dimecres, 23 de desembre del 2020

EXPRESSIONS DE LA NOSTRA PARLA

UN NADAL NO FA MAL 
Nadal és un extraordinari, una excepció a la seguida de tot l’any; per tant, fer una despesa extraordinària no sol causar grans trastorns econòmics. 
Significa que trencar la regla a la llarga no perjudica a ningú ni és criticable.


EXPRESSIONS DE LA NOSTRA PARLA

A MI M’HO EXPLICARÀS 
Frase usada per a indicar que el parlant ja té coneixement d’allò que li acaben d’explicar 
- Dius que et fa por deixar-te operar? A mi m’ho explicaràs? Que no veus que jo estic feta un colador? 
També podem usar una altra semblant: 
QUÈ M’HAS DE DIR. 
En aquest cas l’expressió manifesta la suficiència amb què algú manifesta dubte o desconfiança sobre allò que un altre diu o pugui dir. 
- Què m’has de dir de com he de fer les classes, amb els anys que fa que em dedico a la docència?


EXPRESSIONS DE LA NOSTRA PARLA

CADA DIA NO ÉS NADAL
Es sol dir a les persones que volen menjar molt bé i fer festa cada dia, perquè comprenguin que no és possible. Per tant els menjars i despeses extraordinàries han de reservar-se per als casos de solemnitat especial i aprofitar els bons moments que se’ns presenten.


diumenge, 20 de desembre del 2020

EXPRESSIONS DE LA NOSTRA PARLA

QUI L'ENCERTA L'ENDEVINA! [o SI L'ENCERTE L'ENDEVINE!
Expressió per a indicar que es confia en la sort a l'hora de començar a fer una cosa sense saber si l'acabarà amb èxit o no hi reeixirà. 
      - Ell va fent les coses a la babalà i si l'encerta l'endevina. 
La tradició ens parla d'un metge molt famós que com més malalts visitava més complexa veia la ciència mèdica; cada dia se sentia més ignorant en l'art de medicar. Així que tenia varies receptes preparades. Cada vegada que visitava un malalt, després de fer-li tota mena de preguntes per saber com es trobava, en treia una a l’atzar i la hi lliurava. La veu popular diu que, per sort del metge, malalt que visitava, malalt que curava. 
En al·lusió a l’atzar també diem altres expressions conegudes com: 
· a cara o creu: sortejant. Procediment emprat per a decidir (alguna cosa) a l’atzar consistent a llançar una moneda enlaire. 
      - Ho resoldrem a cara o creu; qui traurà cara començarà. 
· a palletes:jugar-se [alguna cosa] a l’atzar, sortejant. 
      - Van jugar-se l’única entrada que quedava per al teatre a palletes. 
· a parells o senars: decidir per sorteig. 
      - Jo trio senars. Vols que ens ho juguem a parells o senars? 
· estar en les mans de Déu: Ser cosa de l’atzar 
      - S’ha cansat ràpidament. Que acabi la cursa està en les mans de Déu 
· per ventura: Per atzar, especialment usat per a significar que el contingut de la proposició no és cert. 
      - Que ets ric per ventura? Doncs per què li dónes tants diners? 
· si de cas: Si tal cosa s’esdevenia, si ho creieu convenient. 
      - Si de cas penses venir la setmana entrant, avisa’m.


dijous, 17 de desembre del 2020

EXPRESSIONS DE LA NOSTRA PARLA

A MÉS NO PODER 
Ho diem quan actuem en intensitat posant el grau màxim. 
      - L'escoltava tot el barri perquè cantava a més no poder. 
Moltes son les situacions en les que donem tot el que podem i hi ha diferents expressions que fem servir: 
· a les totes: granment, en grau molt alt, amb gran intensitat o en gran quantitat. 
      - És un home a les totes generós. 
· a mansalva: d’una manera molt intensa. 
      - Van jugar a mansalva: no van parar en tota la tarda. 
· a mort: odiar fins a les darreres conseqüències. Es diu per a expressar que s’experimenta un sentiment molt intens. 
      - Ambdós enemics s’odiaven a mort. 
· a plens pulmons: amb tota la intensitat o capacitat dels pulmons. 
      - Fa de bon respirar a plens pulmons l’aire de l’alta muntanya. 
· a manta: d’una manera molt intensa. 
      - Plovia a manta. 
· a tot drap [o a tota merda] [o a tota pastilla]: a una intensitat de so molt elevada. 
      - Sempre posa el televisor a tot drap; per això els veïns no paren de queixar-se. 
      - Va fotre la televisió a tota merda i ens havíem de parlar a crits per sentir-nos. 
      - No sé per què li agrada escoltar la música a tota pastilla: fa venir mal de cap. 
· amb ganes: amb intensitat, intenció, impuls, desig, etc. 
      - Va a treballar amb ganes. 
· com un diable: moltíssim, de manera molt intensa. 
      - Va córrer com un diable quan el perseguien els lladres per robar-li la cartera. 
· de valent: amb totes les forces, molt. 
      - Va haver de treballar de valent per acabar el dia convingut. 
· en gran manera: granment, excessivament, abundantment, molt, amb una gran intensitat. 
      - Agraeixo en gran manera les teves indicacions.

dimecres, 16 de desembre del 2020

EXPRESSIONS DE LA NOSTRA PARLA

A MALES PENES
Amb dificultat, amb penes i treballs.
      - A males penes podia viure, aquell home: no tenia ni diners ni treball.
La dificultat en que ens trobem a l’hora d’afrontar les situacions ho indiquemtambé en altres expressions com:
· a empentes i rodolons: amb entrebancs i dificultats.
      - Encara que a empentes i rodolons, va aconseguir d’acabar la carrera.
· ací caic i allà m’alce: caminant dificultosament i amb freqüents ensopegades.
      - Els metges han assegurat que després de la rehabilitació podrà caminar normalment, però de moment va ací caic i allà m’alce.
· amb prou feines: difícilment, gairebé no.
      - Eren tants, que amb prou feines els hem poguts comptar.
· a dures penes: tot just; a penes.
      - A dures penes vam poder arribar fins a la benzinera més propera.
· amb penes i treballs: penosament.
      - El camí era dificultós i vàrem arribar al cim amb penes i treballs.
· feina de negres: tasca o treball que resulta dificultós.
      - Aquella tasca era feina de negres.
· costar Déu i ajuda: costar molta pena o treball, ésser molt difícil.
      - Costa Déu i ajuda dissuadir-lo del seu intent.
· de mal pelar: resultar difícil de fer.
      - Aquesta qüestió és de mal pelar; no sé com podrem solucionar-la.
· dur de rosegar: Difícil de passar.
      - Li serà dur de rosegar que l’hagin destituït.
· ser un os [O os dur de rosegar]: Ser una qüestió difícil, desagradable, etc.
      - Aquesta assignatura és l’os de la carrera.
      - Que el fessin fora de la feina d’aquella manera ha estat un os dur de rosegar
· fer-se costerut (a algú): esdevenir de mal fer, difícil (una cosa).
      - Aquest arranjament s’ha fet molt costerut.
· fer-se-li una muntanya (a algú): semblar difícil alguna cosa a algú.
      - Només pensa en el viatge que ha d’emprendre; anar a una terra tan llunyana se li fa una muntanya; està preocupat.
· veure’s negre: posat en gran dificultat.
      - Em veig negre per a cobrar-li el que em deu.

