EXPRESSIONS DE LA NOSTRA PARLA

AGARRAR MALA VOLTA

Les vegades que haure escoltat dir aquesta expressió en veure que una persona té una infermetat que no se li’n va per estar molt greu i en preguntar per ell vos han contestat: - ha agarrat mala volta, com volent dir-nos que no té mal aspecte i que la cosa sembla no porta camí de recuperació.

Malauradament, en aquest estat de pandèmia, són molts els que estan agarrant mala volta i fins i tot acaben morint-se.

          -- Des de que ha tingut la covid-19 ha agarrat mala volta i no hi troba hora bona.

També diem altres expressions per referir-nos a una persona que està malalta:

      · cara d’ou nial: que té el color trencat, indicadora de falta de salut.

          -- No ha dormit gaire bé sa nit passada i fa cara d’ou nial.

      · estar fotut: estar malalt, no trobar-se bé, estar fet malbé.

          -- En Pere està fotut, ha agarrat el grip i no pot alçar-se del llit.

      · cara de pomes agres: cara de no trobar-se gens bé, cara de mal aspecte.

          -- Ja cal que procuris refer-te ben aviat; aquests dies de malaltia t’han deixat una cara de pomes agres!.

      · estar com un pa de cera: estar molt esblanqueït o groc, de color malaltís.

          -- L’he trobat molt desmillorat, està com un pa de cera.

      · fer mala cara: tenir mal aspecte.

          -- Només fa dos dies que s’ha alçat del llit i encara fa mala cara.

      · fer ulleres: tenir sota les parpelles inferiors dels ulls com una taca moradenca, lívida, a causa d’una grossa fatiga, d’una malaltia.

          -- Que no et trobes bé? Fas ulleres.

      · no anar fi: no trobar-se bé.

          -- Últimament no vaig fi. Potser aniré a fer-me una revisió a l’hospital.

      · no estar llatí: no estar bé de salut, tenir certa indisposició.

          -- Fa uns quants dies que no està llatí i els metges no saben què té.

      · tenir un peu a la tomba: estar en perill imminent de morir.

          -- L’han ingressat a l’hospital i ja no creuen que en surti. Té un peu a la tomba.

      · tenir una cama al fossar: estar greument malalt.

          -- L’accident va ser molt greu, té una cama al fossar.

EXPRESSIONS DE LA NOSTRA PARLA

AGARRAR EL PORTANT

És una de tantes expressions que diem per a indicar que ens anem d’un lloc.

          -- Quan va veure que ningú no l’escoltava, va agarrar el portant i no va comparèixer més per allà.

Així també podem dir:

      · agafar el camí de la porta: anar-se’n d’una casa.

          -- Si no t’agrada aquesta feina és millor que agafis el camí de la porta.

      · agafar la porta: anar-se’n d’un lloc, sobretot si és amb indignació o a contracor.

          -- Es va alçar enfadada i va agarrar la porta, deixant-lo plantat allí al mig.

      · agarrar el farcell: anar-se'n de casa.

          -- Es va barallar amb els seus pares i va agarrar el farcell.

      · picar sola (algú): anar-se’n de casa

          -- Va trobar feina a l’estranger i va picar sola per un temps.

      · deixar (algú) amb la paraula a la boca: anar-se’n sense escoltar algú.

          -- Estava cansat de sentir sempre la mateixa història i el va deixar amb la paraula a la boca

      · escampar la boira: eixir d’un lloc foragitat per algú a qui li molesta.

           -- Jo escampo la boira, perquè aquí hi haurà bufetades

      · girar en rodó: girar-se completament respecte a les persones amb qui s’està i anar-se’n.

          -- Després d’aquells comentaris va girar en rodó.

      · girar l’esquena: anar-se’n, fer mitja volta per anar-se’n, fugir, etc. 

          -- Quan va saber que venia en Joan va girar l’esquena immediatament.

EXPRESSIONS DE LA NOSTRA PARLA

ACÍ CAIC I ALLÀ M’ALCE 

Caminant dificultosament i amb freqüents ensopegades, anar fent, amb alternatives bones i dolentes.

          -- Els metges han assegurat que després de la rehabilitació podré caminar normalment, però de moment vaig ací caic i allà m’alce.

Les dificultats de moviments o accions ho manifestem en altres expressions com:

      · a empentes i rodolons: amb entrebancs i dificultats.

          -- Encara que a empentes i rodolons, va aconseguir d’acabar la carrera.

      · a males penes: tot just; a penes, penosament.

          -- A males penes podia viure, aquell home: no tenia ni diners ni treball.

      · amb prou feines: difícilment, gairebé no.

          -- Té el peu ferit i amb prou feines aconsegueix aixecar-lo.

