entenem la metàfora en què es basa. Antigament, quan encara es cosia amb agulla i fil, podíem cometre algun error i fer que se'ns sortís el fil de l'ull de l'agulla. Això era, literalment, perdre el fil.
Ara calia tornar a enfilar l'agulla. Havíem de parar el que estàvem fent – cosir - per tornar a estar preparats per continuar amb la tasca.
L'expressió «perdre el fil» només es fa servir quan, durant una conversa, algú està parlant i sovint per culpa d'una interrupció no sap continuar amb el que estava dient. Pot passar fins i tot que no tingui ni idea del que estava explicant.
Imaginem que Pere està parlant amb la seva dona, Pilar, i, de sobte, ve Joanet, el fill de tots dos:
Pere: «Aquest matí m'he trobat Maria quan anava a l'oficina. Em va dir que tenia problemes perquè…».
Joanet: «Pare, mama, m'avorreixo!».
Pilar: «Ves a jugar amb la teva germana! Després anirem al parc. Pere, deies…?».
Pere: «No ho sé, he perdut el fil… De què estàvem parlant?».
Pilar: «Estaves dient que t'has trobat Maria aquest matí, que té dificultats…».
Pere: «Ah, sí! Doncs resulta que…».
· Ser filat en gros
Ser ordinariot, barroer.
Oposar una resistència tímida o passiva; no estar ben disposat a una cosa, però no estar tampoc decidit a la contrària.
Fer-li fer allò que se'n vol, manejar-lo amb facilitat.
· Filar prim
Buscar fins a l’últim sentit a una cosa. Fer distincions, observacions, etc., subtils o excessivament subtils, considerar molt els detalls.
- No cal que fileu tan prim: la qüestió és més simple del que sembla.
No prendre res, no robar ni una engruna, no posar les mans damunt algú.
- A la meva filla, mai no li ha tocat un fil de la roba.
· Puja aquí dalt que veuràs ta mare com fila
Es diu en to de menyspreu i acompanyant la paraula amb l'acció d'alçar un dit, per significar que es rebutja allò que un altre proposa.
- Què vols que t’ajudi a tu, que mai no mous un dit per ningú? Puja aquí dalt que veuràs ta mare com fila!
· Quin temps era aquell, que Na Marta filava
Es diu per indicar la gran diferència d'un temps passat amb el temps present. Es diu en to d'enyorança del temps passat, en què diuen que les coses anaven millor que en el present.
· Embullar fil
Promoure o manejar assumptes complicats, i procurar que es compliquin més.
· Embolicar [o enredar] la troca
Complicar un assumpte.
- A mesura que passa el temps s’embolica la troca, ho hem de resoldre ben aviat.
Una troca és una madeixa i una madeixa és un fil, recollit en moltes voltes que es repeteixen l’una sobre l’altra, que serveix per guardar la llana o el fil sense que s’emboliqui.
· Amollar o donar fil
Fomentar la conversa, les il·lusions, els projectes, etc., de qualcú.
· Venir [o anar] d'un fil
Mancar un no res perquè succeeixi una cosa.
· No dur un fil de roba eixut
Estar molt remull.
- Plovia tant quan ha arribat que no duia un fil de roba eixut.
· Ros com un fil d'or o
· Més ros que un fil d'or
Referit a una persona que té els cabells de color daurat.
De menut era ros com un fil d’or.
· No dur un fil de roba o
· Anar, o quedar sense un fil de roba
Estar o quedar despullat, tot nu.
- La Venus de l’espill de Velázquez apareix sense un fil de roba.
· Fil per agulla o
· Punt per agulla o
· Fil per randa
Amb tota minuciositat. Amb pèls i senyals. Amb tots els detalls.
- Ens ho va explicar tot fil per agulla.
- Esbrinar-li punt per agulla els pensaments.
- Li ho va contar tot fil per randa, sense oblidar res.
· A dret fil
En la direcció dels fils de trama o d'ordit. En la direcció del fil o la fibra d'un teixit.
- Fes la costura a dret fil; si la fas al biaix s'estiregassarà.
- Tallar una roba a dret fil.
També es diu per indicar la direcció en línia recta.
- Corre a dret fil pels sembrats fins que arribis a la masia.
· Aguantar-se per un fil
Tindre poca estabilitat, poca seguretat.
- Les bigues s'aguanten per un fil i tot el sostre pot caure en qualsevol moment.
· Al fil del dia
Quan és de dia ben clar.
- Ja era fil del dia quan es llevà.
· Anar de fil
Anar tot seguit i perfectament.
· Anar de fil de cotó
· Anar de fil de vint
Molt mudat, molt ben vestit, impecable.
