LA PARLA DE LA VALL

MORRAL 

Hauré escoltat vegades aquesta paraula a la meua avia. 

Expressions com “Eres un morral” o “aquest xiquet és un morral”. estan pràcticament en desús i ocasionalment podem escoltar-la pronunciar a alguna persona amb prou edat. Amb ella s'està tractant dir que algú és una mala persona, no es comporta com cal, va mal vestida i fins i tot que és ignorant i grossera. Concretament la meua avia m’ho deia m’havia portat malament o havia fet alguna mala passada. 

D'on prové l'expressió Eres un morral per insultar a algú? 

El “morral” a què feia referència l'expressió és el terme amb el qual es coneixia al sac en el qual era introduït el pinso que se li donava de menjar a alguns animals, el qual portaven, comunament, penjant dels seus caps. 

També era el vocable per denominar una espècie de sarró de tela, de filat o de pell, que els pastors, caçadors, soldats o vianants porten penjat per l'espatlla per a portar-hi queviures, caça, instruments, etc. 

Però la casualitat va fer que aquest també fos el cognom d'un personatge que es va fer immensament popular a principis de segle XX i, sobretot, fora assenyalat durant moltíssim temps (per part de la societat) com l'arquetip de indesitjable, criminal i canalla. 

Es tracta de Mateu Morral, un jove anarquista (nascut a Sabadell, Barcelona) qui el 31 de maig de 1906 va tractar d'assassinar el rei Alfons XIII ja Victòria Eugènia de Battenberg el mateix dia que van contraure matrimoni, quan aquests es dirigien a una carrossa fins el Palau Reial (de Madrid) i, des d'un balcó del carrer Major, els va llançar un ram de flors que ocultava una bomba. El monarca i la seva dona van sortir il·lesos de l'intent de regicidi i el terrorista, encara que va aconseguir fugir, va ser atrapat l'endemà passat prop de Torrejón de Ardoz (la versió oficial va dir que es va suïcidar i les investigacions recents indiquen que va ser assassinat per les forces de l'ordre ). 

Per tal motiu, el cognom “Morral” va quedar també vinculat, pejorativament, per referir-se a les persones amb males intencions i fins i tot, hi va haver un temps en què alguns progenitors o avis, tal com he explicat en el primer paràgraf, deien 'sarró 'a un nen quan aquest es portava malament.

LA PARLA DE LA VALL

MOS 

Tots crec que sabeu el seu significat literal d’aquesta paraula i que la fem servir per indicar-la en diferents significat; però totes en referència a la boca. Així diem mos a: 

· Acció de mossegar 

· Lesió feta mossegant. 

· Porció de menjar que cap d'una vegada en la boca. 

- Es va menjar el pastís d'un mos. 

· Porció xicoteta d'una cosa comestible. 

      - Dona'm un mos del teu entrepà, per favor. 

· Porció d'una cosa que es lleva d'una altra mossegant-la. 

I en sentit figurat a la: 

      · Quantitat de diners que s'accepta com a suborn. 

Però en aquest apartat cal fer referència a aquelles expressions que usem amb la paraula mos en el dia a dia i la que crec més usual és: 

· A mos redó: Emprada dins de l’expressió: Menjar a mos redó. Menjar amb ímpetu, força i pegant mossos grans. Sense gastar plats, ganivets ni forquetes i amb bona gana. 

- Es menjava el pa a mos redó. 

El mos redó és la marca circular de les dents sobre la menja. Es contraposa a amb la punta de les dents, que denota desgana o desconfiança. 

Però no és l’única, diem altres com: 

· Amb el mos en la boca: Just en acabant de menjar. 

      - Vaig anar cap a la reunió amb el mos en la boca. 

· Menjar en un mos: Ràpidament. 

· Menjar un mos: Menjar poca cosa. 

      - Ha arribat tan cansat que ha menjat un mos i se n’ha anat a dormir de seguida. 

· amollar (o soltar) el mos: Pagar, donar diners sense ganes de fer-ho. 

· amollar (o soltar) el mos: Cedir, deixar d'insistir. 

