dimarts, 10 de gener del 2012

A rebolcons

A rebolcons

Significat: Terra.
El meu net sempre va a rebolcons per terra, així que sempre va brut.

Equivalents:
A bocons
A gatameu
A peu pla
A ras de terra
A terra
A tornajornals
Agafar aigües
Agafar terra
Ali i volta'l
Anar a bocadents
Anar a frau
Anar com els gats: a quatre potes
Anar de morros per terra
Anar de quatre 
Anar xafant guaret 
Anar-se'n per terra
Besar en terra
Bon pit, bon cànem 
Bona fangada val mitja femada 
Camí [o terra] de bona [o mala] petja
Caure a terra
Caure de memòria 
Caure de nas a terra
Caure de vint ungles
Caure en terra
Caure rotllat com un cuc
Caure tan llarg com és
Caure un bac
Davall terra
De bocaterrosa 
De grapes
De la mar el bon peixó, i de la terra el moltó
De llevant a ponent
De nassos
De quatre grapes
De sobines 
De tomballons 
De trompis 
Dia de llaurar
En terra
En terra plana
Esser molt en terra
Estar de bocaterrosa
Fer el pi
Fotre una aterrissada
La pàtria sempre tira
Passar ras
Per terraPerdre terra
Posar els peus en terra
Posar peu a terra

Prendre terra
Quants ne manté la farina, i ella fina que fina! 
Rascar la terra
Saltar en terra
Sota terra
Tenir molta terra
Tenir moltes terres

Terra de calcides, no la dons a tes filles
Terra de gaons, no en venguis ni en dons
Terra endins
Terra ferma
Terra roja, quan te farà goig, ven-la
Terra terra
Terra, ni poca ni massa
Tirar a terra
Tirar a u de quatre
Tirar en terra
Topar de morros
Van les lleis per on volen els reis

No parlar per no ofendre

No parlar per no ofendre
Significat: Tímid
Sempre està callat, no parla per no ofendre.

Equivalents:
Amagar els braons
Amb el pa a les mans, se moriria de fam
Au de gàbia
Cuca de forat
Haver de treure a prendre el sol anb un garbell
Haver de traure en un cabasset al sol
Qui té vergonya, no menja confits
Ser un cagat
Ser un caguetes
Ser una aranya de forat
Ser una figa amb dents
Tenir sang de xufles

diumenge, 8 de gener del 2012

Cabut –uda

Cabut –uda
Significat: Tossut. Obstinat.
Mira que eres cabut, ja t'he dit moltes vegades que això és impossible de fer.

Equivalents:
A peu fiter
A peu i a cavall
A pinyó fix
Agarrat a la seva
Aguantar el punt
Amb dents i ungles
Anar contra vent i marea
Arrimat a la seva
Caparrut -uda
Creuar-se-li els cables
Defendre a capa i espasa
Defendre contra vent i marea
Defensar a peu i a cavall
Dur de cap
Eixe primer es trenca que es doblega
És més tossut que un estellador
Estar en cervell [d'alguna cosa]
Fer [una cosa] per punt
Fer-se fort
Fet a la seva
Ficar el cap a l'olla
Ficar el cap al cove
Ficar la banya en un forat
Ficar-se al cap
Ficar-se [alguna cosa] al barret
Ficar-se [una cosa] dins el carbassot
Ficar-se [una cosa] entre cella i cella
Ficar-se-li a la barretina [a algú]
Ficar-se-li una ceba al cap [a algú]
Ja pots xiular ja, que si l'ase no vol beure...
No en farem res, de dir el rosari fort
Posar peu fiter
Posar-se al cap
Posar-se barres estretes
Posar-se de cul a la paret
Posar-se en contra
Ser [algú] de les potes del matxo
Ser com un marrà
Ser d'idees fixes
Ser del morro fort
Ser dur de mal pelar
Ser dur de pelar
Ser fort de morro
Ser mes cabut que els aragonesos
Ser més tort que un rabassó
Ser mes tossut que un aragonès
Ser més tossut que un ase
Ser més tossut que una mula
Ser més tossut que una mula guita
Ser més tossut que una banya de bou
Ser tossut com un aragonèsSer tossut com una banya de marrà
Ser tossut com una mula guita
Ser un cap quadrat
Tan si com no
Tan si vols com si no vols
Tancar-se en banda
Tindre el cap com una barcella
Tindre el cap dur
Tindre el cap dur com una pedra
Tindre el cap més dur que una pedra
Tindre els collons ben posats
Tindre els collons quadrats
Tindre la closca dura
Tossut com un ase
Tossut com un marrà

Tretze són tretze
Voler fer entrar el clau per la cabota
Voler tocar el cel amb la mà
Voler treure pols de baix l'aigua

Tractar amb cotonets

Tractar amb cotonets

Sifnificat: Tractar.
No he vist persona que tracte millor a sa mare, la tracta amb cotonets allà on la porta.

Equivalents:
Agafar de passada
Agafar [alguna cosa] en pinces]
Agarrar-se llibertats [o llibertat]
Al pagès [o a un pagès] deu-li cols, i en temps de fang sabates grosses
Bé sap el gat la barba que llepa
Bo d'agombolar
Braç a braç
Burro és qui a burro honra
Concedir llibertats [o llibertat]
D'igual a igual

De batalla
De lluny se veu la vila, i de prop la gent
Dir de tu
Donar mala vida [a algú]
Donar orgue [a algú]Donar quarter
Donar una coça al cul
Donar llibertats [o llibertat]
Donar-li la mà
Donar-li mal temps
Dues pedres
Dur [algú] a rebolcons
Dur [algú] amb palmes
Dur [algú] amb palmes d'or
Dur [algú] amb rams i palmes
El rei s'alegra d'una flor, i en haver-la olorada, la tira
Encetar un assumpte
Ens porten "a rabo de borrego"
Entrar en matèria
Enviar a filar
Ésser de bona jeia
Ésser [una persona] tot mel
Ets més bast que un forrellat de porquera
Fa més una gota de mel que una bóta de vinagre
Fer a algú sa llenya damunt
Fer anar com una granera
Fer barretada
Fer capa torera [d'alguna cosa]
Fer de qualcú corda de baldufa
Fer diferències
Fer dos cares
Fer la gara-gara
Fer pleta [d'una cosa]
Fer-ne sopes, [d'algú]
Fer-se amb algú
Guerra sense quarter
Jugar amb la salut
L'àguila no caça mosques
La mel sa la mengen perquè és dolça
Mals tractes
Mel en la boca, i guarda la bossa
Mesurar a tots amb la mateixa vara
No deixar ram verd
No deixar tocar [algú] de peus a terra
No fer al propòsit
No saber per on agafar [algú, o alguna cosa]
No saber u en qui se juga els diners
No vindre al propòsit
No voler peres [amb algú]
Pagar algú amb la mateixa moneda
Parlar a Déu de tu
Permetre llibertats [o llibertat]
Pitjar el tascó [a algú]
Portar [algú] amb palmes
Portar [algú] amb palmes d'or
Portar-se bé
Portar-se com un senyor
Prendre's llibertats [o llibertat]
Prop del foc, la pega regala
Quedar bé
Quedar malament
Saber on fa la llenya
Segons la gent, el tractament
Segons la gent, els encens
Segons s'al·lot, ses juguetes
Ser tractat com un gos
Ser un morral
Ser [algú] una mel
Tenir mala jeia
Tenir males arrancades
Tenir mals arrambatges
Tenir mel a la boca i fel al cor
Tindre boqueta de mel
Tindre com un gos
Tindre coneguda
Tindre do de gents
Tindre mal consol [d'algú]
Tractar a baqueta
Tractar a boca què vols
Tractar a cor què vols
Tractar com un drap brut
Tractar com un gos
Tractar de tu
Tractar a Déu de tu
Tractar [algú] com un rei
Tractar [a algú] com un senyor

divendres, 6 de gener del 2012

Donar-se per vençut

Donar-se per vençut
Significat: Vèncer.
Després de molts intents i no poder aconseguir-ho es va donar per vençut i va dessistir.

Equivalents:
A carn dura, dent aguda
A carn dura, dentadura
A força de forces
A la tercera va la bona
A la tercera va la vençuda
A les tres; qui para, paga
A més força
A qui no té traces, el llop se'l menja
Ai Déu meu! Lo pare és mort i jo seré l'hereu
Amb paciència i pa, treuen les roques
Apagar el foc [de l'enemic]
Apretar les clavilles [a algú]
Ballar de capoll
Callar i fer la seua
Cantar victòria
D'homes valents, les fosses en són plenes
De mal cor
Deixar fora de joc
Donar la llengua al gat
Donar quarter
Dormir sobre el camp de batalla
Dur els esperons ben esmolats
Dur en vençó [a algú]
D’avorrit a avorrit
Els més valents cauen de cul
Els valents també cauen
Els valents cauen de cul
Encara no li suen les ungles [o el cap del nas,o el cul]
Escolar-se
Fam que s’espera matar, no és fam
Fer menjar pols [a algú]
Fer menjar terra [a algú]
Fer miquetes [una cosa]
Gota a gota fa forat
Guanyar batalla
Guanyar el plet
Guanyar [o perdre] el capítol
Guerra sense quarter
L'aigua i el foc, només juguen a un joc
La fe mou muntanyes
La gota [o goterella] forada la pedra
Mirar de quin cap fan estelles
Obrir-se camí
Ofegar amb un cabell [a qualcú]
Pam a pam
Posar [o deixar] fora de combat
Posar-li [a algú] el peu en el coll
Posar-li [a algú] el peu en la gola
Prendre en vençó [a algú]
Romandre el camp [a algú]
Tirar el dauTreure el carro
Véncer batalla
Veure el plet malparat

Al capvespre

Al capvespre
Significat: Vespre. Primeres hores de la nit.
Al capvespre repleguem les eines del treball i tornem cap a casa.

Equivalents:
A boca de fosc
A boqueta de nit
A dos llums
A encesa de llums
A entrada de nit
A hora baixa
A hora foscant
A la caiguda del dia
A la primera guaita
A poqueta nit
A ranvespre
Acabar al capvespre
Al caient de la tarde
Al caient del sol
Al vespre
Bon vespre
Cada vespre
Cap al tard
Caure el sol
Caure la nit
De vespre
Declinar el dia
El seny del lladre
El vespre
Entrada de fosc
Entre dos foscants
Entre dos llostres
Fer-se de nit
Fer-se fosc
Fer-se vespre
Hora de llum encendre
Hora del seny del lladre
La campana del lladre
Pondre's el sol
Ser fosc
Tombar el dia
Un vespre

A una veu

A una veu
Significat: Veu.
En preguntar en l'essemblea d'anar a la vaga, tots a una veu respongueren que si.

Equivalents:
A alta veu
A borbollons
A borbolls
A cau d’orella
A dos veus
A mitja veu
A plena veu
A quatre veus
A sota veu
A tres veus
A veus plenes
Aclarir-se el coll
Aclarir-se la veu
Agarrar sentiment
Aixecar la veu
Alçar el diapasó
Alçar la veu a favor de
Alçar-li la veu
Amb veu de crida
Amb tota la boca
Arrossegar la veu
Arrossegar les paraules
Baix baixet
Bum-bum
Cantar a veus
Canviar la veu
Canviar de veu
Córrer la brama
Córrer la veu
Cridar com un boig
De viva veu
Dir [alguna cosa] per a si mateix
Do de pit
Donar veus [d'alguna cosa]
En alta veu
Enfosquir-se-li la veu [a algú]
Escampar-se la veu
Estar de xiu-xiu
Estar en veu
Estar xiu-xiu
Fer el canvi
Fer el borinot
Fer embuts
Fer la farina blanca
Fil de veu
Fluixet fluixet
Galejar la veu
Haver vist al llop
Jugar la veu
La veu de Déu
La veu de la consciència
Llançar veus [d'alguna cosa]
Llengua de draps
Moure fressa
Mudar la veu
Mudar de veu
No tenir veu
No tindre veu ni vot
Parlar a cau d'orella
Parlar a soca d'orella
Parlar a sotaveu
Parlar amb el nas
Parlar baix
Parlar de petites
Parlar fort
Parlar fosc
Parlar petit
Passar la veu
Perdre la veu
Portar [algú] la veu cantant [en un lloc o en un assumpte]
Prendre veus
Raig de veu
Secret de dos és sospitós
Secret de tres, descobert és
Secret de tres, el diable hi és
Secrets davant de la gent, senyal de poc enteniment
Secrets en reunió, és falta d'educació
Tindre bons pulmons
Tindre la veu clara
Tindre la veu d'home
Tindre la veu de dona
Tindre la veu dolça
Tindre la veu escanyada
Tindre la veu esquerdada
Tindre la veu grossa
Tindre la veu gruixada
Tindre la veu plena
Tindre la veu prima
Tindre veu
Tindre veu d'aiguardent
Tindre veu de barrranc
Tindre veu de canya
Tindre veu de cossi
Tindre veu de l'altre món
Tindre veu de mardà
Tindre veu de regadora
Tindre veu de pollastre
Tindre veu de teixidor
Tindre veu engolada
Tindre veu escardalenca
Tindre veu eunucoide
Tindre veu flèbil
Tindre veu gutural
Tindre veu i vot
Trencar-se la veu
Veu blanca
Veu de cap
Veu de gola
Veu de nas
Veu de pit
Veu de troVeu del poble
Veus volanderes