EL REFRANYER DE MARÇ

REFRANYS DE MARÇ

EL REFRANYER EN EL SANTRORAL

1 de Març: SANT ALBÍ.

Hi ha unes èpoques considerades millors que altres per a cada feina. Entre elles hi ha la creença que és bo podar per Sant Albí, encara que hi ha refranys que es contradiuen:

· Qui poda per Sant Albí sempre tindrà vinyar i beurà bon vi.

O:

· Qui poda per Sant Albí, sempre té vinya i mai té vi.

També hi ha que pensa que és bo que plogui en aquest dia:

· Si plou per Sant Albí, bona vinya i bon vi.

I qui ho contradiu:

· Pluja per Sant Albí, ni palla ni vi, ni herba ni lli.

· Si plou per Sant Albí, anirà mes cara l'aigua que el vi

Pensem que tot depèn de la zona on ho reciten, ja que no tenen totes les mateixes característiques climàtiques.

3 de març: SANT MENIR

* Per Sant Sever faves a fer, per Sant Medir faves a collir.

Marca el cicle del conreu de les faves, que es planten en Sant Sever (6 de novembre) i es cullen en Sant Medir (3 de març)

Aquest refrany té el seu origen en una llegenda que conta que, Medir era un camperol de Sant Cugat del Vallès que tenia un camp de faves allà on avui hi ha l'ermita que li està dedicada, al bell mig de la serra de Collserola. Allà, el segle IV després de Crist, se'l va trobar el bisbe de Barcelona, Sever, quan travessava la serra fugint de les persecucions contra els cristians dictades pels romans. Medir es va oferir a amagar el bisbe, però sant Sever s'hi va negar, disposat a morir per la seva fe, i va exigir al pagès que, si veia els romans, els digués la veritat. Unes hores més tard, els soldats romans van arribar als camps de Medir i, en preguntar si havia vist el bisbe, els va respondre que l'havia vist passar quan plantava les faves dels seus camps. Miraculosament, aquelles faves acabades de plantar van créixer i florir en un moment. I els soldats, pensant que el pagès els enganyava, el van empresonar, martiritzar i degollar. Al bisbe, per la seva banda, el van capturar a Sant Cugat i el van martiritzar clavant-li un clau al cervell, d'aquí que se l'invoqui quan algú té mal de cap.

EL REFRANYER DE LA DONA

8 de març: DIA INTERNACIONAL DE LA DONA

Les perles masclistes del nostre refranyer

Avui anem a reflexionar sobre les dites i frases fetes més masclistes del nostre refranyer.

Molt sovint he dit ací que el refranyer tradicional és una font inesgotable de saviesa popular, però hi ha casos en què allò que ens explica és totalment desfasat.

N’és un exemple la visió que té de la dona, que en la majoria de dites i refranys va carregada de tòpics i prejudicis, gairebé sempre amb una opinió pejorativa.

De fet, el refranyer parla tothora de les dones com a esposes i des d’un punt de vista molt masculí, talment com si d’escriure la saviesa popular només se n’haguessin encarregat els homes.

Com que els refranys són elements presents des de fa molt de temps a una llengua i tenen un origen popular, és corrent que utilitzin un llenguatge sexista i androcèntric (Sistema de relacions socials centrats en la persona de l’home).

Això es deu a la tradició història de la societat patriarcal. L’actitud sexista i androcèntrica era normal, sobretot a causa de la forta catolització de la població (que té uns valors paternalistes i androcentristes). Però, des de fa uns anys, amb la baixa de la creença catòlica, els progressos socials i el moviments feministes, aquest tipus de llenguatge comença a corregir-se.

Però la misogínia del refranyer no és cap fet aïllat: en el curs de la història hi ha moltes proves escrites que manifesten que la literatura, el pensament i la política s’han dedicat a menystenir les dones.

Si repassem els refranys sobre la dona distingim dos grups de refranys:

Un mostra la dona submergida al nucli familiar i la relació que té amb la resta de la família.

i, l’altre

Parla sobre la personalitat i el caràcter femení.

També, s’aprecia que el tracte que rep la dona als refranys està molt influenciat per la Bíblia.

La dona ha de sotmetre’s a l’home i es ressalta, sobretot, la seva maldat, així com certes característiques que ha de tenir, com ara ser tranquil·la, reposada, callada, treballadora a casa, etc.

Repassem alguns exemples:

El coneixement que propaga parteix d’un món molt rural i en aquestes societats tradicionals les dones tenien un paper molt definit que no va començar a canviar fins que no va arribar la revolució industrial.

N’és una bona prova el fet que les dones sovint siguin comparades amb animals i estris propis de les feines del camp:

* Al que té carro i muller, mai li faltarà què fer,

* Dona i cavall, donen treball.

* Del mateix lloc, ni dona ni porc.

Si fem cas del refranyer, la dona és un ser d’una gran inestabilitat emocional, que sempre crida, plora i, en general, complica la plàcida existència dels homes:

* D’home tiple i dona tenor, deslliureu-nos-en Senyor.

* A tothora el gos pixa i la dona plora.

* Allò que la dona no assoleix parlant, ho aconsegueix plorant.

A més, segons la saviesa popular, les dones també són terriblement tafaneres:

* Dona finestrera, dona xafardera.

* Cap home savi i discret diu a la dona un secret.

Però les qualitats pejoratives de les dones no s’acaben aquí: el refranyer també dedica molt d’espai a advertir del perill que representen:

*Amb dones, armes i focs, no hi vulguis jocs.

*Cartes, daus, dones i vi, el ric fan tornar mesquí.

*Dona jove i home vell, no hi ha pas remei per a ell.

I tots aquests motius, és clar, justifiquen els abusos i la violència:

* A la dona i a la burra, cada dia una surra.

* Baralles entre muller i marit, de la taula al llit.

* A pica d’aigua beneita i a mossa d’hostal, tothom hi fica mà.

Però si hi ha un apartat en què el refranyer és especialment extens és el que ens parla de la ineptitud de les dones per a exercir el poder. Així es pot sentir:

*Casa on governa la muller, no sol anar bé.

* Allí on manen dones i llauren vaques, mal any assegurat.

I si a més les dones s’han d’entendre entre elles, encara és pitjor:

* Cent ames d’un corral, cada una diu el seu cantar.

* De dones en una casa, amb una n’hi ha poc; amb dues, massa.

Només hi ha una situació que fa que una dona pugui manar i ser respectada: si té diners.

Aleshores es diu:

* A casa de dona rica, ella mana i ella crida.

Segons el refranyer, doncs, com ha de ser una dona virtuosa? A grans trets, prima, jove i fina:

* La dona l’has de jutjar en veure-la caminar.

* Dona i sardina, com més petita, més fina.

* Bèstia xica i dona gran, traieu-me-les del davant.

Això sí, les dones com cal costen molt de trobar:

* Alzina i dona, de cent una de bona

I, per evitar que la dona descarrili, cal que estigui a casa i ben enfeinada:

* Dona ociosa no pot ser virtuosa.

