dijous, 26 de maig del 2016

EL REBOST DE LA VALL (programa 7)

EL CAFÈ DE PIPA
26/05/2016

Programa 7: 
En el programa d'avui encetem una nova estructura. No partim d'un fil conductor; sinó que consta d'una barreja de temes. Alguns continuen; però s'incorporen de nous. 

Podeu escoltar-ho en aquest enllaç:


El contingut del programa ho teniu a continuació:


BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

EL BARRET.-Amb aquesta paraula retrac una menja típica de La Vall i que pertany per tant a la gastronomia tradicional del nostre poble
El barret és un pastisset de tomata o verdures. Més grans que els que podem trobar ara als forns o pastisseries.

- INGREDIENTS - Ceba, pebrot vermell, pebrot dolç, tomàquet, espinacs, pinyons i abaetjo esmicolat salat 
Massa: 1 got d'oli menys dos dits, aigua, una mica sal i farina la que admeti, quan deixem de pastar, la massa no es ha d'enganxar en les mans i s'afegeix el llevat. 
-ELABORACIÓ - Es fa un sofregit amb tots els ingredients esmentats excepte l’abaetjo que es posa cru, unes hores abans es posa en remull per treure-li una mica la sal. S'escorre bé el sofregit per treure-li una mica d'oli i tot seguit s'estén una mica de massa sobre un paper vegetal i s'aixafa ben fina la massa de forma rodona amb una cullera es cobreix la meitat dels ingredients i amb l'altra meitat es tapa. "Els barrets" tenen la mateixa forma que les empanades, però són més grans. Es posen en una safata de forn i es fiquen fins que ja es veuen daurats.


MALNOMS
Enllaçaré amb el malnoms, anomenant aquells que tenen l’origen al voltant de l'activitat dels forns o els productes que s'elaboraven.
Primer vull anomenar a Teresin la Morra (conversa en la seva filla Tere la Morra)
Aquest matí m’he creuat en la seva filla, i m’ha dit que l’altre dia m’ha escoltat quan havia parlat de sa mare. Es referia a quan en el programa dedicat al campanar ella formava part dels veïns de la plaça de l’Assumpció, la que tenia el forn.
Jo li he dit que si vols avui la torne a nomenar; perquè vaig a parlar del barret i jo sé que ta mare era especialista en l’elaboració dels barrets.
-- Si dels barrets i de les rosquilletes -- m’ha afegit.-- Anomena-la totes les vegades que vulgues que ella si t’escolta allà on estiga estarà ben pagada.
Un exemple més dels que no els importa que se’ls anomene pel seu malnom.
Doncs serveix-se aquest apartat per fer-li un xicotet reconeixement in-memoram.

Altres malnoms tenen que veure uns amb el forn:Aquells que tenien forn solien anomenar-los amb el seu nom seguit dels introductors: Del o el Forn

Alguns exemples:
· Forn, Loleta el
· Forn, Paco el del
· Forn, Vicentica la del

Altres més específics:
· Fornera, La
· Rosca, El tio (era Forner)

Per últim els relacionats amb els seus productes:
· Barrets (perquè sols volia menjar barrets el que hem parlat)
· Coca (s'explica que quan era xicotet no volia pa, sempre li demanava a la seva mare coca)
· Farina, Quico la
· Fogasso (menjava moltes fogasses)
· Manjovena, El tio
· Manrona, La (feminització de manró: crostó, tros de pa, molt típic d’ací)
· Pa de Blat, El tio
· Paianda (En l'època de la fam, demanava per a menjar i li donaven una ruga de pa dient-li "Ahi tens pa i anda")
· Paimel, Vicentico (el seu sogre era rusquer i per al berenar solia menjar pa amb mel);· Pansuque (xiquet que no sabia dir pa en sucre i deia pansuque)
· Panoli· Pansolo
· Pastissos

EXPRESSIONS VALLERES
(Anem a nomenar aquelles que són de construcció pròpia i no segueixen cap criteri lingüístic)
Començarem en una molt típica 

