Ser un panoli
Significat: Ignorar. Ignorant. No saber res. Desorientat. Fàcil d'enganyar. No entendre. Desconèixer.
No esperes res d'ell, és un panoli i no treuràs res clar.
Equivalents:
A la bona de Déu
A la ventura
A les palpentes
A les palpes
Anar a la deriva
Anar de gambirot
Anar de glorificat a maiteines
Anar peix
Anar sense timó
Anar venut
Baix de sostre
Baixar d'Arbeca
Baixar de la figuera
Contestar glorificat a matines
Déu sap com
Ésser ase de tots quatre quartos
Ésser d'Arbeca
Ésser un cap de carbassa
Ésser una olla
Estar dejú [d'alguna cosa]
Estar en el Jesús
Estar en els llims [llimbs]
Estar en la lluna
Estar enamorat i no conèixer la casa
Estar in albis
Estar si ve no ve
Estar [algú] verd
Fer l'ala de bot
Fer taula rasa [d'una cosa]
Haver sentit tocar campanes i no saber on
Haver-hi llana [en un lloc]
Jeure a la palla
Marèixer una albarda
Música celestial
Ni idea
No conèixer el color [d'alguna cosa]
No conèixer més campanes que les de la mateixa parròquia
No conèixer ni la beabà
No entendre futil·la
No entendre-hi un borrall
No entendre-hi pilota
No poder beure'n en carabassa
No saber a quina carta quedar-se
No saber a quina paret tocar
No saber a quina porta tocar
No saber brot [d'una cosa]
No saber camí ni carrera
No saber d'on surten les misses
No saber de la missa la meitat
No saber de què va [alguna cosa]
No saber de quin pa fer sopes
No saber de quina pasta és [algú]
No saber dir "dos"
No saber el que es pesca
No saber [algú] els dits que té en la mà
No saber fer una "o" amb un got
No saber fregir un ou
No saber futil·la
No saber ni el Jesús
No saber ni la a
No saber ni mocar-se
No saber ni palla ni pols, [d'algú o d'alguna cosa]
No saber ni pruna
No saber ni senyar-se
No saber ni xufa
No saber on anar a fer vores
No saber on dar-les
No saber on es penja el cresol
No saber on es toca
No saber on fer cap
No saber on s'ha de fermar l'ase
No saber on té la cara
No saber on tenen la mà dreta, o quina és la mà dreta
No saber pelada [d'una cosa]
No saber per on agafar [algú, o alguna cosa]
No saber per on navega
No saber per quin mar navegar
No saber què es demana
No saber què es manega
No saber què fer del seu cos
No saber quin cap li va al davant
No saber per quin cap posar-s'hi
No saber quin dia menja pa
No saber quin gust té
No saber quina tecla tocar
No saber [algú] quants dits té en la mà
No saber [un] treure's la pasta dels dits
No saber [d'una cosa] ni un mos
No saber-ne ni les beceroles
No saber-ne un borrall
No saber-se treure els mocs del nas
No tenir ni folla
No tindre res al cap
Passar-se una cosa per baix cama
Perdre el nord
Perdre el quest
Perdre el rumb
Perdre l'esma
Perdre la carta de navegar
Perdre la tramuntana de vista
Quedar in albis
Quedar-se a l'escapça
Qui sap
Sense sabuda
Sentir el vent i no saber de quin torrent
Saber el vent i no saber el torrent
Ser baix de davant
Ser un cap d'ase
Ser un cap buit
Ser un cap de carabassa
Ser un cap de suro
Ser un no ningú
Ser un ningú
Ser un poca traça
Ser un tros d'ase
Ser un tros de carabassa
Ser un tros de quòniam
Ser un tros de suro
Ser un zero a l'esquerra
Ser [un] dur com un cudol
Tindre el cervell estret
Tindre les lletres grosses
Tindre llana al bescoll
Tindre un bany [d'una cosa]Tocar glorificat a matines
Trobar-se venut
Venir d'Arbeca
Veure-se’n un bull
Vindre de l'horta
Pàgines
- Pàgina d'inici
- ELS MALNOMS DE LA VALL D'UIXÓ
- EXPRESSIONS VALLERES
- MANERES DE DIR DE LA VALL D'UIXÓ
- RETAULES CERÀMICS I IMATGES DE LA VALL D'UIXÓ
- LA VEGETACIÓ DE LA VALL D'UIXÓ
- EL REFRANYER
- LA FAUNA DE LA VALL D'UIXÓ
- RENECS I PARAULOTES
