EL CAFÈ DE PIPA
(19/06/2017)
(19/06/2017)
LA NIT DE SANT JOAN
Aquesta setmana és una setmana transcendental al
calendari:
Comença l'estiu (21 de juny a les 6h 24m hora
oficial peninsular)
S’acaben les escoles i els xiquets i xiquetes
inicien les vacances
Es celebra la Nit de Sant Joan. Tots els anys, tal
dia com el 23 de juny, per la nit, el diví, el pagà i el gastronòmic s'uneixen
en la nit més curta de l'any.
Nosaltres anem a dedicar-nos a aquesta celebració.
Començaré en una dedicació al protagonisme de Sant
Joan en el refranyer.
Sant Joan coincideix amb el solstici d’estiu i varis
són els refranys que fan referència a aquesta situació. Per exemple:
· Al
cap i a la fi, estiu és per Sant Joan (24 de juny)
(Avisa que no convé fiar-se del bons temps i de la calor transitòria fins
aquesta significativa data)
· Per
Sant Joan i Sant Pere, adéu primavera (24 juny) (29
juny) (És la setmana del canvi d’estació)
· El
dia més llarg de l'any és per Sant Joan
(24 juny) (És el solstici d’estiu: s’allarguen els dies i s’acurten les nits)
· Sant
Joan escurça els dies i el Nadal els estira
(24 juny) (La duració del dia decau a partir del 24 de juny, el dia més llarg
de l’any, fins la nit de Nadal, el dia més curt de l’any)
· Sant
Joan, el dia més gran
· Per
Sant Joan el dia creix una passa de gegant (És el solstici d’estiu: s’allarguen els dies
i s’acurten les nits)
· El
dia de sant Joan, el sol cou el pa (24 juny) (Molt
exageradament, es refereix a la calor de juny)
És un referent per al temps:
Climatologia
· Abans de Sant Joan no
alabes la collita
· Aigua de Sant Joan, cap
guany i molta fam (La pluja en aquest moment no convé ni a la vinya,
perquè li lleva dolçor al raïm, ni al blat, que ja està granat)
· La pluja de Sant Joan
podreix la fruita al camp (La humitat reblaneix la pell quan la
fruita està en creixement, de manera que es bada)
· Val més bona pluja per
Sant Joan que quatre gotes tot l’any (La pluja més oportuna per al
camp és quan comença el temps calorós)
· Si per Sant Joan trona,
les nous es corquen (Això diuen, per bé que les nous es corquen quasi
sempre)
· El vent que bufa per
sant Joan, bufa la resta de l'any (L’oratge de Sant Joan sembla ser
indicatiu de com serà la resta de l’any)
· La llaurada de Sant
Joan, per quatre femades val (Estovar i oxigenar la terra en el
moment idoni, abans de les pluges, afavoreix les plantes tant com enriquir-la
amb fem orgànic)
Determina el procés de les collites:
Camp
· A Nadal, l’all, al
bancal i a Sant Joan, a casa (Són els moments idonis
per a la plantació i la recol·lecció)
· A Sant Joan eixits, a
Santa Anna collits (Es refereix als melons)
· A Sant Joan, bacores, i
a Sant Pere, les millores (La figuera ja té els primers
fruits: la bacora o figa-flor)
· A sant Joan, com la
sal; a sant Pere, com lo pebre (A finals de juny comencen a
despuntar les olives)
· De sant Joan a Sant
Pere, sembraràs les fesoleres [o la setmana fesolera] (A
cavall entre juny i juliol és el moment idoni de la sembra)
· El lli, primerenc o
tardà, fins per Sant Joan no florirà
· Faves sembra quan
voldràs, però per sant Joan segaràs (És quan estan en el seu punt)
· Per Sant Joan l'enciam
és gran.
Però pel que coneixem a Sant Joan és per ser
La nit màgica
La coneixem com la nit màgica, la nit en què
esperits, follets i bruixes, surten dels seus amagatalls secrets i es passegen
pel poble, barrejant-se amb la gent.
