dijous, 29 de setembre del 2011

No sentir-se ni una mosca

No sentir-se ni una mosca
Significat: Silenci. Callar.
Quan el mestre va entrar a classe no es sentia ni una mosca.

Equivalents:
A "La Vall" o "Gent de La Vall" mengen ceba i caguen all
A la callada
A la quieta
A la sorda
A la sordina
A la sotja
A les sordes
A les sotges
A peu de gat
Acabar la corda
Acopar el bec
Amagar l'ou
Anar a la seua
Callar com en missa
Callar com un mort
Callar com un puta
Callar i fer la seua
Callar-se la boca
Córrer la cortina
Cosir-se la boca
De puntelles
De puntelletes
Deixar emponnat
Deixar en el tinter
Deixar sense paraula
Deixar (algú) amb la paraula en la boca
Donar fil
Els nois parlen quan les gallines pixen
Empassar-se la saliva
En silenci
Enfosquir-se-li la veu [a algú]
Engolir la saliva
Eixugar-se els esperits
Eixut de paraules
Esser com un mussol
Estar com qui vetla un mort
Fer el dissimulat
Fer l'ofici dels muts
Fer moixoni
Fer mutis
Fer mutis i a la gàbia
Fer muts
Fer punt
Fer punt rodó
Fer xut
Ficar-se la llengua a la butxaca
Ficar-se la llengua al cul
Ficar-se la llengua dins del cul
Florir-se el pa a la boca
Frenar la llengua
Guardar [alguna cosa] al pap
Guardar silenci
Guardar-s'ho calent
Haver perdut la llengua
Haver-se empastat la llengua
Haver-se engolit la llengua
Haver-se li menjat la llengua
Haver-se-li menjat llengua el gat [a algú]
Lligar-se-li la llengua
Mesurar les paraules
Mossegar-se els llavis
Mossegar-se la llengua
Mut i Callosa
Ni una paraula
No badar barres
No badar boca
No desplegar els llavis
No dir "bèstia que fas"
No dir esta boca és meua
No dir ase ni bèstia
No dir "bèstia que fas"
No dir mot
No dir ni mu
No dir ni piu
No dir ni xufa
No dir ni xut
No dir ni xut ni mut
No dir oste ni moste
No dir paraula
No dir-li a una bèstia que fas ahí
No dir-li a un gos que fas ahí
No ficar-se en raons
No gosar piular
No obrir boca
No obrir els llavis
No obrir la boca
No piular
No poder piular
No poder treure-li mot
No poder-li arrancar un mot
No saber que dir
No saber traure's les paraules de la boca
No sentir-se ni un piu
No sentir-se ni una mosca
No tenir res a dir
No tindre boca amb què dir
No tindre boca amb què respondre
No tindre boca per a dir
No tindre boca per a respondre

No tindre llengua
No tindre veu ni vot
No tornar mot
No trobar paraules
Ni una paraula
Passar [una cosa] en silenci
Passar un àngel
Perdre els mistos
Perdre la paraula
Perdre la veu
Portar al pap [alguna cosa]
Posar [algú] a la muda
Posar palla a l'esquella
Posar un tap a la boca [a algú]
Posar-se un glop d'aigua dins sa boca
Posar-se un punt a la boca
Punt en boca
Quedar sense paraula
Quedar tallat
Quedar-se al pap
Quedar-se sense llengua
Restar amb la paraula en la boca
Retenir la llengua
Retirar-li la paraula
Romandre barres altes
Semblar un mussol
Sense dir "fes-te ençà" ni "fes-te enllà"
Sense moure soroll
Sentir-se volar una mosca
Ser curt de paraules,
Ser home de poques paraules
Ser una tomba
Ser com qui vetla un mort
Silenci sepulcral
Tallar curtTallar en sec
Tallar la paraula
Tancar el bec
Tancar la boca
Tapar la boca [a algú]
Tenir corda per estona
Tindre el bec eixut
Toc de queda
Toc de retreta
Xiton i Callosa, que ve la rabosa!

Fer cara de Divendres Sant

Fer cara de Divendres Sant
Significat: Trist.
No poses aquesta cara de divendres, animat que tot s'arreglarà