- DITES TÒPIQUES DE POBLES DE CASTELLÓ
- PARAULES VALENCIANES EN DESÚS
- EXPRESSIONS DE LA NOSTRA PARLA
- OFICIS AMBULANTS D'ABANS
- EL REBOST DE LA VALL
- BIOGRAFIA DE JOAN CAPÓ
- JOAN CAPO_LA VALL D'UIXÓ
- RVDM. P. ILDEFONSO MARÍA DE VALL DE UXÓ
- EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES
- LA PARLA DE LA VALL
- EL REFRANYER DE LA INDUMENTÀRIA
- EXPRESSIONS DE FRUITES I VERDURES
dilluns, 30 de maig del 2011
diumenge, 29 de maig del 2011
Fer dues cares
Fer dues cares
Significat: Hipòcrita. Anar amb segona intenció. Ser poc de fiar. Astut. Fingir inocència.
No et fies del que te diu, que té dues cares.
Equivalents:
A contar mentides al camí del Grau
Amagar-se les ungles com els moixos
Amb bones paraules
Amb segones intencions
Anar amb cara tapada
Anar amb embuts
Anar amb ham
Anar amb segones de canvi
Cridar vi i vendre vinagre
Dejunar després d'haver dinat
Dejunar després de fart
Dir una cosa per una altra
Els comptats se'ls menja el llop
Ésser del coll tort
Ésser més pillo que un gat negre
Ésser més traïdor que un gat negre
Esser un bon punt
Ésser un passerell
Ésser un punt
Ésser un puta manyac
Estar de mala hòstia
Fer bé el paper
Fer cara de Judes
Fer cara de malícia
Fer cara de nyau-nyau
Fer el doble joc
Fer la puta i la Ramoneta
Jugar el paper
Mala puta
Me fa mil honres, i a mi cinc-centes me basten
Menjar en dos plats
Més pòlissa que un gat negre
Més dolent que una geneta
Més llest que la tinya
Més llest que una daina
Més pòlissa que una geneta
Més puta que les gallines
Més traïdor que una geneta
Més viu que una centella
Més viu que una geneta
Mes viu que una mostela
Murri com una guilla
No et fies de l'aigua mansa ni del gat que no maula
No li facis molt de cas a qui li ha crescut el nas
No li fiaria faves crues
No li fiaria un dobler de safrà
Paraules de sant i obres de diable
Pensar-se-les totes
Predica consciència, i ven vinagre
Predicar el que no es creu
Rentar [a qualcú] sa cara amb un pedaç eixut
Rentar la cara amb un drap brut
Saber la carta de navegar
Saber més que l'oli de basses
Saber més que l'oli pudent
Saber més que l'oli de tenda
Saber més que s'oli ranci
Saber més que s'oli de Son Vivot (Llucmajor)]
Saber molt de llatí
Saber molta lletra menuda
Saber nadar i guardar la roba
Saber un punt més que el dimoni
Saber-la llargaSaber-la molt llarga
Saber-la tota
Semblar de l'Alcora
Semblar que no ha trencat mai cap plat ni escudella
Sepulcre emblanquinat
Ser [algú] un llop amb pell d'ovella
Ser més fals que Judes
Ser més fals que l'ànima de Judes
Ser més fals que Mahoma
Ser més viu que l'arna
Ser molt astut
Ser un bon escolà
Ser un bon peix
Ser un bona pinta
Ser un escurçó
Ser un gat cerval
Ser un gat vell
Ser una bona pua
Ser un mala fe
Ser un marrà
Saber un punt més que el dimoni
Ser un puta
Ser un vespa
Ser una arna
Ser una mosca morta [o balba]
Ser una persona de dos vents
Ser [algú] un bon punt
Ser [o parèixer] una gata maula
Ser [o parèixer] una gata o moixa
Tenir anys d'ofici
Tenir cara de dijous sant i fets de carnestoltes
Tenir mel a la boca i fel al cor
Tenir paraules d'ovella i fets de llop
Tenir puteria
Tenir-se de bones
Tindre Déu en la boca i el diable en el cor
Tindre dos cares
Tindre mal cor
Tindre mala idea
Tindre mala llet
Tindre mals jocs
Tindre molta lletra menuda
Tindre picardia com un rabossot vell
Tindre Judes
Tindre de malícia
Tindre cara de nyau-nyau
Tindre mala fel
Tindre mala idea
Tirar la pedra i amagar el braç
Tirar la pedra i amagar la mà
Treball de sapa
Viu com una centella
Significat: Hipòcrita. Anar amb segona intenció. Ser poc de fiar. Astut. Fingir inocència.
No et fies del que te diu, que té dues cares.
Equivalents:
A contar mentides al camí del Grau
Amagar-se les ungles com els moixos
Amb bones paraules
Amb segones intencions
Anar amb cara tapada
Anar amb embuts
Anar amb ham
Anar amb segones de canvi
Cridar vi i vendre vinagre
Dejunar després d'haver dinat
Dejunar després de fart
Dir una cosa per una altra
Els comptats se'ls menja el llop
Ésser del coll tort
Ésser més pillo que un gat negre
Ésser més traïdor que un gat negre
Esser un bon punt
Ésser un passerell
Ésser un punt
Ésser un puta manyac
Estar de mala hòstia
Fer bé el paper
Fer cara de Judes
Fer cara de malícia
Fer cara de nyau-nyau
Fer el doble joc
Fer la puta i la Ramoneta
Jugar el paper
Mala puta
Me fa mil honres, i a mi cinc-centes me basten
Menjar en dos plats
Més pòlissa que un gat negre
Més dolent que una geneta
Més llest que la tinya
Més llest que una daina
Més pòlissa que una geneta
Més puta que les gallines
Més traïdor que una geneta
Més viu que una centella
Més viu que una geneta
Mes viu que una mostela
Murri com una guilla
No et fies de l'aigua mansa ni del gat que no maula
No li facis molt de cas a qui li ha crescut el nas
No li fiaria faves crues
No li fiaria un dobler de safrà
Paraules de sant i obres de diable
Pensar-se-les totes
Predica consciència, i ven vinagre
Predicar el que no es creu
Rentar [a qualcú] sa cara amb un pedaç eixut
Rentar la cara amb un drap brut
Saber la carta de navegar
Saber més que l'oli de basses
Saber més que l'oli pudent
Saber més que l'oli de tenda
Saber més que s'oli ranci
Saber més que s'oli de Son Vivot (Llucmajor)]
Saber molt de llatí
Saber molta lletra menuda
Saber nadar i guardar la roba
Saber un punt més que el dimoni
Saber-la llargaSaber-la molt llarga
Saber-la tota
Semblar de l'Alcora
Semblar que no ha trencat mai cap plat ni escudella
Sepulcre emblanquinat
Ser [algú] un llop amb pell d'ovella
Ser més fals que Judes
Ser més fals que l'ànima de Judes
Ser més fals que Mahoma
Ser més viu que l'arna
Ser molt astut
Ser un bon escolà
Ser un bon peix
Ser un bona pinta
Ser un escurçó
Ser un gat cerval
Ser un gat vell
Ser una bona pua
Ser un mala fe
Ser un marrà
Saber un punt més que el dimoni
Ser un puta
Ser un vespa
Ser una arna
Ser una mosca morta [o balba]
Ser una persona de dos vents
Ser [algú] un bon punt
Ser [o parèixer] una gata maula
Ser [o parèixer] una gata o moixa
Tenir anys d'ofici
Tenir cara de dijous sant i fets de carnestoltes
Tenir mel a la boca i fel al cor
Tenir paraules d'ovella i fets de llop
Tenir puteria
Tenir-se de bones
Tindre Déu en la boca i el diable en el cor
Tindre dos cares
Tindre mal cor
Tindre mala idea
Tindre mala llet
Tindre mals jocs
Tindre molta lletra menuda
Tindre picardia com un rabossot vell
Tindre Judes
Tindre de malícia
Tindre cara de nyau-nyau
Tindre mala fel
Tindre mala idea
Tirar la pedra i amagar el braç
Tirar la pedra i amagar la mà
Treball de sapa
Viu com una centella
Tenir bones mans
Tenir bones mans
Significat: Tenir habilitat. Destresa. Expert. Pràctic. Llest.
El meu fill té bones mans per arreglar el cotxe. De segur que anirà.
Equivalents:
Esser bo per la forca i el rampill
Estar fet tot un artista
Fer diables sense motle
Fer traure foc
La traça mata la caça
Saber per on va el carro
Saber-ne de cada mà
Ser capaç de llevar-li les ferradures a un cavall corrent
Té mà en el dimoni
Tenir-hi la mà trencada
Tindre bons dits [o tindre dits]
Tindre mà de sant
Tindre mà esquerra
Tindre manetes
Tindre mans de fada
Tindre mans de plata
Tindre moltes mans
Treballar com una fada
Ser una perla
Tenir una cosa pel cap dels dits [o per la punta dels dits, o per la mà]
Tindre per la mà
Demanar dits
Voler dits
El més pintat
Tenir ungles
Tenir traça [o manya]
Ser un peix que es porta l'oli
Pensar-se-les totes
Treure sang d'un cos mort
No ésser manxol
Ficar-se per un cos d'agulla
Agarrar-se [o pujar] a una paret llisa
Comptar els pèls a un cavall corrent
Comptar-li els pèls al dimoni
Fer anar els dits com un boixets
No vore's la faena en els dits
Tenir bona grapa
Tenir esversat
Tindre apamat [algú, alguna cosa]
Conèixer [o descriure ] [una cosa] amb tots els pèls i senyals
Tenir-hi call
Tindre el cul pelat [de fer una cosa]
Significat: Tenir habilitat. Destresa. Expert. Pràctic. Llest.
El meu fill té bones mans per arreglar el cotxe. De segur que anirà.
Equivalents:
Esser bo per la forca i el rampill
Estar fet tot un artista
Fer diables sense motle
Fer traure foc
La traça mata la caça
Saber per on va el carro
Saber-ne de cada mà
Ser capaç de llevar-li les ferradures a un cavall corrent
Té mà en el dimoni
Tenir-hi la mà trencada
Tindre bons dits [o tindre dits]
Tindre mà de sant
Tindre mà esquerra
Tindre manetes
Tindre mans de fada
Tindre mans de plata
Tindre moltes mans
Treballar com una fada
Ser una perla
Tenir una cosa pel cap dels dits [o per la punta dels dits, o per la mà]
Tindre per la mà
Demanar dits
Voler dits
El més pintat
Tenir ungles
Tenir traça [o manya]
Ser un peix que es porta l'oli
Pensar-se-les totes
Treure sang d'un cos mort
No ésser manxol
Ficar-se per un cos d'agulla
Agarrar-se [o pujar] a una paret llisa
Comptar els pèls a un cavall corrent
Comptar-li els pèls al dimoni
Fer anar els dits com un boixets
No vore's la faena en els dits
Tenir bona grapa
Tenir esversat
Tindre apamat [algú, alguna cosa]
Conèixer [o descriure ] [una cosa] amb tots els pèls i senyals
Tenir-hi call
Tindre el cul pelat [de fer una cosa]
dijous, 26 de maig del 2011
Fer l'agost
Fer l'agost
Significat: Guanyar. Treure profit.
