dissabte, 31 d’agost del 2019

LA PARLA DE LA VALL


ESCOLAR-SE
Si busqueu en els diferents diccionaris la paraula escolar-se trobareu aquest dos significats:
1.- Passar una cosa, una persona o un animal a través d’un lloc estret o vencent algun obstacle.
- Pel finestral del casalot s’escolava un raig de sol.
- La xiqueta es va escolar per entre les cames dels que la voltaven.
2.- Transcórrer el temps.
- El dia s’escola mandrosament.
Però els vallers i valleres diem escolar-se quan ens referim a:
3.- Desplaçar-se per una superfície.
- Els xiquets s’escolaven pel tobogan.
Eixe sentit d’escolar-se com a desplaçament també el fem servir per a indicar l’escorrentia d’un líquid, i més concretament la que cau per les teulades i canalons.
- L’aigua de la teulada s’escola per dues canals.
Però el significat més emprat és el de deixar-se caure per una pendent natural i posar a prova els pantalons i fins i tot la carn del cul.
Aquest us ens ve de lluny, doncs cal recordar que aquí tenim la coneguda escoladora dels moros amb una superfície relliscosa.
Però d’on ve el nom de l’escoladora dels moros? El seu origen es remunta cap a l’any 1238, quan exercia el càrrec de Valí d’Uxó, Al-Azarch i s’havia sotmès al rei Jaume I. Però Al-Azarch es resistia a cedir el territori i va fer una forta resistència refugiant-se al Castell. Els cristians tenien establert el seu campament en lo que avui és la “Bassa de l’Espart” i quan cregueren que la situació dels defensors del Castell es feia ja insostenible, iniciaren l’atac. Era tot just el dia 24 de març de 1250. Hi ha una llarga relació dels fets d’aquesta aferrissada lluita i que podeu trobar a la història del nostre pobles. El fet que ens ocupa del nom és que els moros en veure’s rodejats per les forces cristianes l’únic lloc per escapar i arribar al barranc de l’Horteta va ser la pendent de la falda del castell per on es van “escolar” els moros; però que no es va servir de res, ja que vaig un front de cristians acampats en l’Horteta van fer bon compte d’ells.

EL SANTORAL EN EL REFRANYER


31 agost: SANT RAMÓN NONAT
Hui, últim dia del mes d´agost i per a molts de les vacances, és la festa de Sant Ramón Nonat. El sobrenom de 'nonat' respon a la tradició segons la qual hauria nascut sent treta del ventre de sa mare ja difunta, per un parent seu, el senyor de Cardona i per això es invocat com a patró per les parturientes i les comares.
Gloria a Sant Ramon Nonat,
de parteres advocat,
fes que allò que porta dins
isca tan dolç com ha entrat. 
Fruit d’aquest prec, el refranyer ens ofereix una dita amb un desig intentant fer màgia amb les paraules:
   · Sant Ramon Nonat, sols us demane que el ramat isca tan dolç com ha entrat.
Un temps deien que
   · Per Sant Ramon, fila tot el món.
Això era que amb la minva de la claror del dia arribava el moment d’aprofitar les poques hores de llum per filar al vespre:
“Fileu, fileu, filadores;
fileu, fileu, que convé,
perquè les debanadores
ja no tenen res que fer.”
Un altre refrany ens indica que el raïm ja ha concentrat tot el suc necessari per a obtenir el vi de la ja propera recol·lecció:
   · Per Sant Ramon Nonat, el vi ja s’ha acabat.
I té com a resposta:
  · Però el vi bo sempre se guarda per lo darrer.

