dijous, 31 de març del 2016

REFRANYER D'ABRIL

ABRIL (Aprilis)

Abril és el quart mes de l'any julià i gregorià i és un dels quatre mesos que tenen 30 dies. Abril era el segon mes de l'any en l'antic calendari romà abans que el rei Numa Pompilio s'afegís a gener i febrer al voltant del 700 a. C. Els antics romans l'anomenaven aprilis, en llatí.
No es coneix exactament l'origen de la paraula «abril». S'ha volgut relacionar amb el verb aperire ( 'obrir'), per la suposada forma aperilis, associant-lo a que en aquest mes la primavera obre la terra, les flors, etc. Ovidi s'uneix a aquesta idea; però no hi ha fonament etimològic que ho sustenti.
També s'ha proposat com a origen el grec aphrós ( 'escuma') a través de la forma aphrilis. Aquest nom guarda una semblança amb Aphrodite, paraula grega que conté la paraula escuma i significa Afrodita, el nom grec d'una deessa mitològica, que els romans anomenaven Venus.
Abril s'inicia el mateix dia de la setmana que juliol tots els anys, i que gener als anys de traspàs. Abril acaba el mateix dia de la setmana que desembre cada any.

AFRODITA
Segons la mitologia grega, Afrodita era la deessa de l'amor, encara que també era coneguda com a deessa de la bellesa, la luxúria, la sexualitat i la reproducció, no es destaca per un amor romàntic, és reconeguda pel desig carnal, el desig pur i dur. En la mitologia romana és coneguda per Venus.
Ella era representada com una dona bella en general acompanyada per l'alat Eros petit déu de "l'amor. Els seus atributs inclouen un colom, una poma, una petxina de pelegrí i un mirall. En l'escultura clàssica i en el fresc que estava sovint representada nua.
Afrodita era la deessa de l'amor i de la bellesa i d'acord amb la Teogonía d'Hesíodo, Cronos, fill d'Urà i Gaia talla els genitals del seu pare instigat per la seva mare i els llança al mar. Aquests al caure al mar generen una escuma i d'ella sorgeix Afrodita ja adulta. Així va néixer Afrodita, coneguda com la deessa de les ones. Una vegada que Afrodita va sortir del mar, va ser portada pels vents Céfiros, a Citera Xipre, van ser els primers que li van oferir el seu culte a través d'Ascaló estenent i ensenyant el culte als pobladors de les terres de Citera, es comenta, que Afrodita, podia aconseguir que els homes s'enamoressin tan sols amb mirar-la.
No obstant això, segons Homer, escriptor de L'Odissea i La Ilíada, ens explica que Afrodita, casada amb Efes, tenia un romanç amb Ares. Mentre els enamorats es lliuren amb bogeria a la seva passió, una matinada, Efesto, cec de gelosia els tendeix un parany. tancant-los en una xarxa màgica. Efes va mostrar als amants engabiats a tots els déus per ser testimonis de l'engany. Tots es van burlar de l'assumpte, però Posidó (déu del Mar) va demanar clemència i per això Afrodita i Ares van ser alliberats.
Afrodita avergonyida es va anar a Xipre, mentre que Ares va marxar a Tràcia. Aquesta unió va donar el seu fruit i van néixer Eros, Anteros, Deimo,  Fobos i Harmonia. A vegades també s'afegeix a Príap. Afrodita va ser coneguda per les seves malediccions i ires, ja que quan algú ofenia a la deessa, era condemnat a turments terribles.
A la llíada, Afrodita pogué ser la filla de Zeus i Dione. Com amb tantes deïtats gregues, hi ha moltes històries sobre els orígens dels déus.
Tot i contraure matrimoni amb Hefest, Afrodita tenia molts amants. Els seus amants inclouen tant els déus i els homes, entre ells es cita el déu Ares i els Anquises mortals. Ella també va jugar un paper en la història d'Eros i Psique en el qual els admiradors de la psique descuiden a adorar Venus "Afrodita" i en el seu lloc van adorar. Per a això, Afrodita va allistar Eros "Cupido per exigir la seva venjança, però el déu de l'amor es va enamorar de la noia.
Al seu torn Afrodita va ser també amant d'Adonis i la seva mare substituta. Amb el compòrta d'Afrodita tot això va acabar amb una lluita Afodia amb Perséfone en la qual Zeus va ordenar per decret que Adonis havia de passar la meitat de l'any amb Afrodita i la meitat de l'any amb Perséfone.
Els animals favorits d'Afrodita eren els coloms, i aquestes aus arrossegaven el seu carro. Les seves plantes eren la rosa i la murta.
Afrodita ve del nom semític "Astoret", a Afrodita la van començar adorar, els assiris, després els pafosianos de Xipre i els fenicis que vivien en Ascaló, Palestina, els que ensenyaren el seu culte als habitants de Citera.
Alguns dels mites més famosos que ofereixen la deessa inclouen:
• El seu naixement de l'escuma del mar.
• La seva relació adúltera amb el déu Ares. 
• El seu amor per Adonis, un jove xipriota ben plantat que va ser tràgicament assassinat per un senglar.
• El seu amor per Ankhises, un pastor-príncep. 
• El judici de París, en la qual la deessa va ser guardonat amb el premi de la poma d'or a canvi de la promesa de París Helene en el matrimoni. 
• La guerra de Troia en la qual va donar suport els seus favorits de París i Enees i va ser ferit en els combats 
• La cursa de Hippomenes per Atalanta, que va ser guanyat amb l'ajuda de la deessa i les seves pomes d'or 
• La mort d'Hipòlit, que va ser destruïda per la deessa per menysprear el seu culte. 
• L'estàtua de Pigmalió que va ser portat a la vida per Afrodita en resposta a les seves oracions.

EL REFRANYER
A l'abril amanix llenya i foguerill [foguerill = fogueril, fogó, fogonet] (Encara fa fred, i si de dia no en fa exteriorment, les cases estan encara gelades perquè el sol no les escalfa suficientment)
A l'abril cada branca fa son fil 
A l'abril, cada gota val per mil (L'aigua d'abril augura un bon any per a les collites)
A l'abril, el blat puja fil a fil; al maig, puja com un faig [faig = arbre esvelt de creixement ràpid similar al xop] (A la naixença, el blat sembla herba, fins que cobra força mercè a la pluja)
A l'abril, no et lleves ni un fil (Fins a ben entrada la calor convé tenir a la mà la roba de l’hivern, ja que a la primavera encara ixen alguns dies freds o plujosos) 
A Sant Jordiet, creix el dia i el fred. ( 23 abril) 
Abril abrilenc, gelat i famolenc (Les nits encara són fredes, i alguns dies també, i el camp encara no ha produït fruits) 
Abril abrilet mata sa mare de fred (Les nits encara són fredes, i alguns dies també, i el camp encara no ha produït fruits)
Abril abrilet, set cares té (L’oratge es manifesta molt variat, inestable i canviant en primavera)
Abril acabat, hivern passat (Es diu perquè abril és el mes en que acaba l'hivern) 
Abril anat, hivern acabat (Quan entrem en maig ja ens podem considerar en el bon temps) 
Abril carda la llana, i maig s'emporta la fama 
Abril encapolla les roses, i maig les cria obertes i oloroses (La floració abrilera es cull en la plenitud al mes següent) 
Abril fa el pecat i març és acusat (Quan el mal oratge abrilenc arruïna la collita, es diu que l’hivern s’ha allargat, però mai se l’inculpa perquè és el mes de les flors, dels amors, de moltes festes locals...)
Abril finat, hivern acabat [finat = difunt, mort, traspassat] (Quan entrem en maig ja ens podem considerar en el bon temps) 
Abril finit, el camp florit 
Abril finit, el cep florit. 
Abril gelat, carregat de blat (L’aigua abrilenca és magnífica per a les plantacions cerealistes) 
Abril gelat, coques de blat (L’aigua abrilenca és magnífica per a les plantacions cerealistes) 
Abril i cavallers, tots són tra:idorencs abril-i-cavallers-tots-son-tra-idorencs
Abril i maig acompassats, componen tots els sembrats 
Abril i maig són dos mesos tots els anys 
Abril i maig tenen les claus de tot l'any (La temperatura d'estos mesos decidix la bona o roïna collita d'eixe any) 
Abril mullat, bo pel blat (L’aigua abrilenca és magnífica per a les plantacions cerealistes) 
Abril mullat, creix l'herba per al ramat (Quan l’oratge s’adiu amb el temps corresponent, tot va bé) 
Abril mullat, de pa en ve carregat (La pluja abrilenca alimenta molt les plantacions cerealistes) 
Abril mullat, de pans ve carregat (L’aigua abrilenca és magnífica per a les plantacions cerealistes) 
Abril mullat, mal per l'hort, bé pel sembrat 
Abril ploraner, maig rialler (Mal oratge a l’abril i bo al maig) 
Abril plovent, maig rient (Quan l’oratge s’adiu amb el temps corresponent, tot va bé: abril ha de ser plovedor i maig, assolellat i amb vent suau) 
Abril plujós i maig ventós, el pagès es fa l'orgullós (Quan l’oratge és el convenient, es poden esperar bones collites) 
Abril plujós, maig ventós (Quan l’oratge s’adiu amb el temps corresponent, tot va bé: abril ha de ser plovedor i maig, assolellat i amb vent suau)
Abril porta les flors i maig s'emporta els honors 
Abril que abrileja, primavera que fueteja [fueteja = cavalca, avança] (Quan l’oratge es correspon amb el seu temps, s’augura un bon any per a les collites) 
Abril que surt plovent, el maig crida rient (Quan l’oratge es correspon amb el seu temps, s’augura un bon any per a les collites)
Abril que trona, collita bona (L’aigua abrilenca és magnífica per a les plantacions cerealistes) 
Abril rigorós, pa i vi abundós 
Abril tres dies tinc, deixa-me'n quatre, que les anques de la vella faré batre 
Abril tronat, bon any assegurat (Quan l’oratge es correspon amb el seu temps, s’augura un bon any per a les collites)
Abril, abril, un bo de cada mil (De l’oratge d’abril no ens podem refiar, perquè encara pot ploure, gelar o nevar)
Abril, abrilet al migdia calor i al vespre fred 
Abril, sempre vil: al principi, al mig i a la fi (Malparla d’un mes d’inestabilitat climàtica i meteorològica)
Aigua d'abril, cada gota en val mil (Les pluges d’abril nodreixen els cereals mentre les aus, pròpies o forànies, crien)
Aigua de maig, de raig a raig; d'abril, de fil a fil (Les pluges d’aquests dos mesos són les més apreciades pels camperols) 
Al principi o a la fi, l'abril sol ser roí (Malparla d’un mes d’inestabilitat climàtica i meteorològica) 
Altes o baixes, a l'abril són les Pasqües (La Pasqua sol caure dins d’aquest mes, dies amunt o dies avall, i molt rarament cau en març) 
Anar a dormir d'hora i llevar-se de matí tan bo és al desembre com a l'abril 
Any de profit: sol al novembre i pluja a l'abril (És la climatologia ideal) 
Auia per "San Marcos", quaranta dies "xarcos" (25 abril) 
Boira d'agost, pluja d'abril 
Boires en agost, aigües d'abril (La raresa del fenomen en el ple de la calor deixa suposar que el clima anual està altera) 
Bon abril i bon caballer, molt escassos solen ser (Significa que no podem fiar-nos de l’oratge, que es comporta com els senyors feudals, que hui pactaven i demà es combatien) 
Bon sol per Sant Jordi i Sant Marc, podràs beure vi a raig. ( 23 abril) (25 abril)
Borró que neix per [o dins] d'abril, no té temps de fer bon vi [borró = gema, brot] (La vinya que floreix abans de maig fa el raïm abans d’hora i poc dolç)
Cànem gentil, sembrat en març i eixit en abril. (És el seu procés natural) 
Civada pel març, llenya per l'abril i blat pel maig (Cada cosa i cada activitat té el seu període idoni.) 
Crema més el sol d'abril que el de tot l'estiu (El primer sol que es pren en l’any bronzeja més perquè tenim la pell descolorida des de la temporada anterior) 
D'abril en bon matí, fa de bon dormir d-abril-en-bon-mati-fa-de-bon-dormir
D'abril i maig surt el raig 
D'abril que no haja pedregat ningú no en recorda cap 
D'abril, un de bo entre mil 
De darrers de setembre fins als darrers d'abril, no dallis l'herba ni un fil 
De l'abril al setembre navega sense témer; de l'octubre al març no vagis per mar (Navegar pot ser un plaer pel bon temps o un malson pel mal temps)
De l'abril i del maig en ve de l'any el bé i el mal 
De Sant Jordi a Sant Miquel, ni dona, ni vi, ni peix. ( 23 abril) (29 setembre) (En època calorosa convé evitar allò que dóna calor i certes espècies de peix que estan més tendres i saboroses en hivern) 
Del raïm, per l'abril la flor, pel maig el color (Marquen el moment de la seva floració i maduració) 
Dies emmanllevats (Els tres primers dies del mes d'abril) 
Dos mesos abans de Sant Jordi sembra el teu ordi. ( 23 abril) 
Egües i vaques, a l'abril les més flaques 
Eixams d'abril, cada un val per mil
El cucut i la puput tots dos vénen per l'abril, el cucut pel juny se'n va i la puput per sant Urbà (25 maig) (confirma que el cucut és un ocell migrador molt fidel al seu territori) 
El foc de Sant Telm assenyala bon temps (14 abril) [Telm = Elm. El foc de Sant Elm és un fenomen meteorològic] (Certament, si bé és improbable veure’l pel Mediterrani, ja que sol manifestar-se per l’oceà austral)
El març i l'abril es fan ganyotes més de mil 
El març marcejava i l'abril aigua nevava 
El març s'emporta la culpa i l'abril s'emporta la fruita (La poca producció de fruita s’imputa moltes vegades al fred de març, quan en realitat són les gelades inesperades d’abril les culpables) 
El temps que farà el dia de Sant Marc, el farà els quaranta dies que segueixen. (25 d'abril) 
Els anys bons, per l'abril trons 
Els focs de Sant Elm, el mariner tem (14 abril) (El foc de Sant Elm és un fenomen lluminós que es manifesta com a flames en les puntes dels pals dels velers quan l’atmosfera està sobrecarregada d’electricitat i anuncia tempestes) 
Els matinets d'abril són molt dolços de dormir (A quasi tot el món li fa peresa alçar-se de matí) 
En abril aigües mil (Sol ser un mes plovedor, per bé que no tots els anys) 
En abril cada gota en val mil, per l'ull i per la raïl (Les pluges d’abril nodreixen els vegetals) 
En abril espigat, en maig granat, en juny segat, en juliol batut i en agost guardat (Temporitza el procés cerealístic) 
En abril no li toques la rail (És a la tardor i a l’hivern, quan la planta està adormida, que es pot podar o manipular, no quan està cobrant energia plena) 
En abril poda el roí, i en maig, el descuidat (Recrimina els tardans i els despreocupats, ja que la poda s’ha de fer en hivern) 
En abril, aigua al vi (Les pluges d’abril nodreixen les vinyes, que produiran molt raïm i, per tant, se n’obtindrà molt vi)
En abril, el pare no espera al fill (Ressalta que el bon temps venç a la peresa i invita a l’activitat) 
En abril, el que en mata una, en mata mil 
En abril, esclata-sangs mil; i en maig, a cabassos els tindràs (Això diuen, si bé la temporada bona és a l’octubre)
En abril, l'aigua per l'ull i la raïl (Fa referència a les pluges d'abril, que són molt beneficioses per a les plantes
En abril, la flor comença a relluir (La floració en general comença a l’abril i adquireix l’esplet al maig) 
En abril, lleva la sal del pernil 
En abril, molt cantar i poc anar (La perdiu canta amagada perquè està ponent) 
En abril, no espera el pare al fill (És un mes de temperatura agradable que anima a l’activitat)
En abril, no te lleves fil (Indica que encara fa fred i cal dur roba) 
En abril, pon la perdiu (Literal)
En abril, sembra el panís [panís = dacsa, blat de moro] (És la millor època) 
En abril, si la veus relluir, neteja l’era, que blat espera (Avisa que ja s’acosta la sega cerealista)
En abril, tot pardal fa son niu (Així és en la majoria de les espècies) 
En abril, tota l'aigua cap dins d'un barril
En abril, xicotetes o grans, les espigues, eixides ja (Si la climatologia ha anat bé és quan solen aparèixer) 
En passar Marquet i Creueta, ja et pots levar la jaqueta. (25 abril) (3 maig) 
Entre l'abril I el maig es fa la farina per tot l'any (És el moment de la maduració del blat) 
Entre Marquet i Creueta, no te'n lleves la xaqueta. (25 d'abril) (3 maig) 
Entre Sant Jordi i Sant Marc se sembra el melonar (23 abril) (25 abril) (Comença l’època de les bones temperatures i de la plantació de molts productes hortícoles) 
Entre Sant Jordi i Sant Marc, un dia d'hivern hi cap. (23 d'abril, 25 d'abril) (Comença l'època de les bones temperatures)
És més estret que l'abril (Ser molt avar) 
Esser aigua d'abril [o de maig] (Ésser, una cosa, ben arribada) 
Estar més pelat que sant Marc [25 d'abril] (Ésser molt pobre) 
Febrer ventós i maig plujós fan abril ufanós
Fins al quaranta d'abril, no et lleves fil (Fins a ben entrada la calor convé tenir a la mà la roba de l’hivern, ja que a la primavera encara ixen alguns dies freds o plujosos)
Fins que la lluna d'abril no hagi passat, no donis l'hivern per acabat (Fins més allà d’aquest mes no podem estar segurs que s’estabilitzarà el bon temps; per tant, no convé guardar la roba d’hivern o eixir de casa en mànegues de camisa per si de cas)
Flor d'olivera per l'abril, val per mil (D’abril a juny, l’olivera va engrossint les olives)
Flor d’olivera en abril, oli per al cresol; en maig, oli per a tot l’any, i per Sant Joan, oli per a guardar (24 juny) (D’abril a juny, l’olivera va engrossint les olives)
Flor en abril, oli en el setrill (Si l’olivera floreix per aquest temps, significa que fructificarà poc)
Formatge d’abril, per a mi; el de maig, per al gavatx, i el de juny, per a ningú. (De formatge, se’n fa tot l’any, però el fet en abril és el més reputat) 
Fred d'abril, no faltarà pa ni vi (La il·lusió influeix més en l’esperit que la realitat desagradable) 
Fred d'abril, no hi haurà pa ni vi 
Fruita que neix a l'abril, val per mil 
Gelada d'abril, fam per tot l'any (El mal oratge a l’abril fa malbé les collites) 
Gener gelat, febrer trasbalsat, març ventós i abril plujós, fan el maig florit i formós [trasbalsat = rebolicat, marejat, irregular] (Les gelades aporten humitat al terreny que fructificarà més avant)
Gener gelat, febrer trastornat, març atroç i abril plujós treuen a maig florit i formós (Les gelades aporten humitat al terreny que fructificarà més avant) 
Gener i abril mullat molta palla i poc blat 
Gener sec i abril mullat, molta palla i molt blat (Quan no plou durant el fred i sí en primavera, totes les plantes creixen bé, sobretot els cereals) 
Granota que canta pel març, l'abril la farà callar
Guarda pa per a maig, i tot l'any en tindràs (Més que a pa, es refereix al blat i a la farina que es produeixen en aquesta època, i adverteix que en abril, les cases encara romanen fredes) 
Guarda pa per al maig i llenya per a l'abril (Més que a pa, es refereix al blat i a la farina que es produeixen en aquesta època, i adverteix que en abril, les cases encara romanen fredes) 
Humitats d'abril fan fer llit (Els canvis sobtats de l’oratge primaveral causen tants refredats com l’hivern) 
Ix març i entra abril, nuvolets a plorar i somriure els camps (Indica l’oratge i la florida primaverals)
Ix març i entra abril, vindre et veig d’allò més florit (Indica l’oratge i la florida primaverals) 
Ja som a l'abril, sol ser molt eixut; com és tan Caín, sol ser molt estret: deixa morir sa mare, vora el riu, de set. 
L'abella per l'abril dóna la cera i l'ovella la pella [pella = llana] (Literal) 
L'abril cada dia en fa mil 
L'abril els porcs fa grunyir
L'abril és més roïn que un aguasil 
L'abril gentil tan aviat plora, tan aviat riu 
L'abril igual plora que se'n riu
L'abril mata un home i després se'n riu (El fred encara no ha marxat o torna esporàdicament, per tant, ningú pot fiar-se del temps, aparentment primaveral) 
L'abril no té abric, ni el pobre no té enemic
L'abril, cada cent anys hauria de venir (És un lament perquè es tracta d’una mesada de clima inestable) 
L'abril, mes gentil (És temps d’amor, de flors, de clima suau...)
L'abril, rient, mata de fred a la gent (Les nits encara són fredes, i alguns dies també, i el camp encara no ha produït fruits)
L'aigua d'abril omple la gerra i el barril; la gerra de l'oli i el barril del vi (Quan ve el bon temps i la terra perd humitat, l’olivera i la vinya agraeixen que ploga) 
L'espàrrec, l'abril per mi; el maig, per tu, i el juny, per ningú
L'ordi de Sant Jordi és espigat, per Sant Joan és madurat (23 abril) (24 juny) ((És el període del seu procés)
La flor més gentil, la clavellina d'abril 
La lluna d'abril, malures mil (La floració agrària es pot veure afectada per alguna gelada nocturna, mentre que l’enamorament a la llum de la lluna pot engendrar algun embaràs) 
La puput i el cucut, per l'abril sentiràs cantar, el cucut al juny no sentiràs i la puput tampoc per Sant Urbà (25 maig) (confirma que el cucut és un ocell migrador molt fidel al seu territori)
La rosa d'abril, en val mil 
La saó del mes d'abril, per la soca i per la raïl
La sardina per l'abril, no la vull per a mi (La sardina no està suculenta fins entrat el mes de maig)
Les eugues i les vaques, per l'abril les més flaques
Les faves d'abril, les vull per a mi; les faves de maig per al meu cavall 
Les gelades d'abril s'emporten el vi (Si gela quan les plantes estan florint o brostant, ja no fructifiquen)
Lluna d'abril tardana, pagès, no deixis la cabana 
Lluna roja d'abril, porta gran perill (La vermellor lunar sempre és indicativa de mals auguris relatius a l’oratge, les collites i la pesquera) 
Malat que passa sant Marc, arriba a Nadal. (25 d'abril) 
Març marceja i abril abrileja (Quan l’oratge no es correspon amb el temps cronològic, és que l’any està trastocat i l’hivern s’allargarà)
Març marceja i abril bogeja (Quan l’oratge no es correspon amb el temps cronològic, és que l’any està trastocat i l’hivern s’allargarà)
Març ventós i abril plujós fan l'abellar ruïnós 
Març ventós i abril plujós, el pagés fan ser orgullós (El vent eixuga l’excés d’humitat dels bancals) 
Març ventós i abril plujós, fan el maig florit i fermós [o herós] (És l’oratge que correspon en un any normal) 
Març ventós i abril plujós, trauen el maig joiós (És l’oratge que correspon en un any normal) 
Març ventós, abril plujós (És l’oratge que correspon en un any normal)
Març ventós, abril plujós i maig humit fan el llaurador [o el pagès] ric (El vent eixuga l’excés d’humitat dels bancals)
Matant una mosca per l’abril, se’n maten deu mil (Es diu perquè l'abril és el temps en què les mosques tenen tendència a augmentar) 
Mes d'abril, aigua poca i núvols mil (El més d’abril té fama de plovedor, però no sempre és així) 
Nevades a l'abril, pedregades a l'estiu (Això diuen) 
Nevades en abril, pedregades a l’estiu 
Ni abril sense flors, ni joventut sense amors 
No digues hivern passat, si Sant Jordi no ha arribat (23 abril) (El 23 d’abril és una data prou significativa en la mesura del fred) 
No dones l'hivern per passat fins que l'abril no s'haja acabat 
No donis l'abril per acabat si la lluna no ha passat 
No és nat, ni naixerà qui per l'abril nius d'àliga veurà 
No és nat, ni naixerà qui per l'abril, si no vols estar en perill 
No és tan dolç l'abril, que no ens gele el pic 
No et fiïs del març que sigui companyó, perquè l'abril pot ser traïdor 
No hi ha abril sense espigues (Els dies bonics es viuen amb la il·lusió d’un futur prometedor) 
No hi ha mal any amb abril bo 
No t'embarques per l'abril, si no vols estar en perill (La primavera és un temps de canvi i transició, i per tant d’oratge inestable i imprevisible) 
Novembre assolellat i abril plujós, estiu abundós (Auguren bones collites) 
Ovella, abella i mula vella, per l'abril perden l'esquella 
Parra que brota a l'abril, poc vi al barril 
Pel març i l'abril el cucut surt del niu, però, si hi ha neu, no el veureu 
Pel març la verdor i per l'abril la flor (Primer brota l'arbre i a continuació treu la flor) 
Pel març les pluges, per l'abril les herbes i pel maig les flores, gran any pels llauradores 
Pel març, treu el cap la sargantana, i per l'abril acaba d'eixir (Al final del fred, els animals de sang freda van despertant-se de la letargia hivernal) 
Pel mes d'abril no et lleves un fil (Fins a ben entrada la calor convé tenir a la mà la roba de l’hivern, ja que a la primavera encara ixen alguns dies freds o plujosos)
Per abril, abriló, ous al ponedor 
Per abril, gotes mil
Per abril, oronetes mil (A mitjan abril solen acudir aquestes aus migratòries a menjar-se els nostres mosquits)
Per l'abril arrenca un card i en naixeran mil (És un advertiment per als camperols, ja que en arrancar-lo se n’escampa la llavor, que ja està madura) 
Per l'abril cada gota val per mil [o en val mil] (La pluja oportuna, encara que siga poca, revifa els cultius)
Per l'abril canta la granota i el grill (Significa que es tracta d’un mes de transició entre l’època de pluges i la de calor)
Per l'abril de matinet, què agust s'està en el llitet (Certament) 
Per l'abril faves mil 
Per l'abril no et lleves fil. Pel maig ja vaig com vaig. Pel juny vaig com vull, i pel juliol, la figa al vol. 
Per l'abril no et tragues fil, pel maig com vas, pel juny no prengues consell de ningú, i pel juliol qui es tapa és un mussol 
Per l'abril, aigües mil (Sol ser un mes plovedor, per bé que no tots els anys) 
Per l'abril, blat espigat; pel maig, granat; pel juny, segat; pel juliol, trillat; per l'agost, mòlt i pastat (És la temporització del procés d’elaboració de la farina) 
Per l'abril, cada ocell canta en son niu (El fred encara no ha marxat o torna esporàdicament, per tant, ningú pot fiar-se del temps, aparentment primaveral. És el moment de la nidificació en general) 
Per l'abril, després de la pedregada ve la gelada 
Per l'abril, espigues mil (És el moment del desenvolupament del blat) 
Per l'abril, flors, olors i predicadors (Critica els molestos, que aprofiten el bon temps per anar de casa en casa) 
Per l'abril, ix la múrgola gentil 
Per l'abril, la gelada segueix a la pedregada 
Per l'abril, no em llevo ni un fil; i pel maig, així me'n vaig 
Per l'abril, ous a mils (Les gallines ponedores fan postes abundants. Per això, la tradició de les mones de Pasqua) 
Per l'abril, poda la vinya el mesquí 
Per Pasqua granada, l’espiga daurada; per Sant Joan, segada, i per Sant Pere, a l’era [Pasqua florida = abril / Pasqua granada = començ de juny / Sant Joan = juny avançat / Sant Pere = fin al de juny] (Marca tot el procés del blat) 
Per Sant Armengol, de sol a sol. ( 13 abril) 
Per sant Jordi carabasses. ( 23 abril) 
Per Sant Jordi cava ton ordi, per Sant Robert que ja el tinguis cobert, que per Sant Marc ja faràs tard . ( 23 abril) (29 abril) (28 abril)
Per Sant Jordi espiga d'ordi ( 23 abril) (Si plou el 23 d’abril o els dies següents, podem dir que estan assegurades certes collites d’estiu, sobretot de cereals) 
Per Sant Jordi espiga l'ordi, per Sant Marc, espiga el blat. ( 23 abril) (25 abril) (Si plou el 23 d’abril o els dies següents, podem dir que estan assegurades certes collites d’estiu, sobretot de cereals) 
Per Sant Jordi garbes d'ordi; per Sant Just i Pastor, tenen les nous ja sabor. ( 23 abril) (6 d'agost) 
Per Sant Jordi s'han de treure les unces al sol i el que no les trau és perquè no n'hau. ( 23 abril) 
Per Sant Jordi vigila ton ordi; si en veus una espiga ací, altra espiga allà, ves-te'n a casa que prou ordi hi haurà. ( 23 abril) (Si plou el 23 d’abril o els dies següents, podem dir que estan assegurades certes collites d’estiu, sobretot de cereals) 
Per Sant Jordi, a l'abril llibres i roses a mil ( 23 abril) (La festivitat de Sant Jordi va molt lligada als llibres i a les roses)
Per Sant Jordi, cava ton ordi, que per Sant Marc ja faràs tard (23 abril) (25 abril) (El 23 i el 25 d’abril ja es pot calcular el volum de cereals)
Per Sant Jordi, garbes d'ordi (23 d'abril) (Si plou el 23 d’abril o els dies següents, podem dir que estan assegurades certes collites d’estiu, sobretot de cereals)
Per Sant Jordi, la piula a l’ordi (23 abril) (S’amaguen al bosc i ixen a menjar als sembrats) 
Per Sant Jordi, la piula pica l’ordi (23 abril) (S’amaguen al bosc i ixen a menjar als sembrats) 
Per Sant Jordi, mira l’ordi (23 abril) (El 23 d’abril ja es pot calcular el volum de cereals)
Per Sant Jordi, roses (23 abril) (La festivitat de Sant Jordi va molt lligada a les roses com mostra d'amor a la parella) 
Per Sant Jordi, Santa Creu, hi havia vi per tot arreu. ( 23 abril) (3 maig) 
Per sant Jordiet es sembra l'ordiet, i per sant Marquet, ja és tardet. ( 23 abril) (25 abril) 
Per Sant Marc espiga de blat. (25 d'abril) (Si plou el 23 d’abril o els dies següents, podem dir que estan assegurades certes collites d’estiu, sobretot de cereals)
Per sant Marc lo llop [o gat] ja és nat»; «Per santa Creu lo llop [o gat] ja s'hi veu (Referències a l'època de l'any en què solen néixer els llops i gats) (25 d'abril) (3 de maig ) 
Per Sant Marc ve el papamosques i el bitxac (25 abril) (Literal) per-sant-marc-ve-el-papamosques-i-el-bitxa
Per sant Marc, a berenar al camp. (25 d'abril) 
Per sant Marc, aigua als bassalls. (25 d'abril) 
Per sant Marc, el melonar, ni nascut ni per sembrar. (25 d'abril) 
Per Sant Valerià, el tord ve i la griva se’n va (14 abril) (A la primavera, que és temps de canvi i renovació, unes espècies migrants vénen de l’Àfrica fugint de la calor i d’altres se’n van cap al nord buscant la frescor) 
Per Sant Valerià, la guatlla a mar (14 abril) (Significa que davalla des dels sembrats de l’interior cap a la zona litoral)
Per sant Vicent Ferrer, el vi al celler. (5 abril) 
Per sant Vidal es planten els melons (21 abril) 
Per Santa Caterina, si tens blat, fes-ne farina (29 abril) (Vol dir que per Santa Caterina ja és hora d'haver sembrat el blat, i que el que no s'ha sembrat ja no cal sembrar-lo) 
Ploga per a mi abril i maig, i per a tu tot l'any 
Pluja d'abril dóna a beure 
Pluja d'abril i sol de tardor, solen fer l'any millor (Alternant el sol i les pluges, abril prepara les collites) 
Pluja per Sant Jordi i per Sant Marc, porrons i barrals trencats. ( 23 abril) 
Primavera tardana, fa créixer el blat a sa sala (Significa que convé que hi hagi pluges pel mes d'abril més que no pas que faci molt bon temps) 
Quan al març [o abril] trona, l'ametlla és bona (És un bon auguri de pluja quan l’ametla comença a créixer) 
Quan arriba l'oreneta, l'estiu ja és a la voreta (Les orendelles solen venir a les nostres terres al llarg de març i abril, segons la temperatura) 
Quan el pardal fa el niu, vent viu (Els ocells solen niar al començ de la primavera, per març i abril, els mesos ventosos)
Quan hi ha tempesta amb llamps i trons, sempre cal senyar-se i dir: "Sant Marc, Santa Creu i Santa Bàrbara no ens deixeu. (25 d'abril) (3 maig) (4 desembre) 
Quan l'abril no sap que fer, pren el dimoni per conseller (Es diu com a crítica del mes d’abril pel seu oratge canviant i indecís) 
Quan l'arbre és ben esporgat per l'abril treu el seu esclat 
Quan l’oreneta no ve pel març, l’hivern és llarg (Les orendelles solen venir a les nostres terres al llarg de març i abril, segons la temperatura) 
Quan per l'abril trona, la collita és bona (Quan l’oratge es correspon amb el seu temps, s’augura un bon any per a les collites) 
Quan per Sant Jordi gela, mal any de peres. ( 23 abril) 
Que no passen Peret, Marquet i Creueta, no et lleves la jaqueta (29 juny) (25 abril) (3 maig) (Fins a ben entrada la calor convé tenir a la mà la roba de l’hivern, ja que a la primavera encara ixen alguns dies freds o plujosos) 
Qui mata una mosca en abril, en mata cent mil (Qui s’avança als esdeveniments té avantatge sobre ells) 
Qui menja cargols per l'abril, que es prepari per a morir 
Qui no sala pel març o per l'abril, perd la sal i el barril [o el pernil] 
Qui pesca el bou per l'abril, no treu peix i perd fil (Es desgasten els ormejos de pesca en canvi de poc benefic)
Qui tus pel febrer, tossirà pel març i per l'abril també (Qui resulta afectat pel fred o la humitat arrossegarà la malaltia fins a la primavera) 
Rient i plorant, l'abril va passant (Alternant el sol i les pluges, abril prepara les collites) 
Sant Francesc seré any fruiter. (2 abril) 
Sant Jordi arribat surt la cuca del forat. (23 abril) (Indica que la primavera revifa la vida en genera)
Sant Marc Evangelista, maig a la vista. (25 d'abril) (Cert. A cinc dies) 
Sant Marc porta ventera, si no la duu al davant, la duu al darrera. (25 d'abril) 
Sant Marc, patró dels ruixats. (25 d'abril) 
Ser més arruat que una trumfa al mes d'abril = Tenir moltes arrugues. 
Si a l'abril no cante lo puput o s'ha mort o s'ha perdut (El seu cant es produeix des de finals de març i s’allarga per la primavera fins al juny i és molt fidel al seu territori) 
Si a l'abril sents tronar, ordi i blat no en faltarà (Les pluges prèvies a l’adveniment de la calor moderen el rigor estival perquè han encatifat de vegetals la terra i han regat els cereals)
Si a l’abril plou, blat, ordi i seu de bou [seu = greix, sagí, saïm] (Abril té la clau de les collites de cereals i de les vaques grasses o primes)
Si el cinc d'abril plou, moren les figues flor
Si el tres d'abril el cu-cut no fa piu-piu, o és pres, o no és viu o bé sent mal estiu 
Si el tres d'abril el cucut no ha vingut, o es mort o s'ha perdut (confirma que el cucut és un ocell migrador molt fidel al seu territori)
Si el tres d'abril el puput no ha cantat, és mort i enterrat (El seu cant es produeix des de finals de març i s’allarga per la primavera fins al juny i és molt fidel al seu territori) 
Si l'abril comença a cantar acaba plorant
Si l'abril és eixut, el maig serà ben florit 
Si l'abril fa llot, no es perdrà tot [llot = fang, tarquim, seno] (Al litoral mediterrani sol ploure prou en les dues primaveres de l’any, i encara que l’aigua s’entolle i podrisca algunes plantes, d’altres creixeran ben regades)
Si l'abril soleja, agrana l'era i blat espera (Avisa que ja s’acosta la sega cerealista) 
Si l'abril venteja, és que encara marceja (Correspondria que març fóra ventós i abril plujós, per tant, la climatologia està alterada)
Si la Candelera riu, l'hivern és viu i no veuràs orenetes fins a l'abril (2 febrer) (Si fa sol o si plou en aquesta festivitat, són indicadors de la durada del fred) 
Si març no marceja, ni abril no abrileja, tot l’any bogeja (Quan l’oratge no es correspon amb el temps cronològic, és que l’any està trastocat i l’hivern s’allargarà)
Si neva per l'abril i plou pel gener, any de no res 
Si no plou per Sant Jordi, tururut l'ordi (23 abril) [tururut = adéu, no esperes] (El 23 d’abril és una data clau per a les pluges de primavera i les collites cerealistes de l’estiu)
Si no vols menjar sopes tot l'estiu, sembra pèsols per l'abril (És el moment idoni per a la sembra d’aquest llegum)
Si pel març no canta el cucut, ni per l'abril la puput, tant de bo que l'any no hagués vingut (confirma que el cucut és un ocell migrador molt fidel al seu territori) 
Si per sant Marc plou, quaranta dies plou, i si fa vent, quaranta dies més. (25 d'abril) 
Si plou per Sant Jordi les cireres en orris. ( 23 abril) 
Si plou per Sant Jordi, ni prunes ni ordi. ( 23 abril)
Si trona a l'abril, bon estiu (Quan l’oratge es correspon amb el seu temps, s’augura un bon any per a les collites)
Si trona per Sant Jordi, blat, xeixa i ordi. ( 23 abril)
Si trona Sant Jordi, torna el blat i l'ordi (23 abril)
Si vols menjar pèsols al segar, al mes d'abril els has de sembrar (És el moment idoni per a la sembra d’aquest llegum) 
Si vols saber que arriba abril, les orenetes t'ho van a dir (És per aquesta època quan arriben les orenetes)
Si vols tenir bon pernil, comença d'engreixar el porc a l'abril (S’ha de fer ben gros per a la matança, al gener següent) 
Sol pel novembre i abril plujós, estiu calorós (Si fa l’oratge al revés de com seria normal, és que el temps s’ha trastocat i no podem esperar sinó un any estrany) 
Tantes glaçades de març, tantes nevades d'abril 
Tron d'abril, la neu allí 
Tronada per l'abril, cada gra en torna mil (Quan l’oratge es correspon amb el seu temps, s’augura un bon any per a les collites) 
Tronades d'abril, fruites mil (L’anunci de pluges primaverals és molt apreciat perquè alimentaran els fruiters abans de les primeres calors) 
Trons al març, fred abril i maig 
Trons d'abril, la neu fins la teulada 
Trons en gener, a apuntalar el graner; trons en març, fred en abril i maig (Quan l’oratge no es correspon amb el temps cronològic, és que l’any està trastocat i l’hivern s’allargarà) 
Una pluja de maig i tres d'abril valen més que el bous i el carril (La pluja prepara els camps per tal que aguanten la sequedat estival) 
Vaca de març ni ovella d'abril, mai la fam no n'ha morta cap 
Ventades per sant Marc, boirades per la mar. (25 d'abril) (És un indicador atmosfèric) 
Xisclar més que les orenetes per l'abril (Cridar molt)

dimarts, 15 de març del 2016

REFRANYER DE SETMANA SANTA I PASQUA

LA SETMANA SANTA
La Setmana Santa és una observació religiosa que s'enfoca en la mort i resurrecció de Jesucrist. Aquesta celebració cristiana passa durant la temporada de la pasqua.
La Setmana Santa no té una data fixa en el calendari gregorià. Diumenge de resurrecció cau entre el 22 de març i el 25 d'abril de cada any.
Usualment Setmana Santa cau el primer diumenge després de la primera lluna plena que es produeix en o després del dia de l'equinocci de primavera. Per aquesta raó la data canvia cada any i per següent, també canvien les dates d'altres observacions relacionades amb Setmana Santa.
Significat de Setmana Santa:
La Setmana Santa, en l'any litúrgic cristià, és la setmana prèvia a la Pasqua que comença amb el Diumenge de Rams. Se celebren ritus solemnes per commemorar la passió, mort i resurrecció de Jesucrist.
Diumenge de Rams. L'entrada a Jerusalem
La Setmana Santa comença amb el Diumenge de Rams. En aquest dia se celebra l'entrada de Crist a Jerusalem muntat en un ruc petit i aclamat pel poble com a rei amb rams i crits.
Això passa pocs dies abans del seu arrest, judici, condemna i crucifixió. Durant la celebració a la missa es llegeix el text complet del relat de la passió i els fidels assisteixen amb rams i palmes per aclamar a Crist.
Palmó de Rams
Les palmes i els palmons són fulles de palmera tendra treballades artesanalment, que els padrins regalen als fillols el dia de Rams. Els palmons són peces més grans i senzilles, fetes a partir d’una fulla sencera de palmera. Les palmes, en canvi, requereixen molta més tècnica, perquè tenen les fulles trenades amb filigranes, seguint procediments semblants als de la cistelleria. Antigament les palmes eren més utilitzades per les nenes i els nens solien portar palmons.
Són típics de la festivitat de Rams perquè rememoren l’entrada triomfal de Jesús a Jerusalem, on segons les escriptures va ser rebut per la multitud amb rams. Al final de la missa del diumenge de Rams es fa una processó en què es beneeixen les palmes, els palmons i els rams de llorer. En algunes llars encara és tradició de penjar la palma beneïda al balcó i deixar-la-hi tot l’any, perquè hom creu que dóna protecció i bona sort. 
El Dilluns Sant en quant a la celebració litúrgica catòlica recorda el passatge de la unció a Betània, i la història dels esdeveniments que es van succeir en Dilluns Sant així com l'expulsió dels mercaders del Temple de Jerusalem. Tal com ho reflecteix l'Evangeli de Sant Joan.
Dimarts Sant es caracteritza la seva litúrgia per l'exaltació de la Creu i per això en molts llocs el protagonista de les processons d'aquest dia és el Crucifix.
Pel que fa a la litúrgia cristiana en aquest dia es commemora la traïció de Judes.
El Dimecres Sant és el dia en què es reuneix el Sanedrí, el tribunal religiós jueu, per condemnar Jesús.
El Dijous Sant és juntament amb el Corpus Christi i l'Ascensió, el primer dels Tres dijous de l'any més importants en la religió catòlica. És el dia en què se celebra l'últim sopar en què Crist va instituir l'Eucaristia. També s'escenifica el Lavatori dels peus.
El Divendres Sant es rememora la mort de Crist crucificat. Es recorda el viacrucis, així es diu al camí que Jesús va haver de recórrer portant sobre les seves espatlles la fusta en el qual anava a ser crucificat. La seva mort a la creu i la seva sepultura. Constitueix el nucli central de la Setmana Santa.
El dissabte Sant és el dia de la Setmana Santa en què els cristians rememoren a Jesucrist en el sepulcre. Un cop és de nit, se celebra la principal celebració cristiana que és el que s'anomena la Vetlla Pasqual, que en la seva primera part (benedicció el foc nou i de l'aigua, lectures, lletanies, professió de fe i Batejos) correspon pròpiament al Dissabte Sant; però la Missa de Glòria, molt solemne, amb volteig de campanes i plena de auques, correspon a la celebració pasqual de la Resurrecció.
El Diumenge de Resurrecció, és el dia en què Jesucrist ressuscita després de la crucifixió, va a la trobada amb els seus apòstols i després puja cap al cel, també és la finalització de la Setmana Santa.
Símbols religiosos:
Rams de palmes: Quan va arribar a Jerusalem, el poble va rebre Jesús amb alegria, lloances i alçant palmes en honor seu.
El ruc: Jesús va entrar a Jerusalem en un ruc.
L'ovella: Com els anyells que els jueus oferien a sacrifici durant la celebracions de la Pasqua, Jesús va ser el nostre xai, ofert en canvi pel perdó dels nostres pecats.
La creu: La creu representa el sacrifici de Jesús i la sang que va vessar.
Corona d'espina: Com burla, els soldats van col·locar una corona d'espines sobre el cap de Jesús. Aquesta corona ha arribat a simbolitzar la tortura que Jesús suportà i el rebuig de molts cap a la seva majestat divina.
Tomba buida: La tomba buida és el motiu de celebració durant el diumenge de resurrecció.
Els lliris: El blanc dels lliris representa la puresa de Jesús i la vida nova.
El color morat: Representa la majestat de Jesús.
El color vermell: Representa la sang de Jesús.
El Sant Sopar: El pa representa el cos de Jesús i el vi la seva sang.
La mona de PasquaLa Pasqua és la festa que la mainada espera amb il·lusió per a rebre el present de la tradicional "Mona" amb què els compares o padrins obsequien els fillols, costum d'origen força antic. L'obsequi consisteix en una pasta elaborada en formes diverses on, com a complement, s'hi posen ous durs.
Es dóna el nom de "Mona" a aquest present alimentós, perquè, segons es diu, els pastissers, en confeccionar-lo, li donaven la forma d'aquest animal, però el cert és al contrari. Els pastissers li donaven aquesta forma o hi posaven la figura d'aquest animal perquè el poble l'anomenava així.
El costum de posar-hi ous prové de que, en quasi tots els països de l'antiguitat, l'ou era símbol del creador o sigui d'aquell que resumeix en ell mateix tot el que ha estat creat. Els grecs i els romans en feien ofrena a llurs divinitats, quan desitjaven purificar-se, i a l'ensems eren servits als àgapes funeraris amb l'intent de purificar les ànimes dels difunts.
En els primers temps del cristianisme, en establir-se el període quaresmal amb la seva disciplina eclesiàstica, va prohibir-se menjar, no solament carn i llet, sinó també ous. A causa de tal abstinència, durant aquest període, es feia una extraordinària provisió d'ous i per a obtenir que es conservessin millor els coïen o bé recobrien la closca amb guix perquè no es fessin malbé.
Els cristians continuaren mantenint el concepte de donar a l'ou el caràcter simbòlic de la divinitat per representar la resurrecció de Jesucrist i, per a ennoblir-los, els decoraven amb diversitat de color. El més usat era el roig en record de la sang vessada pel Redemptor a la creu. Una vegada arribat el Dissabte Sant, els portaven a beneir i en feien present en grans quantitats als parents i amics.
Característiques i transformacions de la mona 
Tradicionalment, la mona és una coca o pastís de diferents formes, però generalment rodó, guarnit d’un o més ous durs, amb la closca i encallats dins la pasta de farina. En algunes poblacions, la mona té forma d’objecte o d’animal i en d’altres és un ninot amb un ou a la boca o a la panxa. Els ous que hi ha a la mona tenen usos i funcions diverses. En la majoria de casos els ous tenen una funció decorativa i es buiden per dins i es pinten i decoren. En alguns casos, la mona és com un pastís d’aniversari: es posen tants ous com anys té l’infant destinatari. Al País Valencià, l’ou dur que conté la mona serveix per executar una curiosa declaració d’amor: l’ou s’esclafa al front de la persona estimada, al tems que es dia la cançó: "Ací em pica, ací em cou i el dia de Pasqua et trenque l'ou".