dimarts, 15 de desembre del 2020

LA PARLA DE LA VALL

MORRAL 
Hauré escoltat vegades aquesta paraula a la meua avia. 
Expressions com “Eres un morral” o “aquest xiquet és un morral”. estan pràcticament en desús i ocasionalment podem escoltar-la pronunciar a alguna persona amb prou edat. Amb ella s'està tractant dir que algú és una mala persona, no es comporta com cal, va mal vestida i fins i tot que és ignorant i grossera. Concretament la meua avia m’ho deia m’havia portat malament o havia fet alguna mala passada. 
D'on prové l'expressió Eres un morral per insultar a algú? 
El “morral” a què feia referència l'expressió és el terme amb el qual es coneixia al sac en el qual era introduït el pinso que se li donava de menjar a alguns animals, el qual portaven, comunament, penjant dels seus caps. 
També era el vocable per denominar una espècie de sarró de tela, de filat o de pell, que els pastors, caçadors, soldats o vianants porten penjat per l'espatlla per a portar-hi queviures, caça, instruments, etc. 
Però la casualitat va fer que aquest també fos el cognom d'un personatge que es va fer immensament popular a principis de segle XX i, sobretot, fora assenyalat durant moltíssim temps (per part de la societat) com l'arquetip de indesitjable, criminal i canalla. 
Es tracta de Mateu Morral, un jove anarquista (nascut a Sabadell, Barcelona) qui el 31 de maig de 1906 va tractar d'assassinar el rei Alfons XIII ja Victòria Eugènia de Battenberg el mateix dia que van contraure matrimoni, quan aquests es dirigien a una carrossa fins el Palau Reial (de Madrid) i, des d'un balcó del carrer Major, els va llançar un ram de flors que ocultava una bomba. El monarca i la seva dona van sortir il·lesos de l'intent de regicidi i el terrorista, encara que va aconseguir fugir, va ser atrapat l'endemà passat prop de Torrejón de Ardoz (la versió oficial va dir que es va suïcidar i les investigacions recents indiquen que va ser assassinat per les forces de l'ordre ). 
Per tal motiu, el cognom “Morral” va quedar també vinculat, pejorativament, per referir-se a les persones amb males intencions i fins i tot, hi va haver un temps en què alguns progenitors o avis, tal com he explicat en el primer paràgraf, deien 'sarró 'a un nen quan aquest es portava malament.

EXPRESSIONS DE LA NOSTRA PARLA

A LA SOPA BOVA 
Possiblement les formes més comunes en les que s'utilitza el terme 'sopa boba' són: 
· estar a la sopa boba 
· viure de la sopa boba 
· caminar a la sopa boba 
Són expressions que utilitzem quan volem fer referència al fet que algú viu gandulejant i aprofitant-se de la bona voluntat dels altres, que li proporcionen el que necessiten sense que aquest s'esforci per aconseguir-ho ... un gorrer. 
L'origen es troba en un costum de l'Edat Mitjana consistent a donar de menjar als pobres i els que no tenien recursos per part dels convents. 
Se li va cridar "boba" a causa del costum dels captaires de menjar amb la boca tremendament oberta, un costum bastant criticada en l'època i que els feia semblar "bobos" (per l'associació de la idea que els "bobos" sempre porten la boca oberta) segons els més refinats de l’època 
Cada dia a la mateixa hora es reunien a les portes dels convents nombrosos pobres de solemnitat ... i estudiants! que veien en aquesta obra de caritat una manera de dur-se a la boca alguna cosa calenta; en aquest cas una sopa feta d'aigua i pa, que de vegades portava algun vegetal per donar-li una mica de gust. 
Aquests estudiants que aprofitaven l'obra de caritat per menjar van ser cridats “sopistes” i se'ls acusava de viure a la "sopa boba", ja que s'alimentaven del que els donaven, sense preocupar-se per obtenir una feina o dur a terme alguna activitat que els reportés guanys.


EXPRESSIONS DE LA NOSTRA PARLA

A LA SEVA MANERA 
Ho diem d'aquell que quan vol explicar alguna cosa ho fa d’una manera molt pròpia, particular. Es a dir que obra amb independència. 
      - Ho ha explicat a la seva manera. 
I alhora d’explicar-se podem utilitzar diferents expressions com: 
· a boca plena: amb totes les paraules, sense suprimir res d’allò que es vol dir. 
      - Li ho va dir tot a boca plena. 
· amb pèls i senyals: de manera minuciosa, amb tots els detalls. 
      - Va explicar l’assassinat amb tots els pèls i senyals. 
· amb tots els ets i uts: amb tots els detalls, sense faltar-hi res. 
      - Li van exigir que expliqués amb tots els ets i uts el que havia succeït. 
· en detall: de manera minuciosa. 
      - Demà m’ho podràs explicar en detall; ara tinc molta pressa i no puc aturar-me. 
· fil per randa: amb tots els detalls, minuciosament. 
      - Com que nosaltres no vam poder anar a veure la comèdia, ell ens la va explicar fil per randa. 
· pas a pas: detalladament, menudament, minuciosament. 
      - Va seguir pas a pas les vicissituds d’aquella família. 
· cosa per cosa: detalladament, una cosa després de l’altre i sense deixar-ne cap. 
      - Torna-li a explicar cosa per cosa perquè em sembla que no ho ha entès i no ho farà bé. 
· per peces menudes: detalladament, amb tots els detalls. 
      - Cal explicar-ho tot per peces menudes perquè ho entenguin bé.


