EL CAFÈ DE PIPA
El rebost de La Vall
PROGRAMA 3_3ª Temporada
(09/01/2019)
GENER I EL REFRANYER
Gener és el primer mes de l'any amb 31 dies.
Inexistent en l'antic calendari romà, que començava pel març
fou afegit en el calendari lunisolar de Numa Pompila i el col·loca a l'inici de
l'any. La reforma gregoriana el mantingué en el mateix lloc.
El seu nom deriva probablement de Janus (Januarius) divinitat
a qui hom atribuïa dues cares, el mes de gener esguarda d'una banda a l'any nou
i de l'altra cap a l'any finit.
Refranys
Començaré amb un molt aclaridor i evident.
· Si
el gener no naixia, l'any no s'acabaria.
Climatologia:
· Mes
de gener, mes geler:
· La
setmana dels barbuts, diuen, és la més freda de l'any.
· Per
la setmana dels barbuts governen els tres germans: tos, moquina i amagamans.
La saviesa popular ens diu que la
setmana dels barbuts és la setmana més freda de l'any. El nom prové de les
barbes llargues, abundoses i espesses que tenen els sants d'aquesta setmana: sant Hilari, el dia 13; sant Pau ermità i
sant Maur, el dia 15, i sant Antoni Abat, el dia 17.
També se sol allargar fins a sant
Fructuós, el dia 21, i sant Vicenç, el dia 22.
Calendari agrícola i ramader
Camp i conreus:
El llaurador ha d'ocupar-se de preparar les terres en les que
s'hagi de plantar alfals, remolatza, blat de moro o algun altre conreu de
primavera. Els trossos que restin inactius hauran de quedar llaurats. És temps
de fangada i femada.
· Per
bona fangada, la del gener.
· Si
vols un bon femer, fes-lo pel gener.
Horta
· Sembra
l'all per sant Sebastià i rabiarà com un ca.
· Si
vols cebes de diner, sembra-les pel creixent de la lluna de gener.
· Per
sant Sebastià, els favons a assecar.
Arbredes
· Pel
gener poda l'ametller.
· Després
de gener, poda l'arbre fruiter.
Vinya
· Si
gela per sant Sebastià, el vi del cep se'n va.
· Si
per sant Vicenç (22 gener) fa bon sol, de cada cep se n'omple un bot, si plou
al matí, la meitat de vi, si plou a la tarda, collita esguerrada.
Avicultura
· Pel
gener, cada gallina al seu lloquer.
· Per
sant Antón(17 gener), la bona gallina pon.
Bosc:
· Per
la lluna vella de gener talla la fusta el bon fuster.
· Si
bona casa et vols fer, talla la fusta pel gener.
Ramaderia
Per aquest temps, la neu fa que els ramats hagin d'estar
encorralats havent de menjar pinsos i aliments ensitjats.
· Ventades
del gener maten l'ovella i el pastor també.
· Pel
gener, tremolant neix el corder.
· Pel
gener, formatges a fer.
Pesca
Al gener hi ha poca activitat al mar.
· Pel
gener, les xarxes al joquiner.
Calendari de festes:
· El
gener festes té per triar, els Reis, sant Antoni i sant Sebastià
17.- Sant Antoni Abat
· Sant Antoni del Porquet de gener és el disset
· Per
Sant Antoni, el de gener, fa gran festa el bon carreter
· Dels
porrats de gener, Sant Antoni és el primer
· Per Sant Antoni cargols amb allioli
20.- Sant Sebastià
· Per Sant Sebastià, s’allarga el dia un pas de milà
· Per Sant Sebastià l'oreneta ve i el tord se'n va
· Entre
Sant Antoni i Sant Sebastià, fa més fred que entre tot l'any fa
Hem anomenat a Sant Antoni i ja ho tenim a prop, per tant
parlem d’aquesta celebració; però no ho faré per rememorar com es celebra ja
que ja ho vàrem fer l’any passat i a més a més aquesta casa ja farà bon compte
de la seva programació.
Avui ho tractaré des de una altra vessant.
LA
FESTIVITAT DE SANT ANTONI
Els vallers tenim fama de que som els mes festers del món per
la quantitat de festes que tenim al llarg de l’any.
Davant d’aquesta realitat vull fer la següent reflexió.
En aquest programa tractem sempre de donar a conèixer
aquelles coses que són patrimoni del nostre poble.
Doncs bé, les festes formen part del patrimoni cultural, dins
del que es coneix com a patrimoni etnològic, i per això integren béns de
diversa mena que abasten des dels actes rituals fins a objectes concrets.