-IEEEP!: Hola. -au! Adéu. La contestació: IEIRA!
-IEEEEEEP FILL DE PUTA, A ON VAS?: Salutació a un conegut.
-MONE / NEMON: Anem-nos.
-VES A FER LA MÀ: Llevar-se de damunt a algú o expressar-li rebuig.
-A FER LA MÀ: Molt, molt lluny.
-NEM A FER-MO'N UNA: Anem a prendre'ns un xatet de vi.
-SERÀ PER DINERS, No pateixis, Jo convido. Variant de 'xe, AIXÒ ho pagui jo.'
-COLLONS:Testicles. Generalment s'usa per a tot. En començar o acabar la frase pot variar el significat de la mateixa. En algun programa parlarem d’aquesta paraula i veureu la quantitat de significats que té segons en que s’aplica. Posarem avui dos exemples:
· -PER COLLONS: Necessàriament, per necessitat.· 
  -VES I TOCA'T ELS COLLONS: Feu-me el favor de no molestar.
-ANIMAL DE SÈQUIA: Brut.
-VES I GITA'T: No em digues tonteries.
-SI LA VISTA NO M'ANGANYA ... PORTE UNA BONA CASTANYA: Referent a l'estat d'embriaguesa.
-NYÀS!: Quan li dones alguna cosa a algú.
-MESINFOT: No m'importa res.
-SANGONERETA/GOLAFRE. Molt menjador.
-FIGAMOLLA: Ploranera.
-PANFÍGOL: Persona tranquil·la.
-SUMBA-LI:
1.Pegar a córrer.
2.Pegar-li a algú.
-T'AGÜELA QUAN PIXA FA CLOTET?: Ja val amb la conya.
-PIXES ALT I FAS CLOTET: Alt de mires.
-TIRA MÉS UN PÈL DE FIGA ... Q'UNA MAROMA DE VAIXELLEl que aconsegueix una dona, no ho aconsegueix ningú.
-FARDATXO: Bestiola gran.
-ANAR COM CAGALLÓ PER SÈQUIA: Anar sense rombe fix.
-ALÇA LA CUA, PERDIGOT: Espavila't, anem.
-SI T'ARREE UNA NYESPLA, VORAS: Amenaça.
-AGARRA'T, QUE VE: L'anem a embolicar.
-AÇÒ ÉS MEL DE ROMER: Que és molt bo / bonic.
-A CAGAR A L'HORT: Vés! Fora d'aquí!
-AMAGEU LES CARTERES: Arribada d'algú inesperat.
-LA MARE QUE VA!: Exclamació.
-CAP DE SURO: Cabut, ximple, beneit.
-LA FIGA EM FA PALMES: Guapo, m'agrades.
-HI HA MÉS DIES QUE LLONGANISSES: Encara queda temps.
-VAS A LA MAR I NO TROBES AIGUA: Despistat.
-COM SI CAGARES, PERÒ 'PAC A' DINS: Això és una bogeria. Impossible.
-AIXÒ ÉS BUFAR EN CALDO GELAT: No tens res a fer en l'assumpte.
-TAPEROT: Ximple.
-AH, REDÉU!: Mare meva!
-XÉ QUE BO!: M'agrada.
-AÇÒ? AÇO ?? ACO ÉS MASSA, TU!: Quina barbaritat!
-TU NI TENS VERGONYA NI LA CONEIXES: És vostè una mica descarat, caram.
-VES I TIRA!: Torneu-vos, gràcies.
-NI XIXA NI LLIMONA: No servir per a res o poca cosa.
-TINDRE POCA ESPENTA: No tenir iniciativa.
-TOT PER L'AIRE!: Desfer-se tota la feina feta
-TIRA-LIIII!: Continua.
-JUGA, JUGA I VORAS ...: Aplicable a multitud de situacions. Sol acabar amb: 'L'hòstia que t'emportes'
-MENGES MÉS QUE EL TIO SANGONERA (QUE VA MORIR D'UNA FARTERA)Menja vostè molt, no?
-A MANTA!: En quantitat.
-BORINOT: Maldestre, Cacau
-SI ET PEGUI UNA BOTZINA ET REBENTE COM UNA MANGRANAPots deixar de molestar?
-M'A QUEEE ETS ..., M'A QUEEE T'AGRÀ ...: Cal veure, cal veure ...