diumenge, 13 de desembre del 2020

LA PARLA DE LA VALL

MOS 
Tots crec que sabeu el seu significat literal d’aquesta paraula i que la fem servir per indicar-la en diferents significat; però totes en referència a la boca. Així diem mos a: 
· Acció de mossegar 
· Lesió feta mossegant. 
· Porció de menjar que cap d'una vegada en la boca. 
- Es va menjar el pastís d'un mos. 
· Porció xicoteta d'una cosa comestible. 
      - Dona'm un mos del teu entrepà, per favor. 
· Porció d'una cosa que es lleva d'una altra mossegant-la. 
I en sentit figurat a la: 
      · Quantitat de diners que s'accepta com a suborn. 
Però en aquest apartat cal fer referència a aquelles expressions que usem amb la paraula mos en el dia a dia i la que crec més usual és: 
· A mos redó: Emprada dins de l’expressió: Menjar a mos redó. Menjar amb ímpetu, força i pegant mossos grans. Sense gastar plats, ganivets ni forquetes i amb bona gana. 
- Es menjava el pa a mos redó. 
El mos redó és la marca circular de les dents sobre la menja. Es contraposa a amb la punta de les dents, que denota desgana o desconfiança. 
Però no és l’única, diem altres com: 
· Amb el mos en la boca: Just en acabant de menjar. 
      - Vaig anar cap a la reunió amb el mos en la boca. 
· Menjar en un mos: Ràpidament. 
· Menjar un mos: Menjar poca cosa. 
      - Ha arribat tan cansat que ha menjat un mos i se n’ha anat a dormir de seguida. 
· amollar (o soltar) el mos: Pagar, donar diners sense ganes de fer-ho. 
· amollar (o soltar) el mos: Cedir, deixar d'insistir. 
· clavar mos (en un assumpte): Aprofitar l'ocasió de beneficiar-se'n. 
· menjar-se les mans a mossos: Tindre gran nerviosisme i inquietud. 
· no saber ni un mos (d'una cosa): Ignorar-la completament. 
· parar-se el mos (a algú): Ofegar-se amb el menjar que es para en l'esòfag. 
      - El xiquet en va donar un esglai en parar-se-li el mos en la gola. 
· pegar (o fer) un mos (o un mosset): Fer una menjada lleugera fora de les hores habituals de menjar. 



- Abans de dinar sempre passa pel bar a fer un mosset.

EXPRESSIONS DE LA NOSTRA PARLA

A EIXE FINS ELS POLLASTRES LI PONEN 
Es diu de la persona afortunada 
      - Al Miquel li ha vingut una herència d’un oncle llunya, fins els pollastres li ponen de tanta sort. 
Vegem altres expressions afortunades: 
· donar gràcies a Déu: expressió usada per a indicar que hom pot felicitar-se d’alguna cosa, que ha tingut sort dins la desgràcia, etc. 
      - S’ha mort, però podem donar gràcies a Déu que no ha patit gens. 
· eixir-li el sol a mitjanit (a algú): tenir una sort inesperada. Succeir a algú un esdeveniment molt favorable. 
      - Estava a punt de plegar el taller, quan li han fet una comanda de milions; a ell sí que li ha sortit el sol a mitjanit!. 
· néixer amb el pa sota l’aixella [o portar un pa sota l’aixella]: comportar, el naixement d’un infant, l’existència dels mitjans que li calen per a viure; néixer a casa rica. 
      - La seva carrera professional ha estat un èxit, sembla com si hagués nascut amb el pa sota l’aixella. 
      - El Joan no ha tingut mai cap problema perquè va néixer portant un pa sota l’aixella: la seva família és molt rica. 
· néixer en bona estrella: néixer amb bona sort. 
      - Tan bon punt va acabar els estudis de seguida va trobar feina i mai no ha estat a l’atur. Va néixer en bona estrella. 
· néixer amb la flor al cul: ésser sortós en tot. 
      - És un home que només té el mèrit d’haver nascut amb la flor al cul; no té capacitat per a res, i tot li surt bé. 
· passar una bona ratxa [o tenir una bona ratxa]: passar per una fase favorable. 
      - Vam tenir mala sort, però ara estem passant una bona ratxa. 
      - En pocs mesos s’ha canviat el cotxe i ha pogut comprar-se una casa. Té una bona ratxa. 
· pondre-li totes (a algú): resoldre’s tot favorablement a algú. 
      - Té raó de viure ben satisfet; fins ara totes li ponen; és l’home de la sort. 
· tenir el sant de cara: estar de sort. 
      - Té el sant de cara, de seguida que ha acabat la carrera ha trobat feina. 
· tenir llet: tenir sort. 
      - Mira que té llet; sempre guanya quan juguem a les cartes. 
· tenir més sort que els penjats: tenir molta sort. 
      - Felip té més sort que els penjats: li ha tocat la loteria tres voltes. 
· tocar-li la loteria (a algú): Ser afortunat per algun motiu. 
      - Quan el vaig conèixer, em va tocar la loteria. 
· treure la rifa sense posar-hi: tenir una sort extraordinària, fer un bon negoci casualment i sense haver-s’hi arriscat. 
      - Aquest noi ha tret la rifa sense posar-hi, casant-se amb aquesta noia.


dissabte, 12 de desembre del 2020

LA PARLA DE LA VALL

MOCAR 
En temps de constipats, en què els virus van d'orifici nasal a orifici nasal amb íntima confiança, potser és oportú recordar que en valencià l'operació d'expirar bruscament amb la intenció de traure els mocs pel nas no es diu «sonar-se», que és un calc del castellà, sinó «mocar-se». 
Amb el mateix verb, tenim l'expressió: 
      · Deixar mocat, molt habitual en valencià, i desconeguda en altres àrees del domini lingüístic, que s'utilitza per a referir-se a algú que ha donat una resposta contundent, sense rèplica possible, a algú altre que pregunta o qüestiona alguna cosa, sovint amb un punt d'impertinència o altivesa. 
      · Quedar mocat, és com es queda la persona que ha rebut aquest retret contundent. 
I, havent trencat el gel en un tema tan delicat, podem mencionar també la locució: 
      · Mocar-se en la mànega, que s'usa per a indicar que algú, de tan pobre com és, ha de fer servir la mànega per a torcar-se els humors nasals; figuradament també s'usa per a referir-se a algú que és molt curtet, i per això s'ho creu tot amb feliç candidesa. 
Però si el seu enteniment no hi arriba per a res, aleshores fem servir l’expressió: 
      · No saber ni mocar-se, es diu d’aquell que no sap res. 
I ja es sap que per torcar-se els mocs cal usar el mocador. I ja ho diu el refrany: 
      · A l'hivern per la moquina i a l'estiu per la calor, sempre és bo dur mocador 
Un bon consell, ja siga per a mocar-se, ja per a cobrir-se el cap o torcar-se la suor. 
I cal que cadascú empre el seu propi mocador; sinó se’l pot tractar de bodí: 
      · Ficar el nas en mocador d’un altre es diu d’aquell que exerceix la seua curiositat en coses que no li importen, en els assumptes dels altres.