divendres, 30 d’agost del 2019

LA PARLA DE LA VALL

ESCLAFAT-ADA

Es clar que el seu significat tots ho relacioneu a trencat o aplanat per efecte d'una pressió violenta o d'un colp.
   - Vaig esclafar amb el peu l’escarabat.
O inclòs pel fet de que les coses estiguen amuntonades i de la mateixa pressió s’esclafen.
- No poses les creïlles damunt dels ous que s'esclafaran.
Aleshores també esclafem en el significat de partir:
- Esclafar ametles, nous...
Però nosaltres quan alguna cosa es deforma per l’efecte d’un cop violent. preferim dir:
· Fer-se una coca, o quedar com una coca
Però els vallers i valleres usem la paraula esclafat quan ens trobem molt malament de salut. Mancat de forces físiques o morals.
- Ha sortit de l’operació i es troba tot esclafat.
Tenim una altra expressió més groera dien que:
· Estem fotuts.
- Mon pare està molt fotut des de l'última pulmonia.
Ara bé, quan algú “agarra mala volta”, que és quan “no alça el cap” després d’una malaltia tenim un fum d’expressions:
· Agafar un pèl de mamella
· Anar a mal borràs
· Anar cloc-piu
· Arreplegar una calipàndria
· Atrotinat de salut
· Estar blanc com el paper
· Estar blanc com la paret
· Estar per a poques empentes
· Estar trencat de color
· Estar un groc com la cera
· Estar un groc com un mort
· Fer cara de conill cabut
· Fer cara de pomes agres
· Fer mala cara
· Fet un cataplasma
· Fet un cromo
· No estar catòlic
· No anar fi
· Tindre una cama en el cementeri
· Tindre una cama al fossar
· Veure's les orelles
Per extensió diem:
ESCLAFIT.- Soroll sec, agut i sobtat, produït per un tir, un esclat, una ruptura, una fuetada, un coet.
- La festa comença després de l'esclafit del coet.
- L'esclafit de la bomba.
I concretament ho diem quan eixe colp violent és com a conseqüència d’una galtada.
- No faces això que et pegaré un esclafit.
I quan alguna cosa ens fa gracia, aleshores:
· Esclafim de riure.
I unes expressions:
· D'esclafit i fona (Que no és de fiar).
· Eixos són gent d'esclafit i fona.
· Pegar un esclafit (Rebentar, esclatar).
· Fer s'esclafit (Tenir bons ingresos)
· Fer esclafits amb els dits (Fer-los esclafir pegant amb un contra l'altre.
· Esclafit d'escopeta [de pistola, etc.] (El soroll que fa en disparar-se una arma de foc.
· Fer esclafits la perdiu (Un dels cantets especials que fa la perdiu que serveix de reclam).

EXPRESSIONS VALLERES


PERDRE L'OREMUS
Explicació: Algú, perdre el control de si mateix: desorientar-se, perdre la memòria o l’esment d’allò que s’ha de dir o fer.
«Oremus és la forma verbal llatina que significa ‘preguem’, usada pel capellà per convidar a l’oració. L’origen d’aquesta frase feta ens remet als oremus, els senyals que hi ha en els missals per indicar el punt on es comença la missa i l’oració. “Perdre l’oremus”, per tant, volia dir perdre el fil a missa i avui dia es conserva per indicar que algú està desorientat o confús.
També es sol dir:
   · Trencar (o Rompre) l’oremus (o els oremus): interrompre inoportunament un acte.
   · Fer oremus: fer molt poca claror un llum, tenir tendència a apagar-se.
No sé si us heu donat compte que estem en un període en què s'ha "perdut l'oremus" des de molts àmbits de la nostra vida quotidiana.
D'una banda salaris i retribucions de subsistència entre gran majoria dels treballadors i de l'altra sous milionaris de personatges relacionats amb l'esport (futbolistes, fórmula 1, tennistes ...).
Importància desmesurada d'actes socials com celebracions de guanyar campionats, com de futbol per exemple, i gran silenci - ja gairebé no es parla - de les injustícies comeses amb els refugiats, amb els milions d'aturats, amb .... les injustícies socials en general.
Variants i sinònims:
   · Desconcertar-se
   · Guillar-se
   · Perdre el cap
   · Perdre el control
   · Perdre el discerniment
   · Perdre el judici
   · Perdre el senderi
   · Perdre el seny
   · Perdre els estreps
   · Perdre l’enteniment
   · Perdre la xaveta
   · Perdre el timó.
   · Perdre el món de vista.
   · Perdre la carta de navegar.
   · Perdre el compàs.
Suposo que el significat de desorientar-se, de perdre l’oremus ve precisament del fet de perdre l’atenció.

EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

ENTREMALIAT-ADA1. Vivaç i maliciós. Es diu del xiquet que fa maleses pròpies d'una criatura.   - “Quina criatura més entremaliada”.

Així diem d’un xiquet:
   · Ésser de la pell del diable.   · Ésser de la pell de Barrabàs.   · Ésser de la pell de Judes.   · Esser un botavant [o esser de la pell del botavant].   · Ésser un bon element.   · Ésser un trasto.   · Ésser una bona peça.   · La picardia no el deixa créixer.   · No tenir pensament bo.   · Ser de por
2. Difícil, complicat, turbulent.
3. Afectat i hàbil a fer maleses que tenen una certa gràcia i enginy.

