divendres, 5 de febrer de 2021

EXPRESSIONS DE LA NOSTRA PARLA

ESCAMPAR LA BOIRA

Avui ens hem vist sorpresos per l’aparició d’una fugaç boira, la qual cosa em serveix per treure a relluir aquesta expressió popular:

·  Escampar la boira: vol dir anar-se’n, anar a passejar sovint per airejar-se.

      -  Estic ofuscat. Val més que escampi la boira i després m’hi torni a posar.

Però també pots:

· Anar [o Enviar] (algú) a escampar la boira: Anar-se'n d’un lloc amb el propòsit d’esbargir-se o perquè ja n’estàs fart d’agú.

      - Me’n faig creus! Sempre que hi ha algun problema se’n va a escampar la boira.

      -  L’estava atabalant massa i el va enviar a escampar la boira.

Ara bé, si l’enviem de males maneres, preferim més dir-li directament:

· vés-te’n a escampar la boira

      - Deixa de molestar-me, vés-te’n a escampar la boira.

És clar que també pots enviar algú a:

fregir espàrrecs”, a “fer punyetes” o directament “a la merda”.

Sembla que “escampar la boira” té el seu origen en els temps de la bruixeria (sobretot entre els segles XV i XVII), en què les i els practicants caminaven pels camps proferint encanteris destinats a dissipar la boira.



dimecres, 3 de febrer de 2021

EXPRESSIONS DE LA NOSTRA PARLA

FER-SE-LI UN NUS A LA GOLA

Avui, 3 de febrer, és el dia de Sant Blai i una dita molt popular diu:

SANT BLAI GLORIÓS, CURA'M LA GOLA I EMPORTA'T LA TOS.

Així és com el nostre refranyer destaca el moment en què sant Blai va salvar la vida d'un xiquet a qui se li havia entravessat una espina de peix. A partir d'aquest miracle, el sant es va fer conegut per curar el mal de gola i de coll.

En la nostra parla tenim unes expressions que manifesten la sensació que sentim quan hi ha un impediment a la gola que ens priva de parlar, o d’empassar-se el menjar.

·        Sentir un nus a la gola

·        Tenir un nus a la gola

·        Amb un mos a la gola

 Però generalment aquestes expressions es fan servir servir en un significat figurat quan l’impediment de la gola pot estar provocat per una forta emoció.

-         Se li va fer un nus a la gola que li impedí de donar les gràcies per l’homenatge.

-         De l’emoció sentia un nus a la gola.

-         Els ulls li espurnejaven, però tenia un nus a la gola que li impedia d’expressar l’alegria que sentia.

-         Vaig sentir aquelles paraules amb un mos a la gola.

Les emocions poden anar més enllà quan diem:

·        Amb el cor en la gola.

A tots ens ha passat alguna vegada que sentim que el cor se’ns atura, ens puja com a la gola i es produeix una cosa semblant a una sensació momentània de buit. Pot ocórrer després d’una sorpresa, un ensurt o sense motiu aparent, i molts ho definim per “un tomb al cor”.

·        Tenir la mort a la gola: estar en perill imminent de mort, en gran estretor de recursos o amb greu perill.

          -- El caçador s’enfrontà amb la mort a la gola al porc senglar.

 I si el que es tracta és de sentir molèsties a la gola diem:

·        Escurar-se la gola [o el coll]: Tossir per a llevar-se alguna molèstia, irritació, de la gola.

-         No li sortia la veu i es va haver d’escurar la gola.

Però quan es tracta de menjar, aleshores diem expressions com:

·        Criar teranyines en la gola: Menjar massa poc.

-         Sinó menges se te criaran teranyines a la gola.

·        Fer gola: Gana, apetit d’una cosa en general. Cosa que es menja per gust i no per necessitat; golosia.

-         Mentre es fa el dinar farem gola amb una picadeta.

·        Tindre la gola com un embut [o com un calcetí]: Ser molt menjador, ser molt fartó.