Els bars de la platja han fet l'agost de tants turistes que ens han visitat.
Equivalents:
Amb els trumfos en la mà
Bon negoci
Campar-se-la]
Campar-se la vida
Donar peixet
El peix, en la mar creix
Fer capot
Fer el paquet
Fer el seu agost
Fer forolla
Fer mérits
Fer punts
Fer un bon negoci
Guanyar el capítol
Guanyar el cor de [algú]
Guanyar el plet
Guanyar l'estona
Guanyar la ceba
Guanyar terreny
Guanyar un tros de pa
Guanyar [algú] per ma
Guanyar [una cosa] amb la punta de l'espasa
Guanyar-li la ma [a algú]
Guanyar-se (algú) el pa amb la suor del seu front
Guanyar-se la vida
Guanyar-se les garrofes
Guanyar-se les veces
La gallina dels ous d'or
Negoci redó
Tenir per fer bullir l’olla
Tenir tots els trumfos
Tenir [algú] a la butxaca
Tirar un aglà per agafar un porc senglar
Treure el suc [d'alguna cosa]
Viure la vida
Significat: Guanyar. Treure profit.
Els bars de la platja han fet l'agost de tants turistes que ens han visitat.
Equivalents:
Amb els trumfos en la mà
Bon negoci
Campar-se-la]
Campar-se la vida
Donar peixet
El peix, en la mar creix
Fer capot
Fer el paquet
Fer el seu agost
Fer forolla
Fer mérits
Fer punts
Fer un bon negoci
Guanyar el capítol
Guanyar el cor de [algú]
Guanyar el plet
Guanyar l'estona
Guanyar la ceba
Guanyar terreny
Guanyar un tros de pa
Guanyar [algú] per ma
Guanyar [una cosa] amb la punta de l'espasa
Guanyar-li la ma [a algú]
Guanyar-se (algú) el pa amb la suor del seu front
Guanyar-se la vida
Guanyar-se les garrofes
Guanyar-se les veces
La gallina dels ous d'or
Negoci redó
Tenir per fer bullir l’olla
Tenir tots els trumfos
Tenir [algú] a la butxaca
Tirar un aglà per agafar un porc senglar
Treure el suc [d'alguna cosa]
Viure la vida
dimecres, 25 de maig del 2011
Fer el gos
Fer el gos
Significat: Gandulejar. Passar el temps sense treballar o fent coses inútils. Estar ociós. Vagabundejar. Malfeiner.
Des de que s'alça fins que es gita es passa el dia fent el gos.
Equivalents:
Anar de la col a la bleda i de la bleda a la col
Enganxar-se-li el llençol a les anques
Voler pujar al cel amb carro envelat
Significat: Gandulejar. Passar el temps sense treballar o fent coses inútils. Estar ociós. Vagabundejar. Malfeiner.
Des de que s'alça fins que es gita es passa el dia fent el gos.