EXPRESSIONS DE LA NOSTRA PARLA

A DESGRAT (de mal grat) 
Fer una cosa de mala gana o sense ganes, contra la voluntat, sense que ho impedeixi cap oposició, malgrat algun impediment. 
      - Messi es queda a desgrat en el Barça després de la seva intenció de deixar el club. 
La mala gana també la podem expressar amb altres locucions segons les situacions: 
· a contracor: vencent un sentiment de repugnància; de mal grat 
      - Molt a contracor la mare castigà el seu fill 
· a repèl: contra la voluntat. Ser desagradable de fer alguna cosa, sentir aversió o repugnància de fer-la. 
     - Ho va fer a repèl; es veia d’una hora lluny que no tenia ganes d’acabar la feina. 
· de mal talent: a desgrat, vencent un sentiment de repugnància. 
      - Anirà a casament de mal talent perquè no li agraden les cerimònies religioses. 
· de mala gana: contra la voluntat , amb repugnància. 
      - Si has de fer-ho de mala gana, més val que no ho facis. 
· fer-se costa amunt o venir costa amunt (a algú), [una cosa]: resultar molesta o difícil. 
      - Tornar a la feina després de les vacances es fa costa amunt per a moltes persones. 
      - Aquell encàrrec li venia costa amunt, però el va complir. 
· per força: contra voluntat, per necessitat, encara no volent. 
      - Vaig haver de menjar per força perquè no tenia gana. 
· a despit de: malgrat algun impediment contrariant algú. 
      - Ho va fer a despit del seu marit. 
· a pesar de: sense que algun impediment importi. 
      - Està molt refredat i encara vol sortir, a pesar de la pluja. 
· no obstant això: sense que sigui obstacle el que s’acaba de dir. 
      - El vaig avisar i, no obstant això, no ha vingut. 
· tot i això: sense excloure això. 
      - Bé li vam dir que l’exposició ja era tancada, però, tot i això, va voler anar a comprovar-ho. 
· malgrat tot: tanmateix, sense tenir en compte determinats elements. 
      - Va fer aquella acció amb bona intenció i, malgrat tot, ha tingut conseqüències desastroses. 
· tant si vol com si no vol [o vulgues no vulgues]: forçosament, tant si li agrada a algú com si no, contra voluntat. 
      - Tant si vol com si no vol, es va haver de quedar a fer-li companyia. 
      - Ens va fer quedar vulgues no vulgues a veure les projeccions de les seves diapositives.




EXPRESSIONS DE LA NOSTRA PARLA

A CABASSOS 
En gran quantitat. 
      · Amb l’especulació de terrenys han fet diners a cabassos 
No és l’única expressió que fem us per indicar que hi ha abundància: 
· a balquena 
      - L’any passat no hi havia bolets, però enguany n’hi ha a balquena 
· a dojo 
      - En alguns pobles manca l’aigua, mentre que en d’altres n’hi ha a dojo 
· a dolls 
      - L’aigua sortia a dolls per totes les esquerdes del dipòsit 
· a manta 
      - Queia aigua a manta 
· a grapats 
      - Amb aquest negoci guanya els diners a grapats; té molta sort 
· a palades 
      - N’hauríem pogut agafar a palades, d’ametlles, però ja en teníem prou 
· a desdir 
      - Si vas a la festa podràs menjar tant com vulguis; sempre serveixen a desdir 
· a piles 
      - Guanya diners a piles 
· a carretades 
      - Enguany l’hortalissa ha anat molt bé; hi haurà tomàquets a carretades 
· a raig 
      - Li sortia la sang a raig 
· bona cosa 
      - Hi havia bona cosa de menjar al convit 
· a centenars 
      - A la manifestació acudiren a centenars 
· a caramull 
      - Li han escudellat un plat d’arròs a caramull 
· a bondó 
      - En aquella zona hi ha margallons a bondó 
· en abundància 
      - Va nevar en abundància 
· a feixos 
      - Va recollir castanyes a feixos 
· a mansalva 
      - Hi havia banderes a mansalva 
· a punta pala 
       - Hi havia samarretes de tots colors a punta pala 
· a senalles 
      - Quan ha de fer règim, menja plats d’arròs bullit a senalles 
· a tot drap 
       - Menja llaminadures a tot drap i li faran mal


EXPRESSIONS DE LA NOSTRA PARLA

A BURRO BARRA 
Dit d'una acció o cosa que es fa sense reflexió, sense pensar en el resultat que donarà, de qualsevol manera. 
      · Tot ho fa a burro-barra. 
L'expressió sembla relacionada amb el temperament dels ases, de vegades impredictible. I amb "barra": maxil·lar inferior.


EXPRESSIONS DE LA NOSTRA PARLA

A BOCA DE NIT [o a boqueta de nit, o a boqueta nit o a boca de fosc
Aquestes expressions són unes de moltes altres que diem per indicar que comença a fosquejar, immediatament després de la posta del sol. Aquestes utilitzen la paraula boca com a sinònim de cavitat fosca. 
      - A boca de nit les barques ixen a pescar i tornen a la matinada 
      - Ens trobarem a boqueta de nit vora la font 
      - La mare ma dit que torne a casa abans que estiga a boca de fosc 
Altres expressions molt emprades també són: 
· a poqueta nit 
      - Hem arribat de viatge a poqueta nit 
· a entrada de fosc 
      - A ple sol, aquestes flors estan closes, però a entrada de fosc s’obren i durant tota la nit exhalen una aroma deliciosa 
· a hora foscant 
- No isques sola per aquests carrers a hora foscant; hi ha molt poc enllumenat i hom no se sent gaire segur 
· a posta de sol 
      - A posta de sol els ocells es van retirant i s’ajoquen a les branques o dins dels nius 
· a hora baixa 
      · Els ratpenats solen eixir a hora baixa, quan el sol ja no enlluerna 
· al primer foscant 
      · Tallava llenya dins del bosc fins al primer foscant, quan gairebé ja no s’hi veia 
· a sol post 
      · Aquestes flors només es baden a sol post; són nocturnes 
· al capvespre 
      · Fa tres dies que al capvespre s’ennuvola; acabarà plovent 
· a la caiguda del sol 
      · Té per costum de passejar des de després de dinar fins a la caiguda del sol. 
· a la caiguda del dia 
      · La festa va començar a la caiguda del dia 
· a toc d’oració 
      · Sempre eix de treballar a toc d’oració 
· entre dos llums 
      · No li agradava conduir entre dues llums