* Dona aficionada als balls, per casa no té treballs.

* Dona brincadissa, ni a casa ni a missa.

Encara que el missatge no és gens gratificant cal recordar-ho i denunciar-ho, doncs s’explica molt bé que en l’origen d’aquest llenguatge estan les conseqüències i els resultats de la violència de gènere i perquè no obstant als grans avanços de la nostra societat, no està ni molt menys aconseguit i encara queda molt per caminar, cada dia tenim exemples que aquesta cultura masclista encara en queda i com a mostra que encara no s'ha aconseguit eradicar aquests estereotips, és que van sorgint noves formes, nous refranys, que responen a aquest tipus de discriminació perquè suposen en la dona la incapacitat per adaptar-se a situacions que fins ara eren pròpies de l'home.

Un exemple i que podem escoltar facilment:

* Dona al volant, perill a l'instant

És un refrany, sens dubte, recent que deixa clar quin segueix sent la situació de la dona en aquest sentit.

9 de març: SANT PACIÀ bisbe.

* Per Sant Pacià l'oreneta ve i el tord se'n va

* Valga'm sant Pacià que és el primer sant que es va afaitar

* Valga’m Sant Pacià, que és el sant millor que hi ha

12 de març: SANT BERNAT

* Per Sant Bernat, el sol ja entra pel forat 

(Fins aquest moment, el sol rodava molt baix i no es notava el forat de la teulada)

* Per sant Bernat, tapa't el cap. 

(El sol ja calfa i cal protegir-se)

* Pluja per Sant Bernat, el blat corcat 

(La pluja, en aquest moment, perjudica el blat)

15 de març: SANTA MADRONA I SANT RAMON de Fitero

* Per santa Madrona i sant Ramon vénen les orenetes de l'altre món.

Són festivitats de referència aproximada de l’arribada de les orenetes a cada zona, que a terres valencianes sol produir-se a finals d’abril.

No és l’únic refrany de referència a l’arribada de les aus migratòries a finals de l’hivern:

* Orenetes per Santa Madrona, l'hivern és fora.

* Per Santa Madrona, canta l'oreneta i l'alosa.

* Per Sant Ramon, orenetes per tot el món.

Els que mataren el porc i feren l’embotit ara és el moment de començar a tastar-ho:

* La botifarra més bona, encetada per santa Madrona.

També és el moment de llevar borrons al cep perquè prengui més força:

* Per Santa Madrona el cep esborrona.

19 de març: SANT JOSEP

Aquest sant arriba a les portes de la primavera i hi ha un reguitzell de refranys que manifesten l’inici de l’activitat en la natura. Per tal de buscar la rima se’l fa lligar amb la vinya:

* Per Sant Josep, verdeja el cep.

* Per sant Josep, pàmpols al cep.

* Per Sant Josep el brot al cep.

* Per Sant Josep la crosta al cep.

* Per Sant Josep tireja el cep.

Com no, les aus migratòries fan els seus moviments:

* El cant del cucut, sant Josep el porta i sant Pere se l'emporta.

* Per sant Josep l'oreneta tanca el bec.

* Per Sant Josep, cada oreneta en son indret.

* Per Sant Josep, es casa [o en casa] el pardalet.

* Per Sant Josep, puput que no és vingut, o s'és mort o s'és perdut.

* Per Sant Josep, tot ocell construeix el seu castell.

CADA DIA UN REFRANY 

* A despit del febrer, pel març la garsa fa el niu i pon molt bé.

És el que fa aquest animal entre aquest mes i el següent.

Ja que fins ara:

* Pel febrer, la garsa puja al joquiner, no per pondre ni per covar, sinó pel temps que fa 

(La garsa passa l'hivern retirada al seu joquer).

I després, la cria vindrà al mes següent:

* Per Pasqua, ous de garsa, i per l’Ascensió ja hi ha garsó

(Per l’abril és la posta de la que naixeran els pollets)

CADA DIA UN REFRANY

* Març marcer, carasser.

Es diu perquè el Sol comença a fer carasses, ix i s'amaga.

De la inseguretat característica del març se n'ha arribat a crear una forma verbal, marcejar, que hom empra per indicar variabilitat.

O la variant:

* Març, marcer, sol carasser.

Es diu perquè la gent creu que el sol del mes de març fa sortir molts grans o pigues a la cara.

I el que allarga les inclemències:

Març, marcer, carasser i ventaler

CADA DIA UN REFRANY 

* Aigua de març, governa tot l'any

La pluja d’aquest mes en que comença la primavera ajuda a l’eclosió de tots els vegetals, els bons i els dolents per a l’home.

* Aigua de març, faves a sacs

* Aigua de març, herba al sembrats

CADA DIA UN REFRANY 

* Ploure de març, dóna faves i lleva blat

Aquesta pluja afavoreix una planta i en perjudica una altra. Així com al favar propicia el seu creixement, per contra al blat, durant l'etapa sensible del desenvolupament de la planta, l'aigua afecta més el cultiu, ja que permet el creixement de plagues i malalties.

CADA DIA UN REFRANY

* Com la llaurada de març, cap altra mai no en faràs

Fent referència al fet que aquesta prepara la terra per a l'acció primaveral on, al camp, tot torna a renàixer.

CADA DIA UN REFRANY

* De flor de Març, fruit no en veuràs.

* De flor que el març veurà, poc fruit se'n menjarà

* De la flor de març, no s’ompli el sac

La floració que despunte en aquest mes encara està en perill de gelada. Les bones temperatures que venim arrastrant des de febrer han fet avançar la floració de molts arbres fruiters que estan en perill d’alguna baixada de temperatures.

LA VARIABILITAT DEL MES DE MARÇ

* El març té trenta-un dies i tres-centes fesomies

Ha entrat el març. La característica del temps d´aquest moment de l´any és la variabilitat:

* Març i abril, mudances mil

* Març marcedor, nit freda i dia amb calor

* Març ventós i abril plujós

* Març marçot, mata la vella a la vora del foc, i a la jove si pot

Hi ha expressions que es fan ressò d´aquest fet; així, es diu d´algú que varia molt d´opinió a conveniència que:

* Té set cares com el març

O d´algú que té un caràcter molt variable que:

* És més variable que el març o

* És boig com el març

Fins i tot el diccionari té l´entrada ´marcejar´ que s´utilitza per indicar variabilitat. Però també el refranyer ens recorda que:

* Si el març no marceja ni l´abril abrileja, tot l´any bogeja

CADA DIA UN REFRANY (El Sol)

Diu un refrany que:

* El sol de març dóna cops de cap.

en al·lusió a l'altura que assoleix el sol en aquesta època equinoccial, de transició entre l'hivern i la primavera. No és infreqüent tenir al març algun període de dies assolellats en els quals es disparen les temperatures i vam començar a sentir calor durant les hores centrals del dia. Açò pot perjudicar les persones i les plantes.