-         Es va posar davant el paelló i cullerada a cullerada es va atipar d’arrós. Te la gola com un embut.



EXPRESSIONS DE LA NOSTRA PARLA

LA CANDELA

Amb motiu de la data del 2 de febrer: LA CANDELERA, trec una sèrie d’expressions en que fem servir aquest ciri:

·        encendre la candela: acceptar una oferta com a base de negociació, en les vendes a l’encant o subhastes, acceptar el subhastador una xifra oferta com a suficient per a iniciar la subhasta.

-         No s’ha fet cap transacció. Tal com estan les coses, em sembla que no encendrem la candela

·        cremar candeles: subhastar, fer venda pública de béns.

-         Aquella família tan poderosa es va arruïnar i va haver de cremar candeles; al final va haver de prescindir de tot el patrimoni artístic que havia posseït.

·        passar la creu i les candeles: Passar les situacions, favorables o adverses.

-         Per fi ha trobat feina, Mira que estava passant la creu i les candeles.

·        acabar-se la candela: acabar-se el termini per a obtindre o per a fer alguna cosa

-         No cal que hi vagis que no t’admetran: s’ha acabat la candela.

·        anar [o dir-li] en candela: anar a algú molt bé els seus negocis o altres assumptes, afavorir-lo la sort.

-         Li ha tocat la grossa i li ha anat en candela per a pagar la hipoteca.

·        no prendre candela a un enterro: no arriscar-se a intervenir en un assumpte que no importa.

-         Aquest és dels qui no prenen candela a un enterro.

·        fondre’s com una candela : consumir-se ràpidament.

-         Les postres eren tan delicioses que s’han fos com una candela, s’han acabat ben de pressa

·        dret que una candela: dit d’una cosa per a indicar que és molt recta.

-         Ens va tenir més de mitja hora drets com una candela, arrenglerats al pati fins a l’hora de plegar; i pobre del qui es mogués!

·        no tenir altra candela per anar al llit: no tenir altre recurs, altre mitjà.

-         No li arribava l’ajuda i no va tenir altra candela per anar al llit que demanar un préstec.

·        prendre candela: intervenir en un assumpte sense ser-hi demanat.

-         A tu qui et mana prendre candela en aquest assumpte, que ni té va ni té ve.

·        esperar (algú o alguna cosa) amb candeletes: esperar amb impaciència, amb delit.

-         Quan arriba el mes de juny tothom espera amb candeletes les vacances d’estiu.



EXPRESSIONS DE LA NOSTRA PARLA

M’ALEGRE

Quan vas pel carrer pots trobar-te persones que fa molt de temps que no veus.
És sempre curiós perquè no és que els retinguis a la memòria, mai no hi penses, però quan te'ls trobes refresques la relació que vas tenir amb ells en el seu moment, fos quina fos.
En principi s’estableix el clàssic intercanvi de salutacions entre les que no pot faltar: 
M'ALEGRE DE VEURE'T.

Tampoc poc faltar la pregunta de rigor de com estàs? (extensiu a la família). Pregunta que en aquest moments de pandèmia, pren més rellevància; perquè no es formula per simple cortesia. I la resposta de bé, l’acomiadament de la conversa s’acaba també en un M’ALEGRE.


EXPRESSIONS DE LA NOSTRA PARLA

LLANÇAR A PERDRE

En el seu significat més ampli ho apliquem per manifestar que alguna cosa s’ha fet malbé. Però es pot fer extensiu a deteriorar, desbaratar, espatlar, estropejar, etc.

Aquesta expressió m’ha vingut al cap, en veure una finca de nuleres, que des del principi de la campanya d’aquesta varietat, allà pel mes de novembre, manifestava una collita espectacular i amb una qualitat immillorable. Avui continue passant i segueix en l’arbre. Serà una llàstima que es llance a perdre; però a aquestes altures sembla que es quedarà dalt de l’arbre. El més indignant és que no es farà malbé, ni per pedregada, ni per gelada, ni altra inclemència meteorològica, serà el resultat de la mala política del mercat. La taronja es podrirà en l’arbre per passar el seu temps de maduresa i no haver-se comercialitzat. Lamentable.

