EL CAFÈ DE PIPA
14/07/2016
El seu contingut és el següent:
* El bagul de les paraules oblidades (La geladora de mantecaos).
* Els oficis ambulants. El repartidor de gel i el gelater).
* Els malnoms masculinitzats.
* Refranys del casament i el soterrament.
EL BAGUL DE LES
PARAULES OBLIDADES
Ara que
estem en plena època estiuenca i el calor no ens deixa treva amb no hi ha cosa
que més enganxa que els gelats i avui vull treure del bagul aquelles neveres
antigues, que segur més d'un recorda, o potser fins algun la tinga en algun
racó de casa i perquè no, dels més tradicionals, la continuen usant.
M’estic
referint a la:
La Geladora de mantecaos
Quan jo era xicotet, a casa en tenia una de la marca "ELMA".
La geladora té un mecanisme molt simple, similar al dels
recipients que a l'estiu inunden els bars i no paren de batre orxata o llimona
granissat.
Aquesta geladora consisteix en un cub de fusta, en el qual
(en posició vertical) s'hi posava un cilindre metàl·lic buit amb tapa, de
diàmetre menor que el cub, que quedava fix al centre. Dins del cilindre hi
havia un eix amb unes paletes laterals fixes. A la part superior, el cub tenia
un mecanisme que fixava el cilindre buit (contenidor del producte a congelar)
en posició vertical, i que mitjançant uns engranatges cònics (semblants al
pinyó d'atac i la corona del grup hipoide del diferencial d'un cotxe)
permetia girar les paletes interiors dins del cilindre, mitjançant una maneta
lateral. Dins del cilindre es posava la barreja que es volia gelar, s'hi muntaven
les paletes, es tancava el cilindre i s'envoltava de «gel picat amb
sal».Després es feia donar voltes a la maneta i al cap d'unes hores, el gelat
estava fet.
Després d'aquest esforç, en el que acabaven tots els de casa
suant, es recompensava amb un bon got de gelat, que amb el record idíl·lic de
la infància no he tornat a provar.
Com he dit,
l’element imprescindible per refredar era el gel. Per tal de proveir-se del gel
hi havien les fabriques de gel i els repartidors de gel.
Recordem com
era aquest ofici ambulant:
OFICIS AMBULANTS
El repartidor de gel.
Avui dia, tots estem acostumats a veure la nevera a la cuina,
aquest electrodomèstic ha conviscut amb nosaltres des que tenim memòria. Enrere
queden els temps en què els nostres avis i pares eixien a comprar barres de gel
per mantenir frescos els aliments.
El repartidor de gel, era l’encarregat de dur les barres de
gel, al principi sobre un carret estirat per un home o un animal de tir i més
endavant amb un camionet. Repartia gel per a les neveres i també begudes. Cada
dia feia una volta per abastir els bars i per servir els domicilis particulars.
Per agafar-les tenien una espècie de tenalles molt grans i després les hi
carregaven a l'espatlla sobre el qual es posaven un sac d’arpillera o un tros
d’hule per no mullar-se.
Moltes neveres d'aquell temps encara no eren electrificades i
calia ficar-hi trossos de gel per mantenir-les fresques.
Aquelles pesades barres de gel d'un metre de llarg recorrien
els carrers, perquè les veïnes s'acostessin al repartidor, sol·licitessin un
tros d'aquesta barra, que amb una habilitat extraordinària, marcava en el lloc
indicat , amb un xerrac d'acer amb unes dents molt grans i saltats, per després
amb un precís cop de mà, acabar de tallar-la en la mesura requerida. La embolicava
en un tros de fulla de diari i la col·locava en les borses de fil teixit que
els compradors portaven gotejant a casa seva.
El seu destí era una pileta de poc ús on sota es posaven els
sifons o begudes, el tros de gel estaven recobertes de panels aïllants que feia
més lent el procés de descongelació de les barres i així es conservaven els
aliments.
En altres cases, habitades per veïns de més recursos,
posseïen les gelateres de fusta amb el seu interior revestit en xapa de zinc.
Tenien dues receptacles, un de superior on anava el tros de gel, la tapa
s'hauria cap amunt i un altre més gran sota, amb una porta lateral per a les
fruites o verdures.
Curiós veritat ?.
També cabia la possibilitat d’anar als punts de venda (La Garrofera)
El gelater.- Venedor de gelat.