* Sol de març porta refredats.

* El sol de març es coneix set anys a la cara.

Però sinó calfa massa sol venir ve:

* El sol de març, de reg li serveix al camp 

(Il·lumina les fulles, però no asseca les plantes).

Aquestes jornades contrasten amb les fredes, ventoses i plujoses que també caracteritzen aquest mes, on encara pot aparèixer la neu.

* Març marcedor, nit freda i dia amb calor 

(És el mes de transició entre l’hivern i la primavera, i per tant d’oratge incert, amb ullades o estones de sol)

* Pel març, corre el diable per totes parts 

(Es tracta d’un mes enganyós en el que fa sol i fred, i si de dia fa bo, de nit fa fred, i les persones i els animals es refreden).

* No hi ha març sense neu, ni sense Mare de Déu.

* Vent marçal, fort temporal 

(Març és el mes més ventós de l’any).

CADA DIA UN REFRANY (El sol i la salut)

* Sol de març, pigues i barbs

Hi ha la creença que el sol de març sol ser perjudicial per a les persones; sobre tot a la pell, si s’està molt de temps exposat a d’ell. Adverteix que quan el sol ja calfa, emmoreneix molt, ressalta les taques dèrmiques i la seua radiació pot arribar a ser cancerígena.

* Guarda’t del sol de març i estaràs fermosa tot l’any

* Si tens filles per casar, del sol de març les has de guardar

Convé evitar que es facen morenes, ja que la pell perd frescor i s’arruga, i perdran possibles pretendents

També pot provocar constipats i mals de cap.

* El sol de març, porta refredats

* El sol de març dóna cops de cap

* El sol de març estella el cap dels ases 

[estellar = malmetre, desbaratar, estropellar, quartejar]

Els ases són tan burros que si els deixen al sol, no busquen l’ombra. Per això se’ls sol posar un capell de palla amb forats per a les orelles.

CADA DIA UN REFRANY (Els ocells)

Els ocells anuncien el bon temps

* A mitjans de març el sol ja fa ombra i ja canta l'alosa.

Significa que ve el bon temps, el sol roda alt i els animals busquen parella.

Tots els animals anuncien amb els seus cants i la seva arribada el començament del bon temps i la proximitat de la primavera.

* El puput, ocell de bon temps.

* Quan canta la puput, el bon temps és vingut.

* Orenetes per Santa Madrona, l'hivern és fora (15 març).

* Per Sant Josep, cada oreneta en son indret (19 març).

* Per Sant Josep, tot ocell construeix el seu castell.

* Sant Ramon, porta l'oreneta, a l'altra punta del món (15 març).

* El cant del cucut, sant Josep el porta i sant Pere se l'emporta. (19 març) (29 juny).

* Per Sant Benet, cada cucut canta al seu indret. (21 març).

* Sant Benet fa cantar el cucut i sant Pere el fa callar. (21 març) (29 juny).

* Si pel març no canta el cucut, ni per l'abril la puput, tant de bo que l'any no hagués vingut.

* Si per sant Josep no canta el cucut, o és mort o s'ha perdut.

* Per l'Encarnació ja volen l'esparver i el falcó. (25 març).

* Per la Mare de Déu de març, bosquetes i muriacs [muriac = muricec, ratpenat] (25 març).

* Pel març i l'abril el cucut surt del niu, però, si hi ha neu, no el veureu.

CADA DIA UN REFRANY

· En març, ja està núvol ja està ras

Un refrany més que ens anuncia la variabilitat d’aquest mes. Ahir vam tenir un dia solejat avui tot nuvolat amb alguna ullada de sol.

CADA DIA UN REFRANY 

* No hi ha gall ni gallina que pel març no tinga la pepida

La pepida és una malaltia contagiosa dels ocells, especialment dels fasianiformes, que els produeix una acumulació de mucositat a la boca que els forma a la llengua un tel escatós.

Sembla que en aquest més és una malaltia obligatòria, com els constipats de les persones.

CADA DIA UN REFRANY

* Pel març la falceta al braç 

[falceta = falç, corbella menuda]

Cal anar preparat per a segar les herbes que envaeixen els camps, no per a segar la collita.

I és que en aquest mes:

* Pel març, herbes per totes parts.

CADA DIA UN REFRANY 

Pel març, el marduix treu el cap

[marduix o moraduix = herba aromàtica]

En castellà es coneix com mejorana.

En aquest mes és quan naix.

Ací teniu alguns refranys d’aquesta planta:

* Ja et conec, herbeta, que et dius marduix!: es diu per indicar a algú que li hem descobert les intencions.

* Del marduix, l'amor en fuig

* Marduix escapçat, l'amor al costat

* Moraduix, cap fluix.

CADA DIA UN REFRANY (La mar)

* Pel març, les xarxes a la mar.

* Pel març, carn a la mar.

* Quan el març haja passat, mariner, fes-te a la mar.

És el moment de la pesca abundosa. Des de març a juny, és l'època en què la calor comença a elevar els termòmetres i també les temperatures de les aigües és la que provoca que aquells peixos que van estar allunyant-se del fred o en un estat molt menys actiu per culpa de les baixes temperatures comencin a moure i activar-se. És el moment més adequat per tornar a la mar per fer un bon recull de peces capturades.

Pels aficionat a la pesca de canya també es pot arrimar a les zones costeres i posar-se a l’espera:

* Pel gener la canya al raconer i pel març la canya al braç.

En hivern no hi ha pesca però a la primavera ja és el moment de fer-ne captures.

CADA DIA UN REFRANY

* Tords a la darrera de març, l'hivern és llarg

Els tors solen anar-se'n amb l'arribada de la calor.

CADA DIA UN REFRANY

* Si ta casa vols obrar, pel març has de començar

Convé començar les obres de construcció de cara al bon temps, ja que la pluja i el mal temps poden aturar-les.

CADA DIA UN REFRANY (La lluna)

* Variable com la lluna de març

Es diu d’aquell que té un canvi de comportament molt sovint, tal vegada en al·lusió al temps variable d’aquest mes.

Altres que també indiquen la variabilitat de caràcter son:

* Estar de bona lluna (Estar de bon humor).

* Estar de mala lluna (Estar de mal humor).

* Tenir llunes [algú] (Ésser d’humor variable, anar a rauxes).

* Anar a llunes [una cosa] (Variar d’un temps a un altre).

I és que a la lluna se la compara amb el caràcter o comportament de les persones:

* Estar a la lluna [o estar a la lluna de València] (Estar molt distret).

* Voler agafar la lluna amb les dents (Pretendre l’impossible).

* Voler fer veure la lluna al mig del dia [o voler fer veure la lluna en un cove] (Voler fer veure una cosa increïble).

ENTRADA DE LA PRIMAVERA

El 20 de març entra la primavera.

Però no ens confiem d'un:

* Març, de falsa primavera que enganya al bestiar.