EXPRESSIONS DE LA NOSTRA PARLA

A BACS I REDOLONS 
Normalment es diu dins de l’acció: “Anar a bacs i redolons”. Indica que una cosa  es fa amb moltes dificultats. 
      - És un desmanotat: tot ho fa a bacs i redolons 
També ho diem quan algú el despatxem de mala manera. 
      - El van despatxar del restaurant a bacs i redolons. 
Cal recordar que un bac és la caiguda d’una persona en terra que li provoca un colp fort 
      - Va entropessar i va caure un bac 
L’expressió anar a bacs també pot significar ‘riure molt 
      - Andreu es passà el dinar contant xistes i anàvem a bacs 
Té les locucions sinònimes: 
      · Anar per terra 
      · Esclafir a riure 
      · Pixar-se de riure 
      · Partir-se de riure 
      · Morir-se de riure




divendres, 11 de desembre del 2020

EL REBOST DE LA VALL (Programa 4_5ª Temporada 2020-2021)

PROGRAMA 4_TEMPORADA 5 (desembre)

QUE VE NADAL!

AQUEST 2020 CONSAGRAT A L’INCERTESA ARRIBARÀ A LA SEVA FI AMB LES FESTES NADALENQUES MÉS INSÒLITES QUE RECORDAREM. NI RETROBAMENTS NOMBROSOS, NI SOPARS D'EMPRESA, NI CAVALCADES. AIXÒ SÍ, LA RECOMANACIÓ GENERAL ÉS QUE MILLOR CELEBRAR QUE PASSAR-LA PER ALT.

En el futur, quan recordem el atroç 2020 i contem com va ser el seu Nadal, ho farem amb un sabor agredolç. Haurem posat fi a l'any més terrible de què guardem memòria i les copes brindaran per deixar enrere el viscut i que arribi aviat l'anunciada vacuna.

Creients i no creients, aficionats de l'esperit nadalenc i agnòstics d'aquest ritu, tots ens veurem contagiats, inevitablement, pel clima emocional i alegre que surarà aquests dies en l'ambient, que sempre acaba estovant al més reticent. No obstant això, les inaudites condicions en què les celebrarem, unides a la recança que arrosseguem des del març, faran que recordem un Nadal estranyes, les més rares de les nostres vides.

Però des d’aquest programa que té com objectiu reviure el passat, trobe que enguany si ho férem mirant com es feia abans trobarem que hi ha una gran quantitat de costums que són avui fàcilment possibles i amb molta càrrega emotiva.

Molts s’està dient del que podrem o no podrem fer. I si comparem el Nadal dels nostres avis i els d’ara el que ha canviat substancialment es la incorporació del consumisme que ha tret la celebració del pur àmbit familiar i ho ha extrapolat a esdeveniments socials i de massiva compra de regals.

Així ens diuen que no podrem:

· Celebrar menjar d’empresa de més d’x començals

· Celebrar l’amic invisible de més d’x persones o no convivents

· Mantenir trobades en amics de més d’ix persones.

· Celebrar sopars de la Nit de Nadal o Cap d’any multitudinaris

· Acudir a esdeveniments multitudinaris en llocs tancats

· Evitar comprar en els grans magatzems quan es produeixen aglomeracions

· Acudir a un cotilló.

· Visitar a familiars d’altres comunitats

· Fer viatges d’oci

· Assistir presencialment a la cavalcada de Reis

· Cantar nadales en cor.

Bé açò pot ser més o menys qüestionable però si comproveu la majoria són incorporació de la societat de consum.

Per contra vorem que hi ha una gran quantitat de tradicions nadalenques que si es poden fer, que tenen molts anys d’història, la gran majoria dins de l’entorn familiar i que per tant vendrien molt bé recuperar-les ara que la millor manera de combatre el covid-19 és quedar-se a casa.

La preparació (Que és el període en el que estem)

Decorar la casa amb motiu nadalencs. Hi ha diferents maneres segons les creences i costums de cada casa. Pot participar tota la família i donarà la motivació necessària per a comprovar que el Nadal si que ve i es pot celebrar.

· Muntar el Betlem.

· Decorar l’arbre de Nadal

· L’iluminació nadalenca

· El vesc i el grèvol

· La flor de Nadal

· La compra de loteria i seguir el sorteig

· L’aguinaldo (la bossa i la paga extra)

· Les targetes de Nadal (un bon moment per tornar a ser creatius i deixar de banda els wassaps)

· La carta als Reis Mags i Papa Noel

· Comprar els regals i les joguines (Papa Noel i Reis Mags)

· Preparar els dolços típics (es el moment de fer els pastissets de moniato) o comprar els clàssics torrons, neules

La celebració del Nadal

I arribem als dies més crític. I que de segur són els que més mal de cap ens ocasionaran, on el centre són les reunions familiars i que no sabem si fer-les o no i de fer-ho com fer-les.

· El sopar de la Nit de Nadal (24) (qui vulga seguir el discurs del Rei. Els regals de l’arribada de Papa Noel)

· La missa del gall (Respectat l’aforament)

· El dinar de Nadal (25) No pot faltar les estrenes. De la manera que sigui, als nets, fills i nebots se’ls ha de fer arribar.

· Els Sant Innocents (cal ser imaginatius per les xarxes socials)

· L’última nit de l’any (la San Silvestre? Menjar-se el raïm a casa. Roba interior vermella)

· Arribada del Reis (No hi haurà cavalcada; però suposo que hi hauran maneres de visionar els reis per mitjà de la televisió. Sempre es pot recórrer a la màgia i alçar-te a l’endemà i trobar-se els xiquets i xiquetes en els regals).

El veritable significat del Nadal

D'altra banda, aprofitem la situació de pandèmia i les restriccions actuals per explicar als xiquets i xiquetes quin és el veritable esperit del Nadal, allunyat del fet de demanar regals o estar de vacances.

Expliquem amb calma als xiquets i xiquetes què és el Nadal realment i de quina manera el 25 de desembre commemora el naixement del Nen Jesús, fill de la Verge Maria i Sant Josep.

