Tira-li ous
Significat: Actuar. Intervindre.
Vinga no t'acovardis i tira-li ous, una espenta més i treuràs el carro del fang.
Equivalents:
A dret fil
A la babalà
Agranar cap a casa
Agranar cap a dins]
Anar a rega
Anar pel camí
Anar pel camí dret
Anar per bon camí
Baliga_balaga
Cagamandúrries
Clavar el cullerot
Collir figues
Déu no muda: dóna, lleva i ajuda
El llop va a caçar, lluny del lloc on sol estar
Embarcar els altres i quedar-se en terra
En collons [o en un parell de collons]
Entrar en acció
Entrar en escena
Estar en acció
Entrar en joc
Entrar en servei
Ésser de poble [algú]
Ésser de províncies[algú]
Ésser un puta manyac
Estar a l'expectativa
Estar als antípodes
Estar en els llims [llimbs]
Fallar com una escopeta de fira
Fer el paper de borinot
Fer el paper de Met
Fer el paperina
Fer el paperot
Fer la rega dreta
Fer la puta i la Ramoneta
Haver-hi [o tindre] camp per córrer
Joc brut
Jugar-se el tot pel tot
Llaurar dret
Milhomens
Ocell de primera volada
Parèixer que vaja [algú) a buscar la mort
Passar a la història
Passar a la posterioritat
Per fer una truita s’han de trencar els ous
Perdre passes
Posar fre
Posar [algú o alguna cosa] en acció
Posar [algú o alguna cosa] en moviment
Posar [algú] al seu lloc
Posar-hi les mans
Prendre [o agarrar] tanda
Prendre candela
Prendre les cartes
Prendre's [o agarrar-se , o permetre's] la llibertat [de fer una cosa]
Quedar (o deixar ) clavat en terra
Quedar en terra
Quines galtes!
Saltar com un lluquet
Seguir la linia recta
Ser més tort que un rabassó
Ser tossut com una banya de marrà
Ser un catxotxes
Ser un maimó
Ser una mosca morta [o balba]
Sortir del pas
Tarambana!
Tindre colps amagats
Tindre moltes mans
Tirar pedres al seu terrat [o teulada]
Tirar pel camí del mig
Tirar sense engaltar
Tocar [o vindre] la tanda [a algú]
Vella glòria
divendres, 31 de maig del 2013
Avui en dia
Avui en dia
Significat: Actual. Actualitat. Present.
Avui en dia estic sense feina i estic a l'espera d'un treball.
Equivalents:
A hora horada
A hores d'ara
A última hora
Al corrent
Al dia
Al post d'ara o al post
Al present
Als nostres dies
Ara mateix
Ara per ara
Avui dia
D'actualitat
D'ara
D'avui
De l'última fornada
D'última hora
D'un moment a l'altre
De l'any
De moda
De present
Del dia
Del moment
Del temps
El mes que corre
En curs
En el dia
En els nostres dies
En este moment
En l'actualitat
En marxa
Estar al corrent
Estar en antena
Estar en voga [alguna cosa]
Fruita del temps
Ipso facto
L'any que corre
Plat del dia
Posar al corrent
Posar al dia
Posar-se al corrent
Tindre al corrent
Significat: Actual. Actualitat. Present.
Avui en dia estic sense feina i estic a l'espera d'un treball.
Equivalents:
A hora horada
A hores d'ara
A última hora
Al corrent
Al dia
Al post d'ara o al post
Al present
Als nostres dies
Ara mateix
Ara per ara
Avui dia
D'actualitat
D'ara
D'avui
De l'última fornada
D'última hora
D'un moment a l'altre
De l'any
De moda
De present
Del dia
Del moment
Del temps
El mes que corre
En curs
En el dia
En els nostres dies
En este moment
En l'actualitat
En marxa
Estar al corrent
Estar en antena
Estar en voga [alguna cosa]
Fruita del temps
Ipso facto
L'any que corre
Plat del dia
Posar al corrent
Posar al dia
Posar-se al corrent
Tindre al corrent
Aguantar el punt
Aguantar el punt
Significat: Actitud. Disposició.
Malgrat la insistència de tots en que abandonés, ell va aguantar el punt i va seguir.