Ara alguns més grollers:

-ME CAGUEN (DEU/ DÉNIA/ DEN / LA FIGUERETA / L'HÒSTIA)Expressions de renec amb múltiples aplicacions segons estat d'ànim.
-ME CAGUE'N LA MARE QUE'M VA PARIR: Caram!
-MECAGUENLAFIGATATIA:
1.Discrepo de la vostra opinió, estic bastant en desacord.
2.Saludo a un conegut que fa temps que no veu.
-MECAGUENLAMAREQUEL'HAPARIT ALFILLDEPUTAIXEDiscrepo amb el seu punt de vista i / o amb l'acció (moltes vegades relacionada amb la conducció) que acaba de realitzar.
-A RAS DE FIGA: Minifaldilla.
-RINXOPARRÚS: Faldilla encara més petita que la minifaldilla.
-TINC EL PIU ENCÈS A FLAMES. Xiqueta, aquesta nit tindrem relacions.

OFICIS DESAPAREGUTS
EL PELLERO
Persona que s’encarregava de comprar les pells de conills. Aquest ofici ambulant existia perquè temps enrere les cases disposaven de corrals que utilitzaven per a la cria d’animals domèstic principalment gallines, coloms, ànecs i conills. La finalitat no era altra que proveir-se de l’alimentació diària que aquest animals els donaven i que en la postguerra, a falta d’ingressos, els venia molt bé la seva carn i els ous. I de vegades també els venien a les famílies riques per treure’s algun diner.A més a més en el cas de la cria dels conills la seva pell es venia per a la industria pelletera i era una altra manera de cobrir les necessitats.Aquest conills estaven en gàbies fabricades per ells mateixos en llistons i tela metàl·licaEn arribar el diumenge es solia matar algun conill per a guisar la paella que prèviament havia que matar-lo i pelar-lo i que per a tal cerimonial més d’un tenia que dependre l’habilitat del procés.

Recordem com es feia:
1. El sacrifici del conill:
Per sacrificar el conill s’utilitzava el procediment del carxot, per a la qual cosa se li subjecta de les potes del darrere i tenint-lo penjat se li dóna un cop al clatell, això és, en l'angle del cap amb el cos. De seguida es dessagnava perquè la carn quedi ben blanca. Unes vegades se li sagna arrencant un ull (el que per aprofitar la pell era millor, ja que taca menys) i altres tallant-li la caròtide.
2. Escorxament del conill (llevar-li la pell)
Un cop mort, i tot seguit, es practica un petit tall a la pell al costat de l'articulació del genoll d'una pota del darrere. Per aquesta obertura es penjava a un ganxo de ferro que solia estar subjecte a una paret i estirant poder treure-la com un guant.
Així que primer es feia un tall al llarg i als dos costats de la part interna de les cuixes, anant el tall fins els garrons, i seguidament es doblega cap a fora la pell i es va escorxant amb el major cura perquè tota la pell surti sencera, sense emportar-se, amb ella trossos de carn.
3. El dessecat
Una vegada treta la pell aquesta havia d’assecar-se i la manera en que ho feien era llençar-la amb força contra una paret i aquesta es quedava estirada a l’espera de l’arribada del pellero. Aquest solia passar els diumenges per aprofitar el dia del sacrifici dels conills per la paella. Sacrifici que el solien fer de ben de matí per a que quan el pellero passara ja estigues sec i no tindre que esperar a l’altra setmana i es fera malbé.

De l’ofici del pellero vaig a mencionar a l’últim pellero de La Vall, aquest ha estat Batiste Senent Talamantes, El tio Cabreta.
Per anunciar la seva presència ho feia amb una cançó, que deia així:


PELLERO – Ieeeeeeeee el pellero!
Porte pinces per a les dones
regalíssia pels xiquets
i per a les xiques boniques
també porte colorets
I el que tinga un conill
que se’l pele i que se’l menge
i la pell que la guarde
pel tio Cabreta
que ve els diunenges
PELLERO – Ieeeeeeeee el pellero!