D'alguna manera, aquest és un període de bons desitjos, de solidaritat i de donar més que de rebre. Potser tal vegada no anem a reunir-nos amb tota la família com hem fet anys anteriors, pot ser que no ens puguem anar de vacances o pot ser que no vegem als Reis Mags a la cavalcada, però això no vol dir que el Nadal ha quedat anul·lat , ja que en realitat l'esperit nadalenc hi és i els xiquets i xiquetes ho poden sentir si per exemple, fem una gran videotrucada familiar, si sortim a passejar amb el pare i la mare per descobrir les llums nadalenques de la ciutat o si per exemple, els portem a alguna organització benèfica per deixar-hi les joguines que ja no fan servir i que poden servir a altres xiquets i xiquetes sense recursos.

UN RECORD DE MENUTS

ELS CÒMICS DE NADAL

Mira que eren entranyables. Es deien també almanacs de Nadal. De menut els solia comprar a l'arribar aquestes dates. Apareixien puntual i escalonadament, dues o tres setmanes abans de l'arribada pròpiament dita de les festes. Ara els anomenaríem números extraordinaris de Nadal, però per a nosaltres aleshores eren almanacs: el de Jaimito, el de l'TBO, el de Tío Vivo, el de Pumby, Mortadelo, etc... I també, és clar, el de les sèries de grans aventurers com el Capitán Trueno, el Jabato, el Guerrero del Antifaz o Roberto Alcázar i Pedrín. Estaven dedicats a les festes nadalenques i sempre m'alegrava molt que Carpanta pogués acabar, per fi, menjant una cuixa de pollastre regat amb una copa de cava. Inoblidable.

Ens embotien d'arbres de Nadal, de ninots de neu, de pessebres, de rondalles, de paisatges nevats, etc.

El fet nadalenc, curiosament es representa des del punt de vista laic. L'obligació de celebrar les festes de Nadal i Any Nou, representa en els temps durs de la llarga i crua postguerra una complicació afegida al ja ardu esdevenir quotidià. Amb la millora econòmica de la societat espanyola, el Nadal continua constituint un problema encara que d'una altra índole, menys urgent. Ja no es tracta de poder celebrar el Nadal i el Cap d'Any, sinó de fer-ho de la manera més opípar possible i amb el major pompa.

Els còmics mostren el recorregut des de la cruel escassetat de la postguerra fins a la societat de consum. Si a la fi dels anys quaranta era una quimera clavar-li la dent a una cuixa de pollastre, als anys setanta es somiava amb l'opulència.

Aquests almanacs seguien unes convencions tan fixes com els rituals funeraris de l'antic Egipte. Els personatges de cadascuna de les historietes s'enfrontaven a algun episodi d'ambient pasqual, amb obligada profusió de vesc, torró i xampany. El to era invariablement lleuger, menys àcid a les sàtires i menys violent en els episodis dels meus herois favorits (sempre espanyols, és clar, perquè no hi havia almanacs de ianquis): després, tot acabava en el sopar de Nadal de l'última vinyeta, compartint l'inevitable gall d’indi -només Goliat solia brandar per a l'ocasió un cuixeta de vaca ...- mentre brindaven per la felicitat de l'any entrant: aquells cincuenta i primers seixanta, ai, fa tant de temps perduts .

I amb quina il·lusió esperava la seva arribada al quiosc, amb quina impaciència trobava a faltar a què es retardava a la cita!

Nadals negres

El consumisme estava molt lluny no ja d'inventar-se, sinó fins i tot de ser imaginat. La idea d'inundar de regals a familiars i amics estava tan lluny de la quotidianitat de llavors com l'adveniment de la democràcia.

El plantejament de la temàtica nadalenca en aquesta època respon a la visió del Nadal com un problema d'índole social. El problema del Nadal és que agreuja una situació ja de per si penosa. Un problema que podríem anomenar "Escassesa en temps que haurien de ser d'abundància" i que podríem formular de la següent manera: la gent, comú, passava gana i en aquestes festivitats, com és obligat celebrar-se amb un gran banquet, la fam es fa automàticament major. No és el mateix no tenir un rosegó de pa que d'un pollastre rostit, xampany i torrons. A més, no n'hi ha prou amb menjar bé, sinó que cal fer-ho en abundància i en bona companyia i disposar també d'algun sistema de calefacció, perquè fa un fred que pela i el combustible per a la catalítica és un bé preciós.

Els artistes brinden una visió humorística de la misèria. Ofereixen somriures desdentades, rialles tísiques, alegria en l'adversitat.

Carpanta, sempre tornava PER NADAL

En Carpanta es troba l'essència del buscavides, del bohemi desnodrit sense ofici, exemple paradigmàtic que immers en la temàtica nadalenca resumeix i explica el sentiment contradictori que recorre tot l'Almanac. Si Carpanta passa gana d'ordinari, per Nadal, molt més. Recorre el rodamón a la caritat i s'ofereix en adopció abandonant-se a la pública commiseració, obtenint com piadosa solució un xumet.

D'aquesta manera, la gana pertinaç de Carpanta solia saciar aquests dies de desembre quan el seu creador, ESCOBAR, un dels més importants de l'escola Bruguera, el situava en alguna historieta de l'Almanac de Pulgarcito clavant la dent (per fi) a un bon exemplar de gall d’indi. No obstant això, al llarg de la seva història, tampoc va menysprear mai un bon pernil, fins i tot alguna vegada es va dur algun trompada per intentar robar el biberó a un tendre lactant. En realitat, l'autor recordava amb aquests personatges les misèries de la generació més castigada de tota la postguerra que, esquitxades amb algunes gotes de clàssica picaresca, donaven un resultat de bon humor, que és el que l'Editorial Bruguera pretenia amb la seva revista "Pulgarcito ".

Les condicions climàtiques de l'hivern, un dels temes recurrents, canvia de categoria quan vam començar a veure personatges gaudint de vacances hivernals en estacions d'esquí, o celebrant la festa del “Cotillón" en un sofisticat refugi de muntanya

Per aquestes dates, tots els personatges viuen l'ànsia de trobar companyia amb la qual celebrar aquestes festes, la il·lusió de guanyar fortuna per mitjà de la loteria o, més modestament, de les estrenes, la màgia de la nit de Reis, les conseqüències del Dia d'Innocents o de la festa del "fi d’any.

Un altre tema eren les felicitacions que les personatges dedicaven als seus lectors. Eren espècie de postals dedicades. Per exemple:

CARPANTA os desea felices turrones, pollos langostas, salchichones, jamones, quesos.