Equivalents:
Anar de la col a la bleda i de la bleda a la col
Enganxar-se-li el llençol a les anques
Escalfar cadires
Esser el barber dels gegants
Esser el metge dels gegants
Esser el sastre dels gegants
Esser més gos que el gos d'En Pandorga
Ésser un butxaques
Esser el barber dels gegants
Esser el metge dels gegants
Esser el sastre dels gegants
Esser més gos que el gos d'En Pandorga
Ésser un butxaques
Feina? Gira l'esquena
Fer com els ases d'Artà que només de veure càrrega ja suen
Fer com els ases d'Artà] que només de veure el bast ja suen
Fer com els ases d'Urgell que només de veure càrrega ja suen
Fer com els ases d'Urgell que només de veure el bast ja suen
Fer com els ases d'Artà que només de veure càrrega ja suen
Fer com els ases d'Artà] que només de veure el bast ja suen
Fer com els ases d'Urgell que només de veure càrrega ja suen
Fer com els ases d'Urgell que només de veure el bast ja suen
Jeure com un porc
L'ofici del bon burgués: beure, menjar i no fer res
La vida del bon burgués: beure, menjar i no fer res
No saber què fer del seu cosL'ofici del bon burgués: beure, menjar i no fer res
La vida del bon burgués: beure, menjar i no fer res
Ser com els ases d'Artà que només de
veure càrrega ja suen
Ser com els ases d'Artà] que només de veure el bast ja suen
Ser com els ases d'Urgell que només de veure càrrega ja suen
Ser com els ases d'Urgell que només de veure el bast ja suen
Ser més vago que el jaureSer com els ases d'Artà] que només de veure el bast ja suen
Ser com els ases d'Urgell que només de veure càrrega ja suen
Ser com els ases d'Urgell que només de veure el bast ja suen
Tenir el gos agarrat a les costelles
Tenir el llangardaix amarrat a l'esquena
Tenir el menjar de bo i el treballar de malalt
Tenir l'os Bertran [o l'os de Bertran]
Terra de Xauxa
Tocar-se els ousTenir el llangardaix amarrat a l'esquena
Tenir el menjar de bo i el treballar de malalt
Tenir l'os Bertran [o l'os de Bertran]
Terra de Xauxa
Voler pujar al cel amb carro envelat
dilluns, 23 de maig del 2011
Fer la mà
Fer la mà
Significat: Molestat. Fastiguejar. Empipar. Enutjar. Turmentar. Importunar. Perjudicar.
No hem deixa tranquil, sempre està fent-me la mà
Equivalents:
Aigualir-li la festa
Anar-li amb martingales
Anar-li amb romanços
Clavar la llauna
Clavar la tabarra [a algú]
Clavar una lata
Caure [alguna cosa] garres avall
Caure [alguna cosa] com un càntir d'aigua
Crispar els nervis
Deixar en pau
Deixar estar
Deixar mosca [a algú]
Destorbar el marro
Donar creu
Donar la llanda [a algú]
Donar taba
Faltar a la seua paraula
Fer parts i quarts
No hem deixa tranquil, sempre està fent-me la mà
Equivalents:
Aigualir-li la festa
Anar-li amb martingales
Anar-li amb romanços
Clavar la llauna
Clavar la tabarra [a algú]
Clavar una lata
Caure [alguna cosa] garres avall
Caure [alguna cosa] com un càntir d'aigua
Crispar els nervis
Deixar en pau
Deixar estar
Deixar mosca [a algú]
Destorbar el marro
Donar creu
Donar la llanda [a algú]
Donar taba
Donar-ne pel cap i pels peus
Dur la mosca
Dur la proa damunt] [a algú]
Dur molt de ventre [d'algú]
En té el pap ple
Esbullar el marro
Encendre-li la sang
Esguerrar el marro
Espatllar la festa [a algú]
Esqueixar la grua [a qualcú]
Ésser un palDur la mosca
Dur la proa damunt] [a algú]
Dur molt de ventre [d'algú]
En té el pap ple
Esbullar el marro
Encendre-li la sang
Esguerrar el marro
Espatllar la festa [a algú]
Esqueixar la grua [a qualcú]
Estar [d’algú o d’alguna cosa) fins a la punta dels cabells
Estar [d'una persona o cosa] fins a les celles
Estar [d'una persona o cosa] fins a les celles
Estar [d'una persona o cosa] fins a les orelles
Estar [d'algú o d'alguna cosa] fins als nassos