REFRANYER D'AGOST


CADA DIA UN REFRANY
   · A la fi d'agost, l'hivern s'acost.
Això diuen almenys per les terres de l'interior donant a entendre que a l'agost els dies comencen a precipitar inevitablement cap a l'hivern.
Normalment a partir de la segona quinzena d'agost solen aparèixer alguns senyals d'una tardor incipient que truca a la porta.
A final d'agost és comú trobar canvis bruscos de temps, de manera que passar de dies molt assolellats a tardes plujoses no resulta estrany. Això sí, tot i això, els termòmetres seguiran donant altes temperatures fins a final de mes.
· Per l’agost, tronades entrada de fosc.
Som molts els que comencen a mirar amb esperança l'arribada de situacions atmosfèriques que portin associades temperatures més fresques, després d'un estiu molt llarg que va arrencar allà per l'inici de juny amb moltíssima calor, o les anhelades pluges, perquè pal·liïn part de la gran sequera que estem patint des de fa temps.

dijous, 29 d’agost del 2019

REFRANYER AGOST

CADA DIA UN REFRANY (AGOST-MOST)Estem a les acaballes del mes d’agost i molts són els fruits que maduren i entre ells el més esperat el raïm.   · A finals [o darrers] d'agost, a prop del most.La marcada insolació de l’estiu permet la maduració del raïm proporcionant als vins un bon grau d'alcohol.   · El sol d'agost fa oli i fa mostAixò ho amplia el refranyer quan dictamina:   · A l’agost bull el mar i bull el most.   · A l’agost el raïm és most.   · Per tot l'agost a de fer-se el most.   · Si no plou a l’agost, no gastis diners en most.   · Si per l’agost se senten trons, els raïms seran bons.   · Agost i verema n’hi ha cada any, uns amb guanys i d’altres amb danys.Però hi ha que esperar al setembre per a fer la verema:   · Agost, most; i setembre, vi per vendre.   · Passat l'agost, a collir el most.

dimecres, 28 d’agost del 2019

LA PARLA DE LA VALL


ESCAMAR.
No és difícil veure que la parauleta ve d’«escama», que en valencià vol dir escàndol, esvalot, cridòria, mal exemple públic. Així,
   · «armar [o fer] escama» es això, armar xivarri o bronca, siga per fotre, protestar, etc.
Els vallers i valleres quan utilitzem la paraula escamar ho fem en dos sentits:
   * Primer, «escamar algú», que és esbroncar, renyar, donar una reprensió aspra... o com també se sol dir, pegar un estufit.Generalment aquesta renya comporta donar-li una lliçó després de fer alguna cosa no adient i que cal corregir-la perquè no torni a ocórrer i quedi escarmentada.
   - “Sa mare l'escamava perquè sempre arribava tard”.

Com a conseqüència la persona o animal se’n va escamada, o sigui, escarmentada, no deixant-la ben parada.
   - “S'ha anat ben escamat”.
   * En segon sentit dir que algú «s’escama» (amb el pronom reflexiu), significa que algú s’escandalitza. Així, una cosa t’escama quan et sorprèn desagradablement, et molesta, t’indigna, et deixa astorat.
 -“ Al veïnat ja ningú s’escama perquè digues eixes barbaritats (=s’escandalitza)”.
Algunes expressions sobre l’escarment acompanyades o no de càstig en diem:
   · Donar [o clavar] una lliçó.
   · Donar una maneta.
   · Picar-li els dits.
   · Deixar escaldat.
   · Deixar arreglat.
   · Deixar retratat.
   · Clavar crits.
   · Traure-li la puça de l’orella.
   · Fer a miques.
   · Fer xixines.
   · Sabràs dos i dos quants fan.
   · Si t’agarre, no tindràs fred.
   · Menjar-se'l viu.
   · Cantar-li les veritats.
   · Cridar l’atenció.
   · Estirar les orelles.
   · Tocar-li el crostó.
   · Picar la cresta.
   · Tocar-li l’esquena.
   · Cantar-li les quaranta.