Equivalents:
Amb el cap cot
Anar alís
Anar amb el cap catxo
Anar amb el cap jup
Anar amb el cap sota l'ala
Anar barres a pit
Anar cap baix
Anar cap jup
Anar cloc-piu
Anar com un colom perdut
Anar com un gos perdut
Anar coa baixa
Anar orella baix
Anar per la corda fluixa
Anar-se'n amb un dit en el cul i l'altre en l'orella
Anar-se'n cul batut i cara alegre
Estar alís
Estar cloc-piu
Fer cara de circumstàncies
Fer cara de divendres
Fer cara de fàstic
Fer cara de mal atzar
Fer cara de mal conhort
Fer cara de mangranetes agres
Fer cara de pomes agres
Fer cara de prunes agres
Fer cara estirada
Fer cara llarga
Més trist que l'hivern
Més trist que un funeral
No estar de filis
No tindre humor [de]
Paréixer una ànima en pena
Rosegar una pena el cor
Ser un barres tristes
Tenir el dia sis
Tenir un dia tonto
Tenir un mal dia
Tindre cara de pomes agres
Tindre dies
Tindre una pena al cor
Tirar la botifarra per terra

diumenge, 18 de setembre del 2011

Locucions adverbials de temps

A altes hores [o alta hora] de la nit [o de la matinada]
A altra hora
A bona hora
A boqueta de nit
A cada instant
A cada moment
A cada repic de campana
A deshora
A destemps
A dos per tres, [o cada dos per tres]
A hora baixa
A hora foscant
A hora horada
A hores d'ara
A l'altre dia
A l'aurora
A l'encop
A entrada de [o a entrants de]
A l'hora
A l’horabaixa
A l'inici
A la curta
A la curta o a la llarga
A la fi [o per fi]
A la llarga
A la primeria
A les enfosques
A les quaranta
A les talúries
A matines calentes
A misses dites
A mitjan
A pic de jorn
A plena llum
A poc d'espai [o a poc espai]
A poqueta nit
A primera hora
A punta de dia
A puntes de sol
A tot tardar
A tota hora [o a totes hores]
A trenc d'alba, a punt d'alba, el toc d'alba
A vegades, [o A les vegades], [o De vegades], [o Algunes vegades]
A voltes
A última hora
Abans d'ahir
Ahir per ahir
Al cap darrer
Al cap i a la fi
Al cap i a l’últim
Al capvespre
Al començament de
Al final de
Al matí
Al més aviat
Al més tard
A mig matí
Al migdia
Al ple de migdia
Al post d'ara[ o al post]
Al vespre
Allà a quina hora
Amb un no res
Anit passada
Ara abans ara
Ara abans d'ara
Ara com ara
Ara i adés
Ara i sempre
Ara mateix
Ara o suara
Ara per ara
Ara si mai
Avui dia [o avui en dia]
Avui per avui [o hui per hui]
Avui per demà
Cada dia
Cap al tard
Com més aviat millor
D'ahir a avui
D'aleshores ençà
D'allà ahir
D'ara endavant, [o D'avui endavant]
D'avui a demà
D'avui avant [o d'avui enllà o de hui més]
D’avui en vuit
D'hora
D'una hora lluny
De bon matí
De cada dia
De dia en dia [o dia a dia]
De hui a demà
De hui en avant [o de hui endavant]
De la nit al mati
De llampada
De matí
De matinada
De moment
De punt en blanc
De seguida
De tant en tant
De tard en tard
Del dia
Demà passat
Demà passat l'altre [o demà passat no, l'altre]
Després de
Despús-ahir
Despús-ahir no l'altre
Despús-anit
Despús-anit no l'altre
Despús-demà
Despús-demà no l'altre
Dia i nit [o nit i dia]
El que va davant, va davant
En acabant
En acabat
En bona hora
En este moment
En mala hora
En tal dia com avui
En un ai [o en un dir ai]
En un batre d'ulls
En un girar d'ulls
En un instant
En un obrir i tancar d'ulls
En un pensament
En un sopols
En un tres i no res
Entrada de fosc
L'endemà
L'endemà passat
L'endemà passat l'altre
Mai per mai
Mai més
Més aviat
O ara o mai
Per endavant
Seguit, seguit
Tan aviat com
Tantost com
Tard o d’hora
Tard de la nit
Tot d'una
Tothora
Tot seguit
Una vegada per totes

Locucions adverbials de lloc

A la vora
A rampeu [o al rampeu] de
A redossa
Al capdamunt
Al capdavall
Al damunt
Al darrere de
Al capdavant
Al davant de
Als afores
Al voltant
Amunt i avall
A banda
A devora
A l'enfornar
A l'entorn de
A part
A prop
A sobre
Al dessobre
Al dessota
A sota
A tocar
A tot arreu
Abans de
Cap allà
Cap amunt
Cap aquí
Cap avall
Dalt de
Dal de tot
Damunt davall
Damunt de
De dalt a baix
De lluny
De prop
Després de
Dessota de
Dins de [o dintre de]
En l'endemig
Enmig de
Enfora de
Enfront de
Per damunt damunt
Per damunt de tot
Pertot arreu
Prop de

dissabte, 17 de setembre del 2011

Locucions adverbials de manera

A amagatons [ o a magatalles]
A amagatontes
A camallades
A bastament
A bell ull
A bocons
A cau d’orella
A cegues
A collibé
A contra cor [o a contracor]
A contrafibra
A contrafil
A contrapèl
A cop calent
A cop d'ull
A corre-corrents
A corre-cuita
A cremadent
A cuita-corrents
A desgrat
A dreta llei [o De llei]
A dretcient
A dretes
A escar: [o escara, o escarada]
A escruix
A espai [o d'espai]
A estiracabells
A estonades
A estones
A flotons
A frec [d'una cosa]
A furt
A gatameu
A gratcient
A l'atzar
A l’empèl
A l'encop
A l’engròs
A l'inrevés
A l'una
A la babalà
A la baldraga
A la bestreta
A la biorxa
A la bona de Déu
A la brava
A la clara
A la fi [o per fi]
A la força [o per força]
A la fotrenca
A la funerala
A la gatzoneta
A la impensada
A la marxeta
A la meua [o teua , o seua , etc.] manera
A miqueta miqueta
A la deriva
A la raseta
A la regalada
A la valenta
A la xisclera
A les de veres
A les dents i ulls [d'algú]
A les males
A les mil maravelles
A males penes
A mans besades
A mata-degolla
A menut [o A la menuda]
A miques i a bocins
A mitges
A palpes [o a les palpes, o a la palpa]
A palpons
A pèl i a repèl
A penes
A petit pic
A peu dret
A ple
A pler
A pleret
A poc a poc
A posta
A presses i corruixes
A primer cop d’ull
A quatre ulls
A rajaploma
A rampellades
A rapis
A rebolcons
A recules o [De recules]
A reculons [o De reculons]
A rossegons [o De rossegons]
A seny
A simple vista
A so de tabal
A tornajornals
A tort
A tort i a través
A tort i a dret
A trossos
A trossos i mossos
A ull
A ull nu
A ulls clucs
A ulls veients
A xirinxina
Així com així
Així i aixà
Al be
Al biaix [o de biaix]
Al capdavall
Al cap i a la fi
Al consonant
Al més aviat
Al seu grat
Al través
Al vol
Als ulls [d’algú]
Amb cara i ulls
Amb els propis ulls [d'algú]
Amb els ulls desorbitats
Amb els ulls fora de si
Amb els ulls fora del cap [o la testa]
Amb els ulls tancats
Amb excreix
Amb la bena als [o davant dels] ulls
Amb la calma
Amb la pena als ulls
Amb les llàgrimes en els ulls
Amb penes i treballs
Amb prou faenes
Amb un no res
Aposta
Arran de
Ben bé
Cap per cap
Com un carreter
Com un guant
Com un rellamp
D'amagat [o en amagat]
D'amagatotis
D'aquella manera
D'entreguerres
D'escopetada
D’esquitllèbit
D’esquitllentes
D'estranquis
D'una vegada
De bat a bat
De bell antuvi [d'antuvi o de primer antuvi]
De bell nou
De bocadents
De bocaterrosa
De bon de veres
De bon grat
De bona gana
De bracet
De bursada
De cap a cap
De cap a peus
De cap manera [o ni per remei]
De carambola [o de retruc, o de retop]
De compres i millores
De cop i barrada
De cop i repent
De cop i volta
De cop, [de sobte], [tot d'una], [tot d'un plegat]
De copdescuit
De cor, [o de bon cor], [o de tot cor], [o a cor dolç]
De debò
De garbo
De facto
De filis
De folondres
De franc
De futris
De gairell ( [o de gairó; o de gaidó]
De genollons [o A genollons]
De genolls [o A genolls]
De gom a gom
De grapes [o de quatre grapes]
De grat
De mal grat
De mala gana
De mancomú
De mantinent
De nyigui-nyogui
De panxa al sol
De panxa enlaire
De passada
De pe a pa
De ple [o de ple a ple]
De pressa [o depressa]
De punt en blanc
De puntelles
De puntelletes
De rapa i fuig
De rascada
De raspalló
De rellisquentes
De resquitllada
De reüll
De sobines
De sobte
De socarrel
De sotamà [o Per sotamà]
De tomballons
De tota manera
De tranuita
De trascantó
De trobadures
De trompis
De troncs [o de broncs]
Debades
Del cigró
Del ric al rac
Del tot
En alt grau
En blanc i en negre
En certa manera
En dejú
En detall [o al detall]
En doina
En pels i senyals
En renou
En sec
En sèmit [o de sèmit]
En sopols
En tot i per tot
En un bell en sec
En una arrapada
En va
Entre cap i coll
Fil per randa
Fins a [un] cert punt
Frec a Frec [o Frec no frec]
Grosso modo
Més aviat
Ni a tirs
Ni de bon tros
Ni per ara ni per suara
Ni per la vida
Pensat i fet
Per atzar
Per contra
Per damunt damunt
Per damunt de tot
Per sobre
Per ventura
Sense solta ni volta
Sense trellat ni forrellat