· clavar mos (en un assumpte): Aprofitar l'ocasió de beneficiar-se'n. 

· menjar-se les mans a mossos: Tindre gran nerviosisme i inquietud. 

· no saber ni un mos (d'una cosa): Ignorar-la completament. 

· parar-se el mos (a algú): Ofegar-se amb el menjar que es para en l'esòfag. 

      - El xiquet en va donar un esglai en parar-se-li el mos en la gola. 

· pegar (o fer) un mos (o un mosset): Fer una menjada lleugera fora de les hores habituals de menjar. 

- Abans de dinar sempre passa pel bar a fer un mosset.

LA PARLA DE LA VALL

MOCAR 

En temps de constipats, en què els virus van d'orifici nasal a orifici nasal amb íntima confiança, potser és oportú recordar que en valencià l'operació d'expirar bruscament amb la intenció de traure els mocs pel nas no es diu «sonar-se», que és un calc del castellà, sinó «mocar-se». 

Amb el mateix verb, tenim l'expressió: 

      · Deixar mocat, molt habitual en valencià, i desconeguda en altres àrees del domini lingüístic, que s'utilitza per a referir-se a algú que ha donat una resposta contundent, sense rèplica possible, a algú altre que pregunta o qüestiona alguna cosa, sovint amb un punt d'impertinència o altivesa. 

      · Quedar mocat, és com es queda la persona que ha rebut aquest retret contundent. 

I, havent trencat el gel en un tema tan delicat, podem mencionar també la locució: 

      · Mocar-se en la mànega, que s'usa per a indicar que algú, de tan pobre com és, ha de fer servir la mànega per a torcar-se els humors nasals; figuradament també s'usa per a referir-se a algú que és molt curtet, i per això s'ho creu tot amb feliç candidesa. 

Però si el seu enteniment no hi arriba per a res, aleshores fem servir l’expressió: 

      · No saber ni mocar-se, es diu d’aquell que no sap res. 

I ja es sap que per torcar-se els mocs cal usar el mocador. I ja ho diu el refrany: 

      · A l'hivern per la moquina i a l'estiu per la calor, sempre és bo dur mocador 

Un bon consell, ja siga per a mocar-se, ja per a cobrir-se el cap o torcar-se la suor. 

I cal que cadascú empre el seu propi mocador; sinó se’l pot tractar de bodí: 

      · Ficar el nas en mocador d’un altre es diu d’aquell que exerceix la seua curiositat en coses que no li importen, en els assumptes dels altres.

LA PARLA DE LA VALL

JA!
Exclamació que diem molt sovint. Es sol dir en tres situacions:
1. Per donar assentiment o conformitat d’alguna cosa. 

2. Per tal d’atraure l’atenció 

3. Per manifestar alguna cosa en to d’ironia.

LA PARLA DE LA VALL

PARAULES VALLERES D’INGENUÏTAT 

Per a referir-nos a una persona d'una ingenuïtat extremada, sense malícia, que per la seua innocència pot ser fàcilment enganyada per altri, tenim les paraules albercoc, bacora, badoc, bajoca, fava, ximple i bovo. 

Si la persona, a banda de simple i ingènua, és blaneta, poqueta cosa, sense espenta, la qualifiquem de bleda. 

· ALBERCOC.- Persona poc espavilada, simple, beneït. També  equival a persona en poquetes llums. 

       -- "No li faces cas, que és un albercoc". 

Hi ha unes expressions per dirigir-nos a la persona poc espavilada: 

      o Ser un albercoc. o 

      o Ser un albercoc cisteller. 

      o Ser un albercoc de marge (l’albercoc de marge és xicotet i poc dolç). 

Si l’enganyem com a un xinés li diem: 

      o Eres un albercoc. 

· BACORA.- Que és una persona dèbil de caràcter per fluixesa o covardia. També inútil per curtor d’enteniment. Per tant es manifesta sense malícia que, per la seua innocència, pot ser fàcilment enganyada per altri. 

      - “Seràs bacora! No veus que t'ha pres el pèl?” 

· BADOC.- Que no desconfia de res ni de ningú, que actua sense malícia, que tot ho troba bé, que es deixa portar dòcilment. 