Felices pascuas en el que BOTONES SACARINO destapa una ampolla de cava d’on ixen tots els personatges

O la se DOÑA LIO PORTAPARTES: “Pues yo también con lios o sin lios os deseo feliz año”.

Els Reis Mags també formaren par de la temàtica nadalenca. És aquest un tema nadalenc molt socorregut de què, però, no abusen dels dibuixants. Amb els anys, les portades aniran abandonant gairebé del tot fins i tot aquesta referència a la tradició de la festivitat religiosa, pràcticament, l'única que es pot trobar en els còmics.


Celebracions casolanes

En els còmics extres de Nadal trobem un varietat de temàtiques.

"El aguinaldo i com evitar donar-ho",

"l'arbre de Nadal i les dificultats per aconseguir-ho de franc",

"com aconseguir companyia a la taula del sopar de Nadal", "

la paga extra. Traure-li-la a el cap ",

" Les innocentades o com perdre la innocència ",

" Matar el gall dindi.

Esports d'hivern. Fractures ",

" Grans magatzems. Homenatge a el consumisme ", etc, etc.

Un tema molt utilitzat era el de les celebracions fetes en la intimitat de la llar familiar.

La tradició mana que la família es reuneixi per celebrar les festes d'aquesta època del any i, dins dels estrets marges permesos, els dibuixants, en major o menor mesura, exposen la seva capacitat satírica al reflectir la convivència familiar amb motiu de les tiberis organitzades en el si de el domicili d'un membre d'un grup familiar, que ha accedit al dubtós privilegi de erigir-se en amfitrió.

En l'almanac de Pulgarcito per 1966, Pena-roja va obrir la tapa

d'un edifici de pisos perquè poguéssim contemplar, al seu interior, com les diferents famílies que l'habitaven, vivien les celebracions del Nadal. Totes les famílies giren al voltant de l'interès pel menjar i la beguda; els taps de les ampolles de xampany són juganers projectils i els xiquets, són entremaliats.

El canvi d'any ...

La visió desproveïda de qualsevol indici de religiositat propicia que els còmics s'inclinin per destacar l'aspecte del relleu existent entre l'Any Vell i el Nou, habitualment representats, respectivament, per un ancià i un nadó.

Cultivar les amistats ...

Per Nadal, els companys de treball solen reunir-se per fomentar relacions que superin el merament laboral adquirint la calidesa humana pròpia de l'afecte. Aquest fet és comprovable en moltes historietes dels Almanacs. Per exemple, tenim a Gordito Relleno, qui va buscar infructuosament aquest acostament als seus col·legues Carioco, Hermanas Gilda, Don Pío. Un altre any, tornava a provar sort aconseguint, aquest cop, agafar una bona bufa en companyia de Donya Urraca, donant tots dos, dit sigui de passada, un pèssim exemple als xiquets, amb el seu menyspreu pels perills del consum d'alcohol.

Aquestes pàgines d'obertura es presten a la companyonia entre personatges, que mou a emprendre projectes comuns, com el de penjar al redactor en cap un gran ninot de paper, amb motiu del Dia dels Innocents

Finals catastròfics

La normalitat era que l’almanac incorporara alguna vinyeta feliç en què la celebració nadalenca es certificava amb un brindis i una felicitació als lectors. Però, en ocasions, les últimes vinyetes deixen als seus protagonistes en situacions desastroses: apallissats, malparats, perseguits, avergonyits o tancats en calabossos, o encadenats a galeres, o condemnats a matrimoni perpetu ...

Els pessebres del TBO

A l'arribar el mes de desembre, les publicacions infantils editaven un nombre extraordinari, en preu i dimensions, on s'incloïen historietes una mica més llargues del que és habitual i amb temàtica clarament nadalenca. El TBO, el primer exemplar data de 1917, no podia ser menys i també posava a la venda aquests números especials que van acabar per ser coneguts precisament com almanacs. Amb el transcurs de el temps, TBO arribaria a publicar dos almanacs gairebé de manera simultània: el nadalenc pròpiament dit i el humorístic.

Molt sovint els almanacs van incorporar a la seva contraportada un retallable, representant la coneguda escena de el naixement de Jesús en una menjadora, és a dir, el que vulgarment anomenem pessebre.

El procediment per a gaudir dels pessebres de TBO era sempre el mateix: tirar de tisora amb certa habilitat, enganxar les figures retallades sobre una cartolina, amb zel o encolades, i organitzar l'escena a gust de lector.

EL REFRANYER DE NADAL

Molts són els refranys al voltant de Nadal i en aquest programa al llard dels anys en audiència he fet un bon repàs. Per tant avui vull ressaltar només els més populars:

Començaré en el que enguany es va a convertir com hem dit en un greu problema:

· PER NADAL, CADA OVELLA AL SEU CORRAL

El refrany fa referència al retrobament familiar (el corral) característic de les dates nadalenques: temps de descans, de festa i de compartir. El dinar de Nadal constituïa l’àpat familiar per excel·lència, el que reunia a la taula paterna els fills absents (cada ovella).

La metàfora funciona perfectament entre les parelles corral/casa i ovella/persona.

Hi ha algunes variants:

· Per Nadal, cada ovella al seu corral; per Sant Esteve, cadascú a casa seva.

Aquesta dicotomia Nadal/Sant Esteve apareix en altres refranys del calendari, com per exemple en el cicle de l’allargament del dia, quan diu

· Per Nadal, un pas de pardal; per Sant Esteve, un pas de llebre.

Una altra variant ben curiosa:

· Per Nadal, cada perdiu al seu niu.

També diuen

· Per Nadal i per Cap d’Any, cadascú amb el seu company

Un segon refrany ben conegut és:

· PER SANTA LLÚCIA, UN PAS DE PUÇA; PER NADAL, UN PAS DE PARDAL; PER SANT ESTEVE, UN PAS DE LLEBRE

Aquest refrany s’inscriu en el cicle de l’allargament del dia. Els estudiosos el relacionen amb Santa Llúcia (13 de desembre), ja que per aquestes dates podem començar a observar que el dia creix.

El refranyer, que no cerca veritats absolutes ni científiques irrefutables, ho arrodoneix dient que:

· La nit de Sant Joan és la més llarga i el dia de Nadal el més curt.

I per expressar aquest allargament del dia gairebé imperceptible, fa referència a salts de diversos animalons que en puguin deixar constància:

· Per Santa Llúcia, un salt de puça; Per Nadal, un pas de pardal; Per Sant Esteve, un pas de llebre; Per Ninou, un pas de bou, etc.

