diumenge, 31 de gener del 2016

REFRANYER DE FEBRER

FEBRER

Februarius era el "mes de la purificació". Februum és la paraula que van rebre ja els romans dels sabins. Amb aquest nom (en plural, februa) designaven els sistemes de purificació i les lustracions, i per extensió les cerimònies religioses destinades a expiar els pecats, amb els respectius sacrificis expiatoris. Així, el verb februare significava purificar o celebrar els ritus d'expiació.


Februa (gen. Februorum) cridaven també els romans a les festes de purificació que es celebraven al febrer (entre elles les Lupercals) i que traduïm com Februales. I Februalis (la que purifica) és un dels àlies de Juno, l'esposa de Júpiter, per ser la divinitat a la qual es dedicaven aquestes festes. Recordem, per assenyalar les analogies, que Juno és l'Hera dels grecs (la "Senyora", que això significa el nom), la gran deessa de l'Olimp. Es tracta, doncs, de ritus presidits per divinitats femenines. Encara fonèticament és afí a Febris (febre), no s'aprecia relació entre ambdues paraules, com tampoc amb el déu Februus dels etruscos, una divinitat dels inferns.
Totes les cultures han ritualitzat amb especial cura la necessitat de neteja, que ha tingut a més les dues vessants: la purament física i l'anímica. Les lustracions, que es distingien en ordinàries i extraordinàries (les que se celebraven cada cinc anys, són les que van donar nom al lustre), el baptisme, les aspersions amb aigua beneïda en la nostra cultura, i amb la sang de les víctimes en altres, són ritus de purificació (que així és com es diu pròpiament la festa de la Candelera).
En la cultura romana el mes de febrer era el februarius, el mes dedicat a la neteja general de l'any: en aquest mes es realitzava la poda dels arbres, no només com necessitat agrícola, sinó també com a ritu; es netejaven a fons els estables; es netejaven els camps (arva) i per donar solemnitat ritual a aquesta fase tan important de les tasques agrícoles, es feia una solemne processó per tots ells en el context de les Lupercals i se celebraven les festes anomenades ambarvalias. Per a les ciutats es va instituir una rèplica anomenada amburbium. El dia en què se celebrava aquesta processó es deia februatus dies.
En temps, la divinitat que presidia aquests ritus era masculina, i es deia Februarius (el mateix nom del mes) i eren els sacerdots lupercos els que presidien la processó lustral, coberts les espatlles amb un velló. Aquests ritus tenien una clara connexió amb la fecunditat. De fet Ovidio els relaciona amb les Feriae sementinae de gener, les festes de la sembra, que tenen la seva prolongació al febrer.
Potser sigui una simple casualitat, però resulta que després d'haver lluitat el papa Gelasi I (492-496) i els seus antecessors per extirpar les lupercals dels costums del poble, va acabar per crear en les mateixes dates (l'església romana, el 2 de febrer; la grega, el 14, les lupercals, el 15) la festa de la purificació.
Més sorprenent encara és que l'emperador Justinià I introduís aquesta festa en l'imperi d'Orient l'any 542 després d'una pesta que després d'assolar Egipte i Constantinoble, amenaçava la resta de l'imperi. El sentit de purificació i expiació que informava les lupercals, havia de formar part, amb tota probabilitat, del sentit d'aquesta nova festa cristiana. La neteja física i la de costums havien de formar part dels ritus: per estar ben garantides.

EL REFRANYER
A despit del febrer, pel març la garsa fa el niu i pon molt bé (En passar l'hivern la garsa es prepara per criar)
A la Candelera, si el fred no li va davant, li va darrere (2 febrer) (Més o menys, tot febrer sol ser molt gelat)
A la llarga el febrer, a la llebre mata
A mig de febrer, jornal sencer (El camp demana moltes hores de faena abans que la natura moga en primavera: talar, podar, birbar, cremar o triturar, llaurar, plantar, sembrar...)
A Santa Àgueda, planta l'alfàbega (5 febrer) (Dia dalt dia baix, a començ de febrer s’ha de plantar)
Adéu febrer, que amb ta gelada, no m'has mort cap ovella ni m'has fet cap pelada
Àgueda, Blai, col sense oli (5 febrer) (3 febrer) (És un vegetal molt sa però dessaborit)
Aigua al febrer, bona pel sementer. (Si plou en aquest mes, la collita serà bona )
Aigua de gener, millor que la de febrer (És preferible que ploga abans que no després, perquè les plogudes del febrer solen perjudicar la floració dels ametlers)
Aigua en febrer, civada al graner (La pluja hivernal alimenta la terra i augura bona collita en el futur)
Aigua en febrer, ordi al graner (Les pluges del febrer xopen la terra, la qual mantindrà la humitat suficient per nodrir bé els cereals)
Al febrer cull la taronja i poda el taronger

dilluns, 18 de gener del 2016

REFRANYS DE GENER

Gener:
És el primer mes de l'any del calendari gregorià amb 31 dies. Té el seu origen de la paraula en llatí "Januarius" ("January" en anglès) que al seu torn deriva del nom del déu romà "Janus" el qual era representat com un home amb dues cares, una endavant i una altra enrere, mirant a l'Est i l'Oest (per on surt i es posa el sol), qualitat que li permetia veure el futur i el passat. "Jano" era considerat el déu de tot el que sortia i entrava així també com del que començava i acabava. Per aquesta raó el primer mes es diu gener, perquè és el mes que acomiada a l'anterior i el que dóna començament a un nou any.
No sempre el calendari ha estat com el coneixem actualment, ni el mes de gener, o el dia 1, han estat els primers de l'any, sinó que ha sofert al llarg de la història diversos canvis, alguns capritxosos i altres intentant unificar les dates. El nostre calendari actual es diu "Calendari Gregorià" i actualment és l'utilitzat de manera oficial a gairebé tothom. El seu nom li ve del seu creador el papa Gregori XIII, que va canviar l'any 1582 l'anterior anomenat "Calendari Juliano", utilitzat des que Juli Cèsar el s'instaurés al any 46 a. C.
Gener era l'onzè mes en l'antic calendari romà però en el segle I abans de Crist, amb la reforma de Juli Cèsar, va passar a ser el primer. Com t'hem explicat gener no sempre ha estat el primer mes de l'any, així en el primitiu any dels romans començava amb Martius, dedicat al déu Mart, que va passar a ser març.
A principis del segle XVI, els regnes europeus van començar a establir l'1 de gener com el primer dia de l'any, però no tots els països començaven l'any el mateix dia, existint països que no ho van fer així. Per exemple el Regne Unit i les seves colònies van mantenir el 25 de març com a primer dia de l'any fins a l'any 1752. Rússia tampoc començava l'any nou l'1 de gener, si no el 1 de març fins al segle XV i l'1 de setembre fins a l'any 1700, quan el tsar Pere I va canviar la data de la festa per l'1 de gener.
Al gener, a més de començar l'any, hi ha algunes dates importants com són el 6 de gener, en la litúrgia catòlica se celebra la Epifania, també coneguda com el dia dels Reis Mags.
Entre les persones que van néixer un mes de gener, es troben: Benjamí Franklin, científic i inventor del parallamps; Martin Luther King premi nobel de la pau i Wolfgang Amadeus Mozart, considerat com un dels músics més influents i destacats de la història. Però també van morir en aquest mes personatges importants com Agatha Christie, escriptora especialitzada en històries policíaques i de misteri o Mahatma Gandhi, pacifista, intel·lectual, advocat i polític indi que va ser assassinat el 30 de gener i en commemoració de la seva mort se celebra el Dia Escolar de la No Violència i la Pau.
Refranys
A darrers de gener una hora hi es, i, si es compta bé, una i mitja també
A despit del gener, floreix l'ametller (Floreix puntualment, encara que a continuació gele i creme la flor)
A finals de novembre, replegaràs la teua oliva sempre (O en desembre, o en gener, segons la seua maduració)
A gener, la palla en el paller (L’aliment hivernal del bestiar ha d’estar guardat abans de l’arribada de les pluges i les neus)
A la novena de Sant Antoni, lo que no hi vindrà, no tindrà oli. ( 17 gener)
A mig gener, cada gallina al joquer 
A mig gener, lloga jornaler (Qui té algun interés és qui s’ha de menejar)
A qui no duga capa pel gener, no li deixes cap diner (Qui no té el mínim imprescindible per a sobreviure no és gens probable que ens torne mai el préstec)
A sant Anton, la neu ja té cames (17 gener)
A sant Anton, un pas de bou (17 gener)
A Sant Antoni de gener, Carnestoltes hem de fer (17 gener) (Es refereix al fet que s'ha de gaudir quan es pot)
A Sant Antoni la perdiu busca matrimoni (17 gener) (És quan aprofiten els caçadors per caçar-la col·locant el perdigot en una gàbia perquè les atrega amb el seu cant)
A Sant Sebastià mitja hora de matí i mitja de vesprà (20 gener) (El temps de llum diürna s’allarga respecte a la nit)
A Sant Vicent, se'n van les gelades i vénen els vents (22 gener) (Febrer és el mes més fred de l’any, mentre que març sol ser ventós)
A Santa Agnés, una hora més (21 gener) (La llum diürna s’ha allargat des del solstici d’hivern)

divendres, 8 de gener del 2016

FESTIVITAT DE SANT ANTONI ABAT

LA FESTA DE SANT ANTONI ABAT EN LA VALL D'UIXÓ
Les festes de Sant Antoni Abat són un conjunt de celebracions festives que tenen lloc al voltant del dia 17 de gener, onomàstica d'aquest sant barbut, anomenat Sant Antoni del porquet o dels rucs, perquè ha estat durant segles el tradicional protector de tots els animals útils per a les feines del camp. La invocació a Sant Antoni està encaminada a obtenir la fertilitat dels animals i dels aliments, i la purificació, i és hereva de bona part d'antigues advocacions precristianes amb idèntics propòsits. La devoció popular al sant es remunta al segle XII i ha generat, durant tots aquests anys un bon nombre de manifestacions festives. Com a patró del gremi dels traginers o dels Tonis, el sant beneeix les cavalleries i presideix les cavalcades dels Tres Tombs, també anomenades Passades o Beneïdes. Al País Valencià, la festa també compta amb la presència de grans focs, fogueres o barraques, d'un tipus especial de dimonis, les botargues i d'un bon nombre de balls, cançons i tradicions gastronòmiques pròpies.
Ermita de Sant Antoni
Posada sota l'advocació de Sant Antoni Abat i Santa Bàrbara, es troba a 214 mts. d'altitud sobre un petit turó enfront de la població i a 1 km. d'aquesta, a la partida de Sant Antoni i al costat de la colònia residencial del mateix nom.
Construïda a finals del s. XVII o principis del XVIII, es tracta d'un temple petit, senzill i d'aire rústic. S'accedeix al mateix per tosca escalinata i té adossat al seu costat esquerre un recinte més modern per acollir visitants i pelegrins, amb coberta a una sola vessant. El temple es cobreix amb teules a dues aigües, i la seva façana és rectangular, rematada en àmplia espadanya barroca amb campana i creu. La porta és adovellada, emmarcada per dovelles irregulars i amb un Retablillo ceràmic amb imatge del sant sobre ella. 
L'interior és rectangular, amb suport corregut al llarg de les parets de maçoneria. Només té un altar, en què es troba la imatge del sant.

Façana de l'ermita
Vista general
Interior de l'ermita. Altar
Celebració de la festa
A La Vall d'Uixó es celebra el cap de setmana més pròxim al dia 17 i no coincident amb la festivitat de Sant Sebàstià a la veïna població de La Vilavella. Es fan quatre actes principals:
La Baixà del pi
El cap de setmana anterior a la celebració de la festa de Sant Antoni té lloc la baixada d'un pi que es planta a la plaça de l'Assumpció organitzada per l'Associació Cultural de "Genets i carreters".
El recorregut comença en el carrer 8 del barri Carbonaire, davant de  l'antiga fàbrica de Canós, i  passant per la carretera de Sogorb i el carrer Assumpció, els cavalls traslladen el pi fins a la plaça de l'Assumpció on, un cop acabada la missa, es planta.


El cercavila i benedicció dels animals 
El Dissabte l'Associació Cultural de "Genets i carreters" organitzen a la Plaça de Nostra Senyora de l'Assumpció la tradicional Benedicció dels animals. Anteriorment, Cavalls, "haques", gossos, gats, ànecs, canaris, tortugues ... i una infinitat d'animals participen del multitudinari cercavila de Sant Antoni pels principals carrers de la Ciutat. A cada animal participant se li obsequia amb el pa beneït o rotllo, el qual i segons la tradició és un present de prospera salut i benestar. Al mateix temps, les Caixes Rurals de Sant Vicent i Sant Isidre els obsequien amb regals.
Els rotllos
La dolçaina i el tabal obrin el cercavila
Pas dels cavalls i genets
Les haques tirant de carro
La resta d'animals i els amos
El capellà beneint els animals
La cavalleria que tanca el cercavila amb el crit de "Viva Sant Antoni"
Romeria a l'ermita de Sant Antoni 
A l'endemà diumenge la "Colla Amics de Sant Antoni" organitza els actes del matí a l’ermita. Els vallers i valleres es concentren de bon matí al paratge de Sant Josep on se’ls obsequia amb uns rotllets i mistela. Tot seguit i amb la música de la "Dolçaina i Taval" es realitza la peregrinació a Sant Antoni. El sant al coll és pujat a l'ermita que porta el seu nom. Un cop a l’humil santuari es realitza una missa per a l'ocasió. Posteriorment la comissió reparteix a tot aquell un suculent esmorzar, a més les persones que ho desitgin s'omplen les seves cantimplores de vi negre que brolla d'una font que es troba al voltant de l'ermita i que any darrere any abasteix les dues caixes rurals, Sant Vicent i Sant Isidre. De record els participants de la festa es porten un mocador amb la imatge del sant. Els allí congregats es reparteixen per la xicoteta esplanada central i pels voltants per tal d’esmorzar.
Inici de la romeria amb la dolçaina i el taval, seguit del guió i el Sant
Sant Antoni en la peana
Tota la gent darrere accedeix a l'ermita
Celebració de la missa pel rector de l'església Jesús Obrero i el seu diaca
Sant Antoni presidint la missa
El cor de la parròquia de Jesús Obrero 
Els romers seguint la missa
En acabar la missa es costum voltejar la campaneta
Proveint de vi a la font
Omplint el vi
Els romers rodejant la font per agarra el vi
Els patrocinadors de la festa repartint l'esmorzar i els obsequis
Gaudint de l'esmorzar
Festival de Cançons de Curruca.
L'any 2013 es va incorporar a la festa una nova activitat, la recuperació dels cant de curruca, cants propis dels caçadors i que formen part de les tertúlies en les casetes de camp després de cada menjar. Aquesta recuperació s'ha instaurat com a Festival de Cançons de Curruca i té lloc el dissabte de Sant Antoni en l'ermita.
La Curruca
És un grup de caçadors, que normalment són amics i es reuneixen per anar de caça. Aquests tenen una caseta a la muntanya i van a passar-hi els caps de setmana que està oberta la veda. Tots solen anar equipats, amb escopeta, cartutxos, motxilla i amb els gossos de cada caçador, (hi ha qui porta dos, quatre o set o vuit), Antigament es solia anar amb carro, ja que aquest carregava amb tot el que necessitaven per passar aquests dies.
A causa de la gran afició que hi havia ja que la Vall té molt terme era tot un espectacle veure marxar a totes les quadrilles de caçadors cap a les muntanyes, cada un a la caseta de la seva "Curruca", allà s'organitzaven copiosos sopars i dinars, normalment sempre hi havia un membre de la quadrilla que sàvia guisar i preparava veritables banquets, sempre guisaven la carn que caçaven. 
Quan estaven de caça, es paraven a beure en els aljubs, lloc on es recull l'aigua de pluja, aquest consisteix en una caseta petita tapada i al costat una balsita per beure els gossos.

Relació d'aljubs: Espardenyers - Novenes - Sindicat - Margarita - Corral-Blanc - Vinanbros - Fons - Font de Cabres - Punta - Penya - Migdia - Murta - Manyaneto - Garrut.

Al vespre es refugiaven a la caseta i se sopava el famós "empedrao", hi passaven la nit i això portava la consistent xerrada d'anècdotes i històries verdaderes o potser imaginàries, cantaven cançons compostes per ells i altres. Aquestes vetllades eren fantàstiques.

CANÇONS DE CURRUQUES:

“Baix de la Peña Mig-día
a San Pau van pillar
furtant pomes de Gandia
a les cuatre del matí,
cuando la perdiz canta
tronada viene
no hay mejor señal de agua
que cuando llueve.


Cançó de la Curruca “Los Pinos”

“Tenen fama estos artistes ,
de la corruca el Corral Blanc,
son dos musics de primera
que sempre van davant,
toquen platillos y bombos
la casa queda escampà
i a la san demá el matí
els forats estan tapats.


Al matí següent continuaven caçant fins al migdia donant voltes i més voltes per la muntanya, després acabaven la jornada menjant una bona paella, salsa de conill o conill en cargols.

Posteriorment al caure la tarda es repartien la caça aconseguida, cada caçador amb la motxilla ple o potser buit, i acompanyat dels seus gossos, tornava a casa esperant la propera setmana de "Curruca".
RELACIÓ D'ALGUNES CURRUQUES
-Pechan – Raco – Figueretes – Cable – Esteve – Uitena – Salseros – Canut – Calbo – Baló –Diago – Ferro -Corbata – Fenos – Correa – Vetero – Millonaris – Ana – Menut – Roser -Guzman – Pecat – Bruts – Los Pinos – El Tort.
Races de gossos de caça.
-Bretona - Xarnego - Eivissenca - Portuguesa - Mallorquina - Llebrer - Pachon - Bracco - Pointer - Seter - Podenc.

Dites i refranys:
  A la novena de Sant Antoni, lo que no hi vindrà, no tindrà oli

diumenge, 3 de gener del 2016

ELS REIS MAGS

ELS REIS MAGS D'ORIENT
Qui són els Reis Mags?
Els Reis Mags, Reis d’Orient o simplement els Reis o els Reixos són, segons el Nou Testament, uns mags que guiats per un estel, van portar regals a Jesús. Aquests regals van ser or, encens i mirra.
L’evangeli de Mateu (l’únic llibre de la Bíblia que en parla) no especifica quants eren, només diu que eren mags (en algunes traduccions en diu savis) i que venien d’orient. Amb el temps, aquests mags van passar a ser tres astròlegs i després reis, que fins hi tot tenen nom: Melcior, Gaspar i Baltasar, que es consideren originaris d’Europa, Àsia i Àfrica respectivament.

El terme mag procedeix del grec “magoi”, que significa: matemàtic, astrònom o astròleg, al capdavall un home de ciència, per això alguns teòlegs diuen que en aquesta tradició es troben la ciència i Déu.

Segons la tradició, els tres Reis són:

Melcior, el rei blanc, té els cabells i la barba llargs i completament blancs, va vestit amb una túnica de color jacint i amb una capa taronja, és d’origen europeu, i va fer ofrena de l’or a Jesús. Tot i ser el més jove dels tres reis té l’aspecte més vell, ja que segons una llegenda el nen Jesús el castigà per fer mostra innecessària de la seva força i joventut.
Gaspar, el rei ros, és jove, bell, té la pell blanca i rosada, i els cabells castanys, com Melcior va vestit segons l’estil gòtic, llueix una túnica taronja i una capa vermella, és d’origen asiàtic, i va fer ofrena de l’encens a Jesús.
Baltasar, el rei negre, vesteix segons l’estil dels àrabs, porta una túnica vermella i una capa blanca jaspiada, és d’origen africà, i la seva ofrena a Jesús va ser la mirra. En les icones antigues no apareix com a negre, ja que era sinònim de no cristià i no es concebia un mag infidel.


Or, encens i mirra
El valor dels tres regals que va rebre Jesús dels Reis Mags és més simbòlic que no pas material, així doncs els seus significats són:L’or es relaciona amb la riquesa i el poder, i qui en tenia era el rei. Per tant Jesús aquí és reconegut com a Rei de Reis.L’encens, que ve de l’Orient, és símbol de l’adoració a Déu. De fet, es fa servir en moltes cerimònies religioses. Així doncs s’identifica a Jesús com a Déu.La mirra, un bàlsam molt preuat, representa la condició humana, ja que és vermella, com la sang. El seu missatge és clar: Es reconeix en Jesús l’home que ha de patir per salvar la resta de la humanitat.En resum podem dir que son els símbols de rei, Déu i home, respectivament.A més, un dels motius pels quals es diu que els Reis són tres és precisament pels tres regals, un per cada rei.

Els patges reials
Els patges són uns personatges màgics al servei dels Tres Reis, que tenen la missió d’anunciar la propera arribada de Ses Majestats, recollir les cartes que els nens i nenes els porten per fer-les arribar als Reis Melcior, Gaspar i Baltasar, i de vigilar si els xiquets i xiquetes es porten bé.

Carta als Reis Mags d’Orient
Tots els anys, setmanes abans de la arribada del Nadal, els nens comencen a pensar en els regals que desitgen que els portin els Tres Reis Mags.

dissabte, 2 de gener del 2016

CAP D'ANY

Any Nou

Any Nou és una festa que celebra l’inici d’un nou any. La data en què es realitza aquesta celebració depèn del tipus de calendari utilitzat, i la més comuna és la de l’1 de gener, del calendari gregorià, que va ser instaurat pel papa Gregori XIII el 1582, i s’utilitza en la majoria dels països del món.

ORIGEN
Tradicionalment, el calendari romà començava el primer dia del mes de març. No obstant això, era al mes de gener (l’onzè mes) quan els cònsols de l’Antiga Roma assumien el govern, per això Juli Cèsar, l’any 47 aC, va modificar el sistema, i va crear el calendari julià que, amb algunes modificacions realitzades en temps del cònsol Marc Antoni a 44 aC., l’emperador August César en 8 aC i finalment pel papa Gregori XIII en 1582, s’utilitza fins avui. L’any comença el dia 1 de gener. Posteriorment, el calendari gregorià va mantenir el costum, i la celebració es va caracteritzar amb un significat religiós durant l’Edat Mitjana i els segles posteriors.
Amb l’expansió de la cultura occidental a la resta del món durant el segle XX, l’1 de gener es va convertir en una data de caràcter universal, fins i tot en països amb les seves pròpies celebracions d’Any Nou (per exemple, Xina).
En l'actualitat, la celebració d'Any Nou és una de les principals celebracions al món. Grans esdeveniments es realitzen en les principals ciutats durant la nit de Nadal (vigília de l'Any Nou corresponent al 31 de desembre), sent acompanyades amb els més grans esdeveniments de pirotècnia. Alguns dels esdeveniments més grans del món se centren a Wellington, Auckland, Sydney, Hong Kong, Xangai, Taipei, Tòquio, Rangun, Dubai, Moscou, Buenos Aires, Santiago de Xile, Valparaíso, Nova York, Bogotà, Caracas, Mèxic, DF, Madrid, París, Berlín, Londres i Rio de Janeiro.

COSTUMS
A Espanya, la tradició és prendre 12 raïms al compàs de les 12 campanades de la mitjanit, la zona de reunió més important és la Porta del Sol de Madrid. Segons la tradició judeocristiana, l’1 de gener coincideix amb la circumcisió de Crist (al vuitè dia del seu naixement), quan rep el nom de Jesús (segons l’Evangeli de Lluc).

TRADICIONS
L'Home dels Nassos. És un personatge mític, imaginari, no real i a voltes sinistre que es fa creure a la mainada que apareix l'últim dia de l'any. Se'ls diu que aquest dia surt "un home que té tants nassos com dies té l'any". Els infants no entenen aquest joc de paraules i, innocents, pensen que veuran un ésser terrible amb 365 nassos. Aquesta tradició oral s’ha convertit, en algunes poblacions, en una figura de cartró-pedra amb forma de capgròs que aquell dia és passejat en cercavila per diferents indrets de la vila repartint nassos als que se’l troben. La figura també participa de tots els actes festius i esportius de la jornada. Aquest personatge simbolitza l'any i és una evolució d'un déu perdut, vinculat al déu Janus romà, que era representat amb dues cares: una amb aspecte infantil i l'altre d'ancià, una mirant endavant i l'altre endarrera, i amb dues claus, la del Cel i la de l'Infern.

CURIOSITATS
1. La primera festa de Cap d'Any de la qual es tenen referències històriques es celebrava a Babilònia (en l'actual Iraq). Tenia lloc a mitjans de març, coincidint amb l'equinocci de primavera, i durava ni més ni menys que onze dies.
2. Els antics romans consideraven el primer dia de l'any el 25 de març, que era quan començava la primavera. En aquells dies era comú l'ús de calendaris lunars més adequats als cicles agrícoles (la sembra, la collita ...).
3. L'any 153 ac, per poder planificar amb temps les campanyes militars de les Guerres Celtibéricas, es va declarar l'1 de gener com a primer dia de l'any mitjançant un decret del Senat romà.
4. Juli Cèsar va ser el primer emperador romà que va decidir acabar amb els desfasaments de temps que creaven els diferents calendaris lunars utilitzats en l'Imperi. L'any 46 A.C. creà el calendari Julià que comptabilitzava 365 dies a l'any i cada quatre anys, 366. Tenia 12 mesos i començava al gener.
5. L'any que es va implantar en calendari julià es va denominar Any de la Confusió doncs per arreglar els desajusts va caldre comptabilitzar 455 dies i afegir dos mesos de 33 i 34 dies entre novembre i desembre.
6. La festa de Cap d'Any va ser abolida pels cristinanos per considerar-la pagana i substituïda per la festa de la Circumcisió de Crist.
7. Durant la Baixa Edat Mitjana, entre els segles XI i XIII, es tenen referències de celebracions de Cap d'Any. Els britànics ho celebraven el 25 de març, els francesos, el diumenge de Pasqua i els italians, el de Nadal, que llavors era el 15 de desembre; només a la Península Ibèrica es celebrava l'1 de gener.
8. L'acceptació general de l'1 de gener com a dia d'Any Nou data dels últims 400 anys.
9. El calendari gregorià, que és el que actualment s'empra en gairebé tothom, deu el seu nom al papa Gregori XIII i va substituir al calendari julià en 1582. Es va crear per ajustar el calendari civil amb el calendari litúrgic.
10. El calendari gregorià té un desfasament d'aproximadament mig minut a l'any respecte a l'any tròpic (el temps real que triga la terra a fer una volta completa al voltant del sol). Això significa que cada 3320 anys cal afegir un dia a l'any.
11. El calendari gregorià es va anar implantant gradualment en gairebé tot el món entre 1582 i 1923. Grècia va ser l'últim país a adoptar-lo.
12. La tradició de prendre 12 raïms per acomiadar l'any procedeix de Madrid. El primer registre que es té d'ella és d'un article de premsa de 1897. Sembla ser que es va iniciar entre les classes populars per ridiculitzar el costum de l'aristocràcia i la burgesia de prendre raïms i xampany per Cap d'Any com feia la noblesa francesa. El 1909, com a conseqüència d'un excedent en la producció de raïm, els agricultors levatins van tenir la idea de popularitzar l'hàbit per totes les regions espanyoles. I fins avui.

SUPERTICIONS
Existeixen certes supersticions que s'han mantingut durant el temps vinculats amb l'any nou i que, a continuació, es detallen:
1. No plorar en any nou, ja que es plorarà tot gener.
2. S'ha de rebre l'any nou amb molt de soroll per espantar bruixes i esperits negatius que poguessin estar a prop.
3. S'ha de tenir cura amb el que es fa, perquè es creu que allò que s'estigui fent a les dotze de la nit del 31 de desembre, es farà durant tot l'any entrant. Per aquesta raó, hi ha el costum d'abraçar, besar, ballar, riure, etc.,
4. Es considera el menjar raïm com un dels costums més tradicionals per festejar la vinguda de l'any nou sent un auguri de bona sort. En aquest sentit, es creu que s'ha de menjar dotze grans de raïm al so de les campanades i demanar un desig per cada raïm que es menja la qual cosa atraurà sort a la vida.
5. Donar diners en efectiu és un altre costum, ja que es creu que així no escassejarà a la casa de qui ho fa (potser motiu de l'existència de l'aguinaldo). En aquest sentit, també es creu que és una bona idea esperar el nou any amb diners a les mans. Es pot explicar-ho i col·locar-lo dins de la sabata dreta i fins i tot es pot posar monedes a la porta de la llar per garantir la prosperitat en ell.
6. Col·locar una espiga de blat darrera la porta de l'entrada és un simbolisme de bona sort, ja que representa l'abundància que es desitja hi hagi a la llar.
7. No convé demanar prestat alguna cosa durant el 31 de desembre.
8. Vestir una peça interior de color vermell les últimes hores de l'any es considera positiu principalment pel que fa a l'amor.
9. Col·locar dins la copa, en brindar amb xampany, una mica d'or (pot ser un anell es creu augmentarà l'estabilitat de la relació de parella.
10. A l'Argentina, a més de focs artificials, és tradició fabricar ninots de diferents materials i cremar l'última nit de l'any per a purificar-se i desfer-se de tot el negatiu de l'any que s'acaba.
11. A Brasil és costum anar a la platja i tirar flors al mar demanant un desig. Les sacerdotizas, col·loquen barquetes amb espelmes, regals i flors, si el mar se'ls emporta és símbol de bon presagi per a l'any que ve.
12. A Itàlia, com a Espanya amb el raïm, és tradició acabar i / o començar l'any menjant llenties, per tenir un any de prosperitat.
13.Abans de l'últim sopar de l'any, si s'escriuen tres desitjos per al proper, es guarda el paper enganxat al cos mentre se sopa i, en acabar, es crema, se suposa que aquests desitjos es compliran.
14. A Uruguai, l'últim dia de l'any -Sant Silvestre tiren per la finestra els calendaris de l'any que acaba i així, tiren tot el dolent; també tiren aigua al carrer per arrossegar tot el negatiu.
15. Entrar a l'any nou amb el peu dret porta bona sort, per això es pot veure a molta gent durant les dotze campanades recolzats a terra només amb aquest peu.
16. Per trobar parella, només acabar l'any cal felicitar i besar a algú del sexe oposat.
17. A Portugal tenen fama els focs artificials de cap d'any, a més de per la seva qualitat, per la seva durada. A més és costum encendre fogueres com a símbol de purificació.
18. La superstició diu que per tenir un any nou viatger, en començar aquest ha d'haver a la porta unes maletes. Per a la bona sort, sortir de la casa i entrar amb el peu dret.
19. A Dinamarca, la gent aprofita aquesta data per demostrar als seus éssers estimats que fa els aprecien, Com? Llançant plats vells acumulats durant l'any en el front de casa seva, mentre mes plats trencats troben en el seu jardí a l'altre dia vol dir que més apreciats són.
20. Perquè l'Any Nou vingui sense energies fosques ni negatives, s'aconsella que en el trànsit del vell al nou any estiguin tots els llums de la casa enceses, que no quedi cap racó a les fosques.
21. A Escòcia per acomiadar l'any es llença rodant pels carrers un barril en flames.
22. A Alemanya, el protagonista de cap d'any és Sant Silvestre, en el seu honor de cremen castells de fusta per uyentar els mals esperits, una de les tradicions és deixar al plat part del menjar, així s'asseguren abundància pel proper any.
23. Es tracta d'omplir una galleda d'aigua al llarg del matí de l'últim dia de l'any. Quan donin les 12 s'assumeix que ha absorbit totes les males energies i es llença pel WC ... perquè no tornin mai més !.

EL REFRANYER 
A cap d'any comença l'any
Al cap de l'any, els mateixos diners
Amb el nou any, un nou afany
Amoretes de Cap d'Any, per Nadal afanys
Amoretes de Cap d'Any, per Sant Miquel afany
Any nou, vida novaApedaçant s'arriba al Cap d'Any
Boig serà el campaner que assenyala pedregada per Cap d'Any
Cap d'any en dijous, porta mals de cor
Cap d'Any en dimarts porta mal de cap
Cap d'Any en diumenge, ven els bous i no sembris
Cap d'Any en divendres porta mal de ventre
Cap d'any gelat, any de molt blat
Cap d'Any gelat, molt pa assegurat
Cap d'Any llegany, mal any
Cap d'Any nevat, bon any assegurat
Cap d'Any serè, tot l'any va bé
Cap d'Any, neules
Casament de cap d'any
Ceba de Cap d'Any fa bon averany
De sant Andreu a Nadal no hi ha un mes per un igual; la vella que ho va comptar pel Cap d'Any l'hi va trobar
Després de Cap d'Any, figues seques per company
Dia de cap d'any, [o Dia d'any nou]
El dia no es mou fins a Ninou
El foc de Cap d'Any, no fa dany
El que es fa per Cap d'Any, es fa tot l'any
El qui no visita el camp per Cap d'Any, té mal any
Els qui es casen en dilluns, al cap d'any són difunts
Estrena de Cap d'Any sac ple, budell gran
Gelada de Cap d'Any, pa per tot l'any
La missa de Cap d'Any val per tot l'any
La que no fila en tot l'any, fila el dia de cap d'any
L'any nou entrat en divendres no plourà i tot seran cendres.
Les dones, només es veuen menjar dues vegades a l'any: per Nadal i per Cap d'Any
L'escudella de cap d'any de vegades fa un refrany
Lluna creixent per Cap d'Any, blat abundant
Menjar raïms per Cap d'Any porta diners per tot l'any
Missa de cap d'any, serveix per a tot l'any
Nadal passat, Cap d'Any aviat
Neu abans de festes mata persones i bèsties [festes de Nadal, Any Nou i Reis]
Ninou, ninou, la cua del bou
Pa torrat, pa torrat, que Cap d'Any és arribat
Pa torrat, pa torrat; que Cap d'Any és nevat
Per Any Nou el dia s'estira un sou
Per Cap d'Any cada u resa pel seu sant
Per Cap d'Any el dia s'allarga un pam
Per Cap d'Any els tísics fan el dany
Per Cap d'Any i cap de mes aneu-vos-en de casa que no us hi vull més
Per Cap d'Any i cap de mes deixaré la casa, que no em convé més
Per Cap d'Any s'enceten les figues seques
Per Cap d'Any s'estira el dia, però no s'estira el guany
Per cap d'any, el dia s'allarga un pam
Per Nadal i per Any Nou muda d'amo i muda el sou
Per Nadal i per Cap d'Any, cadascú amb el seu company
Per Nadal, pas de pardal; | per Sant Esteve, un de llebre; | per Any Nou, un de bou; | per Sant Silvestre, per la porta o la finestra; | i pels Reis, ase és qui no ho coneix.Per Nadal, un pas de pardal. Per Sant Esteve, un pas de llebre, i per Any Nou, un pas de bouPer Ninou (Cap d'Any) un pas de bou
Per Ninou [Any Nou] un pas de bou.Per Ninou pagar el sou i tracte nou
Per Ninou s'allarga el dia, però no s'allarga el sou
Per Ninou tracte nou i paga el sou
Per Ninou un pas de bou
Per Ninou, pagar el sou i tracte nou
Per Ninou, tracte nou i paga el sou
Per Ninou, un pas de bou
Per Sant Martí tasta el teu vi, i per Cap d'Any ja et farà dany.
Per Santa Llúcia un pas de puça, per Nadal un pas de pardal, per Sant Esteve un pas de llebre, per Any Nou un pas de bou
Per Santa Llúcia un pas de puça; per Nadal un pas de gall; per Ninou un pas de bou, i per Reis mitja hora creix
Per santa Llúcia, un salt de puça, per Nadal un salt de gall, per Cap d'Any un pas de bou, per Reis mitja hora creix
Per St. Esteve, un pas de llebre i per any nou un pas de bou.
Pluja de Cap d'Any duu mal averany
Pluja de Cap d'Any, fa bon averanyPluja de Cap d'Any, mal any
Qui el desembre acabarà, l'any nou veurà
Qui l'any vell acabarà, l'any nou veurà
Qui menja raïm per Cap d'Any, té diners tot l'any
Qui no passa el Nadal, no arriba a Cap d'Any
Qui no treballa en tot l'any treballa el dia de Cap d'Any
Qui no visita el camp per Cap d'Any té mal any
Qui treballa el dia de cap d'any, treballa tot l'any
Sant Silvestre no protesta sinó una vegada a l'any, que és la vigília de Cap d'Any
Segons cacis el dia de Cap d'Any, caçaràs la resta de l'any
Sempre ha estat Ninou després de nadal, i qui ha tingut sous ha menjat bon gall
Si el desembre plou, bon any nou
Si et cases per Cap d'Any, lluna de mel fins a Sant Miquel
Si ets cast per Cap d'Any, passaràs bona quaresma
Si ets cast per Cap d'Any, per quaresma no tindràs afany
Si files per Cap d'Any, filaràs tot l'any
Si no vols passar un mal any, no et casis per Cap d'any
Si plou per Cap d'Any s'esguerra tot l'any
Si treballes per cap d'any, hauràs de treballar tot l'any
Tretze a taula, mala sort. Al cap de l'any, un de mort
Trons per Cap d'Any porten mal any