EXPRESSIONS VALLERES

PASSAR-SE DE LA RATLLA
Aquesta expressió la fem servir en situacions en què una persona va massa lluny, en els seus actes o en el seu discurs, quan se supera o s'excedeix el límit del que és tolerable. Quan la fem servir, vam mostrar enuig o reprovació pel que ens han dit o fet.
· T'estàs passant de la ratlla.
·  No et passis de la ratlla.
·  T’has passat de la ratlla
Expressions com aquestes tots o bé l'hem dit o l'hem escoltat. Però passar-se de que ratlla? ¿Quin és l'origen d'aquesta expressió
Prové dels començaments de la boxa, quan les baralles no es realitzaven dintre d'un quadrilàter com els que coneixem avui. Els seus marges eren molt més prosaics, ja que els púgils amidaven les seves forces limitats per dues modalitats de línies.
   -- La primera consistia a marcar una ratlla amb guix en el sòl, de manera que els combatents quedessin a un costat i a l'altre. Havien de mantenir un peu avançat a la vora de la marca sense poder moure'l i molt menys traspassar-lo, així que la baralla transcorria gairebé estàticament. La fi del combat es decidia quan un dels contendents traspassava la ratlla.
   -- La segona modalitat obligava als boxejadors a barallar-se dintre d'un cercle –ring en anglès– pintat amb guix o conformat pels propis espectadors.
En l'actualitat, encara existeixen aquests rings circulars en les baralles clandestines, però estan delimitats pels cotxes dels espectadors des d'on, amb la finalitat d'escapar ràpidament en cas de redada, veuen la baralla.
Vegem un parell d’exemples:
   * Aquest xicot que saluda amb excessiva efusivitat a una nova companya de treball, fent un bes a prop dels llavis en comptes de fer-ho a la galta o
   * Quan en una discussió de futbol entre dos aficionats al principi dins del respecte i l'educació però que es va tornant més pujada de to amb el pas dels minuts fins arribar als crits i els insults.

EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES


ENTERANYINAR
Es diu del cel quan hi ha boira o ennuvolat.
   - "La boira enteranyinava el paisatge".
Per tant el seu ús és exclusivament meteorològic:
“Quant a l’estat del cel, el matí del dissabte començarà a enteranyinar-se de núvols alts en tot el territori, que indicaran la proximitat d’un canvi de temps”.

EL SANTORAL EN EL REFRANYER


28 d’agost: SANT AGUSTÍ
   · Monja de Sant Agustí, dos caps en un coixí.
Inicie el refranyer de Sant Agustí amb aquesta dita graciosa. Es diu referint se a alguna noia que diu que vol esser monja, però que en realitat no té vocació i prefereix el matrimoni i aleshores deien que es faria monja de sant Agustí.
   · Ni taula sense vi ni sermó sense Agustí.
Sant Agustí es va dedicar durant 34 anys a pronunciar centenars de sermons i discursos.
Ja sabem que el dia va escurçant i Sant Agustí també ens ho recorda:
   · Sant Agustí vol que es fili al peu del gresol.
   · Per Sant Agustí a filar fi.
   · Per Sant Agustí, ni bereneta ni dormir.
La referència a la pluja està present però sense gaire entusiasme:
   · Per Sant Agustí, l’aiguat ja pot venir.
   · Sant Agustí, rega amb el carabassí (Es diu perquè les pluges de la segon quinzena d'agost no solen ser gaire abundoses com el que cap en un carabassí).
   · Sant Agustí, feu aclarir (Una rogativa per a que escampe els núvols).
Un recordatori més per a la collita de les nous:
   · Per sant Agustí, nous a collir.

dimarts, 27 d’agost del 2019

EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES


ENTAULADORA
Post o tauló ample, generalment d’anouer, llis o armat de tallants o de claus, que rossegada per un animal, serveix per a aplanar la terra i rompre els terrosos. Compta amb dos ferros i dues anelles que permetien lligar-la a la ferramenta del cavall. Els treballs del camp eren molt costosos de fer. En el cas d'aquesta peça requeria d'un home que pugés a sobre i d'un cavall que tirés del mateix. La seva grandària varia en funció del cultiu que s'anava a destinar el camp. Servia per després de llaurar i fer els cavallons, aplanar la terra.
Abans l’entauladora era un objecte imprescindible, però ara està en desús. També les haques s’han substituït, ara el camp s’ha mecanitzat. Per això objectes com estos ja formen part del passat.
ENTAULAR.- Consisteix en planejar la terra i colgar les llavors després de la sembra. Es realitzava amb una post de fusta sobre la que pujava el llaurador i que rebia el nom d'entauladora. Aquesta podia portar claus o ganivets per desfer els terrossos.
En sentit figurat empren la paraula enteular per a iniciar una conversa.
   - Els dos conferenciants entaularen una conversació molt interessant que acabà en un gran acord.
TAULA.- Feixa; porció de terreny de conreu, de forma quadrangular, separada de les altres per cavallons o solcs, i destinada a sembrar-hi una espècie determinada d'hortalissa.

REFRANYER AGOST


CADA DIA UN REFRANY (Agost-estiu)
   · Agost té la culpa i setembre porta la fruita.
Els fruits maduren amb la calor i al setembre es mengen.
Setembre i fins i tot octubre es corresponen amb una de les èpoques en què la natura ens obsequia amb major varietat de fruites, ja que podem gaudir del tram final de molts cultius estivals típics (síndria, meló, préssecs) al costat d'altres fruits que maduren a final d'estiu i allarguen la seva temporada fins a començaments de tardor, com les figues, el raïm o algunes varietats de prunes, ametllers, nous, pomeres, pereres, tarongers, entre d'altres.

dilluns, 26 d’agost del 2019

EXPRESSIONS VALLERES


NO SABER D'ON SURTEN LES MISSES
No saber de quina font surten els recursos per a fer alguna cosa costosa.
Origen: Les misses es pagaven. Els sous dels capellans venien de les misses, els enterraments, els batejos, etc. La gent encarregava misses a la memòria dels difunts, per demanar un favor, per honorar sants. Misses que pagaven.
Quan diem:
   · Que pocs capellans tindrà aquest al seu enterro!, fem referència al costum que els enterraments es mesuraven en funció dels diners de la persona que pagava. Com més capellans oficiessin la cerimònia, més diners costava. Així com els ornaments florals, els músics i altres complements de la cerimònia. L'enterrament mínim era el capellà sol i l'escolà amb la creu.
   - “Mai no va quedar clar d’on havien sortit les misses, però el soterrament va ser de categoria”.
Popularment la paraula missa es fa servir amb el sentit de diners o recursos econòmics. En altres temps una pesseta era l’almoina ordinària per a retribuir la celebració d’una missa; si algú deia
   - «Això em costa tres misses» volia dir que li havia costat tres pessetes.
Nota: Actualment molta gent ha perdut el coneixement dels referents religiosos i frases com aquesta els resulten absolutament incomprensibles.

LA PARLA DE LA VALL


Desbrafar-se
Qui no alguna vegada ha anat a obrir una llimonada i en no escoltar el soroll del gas contingut hem exclamat:
   - Aquesta llimonada està desbrafada! No té gens de gas.
També hi ha qui diu desventar-se, esbravar-se, desbravar-se, esbrafar-se.
Doncs el seu significat s’aplica quan un líquid perd la seua fortalesa, la seua olor, etc.
- Vas deixar la cola destapada i s'ha desbrafat; ja la podem llençar.
Per extensió també la fem servir en sentit figurat per alleujar l'ànim donant eixida als sentiments que l'oprimien, satisfent a pler un desig contingut.
   - “Només crida per a desbrafar-se”.
En aquest sentit diem unes expressions:
   · Buidar el sac
   · Buidar el pap
   · Abocar-ho tot
Desbrafar-se dient coses que costaven de retenir.
   - “Ja feia dies que li volia dir el que pensava sobre el seu comportament: tenia ganes de buidar el sac”.

EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

ENTABANAROmplir el cap d'il·lusions, d'idees agradables però falses; enganyar amb bones paraules   - "No us deixeu entabanar per la publicitat".
Hi ha una expressió que ve al pèl:   · Omplir el cap de pardalets (a algú) (Inculcar-li idees de poca consistència).

Però també fem l’acció d’entabanar quan:
Entabuixem o torbem algú molestant-lo.

EL REFRANYER D'AGOST


CADA DIA UN REFRANY (Agost)
   · L'estiu, la formiga surt del niu.
L'estiu, a aquesta hora tombant, camina de puntetes cap a una tardor que retornarà a passes de gegant. Apareixen les formigues. 
La reproducció de la formiga comença durant la primavera i en aquests dies de l'estiu mostren plena activitat.
· Quan arreplega la formiga, no t'asseguis a la biga. (Vol dir que cal esser feiners com ho són les formigues).
Les natives, per dir-ho d'alguna manera, perquè viuen per tota la Mediterrània i part d'Europa, solen traginar tota classe de grans en aquesta època i fan uns formiguers en forma de cràter. Traginen de manera incessant. Abans d'emmagatzemar-ho tot dins el formiguer, trossegen la collita, sobretot perquè no germini, la qual cosa es convertiria en un desastre. Abans sabíem que n'hi havia de normals i carnisseres conegudes també com de cap vermell. Les carnisseres no mengen carn si no que defensen -amb molta mala llet, per cert- la seva colònia mossegant. Són de casta grossa, de color vermellós i piquen dolorosament.
   · Quan la formiga treu terra del niu, adoba la gotera i fuig del riu.
   · Quan la formiga treu terra del niu, treu tu el blat de la farinera.
Hi ha moltes creences populars que fan referència al comportament de les formigues. Diuen que si fan processó assenyalen que la pluja és pròxima. Sembla, igualment, que quan ha de ploure, les reines surten del niu.
Quan treuen el menjar a secar, és senya de bon temps. Diu el refrany, en aquest sentit, que:
   · Si la formiga posa el blat en el sol, el bon temps vendrà tot sol.
   · Quan la formiga posa el menjar a secar, senyal que el bon temps vindrà.
En canvi quan la formiga fa dissabte i treu terra del forat subterrani on habiten, convé preparar provisions perquè s'apropen dies de pluja:
   · Quan la formiga tanca el niu, el cel plora i el moliner riu.
La cultura tradicional no recomana granar les cases durant les hores del vespre, i molt menys el divendres sant, perquè tot s'omple de formigues.

diumenge, 25 d’agost del 2019

EXPRESSIONS VALLERES


NO PARAR EN TORRETA
No estar mai quiet, que sempre està fent coses, no para de moure d’un lloc a l’altre o que surt molt.
L’origen d’aquesta frase ve de la cria dels coloms de la columbicultura valenciana i en el fet dels coloms que, llançats a volar pels colomaires, a vegades fan tota la volada sense posar-se a cap torreta ni teulada”.
Des de l'Edat Mitjana i fins al segle XIX, la cria d'aquestes aus era molt valorada, ja que els coloms eren utilitzades com a mitjà de comunicació. Tots els columbicultors es reunien a la Llotja per comprar i vendre els seus coloms.
De tots els coloms, els que estaven més temps en l'aire sense parar a descansar en cap 'torreta' eren els més valuosos. La frase feta va acabar aplicant-se a aquelles persones inquietes que no paraven enlloc.

LA PARLA DE LA VALL


DESBOTIFARRAR / ESBOTIFARRAR
Desbotifarrar és un verb d'ús molt estès a La Vall, especialment en la seva forma reflexiva desbotifarrar-se, que deriva de la paraula catalana esbotifarrar que, a la vegada, deriva de botifarra (budell de porc farcida de carn i cansalada i condimentada amb espècies) i que, per extensió, designa tot aquell envàs o embolcall on el budell, incapaç de suportar la pressió del que conté o protegeix rebenta deixant de ser botifarra i escampant el seu contingut als quatre vents.
A La Vall les coses no s'aixafen, ni es “despachurran”, ni es destrossen, ni es descomponen, ni esclaten, ni rebenten ni fan explotar. A La Vall tot es desbotifarra.
Però vegem que ens diu exactament els diccionaris del seu significat
1.- Rebentar o rebentar-se la roba, l'embolcall.
   - “El matalàs s’ha esbotifarrat”.
2.- Una cosa, rebentar-se per una pressió feta des de l’interior.
   - "Que vols esbotifarrar la bossa, amb tantes coses?"
   - "En ajupir-se se li van esbotifarrar els pantalons."
Uns exemples actuals:
   * Un submarí nuclear la carcassa es col·lapsa (El K-129 va sofrir una explosió i és va desbotifarrar a la mar de Barents)
   * Un país (la independència de Catalunya desbotifarraria Espanya)
   * Una hèrnia (per culpa de l'hèrnia tenia tots els budells desbotifarrats)
   * Una faixa (en desbotifarrar-se-li la faixa li van caure totes les pellorfes)
   * Un coixí (el coixí és va desbotifarrar per les costures)
   * Un colló (com portava oberta la bragueta se li veia tota la collonera desbotifarrada) I fins a la víctima d'un accident de trànsit (el patinet va aixafar Antoni i el va deixar tot desbotifarrat a la vorera)