EXPRESSIOMS DE LA NOSTRA PARLA

ACABAR COM EL ROSARI DE L’AURORA

Acabar com el rosari de l’aurora és una expressió que significa que una cosa acaba malament, amb baralles, amb fracàs, etc.

      -- Van començar la festa molt engrescats, però va haver-hi baralles i tot es va acabar com el rosari de l’aurora.

El rosari de l'aurora era una processó en què es recita i es canta el rosari pels carrers a primera hora del matí. Tenia lloc en determinades dates assenyalades, sobretot el primer diumenge de maig ('Roser de Maig') i la primera setmana d'octubre, entorn del 'Roser de tot el món'. Aquesta festivitat de nom tan curiós fou creada pel papa Gregori XIII per a commemorar la victòria de la flota cristiana enfront dels turcs a la batalla de Lepant el 1571, atribuïda a la intervenció de la Mare de Déu, ja que s'esdevingué el dia 7 d'octubre. A partir d'aquesta data van proliferar arreu les confraries del Roser, les quals van fomentar el costum de resar el rosari de l'aurora.

L'expressió "acabar com el rosari de l'aurora" es va forjar a l'època de la revolució liberal del 1868 a Espanya, coneguda també com la 'Gloriosa'. Aquesta revolució va encetar un període de llibertats democràtiques (el Sexenni, 1868-1874) durant el qual el moviment obrer i la petita burgesia van irrompre en la vida política. Així, mentre les idees polítiques d'aquests grups agafaven cada cop més força, l'Església continuava fent mostres de la seva capacitat d'influència, mantenint costums com el de resar el rosari col·lectivament i en públic, tal com s'havia fet sempre. Les ires anticlericals es van desfermar contra aquesta pràctica, provocant aldarulls que sovint prengueren forma d'autèntiques batalles campals entre devots i agitadors.

Moltes de les accions que s’inicien solen acabant fracassant o anar malament, i per indicar-ho diem expressions com:

      · acabar com l’aigua a les figues: acabar malament, sense coordinació o adaptació d’una cosa a una altra.

      -- Si continues anant a caçar, la nostra relació acabarà com l’aigua a les figues.

      · acabar en aigua de figues: acabar una cosa en no-res o en un resultat insignificant.

          -- L’obra de teatre va acabar en aigua de figues, no va agradar al públic

      · anar aigua avall: anar malament, fracassar, afonar-se una empresa o institució.

          -- Tenien un bon negoci, però va anar aigua avall per llur ineptitud.

      · anar el carro pel pedregar: anar malament un afer.

          -- Quan el carro va pel pedregar ja és molt difícil trobar solucions; no es podrà salvar de la ruïna.

      · anar per terra: fracassar, no arribar a realitzar-se.

          -- La idea era bona, però va anar per terra per dificultats d’execució.

      · anar-se’n a fer punyetes: fer-se malbé una cosa, desaparèixer.

          -- Per falta de gent tot se’n va anar a fer punyetes.

      · anar-se’n a pastar fang: perdre’s totalment.

          -- L’empresa se n’ha anat a pastar fang perquè els socis fundadors s’han barallat.

      · fer figa: fer fallida, no reeixir, fracassar.

          -- Vaig fer figa en el meu intent d’aconseguir la feina.

      · sortir-li el tret per la culata (a algú): una cosa, sortir al revés de com s’esperava.

          - Confiava que tothom estaria d’acord amb la seva proposta, però li va sortir el tret per la culata, perquè varen votar en contra.

      · anar a malguany: fallir, quedar frustrat o fallit allò que hom pretenia.

          -- El seu negoci va anar a malguany, ara han fet suspensió de pagaments.

     · anar-se’n al diable: ser perduda sense remissió, perdre’s, fer-se malbé, ser destruïda alguna cosa sense remissió.

          -- Tota la feina de tants anys se n’anirà al diable si ara no perseveres.

      · desfer-se com una calça: perdre’s, esvair-se una cosa gradualment i sense interrupció, com una calça de fil en estirar-li un cap.

          -- La hisenda, que es desfeia com una calça.

      · anar-se’n a rodar: perdre’s, tenir un mal resultat, fer-se malbé alguna cosa.

          -- Fa dos mesos que el seu projecte se’n va anar a rodar a causa de la falta de pressupost.

      · anar a mal borràs: anar malament, molt avall en la salut; malmetre’s, perdre’s.

          -- Si no es cuida més, la seva salut anirà a mal borràs.

      · anar a mal viatge: fer-se malbé alguna cosa, tenir mal resultat.

          -- Hem de buscar clients nous perquè, si no, la botiga se n’anirà a mal viatge.

      · anar-se’n a la merda; tenir un mal resultat, fer-se malbé alguna cosa.

          -- La seva carrera com a futbolista se’n va anar a la merda per culpa d’una lesió.

      · anar de mal en pitjor: empitjorar, perdre-hi.

          -- Aquest hotel va de mal en pitjor; abans servien millor.

      · anar a menys: decaure, passar a un estat inferior.

          -- La qualitat d’aquest vi ha vingut a menys; han volgut industrialitzar-lo i l’han hagut de manipular.

      · anar de capa caiguda: passar gradualment d’un estat bo a un estat d’imperfecció, d’adversitat, de dissolució.

          -- Des que va morir l’avi, l’empresa va de capa caiguda.

EXPRESSIONS DE LA NOSTRA PARLA

A TONGADES:

Amb intermitències. 

          -- La taronja passava a tongades per la cinta transportadora. 

Altres expressions, amb el significat de intermitència o d’una manera discontinua, tenim: 

      · a estones: una estona sí i una altra no. D’una manera discontínua. 

          -- No puc fer el treball d’una tirada, no tinc prou temps, l’he de fer a estones. 

      · a glopades: eixint intermitentment de la boca. 

          -- Per presumir de fumador llança el fum a glopades formant cercles en l’aire. 

      · a glops: amb intermitències. 

          -- Quan llegeixes en anglès parles a glops; procura lligar més les paraules. 

      · a intervals: amb interrupcions més o menys regulars. 

          -- Avui és un dia lleganyós, fa sol a intervals. 

      · estar si plou no plou: fer un temps variable, inestable. 

          -- Tant fa sol com s’ennuvola, avui està si plou no plou. 

      · a ràfegues: amb intermitències. 

          -- La font xorra a ràfegues. 

      · amb comptagotes: donar a xicotetes quantitats i amb intermitències. 

        -- Els voluntaris d’aquella ONG donaven menjar als necessitats amb comptagotes perquè no tenien gaire recursos. 

      · a batzegades: d’una manera intermitent. 

          -- L’assecador de cabells funciona a batzegades, l’haurem d’arreglar. 

      · anar a rampells: ser mudable, variable, inconstant. 

          -- El seu caràcter va a rampells. 

      · a dies: d’una manera irregular, intermitentment, produir-se irregularment. 

          -- Es troba bé a dies, tot depèn del seu estat anímic. 

      · tenir llunes (algú): ser d’humor variable, tenir disposició desigual envers els altres o en determinades accions. 

          -- Ara no vol sortir de nit; es veu que té llunes; abans no trobava mai l’hora de tornar a casa, a les nits. 

      · a ratxes: esdevenir-se en diverses etapes sobtades. 

          -- De feina, adés n’hi ha molta, adés no n’hi ha gens: va a ratxes. 

      · anar a temporades: ser propens a variar. 

          -- Que estigui de bon humor va a temporades. 

      · anar a rauxes: dit per a indicar que és propens a variar, inconstant. 

          -- No sempre està de bon humor, va a rauxes. 

      · fer-ne una de freda i una de calenta: fer adés una cosa, adés la contrària. 

          -- Un dia l’humilia i l’altre li regala una joia; en fa una de freda i una de calenta. 

      · de tant en tant: alguna vegada. 

          -- M’agrada, de tant en tant, anar a passejar vora la mar. 

      · de tard en tard: a llargs intervals. 

          -- De tard en tard anaven a sopar junts i després al cine.

EXPRESSIONS DE LA NOSTRA PARLA

A SEMBLANÇA

Que tenen la mateixa aparença. 

          -- Vol comprar el sofà d’un color a semblança del de les cortines 

      · a imatge i semblança seva: dit per a assenyalar que algú o alguna cosa té gairebé la mateixa aparença i les mateixes característiques que algú altre. 

          -- Déu creà l’home a imatge i semblança seva. 

      · a l’estil de: com si fos. 

          -- Ja no plovia i el paraigua va servir-me a l’estil de bastó per no relliscar amb el fang que cobria el carrer. 

      · coixejar del mateix peu: tenir el mateix o els mateixos defectes (dues persones o més). 

          -- Pare i fill coixegen del mateix peu: tots dos són molt orgullosos. 

      · com dues gotes d’aigua: ser idèntics, assemblar-se moltíssim dues o més persones. 

          -- Són dos germans que s’assemblen com dues gotes d’aigua, i això que no són bessons, per assemblar-se tant. 

      · digues-li com vulguis: expressió que hom diu a qui, sovint per entrebancar una discussió, vol distingir coses que són idèntiques amb noms diferents. 

          -- Això és un cronòmetre. Cronòmetre, rellotge, digues-li com vulguis. 

      · digues-li naps, digues-li cols: amb poca diferència. 

          -- Titelles o marionetes, digues-li naps, digues-li cols, són ninots igualment. 