Origen de la locució ‘de fil de vint’
La denominació fil de vint (del núm. 20) correspon a la numeració emprada en la indústria tèxtil per a la llana cardada, segons la qual el número d’un fil és el pes en grams d’una madeixa de 504 metres. Aquest és un sistema de numeració directe, és a dir que com més prim és el fil més baix és el número que li pertoca. Per consegüent, direm que un fil és del núm. 20 (fil de vint) quan una madeixa de 504 m pesi 20 g. El fil de llana cardada més fi que se sol fabricar és el del número 18, ja que fils més prims es trenquen amb facilitat. A Alcoi, en l’època en què es teixia el triturat obtingut a partir de draps vells, s’usava, per als fils que s’obtenien filant la borra, la mateixa numeració que per als fils que s’elaboraven a partir de la llana cardada, però, evidentment, amb una matèria primera de tan baixa qualitat era molt difícil aconseguir el núm. 20 i pràcticament impossible fabricar-ne d’un gruix més petit. Per consegüent, una tela teixida amb fil de vint era la de major qualitat possible.
· Anar més recte que un fil
Anar ordenadament, disciplinadament, ben dut.
· Córrer fil a fil
Dit per a indicar que un líquid (sang, llàgrimes, etc.) surt del cos per un fil prim d'una manera contínua.
- La sang li corria fil a fil.
- Les llàgrimes li corrien fil a fil per la cara.
· De fil prim està teixida la vida de l'home
Viu el moment, perquè només tenim una vida i se’ns escola amb una rapidesa que ni tan sols intuïm.
· Descabdellar fil
Xerrar molt, sense interrupció
- Si troba qui l'escolti es posa a descabdellar fil hores seguides.
· Donar-li fil a la milotxa
Simular conformitat.
· Dret com un fil
Dit d'una cosa per indicar que és molt recta.
- Sempre camina dret com un fil.
· Embullar fil
Promoure o manejar assumptes complicats, i procurar que es compliquin més.
- Volia embullar-me, però no ho ha pas aconseguit!
· Dona que molt mira, poc fila
[filar = fer fil]
El temps que es perd distraient-se és temps que no es dedica al treball.
Incitar-lo a parlar.
- Després d'un discurs molt llarg va donar fil als altres ponents.
· Estar penjat d’un fil
Tindre poca estabilitat, poca seguretat.
Es diu per referir-se a aquelles situacions que estan al límit i a punt de finalitzar i anar-se'n en orris.
· Felicitats, mils, nugadetes en un fil
Expressió de la Vall d'Uixó de felicitació, sobretot per als aniversaris.
· Fer fil trencat
Aquesta expressió es fa servir en tres situacions:
- Separar-se, barallar-se, posar fi a una relació.
- Fallar, no encertar.
- Morir.
· Fil de veu
Veu molt feble, apagada gairebé inaudible.
- Té un fil de veu, que no sé mai què diu.
· Fil [o punt] sense nuc, punt perdut
Que si no es fa nuc al capdavall de l'aguller del fil de cosir, aquest s'escapa i cal tornar a començar.
Per tant, significa que les coses han de deixar-se ben acabades o assegurades contra possibles accidents.
· Igual te sabó que fil negre, tot es per a la roba
Quan igual te una cosa que una altra.
Mostrar indiferència respecte a un assumpte o davant de diverses alternatives.
· Llarg com un carret de fil
Molt llarg.
· No donar mai fil sense puntada
A la costura donar una puntada sense fil és inútil i no reporta profit al treball fet. Significa obrar sempre amb una segona intenció i de manera calculada a la recerca del mateix benefici o profit.
Significa fer només aquelles coses que ens beneficien.
Es diu que algú «no dona puntada sense fil» quan tot el que diu o fa té algun objectiu o intenció, normalment beneficiós per a ell mateix, que prèviament ha planejat.
· No escapar-se ni un fil
Assabentar-se de tot allò que es diu en una conversa.
· Parèixer un diner de fil o
· Ser més llarg que un diner de fil
Ser excessivament llarg.
· Pegar en el fil
Encertar.
· Pel fil s'aplega el cabdell
Per la mostra o pel principi d'alguna cosa, se'n pot conèixer la resta. Així, un indici pot servir per arribar a una deducció més general.
Es diu també de les coses o de les persones, quan se'n coneixen els defectes o qualitats únicament per un sol fet.
· Portar molts de rams de fil dins el cap
Portar moltes cabòries o moltes idees o preocupacions.
· Qui apedaça amb pedaços vells, perd el fil i el temps
Vol dir que les coses s'han de fer amb bons materials si no es vol fracassar.
