CARDA
1. Instrument de paraire, que consisteix en una post amb mànec, folrada de cuiro per una cara i armada d'una multitud de punxes de filferro un poc ganxudes, que serveix per pentinar la llana o el cotó i anar separant la borra de l'estam per tal de facilitar la filatura.
La filatura de carda rep el nom de l’antic procés manual en què s’utilitzaven cards per desenredar i estirar les fibres de llana. Era un procés molt pesat però fonamental per a l’obtenció d’un bon fil.
D’aquí ve la dita “
· Uns s’enduen la fama i d’altres carden la llana. (Ve a dir que els teixidors obtenen la tela final i gràcies a la seva feina obtenen el reconeixement, però qui ha fet la feina imprescindible i dura són els cardaires).
2. Màquina guarnida d'un puat que serveix per la mateixa finalitat que el dit instrument, en la filatura mecànica del cotó, llana o jute.
* La filatura de carda comença amb l’obridora o llop que ha d’esponjar la llana procedent del rentat que ha quedat enfeltrada i compactada. Tot seguit passa a la carda obridora que amb un sistema de cilindres amb pues converteixen els flocs de llana en un vel o napa prim en el qual les fibres s’han estirat i situat en paral•lel. A continuació el vel passa a la carda repassadora que segueix estirant i orientant les fibres, aprimant el vel. Finalment la carda metxera procedeix a separar el vel en diferents metxes i bobinar-les per passar-les a la contínua de filar.
CARDAR
Passar la carda a certes matèries filamentoses, com la llana, el cotó, etc., per preparar-les per a esser filades.
· Abril carda la llana, i maig s'emporta la fama
· Del cardar ni molt parlar ni poc actuar. Pel que fa als homes ...
· El menjar i el cardar no est pot aconsellar
· Menjar i beure, cardar i jeure, ficar i treure...
· Menjar i cardar, tot és començar
· Per cardar, tranquil, primer has de fer anar la mà
