REFRANYER SETEMBRE

CADA DIA UN REFRANY

• Acabat el setembre, les perdius són fetes.

Ha finalitzat el cicle reproductiu i les cries han arribat a l’edat adulta.

El cicle reproductiu de la perdiu (roja) s’inicia a l’hivern amb l’aparellament. Les parelles de perdius solen formar-se durant el mes de febrer i així es mantenen durant tota l'època de reproducció.

Durant els mesos d'abril i maig tindrà lloc la posada que pot constar de vuit a setze ous. Abans s'hauran construït un o diversos nius a l'abric de qualsevol matoll o petit abric del terreny, sempre a terra. La incubació, que dura 23 dies, la realitzen tant la femella com el mascle.

Els perdigons, només néixer, ja segueixen a la mare que els portarà a la recerca de llagosta xinxes i petits insectes, mes tard podran consumir grans, especialment de blat i brots d'herba tendres.

La llocada romandrà junta fins a la tardor en què pot disgregar i agrupar-se en bàndols en què sovint poden comptabilitzar diverses dotzenes d'individus.

EL SANTORAL EN EL REFRANYER

29 setembre: SANT MIQUEL

• Del setembre a la tardor torna el calor 

Aquesta dita anuncia l’anomenat estiuet de Sant Miquel, conegut també com l'estiuet del codony, perquè és cap a finals de setembre quan madura aquest fruit. Durant uns pocs dies la temperatura augmenta un poquet cap al final del setembre, coincidint amb la celebració de Sant Miquel. 

Avui tenim uns dels sants amb més refranys. Doncs bé, el dia gran del príncep dels arcàngels és molt important a nivell meteorològic. D'entrada trobem un refrany que ens diu que en aquestes dates es produeixen precipitacions 

• Pluja per Sant Miquel, tres dies endavant, tres dies endarrere, mai no es queda al cel. 

A més se'ns presenta el dia com una mena de salvació en cas de sequera:

• Tota la pluja perduda, per Sant Miquel és vinguda.

La tardor és una estació normalment plujosa. Aquest normalment significa que ara toca que plogui, que la pluja és imprescindible per al desenvolupament dels cicles naturals. En format adagi tenim: 

• Els camps, per Sant Miquel, esperen l'aigua del cel. 

Finalment, si la solució als problemes d'aigua no arriba a finals de setembre passa que:

• Si per Sant Miquel no plou, al pagès li entra el dol.

L'altre fenomen destacat és el vent. El del nord és un clàssic per a aquest dia: 

• Quan hi ha Tramuntana per Sant Miquel, s'emporta l'aigua del cel. 

• Això té efectes desastrosos per a l'agricultura i ocasiona patiments a més d'un: Tramuntana per Sant Miquel, pagesos, guaiteu al cel. 

• Per acabar-ho d'adobar hi ha una dita que pronostica més sequedat en cas de vent: 

• Tramuntana per Sant Miquel, octubre sec i serè.

Ho deixo en aquesta ressenya meteorològica. 

Podeu llegir-ne la resta en aquest enllaç:

http://elrefranyer.com/cerca?text=%2029%20SETEMBRE de la meva web: elrefranyer.com

REFRANYER SETEMBRE

CADA DIA UN REFRANY

• Setembre assaonat, bolet al prat; setembre de secada, bolet a l'ombrada 

Comença la temporada de bolets. Els fongs en general solen brotar al setembre, i els rovellons i molts altres fongs comestibles, a l’octubre.

La climatologia influirà molt. De moment, el més important, s’ha donat, la pluja. Ara les condicions de l’oratge ha de fer la resta. De moment en rodals molts concrets s’estan fent.

EIXIU AL BOSC I QUE TINGUEU SORT!

REFRANYER SETEMBRE

CADA DIA UN REFRANY

• Pel setembre el dia duu espardenyes

O la variant que diu:

• A la Tardor, el dia porta espardenyes

Tots dos venen a significar el mateix, ja que la tardor entra en setembre i ve a dir-nos una vegada més que, a la tardor, els dies s’acurten molt, significant que porten calçat lleuger i fan molt de camí.

També diuen que és l’època dels treballs al camp, ja que encara fa bon estar de dia i és el moment idoni per a plantar a l’hort. Tot i això recordant que es tracta d’un mes de clima suau, en què es pot anar vestit frescament durant el dia.

L'espardenya és una peça de calçat, amb sola de fibra d'espart, cànem o jute, amb la puntera i taló de roba gruixuda, amb l'empenya feta o bé amb vetes o bé també amb roba gruixuda i quasi sempre amb dues vetes que la subjecten al turmell. Tradicionalment ha estat el calçat de la gent del camp. Així es sol dir allò de:

• Gent d'espardenya i camalet (Llauradors)

No és l’única expressió, l’espardenya forma part de moltes expressions i dites que repassarem:

• A toc d'espardenya (Ho diem quan una cosa la tenim molt prop)

• Allà on Jesucrist va perdre l'espardenya [o Allà on Sant Pere va perdre l'espardenya] [ o A on Deu pergué el barret o les espardenyes] (Molt lluny) 

• Al mateix preu, donen les espardenyes més llargues (Expressió usada per a indicar preferències entre dos o més possibilitats roïnes, desagradables, etc., una de les quals ha d'ocórrer forçosament)

• Amagar les espardenyes

• Anar amb una sabata i una espardenya ( Anar de qualsevol manera, descuidat)

• Anar en el tren de cànem (Anar calçat amb espardenyes)

• Com més espardenyes, més n'espenyes (Es diu quan un vol tapar una malifeta i quant més s'esforça per tapar-la més culpable apareix)

• Déu ens guard d'espardenya que es torna sabata (Es diu per al•lusió als nous rics o als qui es veuen enlairats sense mèrits propis)

• Fer còrrer l'espardenya (Pegar)

• Lligar-se bé les espardenyes (Agarrar coratge)

• Més beneit que una espardenya (Molt curt d'enteniment)

• Més cremat que una espardenya (Molt irritat, encès d'ira)

• No tocar les espardenyes en terra [o a terra] (Ballar amb molta agilitat)

• Portar les espardenyes ben cordades (Fer molta i bona feina, o estar ben previngut per als treballs i dificultats que es presentin)

• Portar un esclop i una espardenya (Anar amb peces de vestit molt bones i altres de molt dolentes)

• Portar [o dur] merda a la sabata [o l'espardenya] (Tindre mala sort)

• Quan vegis trencada una espardenya, no estarà millor la parella

EL SANTORAL EN EL REFRANYER

26 de setembre: SANT CEBRIÀ I SANTA JUSTINA (màrtirs).

      • Per sant Cebrià i santa Justina, penja el gresol a la cuina.

      • Sant Cebrià el gresol encén, i pateix el fadrí i l'aprenent.

      • Per sant Cebrià, un pas de marra.

Són tres refranys que indiquen l’escurçada del dia. Durant el més de setembre i amb l’arribada de la tardor es fa més prompte de nit. Per tant els treballs dels tallers devien encendre els llums per acabar la jornada de treball.

REFRANYER SETEMBRE

CADA DIA UN REFRANY
      • Pel setembre collir ametlles.
      • A Sant Mateu, verema arreu (21 setembre)
Setembre: toca veremar i collir les ametlles

A finals de setembre,

donant un tomb per les eres,…

Veuràs tornar cistelles i cubells de la verema,

amb la il.lusió dels amics i la família sencera.

Collir ametlles llarguetes i marcones,

encara que no n’hi hagi moltes.

I on hagi una mica d’aigua o una bassa,

força melons i carabasses.

EL SANTORAL EN EL REFRANYER

24 de setembre: LA MARE DE DÉU DE LA MERCÈ

      • Per la Mare de Déu de la Mercè, convé que plogui bé.

És una dita pròpia del mes de les pluges i un desig que com no, depèn de l’oratge, que no sempre és fidel a les prediccions. En el dia d’avui no plou. Caldrà esperar a una altra data.

En tot cas hi ha una llegenda que diu:

   - Que quan plou per la Mercè és Santa Eulàlia que plora per haver estat destituïda.

Ve del fet que Barcelona té dues patrones, a més de la Mercè a Santa Eulalia (12 febrer). Aquesta era primer; però la Mare de Déu de la Mercè va desbancar Santa Eulàlia, la qual fins llavors havia ostentat el títol en solitari.

Segons consta, l’any 1687 la ciutat de Barcelona va patir els efectes d’una greu plaga de llagostes, que havia arribat a Catalunya feia uns anys, i que perjudicava de forma greu les collites. El dia 25 de setembre d’aquell any es va incendiar el convent de la Mercè i els barcelonins van creure que allò era un presagi.

Fou llavors quan el Consell de Cent es va comprometre a nomenar-la patrona de Barcelona si els alliberava de la plaga de llagostes. El desig es va acomplir el març del 1688, les llagostes van desaparèixer i la Mercè fou commemorada. El patronatge no va rebre l’aprovació del papa Pius IX fins l’any 1868, moment en què es va traslladar la festa de Barcelona el dia 24 de setembre.

Els barcelonins no oblidaven la gran devoció que durant tants segles havien dirigit a la jove màrtir, i un grup de devots de santa Eulàlia van anar a l'església de la Mercè i van apedregar les autoritats durant la celebració.

Davant aquesta acció popular, es va decidir que ambdues patrones compartissin el títol i Santa Eulàlia fou anomenada copatrona de la ciutat. Més endavant, durant l'Exposició Universal de Barcelona del 1888, també es va declarar la Mare de Déu de la Mercè patrona de la Diòcesi de Barcelona.

Com no hi ha més refranys de la Mare de Déu de la Mercè, aprofitaré per a recordar que és la redemptora de captius, venerada des del segle XIII, quan un grapat de catalans va entregar la seva vida per la salvació dels cristians empresonats a Berberia.

FELICITAR A LES MERCÈS I MERCEDES.

A La Vall d'Uixó es celebra la festa al carrer Joaquín Costa on es troba una font encapçalada per un taulellet en la imatge de la Verge i en la façana de la casa, en una fornícula, l'estatueta de la Mare de Déu de la Mercè.

 Hi ha una salve que diu:

Ave María Purísima,Bajo tus pies el agua cristalina canta,
y en el abrevadero tus ojos verdes se reflejan.
Las puertas de las casas se abren,
y hacia ti todos van,
hombres y animales,
a saciarse la sed y el amor,
Ave María Purísima,
el agua pura canta bajo tu pies.
Amen, amen, amen.

REFRANYER SETEMBRE

CADA DIA UN REFRANY

· La garrofa de setembre és la més tendra.

Com que la garrofa de setembre és la més tendra també diu segons la saviesa popular dels refranys que:

· Una garrofa pot fer caure un ruc.

Ancestral arbre del litoral mediterrani, la garrofa és un fruit recordat des dels anys de guerra, postguerra, de la gana, misèria i companyia. Ha estat aliment per a ovelles, porcs i rucs . Ara està de moda a la cuina i rebosteria i esdevé un producte d’alta cultura en el paladar.

Doncs a amanir les mantes i els cabassos ja que:

· Quan setembre és a la fi, les garrofes a collir (La precipitació de les més madures comença al principi de l’agost; al setembre, es pleguen de terra).

Aquest fruit ha donat peu a unes expressions relacionades amb els guanys, degut als bons ingressos que abans proporcionaven la seva collita.

· Guanyar-se les garrofes [o viure la vida] (Treballar per a viure).

· Fer les garrofes (Fer diners).

· Acabar-se les garrofes (Acabar-se els diners, els mitjans de subsistència).

REFRANYER SETEMBRE

CADA DIA UN REFRANY

   • La bona fusta per obrar, pel setembre l'has de tallar [per obrar = per a la construcció]

És un consell per a llenyaters. Però això si, també s'ha de tenir en compte la lluna. Per tant hi ha que allarga el refrany dient:

   • La bona fusta per obrar, pel setembre l'has de tallar: per la lluna nova, talla la soca; per la lluna vella, talla l'estella.

REFRANYER SETEMBRE

CADA DIA UN REFRANY

   * Figues i raïm per l'agost, i pel setembre codonys.

És el temps de maduració de moltes fruites i periòdicament unes donen pas a les altres fruites; però compartint espai. La fruita estrella d’agost, és la figa i finalitza la maduració del raïm per fer la seva recol·lecció ara en setembre. I qui obri pas ara és el codony.

El codony és un fruit que es caracteritza pel seu sabor aspre; per això es sol convertir-ho en codonyat, molt més dolç i saborós.

Pel seu aspecte natural ha donat peu a unes frases fetes com:

   * Aspre com un codony (Molt aspre o esquerp; de caràcter eixut).

   * Estar fet un codony (Ser molt beneitot).

   * Més verd que un codony (Molt verd).

REFRANYER SETEMBRE

CADA DIA UN REFRANY

Després del mal temporal viscut la setmana passada a causa de la DANA (gota freda) torna el bon temps i gaudirem d’uns dies de bon temps i caloreta com s’espera del mes que allarga l’estiu.

El refrany d’avui ho diu ben clar:

   * El temps de figues i raïms, eixampla els vestits

Recomana vestir lleuger al setembre perquè sol fer més calor que frescor.

EL SANTORAL EN EL REFRANYER

17 setembre: SANT LAMBERT

   * Per sant Lambert, els ramats baixen de la muntanya.

A partir de setembre i durant tota la tardor, per tal de passar l’hivern, els ramats baixen a les pastures del fons dels valls i zones planeres del País Valencià.

EL SANTORAL EN EL REFRANYER

16 setembre: SANT CEBRIÀ, bisbe i màrtir.

   * Per Sant Ciprià, l’oreneta ve i el tord se’n va.

Al setembre sol fer-se el moviment migratori d'aquestes aus.

Mirant tal com es llegeix en la dita sembla una contradicció, doncs sembla que el moviment migratori d’aquestes aus fan moviments contraris, quan en realitat totes dues van en la mateixa direcció, cap el sud, buscant el millor temps de cara a l’hivern. Sembla per tant indicar el tràfec d’aquestes aus en el seu procés migratori. Com es sol dir, van amunt i avall. 

   * Per Sant Cebrià, la castanya en la mà.

Encara que el moment idoni és al mes de setembre en alguns territoris ja estan a punt.

EL SANTORAL EN EL DEL REFRANYER

15 setembre: MARE DE DÉU DELS DOLORS.

És la patrona de molts pobles de la Comunitat Valenciana. Jo com natural de La Vall d’Uixó i estiuejant de Montán vull ressaltar que és la patrona de Montán (on la seva devoció és gràcies als frares Servites, una Orde fundada per set hòmens de Florència a mitjans del segle XII) i celebració festiva al carrer del Mig i del voltant a La Vall d’Uixó.

   * Per la Mare de Déu d'agost pinta el raïm i per la de setembre ja es pot collir (15 agost) (15 setembre)

Es refereix a l'Assumpció de la Mare de Déu i a la Mare de Déu dels Dolors. Marca el període de maduració del raïm.

Pintar el raïm és una expressió metafòrica que expressa que el raïm està en procés de maduració. És a dir, el raïm és verd però hi ha algun gra que ja pren color (sobretot el raïm negre).

EL SANTORAL EN EL REFRANYER

14 de setembre: L’EXALTACIÓ DE LA SANTA CREU

Als llibres litúrgics romans trobem dues festes en honor de la Santa Creu: l´anomenada Invenció, que fa referència al seu trobament per Santa Elena, i que se celebrava el 3 de maig i l´Exaltació, el 14 de setembre que commemora la recuperació per part de l´emperador Heracli, el 614, de la Santa Creu, que estava en poder del perses.

En quant al refranyer d’aquesta data ens indica l’aparició del vent i si ho fa marca el temps de l’any vinent:

   * Santa Creu i el nom de Maria aigües i vents ens envia.

   * Si el 14 de setembre és ventoler, l'any vinent serà plover.

   * El dia de l'Exaltació del vent és mesurador; si el molí mol una quartera, l'any vinent collita espera.

   * Si per Santa Creu fa bon vent, collita d'olives per l'any vinent.

Però el mal temps no ens eximeix de collir els fruit de temporada:

   * Per Santa Creu, tant si plou com si no plou, cull les peres i les nous.

REFRANYER SETEMBRE

CADA DIA UN REFRANY

   * En setembre, no fa cap arruga el ventre.

Es diu perquè es tracta d’una mesada de gran activitat per al llaurador. Estem en temps de recol·lecció de molts fruits, en plena verema i en preparar el terreny amb la sembra de cara a les pluges de la tardor que no deixen un moment de respir. Per tant els que es dediquen a la feina del camp cremen moltes calories que es mantenen en forma.

REFRANYER SETEMBRE

CADA DIA UN REFRANY

   * Els bolets collits pel setembre al matí són frescals i al migdia els cucs se'ls mengen.

En aquesta època, en que encara durant el dia la calor es elevada és fàcil l’aparició de cucs que ràpidament podreixen els bolets. La millor època per als bolets és al mes d’octubre.

REFRANYER DE SETEMBRE

CADA DIA UN REFRANY

   * El fred del setembre mata l'eruga.

Quan decau la calor i les nits refresquen, les bestioles tendres i molts insectes moren. Almenys això es el que es produïa temps abans, quan l’arribada de la tardor venia acompanyada de la baixada de temperatures; però amb el canvi climàtic sembra que molts resistiran i seguiran aprofitant el bon temps.

A partir d’ara podrem començar a veure per exemple en el cas de les erugues de la processionària, les típiques bosses blanques a les capçades dels pins, on es refugien per suportar les baixes temperatures.

EL SANTORAL EN EL REFRANYER

10 setembre: SANT NICOLAU DE TOLENTÍ

Sant Nicolau Tolentí era l'advocat dels agonitzants. El dia d'avui es beneïet panets petits, pastats sense llevat. Quan un malalt estava a les acaballes, se li donava un panet de sant Nicolau, i si tenia esma per a englolir-lo, es podia tenir per cert que es guariria.

      * Sant Nicolau tanca les portes amb clau

Simbolitza el final de les festes d’estiu en molts pobles, sobretot del món rural, en acabar el període de vacances.

EL SANTORAL EN EL REFRANYER

9 de Setembre: SANT PERE CLAVER 

   * Les olives, per sant Joan, són com grans de sal; per sant Pere [Claver], són com grans de pebre (24 juny) (9 setembre) 

Tarden mig any a engrossir i madurar.