· Qui fila massa prim, se li sol trencar el fil
No s’ha de ser excessivament perfeccionista perquè tot té un límit i sempre falla alguna cosa o algú.
I la vida humana és tan feble… Val la pena aturar-se de tant en tant per reflexionar què estem fent amb la nostra vida.
I per això cal que prenguem consciència de les coses que són realment importants i les que no ho són tant i la responsabilitat que tenim, cadascú, individualment, en deixar un futur millor als nostres fills i descendents.
· Reprendre el fil
Continuar alguna cosa que havia estat interrompuda (un assumpte, un discurs...)
- Després de la publicitat, reprenem el fil del programa.
- Després d’aquesta petita interrupció, reprenem el fil del debat.
· Rompre el fil
Renyir, trencar una relació sentimental.
· Tallar el fil
Interrompre el parlament, la conversació, la sèrie encadenada d'idees
· Estirant fils se’n treu l’entrellat
Conversant i preguntant molt s'arriba a entendre el motiu o el perquè d'alguna cosa.
· Moure els fils
Tenir influència per a dirigir un afer, una empresa, etc.
- És ell qui mou els fils de l’empresa. No hi ha ningú per sobre seu.
· Sense tocar fils
Pilota que va clarament pel centre del carrer o del trinquet, sense els entrebancs de les murades o balcons.
· Filar més que les aranyes
Filar molt, tenir molta facilitat per comprendre el sentit ocult de les coses o per suposar-lo.
· Filar-hi
Adonar-se, a la fi, d'una cosa que no es comprenia. Arribar a comprendre, encertar.
- Si no em dones alguna pista més, no hi filo.
· El mateix té filar que donar a filar
Es diu pels qui pretenen disculpar-se d'una cosa dient que no l'han feta ells, però que se sap que n'han estat causa.
· No filar bé [una cosa]
No funcionar.
· Ala, baliga-balaga, ves a cabdellar fil fi
Embarbussament. Sense ordre ni concert.
· De fil de vint
Molt bo, molt ben fet, de la màxima qualitat, sense el més mínim defecte.
Origen de la locució ‘de fil de vint’
La denominació fil de vint (del núm. 20) correspon a la numeració emprada en la indústria tèxtil per a la llana cardada, segons la qual el número d’un fil és el pes en grams d’una madeixa de 504 metres. Aquest és un sistema de numeració directe, és a dir que com més prim és el fil més baix és el número que li pertoca. Per consegüent, direm que un fil és del núm. 20 (fil de vint) quan una madeixa de 504 m pesi 20 g. El fil de llana cardada més fi que se sol fabricar és el del número 18, ja que fils més prims es trenquen amb facilitat. A Alcoi, en l’època en què es teixia el triturat obtingut a partir de draps vells, s’usava, per als fils que s’obtenien filant la borra, la mateixa numeració que per als fils que s’elaboraven a partir de la llana cardada, però, evidentment, amb una matèria primera de tan baixa qualitat era molt difícil aconseguir el núm. 20 i pràcticament impossible fabricar-ne d’un gruix més petit. Per consegüent, una tela teixida amb fil de vint era la de major qualitat possible.
· El fil fa la botifarra
Sempre van emparellats. S'utilitza, sobretot, referit a la parella, per a indicar que el destí dels dos va lligat, i que així s'ha d'entendre en l'activitat diària. Metafòricament, s'aplica quan algú segueix algú altre sense dubtar. En definitiva serveix per expressar que dues persones (o institucions o el que sigui) estan molt unides i actuen a l’una.
· El fil i l’agulla manté la vestidura o
· El fil i l'agulla fan mitja vestidura o
· Agulla i fil, fan mig vestit
Ensenya que els adobs fets a la roba fan que aquesta tingui molta més durada i n'estalviï de nova.
· Fil que no penja, botifarra que falta
No cal ser un investigador expert per detectar les evidències que se’ns mostren d’una manera més o menys clara, més o menys subtil.
Davant d’un fil penjant hi caben moltes interpretacions possibles. I el refranyer aposta per una evidència incontestable: Qui s’ha endut la botifarra que hi havia? Evidentment, abans ens cal alguna informació addicional, com el fet de saber que hi havia hagut una botifarra penjant.
Abans es feia l'embotit a casa. Deixaven les botifarres a assecar penjades amb fils als claus de les parets o del sostre. Aleshores agafaves una botifarra i deixaves el fil penjant, d'on ve «fil que penja, botifarra que falta»
Amb aquesta dita el que ens està demanant és analitzar les situacions i valorar les possibles alternatives o respostes, ni més ni menys. La cosa més simple pot ser l’indici d’una de més important.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada