FAVA
· Cap de fava
Si et diuen cap de fava, no vol dir que tinguis el cap de fava. Simplement, t'estan dient ximple, babau, tonto.
Si et diuen cap de fava, no vol dir que tinguis el cap de fava. Simplement, t'estan dient ximple, babau, tonto.
Es diu quan una cosa és òbvia.
- El canvi polític a casa nostra és clot i fava, clot i fava. Segur!
Frase que els infants fan dir a altres mentre els tenen agafats en cert jocs o renyes.
Expressió de disgust o d’indignació.
· Ser un fava
Persona aturada, que sembla com encantada. Que no té gens de malícia, innocent. De poca intel·ligència.
- No sigues fava.
- El teu amic és una miqueta fava. No hi ha manera d’espavilar-lo.
Exagerar molt, fer una cosa massa grossa.
Participar en tot encara que no sia cosa seva.
- Eixe en tot vol ficar fava.
· Quedar-se com fava o
· Estar com fava
Quedar-se algú, després d’intentar aclarir alguna cosa o resoldre algun problema, exactament igual com estava abans, és a dir, sense aclarir res, resoldre res ni avançar en cap sentit. No traure trellat d'un fet.
Sovint es completa la frase dient:
“M’he quedat com Fava, igual estic que estava”.
· Tenir dents de fava
Tenir les dents massa grosses
· A cada casa couen faves, i a la nostra a calderades
Les flaqueses humanes no són exclusives de cap lloc. Es diu quan algú critica una persona i el que hauria de fer és mirar-se primer ella.
L'origen de l'expressió no és gaire clar. Sí que se sap, que està inclosa al Quixot, concretament al capítol II, i apareix en boca de Sancho Panza, quan diu el següent:
«No hi ha camí tan pla —va replicar Sancho—, que no tingui cap ensopegada o barranc; en altres cases couen faves, i a la meva, a calderades».
Així, Sancho sembla expressar, mitjançant dues frases diferents, la idea que els problemes, els disgustos o els defectes es pateixen i es donen a tot arreu i en les circumstàncies. I aquest és, precisament, el sentit de l'expressió «A cada casa couen faves, i a la nostra a calderades», que avui dia tant fem servir.
· A poc hi van les faves!
Ho diuen per indicar que ja falta molt poc per a alguna cosa.
· Adéu, camp de faves!
Expressió que s'usa quan alguna cosa es torna irrecuperable.
· Això són faves comptades
Dit d'una cosa certa, que no hi cap posar en dubte.
- Si només té aquest sou tan escarransit, això són faves comptades; no pot fer gaires despeses extraordinàries.
· Déu dona faves a qui no té barram
[barram = barres, mandíbules, maixelles, queixals]
Comentari que hom fa en veure una persona que, tenint mitjans per a fer una cosa, tanmateix, no els usarà; però que faria profit a algú altre.
- Ha rebut tres propostes de feina en una setmana, però les ha rebutjades totes perquè es vol retirar. Déu dona faves a qui no té queixals.
· Entendre faves per llentilles
Entendre una cosa per l'altra.
· És més innocent que una garba de faves
Que està mancat de malícia.
· Ser [o Estar] més brut que una garba de faves
Es diu d'una persona o cosa molt bruta.
· No eixir-se'n en palla de faves
No escapar-se sense pagar les conseqüències.
Es diu d'una persona de qui no es poden fiar gaire.
· No poder menjar faves torrades
Pobre. Estar molt mancat de recursos.
- No li demanis diners. Que no veus que no pot menjar faves torrades? És més pobre que tots nosaltres.
· Plantar faves
Coixejar.
Molt seriós.
· Traure faves de l'olla
Experimentar una gran millora, reviscolar-se, refer-se, d'una malaltia, d'una mala situació, d'un estat precari, etc.
- Va estar molt malalt amb aquella pneumònia, però ara sembla que ja treu faves d’olla i torna a ser el de sempre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada