CAGANIU
Paraula que diem per referir-nos a la grandària, en aquest cas a la més menuda.
Té el seu origen en el pardalet més xicotet d'una niuada.
- Passejant m’he trobat un caganiu que ha caigut del niu
D’aquí ho diem del fill més menut d’una parella
- És un malcriat, perquè és el caganiu de casa!
I per a generalitzar de l’animal o persona molt menuda, esquifida, raquítica o sense experiència.
- On vas en eixe caganiu de gos!
- Deixa'l en pau; és encara un caganiu.
