Fer botifarra
Significat: Escarniar. Burla.
El jugador es va dirigiar al públic fent-li botifarra.
Equivalents:
A la merda van dós: tu i el gos
Amagar l'ou
Beu-te aquest ou, que l'altre es cou!
Burlar-se del mort i de qui el vetlla
Riure's de la virolla
Cagar-se en [algú o alguna cosa]
Donar un miquel
Escopir a la cara
Ésser el burlot
Ésser la riota
Fer babarotes
Fer el plaga
Fer el titella
Fer la figa
Fer pam i pipa
Fer rosegons
Fer servir de ninot
Fer xixina [o xixines] d'algú
Fotre-se'n de la virolla
Fúmer-se'n de la virolla
Penjar un bon floc [a algú]
Penjar la llufa [a algú]Posar [a algú] l'albarda
Posar la llufa [a algú]Posar [a algú] l'albarda
Prendre el número [a algú]
Prendre el pèl [a algú]
Prendre la mida [a algú]
Riure's d'un enterrament
Riure's del mort i de qui el vetlla
Riure's de la virolla
Riure's del ball i dels músics
Riure's del ball i dels sonadors
Riure's del sant i de la festa
Tornar respostes
Pàgines
- Pàgina d'inici
- ELS MALNOMS DE LA VALL D'UIXÓ
- EXPRESSIONS VALLERES
- MANERES DE DIR DE LA VALL D'UIXÓ
- RETAULES CERÀMICS I IMATGES DE LA VALL D'UIXÓ
- LA VEGETACIÓ DE LA VALL D'UIXÓ
- EL REFRANYER
- LA FAUNA DE LA VALL D'UIXÓ
- RENECS I PARAULOTES
- DITES TÒPIQUES DE POBLES DE CASTELLÓ
- PARAULES VALENCIANES EN DESÚS
- EXPRESSIONS DE LA NOSTRA PARLA
- OFICIS AMBULANTS D'ABANS
- EL REBOST DE LA VALL
- BIOGRAFIA DE JOAN CAPÓ
- JOAN CAPO_LA VALL D'UIXÓ
- RVDM. P. ILDEFONSO MARÍA DE VALL DE UXÓ
- EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES
- LA PARLA DE LA VALL
- EL REFRANYER DE LA INDUMENTÀRIA
- EXPRESSIONS DE FRUITES I VERDURES
diumenge, 31 de juliol del 2011
Quedar escaldat
Quedar escaldat
Significat: Escarmentar. Castigar. Amenaçar.
Tranquil que no s'arrimarà al foc ja va quedar escaldat l'altra vegada que es cremà i no tornarà.
Equivalents:
Ajustar els comptes
Anar-se'n amb la cua entre cames
Anar-se'n emmascarat pel cul de la paella
Anar-se'n amb les mans al cap
Anar-se'n amb una mà al davant i una altra al darrere
Aprendre la lliçó
Apretar la mà
Armar un vol
Buscar-se-la
Cagar-les totes juntes
Cantar la canya
Cantar les quaranta [a algú]
Cantar les veritats [a algú]
Cantar-li la cartilla
Carregar les cabres [a algú]
Carregar el mort [a algú]
Carregar els neulers [a algú]
Carregar les culpes [a algú]
Carregar-se-la
Carregar-se-les
Caure el pèl [a algú]
Caure-li un bon paquet
Clavar crits
Clavar un juli [a algú]
Clavar un vol [a algú]
Clavar una lliçó
Cridar l'atenció
Deixar escaldat
Deixar arreglat [algú]
Deixar escaldat
Deixar retratat
Dir quatre coses ben dites
Dir quants fan quinze
Donar [a algú] per a peres
Donar una lliçó
Donar una maneta
Dur-se'n les encarregades
Eixir escaldat [d'alguna cosa]
Eixir-ne amb les mans al cap
El quarto de les rates
Endossar el mort [a algú]
Endossar els neulers [a algú]
Endossar les culpes [a algú]
Engegar amb caixes destrempades
Estar a la vergonya
Estirar les orelles [a algú]
Et donaré un sis que pareixerà un dotze
Fer [algú] amb arròs
Fer a miques
Fer menjar [o fer rosegar] ceba
Fer raure sense cavigueta
Fes, fes, gat, que tot ho pagaràs plegat
Fer xixina [o xixines] d'algú
Fer-li petar [alguna cosa] per la cara [a algú]
Fer-li un nus a la cua
Gat escaldat, gat escarmentat
I pus!
I prou!
Ja cal que es calci
Ja em pagaràs les ferradures!
Ja et trobaré
Ja s'ho trobarà
Ja t'arranjaré, jo
Ja te n'aniràs a penedir a Roma
Ja t'ho diran de misses!
Ja vindrà la festa del nostre carrer!
Jugar-se-la
L'home del sac
Llegir-li la cartilla
Mans enlaire
Me la pagaràs
Menjar-se viu [a algú]
Moure un vol
No anar a Roma per la penitència
No anar-se'n a penedir a Roma
No anar-se'n de buit
No en faràs altra!
No la portaràs pas a vendre, aquesta!
Pagar la nova i la vella
Passar el gat per l'esquena [a algú]
Passar per les baquetes
Picar-li la cresta
Picar-li els dits
Pobra de la teva ànima!
Pobre d'ell
Posar [algú] a la vergonya
Posar les peres a quatre [a algú]
Prendre pedretes
Quedar com un drap brut
Refregar-li-ho per la cara
Sabrà amb qui se les ha
Sabrà jo qui som
Sabrà què cosa és bona
Sabràs dos i dos quants fan
Sentir-ne de tots colores
Si t'agafo no tindràs fred
Si d'aquesta puc eixir, em faig frare caputxí
Si t'agafo, t'espello
Tal faràs, tal trobaràs
Tirar en fona
Tocar el crostó
Tornar-se'n amb les mans al cap
Traure [a algú] la puça de l'orella
Una i oli!
Significat: Escarmentar. Castigar. Amenaçar.
Tranquil que no s'arrimarà al foc ja va quedar escaldat l'altra vegada que es cremà i no tornarà.
Equivalents:
Ajustar els comptes
Anar-se'n amb la cua entre cames
Anar-se'n emmascarat pel cul de la paella
Anar-se'n amb les mans al cap
Anar-se'n amb una mà al davant i una altra al darrere
Aprendre la lliçó
Apretar la mà
Armar un vol
Buscar-se-la
Cagar-les totes juntes
Cantar la canya
Cantar les quaranta [a algú]
Cantar les veritats [a algú]
Cantar-li la cartilla
Carregar les cabres [a algú]
Carregar el mort [a algú]
Carregar els neulers [a algú]
Carregar les culpes [a algú]
Carregar-se-la
Carregar-se-les
Caure el pèl [a algú]
Caure-li un bon paquet
Clavar crits
Clavar un juli [a algú]
Clavar un vol [a algú]
Clavar una lliçó
Cridar l'atenció
Deixar escaldat
Deixar arreglat [algú]
Deixar escaldat
Deixar retratat
Dir quatre coses ben dites
Dir quants fan quinze
Donar [a algú] per a peres
Donar una lliçó
Donar una maneta
Dur-se'n les encarregades
Eixir escaldat [d'alguna cosa]
Eixir-ne amb les mans al cap
El quarto de les rates
Endossar el mort [a algú]
Endossar els neulers [a algú]
Endossar les culpes [a algú]
Engegar amb caixes destrempades
Estar a la vergonya
Estirar les orelles [a algú]
Et donaré un sis que pareixerà un dotze
Fer [algú] amb arròs
Fer a miques
Fer menjar [o fer rosegar] ceba
Fer raure sense cavigueta
Fes, fes, gat, que tot ho pagaràs plegat
Fer xixina [o xixines] d'algú
Fer-li petar [alguna cosa] per la cara [a algú]
Fer-li un nus a la cua
Gat escaldat, gat escarmentat
I pus!
I prou!
Ja cal que es calci
Ja em pagaràs les ferradures!
Ja et trobaré
Ja s'ho trobarà
Ja t'arranjaré, jo
Ja te n'aniràs a penedir a Roma
Ja t'ho diran de misses!
Ja vindrà la festa del nostre carrer!
Jugar-se-la
L'home del sac
Llegir-li la cartilla
Mans enlaire
Me la pagaràs
Menjar-se viu [a algú]
Moure un vol
No anar a Roma per la penitència
No anar-se'n a penedir a Roma
No anar-se'n de buit
No en faràs altra!
No la portaràs pas a vendre, aquesta!
Pagar la nova i la vella
Passar el gat per l'esquena [a algú]
Passar per les baquetes
Picar-li la cresta
Picar-li els dits
Pobra de la teva ànima!
Pobre d'ell
Posar [algú] a la vergonya
Posar les peres a quatre [a algú]
Prendre pedretes
Quedar com un drap brut
Refregar-li-ho per la cara
Sabrà amb qui se les ha
Sabrà jo qui som
Sabrà què cosa és bona
Sabràs dos i dos quants fan
Sentir-ne de tots colores
Si t'agafo no tindràs fred
Si d'aquesta puc eixir, em faig frare caputxí
Si t'agafo, t'espello
Tal faràs, tal trobaràs
Tirar en fona
Tocar el crostó
Tornar-se'n amb les mans al cap
Traure [a algú] la puça de l'orella
Una i oli!
dissabte, 30 de juliol del 2011
Tenir collons
Tenir collons
Significat: Atrevit.
Mira que tens collons! No tens por a res!
Equivalents:
Tenir bigotis
Tenir collons
Tindre un morro que se'l xafa
Traure algú les castanyes del foc
Significat: Atrevit.
Mira que tens collons! No tens por a res!
Equivalents:
Tenir bigotis
Tenir collons
Tindre un morro que se'l xafa
Traure algú les castanyes del foc
Perdre l'oremus
Perdre l'oremus
Significat: Desorientar. Atordir. Atabalar. Marejar.
En veure tants carrers i avengudes va perdre l'oremus i no sabia quina direcció agarrar.
Equivalents:
Marejat com una sopa
Mudar de color
No saber on tenen la mà dreta, o quina és la mà dreta
No saber que s'empesca
Treure els budells per la boca
Significat: Desorientar. Atordir. Atabalar. Marejar.
En veure tants carrers i avengudes va perdre l'oremus i no sabia quina direcció agarrar.
Equivalents:
Marejat com una sopa
Mudar de color
No saber on tenen la mà dreta, o quina és la mà dreta
No saber que s'empesca
Treure els budells per la boca
Estar fotut
Estar fotut
Significat: Malaltia
Mon pare està molt fotut des de l'última pulmonia.
Equivalents:
Tindre una cama en el cementeri
Significat: Malaltia
Mon pare està molt fotut des de l'última pulmonia.
Equivalents:
Jugar-se les ferradures
Mal vell
Marejat com una coca
Marejat com una sopa
Mudar de color
Mudar la cara
No fer ni ferro ni carbó
No estar catòlic
No estar de filis
Mal vell
Marejat com una coca
Marejat com una sopa
Mudar de color
Mudar la cara
No fer ni ferro ni carbó
No estar catòlic
No estar de filis
Deixar [o tirar] a un costat
Deixar [o tirar] a un costat
Significat: Apartar.
Quedat a un costat que tu no jugues
Equivalents:
A la fi del món
A part
De banda
Deixar (algú) en un racó
Deixar (algú) de racó
Deixar a banda
Deixar a un costat
Deixar al mig del carrer
Deixar de banda
Espolsar-se les puces de damunt
Fer cas omís [d'una cosa]
Fer eixamples
Fer punt i apart
Llevar-se les puces de damunt
Traure's de damunt
Treure [alguna cosa] del mig
Treure's del davant
Traure's [algú o alguna cosa] de sobre
Significat: Apartar.
Quedat a un costat que tu no jugues
Equivalents:
A la fi del món
A part
De banda
Deixar (algú) en un racó
Deixar (algú) de racó
Deixar a banda
Deixar a un costat
Deixar al mig del carrer
Deixar de banda
Espolsar-se les puces de damunt
Fer cas omís [d'una cosa]
Fer eixamples
Fer punt i apart
Llevar-se les puces de damunt
Traure's de damunt
Treure [alguna cosa] del mig
Treure's del davant
Traure's [algú o alguna cosa] de sobre
Estar enamorat fins a les calces
Estar enamorat fins a les calces
Significat: Enamorar.
La meua germana està enamorada fins a les calces, no para de contemplar al seu nuvi.
Equivalents:
Amor platònic
Animeta
Donar cervell de gat [a algú]
Estar enamorat i no conèixer la casa
Estar malalt d'amor
Estar mort [per una persona o cosa]
Estar seny a perdre
Mal d'amor
Mal d'amors
Picar a pondre
Posar els ulls
Seny a perdre
Voler-se en cos i ànima
Significat: Enamorar.
La meua germana està enamorada fins a les calces, no para de contemplar al seu nuvi.
Equivalents:
Amor platònic
Animeta
Donar cervell de gat [a algú]
Estar enamorat i no conèixer la casa
Estar malalt d'amor
Estar mort [per una persona o cosa]
Estar seny a perdre
Mal d'amor
Mal d'amors
Picar a pondre
Posar els ulls
Seny a perdre
Voler-se en cos i ànima
divendres, 29 de juliol del 2011
Tenir males puces
Tenir males puces
Significat: Geni.
Ves amb compte en eixe que té males puces.
Equivalents:
No aguantar puces [de ningú]
No tindre geni per a dur albarda
Tenir geni de pólvora
Tenir males puces
Tenir un geni com una argelaga
Significat: Geni.
Ves amb compte en eixe que té males puces.
Equivalents:
No aguantar puces [de ningú]
No tindre geni per a dur albarda
Tenir males puces
Tenir un geni com una argelaga
Dur com una pedra
Dur com una pedra
Significat: Duresa.
Aquesta pasta s'ha fet dura com una pedra.
Equivalents:Dur com un ou de mona
Dur com un os
Dur com una sola de sabata
Dur com una post És més dur que una rabassa
Esser de la crosta dura
Ésser dur de pell
Fer cara de tres deus
Més dur que una roca
Més dur que una sola de sabata
Fort com ferro
Fort com una rocaSer de crosta de coco
Ser més dur que les anxovetes
Ser més dur que una pedra d'esmolar
Ser un os
Ser un os dur de rosegar
Tenir el cap més dur que una carrasca
Tindre el cap com una pedra
Tindre el cap dur
Tindre el cap més dur que una pedra
Significat: Duresa.
Aquesta pasta s'ha fet dura com una pedra.
Equivalents:Dur com un ou de mona
Dur com un os
Dur com una sola de sabata
Dur com una post És més dur que una rabassa
Esser de la crosta dura
Ésser dur de pell
Fer cara de tres deus
Més dur que una roca
Més dur que una sola de sabata
Fort com ferro
Fort com una rocaSer de crosta de coco
Ser més dur que les anxovetes
Ser més dur que una pedra d'esmolar
Ser un os
Ser un os dur de rosegar
Tenir el cap més dur que una carrasca
Tindre el cap com una pedra
Tindre el cap dur
Tindre el cap més dur que una pedra
dijous, 28 de juliol del 2011
Tenir la butxaca foradada
Tenir la butxaca foradada
Significat: Gastar.
El meu veí diners que guanya diners que se'n gasta, pareix que tinga la butxaca foradada.
Equivalents:
A suc de doblers
Afluixar els cordons
Afluixar l'armilla
Afluixar la bossa
Afluixar la moma
Afluixar la mosca
Alerta que tiren en fona
Allargar els cordons
Allargar més el braç que la mànega
Amollar la mosca
Anar a dojo [algú]
Anar barca davant nau
Anar tallant del tros
Anar-se'n com fruita
Arreplegador de segó i escampador de farina
Castigar la butxaca
Cop de bossa
Desembutxacar
Destruiria la duana
El jornal, entra per la porta i se'n va pel fumeral
El qui se n'ix del regat, pega el bac
Es menjaria el llevant i el ponent
Es menjaria el sol abans de sortir
Es menjaria els blens dels llums
Es menjaria els ferros dels fogons
Es menjaria Ifac i Montgó
Es menjaria les barres de son avi
Es menjaria les barres del tàlem
Es menjaria les cames d'un bres
Es menjaria les claus de sant Pere
Es menjaria Poblet i Santes Creus
Es menjaria un albat de vuit dies
Es menjaria un bou amb les banyes
Es menjaria un llinatge
Escurar-li les butxaques
Estirar més el braç que la mànega
Fer forat [en un patrimoni, una herència, etc.]
Fer un extra
Fer-se'n l'estella
Ficar l'olla gran dins de la xica
Fregint i menjant
Gastar amb compàs
Gratar-se la bossa
Gratar-se la butxaca
Guardar-se una poma per a la set
Hereu escampa
Mirar prim
No deixar criar rovell
No deixar florir [alguna cosa]
No fundarà cap missa d'onze
No veure's mai cera en l'orella
Passar amb llentilla i mitga
Passar les coses a la trampa
Qui a la botigueta va i ve, dos cases manté
Qui a la tenda va i ve, dos cases manté
Rascar-se la bossa
Rascar-se la butxaca
Ser del carrer ample
Ser un afonacases
Tant pagat, tant servit
Tindre la butxaca solta
Tindre la mà foradada
Tindre les mans foradades
Tirar del tros
Tirar de veta
Tirar el gat pel fumeral
Tirar l'ase per la finestra
Tirar la casa pel fumeral
Tirar la casa per la finestra
Traure la bossa
Viure al dia
Viure del tros
Significat: Gastar.
El meu veí diners que guanya diners que se'n gasta, pareix que tinga la butxaca foradada.
Equivalents:
A suc de doblers
Afluixar els cordons
Afluixar l'armilla
Afluixar la bossa
Afluixar la moma
Afluixar la mosca
Alerta que tiren en fona
Allargar els cordons
Allargar més el braç que la mànega
Amollar la mosca
Anar a dojo [algú]
Anar barca davant nau
Anar tallant del tros
Anar-se'n com fruita
Arreplegador de segó i escampador de farina
Castigar la butxaca
Cop de bossa
Desembutxacar
Destruiria la duana
El jornal, entra per la porta i se'n va pel fumeral
El qui se n'ix del regat, pega el bac
Es menjaria el llevant i el ponent
Es menjaria el sol abans de sortir
Es menjaria els blens dels llums
Es menjaria els ferros dels fogons
Es menjaria Ifac i Montgó
Es menjaria les barres de son avi
Es menjaria les barres del tàlem
Es menjaria les cames d'un bres
Es menjaria les claus de sant Pere
Es menjaria Poblet i Santes Creus
Es menjaria un albat de vuit dies
Es menjaria un bou amb les banyes
Es menjaria un llinatge
Escurar-li les butxaques
Estirar més el braç que la mànega
Fer forat [en un patrimoni, una herència, etc.]
Fer un extra
Fer-se'n l'estella
Ficar l'olla gran dins de la xica
Fregint i menjant
Gastar amb compàs
Gratar-se la bossa
Gratar-se la butxaca
Guardar-se una poma per a la set
Hereu escampa
Mirar prim
No deixar criar rovell
No deixar florir [alguna cosa]
No fundarà cap missa d'onze
No veure's mai cera en l'orella
Passar amb llentilla i mitga
Passar les coses a la trampa
Qui a la botigueta va i ve, dos cases manté
Qui a la tenda va i ve, dos cases manté
Rascar-se la bossa
Rascar-se la butxaca
Ser del carrer ample
Ser un afonacases
Tant pagat, tant servit
Tindre la butxaca solta
Tindre la mà foradada
Tindre les mans foradades
Tirar del tros
Tirar de veta
Tirar el gat pel fumeral
Tirar l'ase per la finestra
Tirar la casa pel fumeral
Tirar la casa per la finestra
Traure la bossa
Viure al dia
Viure del tros
Haver-se-les
Haver-se-les
Significat. Barallar. Discutir. Disputar. Renyir.
Quan li va dir que no, va haver-se-les amb ell.
Equivalents:
A dagues tirades
A aferrapilla
A males [o a les males]
Acabar com el rosari de l'aurora
Alçar el pon [a algú]
Alçar la veu a favor de
Anar a estiracabells
Anar a sarpa la grenya
Anar de preguntes i respostes
Anar de rebot
Ara per naps, ara per cols
Armar bronquina
Armar gresca
Arribar a les mans
Atiar el foc
Busca-raons
Cantar la canya
Cantar les veritats a algú [o cantar les quaranta a algú]
Cantar-li-les clares
Cantar-li [o llegir-li] la cartilla
Completes de nyic-i-nyec
Dades i rebudes
Dades i tomades
Dir dos i dos quants fan
Dir els quatre mots de la veritat
Dir quatre berlandines [a algú]
Dir quatre coses ben dites
Dir-s'ho tot
Discutir sobre el sexe dels àngels
Dur els esperons ben esmolats
Dur-se bandera negra
Eixir-ne [o anar-se'n , o tornar-se'n , etc.] amb les mans al cap
Encendre el vesper
Enredar-se com les cireres
Entrar en consell
Esser pedra d'escàndol
Ésser un orgue de gats
Estar a mata-degolla
Estar a matar [amb algú]
Estar com el gat i el gos
Estar com el gat i la rata
Estar com el ca i com el moix
Estar com gats i gossos
Estar de cul al marge
Estar de morros
Estar de picot
Estar de punta
Estar mata'm o et mataré
Estar si és cesta si és ballesta
Estirar-se [o arrancar-se] es monyo
Estirar-se les grenyes
Fer callar [algú]
Fer França i Espanya
Fer miquetes [una cosa]
Fer posar de punta
Haver-hi altar fumat i missa de tres
Haver-hi mar de fons
Haver-hi preguntes i respostes
Haver-hi raons
Haver-hi un sagramental
Haver-hi un "viva el Rei"
Ja n'hi ha prou
Les paraules són com les cireres, en vols treure una i n'ix un bolic [o que una en porta d'altres]
Llançar [o afefir] més llenya al foc
Moure baralles
Moure raons
Moure retaulets
Nic-i-nyac [o nyic-i-nyec]
No arribar la sang al riu
No estar per punyetes
No estar per contemplacions
No m'hauràs pas de rentar mai més els gots a casa teva
No posar més llenya al foc
No venir-li amb gaites
No venir-li amb històries
No venir-li amb retòriques
No voler peres [amb algú]
Orgue de raons
Partir palletes
Partir peres
Partir-se la civada a coces
Per sí o per no
Picabaralla
Picar-se les crestes
Poll poll, puça puça
Portar-se a matar
Posar sobre la taula
Posar [algú] a la muda
Posar [alguna cosa] sobre el tapet
Practicar de raons
Prendre-la [amb algú]
Quatre per a l'anda... i l'anda en terra!
Que gira que tomba
Que si aixó. que si allò
Que si naps, que si cols
Que si són verdes, que si són madures
Raons fan raons [o Les raons són com les cireres]
Remoure ses cols
Renyina de coixí [o de capçal]
Rompre una llança contra [algú]
Semblar [o ser una gàbia d'orats, o de boigs]
Ser un arregla-parròquies
Ser [algú] de pala i foguejada [o foguerada]
Si és tord, si és mèl·lera
S’han tirat els plats pel cap
Tenir raons [amb algú]
Tenir una agafada
Tenir una enganxasa
Tenir-se-les
Tindre entravessat [algú]
Tindre paraules
Tindre quatre [o algunes] paraules
Tindre [o haver-hi] xerecs
Tirar en fona
Tirar-se els plats pel cap
Tirar-se els trastos pel cap
Trencar el plat bonic
Trencar una llança per [o a favor de , en defensa de , etc.]
Treure's els ulls
Venir a les mans
Veures les cares [o caretes]
Voler guerra
Significat. Barallar. Discutir. Disputar. Renyir.
Quan li va dir que no, va haver-se-les amb ell.
Equivalents:
A dagues tirades
A aferrapilla
A males [o a les males]
Acabar com el rosari de l'aurora
Alçar el pon [a algú]
Alçar la veu a favor de
Anar a estiracabells
Anar a sarpa la grenya
Anar de preguntes i respostes
Anar de rebot
Ara per naps, ara per cols
Armar bronquina
Armar gresca
Arribar a les mans
Atiar el foc
Busca-raons
Cantar la canya
Cantar les veritats a algú [o cantar les quaranta a algú]
Cantar-li-les clares
Cantar-li [o llegir-li] la cartilla
Completes de nyic-i-nyec
Dades i rebudes
Dades i tomades
Dir dos i dos quants fan
Dir els quatre mots de la veritat
Dir quatre berlandines [a algú]
Dir quatre coses ben dites
Dir-s'ho tot
Discutir sobre el sexe dels àngels
Dur els esperons ben esmolats
Dur-se bandera negra
Eixir-ne [o anar-se'n , o tornar-se'n , etc.] amb les mans al cap
Encendre el vesper
Enredar-se com les cireres
Entrar en consell
Esser pedra d'escàndol
Ésser un orgue de gats
Estar a mata-degolla
Estar a matar [amb algú]
Estar com el gat i el gos
Estar com el gat i la rata
Estar com el ca i com el moix
Estar com gats i gossos
Estar de cul al marge
Estar de morros
Estar de picot
Estar de punta
Estar mata'm o et mataré
Estar si és cesta si és ballesta
Estirar-se [o arrancar-se] es monyo
Estirar-se les grenyes
Fer callar [algú]
Fer França i Espanya
Fer miquetes [una cosa]
Fer posar de punta
Haver-hi altar fumat i missa de tres
Haver-hi mar de fons
Haver-hi preguntes i respostes
Haver-hi raons
Haver-hi un sagramental
Haver-hi un "viva el Rei"
Ja n'hi ha prou
Les paraules són com les cireres, en vols treure una i n'ix un bolic [o que una en porta d'altres]
Llançar [o afefir] més llenya al foc
Moure baralles
Moure raons
Moure retaulets
Nic-i-nyac [o nyic-i-nyec]
No arribar la sang al riu
No estar per punyetes
No estar per contemplacions
No m'hauràs pas de rentar mai més els gots a casa teva
No posar més llenya al foc
No venir-li amb gaites
No venir-li amb històries
No venir-li amb retòriques
No voler peres [amb algú]
Orgue de raons
Partir palletes
Partir peres
Partir-se la civada a coces
Per sí o per no
Picabaralla
Picar-se les crestes
Poll poll, puça puça
Portar-se a matar
Posar sobre la taula
Posar [algú] a la muda
Posar [alguna cosa] sobre el tapet
Practicar de raons
Prendre-la [amb algú]
Quatre per a l'anda... i l'anda en terra!
Que gira que tomba
Que si aixó. que si allò
Que si naps, que si cols
Que si són verdes, que si són madures
Raons fan raons [o Les raons són com les cireres]
Remoure ses cols
Renyina de coixí [o de capçal]
Rompre una llança contra [algú]
Semblar [o ser una gàbia d'orats, o de boigs]
Ser un arregla-parròquies
Ser [algú] de pala i foguejada [o foguerada]
Si és tord, si és mèl·lera
S’han tirat els plats pel cap
Tenir raons [amb algú]
Tenir una agafada
Tenir una enganxasa
Tenir-se-les
Tindre entravessat [algú]
Tindre paraules
Tindre quatre [o algunes] paraules
Tindre [o haver-hi] xerecs
Tirar en fona
Tirar-se els plats pel cap
Tirar-se els trastos pel cap
Trencar el plat bonic
Trencar una llança per [o a favor de , en defensa de , etc.]
Treure's els ulls
Venir a les mans
Veures les cares [o caretes]
Voler guerra
Subscriure's a:
Missatges (Atom)