El Tio Cabreta en arribar, revisava minuciosament la pell per assegurar-se que no estava en mal estat, i segons la qualitat, es fixava el article a elegir dels que portés. Recorde de xicotet el baratar la pell per caixetes de mixtos.
Molt tenia que patejar el poble el tio Cabreta per tal d’aconseguir la major quantitat de pells i poder vendre-les a la fàbrica de pells i treure’s un jornal per a viure. Penseu que segons la qualitat de la pell aquesta podria anar des de 10 0 20 cèntims les que tenien algun defecte, passant per les més sanes que pagarien els 2 quinzets (50 cèntims de pesseta) i en alguns casos excepcionals 1 pesseta.Arribà un moment que la gent va abandonant la cria d’animals a casa i el pellero va deixar de passar fins la seva desaparició. Avui en dia si algun continua matant conills, sobre tot els caçadors, van a parar al fem.

Per últim anomenarem al Catxapo (dedicat a la cria de conills).

dijous, 19 de maig del 2016

EL REBOST DE LA VALL (programa 6)

EL CAFÈ DE PIPA
19/05/2016

Programa 6: 
Podem escoltar-ho en aquest enllaç:

El contingut del programa ho teniu a continuació:
LA CACERA EN LA VALL
Des de temps primitius, la caça era necessària per subsistir. La carn de les seves peces abatudes, eren l'aliment primordial per als seus pobladors.No obstant això, amb l'esdevenir dels temps, s'ha convertit en un mitjà de fer esport i, alhora, de diversió de les classes socials més afavorides. Els conills, llebres, senglars, perdius, i altres animals que en altre temps "suposaven un suculent menjar", ara s'han convertit en "trofeus".Molt ha evolucionat la manera de caçar de com ho feien els nostres avis fins ara. La indumentària, l’escopeta i el desplaçament (de a peu en cotxe)Repassarem la tradició de la cacera del nostre poble fent un recorregut d’un dia de caça.

Sona el despertador, estem a 12 d'octubre, comença el ritual. La veda per caçar amb escopeta està oberta i els caçadors vallers es vesteixen amb la roba habitual, agarren les seves escopetes, els cartutxos, la cartutxera, el sarnatxo i, com no, treuen els seus gossos. Es preparen per viure la seva primera jornada a la recerca de conills, perdius, llebres, tords ....

La tradició del nostre poble és que el caçadors s’agrupen i formen les CURRUQUES (el seu origen ve de la gossada, conjunt de gossos que cacen dirigits per un mateix caçador)En el cas de La Vall arreplega aquest nom per a referir-se a un grup de caçadors, que normalment són amics i es reuneixen per anar de caça. Aquests tenen una caseta a la muntanya i van a passar-hi els caps de setmana que està oberta la veda

Tots es llancen a la muntanya i comencen la recerca de les primeres peces de la temporada.El grup de gossos que porten, aviat comencen a moure algunes llebres i conills que, quan s'allunyen dels cans, es posen a tir dels caçadors que segons els encerts fan les seves captures.Els gossos preferits són els “podencs”. Són els animals més forts i atlètics.El matí transcorre amb normalitat i després de molt caminar, tant homes com animals estan cansats i arriba l'hora de reposar forces. Aquests dies es caracteritzen per menjars sense colesterol. Paella, empedrao, embotits, pernil, formatge, cansalada ... Normalment sempre hi havia un membre de la quadrilla que sap cuinar i prepara veritables banquets, sempre utilitzant la carn que cacen.Però si, per preparar-ho tot la col·laboració és fonamental, a l'hora de repartir-se la feina també ho és. Mentre uns tallen el pernil i el formatge, preparen una amanida i ompli els gots amb la refrescant cervesa, vi... i altres fan el recompte de les captures.Continuen caçant fins al vespre ibes refugiaven a la caseta per sopar el famós "empedrao", passen allà la nit i això portava la consistent xerrada d'anècdotes i històries veritables o potser imaginàries, cantaven cançons compostes per ells i altres. Tot ben acompanyat dels carajillos, infusions i copetes. Aquestes vetllades són fantàstiques.