Estar [d'algú o d'alguna cosa] fins als pebrots
Estar [d'algú o d'alguna cosa] fins als nassos
Estar [d'algú o d'alguna cosa] fins als pebrots
Estar calent d'orella
Estar confitat [d'algú o d'alguna cosa]
Estar de morros
Estar enmig com el dijous
Estar fart com Tarragona de peix
Estar fins a les pilotes [d'algú o d'alguna cosa]
Estar confitat [d'algú o d'alguna cosa]
Estar de morros
Estar enmig com el dijous
Estar fart com Tarragona de peix
Estar fins a les pilotes [d'algú o d'alguna cosa]
Estar fins a les rels dels cabells
Estar fins als collons [d'algú o d'alguna cosa]
Estar fins als ous (d'algú o d'alguna cosa)
Estar fins als ulls
Estar fora de polleguera
Estar-ne [d'una cosa] fins al collEstar fins als collons [d'algú o d'alguna cosa]
Estar fins als ous (d'algú o d'alguna cosa)
Estar fins als ulls
Estar fora de polleguera
Faltar a la seua paraula
Fer [a algú] sa llenya damunt
Fer ballar els ulls verds [a algú]
Fer bullir l'enteniment
Fer el borinot
Fer el forat tort [a algú]
Fer els comptes [a qualcú]
Fer els ulls verds [a algú]
Fer ballar els ulls verds [a algú]
Fer bullir l'enteniment
Fer el borinot
Fer el forat tort [a algú]
Fer els comptes [a qualcú]
Fer els ulls verds [a algú]
Fer l'arquet
Fer mal joc [a algú]
Fer més mal que l'eruga
Fer més mal que pedra (o pedregada ) seca
Fer més mal que un gat salvatge
Fer mes mal que un porc solt en un camp regat
Fer més mal que una bacona dins d'un favar
Fer més mal que una pedregada
Fer més mal que una tronada d’estiu
Fer palFer mal joc [a algú]
Fer més mal que l'eruga
Fer més mal que pedra (o pedregada ) seca
Fer més mal que un gat salvatge
Fer mes mal que un porc solt en un camp regat
Fer més mal que una bacona dins d'un favar
Fer més mal que una pedregada
Fer més mal que una tronada d’estiu
Fer parts i quarts
Fer un floronco [a algú]
Fer un mal cuinat
Fer un mal terç [a algú]
Fer un terç [a algú]
Fer una mala passada
Fer un mal cuinat
Fer un mal terç [a algú]
Fer un terç [a algú]
Fer una mala passada
Fer venir el ventrell al coll
Fer veure els ulls verds [a algú]
Fer-la
Fer-li la garseta
Fer-li pudor
Ferir en el viu
Fotre-li canya
Fregir-la
Fer veure els ulls verds [a algú]
Fer-la
Fer-li la garseta
Fer-li pudor
Ferir en el viu
Fotre-li canya
Fregir-la
Matar a disgustos
Més tip [d'alguna cosa] que Tarragona de peix
No em vinguis amb brocs
No estar per a camàndules
No estar per a solfes
No estar per brocs
No estar per coverbos
No estar per galindaines
No fer ni deixar fer
No venir-li amb gaites
No venir-li amb històries
No venir-li amb retòriques
No vindre amb músiques
No viure ni deixar viure
Més tip [d'alguna cosa] que Tarragona de peix
No em vinguis amb brocs
No estar per a camàndules
No estar per a solfes
No estar per brocs
No estar per coverbos
No estar per galindaines
No fer ni deixar fer
No venir-li amb gaites
No venir-li amb històries
No venir-li amb retòriques
No vindre amb músiques
No viure ni deixar viure
Portar [àlgú] pel camí de l'amargura
Portar la proa damunt] [a algú]
Posar la proa
Posar mal allà on no n'hi ha
Posar malat
Portar la proa damunt] [a algú]
Posar la proa
Posar mal allà on no n'hi ha
Posar malat
Tenir el sac ple de
Tenir el ventrell gros
Tenir la mosca
Tenir un ventrell que tot ho paeix
Tenir-ne el bot ple
Tenir el ventrell gros
Tenir la mosca
Tenir un ventrell que tot ho paeix
Tenir-ne el bot ple
Tindre els collons a carrerons] [d'alguna cosa]
Tindre els collons plens [d'alguna cosa]
Tindre els nassos plens
Tindre les calces plenes
Tindre poca paraula
Tirar la botifarra per terra
Tindre els collons plens [d'alguna cosa]
Tindre els nassos plens
Tindre les calces plenes
Tindre poca paraula
Tirar la botifarra per terra
Subscriure's a:
Missatges (Atom)