I al pastor també:

* Per la primavera, pastor, no deixes la capa ni la berena

Els rigors hivernencs arribaran fins a entrar la primavera. Les borrasques sempre són molt traïdores.

A més a més si hem tingut un hivern no gaire rigorós, cal estar previnguts a que la primavera meteorològicament es retarde:

* Si l'hivern primavereja, la primavera hiverneja.

CADA DIA UN REFRANY  (El cucut)

* A darrers de març i a primers d'abril, canta el cucut si és viu.

El cucut és l'ocell que anuncia la primavera i és en aquesta època quan hem de començar a escoltar la seva singular cant.

A més, es creu que si no ho fa, és un mal senyal:

* A primers d'abril o el darrers de març, el cucut ha d'arribar; l'any que no arribarà, el món s'acabarà.

La cultura popular atribueix un dia concret al primer tri de la temporada: el 3 d'abril:

* Si el 3 d'abril lo cucut no ha cantat, és mort o enterrat.

O bé:

* Si a tres d'abril lo cucut no canta, digueu que és mort o pres a França.

Al tractar-se d'una au primaveral, es parla de temps del cucut per a una situació molt variable.

* En temps del cucut, el dematí plou i el vespre ja és eixut.

Aquest ocell també serveix per fer pronòstic:

* Si el cucut canta al tardi, pluja al matí.

CADA DIA UN REFRANY 

* Pel març, treu el cap la sargantana, i per l'abril acaba d'eixir.

Al final del fred, els animals de sang freda van despertant-se de la letargia hivernal.

EL REBOST DE LA VALL (Programa 5_3.0)

EL CAFÈ DE PIPA 3.0

PROGRAMA 5_2ª TEMPORADA

(28-02-2018)

EL REFRANYER DE MARÇ

Ja tenim ahí al març, el tercer mes de l'any del calendari gregorià.

Com a curiositat us diré que març, déu de la guerra, era el primer mes de l'any del calendari romà. Va ser a partir de la reorganització dels mesos feta l'any 153 aC que va passar del primer al tercer mes de l'any. Els dos mesos de la cua del calendari romà van saltar a ocupar els actuals gener i febrer.

A grans trets podem dir que és un mes molt important per als conreus, la flora i la fauna comencen a despertar-se després d'uns mesos d'activitat biològica sota mínims.

Un mes amb temps variable que du les primeres calors i les olors de primavera.

Març no té bona fama dins el catàleg de dites i refranys populars. El temps insegur i marejat provoca efectes negatius a la salut.

També es considera un mes de contrast tèrmic i una mica boig pel que fa al temps. Un mes de poc refiar.

Escolteu una xicoteta mostra.

La clàssica dita:

· Març marçot, mata la vella a la vora del foc, i a la jove si pot. (Fa referència als canvis meteorològics que experimenta el final del mes de març, amb una bonança inusual i inesperada, que acostuma a venir seguida d’una altra tongada de mal temps, abans d’arribar a la primavera.)

El temps d'un dia prediu com serà el mes, ho podeu comprovar en aquest:

· El que pel març fa el dia 3 fa tota la resta del mes.

Mes de poc fiar:

· Març habitual, un dia bo i un dia mal.

Dos de contrast tèrmic:

· Sol de març porta refredats.

· Març marcedor, nit freda i dia amb calor.

Versions d'una mateixa dita, amb predicció:

· Març ventós i abril plujós

· Març ventós i abril plujós, fan el maig florit i formós.

· Març ventós i abril plujós, fan ser el pagès orgullós.

Dos de natura:

· Quan pel març trona, l'ametlla és bona.

· Quan l'oreneta no ve pel març, l'hivern és llarg.

Dites de salut:

· El sol de març dóna cop al cap.

· El sol de març, pigues i barbs.

· Els cadarns de març fan mal de curar.

Acostuma a ser un mes ventós:

· Març marçot ronca fins que és mort.

· Vent marçal, fort temporal.

Dites de temps insegur i mals auguris:

· El març té trenta-un dies i tres-centes fesomies.

· El març marceja i l'abril bogeja.

· Cada gelada al mes de març, una pedregada al maig.

· Boira de març, aigua segura i la mar moguda.

· Aigua de març, herba als sembrats.

A final de mes podeu fer una valoració de si les dites han resultat bones o no.

Però març també és un mes de commemoracions, celebracions i esdeveniments.

El març ens porta la primavera (el dimarts 20 de març, concretament a les 16:15 hores), el dia Internacional de la Dona (8 de març), les Falles, la Setmana Santa (25març – 2 d’abril ) i el canvi d'hora de l'estiu el darrer diumenge de mes (A la matinada del de dissabte 24 març al diumenge 25 març).

Moltes són els refranys, dites i expressions de les que podríem anomenar però nomes vull recordar d'algunes de les que fem servir, cada vegada menys sovint, i que tenen relació amb la Quaresma, la Setmana Santa i la Pasqua.

El recent viatge fet a Terra Santa i les caminates d’aquí cap allà seguint la vida de Jesús hem va portar a la memòria aquell que dia “Anar de Herodes a Pilats”

Doncs bé, per molt secularitzada que estigui la nostra societat i per molt que intentem donar l’esquena a la religió, sempre ens surt algun mot o frase feta d’herència cristiana.

La Setmana Santa ha canviat molt des de fa mig segle. Algunes dels costums dels anys 50 han desaparegut. Segur que als joves de 30, fins i tot als de 40 anys, li sonarà a xinès si els parlem de la butlla. No heu sentit a les vostres mares i àvies parlar-ne?

Fins als anys seixanta s'anava a casa del senyor rector a comprar la butlla.

Aquesta tenia els seus inicis en la Quaresma´

La Quaresma és un període de temps, de prop de set setmanes, comprés entre l’endemà de l’enterrament del Carnestoltes, el Dimecres de Cendra, i es perllonga fins al fosquet del Dijous Sant, just abans de la missa In Coena Domini. (llatí: en el sopar del Senyor), durant el qual l’Església Catòlica té ordenats dejunis i abstinències en memòria dels quaranta dies que Jesucrist va dejunar en el desert.

No es podia menjar carn ni brou de carn durant els 40 dies de la Quaresma ni durant tots els divendres de l'any perquè desobeir era pecat mortal. Però si tu treies la Butlla de carn, quedaves exempt d'aquesta prohibició, amb excepció del Dimecres de Cendra i el Divendres Sant.

Es expedia un document a nom de la persona que adquiria la butlla. Valien des de pocs cèntims fins a una pesseta abans de la guerra i després, de 5 a 25 pessetes, segons unes categories. La majoria preferien abstenir-se de la carn perquè de fet l'economia d'aquells temps no permetia menjar-ne gaire.

El document estava signat ni més ni menys que pel Papa de Roma que era el que concedia la llicència per poder menjar carn.

Els divendres de quaresma el menú a la majoria de les llars consistia en menjar escudella amb bacallà.

Set setmanes de Quaresma

Només n'hem pogut menjar

Arengades rovellades

Sardines i bacallà

És clar que als rics els donava igual aquesta prohibició doncs podien permetre prendre bons peixos i mariscs com a substituts de la carn en aquests dies prohibits. Sempre hi ha hagut classes.

El pagament de la Butlla va ser abolit el 1966 per Pau VI després del Concili Vaticà II, canviant-les normes d'abstinència a tal com les coneixem avui dia.

D’aquí venen les expressions:

· Tindre butlla o

· Tindre butlla de ferro (Tenir amples facultats per obrar, sense miratge al prejudici que s'ocasiona als altres. Gaudir dels privilegis o tracte preferent. Fer la seva voluntat).

Una altra dita ens diu:

· No ser res de l'altre dijous.

Té que veure amb l’abstinència dels divendres de Quaresma i Setmana Santa. Això va fer que, aquells que s'ho podien permetre, el dia anterior (dijous) mengessin opíparament.

Això era molt comú en el Dijous Sant, ja que l'endemà no només havia de realitzar-se la abstinència sinó que també s'havia de fer dejuni de qualsevol aliment (estar tot el Divendres Sant sense menjar, a excepció de petites porcions de dolços que li aportessin energia.

Però no tots els dijous podien realitzar-se un banquet de exquisideses, havent-hi alguns dijous al que el menú no era molt més abundant o saborós que altres. D'aquí que sorgís l'expressió 'No ser res de l'altre dijous', en no haver diferència entre un i altre dia.

Però no sols era aquesta l’única restricció.

Antany la Setmana Santa era un període especialment exposat a les restriccions. Això es devia com hem dit a certs dogmes imposats per l'Església catòlica però també -i sobretot- a certes creences populars relacionades amb diversos aspectes de la vida quotidiana.

Avui podem recordar amb curiositat i observar que molts d'aquests mites han desaparegut i alguns subsisteixen d'alguna manera (encara que siguin per mitjà de contes insòlits o anècdotes divertides).

Per exemple tampoc:

· Assistien a cap espectacle profà (balls, teatres, etc.),

· Els joves no anaven de nits pel poble.

· Es considerava irreverent jugar a cartes o el dominó des del Dimecres de Cendra fins a Pasqua, especialment el Divendres Sant, tampoc ballar, saltar, dir grolleries, cosir, planxar, prendre alcohol i netejar la casa perquè simplement:

      o "Escombrar el terra era escombrar la cara de Crist i

      o saltar era colpejar-lo"

· Abstinència carnal: la por de tenir relacions era immens ja que es considerava que un podia quedar unit per sempre. La solució era resar per eliminar els mals pensaments. Per aquest motiu, se celebren pocs matrimonis per Setmana Santa.

· No renyar als xiquets i xiquetes: es considerava que calia emprar el llenguatge més suau possible amb els menuts a causa de que la "la ira crida al diable".

· No vestir-se de vermell: el vermell era al·lusiu al diable per això era convenient evitar-ho en les dates de setmana santa.

· Abstenir-se de sortir a les 3 de la tarda el Divendres Sant: a les 3 moria precisament Jesucrist i sortir a aquesta hora era exposar-se a la seva enuig i la fúria del cel.

· No treballar en els dies sants: aquest era el mite més estimat i el que se segueix aplicant amb més freqüència. Els dies de setmana santa eren considerats dies de recolliment i treballar durant aquest període era un pecat.

Un altre costum ja desapareguda consistia a cobrir totes les imatges de les esglésies amb uns draps morats romanent tapats mentre durava la Quaresma.

Relacionats amb la Quaresma hi ha un grapat de refranys. Ací en teniu una mostra:

· Això és més llarg que la Quaresma, en al·lusió a una cosa que dura molt.

· La Quaresma i la justícia són fetes per als pobres. (Atès que a els rics, pagant, podien "burlar" les dues coses).

· Per als pobres tot l’any és Quaresma (Qui és pobre es veu sempre privat de les bones coses.)

· Anar més escorregut que un esmolet en Quaresma.

· Acabada la Quaresma, acabat el bacallà (Es diu referint-se a coses que depenen d'altres, i que s'acaben en acabar-se aquestes)

· Ara no puc fumar, estic fent una quaresma

· Bacallà, que som quaresma (Convé callar)

· Fins la quaresma és curta per qui està endeutat

· La Quaresma té un delit: que en sopar ves-te'n al llit (Significa que per la Quaresma ja comença a fer la vetllada molt curta)

· Quaresma passada fam acabada

· Qui dejunà el primer i el darrer, no es morí en tota la Quaresma (Es diu perquè hi ha dijuni el primer dia de Quaresma i el darrer dia, que és el Dissabte Sant)

I entrem en la Setmana santa que comença:

El Diumenge del Ram, en què se celebra l’entrada triomfal de Jesús a Jerusalem abans de sofrir la passió i la mort. D’aquí ens bé la dita de:

· Dur [algú] amb rams i palmes (Tenir-li moltes atencions, tractar-lo amb extraordinari mirament, fent-li moltes festes)

I ara, quan una parella espera una criatura abans de casar-se, se sol dir que

· Han fet Pasqua abans del Ram; per analogia, també es diu d’aquelles coses que es fan en un ordre invers al que és natural.

També es sol dir allò de:

· El Diumenge de Rams, qui no estrena no té mans (Segons la tradició, el Diumenge de Rams és el dia ideal per estrenar una peça nova. Aquesta premissa, estableix que l'estrenar-la aquest dia, tindrem sort tot l'any).

I entrem en les dades senyalades

Després de l’últim sopar, que commemorem el Dijous Sant, l’apòstol se’ls endugué a l’hort de Getsemaní, on, segons havia acordat, besà Jesús perquè el poguessin identificar. És el famós:

· Bes de Judes amb què al·ludim a actes d’afecte enganyosos.

Des d’aleshores el nom de Judes quedaria lligat a la traïció amb expressions com:

· Ser més fals que Judes.

· Ser un Judes

· Ser més dolent que Judes

· Ser fals o mentir com l'ànima de Judes

Jesús, tot i saber el seu destí, estava realment aclaparat pel turment que l’esperava. Tan és així que, moments abans de ser lliurat als fariseus, va començar a sortir del seu cos una suor que era com de gotes de sang -d’aquí que, en fer un gran esforç:

· Suem sang i aigua.

Un cop capturat, el natzarè va ser conduït davant els summes pontífexs d’Israel, primer davant Anàs i després davant Caifàs. Aquest últim li preguntà si, tal com proclamava, era el Fill de Déu i, en rebre una resposta afirmativa, es va:

· Estripar les vestidures” com a mostra d’indignació -idèntic significat té avui aquesta expressió.

Llavors Caifàs va lliurar Jesús als seus enemics perquè en fessin el que els semblàs. Aquests decidiren portar-lo al governador romà Ponç Pilat, confiats que el condemnaria a mort.

Pilat no va trobar tan greus els càrrecs que es presentaven contra aquell captiu, de manera que el féu remetre a Herodes Antipas, tetrarca de Galilea que era ocasionalment a Jerusalem. Després d’interrogar-lo, Herodes el va retornar a Pilat -d’aquest episodi tenim les expressions:

· Anar d’Anàs a Caifàs o

· Anar d’Herodes a Pilat, equivalents a “anar d’ací i allà”. O anar de mal a pitjor.

Per treure’s de sobre el problema, Pilat va aprofitar el costum que hi havia aleshores d’alliberar un pres. Així, deixà triar als jueus entre Jesús o un delinqüent anomenat Barrabàs -d’on tenim:

· Barrabassada per a una acció insensata.

· Ser la pell d'en Barrabàs: Ser una mala peça. Ser entremeliat, o dolent.

L’aïrada multitud es va decantar per aquest últim, tot demanant la crucifixió del natzarè. A continuació, el capitost romà féu flagel·lar Jesús i, amb una corona d’espines, el presentà de bell nou als seus súbdits exclamant en llatí:

· Ecce homo! (“heus aquí l’home!”).

La turba, però, va continuar proferint crits de mort. Avui, d’una persona d’aspecte llastimós diem:

· Sembla un eccehomo

Pilat no tingué més remei que acatar la decisió popular. Abans, però, havent-se rentat les mans en un cossi d’aigua, es dirigí per últim cop al tumult dient, segons sant Mateu: “Innocent sóc de la mort d’aquest just. Vosaltres veureu”. D’aquí naixeria l’expressió:

· Rentar-se’n les mans” per indicar que algú es desentén d’alguna cosa.

Aleshores Jesús fou portat fins al turó del Gòlgota, als afores de Jerusalem, també conegut com a Calvari -del llatí calvus, “calb” per la seva similitud amb l’aspecte d’un crani. Per burlar-se d’ell, els romans feren que arrossegàs al coll una creu amb la inscripció INRI, acrònim de Iesus Nazarenus Rex Iudaeorum (“Jesús de Natzaret, rei dels jueus”) -avui l’expressió:

· Per a més inri equival a greuge. Indica que una cosa empitjora una situació que ja és roïna.

Aquest trajecte o viacrucis (“camí de la creu”) va ser molt dolorós, o dit d’una altra manera,

· Un autèntic calvari

· Passar pel carrer ( o camí) de l'Amargura patir molt i durant molt de temps.

Un personatge en la vida de Jesús va ser Maria Magdalena que apareix en diversos passatges plorant: quan mor el seu germà Lasar, quan és executat Crist i en moltes altres ocasions en què es penedeix dels seus pecats, ja que cal recordar que va ser rescatada per Jesús de la prostitució. D’aquí l’expressió:

· Plorar com una Magdalena: plorar molt i amb sentiment

En un moment del seu recorregut es va obligar a un home que venia d’una granja, Simó de Cirena a portar la creu de Jesús i d’aquí ve:

· Ajudar a portar la creu (a algú) (Compartir les penes, els treballs, etc.)

Precisament la creu és la base de moltes expressions actuals:

· Donar creu (ser pesat)

· Portar la creu: patir

· Fer-se’n creus (no acabar-s’ho de creure),

· Fer una creu a algú” (rebutjar-lo) o

· Quina creu! (quina molèstia!).

· Crucificar algú (Fer patir, física o moralment, a una persona)

Es tal el sofriment que va patir Jesucrist des de l'última sopar fins a la seva resurrecció i que inclouen, entre altres coses, tortures i caigudes, així com ser despullat de les seves robes que són varies les expressions que al·ludeixen a aquests sofriments:

· Estar fet un Crist

· Posar-se com un Crist

· Posar a algú com un Crist

Un cop clavat a la creu, Jesús va ser abandonat a la seva pròpia sort, és a dir:

· Va ser deixat de la mà de Déu.

I arribem a la resurrecció de Jesús. El dissabte Sant o de Gloria commemora el moment de la resurrecció del Messies i l’ascensió al cel.

Jesús, ja ressuscitat, va convidar a Tomàs, que no podia creure que fos veritat, a ficar la mà a la nafra que tenia al costat. Des d’aleshores tenim l’expressió:

· Posar el dit a la nafra: Suposa assenyalar o insistir sobre alguna cosa de manera que el dolor o la preocupació augmenten.

Però també és l’alegria que provocà entre els seus seguidors la seva resurrecció ja que suposava entre altres coses l’alçament de l’abstinència.

· Al toc de glòria cansalada a l'olla

Altres expressions són:

· Fer dissabte de gloria (L'expressió ve a dir la tradició de fer aquest dia neteja general de les cases com a fidel reflex de la neteja interior que suposava complir del precepte pasqual de "confessar i combregar per Pasqua Florida". Per tal d'aconseguir també la purificació de la casa i les quadres del bestiar i l'allunyament dels mals esperits, es realitzaven aspersions en diferents dependències amb l'aigua beneïda que es solia repartir a la vetlla pasqual.)

O les que utilitzem per relacionar-ho amb el cel:

· Déu el tingui a la gloria (Es diu piadosament en anomenar una persona difunta)

· Que en gloria estiga! (Fórmula de respecte amb què s'acompanya el nom d'una persona difunta).

No confondre amb l’expressió:

· Estar en la gloria (directament amb el lloc que s'utilitza en la religió per referir-se al cel / més enllà, on hi ha Déu o van a parar les ànimes) Ja que el seu verdader significat ve de La glòria, un sistema de calefacció utilitzat des de l'Edat Mitjana a Castella i ideat pels romans. Es tractava d'una caldera / llar que solia instal·lar-se en l'exterior de l'habitatge i el tir de la xemeneia no era vertical, sinó que passava horitzontalment per sota del fred sòl, fent que la superfície estigués calenta (un cop travessava totes les nits el fum sortia vertical i de manera convencional).

Quan en el fred hivern s'encenia la caldera i s'escalfava l'estada era alguna cosa realment complaent, de manera que el fet d'estar en aquell lloc va donar pas a l'expressió 'estar a la glòria' com a sinònim d'estar molt a gust i / o feliç en un lloc.

I amb la resurrecció ve l’arribada de la Pasqua que es reflecteix en expressions, totes de connotacions positives:

· Fer cara de Pasqua” (Revelar satisfacció) o

· Estar més content que una Pasqua. (Sentir una gran alegria, estar molt content)

· Anar mudat com unes pasqües (Molt ven vestit)

· Ser dolç com les coques de Pasqua.

Per contra diem:

· Pensar en la mona de Pasqua: 'Estar molt distret'

També es pot:

· Fer la pasqua a algú: Fastiguejar.

Però la part més pragmàtica del refranyer avisa que:

· ‘Pasqua i Nadal, s’esperen amb alegria i passen com un altre dia’

i recorda que:

· Cada dia no és Pasqua en el sentit que no sempre ens afavoreix la sort o que no hem de pretendre fer cada dia grans negocis.

· Parlem d’ous, que ara ve Pasqua es fa servir per proposar humorísticament que es canviï de conversa perquè no convé continuar amb la que es portava

· Ocórrer de Pasqües a Rams: Ocórrer molt de tant en tant

· Tindre cara de Pasqua i fets de Divendres Sant: Ser hipòcrita

I si volem tancar un assumpte o I no en volem parlar més! Passem a un altre tema. Diem:

· I santes pasqües

Expressions al voltant de les manifestacions religioses que es realitzen duran la Setmana Santa.

Per últim parlarem d’altres expressions que tenen a veure en les diferents manifestacions religioses que cada any l’Església Catòlica realitza per commemorar la Passió de Jesús.

Durant els dies centrals d'aquest període litúrgic (del Dijous Sant fins al Diumenge de Resurrecció) abans es convocava als feligresos a acudir als sants oficis a través de les matraques, donat que no es podien tocar les campanes, la qual cosa es convertia en ensordidor, molest i repetitiu.

Era tal el soroll i resultava tan desagradable que la matraca es va convertir en sinònim d'alguna cosa molesta i emprenyament, encunyant l'expressió:

· Donar la matraca (per referir-se a aquelles persones pesades i insistents en alguna cosa i que acaba cansant-nos i fins i tot traient-nos de les nostres caselles).

Era tal el passó que portaven aquests instruments que no debades sentim l’expressió:

· Estar fet una matraca (Estar molt deteriorat físicament).

I per suposat hi havia que anar a confessar-se

A partir del Dimecres de Centra i durant la Quaresma, sobretot els diumenges o per Sant Josep, era obligat fer el compliment pasqual, precepte religiós que manava als fidels anar a combregar i confessar-se una vegada, com a mínim, durant l'any. S'aprofitava el temps de Quaresma per acomplir aquest precepte, sobretot els homes. D'això se'n deia:

· Anar a fer creu.

· Anar de carxofa a carxofa (confessar-se una sola vegada a l'any: per la Quaresma, que és el temps de les carxofes).

Una tradició són les processons i d’elles també hem heretat expressions com:

· Semblar una processó (Expressió que usa la imatge de les processons que es fan per Setmana Santa per designar un lloc molt concorregut, amb molta gent)

· La Processó va per dins (Moltes són les ocasions en què una processó no s'ha pogut realitzar pels carrers de la població per inclemències meteorològiques, cosa que comprenia i omplia de tristesa a tots els membres de la confraria. Per tal motiu aquesta processó es va acabar donant voltes per l'interior o claustre dels convents i temples religiosos on es guardaven les imatges. Aquest acte, que solia ser de gran pena per als processionaris que participaven en l'acte i que portaven tot l'any esperant l’arribada d'aquell dia, és el que va donar origen a l'expressió "La processó va per dins" amb la qual s'indica aquest que a pesar d'estar passant per un mal moment el dissimula i no exterioritza el dolor).

· Endavant les atxes (s’utilitza col·loquialment per indicar la voluntat de prosseguir en una acció malgrat les dificultats).

· Tonto de capirot (El capirot és el cap en forma de cucurucho invertit que porten sobre la cap els natzarens. Abans de ser usat pels penitents que van passar a les processons de Setmana Santa, el capirot l’ usava la Santa Inquisició per col·locar-lo (a manera d'escarni públic) a la capçalera a tot aquell que acusava d'algun delicte, pecat o heretgia. Això va provocar que el populacho faci burla del rei, anomenant-lo entre altres coses 'tonto'.

Una altra tradició eren

Els “monuments” de Setmana Santa

De les manifestacions plàstiques associades a Setmana Santa, més practicada anys enrere, cal destacar els anomenats monuments. És l’altar especial, ostensiblement adornat amb un sagrari o tabernacle, que es munta a les esglésies, per a la reserva de l’eucaristia per al Divendres Sant.

L’ornamentació dels ‘monuments’ solia ser ben carregada. Acostumava a ésser una escalinata adornada amb flors, també amb palmons i palmes que han estat beneïts el diumenge de Rams i ciris i, al capdamunt, una urna en forma de sepulcre, on era dipositada l’eucaristia”.

La tradició pietosa de visitar “monuments”

La fastuositat de certs monuments de Setmana Santa i l’ànim general del dia (Dijous i Divendres Sants) va conduir a establir el costum popular de visitar o seguir monuments. En les vint-i-quatre hores que transcorren entre els oficis del Dijous i el Divendres Sants hi havia el costum pietós d’anar a ‘visitar monuments’. Consistia a fer la visita al Santíssim en successives esglésies”. “La gent anava a ‘seguir monuments’ amb vestits endolats, els homes amb barret fosc, les dones amb mantellina negra, sense pinta”.

Doncs també hi ha una expressió que en diu:

· Mentre Nostre Senyor és al Monument, no canta cap ocell (Un exemple del silenci regnant en aquestes dates de la mort de Jesús.

REFRANYER DE SETMANA SANTA I PASQUA

LA SETMANA SANTA

La Setmana Santa és una observació religiosa que s'enfoca en la mort i resurrecció de Jesucrist. Aquesta celebració cristiana passa durant la temporada de la pasqua.

La Setmana Santa no té una data fixa en el calendari gregorià. Diumenge de resurrecció cau entre el 22 de març i el 25 d'abril de cada any.

Usualment Setmana Santa cau el primer diumenge després de la primera lluna plena que es produeix en o després del dia de l'equinocci de primavera. Per aquesta raó la data canvia cada any i per següent, també canvien les dates d'altres observacions relacionades amb Setmana Santa.

Significat de Setmana Santa:

La Setmana Santa, en l'any litúrgic cristià, és la setmana prèvia a la Pasqua que comença amb el Diumenge de Rams. Se celebren ritus solemnes per commemorar la passió, mort i resurrecció de Jesucrist.

Diumenge de Rams. L'entrada a Jerusalem

La Setmana Santa comença amb el Diumenge de Rams. En aquest dia se celebra l'entrada de Crist a Jerusalem muntat en un ruc petit i aclamat pel poble com a rei amb rams i crits.

Això passa pocs dies abans del seu arrest, judici, condemna i crucifixió. Durant la celebració a la missa es llegeix el text complet del relat de la passió i els fidels assisteixen amb rams i palmes per aclamar a Crist.

Palmó de Rams

Les palmes i els palmons són fulles de palmera tendra treballades artesanalment, que els padrins regalen als fillols el dia de Rams. Els palmons són peces més grans i senzilles, fetes a partir d’una fulla sencera de palmera. Les palmes, en canvi, requereixen molta més tècnica, perquè tenen les fulles trenades amb filigranes, seguint procediments semblants als de la cistelleria. Antigament les palmes eren més utilitzades per les nenes i els nens solien portar palmons.