Però la festa comporta la participació de tots els agents
socials d’un poble. I la casuística de La Vall és de moltes festes; però
disseminades per barris i carrers que limiten la participació bàsicament als
veïns i veïnes d’eixe entorn i són pocs els que hi participen de la resta de la
localitat.
De totes les nostres festes i si excloem a les dues patronals
la de Sant Antoni és l’única que estableix la connexió entre festa i patrimoni
en el sentit que aconsegueix la participació de tots els veïns i veïnes del
nostre poble.
La primera funció de la festa és la d'integració social, la
de reafirmació de l'esperit comunitari per sobre de les evidents diferències i
desigualtats socials. Sant Antoni Abat encarna i simbolitza al conjunt del
poble: tots els vallers s'identifiquen al seu través.
I açò té una explicació ben clara, és una festa que té una
tradició que es remunta a molts anys enrere. La devoció popular al sant es
remunta al segle XII i ha generat, durant tots aquests anys un bon nombre de
manifestacions festives.
Com sant protector dels animals, Sant Antoni Abad ha estat
venerat històricament pels llauradors i per tot aquell que tractava amb bestiar
o el necessitava per al seu treball.
I La Vall com a poble eminentment agrícola y rural ha tingut en aquest Sant una gran devoció
que any rere any s’ha preocupat per festejar la seva advocació i fins i tot
construint una ermita a finals del S.XVII.
Des d’aleshores amb major o
menor intensitat es manté fins els nostres dies.
De fet, al principi del procés modernitzador i urbanitzador
la festa va experimentar un gran retrocés, i en La Vall va estar a punt de
desaparèixer, però, gràcies a la iniciativa dels clavaris, ha recobrat una
important vigència, però amb transformacions rellevants:
* Així,
si tradicionalment sant Antoni era el patró dels animals de tir i de labor en
el camp, ara el patronatge s'ha traslladat també a les mascotes urbanes
(gossos, gats, tortugues, ocells de tota mena, hàmsters), que les famílies
porten a beneir. Però sense deixar de costat les cavalleries, ara
majoritàriament de munta, gràcies a la col·laboració de la Societat de
Carreters que a més a més ha introduït l’altre símbol lligat a Sant Antoni, el
del foc, amb la tala d’un pi, el seu trasllat fins a la plaça de l’Assumpció i
la posterior cremada.
* Però
l’acte més rellevant és la Romeria a l’ermita a l’endemà.
*Un
altre element destacable ha estat el trasllat de les dates de celebració
(generalment als caps de setmana pròxims al dia de la celebració litúrgica) per
adaptar-se als ritmes laborals de la societat moderna. Tot i que al carrer de
l’Assumpció es mante la celebració el mateix dia 17.
Recordem aquella celebració
de Sant Antoni al carrer l’Assumpció
Durant molts anys, les festes que avuí es celebren al mes de
maig al carrer l’Assumpció i voltants, tenien lloc durant el mes de gener i al
voltant del origen del sant, la d’enaltir els animals. Cada any eixien tres
clavaris i es feia un cercavila encapçalats pels tres clavaris a cavall d’unes
haques engalanades. El clavari major anava al mig portant el guió i els altres
dos als dos costats portaven les cintes que eixien del guió. Tot el veïnat hi
participava desfilant amb les seves cavalleries, carros i tota classe d’animals
de companyia.
La constància d'aquesta festivitat la tenim en la imatge que es troba a la façana d'una casa del carrer l'Assumpció.
Quan va decaure, es continua mantenint la tradició per
iniciativa d’alguns veïns al front dels qual estava Colom que s’encarregaven de
fer la festa. Els veïns i veïnes s’abastien dels rotllos que per a l’ocasió
elaboraven els molts forns que aleshores hi havia per la zona.
Aquest rotllos, segons m’han contat, en feien de dues
maneres, uns de pasta de rosquilleta que són durs i els més tradicionals i
altres de pa de llet que deien, més mollets. Tots els forns de la contornà, el
Pelaet, La Morra, Paco el forn, Els de Tales, Granell... es coordinaven per
veure qui feia cadascú.
El dia 17 tots acudien a la missa matinal que es celebrava a
la Parròquia de l’Assumpció per a la benedicció dels presents. La gent en un
principi portava els rotllos en paneres, cistelles. Aquestes cistelles
s’amanien amb uns rotllos per als xiquets i xiquetes, rosegons de pa dur,
panís, segó pels animals de casa.