      - “El xiquet és un badoc: els amics el porten per on volen”. 

Dir que la paraula badoc també la fem servir en un altre sentit diferent. Ho fem per referir-nos a la persona que bada, mirant coses que li distreuen l'atenció. 

      - “S'encantaren com uns badocs mirant aquell descapotable”. 

Hi ha algunes expressions per referir-nos als badocs: 

      o Dormir a la palla (Ser molt badoc. No tenir la menor sospita d’un mal que ens afecta, d’un perill que ens amenaça). 

      o Fer el gegant (Fer el badoc). 

      o Estar en la lluna (Estar molt distret). 

· BAJOCA.- Bonàs, innocent, fava. Degut a aquesta aparença el bajoca també es mostra covard i asusradiç. 

      - “El seu fill era un bajoca a qui tots prenien el pèl”. 

FAVA.- Persona aturada, que sembla com encantada. Que no té gens de malícia, innocent. 

      - No sigues fava. 

      - El teu amic és una miqueta fava. 

· SIMPLE / ximple.- De poc seny, poca-solta. El ximple és molt fàcil d’enganyar, s’ho creu tot. Fa o diu coses inconvenients, perquè es pensa que fa gràcia, perquè vol quedar bé i no en sap o perquè no és prou llest. 

      - “No sigues ximple, llig més i tin criteri” 

Hi ha unes expressió per referir-se a una persona crèdula. 

      * Ser més simple que l'ansa d'un poal. 

      * Simple d'esperit. 

Moltes vedades és crèdul per manca d’enteniment: 

      * Beneït del cabàs 

      * Cap d'oroneta 

      * Cap de cabota de margalló 

      * Cap de mig armut 

      * Cap de mussol 

      * Cap de piló de riu 

      * Cap de xiulet 

· BOVO .- És castellanisme. Cal dir babau. Es diu d’una persona innocent, que no té cap malícia, que no es malfia de res, que tot ho troba bé, que es deixa portar dòcilment per altri. 

      - "No sigues babau, home, que t'ho creus tot". 

Hi a un refrany que diu: 

      * Al babau de bona mena, tots li peguen a l’esquena. 

      * Quan el babau va al mercat, el mercat ja s'ha acabat. 

I també algunes expressions: 

      * Ésser un babau o 

      * Esser un babau cistella 

(Ésser un home curt d'iniciativa, que queda aturat d'admiració o d'indecisió per coses que no tenen importància) 

      * Està babau, però no li cau la baba 

      * Fer el babau (Fer el tonto) 

      * No tenir res de babau o 

      * No tindre un pèl de babau ni de savi 

(No tenir res d’innocent)

LA PARLA DE LA VALL

ENFOSQUIR-SE 

A més a mes de posar-se fosc. Generalment ho diem quan es fa de nit. 

      - “A l'estiu enfosqueix més tard” 

Ho diem quan es perd l'agudesa a un sentit o a una facultat cognoscitiva.

LA PARLA DE LA VALL

ENFITAR 

Indigestar, empatxar. 

I com a conseqüència d’empatxar-se tenim: 

L’ENFIT. 

Una persona pot tindre enfit per tres motius: 

1.- Indigestió produïda per un empatx per excés de menjar o per aliments mal païts, tant en persones com en animals. 

2.- El segon consisteix en el debilitament general d'una persona que ha estat llargament malalta. 

3.- I, el tercer, és l'enfit de les criatures nounades, que neixen sense plorar i que no respiren. 

En totes aquestes patologies s'apliquen remeis molt similars, com passar la cinta o mocador, els massatges, els pessics o maurar l'esquena mitjançant l'oli d'enfiter o riciner. Sembla bruixeria. O no? Però sempre és una dona la que posa el remei amb el conegut enfit. 

      · Passar la llista (Ritu que es practica al Pais Valencià per a curar o alleugerar l'enfit, parada o indigestió). 

      · Trencar l'enfit [llevar l'enfit, traure l'enfit] (Ritual per combatre la indigestió. S'executa amb una oració i amb un mocador amb una mida determinada, Els continguts en són secrets i tant sols es poden transmetre el Dijous o Divendres sant). 

Trobem expressions que diuen: 

      - Estar enfitat [d’una cosa] (Literalment significa estar fart de menjar; però figuradament és estar-ne tip d’una situació o acció). 

       - "Es va enfitar de tant de menjar figues”. 

      - “Estic enfitat de tanta falsedat”. 

      · N'hi ha per enfitar-se!:(es diu irònicament al·ludint quan es menjar escàs que es presenta). 

També diem enfitar-se, en el sentit de molestar-se [algú] per una causa insignificant. 

      - “Esta xica s’afita per no res”

LA PARLA DE LA VALL

ENFAVAT-ADA
Persona que queda aturada i admirada veient quelcom.
      - "Està tan enfavat amb la seva novia, que no veu res més".

LA PARLA DE LA VALL

ENFARFOLLAR-SE 

Entrebancar-se parlant. 

      - "Quan parla, s'enfarfolla i acaba que ningú no l'entén". 

I diem: 

· FARFALLÓS-OSA 

Que té una locució poc clara a causa d'una articulació defectuosa dels sons que integren la paraula. 

També es coneix com a 

      · BOTILLÓS 

Que pateix tartamudesa. Que balbuceja.

LA PARLA DE LA VALL

ENFANGAT-ADA 

El significat més clar és el de brut de fang, ficat dins el fang. 

      - "S’ha enfangat les cames fins als genolls". 

Però en sentit figurat ho diem de qui s'ha ficat en una situació difícil, de la qual no es sap com sortir. 

      - "M’he ben enfangat en aquest negoci; no sé pas com me’n sortiré". 

Vegem unes expressions: 

      * Enfangar-se fins al botó (Enfonsar-se la roda, o les rodes, d'un carro en un camí terrer [el botó és el centre de la roda del carro]. 

I en sentit figurat: Endeutar-se en gran manera) 

      * Haver-hi una enfangada (Haver-hi una gran pèrdua econòmica)

LA PARLA DE LA VALL

ENDREÇAR 

Posar en bon ordre o en el que convé per a un fi, disposar o arranjar bé. Posar com cal, en ordre i netedat, cada cosa al seu lloc i convenientment. 

      - “Aquest xiquet està endreçant la seva cistella de joguines”. 

Hi ha unes expressions que diuen: 

      * Endreçar una habitació (Arranjar-la perquè tot hi estigui net i en bon ordre. 

      - “Els forasters arribaran aquesta tarda, i encara no heu endreçat els dormitoris”. 

      *  Anar endreçat: (Anar net i polit). 

Però cal fer-ho ben fet: 

      - Una cosa és endreçar i altra entaforar (entaforar = Amagar, especialment en un forat, racó, amagatall). 

      * Molta pressa i poca endreça [endreça = mirament, traça, tacte] (És una reprensió que es diu a qui actua atropelladament) 

      * Fer molta fressa i poca endreça (Aparentar fer molt, sense produir cap resultat. Es diu quan trona molt i no arriba a ploure, o quan es fa molt de soroll o preparatiu i no es fa res de profit). 

També fem servir la paraula endreçar per a posar recte una cosa que estigui torta o corba i també allò que està inclinat. I en sentit figurat ho apliquem per referir-nos a les persones que es desvien del camí recte per tal de posar el remei per fer-la tornar enlloc. O sigui, Esmenar, corregir d’un defecte o defectes. 

      - “Endreçar la llàntia de la roda de la bici” 

      - “Endreçar aquest pal de la llum” 

Una expressió ho deixa ben clar: 

      * L’arbre tort, de xicotet s’endreça [endreçar = posar dret, posar recte] (A les coses i a les persones se’ls ha de posar remei quan encara som a temps, perquè més tard ja no es pot) 

I si l’acció d’endreçar està ben feta fem ús de la paraula: 

ENDREÇA o ENDREÇAMENT 

Acció i efecte d’endreçar. Bona cura; netedat i esment en el maneig de les coses. 

      - “Heu de fer una bona endreça del local”. 

Així diem: 

      * Fer l’endreça (Fer l’adesada o neteja dels mobles i parets de la casa). 

      *  L'endreça del llit (Adreç del llit, conjunt de robes que formen el parament d’un llit). 

      *  Endreces d’un guisat (Ingredients que el componen) 

      *  Mala endreça (Incúria, falta d’esment). 

      *  Donar endreça a un afer (Prendre totes les mesures per tal que reïxi). 

Per acabar tenim al: 

ENDREÇAT / ENDREÇADA 

Que es plau a tenir les coses ben endreçades. Que té bona cura de les coses i les manté en el lloc i estat convenients (de netedat, conservació, etc.). 

      - "La teva muller és una dona molt endreçada". 

També es diu de qui posa en el lloc propi i amb la netedat i bona disposició que cal. 

      - "Tens una casa molt endreçada". 

Vegem aquesta dita: 

      * Tota dona neta i endreçada, als set mesos ha d’estar preparada (Vol dir que les dones que esperen infant, han de tenir el menudall a punt ja als set mesos de l’embaràs).

LA PARLA DE LA VALL

ENDENYAR 

Irritar-se una ferida, un gra, nafra o colp per infecció o altre trastorn. 

      - “Endenyar-se una ferida” 

      - “La manca de neteja va endenyar la ferida” 

      - Si no us el tapeu, aquest tall se us endenyarà”

LA PARLA DE LA VALL

ENCOMANAR 

Fem ús d’aquesta paraula per encarregar a algú que faça o s’ocupe (alguna cosa). Aquesta confiança en qui la dipositem ho fem en dos sentits: 

1.- Confiar a algú de tenir cura d'algú o alguna cosa. 

      - “M'ha encomanat la vigilància dels seus fills”. 

2.- Posar-se sota l'empara d'algú. 

      - “Encomanar-se a Déu”. 

Hi ha unes expressions en aquest significat: 

      * Encomanar-se a bon sant (Posar-se en mans o sota la direcció o confiança d’una persona polenta). 

      *  No saber a quin sant encomanar-se (Estar indecís) 

      * A bon sant t'encomanes (Quan algú espera ajuda d’algú que no li la donarà) 

ENCOMANDA 

Acte i efecte d'encomanar, comanda, encàrrec. 

      - He rebut la comanda del llibre electrònic que havia encomanat per internet”

LA PARLA DE LA VALL

ENCOLOMAR 

Endossar. fer fer a algú una gestió, una feina, que tothom eludeix. 

      - “A la feina sempre m'encolomen les tasques que no volen fer els altres”. 

Etimològicament ve de colom, del llatí columbus, mateix significat; segons Joan Coromines «es tracta d’una comparació amb el colom que s’esmuny o es fica en un dels petits forats del colomar», ja que l’ús originari devia ser aquest: 

      -- El va encolomar en aquella reunió. 

      -- Es va encolomar en el saló del banquet.

En el sentit d”entaforar’ o ‘introduir (especialment allà on no toca)’, i d’aquí degué passar a ‘fer passar una cosa, quan calia o se n’esperava una altra’. 

És el mateix que quan diem l’expressió: 

      * Endossar [o carregar] el mort

LA PARLA DE LA VALL

ENCETAR 

“Encetar” és un verb de molt d’ús en la parla habitual en la nostra llengua, que no té una equivalència exacta en castellà en el parlar comú o general. És, com sabem, “començar a gastar una cosa llevant-ne un tros, una part”, “començar a consumir o gastar una cosa, generalment de menjar o beure”. 

      · “Encetar un meló, un pa, un pernil”. 

És també “obrir alguna cosa que va en caixa, en botella, en llanda, etc., per a utilitzar-la o consumir-la”. 

I, a més, per a poder aplicar de manera adequada el verb encetar, hem de tindre la seguretat que els aliments als quals ens referim estan intactes, íntegres, és a dir, no han estat encetats mai abans, perquè les coses s'enceten només una volta, la primera. 