El tercer refrany a destacar és:

· PER NADAL, QUI RES NO ESTRENA, RES NO VAL

Fa referència a la tradició de mudar-se, treure les peces millors i estrenar per Nadal i altres festes grosses, com ara per Pasqua. Amb una interpretació més subjectiva, permet sospesar la posició econòmica de les persones per les gales i ostentacions que fan en les grans diades, com és ara Nadal o Cap d’Any.

Actualment aquest refrany és un eslògan que va com l’anell al dit per justificar la febre del consum que hem de sofrir per la temporada de Nadal. Consumisme i valorar les persones pel que tenen i no pel que són. Ja diem tot sovint que els ensenyaments dels refranys no són sempre adequats o contenen veritables bombes de rellotgeria pel que fa al condicionament a través de missatges ben negatius. Això no treu, per conservar la tradició, comprar-ne i estrenar per exemple uns mitjons o un mocador de mocar.

En castellà diuen, amb el mateix sentit:

· Si no estrenas nada en Navidad, ya sé cómo te va.

I, d’una manera més subtil i sibil·lina, també fan servir una altra expressió sinònima més càustica:

· Al que veas en alpargatas por Navidad, no le preguntes cómo le va.

I per acabar un que marca un desig i que enguany serà més utilitzat que mai:

· ANY NOU, VIDA NOVA

Fa referència al pensament generalitzat que tenim quan comencem un nou any. Normalment, s'acostuma a fer una llista de propòsits per al nou any, on alguns dels més típics serien: deixar de fumar, apuntar-se al gimnàs… Per això, en començar un nou any, ens marquem propòsits per fer aconseguir coses que fins ara no havíem fet i encetar així una "vida nova".

Enguany el desig no té color, que arribe a tots la vacuna i que s’acabe aquets mal somni.

FELICITACIÓ ACOMIADAMENT

Aquest any ha estat marcat, sens dubte, per la Covid19, el virus que ens ha fet canviar i adaptar-nos d’una forma radical a la nova situació que ens toca viure.

No vull doncs acomiadar el 2020 sense desitjar-vos un bon Nadal responsable i sobre tot un feliç any nou 2021. Sabem que aquesta frase és típica i tòpica de les festes nadalenques, però també crec que és ara quan realment més sentit pren aquesta frase que tants cops hem pronunciat i escoltat, potser en alguns casos, sense atribuir-li el valor real del què expressa.

dilluns, 7 de desembre del 2020

EXPRESSIONS DE LA NOSTRA PARLA

A ALTA HORA DE LA NIT o ALTES HORES DE LA NIT 
Ho diu aquell a qui se li pregunta a quina hora ha arribat anit i ens contesta que “A alta hora de la nit per indicar que va arribar molt tard. 
      - Sempre arriba a casa a alta hora de la nit 
També diem altres expressions en aquest sentit com: 
      · A les hores xicotetes
      · Allà a quina hora
      · A les tantes
      · A plena nit
      · A l’hora del porc
      · A les quaranta
      · A les quinze
      · A última hora
      · A deshora
      · Arribar als anissos
      · Arribar a misses dites


EXPRESSIONS DE LA NOSTRA PARLA

DE TANT QUE ET VULL ET TRAC UN ULL 
De vegades, a algú que ens estima massa, ens agradaria dir-li que no ens tingués tanta estima, perquè hi ha maneres i maneres d’entendre una relació i uns sentiments. Aquesta dita s’aplica per explicar la contradicció que hi ha entre el dolor que causen les persones i l’amor que diuen que professen. 
No sempre hi ha mala intenció, però és clar que l’objectiu cercat difereix molt d’allò obtingut finalment. I entrem llavors en les relacions tòxiques, les relacions que no aporten satisfacció. 
I davant d’una situació com aquesta, com quan un estat esclafa les pretensions de llibertat d’un poble, amb menyspreu per les diferències i les particularitats, no hi ha altre camí que partir peres i intentar remuntar cadascú per separat. I no passa res, perquè hi ha moltes relacions que no funcionen i es trenquen. Però millor ser bons veïns que males parelles. 
Altres expressions que poden expressar el mateix significat o un significat semblant, segons el context, són: 
     · De tant que l'estima, l'abonyega 
     · De tant que t'estimo, t'apunyego 
     · L'amor i l'odi són dues cares de la mateixa moneda 


dijous, 3 de desembre del 2020

EXPRESSIONS DE LA NOSTRA PARLA

FES EL QUE JO DIC, PERÒ NO FACIS EL QUE JO FAIG 
Fets i no paraules. I coherència, entre el que es diu i el que es fa. Aquesta dita ens adverteix que no sempre són coincidents les idees exposades amb els fets posteriors (o anteriors). 
Suposo que no és molt demanar ser conseqüents amb les nostres idees. Pensant en exemples d’aquest decalatge entre el que es predica i el que es fa em ve al cap de seguida l’església. Aquella església dels pobres, amb el vot de pobresa, que viu amb fastuositat en palaus, ben allunyada del món. 
O el cas de Maradona, rque recentment ha faltat i deixant a banda la seva faceta futbolística, de sobra reconeguda i indiscutible; no podem dir el mateix de la seva vida privada quan es va atrevir a fer un anunci i que mostraren totes les cadenes de TV, on demanava als joves que, mai i sota cap concepte, consumissin drogues. Fou un reclam publicitari amb un fort impacte provocatiu per evitar als joves i als no tant joves, les ganes de consumir cap casta d'estupefaents. Ja ho veieu, ell que hi ha acabat més enganxat que una sola a una sabata. D'això se'n diu, predicar el que no es creu. 
Un altre cas. Els polítics. Sobretot els que ens alliçonen i després tenen els armaris plens de roba bruta.




EXPRESSIONS DE LA NOSTRA PARLA

SERÀ PER DINERS!!! 
Aquesta frase l’utilitzem molt els valencians, entre riures, fanfarronejant. I sembla que qui millor ho fan són els del PP. Nosaltres tenim bon exemple en gastar diners en una visita del Papa o fent una Ciutat de les Ciències amb goteres! Després de tot, als s Col·legis Públics els tenen també, encara que no invertim en investigació, encara que hagen d'anar-se'n els nostres millors científics. Paguem l 'aigua a preu d'or, serà per Diners? 
I avui en tenim una altra mostra. La inauguració d’un nou hospital a Madrid per La promesa i l'obstinació d'Isabel Díaz Ayuso per fer un hospital d'emergències en temps rècord que gran part del sector sanitari considera "innecessari.