TÀRBENA
Qui no recorda haver anat alguna vegada a comprar a la carnisseria i demanar TÀRBENA en lloc de mallorquina o sobrassada. Paraula que ha desaparegut del nostre vocabulari gastronòmic davant de la generalització de sobrassada, majoritàriament i mallorquina els més vells.
El fet de que els tres mots s’utilitzen aleatòriament es deu a que la Tàrbena té el seu origen en Mallorca i en un poble de la Marina Baixa que es diu precisament Tàrbena.
I la simbiosis d’aquests dos llocs donà origen a la nomenclatura de TÀRBENA, ja que en aquest poble es produeix una sobrassada autòctona, coneguda com Marina o Marineta, que prové de manera directa de Mallorca, i que és més coneguda com el nom del poble que com el seu verdader nom.
La història es remunta a un fet que va canviar la cultura i les tradicions en moltes localitats de la província i del conjunt de país: l'expulsió dels moriscos a principis de segle XVII. La sortida dels musulmans que un segle abans s'havien convertit al cristianisme va provocar que nombrosos pobles es quedessin pràcticament deshabitats.
L'expulsió dels moriscos va obligar a molts nobles a incentivar l'arribada de cristians d'altres zones. Va ser la baronessa de Tàrbena, Catalina de Montcada i Bou, qui va promoure l'arribada d'habitants mallorquins. D’aquí l’arribada de la mallorquina a les terres valencianes.
Pels que no ho sapigueu, la tàrbena és un de tants menjars originaris de la matança del porc. Aquest animal se li matava i es recollien les seves carns -les magres i les greixos-, les quals, un cop picades es barrejaven amb el pebre vermell i la sal -en segles posteriors, quan va ser factible econòmicament, es va unir a aquestes el pebre i algunes altres espècies- embotint el conjunt en els budells del propi porc.
De manera assossegada, aquest budell va perdent, humitat i unint sabors, mentre es curen les carns, produint-se el miracle de néixer un nou sabor amb suau textura, característics d'aquesta llaminadura per als nobles paladars.
La podeu prendre sola o acompanyada, però com millor sap és untada en una bona llesca de pa.