CANÇONS DE CURRUQUES:

Cançó de la Curruca “Los Pinos”
“Tenen fama estos artistes ,
de la corruca el Corral Blanc,
son dos musics de primera
que sempre van davant,
toquen platillos y bombos
la casa queda escampà
i a la san demá el matí
els forats estan tapats.

Un cazador cazando
I un cazador cazando
I un cazador cazando
Perdió el pañuelo
Perdió el pañuelo
La liebre lo llevava
Colgado al cuello
La liebre lo llevava
Colgado al cuello
I un cazador cazando
lo perderia
I un cazador cazando
Lo perderia
(Vicent Panera i Pepe Xima)

No plantes viña
Tu no plantes viña
en ningú
no plantes viña
cerca el camino
cerca el camino
Porqué los pasajeros
cogen racimos
Porqué los pasajeros
“ “ “
cogen racimos
(Vicent Panera i Pepe Xima)

“Baix de la Peña Mig-día
a San Pau van pillar
furtant pomes de Gandia
a les cuatre del matí,
cuando la perdiz canta
tronada viene
no hay mejor señal de agua
que cuando llueve.

Al matí següent continuaven caçant fins al migdia donant voltes i més voltes per la muntanya, després acabaven la jornada menjant una bona paella, salsa de conill o conill en cargols.Posteriorment en caure la vespada es repartien la caça aconseguida, cada caçador amb el sarnatxo o la motxilla ple o potser buit, i acompanyat dels seus gossos, tornen a casa esperant la propera setmana de "Curruca".

RELACIÓ D’ALGUNES CORRUQUES
Ana            Baló            Bruts            Cable            Calbo            
Canut         Corbata       Correa          Diago            El Tort           
Esteve        Fenos          Ferro           Figueretes     Guzman        
Los Pinos    Menut          Millonaris      Pecat            Pechan         
Raco           Roser          Salseros       Uitena           Vetero

Classes de gossos· Coniller (caçar conills)· Llebrer (caçar llebres)· Perdiguer (caçar perdius)

Races de gossos de caça.
Bracco          Bretona          Charnego          Galgo          
Ibicenca        Mallorquina    Pachon              Podenc              
Pointer          Portuguesa    Seter

EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES
Sarnatxo. Sarró de caçador.El sarnatxo és la bossa, amb xarxa o no, que utilitza el caçador per portar cartutxos, viandes ... i aquesta xarxa, a manera de borsa serveix com butxaca per portar les peces cobrades.Potser com estri del caçador s'empri només a València i Castelló.

REFRANYS I EXPRESSIONS
· El caçador molts conills a la boca i pocs al sarró (Ho diuen per al·lusió a l'exageració de què solen abusar els caçadors quan conten les seves caçades)
· Fer porra [Un caçador] (No matar cap animal quan surt a caçar)
· Gos lladrador, no és caçador (Vol dir que el qui crida molt, prevé els seus enemics i fa que se'n guardin)
· Llebrer dormidor, poc caçador (Qui descansa molt, treballa poc)
· No és bon caçador el que no alaba el seu gos
· Alçar la caça (Fer eixir la peça perseguida de l'amagatall. Cridar l'atenció sobre un assumpte)
· Espantar la caça (Cridar imprudentment l'atenció de l'adversari que estava descuidat
· Gos de raça, ell tot sol caça
· Gos fart, no caça (Vol dir que l'home, per a treballar, necessita un estímul)