Són típics de la festivitat de Rams perquè rememoren l’entrada triomfal de Jesús a Jerusalem, on segons les escriptures va ser rebut per la multitud amb rams. Al final de la missa del diumenge de Rams es fa una processó en què es beneeixen les palmes, els palmons i els rams de llorer. En algunes llars encara és tradició de penjar la palma beneïda al balcó i deixar-la-hi tot l’any, perquè hom creu que dóna protecció i bona sort. 

El Dilluns Sant en quant a la celebració litúrgica catòlica recorda el passatge de la unció a Betània, i la història dels esdeveniments que es van succeir en Dilluns Sant així com l'expulsió dels mercaders del Temple de Jerusalem. Tal com ho reflecteix l'Evangeli de Sant Joan.

Dimarts Sant es caracteritza la seva litúrgia per l'exaltació de la Creu i per això en molts llocs el protagonista de les processons d'aquest dia és el Crucifix.

Pel que fa a la litúrgia cristiana en aquest dia es commemora la traïció de Judes.

El Dimecres Sant és el dia en què es reuneix el Sanedrí, el tribunal religiós jueu, per condemnar Jesús.

El Dijous Sant és juntament amb el Corpus Christi i l'Ascensió, el primer dels Tres dijous de l'any més importants en la religió catòlica. És el dia en què se celebra l'últim sopar en què Crist va instituir l'Eucaristia. També s'escenifica el Lavatori dels peus.

El Divendres Sant es rememora la mort de Crist crucificat. Es recorda el viacrucis, així es diu al camí que Jesús va haver de recórrer portant sobre les seves espatlles la fusta en el qual anava a ser crucificat. La seva mort a la creu i la seva sepultura. Constitueix el nucli central de la Setmana Santa.

El dissabte Sant és el dia de la Setmana Santa en què els cristians rememoren a Jesucrist en el sepulcre. Un cop és de nit, se celebra la principal celebració cristiana que és el que s'anomena la Vetlla Pasqual, que en la seva primera part (benedicció el foc nou i de l'aigua, lectures, lletanies, professió de fe i Batejos) correspon pròpiament al Dissabte Sant; però la Missa de Glòria, molt solemne, amb volteig de campanes i plena de auques, correspon a la celebració pasqual de la Resurrecció.

El Diumenge de Resurrecció, és el dia en què Jesucrist ressuscita després de la crucifixió, va a la trobada amb els seus apòstols i després puja cap al cel, també és la finalització de la Setmana Santa.

Símbols religiosos:

Rams de palmes: Quan va arribar a Jerusalem, el poble va rebre Jesús amb alegria, lloances i alçant palmes en honor seu.

El ruc: Jesús va entrar a Jerusalem en un ruc.

L'ovella: Com els anyells que els jueus oferien a sacrifici durant la celebracions de la Pasqua, Jesús va ser el nostre xai, ofert en canvi pel perdó dels nostres pecats.

La creu: La creu representa el sacrifici de Jesús i la sang que va vessar.

Corona d'espina: Com burla, els soldats van col·locar una corona d'espines sobre el cap de Jesús. Aquesta corona ha arribat a simbolitzar la tortura que Jesús suportà i el rebuig de molts cap a la seva majestat divina.

Tomba buida: La tomba buida és el motiu de celebració durant el diumenge de resurrecció.

Els lliris: El blanc dels lliris representa la puresa de Jesús i la vida nova.

El color morat: Representa la majestat de Jesús.

El color vermell: Representa la sang de Jesús.

El Sant Sopar: El pa representa el cos de Jesús i el vi la seva sang.
La mona de Pasqua. La Pasqua és la festa que la mainada espera amb il·lusió per a rebre el present de la tradicional "Mona" amb què els compares o padrins obsequien els fillols, costum d'origen força antic. L'obsequi consisteix en una pasta elaborada en formes diverses on, com a complement, s'hi posen ous durs.
Es dóna el nom de "Mona" a aquest present alimentós, perquè, segons es diu, els pastissers, en confeccionar-lo, li donaven la forma d'aquest animal, però el cert és al contrari. Els pastissers li donaven aquesta forma o hi posaven la figura d'aquest animal perquè el poble l'anomenava així.
El costum de posar-hi ous prové de que, en quasi tots els països de l'antiguitat, l'ou era símbol del creador o sigui d'aquell que resumeix en ell mateix tot el que ha estat creat. Els grecs i els romans en feien ofrena a llurs divinitats, quan desitjaven purificar-se, i a l'ensems eren servits als àgapes funeraris amb l'intent de purificar les ànimes dels difunts.
En els primers temps del cristianisme, en establir-se el període quaresmal amb la seva disciplina eclesiàstica, va prohibir-se menjar, no solament carn i llet, sinó també ous. A causa de tal abstinència, durant aquest període, es feia una extraordinària provisió d'ous i per a obtenir que es conservessin millor els coïen o bé recobrien la closca amb guix perquè no es fessin malbé.
Els cristians continuaren mantenint el concepte de donar a l'ou el caràcter simbòlic de la divinitat per representar la resurrecció de Jesucrist i, per a ennoblir-los, els decoraven amb diversitat de color. El més usat era el roig en record de la sang vessada pel Redemptor a la creu. Una vegada arribat el Dissabte Sant, els portaven a beneir i en feien present en grans quantitats als parents i amics.
Característiques i transformacions de la mona 
Tradicionalment, la mona és una coca o pastís de diferents formes, però generalment rodó, guarnit d’un o més ous durs, amb la closca i encallats dins la pasta de farina. En algunes poblacions, la mona té forma d’objecte o d’animal i en d’altres és un ninot amb un ou a la boca o a la panxa. Els ous que hi ha a la mona tenen usos i funcions diverses. En la majoria de casos els ous tenen una funció decorativa i es buiden per dins i es pinten i decoren. En alguns casos, la mona és com un pastís d’aniversari: es posen tants ous com anys té l’infant destinatari. Al País Valencià, l’ou dur que conté la mona serveix per executar una curiosa declaració d’amor: l’ou s’esclafa al front de la persona estimada, al tems que es dia la cançó: "Ací em pica, ací em cou i el dia de Pasqua et trenque l'ou".

La Setmana Santa a La Vall d'Uixó

Per Setmana Santa, el puput canta, i si no canta és perquè és mort o presoner a França
Per Setmana Santa, pluja; o vent altrament, no és santa
Semblar una processó

Setmana Santa mullada, collita de blat regalada

Si plou per la Concepció, plou per Carnestoltes, per Setmana Santa i per Resurrecció

Si plou per Nadal plou per Setmana Santa i per Carnaval

Acabada la Quaresma, acabat el bacallà

Ara no puc fumar, estic fent una quaresma
Bacallà, que som quaresma
Carnestoltes moltes voltes, Pasqua de mes a més, Nadal cada dos dies,  Quaresma, no tornes més