Per això podem dir que encetem una botella de vi quan tenim la seguretat que no ha estat mai oberta i nosaltres li llevem el tap de suro i, tot seguit, aboquem el vi en el got. Però si el mateix vi ens el porten en un pitxer, no podem dir que encetem el pitxer quan l'agafem i posem vi en el got. El vi de la botella tenim la seguretat que està íntegre, intacte, però del vi del pitxer no podem estar-ne segurs. 

Podem encetar una capsa de bombons, però si els mateixos bombons ens els trauen en una safata, no encetem la safata quan agafem el primer bombó. 

Podem encetar un pot d'un guisat en conserva (una olla de fesols, per exemple), perquè tenim la seguretat que el pot no ha estat mai obert, però no encetem un perol del mateix guisat quan comencem a escudellar el seu contingut. 

Té el sentit figurat de “començar una acció, un assumpte”: 

      · “S’ha encetat el debat sobre la corrupció. Esperem que hi haja bones conclusions i que puguem expulsar els corruptes de la vida pública”. 

També antigament, el verb encetar era usat pels valencians per a expressar el concepte de tindre un home relacions sexuals amb una dona verge. 

Forma part d’un fum d’expressions: 

      · Encetar ametlles, avellanes, piyols, etc. (Llevar-ne la closca) 

      · Encetar un ciri (Començar a fer-lo cremar) 

      · Encetar una bóta (Començar a treure'n vi) 

      · Encetar una dona (Desflorar-la) 

      · Encetar una peça de roba (Tallar-ne el primer tros) 

     · Bon pot havem encetat! (Es diu per significar que s'ha començat una empresa amb bons auguris) 

      · Encetar el son (Començar a dormir) 

      · Encetar la conversa (Començar a parlar amb algú) 

      · Encetar la posta (Començar a pondre, fer el primer ou; fig., començar una tasca) 

      · Encetar un assumpte (Començar a tractar-ne)

LA PARLA DE LA VALL

ENCEGAR-SE 

Ofuscar-se. Privar-se de la raó a conseqüència d'un sentiment o passió. 

      - “M’encego de ràbia 

Tenim una expressió que diu: 

      - Anar [o estar] encegat (Haver perdut temporalment la capacitat de raonar) 

Però si l’encegament és per atracció sexual o enamorament, ens fa fer coses que en altres circumstàncies no faríem. Algunes expressions donen mostra d’açò: 

      - Amor ardent, cec i calent 

      - Amor cumplit, cec i atrevit 

      - Home enamorat, home empenyat 

      - L'amor crema més que cent focs

LA PARLA DE LA VALL

ENCARTONAR-SE 

Aturar-se un vell d'envellir visiblement, com si quedés estacionat en l'edat.

LA PARLA DE LA VALL

ENCARNISSAT-ADA 

Encruelit; ple de rancor. Que obra amb crueltat amb algú. 

      - “Els que van anar a votar l’1 d’octubre recorden que va se encarnissat”

LA PARLA DE LA VALL

ENCARNAR 

1.- A una ferida, posar-se carn nova a mesura que va millorant fins que es cura. 

      - “Vaig tindre una arrapada al colze; però poc a poc se me'n va anar encarnant”. 

També: 

2.- Entrar dins la carn. 

      - “Se li ha encarnat una ungla”.

LA PARLA DE LA VALL

ENCALAR 

A quin/a xiquet/a no se li ha ENCALAT un baló o una pilota en un balcó, un terrat, una teulada, un canaló... I es que el seu significat es: 

Fer anar voluntàriament o involuntàriament la pilota o altra cosa a un lloc d'on no és fàcil de recobrar, com és ara dalt una teulada, dins una finestra tancada, etc. 

      - "No podem jugar, perquè Salomé ha encalat la pilota en la teulada", 

      - "Plorava perquè el germà li va encalar la nina en la terrassa veïn". 

És paraula d’ús constant al món de la pilota valenciana, tant al joc de carrer com al de dins dels trinquets. 

Ho trobem en expressions com: 

      - A dos de val i la pilota encalada (Indica situacions poc definides i sense resoldre). 

      - Estar a quinze i ralla i la pilota encalada (Estar en la impossibilitat de prosseguir una cosa començada, per manca de mitjans).