El més normal haguera estat dir:
      --- La gelada ha llançat a perdre la collita de taronges

Amb eixa locució podem fer frases tan variades com:

      -- De tants bacs com li has pegat, has llançat a perdre el mòbil

      -- La beguda ha llançat a perdre a Ricart

      -- La carn s´ha llançat a perdre per no haver-la posat en la nevera

      -- La instal·lació elèctrica s´ha llançat a perdre per una pujada de llum

      -- Les taques de lleixiu t´han llançat a perdre els pantalons nous

      -- Els zels han llançat a perdre el matrimoni de Pepet i Marieta.







EXPRESSIONS DE LA NOSTRA PARLA

AIXÒ CALIA!

Exclamació de sentit denegatori i que s'usa per a posar de manifest que no estem disposats a fer una cosa determinada.

També podem usar altres exclamacions com:

      · Això faltava!

      · Això podíem fer!

      · Això sí que no!

      · Ara!

      · Ja en parlarem!

      · Ni pensar-ho!

      · No res! [o Res!]


EXPRESSIONS DE LA NOSTRA PARLA

AIXINA AIXANA

Mig mig. Regular, sense completa satisfacció.
      -- T'agrada el vestit? Aixina aixana.

I com a negació:

      · Ni aixina ni aixana: Ni una cosa ni l'altra.
          -- Açò no es fa ni aixina ni aixana.


EXPRESSIONS DE LA NOSTRA PARLA

AGARRAR UN MATXO

En sentit generalitzat hi diem com a manifestació d d'enuig.
           -- En saber que no li han autoritzat la subvenció va agarrar un matxo que en un parell d’hores no li podies dir res.

Però en sentit específic ho diem davant l’enrabiada de xiquet capritxós que reacciona amb plors, gestos i crits.
          -- Ha agarrat un bon matxo i no para de bramar.

Igualment podem fer servir:
      · Agarrar un botó: Es diu quan un xiquet s’enrabia i es fica a plorar i cridar de manera inconsolable, i sovint insuportable.
          -- Li he dit al xiquet que no anirem a la fira i ha agarrat un bon botó.

      · Agarrar un batistot: agarrar un disgust molt gran que sol anar acompanyat de plors o gemecs.
          -- Quan la mare li va llevar les joguines va agarra tal batistot, que no hi havia que el calmés.

Tornat al sentit generalitzat com a reacció d’irritació i enuig tenim:
      · Agarrar un ruc: Enfadar-se. Irritar-se.
          -- No li ha sortit bé la feina i ha agafat un ruc que no te pots arrimar a d’ell.

      · Eixir de mare: irritar-se, exaltar-se molt, exasperar-se.
          -- En oir que l’acusaven d’una cosa que no havia fet, va eixir de mare i va insultar-los a tots.

      · Bullir-li la sang (a algú): irritar-se, ser excitat, agitat per una passió, una emoció, etc., sentir-se endut per una passió, sobretot d’ira o d’amor.
          -- Diu que no hi ha res que li faci bullir la sang com la injustícia.

      · Bullir-li la sang a les venes (a algú): esdevenir irat, enutjar-se fortament.
          -- Últimament s’enfada per no res, de seguida li bull la sang a les venes.

      · Pujar-se per les parets: irritar-se fortament.
          -- En saber que no l’havien admès a les oposicions, s’enfilava per les parets; vàrem tenir feina a calmar-lo.

      · Treure foc pels queixals: irritar-se en extrem, manifestar una gran indignació, irritació.
          -Quan el vaig trobar, treia foc pels queixals; acabaven de prendre-li la cartera i estava irritadíssim.

      · Perdre els papers: perdre la contenció, la paciència, el control de si mateix.
          -- Els alumnes d’aquesta classe sempre em fan perdre els papers: no em fan gens de cas.