És una nit d’encanteris, de petició de desitjos i
conjurs perquè es realitzin; és una nit de cerimònies màgiques i de rituals.
· A
Sant Joan, vénen i van (24 juny) (La vespra
de Sant Joan és tradicionalment molt moguda: uns van a la mar a prendre el
bany, d’altres en vénen, uns altres fan fogueres i les salten...)
Cal aprofitar les energies màgiques de la nit de
Sant Joan! I en tal gesta, foc i aigua es conjuren en una vetllada on la
diversió i la superstició es donen la mà. L'origen d'aquest ritu es remunta a
l'inici dels temps, on s'invocava a la força de les fogueres, amb la finalitat
de donar energia al sol fins a l'arribada del solstici d'hivern. En aquest
sentit, les fogueres tenien també una funció purificadora: Al costat de mobles
vells, roba i altres estris, cremaven els mals auguris i aquells sentiments
dels que ens volíem desfer.
És una festa que es celebra des de fa molts segles.
Aquesta cançó ho indica:
El
dia de Sant Joan
és
dia d’alegria
fan
festa els cristians
i
els moros de la moreria
L’origen de la
nit de Sant Joan
La nit de Sant Joan, també coneguda com Nit del Foc
o Nit de les Bruixes és una festa
d’origen pagà que es celebra a molts indrets d’Espanya la nit del 23 de juny.
Segons conta la llegenda, es creia que el Sol estava enamorat de la Terra i no
volia abandonar-la i va ser per això que va començar a festejar-la la nit més
curta de l’any (solstici d’estiu als voltants del 21 de juny). Va ser la
comunitat cristiana qui posteriorment traslladaria la festa de Sant Joan el 24
de Juny.
La nit de Sant Joan, també és coneguda per ser la
nit en què la naturalesa es troba en la seua plenitud. Conseqüentment, els
quatre elements fonamentals: terra, aire, aigua i foc, tindran més poder que
mai, fins el punt de tenir una major influència en les nostres vides. D’aquest
principi deriven totes les creences que es vinculen amb la mateixa. Algunes
d’aquestes creences i rituals s’han anat modificant al llarg dels anys
Els ritus que es desenvolupen aquesta nit giren
sobretot al voltant de tres elements:
El foc, l’aigua i la terra.
El foc:
Fogueres i ritus relacionats amb aquest element s'incien la vigília d'aquest
dia per celebrar el poder del sol i ajudar-lo a renovar la seva energia. La
llegenda diu que les cendres de la foguera curen malalties. El costum prové
d'antics cultes pagans que pretenen allunyar els mals esperits, però també està
relacionada amb la prevenció d'epidèmies pel poder anti-infecciós que posseeix
el foc.
Els preparatius
Des de fa anys els xiquets i joves de La Vall no
passen per les cases dels veïns demanant trastos de fusta i mobles vells, ni
repassen les muntanyes del voltant en busca de llenya per a cremar-ho a la
foguera de la nit de sant Joan.
Els veïns i veïnes d’avui no veuen ja les fogueres
als carrers.
Per tant, no puc deixar de recordar que anys enrere,
quant faltaven pocs dies per celebrar aquesta celebració, calia espavilar-se
per començar a recaptar i emmagatzemar tot de trastos vells per
poder construir ben alta i gran la foguera que, com cada any, es feia al mig de
la majoria dels carrers. Els joves (solament érem els xics qui preparaven les
fogueres i les enceníem, perquè deien que si era una xica qui l’encenia, aquell
any seria molt sec i no plouria) eren els encarregats d’anar per les cases a
recollir tot allò que ens volguessin donar i la gent aprofitava l’ocasió per desfer-se
de tots els estris que ja no feien servir.
Es produïa llavors un traginar amunt i avall
carregant mobles vells, matalassos, cadires, fustes, pals d’escombra, roba,
paper, cartrons i tot allò que anava bé per cremar.
