REFRANYS DE MARÇ
EL REFRANYER EN EL SANTRORAL
1 de Març: SANT ALBÍ.
Hi ha unes èpoques considerades millors que altres per a cada feina. Entre elles hi ha la creença que és bo podar per Sant Albí, encara que hi ha refranys que es contradiuen:
· Qui poda per Sant Albí sempre tindrà vinyar i beurà bon vi.
O:
· Qui poda per Sant Albí, sempre té vinya i mai té vi.
També hi ha que pensa que és bo que plogui en aquest dia:
· Si plou per Sant Albí, bona vinya i bon vi.
I qui ho contradiu:
· Pluja per Sant Albí, ni palla ni vi, ni herba ni lli.
· Si plou per Sant Albí, anirà mes cara l'aigua que el vi
Pensem que tot depèn de la zona on ho reciten, ja que no tenen totes les mateixes característiques climàtiques.
3 de març: SANT MENIR
* Per Sant Sever faves a fer, per Sant Medir faves a collir.
Marca el cicle del conreu de les faves, que es planten en Sant Sever (6 de novembre) i es cullen en Sant Medir (3 de març)
Aquest refrany té el seu origen en una llegenda que conta que, Medir era un camperol de Sant Cugat del Vallès que tenia un camp de faves allà on avui hi ha l'ermita que li està dedicada, al bell mig de la serra de Collserola. Allà, el segle IV després de Crist, se'l va trobar el bisbe de Barcelona, Sever, quan travessava la serra fugint de les persecucions contra els cristians dictades pels romans. Medir es va oferir a amagar el bisbe, però sant Sever s'hi va negar, disposat a morir per la seva fe, i va exigir al pagès que, si veia els romans, els digués la veritat. Unes hores més tard, els soldats romans van arribar als camps de Medir i, en preguntar si havia vist el bisbe, els va respondre que l'havia vist passar quan plantava les faves dels seus camps. Miraculosament, aquelles faves acabades de plantar van créixer i florir en un moment. I els soldats, pensant que el pagès els enganyava, el van empresonar, martiritzar i degollar. Al bisbe, per la seva banda, el van capturar a Sant Cugat i el van martiritzar clavant-li un clau al cervell, d'aquí que se l'invoqui quan algú té mal de cap.
EL REFRANYER DE LA DONA
8 de març: DIA INTERNACIONAL DE LA DONA
Les perles masclistes del nostre refranyer
Avui anem a reflexionar sobre les dites i frases fetes més masclistes del nostre refranyer.
Molt sovint he dit ací que el refranyer tradicional és una font inesgotable de saviesa popular, però hi ha casos en què allò que ens explica és totalment desfasat.
N’és un exemple la visió que té de la dona, que en la majoria de dites i refranys va carregada de tòpics i prejudicis, gairebé sempre amb una opinió pejorativa.
De fet, el refranyer parla tothora de les dones com a esposes i des d’un punt de vista molt masculí, talment com si d’escriure la saviesa popular només se n’haguessin encarregat els homes.
Com que els refranys són elements presents des de fa molt de temps a una llengua i tenen un origen popular, és corrent que utilitzin un llenguatge sexista i androcèntric (Sistema de relacions socials centrats en la persona de l’home).
Això es deu a la tradició història de la societat patriarcal. L’actitud sexista i androcèntrica era normal, sobretot a causa de la forta catolització de la població (que té uns valors paternalistes i androcentristes). Però, des de fa uns anys, amb la baixa de la creença catòlica, els progressos socials i el moviments feministes, aquest tipus de llenguatge comença a corregir-se.
Però la misogínia del refranyer no és cap fet aïllat: en el curs de la història hi ha moltes proves escrites que manifesten que la literatura, el pensament i la política s’han dedicat a menystenir les dones.
Si repassem els refranys sobre la dona distingim dos grups de refranys:
Un mostra la dona submergida al nucli familiar i la relació que té amb la resta de la família.
i, l’altre
Parla sobre la personalitat i el caràcter femení.
També, s’aprecia que el tracte que rep la dona als refranys està molt influenciat per la Bíblia.
La dona ha de sotmetre’s a l’home i es ressalta, sobretot, la seva maldat, així com certes característiques que ha de tenir, com ara ser tranquil·la, reposada, callada, treballadora a casa, etc.
Repassem alguns exemples:
El coneixement que propaga parteix d’un món molt rural i en aquestes societats tradicionals les dones tenien un paper molt definit que no va començar a canviar fins que no va arribar la revolució industrial.
N’és una bona prova el fet que les dones sovint siguin comparades amb animals i estris propis de les feines del camp:
* Al que té carro i muller, mai li faltarà què fer,
* Dona i cavall, donen treball.
* Del mateix lloc, ni dona ni porc.
Si fem cas del refranyer, la dona és un ser d’una gran inestabilitat emocional, que sempre crida, plora i, en general, complica la plàcida existència dels homes:
* D’home tiple i dona tenor, deslliureu-nos-en Senyor.
* A tothora el gos pixa i la dona plora.
* Allò que la dona no assoleix parlant, ho aconsegueix plorant.
A més, segons la saviesa popular, les dones també són terriblement tafaneres:
* Dona finestrera, dona xafardera.
* Cap home savi i discret diu a la dona un secret.
Però les qualitats pejoratives de les dones no s’acaben aquí: el refranyer també dedica molt d’espai a advertir del perill que representen:
*Amb dones, armes i focs, no hi vulguis jocs.
*Cartes, daus, dones i vi, el ric fan tornar mesquí.
*Dona jove i home vell, no hi ha pas remei per a ell.
I tots aquests motius, és clar, justifiquen els abusos i la violència:
* A la dona i a la burra, cada dia una surra.
* Baralles entre muller i marit, de la taula al llit.
* A pica d’aigua beneita i a mossa d’hostal, tothom hi fica mà.
Però si hi ha un apartat en què el refranyer és especialment extens és el que ens parla de la ineptitud de les dones per a exercir el poder. Així es pot sentir:
*Casa on governa la muller, no sol anar bé.
* Allí on manen dones i llauren vaques, mal any assegurat.
I si a més les dones s’han d’entendre entre elles, encara és pitjor:
* Cent ames d’un corral, cada una diu el seu cantar.
* De dones en una casa, amb una n’hi ha poc; amb dues, massa.
Només hi ha una situació que fa que una dona pugui manar i ser respectada: si té diners.
Aleshores es diu:
* A casa de dona rica, ella mana i ella crida.
Segons el refranyer, doncs, com ha de ser una dona virtuosa? A grans trets, prima, jove i fina:
* La dona l’has de jutjar en veure-la caminar.
* Dona i sardina, com més petita, més fina.
* Bèstia xica i dona gran, traieu-me-les del davant.
Això sí, les dones com cal costen molt de trobar:
* Alzina i dona, de cent una de bona
I, per evitar que la dona descarrili, cal que estigui a casa i ben enfeinada:
* Dona ociosa no pot ser virtuosa.
* Dona aficionada als balls, per casa no té treballs.
* Dona brincadissa, ni a casa ni a missa.
Encara que el missatge no és gens gratificant cal recordar-ho i denunciar-ho, doncs s’explica molt bé que en l’origen d’aquest llenguatge estan les conseqüències i els resultats de la violència de gènere i perquè no obstant als grans avanços de la nostra societat, no està ni molt menys aconseguit i encara queda molt per caminar, cada dia tenim exemples que aquesta cultura masclista encara en queda i com a mostra que encara no s'ha aconseguit eradicar aquests estereotips, és que van sorgint noves formes, nous refranys, que responen a aquest tipus de discriminació perquè suposen en la dona la incapacitat per adaptar-se a situacions que fins ara eren pròpies de l'home.
Un exemple i que podem escoltar facilment:
* Dona al volant, perill a l'instant
És un refrany, sens dubte, recent que deixa clar quin segueix sent la situació de la dona en aquest sentit.
9 de març: SANT PACIÀ bisbe.
* Per Sant Pacià l'oreneta ve i el tord se'n va
* Valga'm sant Pacià que és el primer sant que es va afaitar
* Valga’m Sant Pacià, que és el sant millor que hi ha
12 de març: SANT BERNAT
* Per Sant Bernat, el sol ja entra pel forat
(Fins aquest moment, el sol rodava molt baix i no es notava el forat de la teulada)
* Per sant Bernat, tapa't el cap.
(El sol ja calfa i cal protegir-se)
* Pluja per Sant Bernat, el blat corcat
(La pluja, en aquest moment, perjudica el blat)
15 de març: SANTA MADRONA I SANT RAMON de Fitero
* Per santa Madrona i sant Ramon vénen les orenetes de l'altre món.
Són festivitats de referència aproximada de l’arribada de les orenetes a cada zona, que a terres valencianes sol produir-se a finals d’abril.
No és l’únic refrany de referència a l’arribada de les aus migratòries a finals de l’hivern:
* Orenetes per Santa Madrona, l'hivern és fora.
* Per Santa Madrona, canta l'oreneta i l'alosa.
* Per Sant Ramon, orenetes per tot el món.
Els que mataren el porc i feren l’embotit ara és el moment de començar a tastar-ho:
* La botifarra més bona, encetada per santa Madrona.
També és el moment de llevar borrons al cep perquè prengui més força:
* Per Santa Madrona el cep esborrona.
19 de març: SANT JOSEP
Aquest sant arriba a les portes de la primavera i hi ha un reguitzell de refranys que manifesten l’inici de l’activitat en la natura. Per tal de buscar la rima se’l fa lligar amb la vinya:
* Per Sant Josep, verdeja el cep.
* Per sant Josep, pàmpols al cep.
* Per Sant Josep el brot al cep.
* Per Sant Josep la crosta al cep.
* Per Sant Josep tireja el cep.
Com no, les aus migratòries fan els seus moviments:
* El cant del cucut, sant Josep el porta i sant Pere se l'emporta.
* Per sant Josep l'oreneta tanca el bec.
* Per Sant Josep, cada oreneta en son indret.
* Per Sant Josep, es casa [o en casa] el pardalet.
* Per Sant Josep, puput que no és vingut, o s'és mort o s'és perdut.
* Per Sant Josep, tot ocell construeix el seu castell.
CADA DIA UN REFRANY
* A despit del febrer, pel març la garsa fa el niu i pon molt bé.
És el que fa aquest animal entre aquest mes i el següent.
Ja que fins ara:
* Pel febrer, la garsa puja al joquiner, no per pondre ni per covar, sinó pel temps que fa
(La garsa passa l'hivern retirada al seu joquer).
I després, la cria vindrà al mes següent:
* Per Pasqua, ous de garsa, i per l’Ascensió ja hi ha garsó
(Per l’abril és la posta de la que naixeran els pollets)
CADA DIA UN REFRANY
* Març marcer, carasser.
Es diu perquè el Sol comença a fer carasses, ix i s'amaga.
De la inseguretat característica del març se n'ha arribat a crear una forma verbal, marcejar, que hom empra per indicar variabilitat.
O la variant:
* Març, marcer, sol carasser.
Es diu perquè la gent creu que el sol del mes de març fa sortir molts grans o pigues a la cara.
I el que allarga les inclemències:
Març, marcer, carasser i ventaler
CADA DIA UN REFRANY
* Aigua de març, governa tot l'any
La pluja d’aquest mes en que comença la primavera ajuda a l’eclosió de tots els vegetals, els bons i els dolents per a l’home.
* Aigua de març, faves a sacs
* Aigua de març, herba al sembrats
CADA DIA UN REFRANY
* Ploure de març, dóna faves i lleva blat
Aquesta pluja afavoreix una planta i en perjudica una altra. Així com al favar propicia el seu creixement, per contra al blat, durant l'etapa sensible del desenvolupament de la planta, l'aigua afecta més el cultiu, ja que permet el creixement de plagues i malalties.
CADA DIA UN REFRANY
* Com la llaurada de març, cap altra mai no en faràs
Fent referència al fet que aquesta prepara la terra per a l'acció primaveral on, al camp, tot torna a renàixer.
CADA DIA UN REFRANY
* De flor de Març, fruit no en veuràs.
* De flor que el març veurà, poc fruit se'n menjarà
* De la flor de març, no s’ompli el sac
La floració que despunte en aquest mes encara està en perill de gelada. Les bones temperatures que venim arrastrant des de febrer han fet avançar la floració de molts arbres fruiters que estan en perill d’alguna baixada de temperatures.
LA VARIABILITAT DEL MES DE MARÇ
* El març té trenta-un dies i tres-centes fesomies
Ha entrat el març. La característica del temps d´aquest moment de l´any és la variabilitat:
* Març i abril, mudances mil
* Març marcedor, nit freda i dia amb calor
* Març ventós i abril plujós
* Març marçot, mata la vella a la vora del foc, i a la jove si pot
Hi ha expressions que es fan ressò d´aquest fet; així, es diu d´algú que varia molt d´opinió a conveniència que:
* Té set cares com el març
O d´algú que té un caràcter molt variable que:
* És més variable que el març o
* És boig com el març
Fins i tot el diccionari té l´entrada ´marcejar´ que s´utilitza per indicar variabilitat. Però també el refranyer ens recorda que:
* Si el març no marceja ni l´abril abrileja, tot l´any bogeja
CADA DIA UN REFRANY (El Sol)
Diu un refrany que:
* El sol de març dóna cops de cap.
en al·lusió a l'altura que assoleix el sol en aquesta època equinoccial, de transició entre l'hivern i la primavera. No és infreqüent tenir al març algun període de dies assolellats en els quals es disparen les temperatures i vam començar a sentir calor durant les hores centrals del dia. Açò pot perjudicar les persones i les plantes.
* Sol de març porta refredats.
* El sol de març es coneix set anys a la cara.
Però sinó calfa massa sol venir ve:
* El sol de març, de reg li serveix al camp
(Il·lumina les fulles, però no asseca les plantes).
Aquestes jornades contrasten amb les fredes, ventoses i plujoses que també caracteritzen aquest mes, on encara pot aparèixer la neu.
* Març marcedor, nit freda i dia amb calor
(És el mes de transició entre l’hivern i la primavera, i per tant d’oratge incert, amb ullades o estones de sol)
* Pel març, corre el diable per totes parts
(Es tracta d’un mes enganyós en el que fa sol i fred, i si de dia fa bo, de nit fa fred, i les persones i els animals es refreden).
* No hi ha març sense neu, ni sense Mare de Déu.
* Vent marçal, fort temporal
(Març és el mes més ventós de l’any).
CADA DIA UN REFRANY (El sol i la salut)
* Sol de març, pigues i barbs
Hi ha la creença que el sol de març sol ser perjudicial per a les persones; sobre tot a la pell, si s’està molt de temps exposat a d’ell. Adverteix que quan el sol ja calfa, emmoreneix molt, ressalta les taques dèrmiques i la seua radiació pot arribar a ser cancerígena.
* Guarda’t del sol de març i estaràs fermosa tot l’any
* Si tens filles per casar, del sol de març les has de guardar
Convé evitar que es facen morenes, ja que la pell perd frescor i s’arruga, i perdran possibles pretendents
També pot provocar constipats i mals de cap.
* El sol de març, porta refredats
* El sol de març dóna cops de cap
* El sol de març estella el cap dels ases
[estellar = malmetre, desbaratar, estropellar, quartejar]
Els ases són tan burros que si els deixen al sol, no busquen l’ombra. Per això se’ls sol posar un capell de palla amb forats per a les orelles.
CADA DIA UN REFRANY (Els ocells)
Els ocells anuncien el bon temps
* A mitjans de març el sol ja fa ombra i ja canta l'alosa.
Significa que ve el bon temps, el sol roda alt i els animals busquen parella.
Tots els animals anuncien amb els seus cants i la seva arribada el començament del bon temps i la proximitat de la primavera.
* El puput, ocell de bon temps.
* Quan canta la puput, el bon temps és vingut.
* Orenetes per Santa Madrona, l'hivern és fora (15 març).
* Per Sant Josep, cada oreneta en son indret (19 març).
* Per Sant Josep, tot ocell construeix el seu castell.
* Sant Ramon, porta l'oreneta, a l'altra punta del món (15 març).
* El cant del cucut, sant Josep el porta i sant Pere se l'emporta. (19 març) (29 juny).
* Per Sant Benet, cada cucut canta al seu indret. (21 març).
* Sant Benet fa cantar el cucut i sant Pere el fa callar. (21 març) (29 juny).
* Si pel març no canta el cucut, ni per l'abril la puput, tant de bo que l'any no hagués vingut.
* Si per sant Josep no canta el cucut, o és mort o s'ha perdut.
* Per l'Encarnació ja volen l'esparver i el falcó. (25 març).
* Per la Mare de Déu de març, bosquetes i muriacs [muriac = muricec, ratpenat] (25 març).
* Pel març i l'abril el cucut surt del niu, però, si hi ha neu, no el veureu.
CADA DIA UN REFRANY
· En març, ja està núvol ja està ras
Un refrany més que ens anuncia la variabilitat d’aquest mes. Ahir vam tenir un dia solejat avui tot nuvolat amb alguna ullada de sol.
CADA DIA UN REFRANY
* No hi ha gall ni gallina que pel març no tinga la pepida
La pepida és una malaltia contagiosa dels ocells, especialment dels fasianiformes, que els produeix una acumulació de mucositat a la boca que els forma a la llengua un tel escatós.
Sembla que en aquest més és una malaltia obligatòria, com els constipats de les persones.
CADA DIA UN REFRANY
* Pel març la falceta al braç
[falceta = falç, corbella menuda]
Cal anar preparat per a segar les herbes que envaeixen els camps, no per a segar la collita.
I és que en aquest mes:
* Pel març, herbes per totes parts.
CADA DIA UN REFRANY
Pel març, el marduix treu el cap
[marduix o moraduix = herba aromàtica]
En castellà es coneix com mejorana.
En aquest mes és quan naix.
Ací teniu alguns refranys d’aquesta planta:
* Ja et conec, herbeta, que et dius marduix!: es diu per indicar a algú que li hem descobert les intencions.
* Del marduix, l'amor en fuig
* Marduix escapçat, l'amor al costat
* Moraduix, cap fluix.
CADA DIA UN REFRANY (La mar)
* Pel març, les xarxes a la mar.
* Pel març, carn a la mar.
* Quan el març haja passat, mariner, fes-te a la mar.
És el moment de la pesca abundosa. Des de març a juny, és l'època en què la calor comença a elevar els termòmetres i també les temperatures de les aigües és la que provoca que aquells peixos que van estar allunyant-se del fred o en un estat molt menys actiu per culpa de les baixes temperatures comencin a moure i activar-se. És el moment més adequat per tornar a la mar per fer un bon recull de peces capturades.
Pels aficionat a la pesca de canya també es pot arrimar a les zones costeres i posar-se a l’espera:
* Pel gener la canya al raconer i pel març la canya al braç.
En hivern no hi ha pesca però a la primavera ja és el moment de fer-ne captures.
CADA DIA UN REFRANY
* Tords a la darrera de març, l'hivern és llarg
Els tors solen anar-se'n amb l'arribada de la calor.
CADA DIA UN REFRANY
* Si ta casa vols obrar, pel març has de començar
Convé començar les obres de construcció de cara al bon temps, ja que la pluja i el mal temps poden aturar-les.
CADA DIA UN REFRANY (La lluna)
* Variable com la lluna de març
Es diu d’aquell que té un canvi de comportament molt sovint, tal vegada en al·lusió al temps variable d’aquest mes.
Altres que també indiquen la variabilitat de caràcter son:
* Estar de bona lluna (Estar de bon humor).
* Estar de mala lluna (Estar de mal humor).
* Tenir llunes [algú] (Ésser d’humor variable, anar a rauxes).
* Anar a llunes [una cosa] (Variar d’un temps a un altre).
I és que a la lluna se la compara amb el caràcter o comportament de les persones:
* Estar a la lluna [o estar a la lluna de València] (Estar molt distret).
* Voler agafar la lluna amb les dents (Pretendre l’impossible).
* Voler fer veure la lluna al mig del dia [o voler fer veure la lluna en un cove] (Voler fer veure una cosa increïble).
ENTRADA DE LA PRIMAVERA
El 20 de març entra la primavera.
Però no ens confiem d'un:
* Març, de falsa primavera que enganya al bestiar.
I al pastor també:
* Per la primavera, pastor, no deixes la capa ni la berena
Els rigors hivernencs arribaran fins a entrar la primavera. Les borrasques sempre són molt traïdores.
A més a més si hem tingut un hivern no gaire rigorós, cal estar previnguts a que la primavera meteorològicament es retarde:
* Si l'hivern primavereja, la primavera hiverneja.
CADA DIA UN REFRANY (El cucut)
* A darrers de març i a primers d'abril, canta el cucut si és viu.
El cucut és l'ocell que anuncia la primavera i és en aquesta època quan hem de començar a escoltar la seva singular cant.
A més, es creu que si no ho fa, és un mal senyal:
* A primers d'abril o el darrers de març, el cucut ha d'arribar; l'any que no arribarà, el món s'acabarà.
La cultura popular atribueix un dia concret al primer tri de la temporada: el 3 d'abril:
* Si el 3 d'abril lo cucut no ha cantat, és mort o enterrat.
O bé:
* Si a tres d'abril lo cucut no canta, digueu que és mort o pres a França.
Al tractar-se d'una au primaveral, es parla de temps del cucut per a una situació molt variable.
* En temps del cucut, el dematí plou i el vespre ja és eixut.
Aquest ocell també serveix per fer pronòstic:
* Si el cucut canta al tardi, pluja al matí.
CADA DIA UN REFRANY
* Pel març, treu el cap la sargantana, i per l'abril acaba d'eixir.
Al final del fred, els animals de sang freda van despertant-se de la letargia hivernal.