      · per l’estil: d’una manera semblant, aproximadament igual. 

          -- Si aquest llibre no t’agrada, t’adverteixo que l’altre és per l’estil; no cal que el llegeixis, doncs. 

      · si fa no fa: dit per a indicar que dues o més persones o coses són semblants. 

          -- Aquell cotxe és si fa no fa com el meu. 

      · tallats pel mateix patró: assemblar-se molt, especialment. en la conducta, dit de dues o més persones que s’assemblen molt, especialment en la manera de fer. 

          -- El teu veí i tu sou tallats pel mateix patró, es nota que les vostres mares són cosines i que teniu la mateixa edat. 

      · tres quarts del mateix: expressió usada per a indicar que hi ha semblança entre dues persones o dues coses. 

          -- A mi no m’agrada aquest professor i a la majoria de la classe tres quarts del mateix. 

      · tal com: a la manera com 

          -- Ho faré tal com dius 

      · fer cara de: semblar, ser alguna cosa en aparença, semblar-ho. 

           -- Això fa cara d’ésser molt bo. 

      · fer l’efecte (d’alguna cosa): semblar ser alguna cosa a jutjar per la impressió que produeix. 

          -- Aquest xiquet fa l’efecte d’estar malalt. 

      · fer la impressió (d’alguna cosa): semblar ser alguna cosa a jutjar per la impressió que produeix. 

          -- Fa la impressió que no acabarem mai aquesta feina. 

      · fer la sensació (d’alguna cosa): semblar ser aquesta cosa, fer-ne l’efecte. 

          -- Aquest home fa la sensació d’anar de bona fe. 

      · tenir un aire de: tenir una semblança, tenir l’aparença d’alguna cosa, essent-la o no. 

          -- Té un aire de bona persona. 

        ·  assemblar-se com els testos i les olles: ser de la mateixa mena. 

          -- No cregueu que us afavorirà més l’un que l’altre; s’assemblen com els testos i les olles, i reaccionen exactament de la mateixa manera. 

      · calçar el mateix peu: ser del mateix tarannà. 

          -- En qüestió de diners calcen el mateix peu; pare i fill són l’avarícia personificada. 

      · ser el retrat (d’algú): assemblar-se molt a algú. 

          -- Aquesta xiqueta és el retrat de sa mare. 

      · ser fill de son pare: semblar molt al pare o a la mare. 

          -- Fan els mateixos gestos, és fill de son pare. 

      · ser l’estampa (d’algú): assemblar-se molt a algú . 

          -- És la teva mateixa estampa

EXPRESSIONS DE LA NOSTRA PARLA

A PARER

Segons l’apreciació de, a la manera de veure o d’apreciar. 

           -- Segons el meu parer, aquelles taronges ja deuen d’estar madures. 

I si preferiu: 

      · al meu entendre: segons jo entenc / segons la meva comprensió o manera de veure. 

          -- Aquesta qüestió, al meu entendre, pot solucionar-se fàcilment 

    · al seu dir: segons la manera de parlar d’algú, d’expressar-se, o segons la seva afirmació. 

          -- Al seu dir, ningú no fa bé la seva feina avui dia. 

      · als ulls (d’algú): segons la manera de veure (d’algú), segons la manera de considerar-ho d’algú. 

          -- Als meus ulls això és una barbaritat. 

      · a opinió (d’algú): parer, segons l’opinió d’algú. 

          -- A opinió dels sindicats, els becaris hauríem de fer vacances. 

      · punt de vista: manera de jutjar. 

          -- Si es considera des d’aquest punt de vista, és clar que té raó. 

      · punt de mira: manera de jutjar. 

          -- Li van demanar que exposés el seu punt de mira. 

      · a criteri: segons l'opinió. 

          -- A criteri seu ens equivoquem fent-ho d’aquesta manera. 

      · a judici (d’algú): segons el judici de, a la manera de veure o d’apreciar d’algú. 

          -- A judici de la mestra l'alumnen va copiar l’exercici del seu company. 

      · a coneguda (d’algú: segons l’apreciació de, a la manera de veure o d’apreciar. 

          -- A coneguda dels entesos, aquest quadre no val més de tres-cents euros

EXPRESSIONS DE LA NOSTRA PARLA

A MIQUETA MIQUETA 

Ho diem quan caminem poc a poc o ens agarrem les coses en calma. 

          -- Camina a miqueta miqueta [i no poc a poc]. 

          -- Vés a miqueta miqueta si vols que et surti bé. 

Però podem dir també: 

· a pas de bou: anar molt a poc a poc. 

          -- Si vas a pas de bou, no arribarem mai. 

      · a pas de formiga: d’una manera lenta. 

          -- Estic avançant el treball a pas de formiga, tinc la sensació que no l’acabaré mai. 