El
famós costumista català Joan Amades recull
una cançó popular que anomena
Foc de Sant Joan
Tres
dies abans del Sant
va
pels pisos la canalla
recollint
els trastos vells,
canyes
i manats de palla,
i
aprofitant la diada,
del
que tenen molts veïns,
que
desembarassen la casa
de
mobles vells i roïns.
Tots els productes
d’aquesta fantàstica recaptació es duien, de la manera més discreta possible, a
algun lloc secret. Això es feia així perquè, a causa de les rivalitats que hi
havia amb els xiquets d’altres carrers propers, es donava el cas que uns i
altres s’espiaven per mirar de descobrir on eren els amagatalls i anar després
a robar part de la llenya aprofitant els moments en què no vigilava
ningú.
A mitja vesprada del dia de la crema, menuts i grans
ajudaven a traslladar tots els trastos fins al centre de la cruïlla de carrers.
Com a remat posaven damunt la pila una cadira vella
o un ninot fet per nosaltres mateixos.
Cap a les nou o
deu de la nit s’encenia la foguera. Aleshores la muntanya de trastos cruixia i
es cargolava sota les llambregades d’unes flames força arrogants i destructores
però que, alhora, mostraven tota la bellesa d’uns irisats colors
resplendents amb la qual, a més del fum, també s'esfumaven els mals esperits.
Tots estàvem contents quan apareixia algú que duia
més trastos per cremar, un caixó, una cadira trencada, sabates velles, papers,
qualsevol cosa anava bé, es tractava de mantenir encesa la foguera el més temps
possible.
No es podia cremar coses noves: calia usar mobles
vells si es volia invocar la bona sort.
Saltar les
fogueres
El costum de saltar una
foguera la nit de Sant Joan prové d'una antiga creença, molt generalitzada, que
el foc adquireix propietats terapèutiques i profilàctiques durant el període de
temps que va de Sant Joan a Sant Pere (el solstici d'estiu).
Quan les flames deixaven pas a les brases, els més
valents, s'atrevien a saltar per sobre de les brases, tot i que calia saber saltar
molt bé perquè no hi haguera un drama en xocar-ne per entrar més d’un per
direccions contràries. El refranyer ens diu:
· Els
focs de Sant Pere se salten per darrere, i els de Sant Joan, se salten per
davant.
· Foc
de Sant Pere, foc de Sant Joan, foc de tots els sants
· Foc
de sant Pere, foc de sant Joan, guardeu-nos de ronya per tot aquest any
· Qui
encén foc per Sant Joan no es crema en tot l'any.
 |
| Dibuix de D. Juan Viruela de les fogueres de La Vall d'Uixó |
El ritual indica que
s'ha de saltar set vegades per atraure bons auguris.
Si els que salten són una parella d'enamorats, la
tradició diu que estaran junts i feliços per la resta de les seves vides.
Això diu la tradició! I el refranyer:
· Nit
de Sant Joan, nit d'amoretes.
· Per
Sant Joan, les estimades troben les enramades (Antigament, pretendents i promesos decoraven les portes i finestres
de la casa de la nóvia com a obsequi)
Era tradicional també dansar al voltant de la
foguera. La creença popular diu que les danses sempre van encaminades a
espantar els mals esperits i a donar la benvinguda als bons.
Una altra costum tradicional era tirar coets i focs
d’artifici, omplint de llums de colors i de estrèpits de totes les intensitats per
tot el poble. Els més menut fèiem servir els desapareguts mixtos de traca o
cartró.
Tampoc podia faltar, com en tota celebració festiva,
una gran festa: les reunions familiars, de grups d'amics, o de gent que es reunien
al voltant de les fogueres i era una festa en la qual, el més típic és menjar la
coca de tomata, acompanyada d’altres viandes.
Antigament tenia una forma rodona (segurament açò
tinguera relació amb la importància que té l’element solar a aquesta festa),
però actualment les mesures d’aquesta coca venen prefixades: el llarg serà dues
vegades l’ample.
Vegem com és fa la coca de tomata típica de a Vall
d’Uixó
Coca de tomata
Ingredients
1
got d'aigua (250 cl.).
Mig
got d'oli (si és possible d'oliva).