A les 9:30, el tio Colom ja anunciava amb coets el moment per
anar a missa. Com anècdota comentar, que amb el pas del temps i amb l’aparició
de les bosses de plàstic, aquestes van anar substituint a les paneres i era
tots un esclafit sonor quan s’acostava el moment de la benedicció i tots
començaven a treure les bosses, la qual cosa a qui més li molestava i li
cremava era a mossèn Toni, els que l’haveu conegut ja sabeu el caràcter que
tenia. En acabar llençaven una gran traca.
Avui en dia l’únic que queda d’allò és la celebració de la
Santa Missa i la benedicció dels rotllos.
Anàlisi de la imatge de
Sant Antoni
El primer que ens crida l’atenció és la figura del sant
Sant Antoni es representa com un ancià, ja que va viure 105
anys. Porta llarga barba (ja se sap la dita: "si surt amb barba, Sant
Anton i si no, la Puríssima Concepció"), amb la vestimenta: Hàbit
talar, fosc o negre, mantell i caputxó del mateix color.
Després observem el seus
Atributs:
* Llibre
obert: Símbol de Saviesa.
* Bàcul
abacial, de vegades substituït per un bastó acabat en forma de crossa o una
Tau: Indica la seva condició d'abat, símbol de peregrinació.
* Creu
Tau: Sempre acompanyava Sant Antoni. Aquest emblema estava inspirat en els
malalts del "Foc de Sant Antón", i simbolitzava la crossa d'un
esguerrat.
* Porc:
Símbol del dimoni, en la seva iconografia representa el mal. Animal relacionat
en l'Edat Mitjana amb l'impur, la brutícia, el pecat, la gola. Segons la
llegenda, quan es trobava al desert, va ajudar a una javelina a curar els ulls
dels seus jabatets cecs, i un cop curats, la javelina va romandre al seu costat
protegint de les feristeles. El senglar és un animal que viu amagats en els
boscos, reclòs com un ermità, d'aquí la utilització d'aquest animal per
representar a l'ermità.
* El
foc: A manera de flama a terra o sobre el llibre. Ve a representar l'anomenat
"Foc de Sant Antón". També coneguda com culebrilla o foc sagrat. Es
tractava d'una malaltia produïda per la ingestió de cereals (PA DE SÈGOL)
contaminats per un fong.
* La
campaneta: Pot aparèixer en diferents llocs, ja sigui en el bastó, penjada del
coll del porc o a la mà. Generalment utilitzada per espantar els mals esperits,
a la mà de Sant Antoni espantava els esperits que el temptaven.
Però la majoria de les vegades es
representa habitualment amb el porc amb la campaneta lligada al coll. Aquesta
campaneta fa referència als porquets que criava els antonians per a sosteniment
dels seus hospitals.
A vegades el sant també porta una
campana a la mà, com els demanadors que demanaven per als hospitals de Sant
Antón.
* El
corb: Símbol de la solitud
En el taulellet que es troba a la façana de l’ermita de Sant Antoni de La Vall d'Uixó s’observa la següet iconografia:
Imatge: Sant
Antoni amb la vestimenta de l’hàbit i mantell de color marró i el caputxó
baixat apoyat amb la creu Tau on penja la campaneta i rodejat d’animals
(pollastre, cavall, porc, vaca, gos i aus volant) en un paisatge de camp.
Tècnica:
Rajola pla pintat (15 taulellets)
Inscripció: ERMITA DE SAN ANTONIO, RESTAURADA EL 17-1-72
Les tradicions
·
Benedicció dels animals
Un dels rituals més relacionats amb la festivitat és la
benedicció dels animals, que té a veure amb alguns rituals precristians, ja que
en les cultures arcaiques era el moment de la renovació de l'any, el més
propici per a realitzar rituals de purificació de persones, animals i camps.
En les societats rurals, fins fa poques dècades, cavalls,
ases i muls constituïen la força motriu que feia funcionar el món i els ramats
garantien la subsistència de les famílies. Els rituals destinats a protegir-los
de les malalties han estat sempre confiats a Sant Antoni Abat, patró dels
porquets i per extensió, dels altres animals domèstics.
El dia de sant Antón, tots acudien a missa amb els seus
bestiars, i al final de la funció religiosa, els animals eren beneïts.
·
Els rotllos
Té el seu origen en els panets d'ordi, sègol o blat que es
coneixien com panets de Sant Antoni, i al nostre poble rotllos de Sant Antonia amb el fi de que aquests pans beneïts
protegissin als que els ingerien.
FELIÇ DIA DE
SANT ANTONI!
Per acabar una informació estadística de l'any 1960 sobre l'antiga ràdio de La Vall d'Uixó.