      · a pas de tortuga: molt lentament. 

          -- Caminava a pas de tortuga; tanta lentitud ja em feia posar nerviós. 

      · amb parsimònia: d’una manera lenta, sense pressa. 

           -- Menjava amb parsimònia. 

      · anar xano-xano: lentament. 

          -- Va anar xano-xano cap a casa seva. 

      · demanar permís a un peu per moure l’altre: ser lent. 

          -- No s’afanya mai en res; és dels que demanen permís a un peu per moure l’altre. 

      · Amb catxassa: amb molta calma, tranquil·litat. 

          -- En sortir de la feina, caminava amb certa catxassa. 

      · A la marxeta: Anar fent, anar tirant, en la rutina ... vivint. 

          -- L’oller a la seva marxeta anava fent, darrere una olla una altra. 

      · Adormir-se parlant: Parlar amb massa calma, massa a poc a poc. 

          -- El discurs es feia etern, s'adormia parlant. 

      · Anar xafant ous: Anar poc a poc 

          -- Camina mirant on posa el peus, sembla que va xafant ous.

EXPRESSIONS DE LA NOSTRA PARLA

A MEITAT DE PREU 

         

 -- Perquè ets tu, t’ho deixaré a meitat de preu 

Expressió molt escoltada alhora d’anar a comprar en busca del gènere més barat. Sol prendre actualitat en aquest mes de gener amb les populars rebaixes de la costa de gener. Però a la Vall d’Uixó, on molts els que esperen al mercat dels divendres per anar a trobar els articles més barats. 

L’expressió a meitat de preu la fem servir, entre altres, no exactament perquè coste la meitat; sinó hiperbòlicament com a senyal de a molt baix del seu preu. 

Diem d’altres en aquest sentit de barat: 

      · d’ocasió: a preu més baix que el normal 

          -- Un cotxe d’ocasió 

      · d’oferta: a un preu més baix del normal, fixat en períodes de promoció de vendes, de rebaixes o de liquidació. 

          -- Hem comprat pomes d’oferta. 

      · de rebaixes: dit per a referir-se a alguna cosa que ha estat comprada a un preu rebaixat 

          -- Tinc uns pantalons de rebaixes 

      · a baix preu: per poc valor monetari. 

          -- Com que pensava tancar, ho venia tot a baix preu. 

      · a bon preu: barat, a un preu molt baix, que redueix o permet reduir les despeses. 

          -- M’ho va donar a bon preu; d'altra manera, no li ho hauria comprat. 

      · a un preu irrisori: a un preu extremadament baix. 

          -- Vam comprar unes gambes fresquíssimes a un preu irrisori al port de Vinaròs. 

      · per quatre xavos: per pocs diners; barat. 

          -- Avui dia, per quatre xavos tens un ordinador. 

      · tirat de preu: extremadament barat. 

          -- Aquest pis està tirat. Jo me’l compraria, si fos de tu.

EXPRESSIONS DE LA NOSTRA PARLA

A LES PORTES DE 

Expressió que fem servir quan ens trobem molt a prop del nostre destí o objectiu. 

      -- Volia entrar a periodisme, però per culpa de la nota es va quedar a les portes. 

No és l’única manera que tenim de manifestar la nostra proximitat amb l’us d’expressions. Repassem-les: 

      · a dos dits de: molt a la vora de 

          -- Es va aturar a dos dits del precipici 

      · a dos pams de: dit per a referir-se a algú o alguna cosa que és molt propera. 

          -- Ho tens a dos pams 

      · a l’abast de: en disposició d’ésser abastat per algú (o per alguna cosa) 

          -- No tinc l’enciclopèdia a l’abast 

      · a la vora de: situat molt a prop de / a poca distància 

          -- Tenim l’estació a la vora de casa; no dista ni cent metres 

      · a mà: accessible, proper 

          -- Deixa el despertador a mà perquè quan soni el pugui apagar de seguida 

      · a quatre passes de: molt a prop 

          -- No hauràs de caminar gaire, és a quatre passes 

      · a tir: estar a l’abast d’un tret; estar en un lloc on pot arribar el tret d’una arma 

          -- El conill estava a tir; per això el vaig tocar 

      · davant dels nassos (d’algú): gairebé podent-ho tocar 

          -- Ho va buscar molta estona i va resultar que ho tenia davant dels nassos; sobre la taula mateix 

      · tocant a: al costat mateix de, prop 

          -- Viuen tocant a la plaça

EXPRESSIONS DE LA NOSTRA PARLA

COMBATRE EL FRED 

Davant l’onada de fred que estem patint cal buscar reaccions per combatre-la. Una de les solucions a que recorrem per escalfar-nos és la de: 