Equivalents:
Acatxar les orelles
Ajupir les orelles
Allargar els braços
Amb els braços oberts
Amb passejades, les penes són mig passades
Arronsar els muscles
Arronsar-se de muscles
Baixar del burro
Caure del burro
Creuar-se-li els cables
Ben plantat
Déu et faça bo!
Donar hospitalitat
Donar més formatge que pa
En bones condicions
En fatxa
Entrar en raó
Estar a la volença [d'algú]
Estar al manar [d'algú]
Estar barres obertes
Estar de bon [o mal] humor
Estar de bona galta
Estar de filis
Estar de gana
Estar de mala gana
Estar en condicions [de fer alguna cosa]
Estar en disposició [de fer una cosa]
Estar en estat [de fer una cosa]
Estar en forma
Fer cara a tots els vents
Fer tots els papers de l’auca
Girar-se com una calça
No ésser el mateix
No estar un fet als trots i a les corregudes
No fer una cosa per cap diner del món
Parar el cabàs
Parar el carro
Parar els peus [a algú]
Parèixer un altre home
Per menys de res
Posar-s'hi de cul
Posar-se de cul a la paret
Posar-se en contra
Que hi vagi el nunci!
Que ho faci el nunci!
Quin Menfotisme !
Retirar la paraula
Sense reserves
Ser un altre home
Tenir la bona
Tenir la manilla en la mà
Tindre corda
Vindre de cara [alguna cosa] [a algú]
Significat: Actitud. Disposició.
Malgrat la insistència de tots en que abandonés, ell va aguantar el punt i va seguir.
Equivalents:
Acatxar les orelles
Ajupir les orelles
Allargar els braços
Amb els braços oberts
Amb passejades, les penes són mig passades
Arronsar els muscles
Arronsar-se de muscles
Baixar del burro
Caure del burro
Creuar-se-li els cables
Ben plantat
Déu et faça bo!
Donar hospitalitat
Donar més formatge que pa
En bones condicions
En fatxa
Entrar en raó
Estar a la volença [d'algú]
Estar al manar [d'algú]
Estar barres obertes
Estar de bon [o mal] humor
Estar de bona galta
Estar de filis
Estar de gana
Estar de mala gana
Estar en condicions [de fer alguna cosa]
Estar en disposició [de fer una cosa]
Estar en estat [de fer una cosa]
Estar en forma
Fer cara a tots els vents
Fer tots els papers de l’auca
Girar-se com una calça
No ésser el mateix
No estar un fet als trots i a les corregudes
No fer una cosa per cap diner del món
Parar el cabàs
Parar el carro
Parar els peus [a algú]
Parèixer un altre home
Per menys de res
Posar-s'hi de cul
Posar-se de cul a la paret
Posar-se en contra
Que hi vagi el nunci!
Que ho faci el nunci!
Quin Menfotisme !
Retirar la paraula
Sense reserves
Ser un altre home
Tenir la bona
Tenir la manilla en la mà
Tindre corda
Vindre de cara [alguna cosa] [a algú]
Tenir per costum
Tenir per costum
Significat. Acostumar. Costum. Hàbit.
Tinc per costum alçar-me matí per anar a caminar.
Equivalents:
A cal sabater, sabates de paper
A la terra que vagis, dansa que ballin
A la vellesa, el diable sabater
A mala costum, dar-li fum
A terra on vas, faràs el que veuràs
A terra que vas, usança que trobes
Això és de Caixó
Allà on vages, com veges faces
Altres temps, altres costums
Anar a marxes forçades
Anar contra corrent
Cabra acostumada a saltar, salta i saltarà
Cada casa és un món, i cada persona, un misteri
Cada terra fa sa guerra, i cada pardal el seu niu
Cada u en sa casa sap on se penja el cresol
Cada u sap a casa seva on s'hi plou
Cadascú sap en sa casa lo que es crema
Carabassa i ceba
Costum és altra natura
Costums rompen lleis
De bon manament
De costum
Deixar les carreres velles per les novelles
Deixar-se anar
Deixar-se dur pel corrent
El costum és una segona naturalesa
El diable, quan és vell, és fa ermità
El diable, quan va esser vell, es va fer ferrer
El qui canta a la taula i xiula al llit, no té coneixement [o seny] complit
Entre lladres no es perd res
Esser de llibre verd
Estar com un ferrer sense carbó
Estar de cadira [a un lloc]
Estar fet a bones fusades
Estar més avesat a una cosa que ses ovelles a tondre
Fer dilluns
Fer el dilluns
Fer llobada
Fer un extra
Fer-se a la idea
Ficar l'olla gran dins de la xica
Gats que no es tornen, fan de bon batre
La costum fa llei
Lo que s'usa, no té excusa
Més val matar un home que posar un mal costum
No tindre pèls a la llengua
No traurà mai les teranyines dels camins
No trobar-s'hi
Per on aniràs, faràs com veuràs
Perdre el costum
Posar-hi call
Prendre un costum
Prendre una vereda
Qui canta a la taula i pixa al llit ni dorm ni va tip
Qui canta a la taula i xiula al llit, te el seny poc eixerit
Seguir el seu curs
Ser llarg de dits
Ser un rellotge de repetició
Si les ovelles grufen, què han de fer es porcs!