Llevat
de forner.
Sal
(si pot ser que sigui sal marina i sense refinar).
Sucre.
Farina
(la quantitat que admeti la barreja d'aigua i oli).
1
kg. De tomàquets madurs.
1
ceba gran.
Pinyons
torrats (dues cullerades soperes).
1
ou cuit.
Elaboració de la
coca amb tomàquet
Amassar la farina amb l'aigua, el llevat, la sal i
l'oli.
Anirem afegint farina fins que la massa ja no
accepti més (vigileu que no quedi massa dura).
Deixarem la massa reposar uns 30 minuts.
Estirarem la massa sobre un motlle, molt finament i
la punxarem amb una forquilla per tots els llocs perquè no s'aixequi a
enfornar.
La posarem al forn, ben calent uns 10 minuts fins
que gairebé estigui pràcticament feta i llavors la traiem del forn.
Mentre la massa està en repòs podem aprofitar per
fer la resta
Sofregim molt lleugerament un pebrot vermell a tires
petites i a part sofregim una ceba ben tallada.
Quan la ceba comença a daurar li afegim el pebrot ja
gairebé fregit del tot i el tomàquet ratllat.
Li afegim un pessic de sal i el doble de sucre
perquè el tomàquet no quedi àcid.
Sobre la massa, que ja tenim pràcticament cuita
posem aquesta salsa de tomàquet, pebrot i ceba.
A sobre posem els pinyons i ratllem l'ou (algunes
persones posen tonyina, anxoves o sardines).
Ara ja podem posar la coca al forn i quan veiem, en
pocs minuts, que resta la coca una mica seca ja la podem treure.
Després, la calma i el silenci tornaven de nou
a omplir a poc a poc de pau els carrers. Tan sols els rastres de cendra
de la foguera donava testimoni que allí els veïns, menuts i grans, havien
celebrat amb molt de goig la nit màgica de Sant Joan.
L’actualitat
Desafortunadament, amb l’arribada de l’asfalt i com
a conseqüència, els diferents ordres municipals donant instruccions i tot hi
afavorint l’adquisició de la sorra per sota la foguera, no va quallar i les
fogueres anaren a menys.
De fet va haver una iniciativa municipal de la
regidoria de festes, l’any 2005, de recuperar aquesta celebració però després
d’un parell d’anys no va tenir continuïtat.
L’augment progressiu dels joves d’anar a les
celebracions vora mar han provocat la desaparició poc a poc de les fogueres en
el nostre poble.
Remarcar que últimament algunes zones de La Vall van
voler incorporar com a festa de barri les fogueres i així ho feren en la Moleta
que durant uns anys els veïns i veïnes es reunien al carrer sopant al voltant
de la foguera; però van acabar convertint-se en la falla Sud-oest.
Al barri Carbonari i a la Falla de les Corts
Valencianes ho han intentat tipus les d’Alacant.
Actualment es manté a les festes de Sant Joan del
Carbonaire.
També es crema una foguera al Barri de Carmaday que
celebren les seves festes de barri per aquestes dades i entre els diferents
actes està la cremada d’una foguera.
L’any passat s’afegí la falla de la Plaça del Circ, invitant a la
gent a que aporte els trastos vells.
Però res a veure amb el sentit d’abans que hi
participava tot el poble.
L’altre símbol és:
Aigua:
Simbòlicament, un dels elements bàsics és l’aigua. Històricament, l’aigua ha estat
relacionada amb la vida, com a font originària d’aquesta i bàsica per a la
supervivència de l’ésser humà. També es diu que compta amb poders curatius, i
en l’Antiguitat, era quasi una obligació el bany a mitja nit el dia 23 de juny.
Actualment, és tradició assumida especialment en les ciutats costeres, com és
el nostre cas. Simbolitza fertilitat i puresa. Es considera que a partir de les
dotze d'aquesta nit l'aigua és miraculosa, cura malalties i proporciona la
felicitat i que fa veritables miracles amb els amors fracassats .... Els ritus
de les nou onades, recollir la flor de l'aigua o banyar-se nus a la rosada dels
camps busquen efectes màgics per trobar parella o tenir fills.
Aquest és el ritus que ara prefereixen els vallers i
valleres traslladant-se a les platges del voltant (preferiblemet Xilxes i
Moncofa) i encenen xicotetes fogueres en la sorra de vora mar.
Ja ho diu el refranyer:
· A
Sant Joan, el primer bany
· Qui
no es banya per Sant Joan, no es banya en tot l'any
Aquesta cita ho reflecteix molt bé:
“La
xica que eixa nit que fa lluneta,
se
llava tres voltes la cara
i
després que la té neta,
se
la torca amb un llençol,
serà
més guapa que un sol”.
La gent va a la platja, menja, beu, tira petards,
balla al so de la música, es banya al mar a la llum de la lluna, dansa al
voltant de la foguera, ... en fi, el que la nit més màgica de l'any vulgui
regalar ...
Les verbenes de la platja amenitzen la vetllada,
allà passes tota la nit de festa i allí et quedes fins que el sol comença a
sortir per l'horitzó i es fa de dia.
Terra:
És costum que a partir de la mitjanit es surti als camps per recollir herbes
medicinals i després es pengin a les finestres de les cases per rebre la
benedicció de Sant Joan.
Segons la tradició cristiana, es creu que al voltant
de la mitjanit, Sant Joan Baptista beneeix les herbes per a tot l’any. En
aquest moment serà quan més força tindran. També es diu que l’anomenada Herba
de Sant Joan, el Pericó, sobri a les dotze d’aquesta nit. S’ha de collir i
posar-la cap avall en una bossa color roig per penjar-la del coll. D’aquesta
manera el seu portador tindrà sort durant tota la resta de l’any.
Propietats de les
herbes
Antigament eren moltes les persones que
coneixien les propietats de moltes plantes. Es creia que calia collir-les
durant aquesta nit, fet que contribuïa que augmentessin les seves propietats,
la majoria relacionades amb el seu poder guaridor.
Hi havia, plantes que se’ls atorgaven altres
virtuts com portar bona fortuna o que ajudaven a l’enamorament. El refranyer
ens ho indica de manera ben clara:
· Les
herbes de Sant Joan, tenen virtut per tot l'any
· El
dia de Sant Joan, les herbes tenen virtut.
Per exemple es creu que fregar-se
ferides, grans o berrugues amb herba molla amb la rosada de la matinada de Sant
Joan ajuda a curar-los.
Al nostre poble una de les plantes associades a les celebracions del solstici d’estiu,
entre el 21 i el 29 de juny és, entre d’altres, el pericó o hipèric, també
conegut pel nom genèric d'Herba de Sant Joan. Popularment anomenada "herba
de l'alegria".
Herba de Sant Joan (Hypericum
perforatum): Pericó.
Herba perenne de fins 1m d’alçada amb flors grogues
i taques als pètals.
A finals de Juny, i més concretament el dia de Sant
Joan, està en plena floració, d’aquí el seu nom!
És una planta envoltada de creences i llegendes de
la nit de Sant Joan.
A l'edat mitjana es creia que expulsava els dimonis,
els mals esperits i les aparicions, i es cremava dins les cases per sanar-les
del diable.
Però en realitat, és una herba que se la coneix
bàsicament per les seves propietats contra la depressió. Per això es deia que llevava
la melangia i la tristor i atreia l'amor.
Té propietats medicinals i en usos tòpics, és un bon
antiinflamatori, cicatritzant i antisèptic de ferides i cremades.
També per a traumatismes o cops, de fet, vulgarment
se l'anomena "oli de cop", d'aquí també la dita de:
* Qui té oli de pericó, no li cal metge ni
doctor.
Aplicació externa:
Preparació. d'Oli
d'hipèricum recepta
1.- Agafem 100 g
de summitats Florides fresques, acabat de cullides i ho tallem a trossets ben
petitets i a els Posem dins de d'un pot de vidre transparent.