“Al rico helado”. Així anunciava la seva presència el
gelater. Era tot un símbol que anunciava bon temps. El carro dels gelats era
present en els passejos o llocs de trànsit, atraient a assaborir el ric
producte. Els gelats es venien de forma ambulant a la plaça de l'ajuntament, a
la plaça de l'església o a les cantonades més importants com a punts més
freqüents.
Transportaven amb calma aquells emblemàtics carrets de fusta
amb dues rodes, pintats de blanc i un tendal amb la retolació de 'Gelats i
mantecaos” al front del sostre i penjats del mateix unes tauletes que indicaven
els sabors que es podien degustar i empesos pel mateix venedor, darrere dels
quals es col·locaven, degudament uniformats, per vendre els saborosos mantecaos.
Figurava el nom de l'artesà al frontal del carro. Per contenir els gelats
portaven un o varis depòsits encoixinats farcits de gel i sal per a que
es mantingués el fred, dins d'aquests depòsits de llautó i les tapes còniques,
sempre brillants, estaven els gelats que podien ser líquids o congelats, ambdós
solien tenir sabors de llimó, taronja, fresa, llet merengada i poques varietats
més. Els líquids es servien lògicament en un got que tu tenies de dur de ta
casa per a que en ell el gelater te'ls posés, els congelats els posava en un
motlle proveït d'un moll per baixar-lo cap a baix, segons el mida que demanares
previ el seu pagament una "perra xica" o una "perra
grossa", que eren les monedes de més circulació aleshores i a les màximes
a les que nosaltres podíem tenir accés.
Entre la base de baix del motlle i la de dalt li posava una
mena de galeta que era la que aguantava el gelat, tot això estava riquíssim i
els xavals que podíem de tant en tant comprar un d'aquells gelats gaudíem de
valent.
Avui dia l'ofici de gelater ambulant va quedar en l'oblit,
sent substituït per gelateries modernes més d'acord amb els nostres dies.
D’aquells gelaters cal recordar al Tio Serrano/La tia Serrana i al Tio Pepe.
Mentequero, El (pronunciava mal "el
mantecaero"
MALNOMS MASCULINITZATS
Generalment no es fa sovint que troben casos en què
originàriament el malnom procedeix d’una dona i al passar a un home adopta la
forma masculina.
· L’anomenat
El Tio
Serrano (l'home de La tia Serrana i del qual és el seu origen)
· Beltrano (provinent de Beltrán);
· Boiro
· Butaco El
· Córdulo, El (sa mare era Córdula de nom)
· Maraboto, El tio (per
masculinització es deia al marit de la marabota. La marabota procedia de
la comarca lleonesa de la Maragateria, en la Vall era coneguda per la
deformació d’aquest gentilici; es a dir, de maragata a "marabota")
· Martino, Pepe (el fill de la Martina)
· Marto, El tio (relacionat amb el nom de
Marta)
· Melindo, El
· Esperansa, Sento (/De les Esperances)
· Florentino, El; Florentinos (Se la tia Florentina)
· Jessusa, Paco la (a sa mare l’anomenaven Jessusa)
· Juliana, Vicent la
· Malaeno, El (home de la Malena.
deformació de Magdalena)
· Marto, El tio (relacionat amb el nom de
Marta)
· Palomo El tio (home de la tia paloma)
· Solivo (sobrenom provinent d'un
cognom –Soliva- també desaparegut a la Vall)
REFRANYS DITES I EXPRESSIONS SOBRE LA BODA I
L’ENTERRAMENT
· A
casament i enterrament s'hi ha d'anar net de cos i de ment
· Casament
i mortalla, del cel baixa (Significa que el casament i la manera de morir no
depenen de la voluntat dels homes).
· Casar
i morir, un sol camí
· En
les bodes els cors, en els enterros els plors (Cada situació demana un
comportament).
· Ni
bodes sense cants, ni mortuori sense planys.
· No
hi ha boda sense flors, ni mortalla sense plors (Així sol ser).
· No
hi ha soterrats sense rialles, ni casament sense plors (En els enterraments
se'n riuen, perquè és una ocasió en la que persones que feia temps que no es
veien s’alegren del retrobament, mentre que en alguns casaments se sol plorar
d’alegria).
· Més
val anar a una boda que a un soterrar (Sempre és preferible anar de festa i a
coses bones i agradables que estar trist i afectat per mals i desgràcies).
· Ni
boda pobra ni enterro ric. [No hi ha cap boda pobra ni cap mort rica]