      · bufar-se els dits 

          -- Feia molt fred i, com que no tenia guants, es bufava els dits 

L’altre recurs és arrimar-se al foc, sobretot si s'és molt fredorenc i aleshores ho comparem amb els gat que tenen fama de buscar sempre la caloreta: 

      · com un gat fogoner: ser una persona molt afectada d’escalfar-se, d’estar prop del foc 

          -- L’escalfor mai no li fa nosa, és com un gat fogoner

EXPRESSIONS DE LA NOSTRA PARLA

PASSAR FRED 

      · Fa un fred que pela 

          -- Estem sota zero: fa un fred que pela 

Ja portem una setmana que tenim un fred rigorós. En converses al carrer, a casa o a l'ascensor, el fred és notícia sobretot de bon matí. 

Però, quines frases o dites esteu escoltant durant aquests dies? Aquí teniu unes quantes: 

      · fer un fred de mil dimonis 

          -- Amb aquell vent tan getat feia un fred de mil dimonis 

      · fer un fred que aixeca les pedres 

          -- La temperatura és realment baixa: fa un fred que aixeca les pedres 

      · fer un fred que gela 

          -- Aquests dies, al migdia encara fa un fred que gela 

      · fer un fred que gela el pensament 

          -- Abans a les cases a l’hivern feia un fred que gelava el pensament 

      · fer un fred que gela la cua dels gossos 

          -- Les temperatures són molt baixes: fa un fred que gela la cua dels gossos 

      · fer un fred que talla 

          -- Posa’t el gorro i els guants, que avui fa un fred que talla 

      · fred com el gel 

          -- Té el nas fred com el gel 

      · fred com el marbre 

          -- Està fred com el marbre, porteu una manta 

      · més fred que el nas d’un ca 

          -- Té les mans més fredes que el nas d’un ca 

      · més fred que una serp 

          -- La Susanna té els braços més freds que una serp 

      · més gelat que un rave 

      -- Tenia els peus més gelats que un rave

EXPRESSIONS DE LA NOSTRA PARLA

TEMPS DE GELADES 

La característica principal del gel és la seva fredor. Totes les expressions que fem servir giren al voltant de eixa sensació de fred, tant en el sentit literal com en el figurat. 

Aquesta secció es decanta per les expressions que diem en sentit figurat, com quan la fredor es relaciona en la insensibilitat. Així diem: 

      · Ser un tros de gel o Ser de gel (Insensible. Sense compassió ni pietat) 

          -- No s’emociona mai per res, és un tros de gel. 

O en el cas de que la persona es queda aturada davant una cosa espantosa o inesperada diem: 

      · Quedar-se gelat 

          -- En veure’l arribar va quedar gelat; no esperava que tingués el valor de tornar 

I davant d’una indecisió, a aquell que fa el primer pas per iniciar un acostament entre dues posicions contraposades o allunyades. diem que: 

      · Ha trencat el gel 

          -- Per trencar el glaç va explicar un acudit i tothom es va posar a riure. 

I quan una cosa es consumeix ràpidament diem: 

      · Desfer-se com el gel 

          -- La seua fortuna es va desfer com el gel, en negocis ruïnosos.

EXPRESSIONS DE LA NOSTRA PARLA

LA NEU, PROTAGONISTA DE FRASES FETES 

Un temps com el d’aquests dies permet recuperar paraules que no se senten gaire: quan neva (o nevisca, nevoteja o nevisqueja) cauen volves, flocs, borrallons o flòbies. 

Algunes ho fan tenint el compte el seu color per indicar que una cosa o persona és molt blanca: 

      · Blanc com la neu. 

      · Blanc com la tofa [o la tefa o tefla] de la neu. 

      · Blanc com un borralló de neu. 

      · Blanc com un terròs de neu. 

Però, si el que tenim en compte, és la seva poca consistència pel qual es va disminuint [una cosa] fins a restar reduïda a no res, diem que és: 

      · Com de neu fosa, o 

      · Fondre's com la neu. (Especialment si es tracta de malgastar els diners) 

Per contra, quan volem manifestar que una cosa augmenta d’una manera progressiva, diem: 

      · Créixer com una bola de neu. 

Si algun fet és molt antic, aleshores diem que és: 

      · De l'any de la neu. 

Si alguna persona és molt delicada i sensible diem que: 

      · Pareix aigua de neu. 

I si alguna característica té la neu, es la seva fredor. I quan tenim fred, una de les parts del nostre cos que ho pateix, són els peus. Aleshores exclamem: 

        · Tinc els peus com la neu.

EXPRESSIONS DE LA NOSTRA PARLA

D'INNOCENTS, ALGUN EN DEIXÀ EL REI HERODES 

Es diu referint-se a la gent beneita o massa innocent. 