2.- Després hi
afegim 1 litre d'oli d'oliva. Hem de procurar que la planta quedi ben coberta
d'oli.
** Si no voleu
Fer un litre d'oli d'hipèric calculeu els proporcions segons AQUESTA: 10 g de
summitats Florides d'hipèric per 100gr d'oli d'oliva. **
3.- Tot seguit
ho tapem i ho Deixem reposar a SOL i serena durante 40 dies. A sol i serena vol
dir exposat al sol i la Humitat i frescor de la nit per tal que a els Canvis
tèrmics estimulin l'alliberació dels principis Actius a líquid, en AQUEST ques
l'oli. Amb AQUESTA Finalitat, también sacsejarem el pot de Tant en Tant. Durant
AQUEST temps, de maceració, veurem com l'oli és torna de color vermell. És
normal.
4.- Passats a
els 40 dies, ho colarem i ho conservarem en pots de vidre i de tanca Hermètica
i ho guardarem en un lloc fosc i sec. Després es premsen les flors, colem l'oli
i l'embotellem.
USOS
DE L'OLI D'HIPÈRICO.
1- Per curar ferides, talls.
2- Per dermatòsis, èczemes i cremades.
3- Per picades d’insectes ( mosquits, abelles..)
4- Per dolors musculars, lumbago i neuràlgies.
5- Per refredats (Massatge a l’esquena)
6- Per alleugerir el mal d’orella.
També és el moment de recollir altres, com:
La berbena
(Verbena officinalis) Entre les
moltes creences relacionades amb aquesta nit cal esmentar que els antics romans
sortien al punt i hora de la mitjanit per tal de recollir la planta anomenada
berbena, la qual consideraven que els hi portava tota mena de ventures i
riqueses. Hom creu que d’aquest costum ancestral ha derivat la paraula
“verbena”, amb la qual es designa la festa o revetlla d’aquesta nit.
Romaní (Rosmarinus officinalis): És un arbust llenyós i molt
dens. Propietats: Facilita la digestió i és diürètic. Tonificant (per estats
d’esgotament) i hipertensor, antirreumàtic i calma dolors musculars.
Timó (Thymus vulgaris): És un subarbust. Propietats:
Estimulant general de la circulació. Ideal per estats de decaïment. Digestiu
aperitiu. Antiespasmòdic, antisèptic i expectorant. Sudorífer, diürètic i
vermífug. Molt bon desinfectant
Camamilla
groga
(Santolina chamaecyparissus): És una herba. Propietats: Tònic estomacal i digestiu.
Emmenagog d’efectes suaus, per evitar els dolors menstruals i regular el flux.
Fonoll (Foeniculum vulgare): És
una herba. Propietats:
Lleugerament laxant, carminatiu, antiinflamatori. Afavoreix la producció de
llet durant la lactància.
Els aficionats a l’elaboració de licors casolans que
són ben típics de les nostres terres, saben molt bé que és la nit de Sant Joan
quan han de collir les nous i les herbes aromàtiques necessàries per a
l’elaboració d’aquests licors, ja que d’aquesta manera s’asseguren l’òptima
qualitat del producte.
No és d’estranyar que, amb totes aquestes
connotacions vegetals, Sant Joan haja estat considerat el sant patró d’una
sèrie d’oficis més o menys relacionats amb els vegetals, tals com els llenyataires,
els carboners,
els herbaires,
ebanistes,
etc.
ALTRES
TRADICIONS
Creences diverses
Al País Valencià, hi ha tot un seguit
d'antigues creences populars referides a la Nit de Sant Joan:
· Existeix la creença que
qui es pren un bany a la platja la mateixa Nit de Sant Joan en tocar les dotze
campanades, conservarà la salut del cos, molt especialment la de la pell.
Aquest ritual ha de ser repetit cada any, si es desitja perllongar-ne els
efectes.
Un
refrany ens diu: "Bany de Sant
Joan, salut per a tot l'any" és un recordatori d'aquesta cita anyal.
· Mullar-se o rebolcar-se en la rosada de la
matinada de Sant Joan es considerava molt beneficiós, entre altres coses es
creia que evitava l’envelliment.
· En el passat, als
pobles de vora el mar, era costum que la vespra de Sant Joan les fadrines
posaren en un got ple d'aigua el blanc d'un ou. L'endemà, l'examinaven a fons:
si el blanc havia format la imatge d'una barca, això era senyal que el seu
xicot seria mariner; però, si hi havia la figura d'un forcat o la d'un arbre,
el seu futur espòs seria llaurador.
· Per mitjà de tres faves
-una pelada, l'altra a mig pelar i la tercera amb la corfa- una jove casadora
pot conèixer la situació econòmica de qui serà el seu promès. La Nit de Sant
Joan, ha de guardar les faves dins d'una bosseta, les amaga davall del llit i,
en despertar-se, en treu una a l'atzar. Si treu la pelada, el seu promès serà
més pobre que una rata. A mig pelar, ni ric ni pobre. Si li ix la de la corfa,
el seu xicot serà farcit de milions. També es poden fer servir tres creïlles
(patates).
· Omplint un plat
d’aigua, es posen dintre uns paperets amb els noms de les persones amb les que
t’agradaria festejar. Els noms a llapis i els paperets dues vegades doblegats.
Es deixarà, també en aquesta ocasió, el plat sota el llit. Els paperets que
s’hagen obert seran els més receptius.
CONCLUSIO
Com ja hem dit, aquesta festa, és important per
molts motius: el seu caràcter festiu, ritual, social, tradicional, etc... pel
que és important que es promoga i es garantitze la seua celebració i
continuïtat.
Cal recordar que es troba amb diferents obstacles al
camí que dificulten la seua execució més natural, pel que es fa necessària la
força de voluntat d’aquells que la defensen per mantenir-la viva mitjançant la
participació popular, però sobretot, aconseguint el recolzament de les
institucions.
Les darreres corrents relacionades amb la
conservació i difusió del patrimoni, donen molta importància al fet que la
cultura d’un lloc siga defensada sobretot pels autòctons. Algunes tradicions,
per la seua universalitat o pel seu caràcter globalitzat, tenen assegurada la
seua perdurabilitat, així com moltes obres d’art. No obstant, les
manifestacions culturals més localitzades, reclamen amb urgència l’atenció
d’aquells els avantpassats dels quals les van veure nàixer, ja que sense ells,
res garanteix la seua supervivència.
És una nit d'amistat, d'amor, de celebracions
grupals. La màgia, els encanteris, els conjurs, les peticions de desitjos, la
lluna, el mar, les fogueres, el foc purificador, els petards, les reunions, la
coca, el vi, ... tots aquests elements configuraven una nit màgica, en la qual
el foc, l'aigua i la natura s'alien per donar recer a multitud de ritus darrere
de la sort, la bona fortuna, l'amor i la salut.
Encara que penso que és una reivindicació utòpica,
no perquè no confie en la bona disposició de les institucions; sinó per una
cosa que ja s’ha comentat en aquest programa i és allò de QUE S’HA PERDUT EL
CARRER i aquesta festa és una festa de carrer i en el que el protagonisme ho
tenen els més menuts i aquests l’han abandonat.
Acabaré en una estrofa:
I
em torna aquella olor
de
pólvora cremant
i
el roig de les fogueres
de
les nits de Sant Joan!
MALNOMS VALLERS QUE ES DIUEN JOAN
· Cabrero,
Juanillo (passava amb les cabres i les munyia
davant dels clients que li demanaven la llet)
· Caguetes,
Juanito
· Carabina,
Juan el
· Chilabert,
Juan
· Cojones,
Juan (jugava a futbol de porter i deia
aquesta paraula sempre que li marcaven gol)
· Felip,
Juanito
(son pare s’anomenava Felipe)
· Guarda,
Juan el
· Juanes,
Pepica es
· Llimoner,
Juanito
· Pintorico,
Juanico el (era pintor)
· Xavale,
Juan de
· Tecla,
Joanet de
(relacionat amb el nom de tecla)