Tenir esversat
Tindre la boca llandada
Tindre els dits llargs
Tindre sempre un forat que li fa aire
Un diable sembla a un altre
Significat. Acostumar. Costum. Hàbit.
Tinc per costum alçar-me matí per anar a caminar.
Equivalents:
A cal sabater, sabates de paper
A la terra que vagis, dansa que ballin
A la vellesa, el diable sabater
A mala costum, dar-li fum
A terra on vas, faràs el que veuràs
A terra que vas, usança que trobes
Això és de Caixó
Allà on vages, com veges faces
Altres temps, altres costums
Anar a marxes forçades
Anar contra corrent
Cabra acostumada a saltar, salta i saltarà
Cada casa és un món, i cada persona, un misteri
Cada terra fa sa guerra, i cada pardal el seu niu
Cada u en sa casa sap on se penja el cresol
Cada u sap a casa seva on s'hi plou
Cadascú sap en sa casa lo que es crema
Carabassa i ceba
Costum és altra natura
Costums rompen lleis
De bon manament
De costum
Deixar les carreres velles per les novelles
Deixar-se anar
Deixar-se dur pel corrent
El costum és una segona naturalesa
El diable, quan és vell, és fa ermità
El diable, quan va esser vell, es va fer ferrer
El qui canta a la taula i xiula al llit, no té coneixement [o seny] complit
Entre lladres no es perd res
Esser de llibre verd
Estar com un ferrer sense carbó
Estar de cadira [a un lloc]
Estar fet a bones fusades
Estar més avesat a una cosa que ses ovelles a tondre
Fer dilluns
Fer el dilluns
Fer llobada
Fer un extra
Fer-se a la idea
Ficar l'olla gran dins de la xica
Gats que no es tornen, fan de bon batre
La costum fa llei
Lo que s'usa, no té excusa
Més val matar un home que posar un mal costum
No tindre pèls a la llengua
No traurà mai les teranyines dels camins
No trobar-s'hi
Per on aniràs, faràs com veuràs
Perdre el costum
Posar-hi call
Prendre un costum
Prendre una vereda
Qui canta a la taula i pixa al llit ni dorm ni va tip
Qui canta a la taula i xiula al llit, te el seny poc eixerit
Seguir el seu curs
Ser llarg de dits
Ser un rellotge de repetició
Si les ovelles grufen, què han de fer es porcs!
Tenir esversat
Tindre la boca llandada
Tindre els dits llargs
Tindre sempre un forat que li fa aire
Un diable sembla a un altre
En boca tancada no entren mosques
En boca tancada no entren mosques
Significat: Aconsellar. Consell.
No digues res, ja saps que en boca tancada no entren mosques.
Equivalents:
A bona hora gos no lladra
A l'animal que no coneguis no li vagis per darrere
A l'estiu menjar calent no és molt bon aliment
A la vora del foc i del riu, no hi facis el niu
A mala hora gos no lladra
Abans que et cases, mira el que fas
Allà on no hi ha devoció, no cal fer-hi sermó
Amolla-ho en banda
Anar de son cap, com les carabasses
Bo és a missa anar, però millor casa guardar
Boira en Pipa, boira al Castell, pica espart i fes cordell
Cent anys de guerra, i no un de pelea
Col i dona, tot l'any és bona
Consell sense remei, caga't en ell
Consell sense remei, riu-te d’ell
Cosa feta, consell dat
De consells no en vagis fart, i tu pren la millor part
De la teva pell faràs cordons!
Donar un camí
El diable predicador
Ell es pasta el pa i ell se'l cou
Ell s'ho pasta i ell s'ho cuina
En lo temps maduren los raïms
Entrar en consell
Ets un mestre tites
Fes el que et dic, i no facis lo que jo faç
Fes lo que bé et dic, i no lo que mal faig
Fer els comptes [a qualcú]
Fes bé hi no facis mal, i altre sermó [consell, o cosa] no cal
Inflar l'orella
La campana no va a missa però a tots avisa
La fam és mala consellera
La processo es llarga i el ciri molt curt
Lo que tens en l'olla, trau-ho amb lo cullerot
Més val llapissera curta que memòria llarga
Més val perdre, que mes perdre
Mudant-se els temps, es muden els pensaments
Nedar sense carabasses
No en farem res, de dir el rosari fort
O juguem tots o es trenca la baralla
Paciència, non grunyatis, que deia el gat a la rata
Paraules loques, Déu les ou
Pastar-s'ho i cuinar-s'ho
Pel desembre, desembrot, el pastor deixa les ovelles, i se'n va a la vora del foc
Per consell
Predica cabàs, que tant ne trauràs
Predica, frare, més ne faré ara
Predica, Tomàs, que tant te n’hauràs
Prendre consell
Prendre parer
Quan a l'octubre es fa fosc, busca la vora del foc
Semblar o parèixer un teatí
Ser conseller de la cabotada
Torta o no torta, davant la porta
Trons a l'hivern, pa per vuit dies
Una vegada al més, pòc és; tots els díes, porqueria, i una vegada a la setmana, de bona gana
Ves espai que son per a lloca
Vol donar consell, i la casa li cau
Significat: Aconsellar. Consell.
No digues res, ja saps que en boca tancada no entren mosques.
Equivalents:
A bona hora gos no lladra
A l'animal que no coneguis no li vagis per darrere
A l'estiu menjar calent no és molt bon aliment
A la vora del foc i del riu, no hi facis el niu
A mala hora gos no lladra
Abans que et cases, mira el que fas
Allà on no hi ha devoció, no cal fer-hi sermó
Amolla-ho en banda
Anar de son cap, com les carabasses
Bo és a missa anar, però millor casa guardar
Boira en Pipa, boira al Castell, pica espart i fes cordell
Cent anys de guerra, i no un de pelea
Col i dona, tot l'any és bona
Consell sense remei, caga't en ell
Consell sense remei, riu-te d’ell
Cosa feta, consell dat
De consells no en vagis fart, i tu pren la millor part
De la teva pell faràs cordons!
Donar un camí
El diable predicador
Ell es pasta el pa i ell se'l cou
Ell s'ho pasta i ell s'ho cuina
En lo temps maduren los raïms
Entrar en consell
Ets un mestre tites
Fes el que et dic, i no facis lo que jo faç
Fes lo que bé et dic, i no lo que mal faig
Fer els comptes [a qualcú]
Fes bé hi no facis mal, i altre sermó [consell, o cosa] no cal
Inflar l'orella
La campana no va a missa però a tots avisa
La fam és mala consellera
La processo es llarga i el ciri molt curt
Lo que tens en l'olla, trau-ho amb lo cullerot
Més val llapissera curta que memòria llarga
Més val perdre, que mes perdre
Mudant-se els temps, es muden els pensaments
Nedar sense carabasses
No en farem res, de dir el rosari fort
O juguem tots o es trenca la baralla
Paciència, non grunyatis, que deia el gat a la rata
Paraules loques, Déu les ou
Pastar-s'ho i cuinar-s'ho
Pel desembre, desembrot, el pastor deixa les ovelles, i se'n va a la vora del foc
Per consell
Predica cabàs, que tant ne trauràs
Predica, frare, més ne faré ara
Predica, Tomàs, que tant te n’hauràs
Prendre consell
Prendre parer
Quan a l'octubre es fa fosc, busca la vora del foc
Semblar o parèixer un teatí
Ser conseller de la cabotada
Torta o no torta, davant la porta
Trons a l'hivern, pa per vuit dies
Una vegada al més, pòc és; tots els díes, porqueria, i una vegada a la setmana, de bona gana
Ves espai que son per a lloca
Vol donar consell, i la casa li cau
dimarts, 7 de maig del 2013
Que vagi bé!
Que vagi bé!
Significat: Acomiadar
Doncs que vagi bé! Fins demà.
Equivalents:
A reveure
Adeu, cos melós, quant passes per ma casa, et tiraré el gos
Agarrar els trastets
Agarrar els trepants
Alçar veles
Anar-se'n [o despedir-se] a la francesa
Arrea al poble, llépol
Bon vent!
Bon vent i barca nova!
Bon vent i oratge, i mar per còrrer
Bon vent li pegue al cul!
Significat: Acomiadar
Doncs que vagi bé! Fins demà.
Equivalents:
A reveure
Adeu, cos melós, quant passes per ma casa, et tiraré el gos
Agarrar els trastets
Agarrar els trepants
Alçar veles
Anar-se'n [o despedir-se] a la francesa
Arrea al poble, llépol
Bon vent!
Bon vent i barca nova!
Bon vent i oratge, i mar per còrrer
Bon vent li pegue al cul!
Bon vent li pegue a la braga!
Bon viatge i barca nova!
Bona i santa nit!
Bona nit !
Bona nit i bona hora!
Bona nit que Déu nos do!
Bones vacances!
Dir adéu
Donar comiat
Donar el passaport
Donar l'arreveure
Donar la llauna
Donar passavolants
Enviar al dimoni
Estigui bo!
Fer adéu
Fer el compte
Fer el farcellet
Fins a una altra
Fins ara
Fins aviat
Fins després
Fins més tard
Fotre [o fúmer] el camp
Ja ens veurem
On has passat l'estiu, passa l'hivern
Poder-li dir un parenostre
Prendre comiat
Salut i ben lluny!
Tocar el dos
Tocar el pirandóBona i santa nit!
Bona nit !
Bona nit i bona hora!
Bona nit que Déu nos do!
Bones vacances!
Dir adéu
Donar comiat
Donar el passaport
Donar l'arreveure
Donar la llauna
Donar passavolants
Enviar al dimoni
Estigui bo!
Fer adéu
Fer el compte
Fer el farcellet
Fins a una altra
Fins ara
Fins aviat
Fins després
Fins més tard
Fotre [o fúmer] el camp
Ja ens veurem
On has passat l'estiu, passa l'hivern
Poder-li dir un parenostre
Prendre comiat
Salut i ben lluny!
Tocar el dos
Amb els braços oberts
Amb els braços oberts
Significat: Acollir
Quan tornà de viatge el reberen amb els braços oberts.
Equivalents:
Acceptar en desert
Al cel no em volen, i a l'infern me preguen
Allargar els braços
Amb molt de gust
De grat
Donar hospitalitat
Donar la bona arribada
Fer els honors
Fer una bona arribada
Fer-li peça
Mira de bon ull
Obrir la casa
Posar-se-li bé
Prendre en grat
Rebre amb els braços oberts
Tenir cabuda
Tenir casa oberta
Tindre casa franca
Tindre entrada
Tindre la porta oberta
Tindre taula parada
Trobar taula parada
Venir-li de gust
Significat: Acollir
Quan tornà de viatge el reberen amb els braços oberts.
Equivalents:
Acceptar en desert
Al cel no em volen, i a l'infern me preguen
Allargar els braços
Amb molt de gust
De grat
Donar hospitalitat
Donar la bona arribada
Fer els honors
Fer una bona arribada
Fer-li peça
Mira de bon ull
Obrir la casa
Posar-se-li bé
Prendre en grat
Rebre amb els braços oberts
Tenir cabuda
Tenir casa oberta
Tindre casa franca
Tindre entrada
Tindre la porta oberta
Tindre taula parada
Trobar taula parada
Venir-li de gust
És a sir
És a dir
Significat : Aclarir
Ves en compte que alguns et diran una cosa i altres una altra. ës a dir tu mateixa tindràs que prendre la decisió.
Equivalents:
Significat : Aclarir
Ves en compte que alguns et diran una cosa i altres una altra. ës a dir tu mateixa tindràs que prendre la decisió.
Equivalents:
Subscriure's a:
Missatges (Atom)