MALNOMS
· Borràs de la sal (caçadors que quan anaven la muntanya a caçar en fer la paella per dinar sempre s’oblidaven de la sal. Un tal Borràs quedà encarregat de portar-la a la propera ocasió)
· Caçaoret, El (un avantpassat era molt atret per la cacera i es creia el millor caçador de la comarca)
· Catxapo, El (es dedicava a la cria de conills)
· Conejo, El tio tenia la costum de dir a tots:"¡eh, conejo"!
· Conill, El tio (tenia unes dents prominents)
· Cul de tórtola
· Empedrao (en la postguerra, quan es patia fam, va fer un menjar a base de figues seques, arròs i mongetes seques)
· Empedrao, El tio (li agradava cuinar aquest plat típic i el cuinava per encàrrec per a qui l'hi demanava)
· Fartes, Nelo (caçador que a l’hora de menjar li deia al seu company: “si que fartes!”)
· Galgo, El
· Gitana (tenia una gossa que es deia així)
· Jabalí, El (va matar un “jabalí” que el va sorprendre quan estava treballant a l'hort)
· Merla, La
· Merlet
· Merlo/Merlo, Del
· Palilo (a la cullera gran de menjar-se l’empedrao, en deia palilo en lloc de pelilo)
· Paressido, El tio (tenia una gossa que havia de parir. Quan ho notificà a casa d’uns amics castellanoparlants va dir que la gossa havia “paressido”
· Perdiuo, El/Perdiua, La
· Serenata, Vicent (entre els caçadors de la vall "fer serenata" té el significat de practicar cert art de caça il·legal consistent en tapar el cau del conill per impedir el refugi i, d'aquesta manera, atrapar-lo i es deia “fer serenata”)
· Tasta (era molt menjador)
· Xulla, El tio (caçador que després de la cacera a l’hora de dinar deia “va de xulla” –costella de corder- Era una pràctica establida per evitar que els recelosos es tirassen a la carn i menjaren més que la resta)


ELS MALNOMS EN EL CANÇONER VALLER

EL DIA QUE S’ACABE LA GUERRA 
(Ramón del Cardador)

El dia que s’acabe la querra
al carrer de Conills
farem el gran sopar

La tia Rosario de Canya
paga les bajoques, alls i bajocons
Entre Mosca i Joaquin de Paula
les caragoletes i els caragols
Dolores de Sidro la mel
i Rosarieta paga els bunyols

El tio Pepe de Serrano
una geladora diu que pagarà
el tio Ramon paga el vi
i Santet de Maset
pagarà els melons

Tenim a la tia Antonieta
que paga un conill
per a ixe gran sopar

La Senyora Mari
la conilla que la tira al mascle
i no es queda prenyà
La tia Mari la Serrana
diu que pagarà un altre conillet

Tenim a Isabel de Colau
que si pareix la cabra
paga el cabritet

La Senyó Josefina Lapuerta
mos pagarà l’oli de tota l’ensalà
i doña Mercedes d’Ambrosio
en rebaixa de preu
mos portarà el pa

Tipus de caça que es pràctica al nostre terme

Caça menor
La caça menor queda caracteritzada per la grandària dels animals a capturar i no estrictament per la forma o la modalitat de la cacera. S'exercita, doncs, sobre peces de xicoteta mida com ara la perdiu, la tórtora, el conill, certes aus aquàtiques, espècies migratòries, etc.

Modalitats
Els seus principals modalitats són:· En Mà· En llambrego (En ojeo)· Al salt amb gos· Reclam· Al Pas

En mà 
La caça en mà és aquella practicada per diversos caçadors conjuntament, oberts a ala i a una distància aproximadament equidistant, generalment ajudats per gossos, amb l'objecte de batre el camp. Cada mà es compon comunament d'una partida de entre dos i sis caçadors.

En llambrego (En ojeo)
El llambrego és una de les modalitats tradicionals de la caça menor, practicada normalment sobre la perdiu roja. Sobre un terreny predeterminat es col·loquen els llocs o pantalles -al voltant d'una dotzena- a disposició, normalment, semicircular. Els observadors o batedors (en nombre de dos o tres per escopeta) es col·loquen en la direcció oposada a la de les pantalles i també en semicercle. Avancen cap als llocs i profereixen veus fent soroll amb l'objecte de dirigir les perdius, aixecades i en fugida, cap als caçadors.