I és que d’innocents està el món ple i així ho refereix la nostra parla en la gran quantitat d'expressions sobre la innocència de les persones. Fem un tast: 

      · ser un angelet: es diu per a referir-se a una persona jove que és molt innocent. 

          -- Encara és un angelet, ha de viure molt per arribar a tenir la teva vivor. 

      · no haver-li caigut el groc del bec (a algú): ser molt innocent o mancat d’experiència. 

          -- Encara no li ha caigut el groc del bec i és molt fàcil prendre-li el pèl. 

      · ser albercoc: ser beneit. 

          -- Aquest noi no n’encerta ni una. És albercoc! 

      · ser un babau de cistella: ser un beneitot. 

          -- A veure si madura una mica, perquè és un babau de cistella. 

      · ser un pastanaga: ser persona de poc seny . 

          -- En Guillem és un pastanaga: tothom li pren el pèl. 

      · fer l’enze: fer l’orni, el beneit. 

          -- Para de fer l’enze; posant-nos seriosos. 

      · ser un bajoca: ser un beneitot, persona de poc seny. 

          -- El teu amic és un bajoca: no entenc com ha pogut passar de curs, fent les coses de la manera que les fa. 

      · no veure un bou a tres passes: no adonar-se de res, no preveure. 

          -- Has de prevenir-lo perquè és molt innocent i no veuria un bou a tres passes. 

      · dormir a la palla: ser molt badoc, no tenir la menor sospita d’un mal que ens afecta, d’un perill que ens amenaça. 

          -- Volen fer-ho sense que el seu germà ho sàpiga; però es pensen que ell dorm a la palla i és ben al revés; està al corrent de tot. 

      · estar tocat de l’ala: no tenir prou enteniment. 

          -- Mai no sap res de res, està tocat de l’ala. 

      · estar tocat del bolet: amb poc enteniment. 

          -- Fa coses que no són coherents, sembla tocat del bolet. 

      · fer el pau: fer el ximple. 

          -- Després de sopar ha començat a fer el pau, hem rigut molt.

EXPRESSIONS DE LA NOSTRA PARLA

QUI NO TREBALLA EN TOT L'ANY TREBALLA EL DIA DE CAP D'ANY 

Qui és mandrós o deixat ha de fer quan més inoportú li resulta les coses que no havia fet quan tenia temps 

La nostra saviesa popular està plena d’expressions relatives al malfeiner. Vegem algunes: 

      · de la taula al llit i del llit a la taula: dit de qui sols viu per a menjar i dormir. 

          -- En Jaume, mira’l, de la taula al llit i del llit a la taula, és un mandrós i mai no farà res de bo 

      · ser un feina-fuig-mandra-no-em-deixis: no fer gens de feina, ser un gandul. 

          -- Millor que no li diguis que t’ajudi a fer les feines de casa perquè aquest és un feina-fuig-mandra-no-em-deixis. 

      · fer el gos: fer el gandul, abandonar-se a la mandra. 

           -- Els diumenges li agrada passar-los sense fer res de profit, fent el gos tot el dia. 

      · fer el manta: gandulejar / estar sense fer res. 

          -- S’aprofiten de fer el manta quan no hi ha l’encarregat. 

      · tenir el menjar de bo i el treballar de malalt: menjar molt i treballar poc. 

          -- Quan és l’hora de fer feina desapareix, té el menjar de bo i el treballar de malalt. 

      · fer-li mal l’os bertran (a algú): peresós, ser molt peresós, gandul. 

          -- Amb ell no hi comptis perquè li fa mal l’os bertran. 

      · jeure com un porc: jeure molt a l’ampla, sense miraments o sense pensar en el treball. 

          -- A tothom que veu li explica que treballa molt, però en realitat es passa el dia jaient com un porc. Tota la feina l’hem de fer nosaltres. 

     · tenir un os a l’esquena: ser gandul. 

          -- Quina família: el pare és un gandul i el fill té un os a l’esquena. 

      · no fotre cop: No fer gens de feina, ser un gandul. 

          -- No fot brot en tot el curs i després treu bones notes. No sé com s'ho deu fer. 

      · rascar-se la panxa: Fer el gandul. 

          -- De tan rascar-se la panxa, ja no sap què és treballar. 

      · tocar-se els collons: estar ociós, no fer res de profit. 

          -- Sempre es passa el dia tocant-se els collons. Ja és hora que busqui feina i s’espavili una mica 

      · caçar mosques: passar el temps sense treballar o fent coses inútils. 

          -- Deixa de caçar mosques i posa’t a treballar

EXPRESSIONS DE LA NOSTRA PARLA

POSAR TOTA LA CARN A L'OLLA [O A LA GRAELLA]

L'olla i la torrada són dos ritus gastronòmics del dinar del dia de Nadal.

Posar tota la carn a l'olla o a la graella és la manera d'assegurar que no fem curt en la quantitat de menjar alhora de preparar el dinar, prevenint que el nombre de comensal pugui augmentar o el simple fet de que en aquestes festes, propenses a grans farteres s'ha de tirar per dalt.

Aquesta expressió en sentit general es fa servir per arriscar en una empresa tot allò que hom posseeix.

-  Si vol poder sortir d’aquesta situació tan difícil, caldrà que posi tota la carn a la graella; sense un gran esforç no ho aconseguirà

Vegem altres expressions que usem alhora de manifestar la nostra manera d’arriscar-se:

·  abocar tot el cabàs (a alguna cosa): arriscar-se fins a l’extrem.

           -  Abocà tot el cabàs a l’empresa que li encarregaren.

·  anar-li-hi el cap (a algú) O, anar-hi la vida: haver-hi perill de mort si no es resol d’una manera o altra.

          - Li hi anava el cap en aquella partida.

          -  En aquella mena de negocis ens hi va la vida.

·  anar-li-hi el coll (a algú): arriscar-se fins a l’extrem.

          -  És una tasca perillosa, li hi va el coll.

· arriscar la pell: córrer algun risc.

          - En aquesta pel·lícula el protagonista arrisca la pell més d’una vegada.

· ficar-se a la gola del llop: posar-se en perill extrem.

           - Fent tractes amb aquell individu t’has ficat a la gola del llop, és un indesitjable.

· fotre’s de cap a la piscina: fer una acció que comporta algun tipus de risc.

          - No sabia com se’n sortiria d’un negoci tan arriscat com aquell, però va fotre’s de cap a la piscina i, per sort, tot li va anar bé.

· jugar fort: arriscar-se molt.

          - Va jugar fort i va perdre molts diners.

· jugar-s’ho tot a una sola carta: arriscar-ho tot.

          - No t’ho juguis tot a una sola carta; ja saps que tens altres mitjans de reeixir.

· jugar-se el tot pel tot: arriscar-se fins a l’extrem, actuar decididament en una situació definitiva o irreversible, esforçar-se fins a l’extrem per aconseguir una cosa.

          - Hi ha moments en què cal jugar-se el tot pel tot; no es pot vacil·lar.

· mullar-se el cul: arriscar-se, comprometre’s.

          - Deixa que hi vagi ell a protestar; que es mulli el cul alguna vegada!.

· posar el cascavell al gat: arriscar-se a una acció perillosa.

          - Qui el denunciarà? Qui s’arriscarà a posar el cascavell al gat?.

· treure la cara: arriscar-se,  estar disposat a arriscar-se en alguna acció perillosa, un assumpte complicat, etc.

          - És un assumpte molt delicat i no sé qui serà capaç de treure la cara per tirar-lo endavant.

EXPRESSIONS DE LA NOSTRA PARLA

ANAR A MATINES CALENTES 

Es diu di que es va al llit sense assistir a la missa del Gall. 

Molts enguany, pel toc d'alerta degut a les restriccions del covid-19, ens gitarem prompte, siguem o no practicants del ritus cristià. Les esglésies han avançat les seves celebracions). 

Es denomina popularment missa del gall o Matines de Nadal la missa que se celebra a mitjanit o poc abans de Nadal en commemoració del naixement de Jesús. 

El seu origen segons alguns diuen que aquest nom prové del fet que antigament a les esglésies s’alliberaven ocells per celebrar el naixement de Jesús, tot i que encara més antigament el que es feia era sacrificis de galls, l’au que representa el Sol, tant pel color de la seva cresta com perquè és l’animal que canta quan surt el Sol.

EXPRESSIONS DE LA NOSTRA PARLA

DURAR DE NADAL A SANT ESTEVE (25 desembre) (26 desembre) 

Durar molt poc de temps. 

          - Era una joguina de poca qualitat i va durar de Nadal a Sant Esteve. 

En aquest significat podem emprar aquestes altres: 

   · més curt que una cua de conill: Curtíssim, de poca llargària, o durada. 

          - Ens ha fet un parlament més curt que una cua de conill. 

   · Més curt que el dia de sant Tomàs: De poca llargària, o durada 

          - Va ser una xerrada més curta que el dia de sant Tomàs; no va durar ni cinc minuts

EXPRESSIONS DE LA NOSTRA PARLA

A ON HA ANAT A PARAR ? 

Ho diem en compte de on està?. Sobre tot quan les coses que han segut importants de moment deixen de ser. 

Així ens preguntem coses com: 

   * A on ha anat a parar el dret al treball? 

   * A on ha anat a parar la gent que aplaudia als balcons? 

   * A on ha anat a parar els diners del PP valencià?