Al salt amb gos 
La caça al salt amb o sense gos- és probablement una de les modalitats més dures i esforçades i més practicades pels caçadors. El caçador en solitari avança pel terreny aixecant les peces sent el seu coneixement dels territoris, de les espècies i de les reaccions dels animals, a més d'una bona preparació física, les claus dels resultats de la cacera. És per definició la caça al salt amb gos - "caça menor amb gos" - la modalitat reina de les disciplines cinegètiques, objecte també de competicions esportives d'alt nivell.

Reclam 
En aquesta modalitat de caça, el reclam, -un mascle de perdiu engabiat, atraurà als seus congèneres salvatges durant el període del zel fins a entrar a la plaça aproximadament a uns quinze metres del lloc del caçador. La gàbia amb el reclam ha de col·locar-se sobre un petit promontori consistent en alguna pedra o arbust lleugerament elevat anomenat "pulpitillo". L'element més important d'aquesta forma tradicional de caça no és tant el llanci final i el tret com el comportament del reclam.

Al Pas
Aquesta modalitat és especialment exercitada per a la caça de coloms, tórtores, tords i aus aquàtiques. Els caçadors esperaran ocults, perfectament coberts i camuflats per no ser descoberts, en llocs establerts en el pas natural de les aus esmentades en les seves diferents trajectòries cap a les zones d'alimentació, beguda, migdiada o dormidor.

Vedats de caça
A la Vall d'Uixó hi ha un únic vedat de caça (CS-10.021) amb una superfície de 5.217 ha. i el seu titular és la Societat de Caçadors La Perdiu.Segons el Plec de Condicions del Pla Tècnic de Caça per a la zona acollida a l'Ordre General de Vedes (1998-2003), dit vedat de caça presenta la següent caracterització (vegeu Cartografia adjunta per a la seva ubicació i delimitació de zones):


· Zona d'ensinistrament de gossos:      
      --Partida: 2 zones     
      --Superfície: 60 has      
      --Modalitat: Sense armes      
      --Dies autoritzats: Tota la setmana


· Zona de caça intensiva:      
      --Superfície: 236 has      
      --Període hàbil: Tot l'any

· Zona de reserva:      
      --Superfície: 1.363 has

(1) i (2): Durant la pràctica d'aquestes modalitats es podrà caçar qualsevol espècie cinegètica relacionada amb l'Ordre General de Vedes (OGV).
Respecte a les condicions establertes per a la zona de caça intensiva, es resumeixen a continuació els aspectes més interessants de la reglamentació:

· Les poblacions adequades de les espècies objecte de caça intensiva s'establiran mitjançant la solta d'exemplars criats en granges legalitzades, subjecta a autorització de la DT de la Conselleria de Medi Ambient. El nombre màxim d'exemplars serà:      
      --Perdiu roja: 3.000      
      --Conill de muntanya: 700      
      --Faisà: 1.000     
      --Guatlla: 700

· El període hàbil comprèn des del 2n diumenge de juliol al tercer diumenge de març de l'any següent, sent els dies hàbils per a la caça els dilluns, dimecres, divendres, dissabtes i diumenges.

· Les modalitats de caça que podran practicar seran les habituals per a la caça menor.

dimarts, 17 de maig del 2016

XERRADA AMES DE CASA (17/05/2016)

ELS MALNOMS PATRIMONI SOCIAL DE LA VALL

El dimarts 17 de maig, a les 4:30 hores en el Saló d'Actes de Caixa La Vall, he realitzat per segona vegada la xerrada dels Malnoms un patrimoni social de La Vall. En aquesta ocasió organitzada per la Associació de Las Amas de Casa y Consumidoras de La Vall d'Uixó dins dels actes de la celebració de Sant Isidre Labrador per la Caixa Rural La Vall.
Les Ames de Casa seguint la xerrada dels Malnoms
Per a aquesta exposició he introduït algunes modificacions per tal de no repetir-me amb l'anterior, canviant la introducció i substituint mots dels malnoms per el de dones, pensant que l'auditori seria majoritàriament femení, com així ha segut.

divendres, 13 de maig del 2016

EL REBOST DE LA VALL (Programa 5)

EL CAFÈ DE PIPA
12/05/2016

Programa 5: 
Podem escoltar-ho en aquest enllaç:

El contingut del programa ho teniu a continuació:

Diu el refranyer popular:
Cada herba té la seva medecina
Per ferida i per beguda usa herba coneguda
Doncs avui parlarem de:
LA TRADICIÓ DE L’ÚS DE LES PLANTES MEDICINALS
De la mà de Julio Traver, personatge que viu al Poblet, i un entusiasta de la natura. Tot el seu temps lliure ho ha passat en la muntanya compaginant la seva afició a la cacera amb la de la recol·lecció de plantes medicinals.
I és per aquesta última dedicació, que fa de tota la seva vida, per el que dedico el programa d’avui. I la veritat és que no li ha anat gens mal.
Amb els seus 93 anys, conserva una salut envejable.
El contacte amb l’ús de les brosses com es sol dir vulgarment als que consumeixen les diferents plantes medicinals, li ve de xicotet, ja que son pare ja ho feia.
La seva afició com a caçador propiciava el contacte amb la natura i patejant el terreny li anava permetent l’accés a les diferents plantes.
Recorda que allà pels anys 50, en un dia de cacera, va tindre un bac i va rebre un fort colp al genoll fent-li una ferida. Un dels companys de cacera li va treure un preparat de l’herba pinzell, i li ho va aplicar damunt del genoll, obtenint un bon resultat. Des de les hores sempre porta damunt un tub amb aquest preparat junt a un altre de Pericot.
Quan l’he visitat a sa casa per parlar amb ell sobre tot el que sap, damunt d’una tauleta del menjador té un pot amb un preparat del que no ho perd de vista I del que totes les dies s’aplica unes fregues del seu contingut per alleujar els seus dolors d’ossos, músculs i articulacions. Hem deia:
-- “Jo sé que el mal no me’l llevarà; perquè a la meva edat és el que em toca; però a mi m’ajuda molt per desplaçar-me, de fet avui mateix que no m'ho he aplicat, quan he anat al bar a esmorzar (cosa que fa totes les dies ajudant-se de dos gaiatos) m’ha costat arribar.
Comenta que mai ha pres cap medicament dels elaborats i sempre ha combatut totes les malalties fent us dels seus coneixement de les plantes medicinals. Sols ara, si pren una, la de la tensió. Li havien prescrit altres dos, una pel colesterol i una altra per la pròstata; però com no li queien bé les ha deixat i les ha substituït pel seu propi remei casolà.
-- I em va de meravella. Exclama.
Les persones del seu entorn confien plenament amb ell i segueixen els seus consells quan tenen algun malestar.
En aquest programa dedicat a La Vall, el que vull donar a conèixer són les diferents plantes medicinals que es crien, ho s’han criat, al nostre terme. I la millor persona per a fer-ho és el Tio Julio com jo sempre l’he cridat des de menut i així continu dirigint-me quan ens creuem pel carrer.
Tot el que vos parlaré a continuació es propi de la seva amable col·laboració i el seu temps que m’ha dedicat i al que li agraeix la seva atenció i la passió en que ho feia. Vull ressaltar que a mesura que anava mencionat cada planta, s’alçava de la cadira i eixia al seu corral i tornava amb una mostra de dita planta. No ha escatimat viatges a mesura que li anaven venint al cap cadascuna d’elles.
Al final hem acabat la conversa visitant eixe magatzem que té al corral i que he pogut comprovar lo ben sortit que està.
Penjat amb bossetes i perfectament identificades formen una llarga filera en una paret. I en caixetes, paneres, cistelles, un altre tant.
Anem a descobrir quines són les plantes medicinals que podrem trobar al terme de La Vall i de les seves propietats. I que de segur al igual que el Tio Julio, hi hauran molts vallers que seguiran les mateixes practiques curatives.
El Tio Julio, un bon coneixedor de les brosses